El Ple aprova una Proposta de resolució per millorar el temps d'expedició en la tramitació de llicències

El text íntegre de la Proposta de resolució és el següent: 

"Rehabilitar és tornar una cosa a l’estat que tenia abans. En aplicar-ho al camp de la construcció, s’ha d’anar més enllà i no només recuperar la bellesa inicial que tenia l’edifici quan es va construir sinó posar-ho al dia en els requisits actuals de seguretat, accessibilitat, confort i eficiència energètica. Rehabilitar vol dir habitar de nou. El nostre grup municipal creu que cal apostar més per la ciutat construïda mitjançant la rehabilitació i la optimització dels edificis ja existents. Des de les administracions locals hem de treballar per augmentar la freqüència i la qualitat de la rehabilitació del parc d’habitatge de les nostres ciutats. És important partir de les següents premisses:

• Més de la meitat de la població mundial viu en ciutats de més de 200.000 habitants majoritàriament en un parc d’habitatge envellit.
• Que el 35% de les emissions de CO2 a Europa provenen de les activitats que es desenvolupen a l’interior dels edificis.
• Els edificis requereixen el 40% de l’energia total que consumim a Europa, aquest elevat percentatge és degut en gran part a l’antiguitat dels mateixos.
• Actualment, ens troben per sota dels estàndars de rehabilitació mitjans a nivell europeu.

La renovació urbana pot ser una potent eina de transformació de les nostres ciutats, la majoria de les quals tenen un parc d’edificis molt envellit. És indispensable centrar l’esforç en actuar sobre els edificis i barris ja existents per millorar el que tenim, i més encara en una societat amb sensibilitat sostenible com la nostra.

Perquè ens cal una aposta ferma en el camp de la renovació urbana de Mataró?

En primer lloc, com Ajuntament hem de pensar en els nostres ciutadans i ciutadanes, en la seva vida diària. Tenir edificis més segurs, més saludables i més eficients ens conduirà a un menor consum d’energia i per tant una disminució de la factura en les nostres llars. També ens posicionaria millor per afrontar reptes com el de la pobresa energètica i la millora de la qualitat de vida de les persones.

En segon lloc, evita problemes derivats de la pol-lució que generen les grans obres i urbanitzacions de les ciutats, així com el creixement descontrolat dels nuclis urbans, que fan incrementar els costs dels serveis de ciutat (transport, il-luminació, manteniment o escombraries), i també afavoreixen a la convivència i la igualtat d’oportunitats, mitigant la segregació de les persones per la seva situació econòmica.

En tercer lloc, estudis recents conclouen que el total del parc d’habitatges que necessiten una intervenció de rehabilitació és del 70% del total existent. Si l’objectiu 2030 europeu és acomplir els límits fitxats de descarbonització tenim molta feina per fer. Per tant, ens cal que les administracions locals siguin partícips per aconseguir-ho, desenvolupant eines i mecanismes per incentivar aquestes actuacions.

En quart lloc, els treballs de rehabilitació necessiten d’una gran quantitat de mà d’obra. En termes d’ocupació, apostar per aquest àmbit estimularà l’ocupació local i qualificada. Permetrà que molts professionals de la ciutat puguin realitzar les seves activitats a la pròpia ciutat. Reactivarà, a nivell econòmic, el col.lectiu de les petites empreses i autònoms del ram de la construcció de Mataró i comarca generant clars beneficis per l’economia local. Cal assenyalar, segons estimacions de diversos col-legis professionals, que la inversió d’un milió d’euros en obra nova genera una mitjana de 10 llocs de treball, però, la inversió d’un milió d’euros en rehabilitació aconsegueix xifres de més de 30 llocs de treball.

Què pot fer el nostre Ajuntament per afavorir la renovació urbana?

Fent un anàlisis de la situació actual a la nostra ciutat envers el temps que tarda l’Ajuntament a donar una llicència d’obra o d’activitats, sempre ens trobem amb afirmacions, per part d’usuaris i  de professionals tècnics, d’aquest estil: “Vaig trigar menys en fer l’obra que a rebre la llicència”, “La meva feina es veu perjudicada per la burocràcia de l’Ajuntament”,... El resum de tot això, és que tardem quatre cops més temps en obtenir la llicència que en fer el projecte. Davant aquesta problemàtica, Junts per Mataró, hem decidit estudiar una proposta de millora per fer més eficient el procés d’obtenció de la llicència. Destacar que la proposta està consensuada i estudiada amb la col-laboració de diferents Col-legis Tècnics Professionals i Gremis de Constructors, actors fonamentals del procés constructiu, per tant coneixedors de la problemàtica i la seva afectació.

Per aconseguir els dos objectius exposats:

• Aprofitant l’onada obligada per a la rehabilitació per raons mediambientals, per al manteniment de la trama urbana, per un creixement urbà sostenible, per la cohesió social i, també, per la reactivació econòmica.
• Amb la necessitat de donar solució a la millora en el temps d’otorgament de llicències.

El nostre grup municipal proposa:

• Separar i individualitzar els processos d’obtenció d’expedients de llicències d’obra nova i d’obra de rehabilitació. Actualment, és d’aplicació la reglamentació del Codi Tècnic de l’Edificació. Les obres de rehabilitació necessiten d’una detecció i diagnosis de les lesions d’un edifici i d’uns processos d’intervenció i reparació específics que la reglamentació no contempla i fa que la seva aplicació de forma exhaustiva no faciliti la tramitació de la llicència.
• Que el departament d’urbanisme estudïi la possibilitat de disposar de professionals, per dedicar a les llicències de rehabilitació, formats expressament per detectar, analitzar i resoldre qualsevol situació derivada de la rehabilitació. És imprescindible tenir coneixements per actuar en la consolidació de l’estructura i així garantir aspectes com el disseny dels elements nous o la reparació dels elements vells. En definitiva, cal saber distingir què eliminar, com conviuran els elements i materials inicials amb els nous, com compatibilitzar allò vell amb allò nou. Sense oblidar, tampoc, la importància de reconèixer el valor patrimonial dels edificis.
• Establir un conveni de col-laboració i participatiu entre l’Ajuntament, Gremis de Constructors i Col-legis Tècnics Professionals per treballar en el desenvolupament d’una prova pilot d’aplicació de la proposta en el nostre Municipi i ser capdavanters en el model en la gestió de llicències d’àmbit català".