Mataró suma més de 800 veïns en un any i ja supera el llindar dels 127.000 habitants

Segons les dades del padró continu, a 1 de gener de 2018 a Mataró hi hauria empadronats un total de 127.014 habitants, 855 més que l’any anterior, la qual cosa suposa una variació relativa del 0,68 % respecte del principi d’any. Es tracta del creixement de població més elevat des de l’any 2011 i amb el qual se supera en un any el llindar dels 127.000 habitants, consolidant la posició de Mataró com a vuitena ciutat amb més habitants de Catalunya. 

 

L’any 2017, el saldo migratori (diferència entre altes i baixes) representa el 80,18 % del saldo total de població i torna a recuperar el protagonisme perdut com a motor demogràfic de la ciutat després d’haver estat el saldo natural (diferència entre naixements i defuncions) la component, que des de l’any 2008 i fins el 2016, havia explicat la totalitat o una bona part del creixement anual experimentat per la ciutat. Per nacionalitats, el saldo natural és negatiu per a la població de nacionalitat espanyola (-99 habitants) i positiu per a l’estrangera (+272 habitants), mentre que en el cas del saldo migratori, el de població de nacionalitat espanyola també és negatiu (-151 habitants) i el de nacionalitat estrangera és clarament positiu amb +851 habitants.





La incidència de la població de nacionalitat estrangera no es limita a la dinàmica demogràfica del creixement vegetatiu i el migratori, atès que una part de l’increment anual de la població de nacionalitat espanyola de la ciutat és conseqüència d’un procés de canvi de nacionalitat. En el decurs de 2017, 613 residents han experimentat aquest canvi.

 

Al llarg dels darrers cinc anys, Mataró ha augmentat la seva població en 2.905 nous habitants. Un creixement inferior als registrats en els períodes quinquennals 1998-2002 (7.695), 2003-2007 (8.609) i 2008-2012 (4.399). La progressiva recuperació en els darrers tres anys de la component migratòria (diferència entre altes i baixes) ha suposat un gradual apropament del pes d’aquesta component envers la vegetativa (diferència entre naixements i defuncions) a l’hora d’explicar el creixement demogràfic de la ciutat. En el període 2013-2017, la component migratòria ja representa el 45,6 % del saldo total.

 

En el darrer any, tots els barris han incrementat la seva població amb l’excepció de Pla d’en Boet i Cirera. Els que més han crescuts en termes absoluts són Rocafonda (+290), l’Eixample (+254) i Cerdanyola (+119). Per contra, els barris que registren les disminucions més significatives són Pla d’en Boet (-63) i Cirera (-28). En termes relatius, els barris que registren les variacions anuals positives més significatives són Rocafonda (+2,62 %), La Llàntia (1,58 %), i Centre (1,57 %).

 

Altes i baixes





L’any 2017 s’han registrat 5.896 altes, 413 més que en 2016, fet que suposa una variació relativa del +7,53 %. En el període 2013-2017 se n’han registrat 27.911, 3.594 menys que durant el període 2012-2016, amb una variació percentual del -11,41 %. La taxa d’altes dels darrers cinc anys se situa en el 44,52‰, +0,38 punts per mil per sota de la registrada durant el període 2012-2016.

 

En el període 2013-2017, el nombre d’altes procedents d’altres municipis de Catalunya (10.989) i de la resta de l’Estat (3.115) és inferior en -171 i -88 altes al total registrat en el període 2012-2016; per contra, la xifra d’altes procedents d’altres països (13.807) és +601 més elevada que en el període 2012-2016. En termes percentuals, els barris que registren percentatges d’altes procedents d’altres municipis de Catalunya superiors al 50 % són Centre (54,29 %), Vista Alegre (53,41 %), i Eixample (50,36 %). Els barris que tenen els percentatges més elevats d’altes procedents de la resta de l’Estat són Cirera (15,63 %), La Llàntia (15,09 %) i Centre (13,97 %), mentre que els que registren els percentatges més alts d’altres països són Rocafonda (70,84 %), Palau-Escorxador (65,97 %) i Cerdanyola (61,59 %).

 

El darrer any s’ha registrat un total de 5.196 baixes, tan sols 1 baixa menys que l’any 2016, la qual cosa representa una variació en termes relatius del -0,02 %. El total de baixes del període 2013-2017 ha estat de 26.586, 3.984 menys que en el període 2012-2016, fet que suposa una variació relativa del -13,03 %. En els darrers cinc anys, la taxa per mil de baixes a Mataró ha estat del 42,40 %, -1,51 punts per mil inferior al període 2012-2016.

 

El saldo migratori del municipi per trams d’edat

L’any 2017, Mataró registra un saldo migratori positiu de 700 habitants. Per trams d’edat, els principals saldos positius s’observen en els trams d’edat d’adults-joves i joves: 25-29 anys (+158), 15-19 anys (+141) i 20-24 anys (+129), mentre que els negatius es tenen en els de 40-44 anys (-36), 85-89 anys (-12) i 90-94 anys (-11). En els darrers cinc anys, la ciutat registra un saldo migratori positiu de 1.325 habitants. Per trams d’edat, la ciutat té saldos negatius en els trams d’edat entre 5-9 anys i entre 35 i 44 anys. Els trams que tenen els saldos més positius són els de 15-19 anys (+453), 25-29 anys (+411) i 20-24 anys (+324); quelcom que accentua pressió a l’entrada en el mercat laboral i al sistema educatiu en les etapes d’educació secundària obligatòria i postobligatòria.

 

Població de nacionalitat estrangera

L’1 de gener de 2018, la població de nacionalitat estrangera suma un total de 19.849 habitants i representa el 15,63 % de la població total. Respecte a d’ara fa un any, ha augmentat en 506 habitants, el que representa una variació relativa del 0,30 %. L’increment de la població de nacionalitat estrangera dels darrers tres anys modifica l’escenari amb que es va iniciar la dècada. En el darrer any, entre les deu nacionalitats que sumen un major nombre de residents, la població d’Itàlia (+64), Marroc (+63) i Xina (+51) són les que més ha crescut. Les disminucions més elevades corresponen a la població de Senegal (-53), Gàmbia (-30) i Mali (-20).

 

La distribució de la població de nacionalitat estrangera és molt desigual en el conjunt de la ciutat. Els barris que en termes absoluts tenen un major nombre d’habitants de nacionalitat estrangera són Cerdanyola (7.170), Rocafonda (3.816) i l’Eixample (2.879). En termes relatius, els percentatges més elevats sobre la població total corresponen a Rocafonda (33,64 %), Palau-Escorxador (29,55 %) i Cerdanyola (23,17 %).

 

Naixements

En el darrer any s’ha registrat un total de 1.154 naixements, 62 menys que l’any anterior, la qual cosa representa una variació relativa del -5,10 %. Es tracta d’una xifra de naixements similar a la registrada a principis de segle. Per al conjunt del període 2013-2017, el total de naixements ha estat de 6.312 nadons, 662 menys que en el període 2012-2016, amb una variació relativa del -9,49 %. La taxa bruta de natalitat de l’any 2017 és del 9,12 ‰, -0,54 punts per mil inferior a la de l’any anterior, la més baixa des de l’inici de la sèrie l’any 1997. Per al conjunt del període 2013-2017, la taxa bruta és de l’10,07 ‰, -1,10 punts respecte el període 2012-2016.

 

La taxa general de fecunditat (TGF) (relació entre el nombre de nascuts vius per cada 1.000 dones en edat fèrtil d’entre 15 i 49 anys) ens permet tenir una major precisió sobre el comportament de la fecunditat, ja que tan sols té en compte la població femenina en edat de fecundar. La taxa de Mataró per al període 2013-2017 se situa en el 45,23 ‰, -0,48 punts per mil inferior a la del període de cinc anys anterior. En el període 2013-2017, les taxes generals de fecunditat (TGF) per barris més elevades corresponen a Palau-Escorxador (52,80 ‰), Rocafonda (51,78 ‰) i Cirera (49,35 ‰), mentre que les més baixes són les de Centre (38,18 ‰), La Llàntia (38,26 ‰) i Vista Alegre (34,49 ‰).

 

El percentatge de naixements de mare de nacionalitat estrangera és del 25,9 %, +2,74 p.p. respecte a fa un any.

 

Defuncions i mitjana d’edat

L’any 2017 s’ha registrat un total de 981 defuncions, 10 menys que el 2016, la qual cosa suposa una variació del -1,0 %, amb una taxa bruta de mortalitat del 7,75 ‰. En els darrers cinc anys se n’han registrat 4.732. La taxa de mortalitat de Mataró dels últims cinc anys és del 7,55 ‰, 0,04 punts per mil superior al període anterior. La xifra de defuncions s’ajusta als nivells d’envelliment de la població, tot i que pugui millorar l’esperança de vida.

 

L’evolució anual de la mitjana d’edat mostra un lent però progressiu envelliment de la població, a 1 de gener de 2018 la mitjana d’edat de Mataró és de 41,69 anys, 0,20 més respecte de l’any passat i 1,42 anys més respecte d’ara fa cinc anys. La mitjana d’edat dels homes se situa en 40,28 anys i la de les dones en 43,07 anys (2,79 anys de diferència entre una i altra). El barri que registra la mitjana d’edat més elevada és Peramàs (46,14 anys) i el que té la més baixa és Cirera (39,48 anys).

 

A 1 de gener de 2017, l’índex d’envelliment de la ciutat (relació entre la població de 65 i més anys i la de menors de 15 anys) puja (0,02 punts) i se situa en l’1,04 –el 104,40 en base 100-. El darrer any, la diferència entre la població de 65 i més anys i la de menors de 15 anys (+925 habitants) és la més elevada des de l’inici de la sèrie l’any 1981. En els darrers tres anys aquesta diferència sempre ha estat favorable a la població de major edat i s’ha anat eixamplant progressivament. Els barris que registren els índexs d’envelliment més elevats són Peramàs (1,92), Pla d’en Boet (1,44) i Molins-Torner (1,36). En el darrer any, els barris que han registrat els increments més elevats han estat Vista Alegre i La Llàntia (0,05 punts).

 

Esperança de vida

L’esperança de vida en néixer del període 2013-2017 és de 83,34 anys per al conjunt de la població, fet que representa un increment de 0,28 anys. Per sexes, la dels homes és de 80,33 anys i la de les dones és de 85,19 anys, amb una variació respecte del període 2012-2016 de +0,30 i +0,26 anys, respectivament. La diferència en l’esperança de vida de tots dos sexes és de 5,86 anys favorable a les dones.

 

Dimensió de les llars

En el darrer any s’ha mantingut la tendència en la creació de noves llars. Així, l’1 de gener de 2018, el nombre de llars a Mataró és de 48.451, 283 més respecte del total que hi havia al principi de l’any, amb una variació relativa del 0,59 %. L’any 2017, tots els barris han augmentat el nombre de llars, excepte el barri de Cirera (-21). En termes percentuals, els barris més han incrementat el nombre de llars són La Llàntia (1,77 %), Centre (1,24%) i Vista Alegre (1,23 %).

 

Per grandària, les llars més nombroses són les de dos membres (13.562 i 27,99 %), seguides per les unipersonals (12.593 i 25,99 %) i per les de tres membres (9.924 i 20,48 %). A 1 de gener de 2018, la grandària mitjana de les llars és de 2,62 membres, la mateixa dels darrers dos anys i -0,03 respecte d’ara fa cinc anys. Per barris, la mitjana més elevada correspon a Vista Alegre (2,91 membres), seguida per Rocafonda (2,90) i Cerdanyola i Palau-Escorxador amb 2,81 i 2,78, respectivament. La més baixa, com ja ha passat en els darrers cinc anys, correspon al barri de Centre (2,24 membres).

 

Mobilitat entre barris

El 2017 s’ha computat un total de 6.975 moviments de canvis de domicili dins de la ciutat, xifra inferior en 181 moviments a la registrada l’any 2016, fet que suposa una variació relativa del -2,53 %. El barris que tenen el saldo positiu més elevat són La Llàntia (14,32 ‰), Roncafonda (4,76 ‰) i Centre (2,84 ‰), mentre que els que presenten un saldo més negatiu són Pla d’en Boet (-9,64 ‰), Cirera (-6,79 ‰) i Cerdanyola (-1,94 ‰). En els darrers cinc anys, el Centre és el barri que registra la diferència més positiva entre els moviments d’entrada i sortida –destinacions i orígens- entre barris de la ciutat.

 

Els noms més posats

Els noms més posats als nadons a Mataró durant el 2017 van ser, per a les nenes, Martina, Lucía, Júlia, Paula i Abril; per als nens, Marc, Nil, Adam, Àlex i Arnau.