Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Una Declaració institucional proposa mesures per defensar una sanitat pública digna i anul·lar la intervenció del CSdM

Escoltar

Una Declaració institucional proposa mesures per defensar una sanitat pública digna i anul·lar la intervenció del CSdM

La Junta de Portaveus va aprovar dilluns passat, 6 de març, una Declaració institucional presentada pel grup municipal de VOLEMataró per defensar una sanitat pública digna a l’Hospital de Mataró, CAPS i Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, i reclamar l’anul·lació de la intervenció del Consorci Sanitari del Maresme.


La Declaració es va aprovar amb els vots favorables de VOLEMataró, CiU, ERC-MES, C’s, CUP, PxC i ICV-EUiA. El grup municipal del PPC s’hi va abstenir i el PSC va votar-hi en contra. El text íntegre aprovat és el següent:


“Han estat moltes les reunions i denúncies des del consistori, entitats, sindicats i usuaris del dèficit estructural en primer lloc, i en segon lloc, a nivell d’atenció i servei per manca de personal i/o sobrecàrrega del col·lectiu de treballadors sanitaris (metges, infermeres, T.S, administratius, serveis de neteja etc.).


Deficiències estructurals, per motius ja públics i coneguts, com són utillatge i aparells obsolets sense actualitzar, manca d’espais, no preveure el creixement de la població, deixant de fer una actualització, millora i reconversió dels espais per treballar, deixar d’innovar, manca d’inversió i incentivació en les carreres del professionals. Hem viscut contradiccions tals com que, per una banda se’ns presentava l’oportunitat d’evolucionar cap a un hospital universitari sense plantejar un projecte digne, espais per treballar dignes, ampliacions i sobre tot un plantejament d’organització que documenti o presenti des de les necessitats, dèficits i/o objectius a assolir amb aquesta aposta d’hospital universitari. Sense un diagnòstic que reculli la realitat, difícilment es produirà la tan desitjada per tots transformació i modernització de l’hospital, dels CAPS i altres serveis.


Fa anys que tant des dels propis sindicats com des de l’Ajuntament reclamem el dèficit econòmic històric que la Generalitat té amb aquesta ciutat, greuge comparatiu pressupostari que es produeix entre hospitals comarcals del mateix nivell que sense cap lògica i realitzant el mateix servei a la població rep menys retribucions econòmiques.


A dies d’ara continuem reclamant per no oblidar-nos del projecte del nou sociosanitari que permet l’esponjament de l’hospital i també mantenir al centre de Mataró l’edifici històric de Sant Jaume i Santa Magdalena, que permetria realitzar el descans a famílies curadores, entre d’altres molts serveis d’hospital de dia per Mataró. Un sociosanitari que ha vist com els recursos minvaven, especialment als torns d’infermeria i més al de nit. Sent el sociosanitari una figura i eina imprescindible actualment en el nostre catàleg de serveis sanitaris a la ciutat, no podem acceptar la seva minusvàlua.


Els últims anys hem passat per un pla de reequilibri i la intervenció de l’autonomia de gestió del CSdM, sense que es tradueixi en arribar a objectius pel be comú vers la població, que millorin el servei, la vida dels professionals o modernitzin els serveis... Durant el 2018 es va rebre de Catsalut un increment d’uns 6’7MM per fer front al dèficit anual per infrafinançament abans esmentat (i pel qual es preveia un dèficit de 3,7 milions pel 2018). Suposadament amb aquesta injecció es donava resposta al pla d’equilibri plantejat per gerència. El cas ha estat que, malgrat la injecció econòmica, el balanç econòmic final desprès de l’increment rebut pel 2018 tornava a ser negatiu en 950.000€. Quatre anys d’intervenció econòmica sense sortir-nos, això sí, empitjorant, i molt, les contractacions de personal, i a conseqüència d’aquesta gestió s’ha ressentit el tipus de contractació, els incentius econòmics amb el personal (DPOS), el infracobriment de baixes, vacances i permisos, etc.


Si parlem d’innovació, doncs el mateix, els professionals del món sanitari, especialistes i metges, no veuen atractiu Mataró per desenvolupar ni la carrera professional, ni ha existit una inversió en formació prou atractiva, ni en docents, ni en recursos o espais, menys en investigació. I a nivell econòmic, ni parlar-ne del tema. Des del nostre grup ens plantegem una qüestió: quant el gerent de l’hospital parla d’hospital universitari, sense mostrar un projecte, unes inversions serioses i sobretot sense mostrar cap interès en treure la intervenció de gestió que pretén?


Quins són els objectius reals del gerent actual amb l’Hospital de Mataró?


Durant aquests últims anys amb molta paciència hem esperat que des del consorci se’ns presentés un projecte potent amb objectius clars que donessin oportunitat de creixement, equilibri real tant econòmic com estructural, tant de les instal•lacions com al servei de la qualitat assistencial per tenir la millor cura de la salut dels mataronins, la nostra espera ha caducat en el temps, se’ns acaba la paciència i sobretot s’ha generat una desconfiança al límit de la decepció, mostrant un abandó i empitjorament de la publica i la qualitat dels diferents serveis. Traduïts en una sobredimensió de les llistes d’espera, per visites i quirúrgiques, unes ràtios per metge i infermeria inassumibles, al voltant de 35 a 50 visites per dia, per un increment d’intervencions concertades que no contemplen el seguiment postoperatori de les mateixes, augmentant les ràtios de pacients/metge als controls pre i postoperatoris, generant una disfunció i perversió en el sistema sanitari mataroní (afectacions de funcionament i infradimensió en totes les especialitats mèdiques).


Els metges i infermeres de l’Hospital de Mataró fa anys que treballen amb sobrecàrregues, dificultats vàries i en llocs de treballs poc atractius per a la professió si ho comparem amb d’altres hospitals de Catalunya. La intervenció de la gestió no ha permès cobrir moltes baixes o suplències d’última hora, molt més anar cap a la conciliació laboral del sector, al contrari, ha devaluat i estressat els professionals. Tot i la manca d’incentius professionals i/o de formació i fins i tot de carrera professional no ha impedit que el servei a la ciutadania continués.


El passat 2018 es va viure una vaga de metges de primària i de la sanitat pública concertada, fet gairebé insòlit per afectar al 82% de la sanitat pública catalana, que es traduïa com un crit d’auxili al món on els metges esgotats han dit “prou no podem continuar treballant en aquestes lamentables condicions”, es pactava com a conseqüència de la vaga els 12’ per visita. Però una vegada més es produeix en el territori un greuge comparatiu entre centres de l’ICS i CatSalut. Un pegat més per a una sanitat pública ferida de mort sota no saben quins interessos...


És a dir, és un fet comprovat la manca de previsió, la inadequació al creixement i realitat de la població, els canvis vers les noves necessitats, envelliment, cronicitat, etc. 


La gestió viscuda fins ara és d’improvisació, de dèficit i d’urgència. Sense un plantejament seriós de necessitats, un DAFO, un estudi estructural (espais i equipaments necessaris per desenvolupar l’atenció sanitària) i socioeconòmic basat en la realitat d’un hospital del Maresme d’una capital amb 127.000 habitants i al voltant de 3.000 sense empadronar que hi viuen, segons estadístiques, en la capital del Maresme. A més dels milers de ciutadans de les localitats comarcals, que tots plegats son 270.000 persones, per ser ateses pel CSdM.


És per tot l’exposa’t que sol•licitem els següents acords a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró:


Instar a Catsalut que faci un estudi real de les necessitats actuals i futures, i dels dèficits estructurals de les instal•lacions i dotacions de personal actuals.


1. Fer un estudi en coordinació amb la Generalitat, Consorci i Ajuntament, i participat per tots els grups municipals i per representants dels usuaris i dels treballadors del CSdM, per donar resposta a les necessitats sanitàries tant en hospitals de la ciutat com en el CAPS per plantejar solucions reals definitives a curt, mig i llarg termini en la nostra comarca. Contemplant les estratègies necessàries i projectes econòmics que situïn els serveis públics sanitaris públics al nivell d’innovació, educació i desenvolupament necessaris, que equiparin les nostres prestacions a la resta de país. Traçant un pla estratègic i econòmic consensuat amb tots els implicats tant polítics, com sindicats i/o entitats del teixit social.


2. Sol·licitar a la Generalitat que anul·li la intervenció de gestió que pateix en l’actualitat l’Hospital de Mataró. Fet que permetria les contractacions necessàries, recuperació de les DPOs (incentius per objectius) i la devolució dels deutes anteriors pactades amb els treballadors.


3. Arribar a un acord consensuat amb TecnoCampus i les universitats necessàries de Catalunya per fer realitat un projecte de col•laboració, activació i coordinació d’investigació, formació i docència per presentar un projecte real i seriós d’un hospital universitat, analitzar viabilitat, recursos i finalitats. Caracteritzant el projecte i desenvolupament del mateix.

4. Instar la Generalitat i la Diputació a que facin una auditoria de gestió en l’Hospital de Mataró per poder detectar totes les necessitats, millores i potencialitats del mateix, amb l’objectiu principal de trobar els recursos i eines que permetin eliminar la intervenció de gestió actual i es pugui avançar en un projecte sanitari òptim i eficient per a Mataró i voltants”.