Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El Ple aprova debatre i iniciar estudis sobre nous models residencials per a la gent gran

Escoltar

El Ple aprova debatre i iniciar estudis sobre nous models residencials per a la gent gran

L’Ajuntament de Mataró iniciarà un debat i també estudis sobre la implantació a la ciutat de nous models residencials per a la gent gran. El Ple municipal va aprovar dijous per unanimitat una proposta de resolució sobre el tema que van presentar els grups municipals de VOLEMataró i PSC amb el suport del grup de CiU.




El text íntegre de la proposta aprovada és el següent:




“Mataró es conforma per un capital humà que volta els 125.000 habitants. Segons IDESCAT, 17.840 són persones de 65 a 84 anys i 3.225 persones superen els 84 anys. A Mataró troben unes 16 residencies que donen servei majoritàriament a persones dependents. Hi ha alguna petita salvetat, com per exemple a la residència de Gatassa on hi ha apartaments tutelats. Poca oferta més... Uns 8 centres de dies, dues de les residències son públiques, una municipal i l’altra gestionada per l’ICASS. La resta, o centres col·laboradors o bé centres concertats (amb places públiques). Això en quant atenció, som conscients que Mataró ofereix altres oportunitats per a la gent gran com casals, activitats esportives, menjadors socials, etc.




Atesa que l’etapa de la jubilació es una època en la vida de molts habitants per gaudir de temps lliure, començar amb projectes nous, dedicar-se amb qualitat a la família, hobbies, viatges i altres activitats. La jubilació es converteix en una etapa important, una de les més longeves, i molt ha anat canviant la filosofia de vida dels nostres grans, majors de 65 anys, afortunadament. Una bellesa digna és l’anhel i desig de la majoria. La salut t’ha d’acompanyar i el sistema sanitari es troba en revisió en l’actualitat ha d’estar capacitat per poder donar aquest acompanyament, tant en les ABS com en el sociosanitari o als hospitals.





La situació per a molts ciutadans es complica a mida que la salut no acompanya i les persones grans comencen a tenir necessitats per poder desenvolupar la seva vida diària. La família moltes vegades, si es té, fa aquesta funció curadora, que una societat moderna hauria de tenir prevista segons l’evolució i les xifres de la població i el seu envelliment.




Si pertanys als més vulnerables econòmicament, i la teva família o no pot o no existeix, comença l’Odissea. Tot sabent l’important que és per a la nostra vida a mida que et fas gran conèixer el teu entorn, els teus amics, veïns i familiars, ja que a mida que perds facultats et tornes més vulnerable i l’entorn et dona seguretat i arrelament social.




Aquest arrelament perilla a mida que et fas depenent i necessites ajuda diària, molt més si es decideix que la millor atenció per l’evolució de la persona serà més convenient realitzar-la en una llarga estada i/o residència les 24 hores. De places públiques a Mataró oblida’t: llistes per més de dos anys i places públiques concertades llistes de sis a vuit mesos i probablement fora de Mataró, com poden ser Llavaneres, Vilassar de Mar etc. És a dir, el desarrelament ja és una realitat, amb el dolor, les dificultats i l’augment de vulnerabilitat tant emocional com física que això representa. En definitiva: “exilien els nostres avis després de tota una vida a Mataró”.




Aquesta preocupació per les places residencials i de centre de dia a la nostra ciutat ja va ser expressada en una Declaració institucional aprovada en majoria a Junta de Portaveus (maig 2017) per la recuperació de places residencials per a gent gran i centres de dia als municipis.





És per l’esmentat que en aquesta matèria s’han d’establir sí o sí polítiques de protecció social basades en drets i, en el cas concret de la població d’edat avançada, ens obliga alhora a analitzar la situació en termes de seguretat d’ingressos, accés a la salut i entorns inclusius, i aquesta és la línia que és va iniciar amb gran consens en aquesta legislatura. Un exemple és la futura adhesió de Mataró als protocols sorgits del Congrés Mundial sobre Gerontologia.




Resulta, doncs, evident que s’han de tenir en compte en l’elaboració de polítiques de protecció social i salut el marc normatiu nacional e internacional sobre la matèria, que deixà palès que la vulnerabilitat no radica en l’edat, sinó en una generalitzada precarietat dels dispositius de protecció a que es tenen accés. És doncs una qüestió de polítiques d’igualtat.




El Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals ja fa uns anys va identificat a les persones majors com un dels grups susceptibles de sofrir discriminació en matèria de drets, recomanant als estats:




a) revisar les seves legislacions i eliminar qualsevol discriminació de iure o de facto;



b) sancionar normes que protegeixin a les persones de més edat contra la discriminació,



c) establir mesures de discriminació positiva quan s'equipessin les oportunitats de les persones majors amb altres grups socials en el gaudi de determinats drets.




Resulta evident que si des del municipi s’han d’aplicar ingents esforços en la matèria és perquè les polítiques supramunicipals no han copsat els objectius.



Com s’ha esmentat, el juny de 2005 arran del XVIII Congrés Mundial sobre Gerontologia a Rio de Janeiro, sota els auspicis de la OMS i com a conseqüència dels resultats dels grups focals del projecte de ciutats amables amb la gent gran, es va elaborar el protocol de Vancouver, projecte basat en la premissa que una ciutat amigable/amable amb les persones grans ha de promoure l’envelliment actiu, entès aquest com “el procés d’optimització d’oportunitats per a la salut, participació i seguretat amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que envelleixen”. Tanmateix una ciutat amable s’ha d’anticipar i respondre amb flexibilitat a les necessitats i preferències relacionades amb l’envelliment, mantenint un alt nivell de seguretat, i salut i participació a tota la comunitat.




Ja per acabar, crec que tota vegada que Mataró ha fets seus els ODS i atès que sota el paraigües d’aquests l’Assemblea Mundial de la Salut el maig del 2016 va redactar l’Estratègia i Pla d’acció mundials sobre l’envelliment i la salut 2016-2020, que ens obliga a que els estudis transversals que es projectin des de qualsevol àmbit de la ciutat hauran d’atendre a les premisses marcades per aquests.




És per tot l’exposa’t, tenim en compte que Mataró és capital de comarca, sensible i som conscients de la preocupació social i sensibilitat que hi ha amb aquests sector de la població, i basant-nos en els articles 41 i 43 de la Constitució Espanyola i de lleis com la 14/1986 de 25 d’abril. Volem mostrar la preocupació amb la intenció de donar una resposta en l’última etapa de la vida dels mataronins digna. Respectant el principi de protecció i seguretat pels ciutadans des de les administracions locals.




Proposo al Ple els següents acords:




1. Que l’Ajuntament promocioni un debat sobre els nous models residencials per a gent gran, en el qual participin experts de l’Administració local i supramunicipal, així com referents d’altres entitats que treballen amb aquest col·lectiu. Fruit d’aquest debat es recolliran unes conclusions que s’incorporaran als estudis de desenvolupament d’aquest sector.




2. Que l’Ajuntament iniciï un estudi econòmic, urbanístic i de gestió per projectar a Mataró un augment de les places residencials de gestió pública (o una futura residència) per a gent gran i a curt termini.




3. L’Ajuntament de Mataró iniciarà un estudi a mig termini per plantejar un projecte innovador (de pisos tutelats, co-housing...) per tal de tenir cobertes l’atenció sanitària, cures i atenció necessàries per a les activitats de la vida diària: neteja, menjadors, gimnàs i espais comuns. Que permetin oferta a Mataró a mig termini d’un servei integral, d’atenció amb qualitat i independència, millora en la seva qualitat de vida per a la gent gran. Tal i com es fa a Barcelona i altres països (viabilitat etc.).



Una vegada recollits aquests estudis, s’iniciïn el tràmits de subvencions, negociacions i peticions tant a la Generalitat com al propi Estat, és a dir a totes les administracions supramunicipals necessàries".