Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Mataró demana derogar el Decret llei de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del sistema nacional de salut

Escoltar

Mataró demana derogar el Decret llei de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del sistema nacional de salut

La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró va aprovar el 2 de maig una declaració institucional que demana al Govern central la derogació del Decret Llei 16/2012 de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut. El text, presentat pel grup municipal ICV-EUiA, va comptar amb els vots favorables d’aquest grup a més del PSC, CiU, ERC-MES, VOLEMataró i CUP. El grup municipal de Ciutadans s’hi va abstenir i PPC i PxC van votar-hi en contra.

 

Al Ple municipal celebrat el 5 de maig es va donar compte de la declaració, que diu textualment:

 

“El proper 20 d’abril es compliran 4 anys de l’aprovació del Real Decreto-Ley 16/2012 de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud. Aquest decret ha significat una modificació estructural del model sanitari espanyol i una ruptura del principi d’universalitat i equitat en l’accés a la salut. El decret ha representat un autèntic retrocés des d’un punt de vista social. Segons aquest Real Decreto, la forma de fer sostenible la salut era la de limitar l’assistència sanitària «als estrangers no registrats ni autoritzats com a residents a Espanya» (art. 3).

 

La mesura va generar una enorme polèmica entre les associacions que treballen per la defensa dels drets humans; i, al nostre país, un rebuig unànime de bona part de les forces polítiques, tal i com en donen testimoni les iniciatives aprovades, de forma immediata, al Parlament de Catalunya i a molts ajuntaments.

 

L’esmentat Real Decreto-Ley, no només vulnera els principis recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans (concretament l’article 25, el qual estableix que «tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris (...)»), sinó també l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. En aquest sentit, resulta ben paradigmàtica l’aprovació, per unanimitat, de la Llei 21/2010, del 7 de juliol, d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut, la qual estableix que «són titulars del dret a l’assistència sanitària a càrrec del Servei Català de la Salut les persones que formen part d’algun dels col·lectius següents:

 

a) Les persones empadronades en qualsevol municipi de Catalunya que acreditin que no tenen accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec d’una altra entitat diferent del Servei Català de la Salut.

 

b) Les persones que pertanyen a col·lectius en situació de risc d’exclusió social, amb independència que estiguin o no empadronades en algun municipi de Catalunya.

 

És evident, doncs, que es va voler donar una lectura ben àmplia als subjectes beneficiaris del dret a l’assistència sanitària, en un sentit diametralment oposat a allò que va fixar el Govern espanyol dos anys després. En qualsevol cas, per tal de superar el caire discriminatori del Real Decreto, el Govern de la Generalitat va impulsar, en el seu moment, la instrucció 10/2012,de 30 d’agost, sobre l’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública als ciutadans estrangers empadronats a Catalunya que no tenen la condició d’assegurats i beneficiaris del Sistema de Salut.

 

Aquesta instrucció va servir per frenar les immediates conseqüències de les modificacions realitzades pel Real Decreto Ley; però no ha estat suficient. I això, no només perquè no és generadora de drets, sinó també perquè la seva aplicació ha estat desigual, en bona part per la desinformació sobre la qüestió, no només entre el personal sanitari sinó entre la població afectada. De fet, les entitats que treballen a peu de carrer, com ara la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya, denuncien casos concrets de persones que o bé han tingut enormes dificultats per superar aquesta barrera burocràtica o bé directament no han pogut fer-ho. La insuficiència de l’esmentada instrucció ha estat objecte de debat al Parlament de Catalunya.

 

En l’àmbit local moltes de les activitats de salut pública han trobat un espai de col·laboració i de cooperació institucional amb les autoritats sanitàries en activitats i iniciatives de diversa índole que van des de la construcció i manteniment de centres sanitaris, a la col·laboració en programes preventius, assistencials o de promoció de la salut. Aquesta cooperació, des dels municipis, forma part també dels elements que han permès avançar en relació a la salut comunitària i de les persones i que han apreciat el desenvolupament del sistema i la seva capacitat per donar resposta a les necessitats sociosanitàries de la població. De fet la sanitat publica ha estat tradicionalment el servei públic millor valorat per la ciutadania.

 

El sistema nacional de salut pot ser sostenible sense realitzar retallades en les prestacions, sense minvar la qualitat i sense implantar el copagament sanitari. Un servei de sanitat pública de qualitat és un bé irrenunciable i una política fonamental per a l’equitat i la cohesió

 

Per tots aquests motius, el grup municipal d’ICV-EUIA-EPM-ENTESA proposa al Ple els següents ACORDS:

 

1) Demanar al Govern central la derogació del Reial Decret Llei 16/2012, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional.

 

2) Instar al Govern de la Generalitat a garantir, de forma real i efectiva, que cap ciutadà o ciutadana resti sense assistència sanitària i farmacèutica, d’acord amb allò que estableix l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

 

3) El grups parlamentaris del Parlament de Catalunya treballaran en l’elaboració d’una llei que garanteixi una assistència sanitària d’accés universal.

 

4) Instar al Govern central i al Govern de Catalunya a dialogar amb les forces polítiques, agents socials, Comunitats Autònomes i entitats municipalistes per aconseguir un gran acord que permeti garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut mantenint els principis establerts en la Llei General de Sanitat de 1986.

 

5) Traslladar els presents acords al Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, als grups polítics del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació de Municipis de Catalunya, a la Red de Denuncia y Resistencia al Real Decreto-Ley (RDL) 16/2012 (REDER) i a la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PasuCAT).”