L’alcalde presideix l’ofrena floral amb motiu del Dia Oficial de la Memòria de l’Holocaust i la Prevenció dels Crims contra la Humanitat
Durant l’acte s’ha llegit un manifest i s’ha anunciat que a Mataró s’instal·laran les pedres de topada en memòria de les víctimes del nazisme
L’alcalde, David Bote, ha presidit avui a les 12 h l’ofrena floral amb motiu del Dia Oficial de la Memòria de l’Holocaust i la Prevenció dels Crims contra la Humanitat. L’acte ha tingut lloc davant el monument “Intolerància”, al passeig de Carles Padrós.
El cantautor Genís Mayola ha llegit el manifest del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró que és el següent:
“L'Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 27 de gener com el Dia Internacional en Record de les Víctimes de l'Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat. Les Nacions Unides van determinar aquesta data ja que justament aquest dia de finals de gener de 1945, les tropes soviètiques van alliberar el camp d'extermini nazi més gran, el d'Auschwitz-Birkenau (Polònia) destapant la barbàrie comesa pel nazisme, que havia dissenyat un model de societat basat en la xenofòbia i el racisme i en l'exclusió de la diversitat. L'objectiu d'aquesta commemoració anual és, doncs, recordar aquell genocidi i rebutjar qualsevol actitud discriminatòria o intolerant envers determinades persones o col•lectius.
Els camps d'extermini eren la conseqüència tràgica del nazisme, que va portar la mort i la destrucció arreu d'Europa. L'estat alemany va planificar la liquidació de jueus, gitanos, homosexuals, sindicalistes, discapacitats, etc. Dins d'aquest capítol de la història contemporània, també cal incloure els republicans catalans i espanyols exiliats a França arran de l'ocupació franquista, que amb l'inici de la Segona Guerra Mundial van ser tractats com a apàtrides i alguns dels quals van acabar deportats a camps de treball i extermini nazi.
L'historiador Agustí Barrera ha documentat fins a 10 mataronins exterminats als camps de concentració nazis.: Ramon Amiento Carmen, Josep Duran Martori, Josep Ferrer Coll, Josep Herrera Altimira, Josep Julià Mendoza, Joaquim Mir Burgada, Juli Pey Torrens, Camil Quintana Bassas, Elies Soriano Gonzàlez, i Francesc Verdalet i Guardiola.
La consumació del genocidi més gran de la història implica preguntar-se com va ser possible. Els seus autors directes havien instaurat a peu de carrer un clima de terror que es va beneficiar d’una actitud còmplice o passiva per part de la ciutadania. Fora de petites però molt honroses excepcions, no hi va haver protestes ni revoltes contra una dictadura que va exacerbar la xenofòbia, empaitar la dissidència i transformar l’assassinat a gran escala en una tasca quotidiana de caràcter burocràtic. Aquest ambient de por i de misèria moral es va estendre en aquells països i territoris que els nazis van conquerir, i no hi van faltar sectors de població que van col•laborar amb els invasors per càlcul o per convicció en compartir els mateixos prejudicis. Tot plegat va contribuir a fer que els nazis assolissin els seus macabres objectius. “Perquè triomfi el mal, només és necessari que els bons no facin res” (Edmund Burke)
Avui i sempre,davant dels intents d'alguns sectors polítics de reflotar les idees nazi-feixistes volem tenir un compromís ferm i decidit en la defensa de la igualtat de tots els pobles i de totes les persones i volem preservar-ne la seva memòria”.
Pedres de topada "Stolpersteine"
A continuació, Claudia Colom, descendent d’un dels deportats i el membre del Grup de Recerca de la Memòria Històrica, José Manuel Revuelta, han explicat que la ciutat de Mataró té previst col·locar les pedres de topada “Stolpersteine”, unes llambordes que s’instal•len davant de les cases on van viure els mataronins deportats. Segons l'artista alemany impulsor d’aquesta iniciativa, Gunter Demnig, la persona que es topa amb alguna d’aquestes llambordes ha d’inclinar-se per llegir el text que hi ha inscrit i això és un signe de respecte de la persona que va ser deportada.
Per finalitzar l’acte, que ha comptat amb la participació de l’Escola Municipal de Música de Mataró (EMMM), s’ha fet l’ofrena institucional on l’alcalde ha dipositat un ram de flors en representació del consistori. A l’ofrena també hi han participat Òmnium Cultural, Amical Mathausen, el Grup de Recerca Història de Mataró i els grups polítics del PSC, PdCat, ERC, VoleMataró, Ciutadans, PP, CUP i ICV-EUiA.