La Junta de Portaveus dóna suport al contingut de l’anomenada Llei 25
La Junta de Portaveus va aprovar el passat 1 de febrer un declaració institucional de suport a l’anomenada “Llei 25”. El text es va presentar a votació per iniciativa del grup VoleMataró i es va aprovar per unanimitat dels portaveus dels grups presents a la reunió.
L’acord íntegre, del qual es va donar compte al darrer Ple municipal celebrat el 4 de febrer, és el següent:
“L’article 25 de la declaració dels drets humans estableix: «Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li garanteixi la salut i el benestar, parant especial atenció a l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris. També té dret a assegurances en cas d’atur, malaltia, invalidesa, viudetat, envelliment o altres casos de pèrdua de mitjans de subsistència».
En l’actualitat del nostre país, ens trobem en una situació d’afavoriment, com a conseqüència de la crisi socioeconòmica, ja que un alt percentatge de la població es troba en situació de precarietat, vulnerabilitat o exclusió social a nivell econòmic, és a dir, no tenen garantides les necessitats bàsiques anomenades anteriorment. Aquestes dades les confirma l’Institut Nacional d’Estadística, que anuncia que la pobresa ha estat en augment al nostre Estat sobre un 22’2%, segons l’enquesta “condicions de vida”. Aquesta mateixa enquesta confirma que més d’un trenta per cent d’habitatges familiars tenen seriosos problemes per poder pagar les despeses familiars, fent especial èmfasi en el pagament de factures de primera necessitat, produint-se retards en els pagaments. També ressalta el protagonisme de les dones maltractades o famílies monoparentals.
A dia d’avui no existeix un marc jurídic legislatiu que garanteixi a la ciutadania en risc de pobresa fer front a les seves necessitats de primer ordre.
Amb la promoció municipal, autonòmica i estatal d’aquesta llei volem establir un marc de garanties i de protecció amb complicitat i responsabilitat, per fer efectives les condicions necessàries per fer efectius aquest drets que dignifiquen la vida de les persones en aquest sentit.
El número 7 del Comitè de drets econòmics, socials i culturals de les Nacions Unides, incorpora el dret a l’habitatge i protecció dels desnonaments forçosos, amb l’obligació per part dels poders públics de garantir el reallotjament de les persones afectades.
Aquesta llei pretén garantir, a través de les administracions públiques, a tots els ciutadans/es en risc de pobresa o alta vulnerabilitat, els drets bàsics com ara el primer habitatge. Cal canviar la Llei 24/2013 de desembre.
1er. Per protegir les llars vulnerables i garantir que no tallin cap subministrament bàsic d’electricitat, gas o aigua. Per poder garantir aquests drets, intervindran els serveis socials coordinats amb les administracions.
2on. Garantir als col·lectius més vulnerables, com les dones maltractades o famílies monoparentals, aquestes necessitats. S’han d’establir terminis mínims d’actuació i informació entre les diferents àrees de serveis socials, empreses subministradores d’energia, administracions públiques i les pròpies famílies. Aquesta Llei dóna prioritat als col·lectius esmentats amb especial sensibilitat amb la protecció garantida dels infants.
Atès que l’article 28 de la Llei orgànica 1/ 2004, Integral amb la violència de gènere, estableix que: “a les dones víctimes, com a col·lectiu prioritari en l’accés a l’habitatge protegit i a residències públiques per a grans...”
La sanitat pública i universal ha patit un deteriorament i la manca d’accés a la mateixa i a la compra de medicaments està donant com a resultat l’anomenada pobresa farmacològica i assistencial, empitjorant la vida de molts ciutadans, fet agreujat amb l’entrada en vigor del Reial decret -Llei 16/ 2012 de 20 d’abril, que canvia el model sanitari: la universalitat és substituïda per un sistema d’assegurances.
Aquest decret ha avalat practiques de facturació, arbitrarietat i de vegades comunicacions hostils contra els pacients, generant la por i l’allunyament de la població més vulnerable, comportant un risc tant per a la salut individual com per a la salut col·lectiva.
Moltes comunitats autònomes van discrepar públicament amb aquesta norma i van plantejar recursos d’inconstitucionalitat.
A tot l’exposat hem d’afegir la dificultat per accedir a la medicació per motius econòmics.
Especialment als col·lectius amb pocs ingressos econòmics.
Exposem tot el relat del que defensa la Llei 25:
1.Sol·licitem al Ple que s’adhereixi en conjunt amb tots els municipis, que al llarg de l’Estat donem recolzament a aquesta Llei i al que representa. En quant a regular les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots i totes les espanyoles en l’exercici dels drets i el compliment dels deures constitucionals. Per establir les bases del règim energètic conforme als articles 149.1.1 y 149.1.25 de la Constitució.”