Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El Ple aprova per unanimitat reconèixer i millorar la situació de les treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD)

Escoltar

El Ple aprova per unanimitat reconèixer i millorar la situació de les treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD)

El Ple ordinari del mes d’abril va aprovar per unanimitat una Proposta de resolució presentada per VOLEMataró per reconèixer i millora la situació de les treballadores del SAD (Servei d’Atenció Domiciliària).

El text íntegre de la Proposta de resolució és el següent:

“A Mataró hi ha més de 1.000 treballadores/ors que es dediquen a la cura de persones en el domicili, nombre que incrementa a mida que evoluciona la llei de dependència i envelleix la població en general. La demanda d’aquests servei  augmenta en la societat.

Una societat avançada te cura dels seus ciutadans, posant les necessitats de les persones i l’acompanyament a una vida digna com a prioritat i garantia social.

El SAD (Servei d’Atenció Domiciliària). Cuida als usuaris de la ciutat,  més vulnerables, en les últimes dècades s’ ha avançat molt en l’organització de cures a domicili, un model que dona tranquil·litat i seguretat als ciutadans i els hi permet se atesos al seu entorn social i familiar, cosa que sempre ajuda a l’hora de desenvolupar la vida normal de la persona.

A més, és un sector que dona treball i garanteix la prevenció, suport i control de les persones més sensibles, vulnerables o en perill de solitud. Treballant en dos pols d’especial cura que són les persones grans i els infants, i especialment els infants en risc social i /o amb diversitat funcional confortant a l’entorn familiar.

És coneguda la enorme feina que fan les treballadores familiar en quant l’atenció, cura i acompanyament dels usuaris que precisen aquests servei. Una tasca social poc reconeguda, ni professionalment, ni socialment com es mereixen les professionals del sector.

De fet ens troben sovint a empreses que no tenen assumides i ordenades les diferents categories professionals, al mateix temps que els sindicats no han fet una tasca aclaridora en el sector i de suport, per tal de que;  aquests reconeixement professional es produeixi. Pot ser aquesta confusió o menysteniment de la feina.  Ve acompanyada perquè històricament, aquesta labor ha estat molt vinculada a la feina de cures de les dones assumpció històrica de rols familiars o de professionals. Ja va costar molt i ha estat una lluita constant el reconeixement de la professionalització d’infermeres i treballadores socials en el segle XX.  Ara toca establir aquesta lluita de reconeixement amb les treballadores del SAD.

S’ha de fer entendre que la feina destinada a l’atenció de persones en el entorn familiar te el mateix valor que la desenvolupada en qualsevol equipament públic.(Caps, hospitals i /o residencies).

Les categories professionals que es donen en aquests àmbit son ocupades per dones en la seva majoria,  es un sector molt feminitzat, el que es un plus afegit,  en la dificultat de reconeixement, drets i equiparació laboral i econòmica.

L’ajuntament ha de fer, a través de serveis socials, el control i adjudicació del servei, per tal de donar resposta, a les necessitats i demandes socials dins de la ciutat de Mataró. En els últims anys s’ha fet una gestió amb tres empreses del sector d’atenció domiciliaria.

Tots coincidint que es una feina dura, poc reconeguda i mal pagada, però al mateix temps molt necessària i vital per la població. Una tasca desenvolupada per professionals amb vocació de servei, formació exigida. Mentre que per altre banda els sous son precaris,  contractes parcials que no arriben moltes vegades als 1000 euros i això es complica a mida que les professionals van acumulant anys d’experiència, ja que el sobre esforç físic i psíquic deriva moltes vegades en malalties cròniques de desgast per sobre càrrega reiterada,(reumes, artrosis, malalties d’esquena, tendinitis etc. son algunes de les mes habituals, sense que el sector tingui reconegudes en el regim de la seguretat social les malalties conseqüència de la repetició d’exercicis, postures i esforços continuats.)

Per desgràcia en la nostra societat costa molt de valorar a aquells que tenen vocació de servei i ens cuiden, toca donar una volta des de l’ajuntament i “cuidar als que cuiden”. Per això, tenim la responsabilitat d’impulsar politiques que doni’m l’espai de reconeixement i valor a aquestes treballadores, equiparin els sous a professionals de sectors laborals semblants i garanteixin drets laborals, jubilacions, vacances, desplaçaments etc.

En diferents converses amb els sindicats i amb professionals veien des de el nostre Grup la necessitat d’establir un compromís de millora mitjançant la voluntat política del consistori. Tres pilars fonamentals en aquests sentit, un la de visibilització i reconeixement, el segon la de en la mesura del possible i a traves del control establir mecanismes que garanteixin sous i condicions dignes en els contractes lligats a l’ajuntament i serveis socials. Tercer procurar contractes dignes i de 37 hores per tal de garantir jubilacions dignes i fer reals les polítiques d’igualtat tantes vegades esmentades en aquests ajuntament.

És per tot l’exposa’t que proposen els següents acords:

1.Realitzar un estudi de municipalització del servei d’atenció domiciliaria.

2.Fer una revisió que millori l’actual assignació de ràtios per les coordinadores i/o treballadores socials del sector que a dia d’avui es de 150 usuaris per coordinadora, proposen una baixada de ràtio de 50 usuaris, amb l’objectiu de poder donar un millor servei.

3.Es urgent una revisió i reconeixement de les categories laborals especialment de les següents:

a)Coordinadora tècnica

b)Coordinadora de gestió

c)Treballadora familiar, (TF).

d)Auxiliar de la llar

4.Eradicar la aplicació de la borsa de hores, que no es mes que una eina que utilitza l’empresa per precaritzar a les treballadores i justificar els contractes parcials.

5.Facilitar des de el SOM la formació continuada i el suport a les professionals, coordinats amb el departament d’ensenyament i amb els sindicats. Promocionar, explicar i visibilitzar les diferents categories professionals.

6.Promoció i establiment de clàusules socials que premien en la contractació el treball fixa i les contractacions de 37 hores.

7.Establir un equip de treball junt amb sindicats, salut pública, serveis socials i el departament d’igualtat per elevar al regim de seguretat social l’acceptació de malalties cròniques derivades de la sobrecarrega repetitiva per la feina en aquests àmbit.

8.Revisar les condicions entre serveis socials, usuaris i treballadores familiars en quant a l’ informació de malalties patides pels usuaris, ja que el desconeixement de les mateixes posen en perill no nomes a la treballadora, si no que també al entorn familiar i/o social. Cosa que vulnera el drets del treballadors/es afectats, es sol·licitar es creï un protocol, que garanteixi per una banda el respecte amb l’usuari i per altra la seguretat de la treballadora/or. El coneixement permet prendre els mesures correctes de seguretat i contagi.”

Publicat a