Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Mataró aprova per unanimitat una declaració institucional per lluitar per l'eradicació de les violències masclistes

Escoltar

Mataró aprova per unanimitat una declaració institucional per lluitar per l'eradicació de les violències masclistes

La Junta de Portaveus, celebrada ahir 11 de desembre, va aprovar per unanimitat una declaració institucional presentada pel grup municipal d’ICV-EUiA amb el suport de la regidora no adscrita, Anna Maria Caballero, contra les violències masclistes i en favor de la seva eradicació. 

 


El text íntegre aprovat és el següent:

 


“El passat 25 de novembre vam commemorar el dia internacional per l’eradicació de les violències masclistes reivindicant el dret de les dones a viure lliures de violències. La lluita incansable del moviment feminista d’arreu del món, afronta la necessitat de cercar solucions a aquesta greu xacra patriarcal.

 


44 dones han estat assassinades per criminals masclistes durant el 2017, fins el mes de novembre. Una dada que no reflecteix l’abast real dels feminicidis atès que només es contemplen els assassinats comesos en l’àmbit de la parella o exparella.

 


8 nens i nenes han estat assassinats pel seu pare, un agressor masclista que pretenia causar el major dany a la mare, matant al seu fill o filla. El fenomen d’atemptar contra la vida de les criatures ha pres unes dimensions cruelment alarmants aquest 2017, on s’han multiplicat els assassinats infantils a mans del seu propi progenitor. L’últim dels colpidors casos, el d’aquest novembre a Alzira.

 


Vivim en un sistema que crea desenes de criminals cada any i milers d’agressors en potència. I que a més en fa un tractament mediàtic amb grans dosis d’irresponsabilitat en determinats mitjans de messes. Aquest any hem vist la sobreexposició mediàtica com el cas de Juana Rivas o el de la Manada dels San Fermines on, de manera impune, es posa el focus sobre la credibilitat de la dona víctima i es promouen tòpics i prejudicis masclistes que atempten contra la seva dignitat i la de totes les dones.

 


Les respostes institucionals encara no són capaces d’abordar amb eficàcia les amenaces del masclisme. El 2017 serà l’any que ha vist la llum el Pacte d’Estat contra la violència de gènere, una llarga reivindicació que, si bé ha aconseguit impulsar un bon nombre de mesures, també deixa pel camí altres importants reivindicacions feministes. La incapacitat dels partits conservadors de situar les violències vers les dones en el pla ideològic que li correspon, el de la ideologia masclista i, alhora, la seva negativa a reconèixer el sistema patriarcal com a ordre social que perpetua les discriminacions de gènere; esdevé l’arrel del conflicte polític. És aquest el fet que avui està lesionant les expectatives de transformació social necessàries per eradicar les violències masclistes.

 


A Catalunya vam impulsar l’Acord Social i Polític, amb ampli suport al Parlament, però, del que no se n’ha obtingut cap fruit. La manca de voluntat política del govern català ha quedat palesa en les retallades pressupostàries de fins al 24% en violència masclista i, en el nul desplegament de la Llei d’Igualtat i de les polítiques i serveis de la Llei del dret de les dones a eradicar les violències masclistes.

 


La importància de superar i desbordar els espais governamentals per a impulsar les polítiques públiques continua sent una reivindicació necessària. Un Pacte d’Estat o un Acord Social i Polític han de ser instruments reals per a implicar la societat civil, agents socials i polítics i tots els àmbits institucionals, en la tasca de desenvolupar estratègies de lluita contra les violències masclistes. Només des de marcs amplis, que es reconeguin en la diagnosi i les propostes del feminisme per abordar la lluita contra les violències masclistes, podrem situar l’esperança de canvi que aturi aquesta xacra. Cal fer molt més.

 


Cal seguir reivindicant instruments jurídics per al reconeixement dels drets de totes les dones i de les diferents violències masclistes que pateixen.

 


Cal fer i exigir el desplegament de les mesures i les recomanacions internacionals i la dotació pressupostària.

 


Ens cal enfortir els instruments d’anàlisi i els observatoris, implementar la formació a professionals de tots els àmbits, incrementar la inversió pública en polítiques educatives.

 


Intervenir en l’àmbit de la publicitat, la comunicació i la reproducció cultural de manifestacions sexistes, misògines, lesbofòbiques i transfòbiques.

 


Cal avançar en la garantia dels drets de les dones al sistema judicial. Garantir els drets econòmics de les dones supervivents i els seus fills i filles.

 


Cal desenvolupar mesures que eliminin les dobles i triples discriminacions que pateixen dones en situacions administratives irregulars, de minories ètniques o migrades, amb diversitats funcionals o dones grans. Cal intervenir en les adolescències.

 


Cal fer front a les violències sexuals i intervenir sobre el sistema de valors i creences que perpetua la masculinitat masclista.

 


I cal fer visible que la responsabilitat de les violències masclistes són de qui les exerceix i de qui participa a perpetuar-les. Cal acabar amb la complicitat i la impunitat.

 


Per tot això, el grup municipal d’ICV-EUiA de l’Ajuntament de Mataró amb el suport de la regidora no adscrita Anna Caballero proposen al Ple els següents

 


ACORDS:

 


Primer.- Impulsar els Pactes socials i polítics a tot arreu i a tots els nivells institucionals des de la perspectiva feminista, per a fer efectius i garantir els drets de les dones a viure lliures de violències masclistes.

 


Segon.- Comprometre l’Ajuntament i a totes les institucions a dotar pressupostàriament i a desplegar amb celeritat les mesures i recursos que disposen les Lleis i el recent Pacte d’Estat.

 


Tercer.- Traslladar els presents acords a l’Institut Català de les Dones, a l’Instituto de la Mujer y para la Igualdad de Oportunidades del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales y Igualdad, als grups polítics del Congrés, Senat i Parlament de Catalunya i les entitats municipalistes de Catalunya.”