Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Can Palauet traspassa a l’art l’austeritat que preconitzava el filòsof Diògenes

Escoltar

Can Palauet traspassa a l’art l’austeritat que preconitzava el filòsof Diògenes

L’exposició “La lliçó de Diògenes”, a cura d’Àlex Mitrani, s’inaugura aquest dissabte 26 de gener



Les sales d’exposicions de Can Palauet exposaran a partir de dissabte 26 de gener l’exposició “La lliçó de Diògenes”, una mostra comissariada per Àlex Mitrani que vol il·lustrar el pensament del filòsof grec de l’antiguitat Diògenes de Sinop, que preconitzava les bonances d’una vida austera. Ho fa a través de l’obra de vint artistes de diferents generacions i trajectòries. 

 


Aquesta exposició col·lectiva produïda pel Centre d'Art Tecla Sala d'Hospitalet de Llobregat i itinerada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, desgrana en tres apartats les bases de la doctrina del pensador: contra el valor; elogi de la pobresa, alliberament de l'excés; i el solitari cosmopolita.

 


Fins al 3 de març a Can Palauet es podran veure peces de diferents artistes però també de poetes com Víctor Sunyol o joiers, com Marc Monzó. A més d’ells dos es podrà veure la creació d’Ignasi Aballí, Mar Arza, Joan Bennàssar, David Bestué, Alfons Borrell, Luz Broto, Patrícia Dauder, Joan Furriols, Antoni Llena, Jordi Mitjà, Jordi Pablo, Guillermo Pfaff, Lucía C. Pino, Jaume Pitarch, Ivó Sans, Daniel Steegmann, Rubèn Verdú i Oriol Vilapuig.

 


Sempre provocador, rebutjant falsos honors i riqueses, Diògenes de Sinop (412 a. de C. – 323 a. de C.) preconitzava el despullament i manifestava de manera desacomplexada els excessos i vicis de la societat. És justament el contrari de la por i la compulsió possessiva característiques d’aquesta malaltia social contemporània que es coneix amb el nom de “síndrome de Diògenes”, en què les persones soles, malgrat viure en ciutats populoses, es protegeixen de l’angoixa acumulant a casa una quantitat descontrolada d’objectes, escombraries o luxes, coses, en definitiva, sense sentit.

 


Hi haurà visites comentades i servei educatiu. Cal apuntar-se a través de educacultura@ajmataro.cat o el telèfon 937 412 930 (de 9 a 14 h).