Mataró s’adherirà a la xarxa de ciutats lliures de tràfic de dones, nenes i nens destinats a la prostitució
La Junta de Portaveus, celebrada ahir 11 de desembre, va aprovar una declaració institucional presentada pel grup municipal del PSC sobre l’adhesió de Mataró a la xarxa de ciutats lliures de tràfic de dones, nenes i nens destinats a la prostitució.
La declaració es va aprovar amb els vots favorables de PSC, CiU, ERC-MES, VOLEMataró, PPC, CUP, PxC i ICV-EUiA i l’abstenció de C’s. El text íntegre aprovat és el següent:
“La prostitució és una forma d’explotació que ha de ser abolida i no una professió que cal reglamentar perquè és una forma de violència de gènere extrema: “el que les dones prostituïdes i homes han de suportar equival al que en altres contextos correspondria a la definició acceptada d’abús sexual i violació reiterada”. El fet que es pagui una quantitat de diners pot transformar aquest abús en una “ocupació”, a la qual se li vol donar el nom de “treball sexual”.
La prostitució no és l’ofici més antic del món, sinó l’explotació, l’esclavitud i la violència més antiga inventada pel patriarcat per controlar i sotmetre les dones.
Regular la prostitució legitima implícitament les relacions patriarcals: equival a acceptar un model de relacions asimètriques entre homes i dones, establir i organitzar un sistema de subordinació i dominació de les dones, anul·lant la tasca de diversos decennis per millorar la lluita per la igualtat de les dones.
Si reglamentem la prostitució, integrant-la en l’economia de mercat, estem dient que això és una alternativa acceptable per a les dones i, per tant, si és acceptable, no és necessari remoure les causes, ni les condicions socials que possibiliten i determinen a les dones a ser prostituïdes. A través d’aquest procés, es reforça la normalització de la prostitució com una “opció per a les pobres”.
Si convertim aquesta violència en una professió com una altra qualsevol per a les dones, creiem que no podrem seguir treballant aspectes essencials com la coeducació, ja que no existeix la igualtat real i efectiva quan una nena creix amb un imaginari en el qual ser prostituta és una possibilitat, i un nen ho fa amb el convenciment que, si ho desitja i econòmicament s’ho pot permetre, podrà usar les seves companyes per al seu gaudi sexual. Aquest és el tipus de societat que volem?
En una societat que reguli la prostitució estem socialitzant a nens i nenes en valors clarament diferenciats, i si es regula la prostitució, educar en la igualtat a les nostres ciutats no serà possible.
No estem només davant d’una qüestió econòmica, sinó també d’una qüestió ideològica, de valors, amb l’anhel de construir una altra subjectivitat i una altra consciència social. Si volem construir realment una societat en igualtat hem de centrar les mesures en l’eradicació de la demanda, perquè sense demanda, l’oferta desapareix. Per això, seguint l’exemple de Suècia, cal treballar per adoptar mesures que pretenen abolir la prostitució, no regular-la com un ofici, a través de la denúncia, persecució i penalització del prostituïdor i del proxeneta que compren a dones o nens amb finalitats comercials o d’explotació sexual, entenent que això és una part de la violència masculina contra dones, nenes i nens. Suècia penalitza als homes que compren dones o nens amb finalitats comercials amb penes de presó de fins a 6 mesos o multes, perquè tipifica aquest delicte com a violència remunerada.
L’informe sobre explotació sexual i prostitució i el seu impacte en la igualtat de gènere del Parlament Europeu, A7-0071/2014, de febrer de 2014, afirma sense ambigüitats que la prostitució és un fenomen amb un component de gènere que afecta 42 milions de persones a tot el món, sent la immensa majoria de les persones que es prostitueixen dones i nenes i gairebé la totalitat dels usuaris homes. Conclou que la prostitució representa una forma d’esclavitud incompatible amb la dignitat de la persona i amb els seus drets fonamentals, constitueix una de les violacions dels drets humans més atroços i és una forma de violencia contra la dona.
Canviar el destí de les dones i homes que estan immersos en la prostitució passa per plantejar un sistema econòmic just i sostenible que treballi per la igualtat de sexes. Canviar el seu destí passa no només per prendre mesures per eradicar la demanda, sinó també amb una educació que obligui a la societat d’una manera transversal, a canviar la imatge de la dona com a objecte sexual i als homes a corresponsabilitzar-se emocionalment i vitalment. Canviar el seu destí passa perquè els drets de les dones deixin de ser drets de segona i passin a formar part, d’una manera ferma, dels drets humans.
Es diu que la prostitució sempre ha existit. També les guerres, la tortura, l’esclavitud infantil, la mort de milers de persones per fam. Però això no és prova de legitimitat ni validesa. Tenim el deure d’imaginar un món sense prostitució, el mateix que hem après a imaginar un món sense esclavitud, sense apartheid, sense violència de gènere, sense infanticidi ni mutilació d’òrgans genitals femenins. Només així podrem mantenir una coherència entre els nostres discursos d’igualtat en la societat i les pràctiques reals que mantenim i fomentem.
És davant d’aquests antecedents que el nostre municipi ha d’implicar-se activament, avui més que mai, en aquesta lluita per la igualtat d’homes i dones apostant per l’abolició de la prostitució, començant aquest compromís per unir-nos a la xarxa de ciutats lliures de tràfic de dones, nenes i nens destinats a la prostitució.
Atès que la prostitució, com una forma d’explotació i de violència masclista, no es pot regular i no pot ser una professió ni els proxenetes poden ser empresaris.
Atès que no podem parlar de drets laborals ni mercantils si no es compleixen els drets fonamentals.
Atès que no es pot justificar que en nom de la llibertat hi hagi dones sotmeses exercint la prostitució.
Atès que la dignitat de les persones ha de ser un valor que ha de prevaldre per damunt de qualsevol situació i fet.
Atès que compartim i defensem clarament la postura del moviment abolicionista que busca anar a l’arrel d’un problema que afecta els drets humans: els de tota persona a no ser abusada ni utilitzada sexualment, ni de forma gratuïta ni a canvi de cap compensació econòmica.
Atès que El Pla Integral de Lluita contra la Tracta d’Éssers humans amb finalitats d’explotació sexual (2009-2011), aprovat pel Govern d’Espanya el 12 de desembre de 2008, va ser el primer instrument que, de forma integral, va iniciar la lluita en l’eradicació de la tracta d’éssers humans per a l’explotació sexual a Espanya.
Atès que en aquest pla es va definir la tracta d’éssers humans per a l’explotació sexual, en la seva accepció més àmplia, comprenent tant les múltiples formes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual (prostitució, turisme sexual, compra de núvies per correu i matrimonis servils), com l’extracció i comerç d’òrgans i el tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació laboral, tant per realitzar les labors més penoses que ofereixen els nostres mercats de treball –en condicions de submissió– com, simplement, per realitzar treballs domèstics des d’una posició de servitud.
Atès que el Pla Integral de Lluita contra la Tracta d’Éssers humans amb finalitats d’explotació sexual, de conformitat amb La Convenció de les Nacions Unides contra el Crim Organitzat Transnacional i el Protocol per a la prevenció, supressió i càstig del tràfic de persones, especialment dones i nens ratificats per Espanya, va assumir la definició de tracta d’éssers humans: “Reclutament, transport, embarqui o recepció de persones, per mitjà d’amenaça, ús de la força, coacció, frau, engany, abús de poder o de situacions de vulnerabilitat, o intervenint pagament o benefici econòmic en l’obtenció del consentiment d’una persona perquè cedeixi el control sobre una altra amb el propòsit de la seva explotació. L’explotació inclou, com a mínim, la derivada de la prostitució i d’altres formes d’explotació sexual, treballs o serveis forçats, esclavitud o pràctiques similars, servitud i extracció d’òrgans.
Atès que la reforma de l’any 2010 del Codi Penal, va suposar la introducció d’un Títol VII bis, dedicat al delicte de la tracta d’éssers humans i de l’article 177 bis en el qual es defineixen els comportaments que seran castigats així com les penes corresponents.
Atès que actualment, els articles 187 i 188 del Codi Penal castiguen:
Qualsevol conducta que suposi induir, afavorir o facilitar que una persona menor d’edat exerceixi la prostitució.
Forçar una altra persona a exercir la prostitució o mantenir-se en ella, ja sigui mitjançant l’ús de la violència física o l’amenaça.
Induir a l’exercici de la prostitució abusant de la situació de necessitat econòmica o vulnerabilitat per altres motius que sofreixi la persona prostituïda.
El proxenetisme, això és, obtenir un rendiment econòmic a costa de la prostitució aliena, encara que la persona prostituïda manifesti estar conforme amb això.
Per tot l’anterior, el Grup Municipal del PSC proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents acords:
Primer.- Adherir Mataró a la xarxa de ciutats lliures de tràfic de dones, nenes i nens destinats a la prostitució, que lluiten per l’abolició definitiva d’aquesta pràctica.
Segon.- Declarar que l’Ajuntament de Mataró està en contra de la implantació d’establiments on s’exerceixi la prostitució.
Tercer.- Mostrar el compromís del nostre Ajuntament en sensibilitzar i convèncer la població que la prostitució és igual a violència de gènere i explotació sexual de les dones, cercant la deslegitimació socialment i pública dels prostituïdors, protagonistes, actors responsables i còmplices actius en aquesta forma de violència de gènere.
Quart.- Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a la derogació de l’article 41, de l’apartat 2.b) de l’annex III, i resta d’articulat del Decret 112/2010, d’31 d’agost, que fa referència i legalitza els establiments en els quals s’exerceixen activitats de naturalesa sexual.
Cinquè.- Instar el Govern espanyol que apliqui, d’una manera ferma, la normativa existent abans mencionada, en relació a la tracta d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual, i en cas de ser necessari, la modifiqui per fer-la més efectiva en totes les seves vessants.
Sisè.- Instar les administracions públiques a treballar per eradicar la precarietat laboral, prenent mesures per evitar les situacions d’explotació laboral i vulnerabilitat que aquesta precarietat comporta.
Setè.- Instar les administracions públiques i ens competents, que estableixin una normativa que prohibeixi la publicitat sexual que apareix als mitjans de comunicació, escrits i digitals.
Vuitè.- El nostre Ajuntament instarà el Govern Central i el Govern de la Generalitat perquè estableixi normativa que impedeixi que els mitjans de comunicació, tant impresos com audiovisuals, es lucrin amb l’explotació sexual de les dones oferint serveis sexuals en anuncis o publicitat, que suposen una forma de col•laborar amb la prostitució que controlen proxenetes i màfies i una forma de col·laborar amb violència contra les dones.
Novè.- Comunicar l’adopció d’aquests acords al Govern espanyol, al Govern de Catalunya, al Parlament de Catalunya, als Grups Parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Senat, al Moviment Democràtic de Dones, a l’Institut Català de les Dones, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya”.