El Ple aprova crear un grup de treball per a la millora de la mobilitat ferroviària entre Mataró i Barcelona

El text íntegre de la Proposta de resolució aprovada és el següent:

 “Es parla molt de l’Agenda 2030 i dels objectius de desenvolupament sostenible, però creiem que ja no tenim temps per pensar, hem de passar a l’acció. La proposta de resolució que presentem té com objectiu la millora de la mobilitat ferroviària entre Mataró, el Maresme i Barcelona. El plantejament, explotació i construcció de noves infraestructures més sostenibles i adaptades a la realitat del canvi climàtic són un deure ineludible envers la nostra societat.

Actualment, la nostra ciutat, es troba davant de diferents paradigmes:

- Poder augmentar la capacitat en volum de viatgers i les freqüències de pas de la línia R1.

- La ciutat de Barcelona dins els seus plans de control de la qualitat de l’aire i la pròpia congestió urbana té en estudi la posada en marxa d’un peatge dissuasori per restringir l’entrada del vehicle privat.

- L’aposta com a ciutat per la sostenibilitat i la promoció del transport públic.

- La millora del benestar i qualitat de vida dels mataronins i mataronines.

Captar usuaris del vehicle privat cap al tren seria un augment considerable del transport públic. En definitiva millorar un servei que sempre ha estat problemàtic i deficitari. Cal pensar, també, en l’efecte reductor de la intensitat de trànsit per la N-II , la C-32 i els accessos a Barcelona.

Per això, proposem dues línies d’acció, amb dues velocitats de desenvolupament diferenciades.

1. Millora de la capacitat dels actuals trens, que permeti incrementar el nombre de viatgers per trajecte. Es planteja una solució de caire immediat i sense cost pel nostre Ajuntament.
   
   
2. Promoure l’estudi i plantejament d’una futura infraestructura ferroviària per resoldre de forma definitiva i amb visió global la mobilitat de la comarca del Maresme. Mataró, com a capital, hauria de liderar aquesta estratègia de territori.

Actuació 1:

L’allargada actual de les andanes de l’estació de RENFE d’Arc de Triomf no permeten fer-hi circular i aturar trens dobles, és a dir combois formats per la unió de dos trens. Es necessita una longitud mínima de 200 metres, aquesta és la solució tècnicament provada per permetre augmentar el volum de viatgers en cada trajecte.

El Pla d’infraestructures ferroviàries de Rodalies de Barcelona entre el 2008 i el 2015 del Ministeri de Foment ja portava inclòs el projecte d’ampliació d’aquestes andanes.

Com a ciutat afectada i exercint la capitalitat de la comarca del Maresme ens cal reivindicar aquesta actuació. La seva plasmació, serà el primer pas per la millora eficient de la nostra comunicació via tren envers Barcelona, sempre pensant la mobilitat en un sentit global i sostenible.

Actuació 2:

El Maresme és un territori que es troba situat entre la Serralada litoral i el mar. La proximitat de la capital Barcelona i el seu potencial han fet desenvolupar un urbanisme a la comarca mancat de planificació. Sempre hem sentit parlar de l’efecte barrera que suposen la N-II i el tren envers les poblacions de la costa, destacant el traçat de la N-II que en la majoria de la seva longitud actua com a carretera urbana. Justificar econòmicament un trasllat de la via del tren sols per mitigar aquest efecte barrera i millorar l’atractiu de la costa és difícil. Per això, crec que mai ens ho hem pres seriosament.

Analitzant altres factors que ens permetin justificar aquest nou plantejament infrastructural, adossat a l’autopista C-32, podríem parlar de la millora d’accessibilitat al centrar la línia amb el territori, de l’augment del transport públic i la qualitat de l’aire i, com hem vist aquest dies arrel del temporal Glòria, donar-nos més marge de maniobra per la lluita contra la regressió costanera que patim.

Per tant, ha arribat el moment de plantejar-nos aquest tema. Millorar l’accessibilitat al tren, millorar la mobilitat del Maresme, alliberar la superfície de la costa per permetre reconvertir la N-II i fer-la més amable als vianants, l’estalvi a nivell de costos degut al complicat traçat actual de la via i la lluitar contra la regressió de la costa ens comportarien altres beneficis socials i econòmics que reforcen la proposta del trasllat, no és simplement minimitzar l’efecte barrera. Crec que en conjunt són beneficis prou importants perquè Mataró, exercint de capital de la Comarca, lideri aquest projecte juntament amb la resta de poblacions, per articular una solució de futur. Creiem que cal incloure l’estudi per la ubicació de l’estació cap el centre de la ciutat, la qual cosa aniria en concordança amb el plantejament de la proposta de trasllat cap l’interior.

Creiem interessant afegir alguns conceptes que no es produirien si el projecte no s’executés. Aquest són importants i cal considerar-los des de la visió cost-benefici:

Podem pensar en una millora de l’atractiu turístic del Maresme, el turisme de platja es concentra a Barcelona o a la Costa Brava, no al Baix Maresme.

Podem pensar en els costos de manteniment i operació de la línia del tren, tant la via com les estacions s’han de mantenir de la mateixa manera com fins ara, de manera que aquests costos no són un canvi respecte l’actualitat.

Podem pensar també, en l’efecte de millora de la fiabilitat en el transport dels treballadors i els seus efectes productius de les seves empreses.

Podem pensar en la millora de les xarxes locals d’autobusos, que degut a la demanda es veurien obligats a donar un millor servei, que de retruc milloraria l’atractiu d’aquest servei i la seva demanda addicional.

Creiem fermament en aquestes dues línies d’actuació per la millora de la mobilitat, connectivitat i sostenibilitat de Mataró. Analitzant beneficis versus costos, apostem pel futur de la nostra ciutat i de la comarca que ha de liderar.

ACORDS:

- Que des d’aquest la presa del present Acord s’estableixin les accions i converses necessàries per desenvolupar la primera línia d’actuació.

- La creació d’un grup de treball a nivell municipal per establir una proposta inicial com a Ajuntament per l’estudi de la segona línia d’actuació.

No obstant això, el Ple decidirà”