Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

La Junta de Portaveus demana el compliment de la legislació en memòria i reparació històrica

Escoltar

La Junta de Portaveus demana el compliment de la legislació en memòria i reparació històrica

La Junta de Portaveus, celebrada el dilluns 3 de maig, va aprovar una Declaració institucional presentada pel PSC, amb esmenes d’ERC incloses, pel compliment de la legislació en memòria i reparació històrica. La proposta es va aprovar amb els vots a favor de tots els grups municipals i l’abstenció de Ciutadans.

El text íntegre de la Declaració institucional és:

“El passat 14 d’abril es van complir 90 anys de la proclamació de la Segona República Espanyola i el proper 17 de juliol es compliran 85 anys del cop d’Estat contra el govern democràtic que va donar inici a la Guerra Civil.

Les generacions presents i futures tenim el deure de preservar la memòria històrica i democràtica de Catalunya i d’Espanya, en el període que abasta la Segona República, la Guerra Civil, la Dictadura i la Transició fins a l'entrada en vigor de la Constitució de 1978 i de l'Estatut d'Autonomia de 1979, com una de les millors eines per contribuir a assegurar que mai més es pugui imposar un règim dictatorial com el que va finir amb la conquesta de la democràcia durant la Transició.

Entre els principis rectors que recull l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, el legislador estatutari hi va situar, a l'article 54, la memòria històrica on els poder públics "han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques".

En aquest sentit, han estat fins ara diverses les actuacions normatives catalanes que cal considerar incardinades en aquest esforç de recuperació i manteniment de la me-mòria col·lectiva sobre el període que abasta la Segona República, la Guerra Civil, la Dictadura franquista i la Transició.

Trobem, en primer lloc, la Llei 13/2007, del 31 d'octubre, del Memorial Democràtic, que creà aquesta entitat de dret públic dotada de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar, amb l'objecte de desplegar les polítiques públiques del Govern adreçades a l'acció cívica de recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica.

Poc després, la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i s’amplien drets i s’estableixen mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura, disposa en el seu article 15.1 que “Les Administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, prendran les mesures oportunes per la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la rebel·lió militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura. Entre aquestes mesures s’hi podrà incloure la retirada de subvencions o ajudes públiques”. Des d’aleshores s'han produït indubtables avenços en matèria de reconeixement de la dignitat de les víctimes. No obstant això, encara hi ha camí per recórrer per eliminar tots els vestigis de la dictadura que encara persisteixen.

Per aquesta raó, el Govern d’Espanya, conformat per una coalició progressista, ha elaborat un avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica que es troba immers en el seu tràmit parlamentari.

Entre les novetats més importants de la Llei, destaca que s'incorpora el concepte de víctima de la Guerra Civil i Dictadura franquista, d'acord amb els paràmetres internacionals dels drets humans, així com la declaració i condemna del caràcter injust de les violacions de drets humans perpetrades. Al mateix temps, que es fa condemna expressa del cop d'estat i de la posterior dictadura franquista; també es declara la nul·litat de les resolucions i condemnes dictades pels òrgans de repressió franquistes, que així mateix es declaren il·legítims, i es crea un Cens de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura.

També s'assumeix la recerca de persones desaparegudes durant la Guerra Civil espanyola i la dictadura com una responsabilitat d'Estat. S’elaboraran plans quadriennals de recerca, localització i exhumació de fosses i identificació de les víctimes i es crea un Banc Nacional d'ADN de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura, per a la seva identificació mitjançant la recepció de les seves mostres biològiques i la dels seus familiars.

Així mateix, es garanteix el dret a la investigació de les violacions als Drets Humans i el Dret Internacional Humanitari ocorregudes en ocasió de la Guerra Civil i la Dictadura; així com el període que va des de la mort del dictador fins a l'aprovació de la Constitució Espanyola i es crea un Fiscalia de Sala de Memòria Democràtica i Drets Humans per a la investigació dels fets produïts en aquest període.

També es marquen mesures en l'àmbit educatiu, incloent entre els caps de el sistema educatiu espanyol el coneixement de la història i de la memòria democràtica espanyola i la lluita pels valors i llibertats democràtiques, per a això s'actualitzaran els continguts curriculars per a Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat i els plans de formació inicial i permanent de professorat.  D'altra banda, s'estableix la resignificació del “Valle de los Caídos” que serà un cementiri civil, o mesures per evitar l'exaltació de la Guerra Civil i la Dictadura franquista, mitjançant la retirada de símbols i elements contraris a la Memòria Democràtica, així com de distincions, títols o condecoracions concedides als protagonistes o impulsors de l'alçament, la Guerra Civil o la Dictadura; mesures dirigides a fundacions i associacions entre els fins es trobi l'apologia del franquisme o la incitació directa o indirecta a l'odi o violència contra les víctimes de la Guerra Civil espanyola o del franquisme. Així mateix, estableix un règim sancionador en garantia de l'acompliment dels preceptes de la llei. En aquest sentit, també cal destacar l’exhumació de la tomba del dictador duta a terme el 24 d’octubre de 2019 per part del Govern d’Espanya, en un acte de reparació i dignitat democràtica.

A més, es celebraran dues dates a partir d'ara: el 31 d'octubre, en homenatge a les víctimes del cop d'estat, de la Guerra Civil i el franquisme i el 8 de maig per recordar, en el context europeu als antifeixistes espanyols.

Per tot l’anterior aquests motius, el Grup Municipal del PSC-CP a l’Ajuntament de Mataró proposa a la Junta de Portaveus l’adopció dels següents acords:

  1. Recolzar al Govern d’Espanya en el seu avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica i instar al propi Govern i a les Corts Generals a accelerar el màxim possible els tràmits per a l’aprovació de la Llei de Memòria Democràtica.

  2. Instar al Govern de la Generalitat i al Govern d’Espanya a que, en l’exercici de les seves competències, faci les gestions necessàries per retirar els escuts, insígnies, plaques i altres objectes commemoratius de la dictadura franquista, al conjunt de Catalunya i Espanya, respectivament.

  3. Comunicar aquest acord al Govern de la Generalitat, a tots els grups polítics del Parlament Català, al Govern d’Espanya i al Congrés dels Diputats, i a les entitats del municipi que vetllin per a la recuperació de la memòria històrica en el nostre municipi”.