L’Ajuntament demana actuacions per combatre les ocupacions delictives d’habitatges

El text íntegre de la Declaració institucional és el següent:

“El dret a l’habitatge ocupa un lloc central entre les preocupacions ciutadanes. Les conseqüències de la crisi econòmica, que va deixar moltes famílies sense habitatge i sense recursos per obtenir-ne, encara no s’han superat; és més, es poden veure agreujades per l’esclat de la pandèmia.

Ara més que mai, totes les administracions hem de destinar recursos i treballar coordinades per afrontar les necessitats habitacionals de tantes famílies en situació de vulnerabilitat. Només amb més recursos, una acció coordinada i la implicació del sector privat, podrem trobar la solució al problema de l’habitatge.

I quan parlem del sector privat, no podem deixar de referir-nos als grans tenidors, perquè l’habitatge ha de complir la seva funció social i no pot ser objecte d’especulació. Per tant, cal que més enllà de l’actuació i dels recursos públics, l’àmbit privat, i en especial els grans tenidors, assumeixin la seva responsabilitat social i posin al mercat el seu parc d’habitatges.

No és tolerable que hi hagi habitatges buits, de la mateixa manera que no és tolerable que s’ocupin habitatges il·legalment.

L’ocupació delictiva d’habitatges és un fenomen divers, que a Catalunya té una gran incidència i que afecta en molts casos la convivència als barris de les nostres ciutats. Un

fenomen que des dels ajuntaments ens correspon encarar, en moltes ocasions mancats de les eines necessàries, sense les quals es pot fracassar a l’hora de poder oferir habitatges per a col·lectius vulnerables i d’assolir seguretat i eficàcia policial i judicial per lluitar contra les ocupacions delictives.

Un exemple d’accions empreses per les institucions locals és el Protocol d’intervenció en les ocupacions il·legals d’immobles posat en marxa per l’Ajuntament de Mataró.

No obstant això, els Ajuntaments no ens podem trobar sols gestionant situacions molt complexes que, a més, poden derivar en conflictes veïnals. De la seva banda, el Govern de la Generalitat i el Govern d’Espanya, cadascun dins del seu àmbit competencial, no poden mirar cap a un altra banda i no fer res.

Per aquests motius volem posar de relleu que, ara més que mai, cal:

-Lluitar per eradicar la conflictivitat social i de convivència que comporten les ocupacions d'immobles vinculades a organitzacions delictives i màfies que se'n lucren.

-Lluitar contra l'existència d'habitatges buits de grans tenidors. Sense habitatges buits no hi hauria habitatges ocupats.

-Impulsar polítiques d’habitatge eficaces d’ acord a la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica i la Llei 4/ 2016 de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial i davant la situació d´emergència social que ens trobem, prioritzar i incrementar exponencialment els recursos amb una dotació pressupostària amb caràcter extraordinari comprometent-se a executar-la, amb la implicació del sector privat.

-Reforçar la coordinació de les administracions: els ajuntaments necessitem que el Govern de la Generalitat i el de l’Estat actuïn i que ho facin en coordinació amb els ens locals.

-Abordar de manera diferent les diverses tipologies d’ocupació: cal habilitar els recursos residencials necessaris per a aquelles persones que es veuen abocades a ocupar al no tenir alternativa. Cal lluitar de manera efectiva contra les màfies que s'aprofiten i fan negoci de la necessitat de les famílies, i també contra individus i màfies que ocupen per delinquir des dels immobles ocupats.

-Establir uns criteris clars i uniformes de les Audiències Provincials de Catalunya i de la doctrina i jurisprudència de la Secció 2º del TS sobre l’ocupació il·legal, sobre tot de l´adopció de les mesures cautelars en relació als artícles 202 i 245 del Codi penal que doti les forces de seguretat d'un marc d’actuació clar, especialment en els supòsits on no s’acredita títol de propietat ni hi ha risc habitacional.

-Celebrar que la Fiscalia General de l'Estat hagi donat instruccions clares i precises,per les quals unifica criteris per a l'adopció de mesures cautelars en els delictes d’usurpació de béns immobles i violació de domicili (nº 1/2020 del 15 de setembre) a les Fiscalies Superiors de les Comunitats Autònomes per tal que unifiquin criteris sobre les ocupacions delictives.

-Celebrar que la Secretaria d'Estat de Seguretat hagi establert un protocol per donar una solució policial integral i uniforme a les diferents situacions que es poden presentar en l'àmbit de la ocupació il·legal d'immobles (Instrucció 6/2020 del 17 de setembre).

Per tot l’exposat anteriorment, el grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Mataró proposa a la Junta de Portaveus l’adopció dels següents acords:

1. Que el Govern de la Generalitat actuï davant de l’increment evident de casos d’ocupacions a Catalunya i contra els problemes de convivència que aquesta realitat genera. Que ho faci elaborant un Pla Interdepartamental contra l’ocupació des de l’àmbit social, de les polítiques d’habitatge, de seguretat i de justícia. En l’àmbit de la seguretat s'imposa la coordinació efectiva dels diversos cossos policials, a través de les juntes de seguretat locals. Només amb la coordinació es podrà lluitar amb eficàcia contra les màfies organitzades que afavoreixen les ocupacions il·legals.
   
   
2. Modificar el Decret Llei 17/2019 de mesures urgents per a l'accés a l'habitatge, per dotar de més competències als governs municipals per actuar de manera eficaç contra la delinqüència i les ocupacions il·legals. Manca un lideratge del Govern de la Generalitat, massa sovint, els governs de la Generalitat i de l’Estat deixen tot el pes de les situacions que generen les ocupacions de caire delictiu (problemes de convivència veïnal, precarietat habitacional, necessitat de gestió social...) als ajuntaments. Per això cal impulsar convenis amb els municipis, amb delegació de tasques i recursos de proximitat per afrontar les ocupacions amb celeritat i diligència.
   
   
3. Instar al Govern d'Espanya a promoure les reformes legislatives necessàries per abordar de forma ràpida i eficaç la problemàtica derivada de les ocupacions il·legals d'immobles relacionades amb la delinqüència i/o que generen greus problemes de convivència.
   
   
4. Que en aquells partits judicials en què la problemàtica sobre les ocupacions i delictes vinculats suposi una sobrecàrrega del sistema, es creï la figura del Fiscal especialitzat (que pot dependre del de delinqüència organitzada o econòmica, ateses les vinculacions amb els grups criminals, la tracta, la immigració il·legal, el blanqueig, etcètera).
   
   
5. Que els òrgans judicials corresponents estableixin una línia jurisprudencial que garanteixi la seguretat jurídica i la uniformitat en l'aplicació del dret i que es prenguin mesures en l'àmbit de l'administració de justícia per tal d'agilitzar la resolució dels assumptes la demora dels quals incideix més negativament en la percepció de seguretat i en la convivència de la ciutadania.
   
   
6. Traslladar els presents acords al Govern d’Espanya, al Govern de la Generalitat, als grups parlamentaris del Congrés i del Senat, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, al Consell General del Poder Judicial, a la Fiscalia General de l’Estat, a les Audiències Provincials de Catalunya, a la Secció 2a del Tribunal Suprem i a les entitats municipalistes catalanes i estatal i a les associacions de veïns.”