Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Mataró registra el creixement de població més elevat des de 2009 i supera els 128.000 habitants

Escoltar

Mataró registra el creixement de població més elevat des de 2009 i supera els 128.000 habitants

Al llarg dels darrers cinc anys, Mataró ha augmentat la seva població en 3.848 nous habitants. Durant el 2018, tots els barris han incrementat la seva població amb l’excepció de Molins-Torner i Cirera

Foto: Ajuntament
Foto: Ajuntament

Segons les dades del padró continu, a 1 de gener de 2019, a Mataró hi hauria empadronats un total de 128.291 habitants, 1.277 més que l’any anterior, la qual cosa suposa una variació relativa del 1,01 % respecte del principi d’any. Es tracta del creixement de població més elevat des de l’any 2009 i amb el qual se supera en un any el llindar dels 128.000 habitants, consolidant la posició de Mataró com a vuitena ciutat amb més habitants de Catalunya.

L’any 2018, el saldo migratori (diferència entre altes i baixes) representa el 91 % del saldo total de població, recuperant i consolidant el protagonisme perdut com a motor demogràfic de la ciutat després d’haver estat el saldo natural (diferència entre naixements i defuncions) la component, que des de l’any 2008 i fins el 2016 (“anys de la crisi econòmica”), havia explicat la totalitat o una bona part del creixement anual experimentat per la ciutat. Per nacionalitats, el saldo natural és negatiu per a la població de nacionalitat espanyola (-134 habitants) i positiu per a l’estrangera (+249 habitants), mentre que en el cas del saldo migratori, el de població de nacionalitat espanyola també és negatiu (-124 habitants) i el de nacionalitat estrangera és clarament positiu amb +1.284 habitants.

La incidència de la població de nacionalitat estrangera no es limita a la dinàmica demogràfica del creixement vegetatiu i el migratori, atès que una part de l’increment anual de la població de nacionalitat espanyola de la ciutat és conseqüència d’un procés de canvi de nacionalitat. En el decurs de 2018, 414 residents han experimentat aquest canvi.

Al llarg dels darrers cinc anys, Mataró ha augmentat la seva població en 3.848 nous habitants, 1.028 habitants més que en el període quinquennal anterior, període 2009-2013, variació relativa del 36,45 %. La progressiva recuperació en els darrers tres anys de la component migratòria (diferència entre altes i baixes) ha suposat un gradual apropament del pes d’aquesta component envers la vegetativa (diferència entre naixements i defuncions) a l’hora d’explicar el creixement demogràfic de la ciutat. En el període 2014-2018, la component migratòria ja representa el 67,13 % del saldo total, quan en el període 2011-2015 registrava valors negatius.

En el darrer any, tots els barris han incrementat la seva població amb l’excepció de Molins-Torner i Cirera. Els que més han crescuts en termes absoluts són Cerdanyola (+249), Palau-Escorxador (+232), l’Eixample (+226) i Rocafonda (+217), mentre que els dos que disminueixen (Molins-Torner i Cirera) ho fan en 11 habitants, respectivament. En termes relatius, els barris que registren les variacions anuals positives més significatives són Palau-Escorxador (+3,31 %), Pla d’en Boet (+2,44 %) i Centre (+2,23 %).


Altes i baixes

L’any 2018 s’han registrat 6.795 altes, 899 més que en 2017, fet que suposa una variació relativa del +15,25 %. En el període 2014-2018 se n’han registrat 29.276, 55 més que durant el període quinquennal anterior, període 2009-2013, amb una variació percentual del 0,19%. La taxa d’altes dels darrers cinc anys se situa en el 46,44 ‰, +1,92 punts per mil per sobre de la registrada durant el període 2013-2017 i inferior en -0,86 punts respecte a la del període 2009-2013.

En el període 2014-2018, el nombre d’altes procedents d’altres municipis de Catalunya (11.071) i d’altres països (15.181) és superior en +82 i +1.374 al total registrat en el període 2013-2017; per contra, la xifra d’altes procedents de la resta de l’Estat (3.024) és inferior en 91 a la del període 2013-2017. En termes percentuals, els barris que registren percentatges d’altes procedents d’altres municipis de Catalunya superiors al 50 % són Centre (54,58 %), Vista Alegre (51,52 %) i Eixample (49,24 %). Els barris que tenen els percentatges més elevats d’altes procedents de la resta de l’Estat són Cirera (14,58 %), La Llàntia (13,57 %) i Centre (13,51 %), mentre que d’altres països són Rocafonda (73,88 %), Palau-Escorxador (66,83 %) i Cerdanyola (63,53 %).

El darrer any s’ha registrat un total de 5.635 baixes, 426 baixes més que l’any 2017, la qual cosa representa una variació en termes relatius del +8,18 %. El total de baixes del període 2014-2018 ha estat de 26.693, 2.689 menys que en el període quinquennal anterior, període 2009-2013, fet que suposa una variació relativa del -9,15 %. En els darrers cinc anys, la taxa per mil de baixes a Mataró ha estat del 42,34 ‰, 0,08 punts per mil inferior al període 2013-2017 i -5,22 punts al període 2009-2013.


El saldo migratori del municipi per trams d’edat

L’any 2018, Mataró registra un saldo migratori positiu de +1.160 habitants. Per trams d’edat, els principals saldos positius s’observen en els trams d’edat d’adults-joves i joves: 25-29 anys (+273), 30-34 anys (+245) i 20-24 anys (+242), mentre que els negatius es tenen en edats avançades, a partir dels 80 anys. En els darrers cinc anys, la ciutat registra un saldo migratori positiu de 2.583 habitants. Per trams d’edat, la ciutat té saldos negatius en els trams d’edat entre 40-44 anys (-175), 45-49 anys (-15) i a partir dels 85 anys. Els trams que tenen els saldos més positius són els de 25-29 anys (+649), 30-34 anys (+618) i 20-24 anys (+581). Dades que ajuden a caracteritzar els trets de la migració residencial i laboral recent.

Població de nacionalitat estrangera

L’1 de gener de 2019, la població de nacionalitat estrangera suma un total de 20.970 habitants i representa el 16,35 % de la població total. Respecte a d’ara fa un any, ha augmentat en +1.121 habitants, el que representa una variació relativa del +0,61 %. En el darrer any, les tres nacionalitats que més han augmentat el seu nombre entre les més nombroses a Mataró són Marroc (+522), Senegal (+60) i Argentina (+40).

La distribució de la població de nacionalitat estrangera és molt desigual en el conjunt de la ciutat. Els barris que en termes absoluts tenen un major nombre d’habitants de nacionalitat estrangera són Cerdanyola (7.515), Rocafonda (4.003) i l’Eixample (2.979). En termes relatius, els percentatges més elevats sobre la població total corresponen a Rocafonda (34,88 %), Palau-Escorxador (30,79 %) i Cerdanyola (24,09 %). Tots aquests percentatges s’han incrementat respecte un any abans.


Naixements

En el darrer any s’ha registrat un total de 1.097 naixements, 78 menys que l’any anterior, la qual cosa representa una variació relativa del -6,64 %. Es tracta d’una xifra de naixements pràcticament igual a la registrada l’any 1999. Per al conjunt del període 2014-2018, el total de naixements ha estat de 6.086 nadons, 1.426 menys que en el període quinquennal anterior, període 2009-2013, amb una variació relativa del -18,98 %. La taxa bruta de natalitat de l’any 2018 és del 8,59 ‰, -0,69 punts per mil inferior a la de l’any anterior, la més baixa des de l’inici de la sèrie l’any 1997. Per al conjunt del període 2014-2018, la taxa bruta és del 9,65 ‰, -2,47 punts respecte el període 2009-2013.

La taxa general de fecunditat (TGF) (relació entre el nombre de nascuts vius per cada 1.000 dones en edat fèrtil d’entre 15 i 49 anys) ens permet tenir una major precisió sobre el comportament de la fecunditat, ja que tan sols té en compte la població femenina en edat de fecundar. La taxa de Mataró per al període 2014-2018 se situa en el 41,94 ‰, -7,30 punts per mil inferior a la del període de cinc anys anterior, període 2009-2013. En el període 2014-2018, les taxes generals de fecunditat (TGF) per barris més elevades corresponen a Palau-Escorxador (53,59 ‰), Rocafonda (48,03 ‰) i Cerdanyola (44,69 ‰), mentre que les més baixes són les de Vista Alegre (31,47 ‰), Peramàs (35,10 ‰) i Centre (36,99 ‰).

El percentatge de naixements de mare de nacionalitat estrangera és del 24,3 %.

Els noms més posats als nadons a Mataró durant el 2018 van ser, per a les nenes, Júlia, Martina, Noa, Emma i Chloe; per als nens, Leo, Èric, Àlex, Mateo i Nil.


Defuncions i mitjana d’edat

L’any 2017 s’ha registrat un total de 982 defuncions, 8 menys que el 2017, la qual cosa suposa una variació del -10,8 %, amb una taxa bruta de mortalitat del 7,69 ‰. En els darrers cinc anys se n’han registrat 4.821. La taxa de mortalitat de Mataró dels últims cinc anys és del 7,65 ‰, 0,30 punts per mil superior al període 2009-2013. La xifra de defuncions s’ajusta als nivells d’envelliment de la població, tot i que pugui millorar l’esperança de vida.

L’evolució anual de la mitjana d’edat mostra un lent però progressiu envelliment de la població, a 1 de gener de 2019 la mitjana d’edat de Mataró és de 41,87 anys, 0,19 més respecte de l’any passat i 2,39 anys més respecte d’ara fa cinc anys. La mitjana d’edat dels homes se situa en 40,48 anys i la de les dones en 43,25 anys (2,77 anys de diferència entre una i altra). El barri que registra la mitjana d’edat més elevada és Peramàs (46,34 anys) i el que té la més baixa és Cirera (39,83 anys).

A 1 de gener de 2018, l’índex d’envelliment de la ciutat (relació entre la població de 65 i més anys i la de menors de 15 anys) puja (0,02 punts) i se situa en l’1,07 –el 106,62 en base 100-. El darrer any, la diferència entre la població de 65 i més anys i la de menors de 15 anys (+1.390 habitants) és la més elevada des de l’inici de la sèrie l’any 1981. En els darrers tres anys aquesta diferència sempre ha estat favorable a la població de major edat i s’ha anat eixamplant progressivament. Els barris que registren els índexs d’envelliment més elevats són Peramàs (1,94), Pla d’en Boet (1,45) i Molins-Torner (1,40). En el darrer any, els barris que han registrat els increments més elevats han estat Vista Alegre (0,06 punts) i Molins-Torner i Cirera (0,04 punts).


Esperança de vida

L’esperança de vida en néixer del període 2014-2018 és de 83,44 anys per al conjunt de la població, fet que representa un increment de 0,10 anys. Per sexes, la dels homes és de 80,44 anys i la de les dones és de 86,30 anys, amb una variació respecte del període 2013-2017 de +0,11 i +0,11 anys, respectivament. La diferència en l’esperança de vida de tots dos sexes és de 5,86 anys favorable a les dones.


Dimensió de les llars

En el darrer any s’ha mantingut la tendència en la creació de noves llars. Així, l’1 de gener de 2019, el nombre de llars a Mataró és de 48.687, 236 més respecte del total que hi havia al principi de l’any, amb una variació relativa del 0,49 %. L’any 2018, tots els barris han augmentat el nombre de llars, excepte els barris de Rocafonda (-23) i Molins-Torner (-26). En termes percentuals, els barris més han incrementat el nombre de llars són Pla d’en Boet (1,99 %), Palau-Escorxador (1,67 %) i Centre (1,22 %).

Per grandària, les llars més nombroses són les de dos membres (13.696 i 28,13 %), seguides per les unipersonals (12.622 i 25,92 %) i per les de tres membres (9.889 i 20,31 %). A 1 de gener de 2019, la grandària mitjana de les llars és de 2,64 membres, +0,02 membres que fa un any i -0,01 respecte d’ara fa cinc anys. Per barris, la mitjana més elevada correspon a Rocafonda (2,97 membres), seguida per Vista Alegre (2,91) i Palau-Escorxador i Cerdanyola amb 2,83 i 2,82, respectivament. La més baixa, com ja ha passat en els darrers cinc anys, correspon al barri de Centre (2,26 membres).


Mobilitat entre barris

El 2018 s’ha computat un total de 7.041 moviments de canvis de domicili dins de la ciutat, xifra superior en 66 canvis a la registrada l’any 2017, fet que suposa una variació relativa del +0,95 %. El barris que tenen el saldo positiu més elevat són Peramàs (9,96 ‰), Pla d’en Boet (6,22 ‰) i Centre (6,19 ‰), mentre els que registren el més negatiu són Palau-Escorxador (-4,42‰), Eixample (-2‰) i Cirera (-1,70 ‰). En el període 2014-2018, els barris que presenten els saldos més positius en els moviments de canvi de domicili entre barris són Centre (23,21 ‰), Peramàs (21,29 ‰) i Molins-Torner (9,91 ‰), mentre que els que presenten els saldos més negatius són els de Pla d’en Boet (-32,40 ‰), Cerdanyola (-10,28 ‰) i Palau-Escorxador (-8,98 ‰).