L'Ajuntament serà part demandant en la querella contra l'Estat Espanyol per crims contra la humanitat per afusellar l'alcalde Abril
El ple municipal del 4 de maig va aprovar una proposta de resolució presentada pel grup municipal d’ERC-MÉS per sol·licitar la compareixença de l’Ajuntament de Mataró com a part en la querella contra l’Estat Espanyol per crims contra la humanitat per l’afusellament de l’alcalde de Mataró, Josep Abril i Argemí. La proposta es va aprovar amb els vots a favor d’ERC-MÉS, C’s, VOLEMataró, CUP, ICV-EUiA i la regidora no adscrita, i l’abstenció del PSC, CiU, PP i PxC.
El text íntegre de la proposta de resolució aprovada és:
“El Sr. Josep Abril i Argemí va ser alcalde de Mataró, afusellat per la dictadura franquista després de ser condemnat en un consell de guerra sumaríssim, il·legal i sense garanties processals de cap tipus.
Cap govern espanyol des de la transició fins al règim constitucional espanyol actual ha anul•lat les penes a les víctimes de la repressió franquista, i per tant, l’alcalde Josep Abril, com totes les persones afusellades (unes 192.000, inclòs el president de la Generalitat Lluís Companys) i empresonades pel règim feixista del general Franco segueixen sent considerades culpables per la justícia espanyola.
L'Estat espanyol, doncs, continua perpetuant un model únic al món democràtic d'impunitat dels crims del feixisme, emparat en la llei d'Amnistia de 1977, que deixava sense cap mena de càstig els delictes de rebel•lió, sedició, denegació d'auxili i els comesos pels funcionaris i agents de l'ordre públic contra l'exercici dels drets de les persones.
Tot i la sol·licitud derogatòria feta per part de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans i d'entitats del prestigi d'Human Rights Watch o Amnistia lnternacional per haver incomplert la normativa internacional sobre drets humans, la Llei d’Amnistia espanyola segueix vigent i emparant la impunitat dels crims de la dictadura franquista.
Aquesta situació perllongada en el temps suposa en si mateixa una perversió de la democràcia i, en les seves conseqüències, un greuge i una agressió permanent a tots els veïns i veïnes de Mataró i d'una forma molt especial i dolorosa, a la família de l’alcalde Abril. Un greuge i una agressió que es perpetuen en el règim actual, de tal manera que el converteix en còmplice passiu, per deixadesa, inhibició i falta de fonament democràtic.
Tancades, doncs, les portes de la justícia espanyola, la justícia argentina ha assumit des de fa tres anys la investigació dels crims del franquisme després de la denúncia de diverses víctimes. Amb l'obertura de la via de la justícia universal, el diputat Joan Tardà va presentar el 15 d'octubre de 2013, en nom d’Esquerra Republicana al jutjat federal número 1 de Buenos Aires, a càrrec de la jutgessa Maria Servini, una querella criminal contra l'Estat espanyol per crims contra la humanitat per l'afusellament del president Lluís Companys, 45 alcaldes catalans, entre els quals es troba el Sr. Josep Abril i Argemí, i dos diputats del Parlament de Catalunya.
En relació als antecedents exposats, proposem al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels acords següents:
Primer. Cursar les instruccions oportunes als serveis jurídics d'aquest Ajuntament, per tal que iniciïn els tràmits per afegir-se com a part demandant en la querella presentada en el Jutjat Central número 1 de Buenos Aires contra l’Estat espanyol per crims contra la humanitat per l’afusellament de l’alcalde Josep Abril.
Segon. Reclamar a l’Estat espanyol l’anul•lació de tots els judicis sumaríssims duts a terme durant el període de la dictadura per restituir la dignitat de les víctimes del franquisme.
Tercer. Enviar una còpia d'aquest acord al Jutjat Central número 1 de Buenos Aires, al Ministeri de Justícia del Govern d’Espanya i a les presidències de la Generalitat i del Parlament de Catalunya.”