Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Mataró signa el Pacte per la Mobilitat

Escoltar

Mataró signa el Pacte per la Mobilitat

Un document elaborat des del consens polític per desenvolupar les polítiques de mobilitat del Mataró del futur



L'alcalde, David Bote, ha presidit avui la signatura del Pacte per la Mobilitat de Mataró que ha estat subscrit per tots els grups municipals i la regidora no adscrita.  Aquest document estableix les bases polítiques sobre com ha de ser el sistema de mobilitat de Mataró en el futur amb l'objectiu d'equilibrar i conciliar les necessitats de mobilitat amb un espai urbà de qualitat i una ciutat saludable.

 

 

 

El Pacte per la Mobilitat de Mataró ha de servir com a punt de partida de les propostes del nou Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible de Mataró que actualment s'està elaborant i que s’haurà de desenvolupar en els propers anys.

 

 

 

El Pacte per la Mobilitat de Mataró s'emmarca en el projecte estratègic de ciutat 2022.

 

 

 

El document aprovat del Pacte per la Mobilitat de Mataró conté 6 punts:

 

 

 

1. Exposició de motius

 

2. El punt de partida (diagnosi)

 

3. Model de ciutat

 

4. Els objectius a assolir pel sistema de mobilitat

 

5. Línies estratègiques

 

6. Decàleg del Pacte per la Mobilitat

 

 

 

El pacte també estableix que es nomenarà una Comissió de seguiment per tal de realitzar, periòdicament, una avaluació del nivell de compliment dels compromisos adquirits.

 

 

 

 

 

La prèvia: diagnosi de la situació

 

 

 

Per poder establir en quin punt es troba la ciutat de Mataró quant a la mobilitat i fer un estudi de tots els elements que hi tenen a veure, es va procedir a fer una diagnosi a través d'un treball de camp i d'un procés participatiu.

 

 

 

La diagnosi ha donat les següents dades, entre d'altres:

 

 

 

. La mobilitat interna (251.000 viatges) es realitza preferentment a peu. En 20 minuts es pot arribar caminant del centre de Mataró a la major part del nucli urbà.

 

. No es disposa d'una xarxa suficient i connexa de vies per a bicicletes. L'ús de la bicicleta és molt residual, també influeix el relleu accidental de la ciutat.

 

. El servei urbà del transport públic té una elevada cobertura (76 % de la superfície urbana) però una freqüència baixa. L'any 2014 hi va haver 4,31 milions de viatgers. 

 

. 7.000 viatgers agafen diàriament el tren a l'Estació de Renfe.

 

. El cotxe és utilitzat tres vegades més que l'autobús per part dels residents de Mataró. Més de 90.000 cotxes entren directament a la ciutat.

 

. Hi ha una necessitat teòrica d'estacionament per als residents de 2.850 places, localitzades principalment a Cerdanyola i Rocafonda. I hi ha una oferta d'aparcament de 9.500 places, repartides entre aparcaments públics, zona blava, zona taronja i càrrega i descàrrega.

 

. L'accidentalitat ha disminuït progressivament en la zona urbana però segueix sent superior a la mitjana catalana i a la de municipis similars.

 

. Mataró no supera els llindars europeus de contaminació local però té un índex de qualitat de l'aire millorables.

 

 

 

 

 

Model de ciutat i objectius

 

 

 

El nou sistema de mobilitat que sorgeixi del Pacte per la Mobilitat de Mataró ha de donar servei a un determinat model de ciutat i que es defineix com una ciutat més amable i sana on el vianant sigui el veritable protagonista; una ciutat més respectuosa, amb un espai que pertany a tots i per això caldrà mantenir unes regles de convivència; una ciutat equilibrada i descentralitzada, potenciant la barreja d'usos i garantint l'accés de la població a tots els serveis independentment de la seva condició social o lloc de residència; i una ciutat competitiva, que sigui un referent comarcal pel que fa als serveis, dinamitzant l'activitat comercial del Centre i estenent-la cap a la resta de barris i l'entorn comarcal.

 

 

 

Els objectius a assolir tenen com a finalitat principal la millora socioeconòmica i ambiental de la ciutat, amb aquesta premissa es treballarà per aconseguir una mobilitat sostenible, reduint les emissions contaminants i per tant potenciant el transport públic, l'ús de la bicicleta i el desplaçar-se a peu; una mobilitat també segura, amb més educació viària; una mobilitat equitativa i inclusiva, garantint el dret de tots els ciutadans a moure's còmodament a l'espai públic, especialment el d'aquells col·lectius amb mobilitat reduïda o persones am cotxets per a infants; i una mobilitat eficient, potenciant que la distribució de mercaderies i productes sigui àgil i ordenada.

 

 

 

 

 

Línies estratègiques

 

 

 

El document estableix unes línies estratègiques de treball que són les pautes que hauran de seguir les accions dissenyades

 

 

 

1. Prioritzar el vianant i la bicicleta a la xarxa viària

 

2. Generar una xarxa de transport públic eficaç i eficient

 

3. Gestionar l'aparcament i el sistema viari per dissuadir la mobilitat no essencial en cotxe

 

4. Adoptar mesures per garantir la seguretat viària. Fomentar hàbits i entorns més segurs i accessibles

 

5. Minimitzar la problemàtica ambiental associada al transports i a la mobilitat

 

6. Gestionar i ordenar la distribució urbana de mercaderies

 

7. Completar i millorar les infraestructures d'accés i mobilitat de la ciutat

 

8. Propiciar hàbits de mobilitat més sostenibles i segurs a través de la participació, conscienciació i informació.

 

 

 

 

 

Decàleg del Pacte per la Mobilitat de Mataró

 

 

 

El Pacte per la Mobilitat de Mataró es resumeix en el següent decàleg:

 

 

 

Prioritat dels modes de transport no motoritzats a tot el nucli urbà

 

 

 

1. Crear una  xarxa de vianants còmoda, segura i accessible mitjançant la creació d’eixos cívics que connectin els barris amb el Centre i l’Estació i reforçant també els centres dels barris que suposin punts d’acollida al vianant. Garantir que la xarxa oferirà com a  mínim un itinerari de qualitat per al vianant a tots els barris de la ciutat. Crear una xarxa de camins escolars segurs, convertint en zones de vianants els carrers que donen accés a escoles i grans equipaments segons horaris.

 

 

 

2. Obrir el Front Marítim a la ciutat. A mig-llarg termini es proposa desplaçar la línia de tren cap a l'interior (pla orbital) mentre que a curt termini es planteja millorar l’accessibilitat de vianants dels passos inferiors del Front Marítim per convertir-lo no només en la platja i espai de salut de la ciutat sinó també de bona part del Vallès, sempre i quan les noves activitats que es localitzin no el degradin.

 

 

 

3.Consolidar la centralitat de la plaça de les Tereses a partir d’una reurbanització que millori les condicions de mobilitat del vianant, integri el transport públic i es doti d’aparcament fora de calçada suficient per a la demanda d’aparcament del comerç del Centre.

 

 

 

4. Millorar la gestió de la zona de vianants del Centre. Es planteja la revisió total dels sistemes de control i les autoritzacions actuals i es demana l’estudi de implantació de càmeres, lectores de matrícules que controlin el temps a dins del espai.

 

 

 

5. Desenvolupar la xarxa ciclista preferentment en calçada, bé creant carrils-bici segregats a partir de carrils de circulació o aparcament, o bé en coexistència amb la resta de vehicles reduint la velocitat de circulació.

 

 

 

El transport públic com alternativa al cotxe

 

 

 

6. Adaptar o reformular completament el transport públic urbà amb l’objectiu de combinar eficàcia, sostenibilitat ambiental i accessibilitat territorial. L’oferta ha de ser competitiva, amb una freqüència atractiva i un àrea de captació universal.

 

 

 

La gestió de la mobilitat en cotxe

 

 

 

7. Promoure l’ús de vehicles nets, tant amb les flotes municipals com el seu per la distribució de mercaderies i els vehicles privats, així com la instal·lació d’electrolineres.

 

 

 

8. Implantar un sistema de corones tarifàries i temporals de l’estacionament a tota la ciutat que reguli l’ús del cotxe amb criteris funcionals i medi ambientals. Gradual convergència tarifària entre la zona regulada i l’aparcament públic fora calçada.

 

 

 

9. Aprofitar millor les places d’aparcament pel resident i a on es donin dèficits importants habilitar noves infraestructures que permetin alliberar el sòl en superfície, vinculades a la plena utilització dels aparcaments ja existents.

 

 

 

Garantia de la mobilitat essencial

 

 

 

10. Alliberar les zones de càrrega i descàrrega de cotxes allà on tenen alternativa d’estacionament, eliminant l’exempció dels 15 minuts actuals.

 

 

 

 

 

Antecedents

 

 

 

Aquest Pacte per la Mobilitat substitueix al vigent fins ara que es va aprovar l’any 2000 i el Pla de Mobilitat que en sorgeixi i que està previst que s’aprovi el desembre de 2016 substituirà el vigent des de 2005 i ampliat el 2009.

 

 

 

L’actual pacte es va començar a treballar a l’anterior mandat i la diagnosi l’ha fet l’empresa Doymo, cofinançada amb la Diputació de Barcelona.

 

 

 

Per treballar el document del Pacte s’han realitzat reunions i trobades amb els diferents grups municipals, mentre que per al Pla es va constituir la Taula de seguiment del Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible (PMUS) formada per membres dels consells municipals: 10 de Mobilitat, 2 de Medi Ambient, 2 del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental i 1 de cada consell territorial.

 

 

Publicat a