La Missa de Les Santes de Mossèn Blanch compleix 170 anys
La celebració eucarística és en honor de les santes patrones: santa Juliana i santa Semproniana
El dia de les santes patrones arriba. Demà dijous, 27 de juliol, és el dia de les santes Juliana i Semproniana. La jornada s’inicia amb el toc de matinades, que és el preludi del dia més cerimoniós de la Festa Major, i continua amb el Toc d’ofici, l’Anada a ofici de les autoritats i la Missa de Glòria de mossèn Manuel Blanch a la Basílica de Santa Maria.
El gran dia de Festa Major comença ben d’hora, a les 7 del matí i des de 7 punts diferents, els grallers recorreran els carrers de la ciutat per fer saber als que encara dormen que ja ha arribat el dia de Festa Major. Les Matinades, amb música i coets, lleven els mataronins i celebren aquest any la seva 40a edició. Per segon any els grups de grallers són d’entitats i grups de Mataró: dels Capgrossos de Mataró, de la Momerota, de l’Anxaneta, de la Borsa de Músics de la Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró, els Moixernons i els de l’Escola Municipal de Música de Mataró. Cap a les 9 h es retrobaran tots els grallers a la plaça de Santa Maria i donaran pas al repic de campanes i el toc de Barram.
L’Anada a ofici comença davant de l’Ajuntament a les 9.30 h aproximadament. La comitiva institucional l’encapçalarà l’alcalde, David Bote, i en cercavila, amb les comparses i els seus músics, aniran cap a la Basílica de Santa Maria per celebrar la Missa de Glòria de mossèn Manuel Blanch.
La cercavila anirà de l’Ajuntament a la plaça de Santa Maria passant per La Riera i el carrer Nou i es caracteritza per la seva formalitat. La comitiva estarà formada per les Diablesses i els Tabalers do Maresme; la Momeroteta, la Momerota i els seus grallers; el Dragalió, el Drac amb els seus tabalers; l’Herald i les Trampes; els Nans i la Família Robafaves amb els seus flabiolaires; l’Àliga amb els Ministrils; els Macers; les autoritats i la Banda de l’Agrupació Musical del Maresme que amenitzaran amb la seva música el recorregut.
170 anys de la Missa de Glòria
La Missa de Glòria, que es va estrenar fa 170 anys, va ser composada el 1848 pel mataroní mossèn Manuel Blanch i Puig i destaca per la seva riquesa musical. Segons experts musicòlegs, aquesta missa major dedicada a les santes com a protectores de la ciutat de Mataró i amb clares influències de l’estil operístic italià, és una de les escasses romanalles de la música litúrgica i religiosa vuitcentista que mereix una menció especial en el catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional.
El director de l’orquestra i cor d’aquest any serà el músic Lluís Carné. El cor està format per un centenar de cantaires i els solistes de la Missa seran la soprano Lídia Martínez, la mezzosoprano Laura Vila, el tenor Hèctor Ortín i el baix Josep Pieres.
El cor va fer un assaig obert el dilluns passat a les 21 h a la Basílica de Santa Maria per a tots aquells que volien escoltar el conjunt de cantaires abans de la Missa de Glòria.
Finalitzada la cerimònia s’interpretaran els Goigs de les Santes, també de mossèn Blanch, sortiran en processó les relíquies de les santes fins a la façana del temple, on tindrà lloc el ball de l’Àliga, la Colla Castellera Capgrossos de Mataró aixecarà un pilar en el seu honor i la Societat Columbòfila Missatgera de Mataró farà una aviada de coloms blancs a la plaça.
La celebració es retransmetrà en directe per la televisió pública m1tv i per Mataró Ràdio.
I després de la desfilada, les dormides
La Cobla Ciutat de Granollers a les 12 h posarà música a la ballada de sardanes del carrer d’en Pujol, el carrer on es diu que van néixer les santes.
I ja cap a les 13 h, les autoritats i les comparses faran via cap a l’Ajuntament passant també pel carrer d’en Pujol on la comitiva farà els honors al petit altar dedicat a les patrones i seguirà cap a l’edifici consistorial, on s’hi celebraran els balls propis i les dormides de les comparses que reposaran a la Casa Gran fins a les 18 h, moment en què es tornaran a posar dempeus per fer La Passada, la cercavila més llarga i més festiva de la Festa Major.