Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L’impacte de la Covid-19 fa que Mataró perdi població i la ciutat registra 129.149 habitants a data 1 de gener

Escoltar

L’impacte de la Covid-19 fa que Mataró perdi població i la ciutat registra 129.149 habitants a data 1 de gener

Segons el darrer Estudi de la població a Mataró, la ciutat experimenta una pèrdua de 531 habitants, fruit de la combinació de més defuncions, menys naixements i un saldo migratori negatiu. L’informe, que elabora el Servei d’Estratègia i Governança de l’Ajuntament, recull cada any les dades estadístiques del municipi i analitza la seva distribució i evolució al llarg del temps.

Gent passejant pel carrer de Barcelona. Foto: Ajuntament
Gent passejant pel carrer de Barcelona. Foto: Ajuntament

Segons les dades del padró continu, a 1 de gener de 2021 hi havia empadronats a Mataró 129.149 habitants, 531 menys que l’any anterior, la qual cosa suposa una variació relativa del -0,41 %. L’impacte de la Covid-19 sembla estar darrera d’aquest fet excepcional: fora de la mínima reducció registrada l’any 2013 (-17 habitants) tota la resta d’anys des de la implantació del padró continu d’habitants, l’any 2000, sempre s’havien registrat augments anuals de la població.

En el darrer any, el saldo migratori (diferència entre altes i baixes) i el saldo natural (diferència entre naixements i defuncions) són negatius, -168 i -349, respectivament.  Per nacionalitats, el saldo natural és negatiu per a la població de nacionalitat espanyola (-377 habitants) i positiu per a l’estrangera (+209 habitants), mentre que en el cas del saldo migratori, el de població de nacionalitat espanyola també és negatiu (-451 habitants) i el de nacionalitat estrangera és positiu amb +102 habitants. El saldo natural i migratori positiu de la població de nacionalitat estrangera explica que el descens de població d’aquest darrer any no hagi estat encara major.

La incidència de la població de nacionalitat estrangera no es limita a la dinàmica demogràfica del creixement vegetatiu i el migratori, atès que una part de l’increment anual de la població de nacionalitat espanyola de la ciutat és conseqüència d’un procés de canvi de nacionalitat. En el decurs de 2020, +310 residents han experimentat aquest canvi.

Al llarg dels darrers cinc anys Mataró ha augmentat la seva població en 3.518 nous habitants, 1.516 habitants més que en el període quinquennal anterior, 2011-2015, amb una variació relativa del 2,8 %. La progressiva recuperació en els darrers anys de la component migratòria (diferència entre altes i baixes) ha suposat la substitució de la vegetativa (diferència entre naixements i defuncions) a l’hora d’explicar el creixement demogràfic de la ciutat. En el període 2016-2020, la component migratòria ja explica gairebé el 90 % del saldo total, quan en el període 2012-2016 havia caigut fins el 7 %.

En el darrer any, tan sols tres dels onze barris han incrementat la seva població. Els que l’han augmentada són Palau-Escorxador (+26), Pla d’en Boet (+6) i La Llàntia (+2), mentre els que l’han disminuïda són Rocafonda (-212), Cerdanyola (-92), Peramàs (-90) i Cirera (-84), respectivament. Les variacions relatives més significatives són el Palau-Escorxador (+0,35 %) i Rocafonda (-1,81 %).


Altes i baixes

L’any 2020 s’han registrat 5.323 altes, 1.960 menys que en 2019, fet que suposa una variació relativa del -26,80 %. En el període 2016-2020 se n’han registrat 30.840, 2.967 més que durant el període quinquennal anterior, 2011-2015, amb una variació percentual del +10,64 %. La taxa d’altes dels darrers cinc anys se situa en el 48,32 ‰, -0,71 punts per mil per sota de la registrada durant el període 2015-2019 i superior en +3,56 punts respecte a la del període 2011-2015.

En el període 2016-2020, el nombre d’altes procedents d’altres municipis de Catalunya, la resta de l’Estat i d’altres països és 16.048, 3.742 i 8.831, respectivament. Respecte al quinquenni anterior, el nombre d’altes procedents de Catalunya i la resta de l’Estat és inferior en -659 i -691, respectivament, mentre que el nombre de les que provenen d’altres països és superior en +4.838. Els barris que registren els percentatges més elevats d’altes procedents d’altres municipis de Catalunya són Centre (68,70 %), Eixample (66,64 %) i Vista Alegre (63,24 %). Els barris que tenen els percentatges més elevats d’altes procedents de la resta de l’Estat són La Llàntia (20,32 %), Peramàs (15,74 %), i Pla d’en Boet (14,86 %), mentre que d’altres països són Rocafonda (45,86 %), Cerdanyola (39,86 %) i Palau-Escorxador (39,32 %).

El darrer any s’ha registrat un total de 5.702 baixes, 277 baixes menys que l’any 2019, la qual cosa representa una variació en termes relatius del -4,63 %. El total de baixes del període 2016-2020 ha estat de 27.737, 722 menys que en el període 2011-2015, fet que suposa una variació relativa del -2,54 %. En els darrers cinc anys, la taxa per mil de baixes a Mataró ha estat del 43,05 ‰, 0,40 punts per mil superior al període 2015-2019 i -2,25 punts al període 2011-2015.


El saldo migratori del municipi per trams d’edat

En el darrer any Mataró registra un saldo migratori negatiu de 349 habitants. Per trams d’edat, els principals saldos positius s’observen en els trams d’edat d’adults-joves i joves: 25-29 anys (+88), 20-24 anys (+78) i 15-19 anys (+67), mentre que els saldos més negatius es registren en els trams adults: 40-44 anys (-129), 50-54 anys (-79) i 55-59 i 65-69 anys amb -60 i -59, respectivament. En els darrers cinc anys, el saldo migratori de la ciutat és positiu en 3.168 habitants. Per trams d’edat, la ciutat té saldos negatius en el tram d’edat entre 40-44 anys (-147) i a partir dels 50-54 anys. Els trams que tenen els saldos més positius són els de 25-29 anys (+1.039), 20-24 anys (+827) i 15-19 anys (+598).


Població de nacionalitat estrangera

L’1 de gener de 2021, la població de nacionalitat estrangera suma un total de 22.937 habitants i representa el 16,99 % de la població total. Respecte a d’ara fa un any, ha disminuït en -400 habitants, el que representa una variació relativa del -0,72 %. En el darrer any, les tres nacionalitats que més han augmentat el seu nombre entre les més nombroses a Mataró són Hondures (+139), Itàlia (+19) i Colòmbia (+16).

La distribució de la població de nacionalitat estrangera és molt desigual en el conjunt de la ciutat. Els barris que en termes absoluts tenen un major nombre d’habitants de nacionalitat estrangera són Cerdanyola (7.888), Rocafonda (3.931) i l’Eixample (3.194). En termes relatius, els percentatges més elevats sobre la població total corresponen a Rocafonda (34,13 %), Palau-Escorxador (31,34 %) i Cerdanyola (25,10 %). Tots aquests percentatges s’han reduït lleugerament respecte un any abans.


Naixements

En el darrer any s’ha registrat un total de 952 naixements, 96 menys que l’any anterior, la qual cosa representa una variació relativa del -9,16 %. Es tracta de la xifra de naixements més baixa des del començament de segle. Per al conjunt del període 2016-2020, el total de naixements ha estat de 5.499 nadons, 1.476 menys que en el període 2011-2015, amb una variació relativa del -21,16%. La taxa bruta de natalitat de l’any 2020 és del 7,36‰, -0,77 punts per mil inferior a la de l’any anterior, la més baixa des de l’inici de la sèrie, l’any 1997. Per al conjunt del període 2016-2020, la taxa bruta de natalitat és del 8,62‰, -2,59 punts respecte el període 2011-2015.

La taxa general de fecunditat (TGF), que indica la relació entre el nombre de nascuts vius per cada 1.000 dones en edat fèrtil d’entre 15 i 49 anys, ofereix major precisió sobre el comportament de la fecunditat, ja que tan sols té en compte la població femenina en edat de fecundar. La taxa de Mataró per al període 2016-2020 se situa en el 38,04‰, -8,76  punts per mil inferior a la del període 2011-2015. En el període 2016-2020 les taxes generals de fecunditat (TGF) per barris més elevades corresponen a Palau-Escorxador (47,39‰), Rocafonda (45,69‰) i Cerdanyola (40,95‰), mentre que les més baixes són les de Vista Alegre (27,21‰), Centre (33,89‰) i Peramàs (33,96‰). Respecte del període 2015-2019 tots els barris han disminuït lleugerament la seva TGF, amb l’excepció de Pla d’en Boet.

El darrer any, el percentatge de naixements de mare de nacionalitat estrangera és del 26,2%.


Defuncions i mitjana d’edat

L’any 2020 s’ha registrat un total de 1.120 defuncions, 139 més que el 2019, la qual cosa suposa una variació del +14,2%, amb una taxa bruta de mortalitat del 8,65‰. En els darrers cinc anys se n’han registrat 5.070. La taxa de mortalitat de Mataró dels últims cinc anys és del 7,94‰, 0,54 punts per mil superior al període 2011-2015.

Sense oblidar l’efecte d’una estructura d’edat més envellida, l’impacte de la Covid-19 és el factor determinant per comprendre l’augment del nombre de defuncions registrat en el darrer any. La comparació del nombre de defuncions mensuals de l’any 2020 amb la mediana mensual del període 2015-2019 mostra com entre març i juny de 2020, entre setembre i novembre de 2020 i entre gener i febrer de 2021 el nombre de defuncions se situa clarament per sobre de la mediana dels darrers cinc anys. Tots aquests  increments de les defuncions coincideixen amb les diferents onades de la pandèmia.

A 1 de gener de 2021, la mitjana d’edat de Mataró és de 42,30 anys, +0,24 més respecte de l’any passat i +1,04 anys més respecte d’ara fa cinc anys. La mitjana d’edat dels homes se situa en 40,91 anys i la de les dones en 43,70 anys (+2,79 anys de diferència entre una i altra). El barri que registra la mitjana d’edat més elevada és Peramàs (46,71 anys) i el que té la més baixa és Palau-Escorxador (39,88 anys).

A principis d’any,  l’índex d’envelliment de la ciutat (relació entre la població de 65 i més anys i la de menors de 15 anys) puja 0,04 punts i se situa en l’1,14 –el 114,03 en base 100–. El darrer any, la diferència entre la població de 65 i més anys i la de menors de 15 anys (+2.842 habitants) és la més elevada des de l’inici de la sèrie l’any 1981 i reforça la tendència iniciada l’any 2016. Els barris que registren els índexs d’envelliment més elevats són Peramàs (2,05), Pla d’en Boet (1,52) i Molins-Torner (1,45). Els barris amb els índexs d’envelliment més baixos són Palau-Escorxador (0,80), Cirera (0,83) i Rocafonda (0,91).


Esperança de vida

L’esperança de vida en néixer del període 2016-2020 és de 83,60 anys per al conjunt de la població, fet que representa un descens de 0,03 anys respecte d’ara fa un any. Per sexes, la dels homes és de 80,51 anys i la de les dones és de 86,60 anys, amb una variació respecte del període 2015-2019 de -0,01 i -0,03 anys, respectivament. La diferència en l’esperança de vida de tots dos sexes és de 6,09 anys favorable a les dones.


Dimensió de les llars

En el darrer any s’ha mantingut la tendència en la creació de noves llars. Així, l’1 de gener de 2020 el nombre de llars a Mataró és de 49.347, 302 més respecte del total que hi havia al principi de l’any, amb una variació relativa del 0,62 %. En termes absoluts l’increment més elevat correspon als barris de l’Eixample (+118), Cerdanyola (+97) i Palau-Escorxador (+39). Els barris de Peramàs (-27), Molins-Torner (-2) i Rocafonda (0) registren menys llars que ara fa un any. En termes relatius, les variacions percentuals més elevades corresponen als barris de Palau-Escorxador (1,51 %), Pla d’en Boet (1,31 %) i Eixample i Cerdanyola (0,87 %).

Per grandària, les llars més nombroses són les de dos membres (13.897 i 28,16 %), seguides per les unipersonals (13.061 i 26,47 %) i per les de tres membres (9.939 i 20,14 %). A 1 de gener de 2021 la grandària mitjana de les llars és de 2,62 membres, -0,03 respecte a fa un any i -0,01 respecte d’ara fa cinc. Per barris, la mitjana més elevada correspon a Rocafonda (2,94 membres), seguida per Vista Alegre (2,89) i Palau-Escorxador amb 2,81. La més baixa, com ja ha passat en els darrers cinc anys, correspon al Centre (2,27 membres).


Mobilitat entre barris

El 2020 s’ha computat un total de 5.584 moviments de canvis de domicili dins de la ciutat, xifra inferior en -1.677 canvis a la registrada l’any 2019 que suposa una variació relativa del -23,10 %. El barris que tenen el saldo positiu més elevat són La Llàntia (5,41 ‰) i Cerdanyola (2,99 ‰), mentre els que registren el més negatiu són Rocafonda (-9,03 ‰), Centre (-5,06 ‰) i Molins-Torner (-3,27 ‰). En el període 2016-2020, els barris que presenten els saldos més positius en els moviments de canvi de domicili entre barris són La Llàntia (13,86 ‰), Centre (11,68 ‰) i Peramàs (8,13 ‰), mentre que els que presenten els saldos més negatius són els de Rocafonda (-16,98 ‰), Pla d’en Boet (-12,19 ‰) i Palau-Escorxador (-2,38 ‰).