Una declaració institucional aprovada en Junta de Portaveus demana una normativa més consensuada sobre el bo social
La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró va aprovar ahir dilluns, 15 de gener, una declaració institucional presentada pel grup municipal d’ICV-EUiA que reclama a l’Estat la derogació de la normativa actual sobre el bo social i l’elaboració d’una de nova més consensuada.
La declaració es va aprovar amb els vots favorables de tots els grups municipals (PSC, CiU, ERC-MES, VOLEMataró, PPC, CUP, PxC i ICV-EUiA) a excepció del grup de C’s, que va votar-hi en contra. El text íntegre aprovat és el següent:
“El Consell de Ministres del Govern espanyol ha aprovat recentment el Reial Decret 897/2017 de 6 d’octubre, pel qual es regula la figura del consumidor vulnerable, el bo social i altres mesures de protecció pels consumidors domèstics d’energia elèctrica, promogut pel Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital.
Aquest reial decret regula les condicions per poder obtenir descomptes en la factura en funció de determinades circumstàncies i estableix les situacions en què el subministrament serà considerat essencial, la qual cosa impedeix el tall del subministrament.
El bo social és un mecanisme que va ser creat l’any 2009 per, en teoria, protegir les persones consumidores vulnerables. Amb motiu de la sentència del Tribunal Suprem del 24 d’octubre del 2016 que declarava inaplicable el règim de finançament del bo social i obligava a indemnitzar les elèctriques a raó de gairebé 200 milions d’euros per any, el grup d’ENTESA de la Diputació de Barcelona va presentar, el mes de novembre del 2016, una moció que va ser APROVADA PER UNANIMITAT pel Ple de la Diputació instant el Ministeri d’Energia a aplicar d’una tarifa social adaptada a la situació econòmica de cada llar, amb la garantia de subministrament a totes les famílies vulnerables.
El nou RD 897/2017 defineix diferents graus de vulnerabilitat: consumidor vulnerable que obté un 25% de descompte en la factura, consumidor vulnerable sever amb descompte del 40% i consumidor en risc d’exclusió social a qui no es pot tallar el subministrament d’electricitat en cas d’impagament.
Aquest nou Bo Social malgrat haver incorporat el criteri de renda que es reclamava, ho fa establint límits de renda molt baixos i utilitzant a més un indicador com és l’IPREM que està força per sota de l’indicador renda utilitzat a Catalunya per a l’atorgament d’ajuts públics (IRSC). Uns límits que es veuen agreujats per l’establiment addicional de consums d’electricitats màxims (per sobre dels quals no s’aplicarà el descompte corresponent) segons la composició de les llars, que se situen molt per sota dels consums mitjans que reconeix Red Elèctrica Espanyola.
Una de les primeres conseqüències que tindrà l’aplicació d’aquesta norma és que s’evitaran els talls de subministrament a les llars sempre que els serveis socials abonin com a mínim el 50% de la factura. Per tant, ens trobem de nou que són els ajuntaments els que han de seguir transferint diners públics a les empreses privades subministradores.
També cal tenir present que l’actual legislació sobre pobresa energètica a Catalunya, mitjançant la Llei 24/2015, de mesures urgents contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica, estableix el “principi de precaució” per evitar el tall de subministrament d’aquelles llars identificades com a vulnerables des dels ens locals. Un principi que desapareix en la major part dels perfils que marca el nou RD 897/2017. Per tant, i atenent a que a Catalunya la legislació actual és força més garantista que la legislació proposada per l’Estat en aquest àmbit, cal tenir en compte la desprotecció a la qual es poden veure abocats un nombre important d’usuaris i usuàries en actual situació de vulnerabilitat.
A més, l’impacte pressupostari d’aquesta mesura no preveu cap cost pel Ministeri que promou aquest Reial Decret. Aproximadament unes 900.000 famílies a tota Espanya poden considerar-se dintre dels requisits de consumidors en risc d’exclusió social. Les elèctriques informaran els seus clients que acudeixin als serveis socials i si aquests abonen el 50% de la factura no es produirà el tall del servei. Amb tot això la pressió que tenien fins ara les elèctriques es trasllada als Serveis Socials dels ajuntaments.
Segons l’Associació de Gerents i Directors de Serveis Socials d’Espanya, les conseqüències seran importants:
1. Un important impacte pressupostari en els ajuntaments, ni previst ni acordat.
2. Els Pressupostos Generals de l’Estat del 2017 no van contemplar l’impacte d’aquesta mesura. L’impacte pot arribar fins els 300 milions d’euros quan els ajuntaments i comunitats autònomes destinen 3.500 milions d’euros.
3. Les condicions dels diferents graus de consumidor vulnerable s’apliquen per any natural i per tant els serveis socials hauran de vigilar els canvis de circumstàncies, la qual cosa carrega més encara els serveis socials i pot provocar conflictes en matèria de protecció de dades.
4. Algunes casuístiques no es contemplen com ara la monoparentalitat o les persones que viuen soles.
Per tot això, el Grup Municipal d’ICV-EUiA proposa al Ple Municipal de Mataró l’adopció dels següents ACORDS:
1. Instar el Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital a la derogació del Reial Decret 897/2017 i a l’elaboració d’una nova normativa més consensuada i que estableixi un bo social finançat pel Govern de l’Estat i per les empreses elèctriques.
2. Instar el Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital a que redefineixi amb criteris professionals i socials la condició de vulnerabilitat de les famílies incloent-hi casuístiques d’exclusió no contemplades com ara la monoparentalitat o la soledat.
3. Demanar al Govern de l’Estat que inclogui dintre del bo social altres energies susceptibles de talls de subministrament per impagament en llars vulnerables com ara el gas.
4. Comunicar aquests acords al Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital, als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, als grups parlamentaris de la Diputació de Barcelona i a les associacions de veïns de la ciutat”.