Mataró dóna suport als afectats per la Talidomida
La Junta de Portaveus va aprovar el passat 1 d’octubre una Declaració institucional de suport als afectats per la Talidomida. La declaració, que va ser llegida durant el Ple d’octubre celebrat el mateix dia, va ser aprovada per la unanimitat dels presents a la reunió dels portaveus.
Durant la sessió plenària, Josefina Mompeó, delegada de l'associació AVITE a Catalunya, va fer una intervenció en nom de les víctimes de la Talidomida.
El text íntegre de la declaració és el següent:
“La Talidomida és un principi actiu que va sintetitzar en 1954 per part del laboratori alemany Grünenthal i que va ser comercialitzat posteriorment, com a sedant, a partir de l’any 1958. Entre d’altres efectes es va veure que era efectiu per les nàusees del primer trimestre de l’embaràs (hiperemesis gravídica) i va ser prescrit al nostre Estat amb aquesta indicació en múltiples dónes embarassades.
Al 1959 la Talidomina es dispensà per primer cop, formant part del principi actiu de 6 medicaments: Imidan; Varilal; GlutoNaftil; Softenon; Noctosediv; Enero-Sediv, essent aquests distribuïts per les farmacèutiques: Pevya(actualment UCB Pharma),Medinsa representant de Chemie Grünenthal)i Farmacobiológics Nessa.
Al 1956 es va documentar el primer cas de focomèlia, desprès d’haver estat exposat a la Talidomida, posteriorment en menys de 5 anys es registraren a tot el món unes 3.000 dismèlies, malformacions congènites extremadament infreqüents als membres, tals com: amèlia (absència de tot el membre), focomèlia (pèrdua o escurçament greu dels elements proximals) i absència/hipoplàsia del polze o dits, entre d`altres.
Amb posterioritat a la introducció d’aquest medicament, es va apreciar un increment del nombre de naixements de nadons amb malformacions congènites que afectaven a les extremitats (focomèlia). Naixien nens i nenes amb manca o afectació important d’una o inclús les quatre extremitats, de mares que havien pres el medicament.
Al 1961 dos científics, el doctor Widukind Lenz i el seu company de la Clínica Universitària d’Hamburg, l’espanyol Claus Knapp, van descobrir la relació entre el fàrmac i les malformacions fetals.
La catàstrofe de la Talidomida, estudiada a totes les facultats dels àmbits de les biociències, va fer canviar la legislació en matèria de control sanitari dels medicaments, aliments, begudes i articles de consum humà, perquè no es tornés a produir mai un fet d’aquestes dramàtiques conseqüències per a la salut de les persones.
No podem oblidar que durant mes de 30 anys les autoritats espanyoles van negar la venda de la Talidomina a l’Estat espanyol, negant alhora l’existència de cap cas. Posteriorment, les autoritats van reconèixer la venda de l’esmentat medicament dintre del sistema sanitari públic espanyol, això si, només entre 1959 i 1963 (desprès de la prohibició oficial) i malgrat que hi han dades de la seva prescripció com a mínim fins a finals dels 70.
A Espanya, a més, els afectats ignoraven la causa de les malformacions, atès que no se’ls va informar en cap cas, i fins i tot hi ha constància d’ocultació d’informació per part dels facultatius, que durant la retirada del producte van ser advertits, pel laboratori, que no expliquessin les causes de la mateixa.
Finalment el fàrmac va ser retirat del mercat, amb més o menys celeritat, als països als quals havia estat comercialitzat sota diferents noms comercials. Espanya va ser dels darrers en retirar-ho, l’any 1963.
Segons estimacions, es considera que es van veure afectats un 20.000 nadons al món, i a Espanya al voltant de 2.500-3.000.
A diferència d’altres països del nostre entorn i de la resta del món, on les víctimes de la Talidomida han estat reconegudes com a tals i indemnitzades en conseqüència, a Espanya, 50 anys més tard de la catàstrofe, només s’ha aconseguit, després d’onze anys de lluita d’AVITE (Associació de víctimes de la Talidomida a Espanya), un reial decret (1006/2010) que reconeix a 24 d’aquestes persones, i que s’inclogui la Talidomida al Reial Decret 1851/2009 entre les causes que justifiquen una jubilació anticipada als 56 anys, entre aquells que superin un 45% de discapacitat.
Ara bé, la veritat és que l’esmentat Reial Decret 1006/2010 no és sustenta en criteris de causalitat, motiu per el qual no serveix per sí mateix, de fonament pel reconeixement de la qualitat d’afectat per la Talidomida, tancant així les portes a moltes persones a poder percebre les ajudes i/o indemnitzacions i, sobretot, a que es reconegui el fet.
Així, la Llei 26/09 de 23 de desembre (Pressupostos Generals de l’Estat 2010), disposició addicional 57, estableix: “La indemnització a les persones afectades per la Talidomina a España durant els períodes 1960-1965: Un. Es concedirà una indemnització per una sola vegada a qui durant el període 1960-1965 patís malformacions corporals durant el procés de gestació com a conseqüència de la ingesta de Talidomida per la mare gestant. Aquestes indemnitzacions seran compatibles amb qualsevol pensió pública a que el beneficiari tingués dret ... “. 13.Per al desenvolupament de la disposició addicional 57a de la Llei 29/2009 es dicta el Reial Decret 1006/2010, de 5 d’agost, per la qual cosa es regula el procediment de concessions d’ajudes a les persones afectades per la Talidomida a Espanya durant el període 1.960-1965 (BOE 6 Agost 2010).” Esmentar però que els requisits per tal d’accedir a les indemnitzacions han estat i segueixen sent, molt restrictius, per no dir impossibles.
D’altra banda, l’any 2012, poc desprès que es fes el 50è aniversari de la descripció de l’efecte teratogen de la Talidomina, el laboratori farmacèutic Grünenthal va demanar disculpes a les víctimes mundials de la Talidomida.
El 21 de desembre de 2012 es redacta l’informe Heidelberg per encàrrec de la Fundación Contergan al qual es fa palès que: “(…)hi ha danys secundaris, d’aparició tardana i que es distingeixen dels expressament anomenats “danys secundaris , o d’aparició tardana i/o continuats, els primers són doncs, danys que si bé poden tenir un origen prenatal, no s’havien manifestat o conegut com vinculats a la Talidomina fins a dates mol recents(…)” .
En atenció a aquest informe, és pot concloure que malgrat el temps transcorregut, actualment no és tenen dades certes i definitives sobre l’abast dels lesions i seqüeles derivades de la ingesta de Talidomina, no estant doncs consolidades aquestes i per tant essent molt discutible, entendre que les accions judicials, estiguin prescrites.
Actualment els laboratoris han estat demandats per AVITE a Espanya, per la via Civil, guanyant-se el judici en primera instància –Procediment ordinari 217/2012 Jutjat de 1a Instància nº 90 de Madrid– en el qual s’aplicà la doctrina de “els danys tardans “, si bé posteriorment aquesta resolució va ser revocada per mitjà de la SAPM Secció 14 de 13/10/14, sentència aquesta darrera confirmada recentment pel Ple del Civil del TS, si ve amb un vot particular.
En relació a les recents resolucions, partint del seu respecte, hem de dir que s’allunya del fonament jurídic que subjau a l’institut de la prescripció, el qual no pot fonamentar-se únicament en principis d’estricta justícia, sinó que el seu fonament és la seguretat jurídica, i per tant l’abandonament de l’exercici del dret per part del perjudicat.
Entenent doncs que ha de prevaler el principi d’indemnitat i la necessitat que el perjudicat pugui ser íntegrament rescabalat, més encara i com és el cas, quan la lluita dels afectats ve de lluny i sempre ha estat ferma la seva predisposició a reclamar, essent únicament les exigències exorbitants dels mecanismes establert i la necessitat d’obtenir una proba impossible, unida a una actitud de l’Estat de negar el propi fet, fet que ha impedit que els afectats pugessin iniciar les seves accions amb totes els garanties.
Així dons, tal com es bé entenent doctrinal i jurisprudencialment, l’exercici de l’acció és aquell en el qual és puguin efectivament exercitar els drets, “actio nondum nata senar praescribitur “, i que requereix doncs, un coneixement cert i la possibilitat efectiva d’exercitar l’acció. De manera que el naixement de l’acció es produeix quan efectivament es pot realitzar el dret .
En resum, totes els víctimes de la Talidomida a Europa han percebut una indemnització, pensions vitalícies per garantir la seva independència, unitats mèdiques especialitzades, unitats psicològiques especialitzades i gratuïtat en medicaments, pròtesis i ortopròtesis, mentre que a Espanya aquests reconeixements no s’han fet.
En atenció a la nota de premsa de 23/9/15 , que anticipa la resolució de Recurs de Cassació nº 3140/2014 , mantenint la resolució de l’Audiència per 8 vots a favor i un en contra ( vot particular) es manté el pronunciament negatiu per als demandants del col·lectiu d’afectats, i això malgrat el recolzament de la fiscalia, cosa que suposa un gerro d’aigua freda més per als afectats, i fet que ens obliga com a representants públics a situar-nos amb més força al seu costat per tal que puguin assolir els objectius de la seva justa reivindicació.
És per tot això que el Grups Municipals presentem els següents acords:
1. Declarar el nostre recolzament unànime i solidaritat amb les víctimes de la Talidomida, i en particular, per a l’Associació AVITE, per la seva lluita en favor d’aquestes víctimes
2. Instar la Farmacèutica Grünenthal, responsable d’aquesta catàstrofe, a que indemnitzi les víctimes sense més espera.
3. Instar el Govern d’Espanya a que reconegui i discrimini, mitjançant l’Organisme que correspongui, qui pot haver estat afectat o no per la Talidomida i que concedeixi les pensions vitalícies als afectats.
4. Comunicar aquests acords a AVITE, al laboratori alemany Grünenthal, i al Govern d’Espanya."