Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Aprovada al Ple una Proposta de resolució per facilitar el dret a l'empadronament sense domicili fix

Escoltar

Aprovada al Ple una Proposta de resolució per facilitar el dret a l'empadronament sense domicili fix

El Ple ordinari del mes de setembre, celebrat ahir, va aprovar una Proposta de resolució presentada pels grups municipals de la CUP, CIU, ERC-MES I ICV-EUiA, amb el suport del grup municipal de VOLEMataró i de les regidores no adscrites sobre el dret a l’empadronament sense domicili fix. La proposta va prosperar amb els vots a favor de CiU, ERC-MES, CUP, VOLEMataró, ICV-EUiA i les dues regidores no adscrites; i els vots en contra del PSC, PP, C’s i PxC. 

 


El text íntegre de la Proposta de resolució aprovada és el següent:

 


“L'empadronament és l'acte de registrar-se a l'Ajuntament de residència habitual i que determina que aquella persona és considerada veïna d'aquella població. Per part de la ciutadania, el padró és una obligació i un dret. Per la seva banda, l’administració té l’obligació de garantir-ne el seu exercici. Cal tenir en compte que amb la inscripció padronal s’assoleix la condició política de ciutadà de Catalunya (L 2/2003, de 28 d’abril) i aquesta, per tant, és la porta d’entrada a diversos drets considerats bàsics.

 


De l’empadronament depenen l’obtenció de drets i serveis com l’accés al sistema sanitari, al sistema educatiu o la possibilitat de regularitzar la condició administrativa. És per aquest motiu que facilitar la inscripció al padró esdevé una peça clau per evitar condicions de vulnerabilitat de les persones que resideixen al municipi.

 


L’article 59.2 del Reial decret 1690/1986, de l’11 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de població i demarcació de les entitats locals, no obliga a acreditar el títol de propietat sobre l’habitatge o de contracte de lloguer, com a requisits per a la inscripció en el domicili que es declara com a habitual. Al contrari, aquests títols només són uns documents que l’Ajuntament pot sol•licitar per verificar que el veí resideix efectivament al domicili que vol fer constar al padró, i pot ser substituït per altres documents acreditatius o per una actuació de comprovació del mateix Ajuntament.

 


Les persones sense domicili fix o sense llar que resideixin al municipi han de ser inscrites al padró municipal si així ho sol·liciten, ja que, malgrat no ser posseïdors d’un títol de propietat, un contracte de lloguer d’habitatge o l’autorització del titular, poden acreditar la seva residència a través d’altres procediments o actuacions administratives, segons estableix la Resolució de 30 de gener de 2015, de la Presidència del Instituto Nacional de Estadística y de la “Dirección General de Coordinación de Competencias” sobre gestió del padró municipal.

 


L’empadronament d’aquestes persones s’ha de realitzar sense condicionants ni requeriments específics, ja que aquesta pràctica podria incomplir la Llei 7/1985 Reguladora de les Bases del Règim Local, que no detalla restriccions o requisits per fer constar la residència del sol•licitant d’empadronament i no comporta a la ciutadania altres obligacions més enllà de la mera inscripció.

 


El padró no és una eina per regular la sobreocupació o altres politiques de l’àmbit de l’habitatge i l’ urbanisme: Segons detalla l’informe del Parlament de l’any 2010 del Síndic de Greuges, "el padró no és un instrument per combatre les situacions de sobreocupació. Per aquesta finalitat, ja hi ha mecanismes en la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret d’habitatge, i la normativa que la desplega, quan determina les actuacions que poden dur a terme les administracions competents en aquests casos, en ús de les seves potestats inspectores i sancionadores, i el padró municipal d’habitants és l’instrument escaient per detectar aquestes situacions”. Així mateix, la guia de recomanacions de la Taula de Ciutadania i Immigració, que ha rebut el suport de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i de la Federació de Municipis de Catalunya, estableix que “el padró tampoc és un mecanisme de control del parc d’habitatge” i que “demanar altres documents, com la cèdula d’habitabilitat, dipòsits i d’altres dificulta l’empadronament i, per tant, va en detriment dels objectius del padró”.

 


Per aquest motius, els Grups Municipals de CiU, ERC, CUP i ICV-EUiA proposen al Ple de l’Ajuntament de Mataró els acords següents:

 


Primer. Facilitar l’accés al padró i l’emissió dels certificats que hi van associats, atenent al què disposa la legalitat vigent:

 


A) Eliminar l’obligatorietat dels requisits de tenir un títol de propietat o contracte de lloguer de l’immoble, documents que no són obligatoris per a la tramitació del padró, tal i com regula el Reial decret 1690/1986.

 


B) Incloure els diferents títols, documents, gestions i actuacions administratives que permeten acreditar domicili o residència al municipi en la tramitació de l’empadronament

 


-Persones sense domicili fix o sense sostre. Els serveis socials de l’Ajuntament, emetran un informe que acrediti aquesta situació i se li assignarà una adreça a efectes de comunicació, tal i comproveu la normativa legal vigent (Reconeixement de Domicili).

 


-Persones en situació d’ocupació. Per a la comprovació de la veracitat de les dades relatives a la residència quan no hi hagi un títol que n'avali l'ocupació, l’informe Parlament 2017 de la Sindicatura de Greuges recorda que el gestor municipal pot:





a) acceptar altres documents (p. ex. factures de subministraments)


b) demanar un informe a la policia local o


c) fer-hi inspeccions a partir de les quals, si es confirma que el veí hi viu, l'haurà de donar d'alta en el padró

 


Segon. Descartar l’ús del padró com una eina per combatre les situacions de sobreocupació, de control del parc d’habitatge o altres polítiques de l’àmbit de l’habitatge i l’ urbanisme. En aquests casos, s’emprendran els processos i les actuacions d’inspecció que contempla Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret d’habitatge i, si en el moment de l’empadronament se suscita la sospita d’un ús anòmal de l’habitatge, des del padró s’ha de derivar a l’àrea d’habitatge perquè s’actuï en consonància.

 


Tercer. Adoptar les mesures oportunes perquè les gestions i verificacions relatives a l’empadronament les facin els tècnics municipals i no la Policia Local, sempre evitant perjudicis addicionals per als que el tramiten, donades les difícils situacions que pateixen involuntàriament.

 


Quart. Aprovar la implementació, en el termini més curt possible no superior a 1 mes l’informe de reconeixement de residència al municipi.

 


Cinquè. Acordar que l’empadronament sense domicili fix tingui el mateix valor i reconeixement que l’empadronament amb domicili fix.

 


Sisè. Acordar que la caducitat del padró sigui la mateixa per a tothom sense discriminació.

 


Setè. Fer una Declaració Institucional que reafirmi els acords adoptats en aquesta moció.”