Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Mataró aprova una declaració institucional amb motiu del 75è aniversari de l’assassinat de Lluís Companys

Escoltar

Mataró aprova una declaració institucional amb motiu del 75è aniversari de l’assassinat de Lluís Companys

La Junta de Portaveus va aprovar el passat 2 de novembre una declaració institucional amb motiu del 75è aniversari de l’assassinat del president Lluís Companys i Jover. El text, presentat per ERC-MES-AM, va ser aprovat amb els vots favorables d’aquest grup municipal, a més de PSC, CiU, VOLEMataró i la CUP; i amb l’abstenció del grup municipal de Ciutadans. El PPC va votar-hi en contra. A la reunió no hi eren els representants de PxC i d’ICV-EUiA-E.

 

El text íntegre aprovat, dels qual se’n va donar compte al Ple de novembre celebrat el dia 5, és el següent:

 

“Aquest 2015 tindran lloc dues efemèrides d’elevat caràcter simbòlic pel que fa a la memòria històrica de Catalunya: el dia 15 d’octubre farà 75 anys de l’afusellament del President Lluís Companys per part del règim franquista i el dia 20 de novembre en farà 40 de la mort del dictador Franco.

 

El molt honorable Lluís Companys i Jover, fou condemnat a mort per les autoritats franquistes en l’única sentència d’aquest tipus a un president d’una nació democràticament escollit a la història d’Europa, sentència que continua encara sense declarar-se nul·la per part de l’Estat Espanyol.

 

Així mateix, al Camp de la Bota, entre Barcelona i Sant Adrià, un lloc emblemàtic per recordar les víctimes del franquisme, s’hi van afusellar durant la Guerra Civil i la dictadura més de 1.700 persones. Després eren enterrats al Fossar de la Pedrera, a Montjuïc, un espai visitat fa un parell d’anys per una delegació de l’ONU per elaborar un informe molt crític amb l’Estat pel desenvolupament de les lleis de memòria històrica.

 

Fins a dia d’avui, la llei es limita a declarar injustes les sentències, per la il·legitimitat dels tribunals, mitjançant un certificat de reparació i de reconeixement que no té cap valor jurídic, i no declara les resolucions judicials nul·les de ple dret per il·legals, motiu pel qual el Ministeri de Justícia es nega a certificar-les. En aquest sentit, la Llei 52/2007 de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien els drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra i la dictadura, no ha servit de res per anul·lar els judicis sumaríssims dictats pels tribunals militars, entre ells el que condemnava el President Companys.

 

D’aquesta manera, el Fiscal General de l’Estat considerà el 2010 no procedent el recurs de revisió instat per la Generalitat per obtenir l’anul·lació de la sentència dictada pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona de 1939 i de la sentència dictada pel Consell de Guerra d’Oficials Generals del 1940, que va condemnar a pena de mort el President Companys, perquè considerava que ambdues sentències eren inexistents i nul·les de ple dret, en haver estat dictades per tribunals il·legítims conforme la llei 52/2007.

 

D’altra banda, l’immobilisme i la manca de sensibilitat per part dels diferents governs de l’Estat contrasten amb els actes de desgreuge que tant des d’Alemanya com des de França s’han fet per les actuacions dels respectius països durant la II Guerra Mundial, així com pel fet d’haver col·laborat amb el General Franco. Un menyspreu que es veu agreujat quan 75 anys després de la captura de Lluís Companys per la Gestapo, els documents que van ser confiscats continuen en possessió de l’exèrcit espanyol a l’Arxiu d’Àvila, enlloc d’haver estat retornats a la Generalitat de Catalunya, institució que és la seva legítima propietària.

 

Un cop tancada la causa contra el franquisme a l’Estat espanyol, deixant els represaliats en situació d’indefensió, és a Argentina on els represaliats i les víctimes del franquisme guarden la darrera esperança amb les actuacions de la jutgessa Servini en la coneguda ‘Querella Argentina’. Una querella on també hi ha la causa contra el President Companys a instàncies d’Esquerra Republicana, que participa de la denúncia contra l’Estat espanyol amb l’objectiu de restituir la figura del President Companys i erigir-la com a icona de la justícia universal.

 

Per tot això, en la commemoració del 75è aniversari de la seva mort, considerem que no és comprensible que cap Govern espanyol hagi accedit a certificar la nul·litat d’aquestes certificacions i a incloure aquesta declaració a la denominada Llei de la Memòria Històrica, amb tots els efectes jurídics que aquesta declaració comporta. Com dèiem, Alemanya i França han demanat perdó per haver col·laborat en la detenció i deportació de Lluís Companys, mentre que la justícia espanyola es nega a declarar nul el seu judici.

 

Després de dècades de llibertats democràtiques, considerem que encara no s’ha reparat com cal la memòria del President Companys, així com la causa de milers de víctimes de totes les nacions i pobles de l’Estat Espanyol, i que cal instar al Govern de l’Estat Espanyol a dur a terme les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per anul·lar la sentència del judici sumaríssim al President de la Generalitat i realitzar totes aquelles actuacions per reparar el seu honor.

 

Tal i com va dir el mateix Lluís Companys, referent de l’Esquerra nacional, "la nostra és una lluita pels valors universals de la pau, del treball i de la justícia". La nova República Catalana s’ha de constituir com un baluard dels drets humans, la pau, la fraternitat i la justícia universal.

Lluís Companys va donar la vida i va morir per la República Catalana. Aquest 27S hem sentat les bases democràtiques per tal que la República Catalana comenci a caminar. Sens dubte, el nostre millor homenatge serà acabar la tasca que va protagonitzar, i que tants d’altres que el van precedir i tants d’altres que hem continuat, sabem que la lluita social i la lluita nacional és indestriable.

 

En relació als antecedents exposats, proposem al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels acords següents:

 

Primer. Instar el Govern de l’Estat a dur a terme les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per anul·lar la sentència del judici sumaríssim al President de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Lluís Companys i Jover, així com realitzar totes aquelles actuacions oportunes perquè l’honor del President Companys sigui reparat.

 

Segon. Instar el Govern de l’Estat Espanyol a modificar la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien els drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra i la dictadura, per considerar com a inexistents i nul·les de ple dret les sentències dictades pels Jutjats i Tribunals declarats il·legítims en la llei, seguint el criteri expressat per la Fiscalia General de l’Estat en el seu Decret del 4 d’abril de 2010, habilitant el procediment administratiu necessari perquè el Consell de Ministres expedeixi el corresponent certificat de nul·litat als efectes legals procedents.

 

Tercer. Subsidiàriament, modificar la llei d’Enjudiciament Criminal i la Llei Processal Militar amb la finalitat d’incorporar entre els requisits habilitants per procedir a la revisió d’una sentència ferma, la declaració d’il·legitimitat realitzada conforme a l’article 3 de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien els drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra i la dictadura, així com la Llei Orgànica del Poder Judicial, per atorgar la legitimació activa al Govern de l’Estat per si mateix, o a través de la Fiscalia, per interposar el recurs de revisió de les sentències declarades il·legítimes.

 

Quart. Reclamar a l’Estat espanyol que retorni tota la informació sobre Lluís Companys requisada per la Gestapo a París l’any 1940 i que actualment es troba confiscada a l’arxiu d’Àvila.

 

Cinquè. Reclamar a tots els governs que van participar de la captura i assassinat de Companys que participin d’un acte de desgreuge a la figura de l’únic president elegit democràticament i assassinat a Europa durant el segle XX. Un acte que s’hauria de fer al fossar del Castell de Montjuic.

 

Sisè. Col·laborar amb aquelles persones que participen de la querella argentina mentre no siguin restituïdes les famílies.

 

Setè. Comunicar aquest acord al Govern de la Generalitat, a tots els grups polítics del Parlament Català, al Govern de l’Estat i a les Corts espanyoles, al Parlament Europeu , a l’ONU, i a les associacions de recuperació de la memòria històrica.”