Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El RumbaFest arriba a Mataró amb una gran festa rumbera

Escoltar

El RumbaFest arriba a Mataró amb una gran festa rumbera

Sabor de Gràcia, Rumba 3 o Muchacho y los Sobrinos faran ballar els mataronins



Enguany el RumbaFest ha visitat exitosament Igualada i Sant Quirze del Vallès, i aterra aquest desembre a Mataró per tancar la seva itinerància amb una edició de la gran festa rumbera. Serà el dissabte 17 de desembre de 17.00 h a 0.00 h a la plaça de l'Ajuntament.




Obrirà la vetllada Landry el Rumbero amb el seu espectacle d'animació familiar rumbera, on petits i grans podran gaudir plegats d'un espectacle complert. Tot seguit la rumba seguirà amb Triampa i Street Rumba, Muchacho y los Sobrinos. El RumbaFest serà un dels primers llocs on es podrà escoltar en directe aquest nou projecte de Muchacho Serviolé, una de les promeses de la rumba catalana.




Els moments àlgids de la nit els portaran dues de les bandes històriques de la rumba catalana. Sabor de Gràcia i Rumba 3 han portat la seva música arreu del món fent ballar la gent per allà on passen. Les seves cançons formen part de les històries de diverses generacions, i segur que a més d'una persona ens faran recordar històries que van viure ballant-les.




Aquest festival està organitzat per l’Associació Professional d'Autors i Creadors de Rumba Catalana, l’APAC, i produït per la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró. Hi col•laboren la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.






Fonaments i objectius del Rumbafest




El 25 de juliol del 2015, la Rumba Catalana va ser declarada Patrimoni Cultural i Música Popular i Tradicional de Catalunya.




El RumbaFest té per objectiu fomentar la rumba Catalana per al públic majoritari, sota el criteri de transversalitat generacional i heterogeneïtat social. Així mateix, pretén integrar i normalitzar la Rumba Catalana i els seus autors, amb una programació d’un circuit de rumba catalana estable, que pugui ser compatible amb les diferents festes majors i programacions del país.




També té la voluntat d’ensenyar com tocar la Rumba Catalana: guitarra, palmes i percussió. Tant a nivell teòric com pràctic, amb diferents tallers. A través de la Rumba Catalana es persegueix la cohesió social i la trobada de diferents cultures, a la vegada que es dóna suport a la candidatura de la Rumba Catalana a ser Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO.


 




Mataró i el vincle amb la Rumba Catalana




Pere Pubill Calaf, ‘Peret’ (Mataró, 1935 – Barcelona, 2014) és reconegut popularment com el rei de la rumba, el gènere català sorgit al començament dels anys 60 a Barcelona i del qual Peret es considerava així mateix el creador. La Rumba Catalana és un encreuament de camins entre el flamenc, la música caribenya i el rock'n'roll. És un estil gestat a finals dels anys 50, creat per gitanos catalans, que desenvolupen una nova manera de tocar la guitarra flamenca que serà coneguda com “el ventilador”.




L’any passat, la Biblioteca Antoni Comas va acollir la retrospectiva ‘Geografia de la rumba catalana’. A partir del material fotogràfic que els darrers anys va anar produint el fotògraf del Grup Enderrock, Juan Miguel Morales, es proposava un itinerari possible pels espais públics i privats on s’ha anat configurant aquesta música.




El 27 de juliol de 2015, dins la programació de Les Santes, es va estrenar la producció musical inèdita “La rumba té molt poder”, un singular combat on es van enfrontar la tradició i el futur de la Rumba Catalana. Hi van participar els pesos pesants del gènere: Los Manolos, Gertrudis, Joan Garriga, Peret Reyes, Ai Ai Ai, Ximenis, Carles Belda, Johnny Tarradellas, l'Oncle Salazar o la reapareguda primera dama rumbera La Payoya.




I al mes d’octubre, des de fa tres anys, se celebra el dia de la Rumba, un esdeveniment promogut per l’entitat FORCAT. L’objectiu de la Diada de la Rumba és acostar-la als mataronins i mataronines, i constatar, una vegada més, que la ciutat és un dels bressols i focus indiscutibles d’aquest gènere musical que ha vehiculat, històricament, la convivència entre paios i gitanos. Cada any es realitzen activitats musicals, formatives, lúdiques i reflexives al voltant d’aquest gènere musical.