Acord unànime per reclamar el compliment de la Llei de dependència

El text íntegre aprovat és el següent.

“L’1 de gener del 2007 va entrar en vigor la Llei de la dependència a l’Estat espanyol.

És una llei d’àmbit estatal que s’anomena “Ley de la Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia”.

Aquesta llei estableix la prestació de serveis o ajuts econòmics a les persones que tinguin reconegut un determinat grau de dependència. Les prestacions són compatibles amb altres ingressos i pensions que pugui rebre la persona dependent.

Té caràcter universal amb la participació de totes les administracions públiques.

El sistema es configura com una xarxa d’utilització pública que integra de forma coordinada, centres, serveis públics i privats degudament acreditats.

El grau i nivell de dependència es determinaran mitjançant l’aplicació del barem acordat pel Consejo Territorial del Sistema para la Autonomia y Atención la Dependència.

El barem estableix els criteris objectius de valoració del grau d’autonomia de la persona de la seva capacitat per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària.

Els tres graus de dependència es classificaran en dos nivells funció de l’autonomia de les persones i de la intensitat de les cures que requereix.

Grau I. Dependència Moderada: quan la persona necessita ajuda per a realitzar algunes de les activitats bàsiques de la vida diària, almenys una vegada al dia o té necessitats d’ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal.

Grau II. Dependència Severa: quan la persona necessita ajuda per a realitzar algunes de les activitats bàsiques de la vida diària dos o tres vegades al dia, però no requereix la presència permanent d’un cuidador o té necessitats d’ajuda extensa per a la seva autonomia personal.

Grau III. Gran Dependència. Quan la persona necessita ajuda per a realitzar algunes de les activitats bàsiques de la vida diària diverses vegades al dia i, per la seva pèrdua total d’autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d’una altra persona o té necessitat d’ajuda generalitzada per a la seva autonomia personal.

Els tipus d’ajuda que rebrà la persona dependrà, doncs, del grau de dependència que tingui reconegut, és a dir, que mentre no en tingui cap de reconegut no tindrà cap tipus d’ajuda, si la persona necessita atenció continuada i encara no ha obtingut el grau de dependència no podrà accedir a cap residència pública ni optar a places concertades amb la despesa enorme i inassumible que això representa si s’ha de pagar la totalitat del cost.

El reconeixement es fa a cada comunitat autònoma. A Catalunya la valoració de la persona la realitza el SEVAD (Servei de Valoració de la Dependència) que li atorga un determinat grau i els serveis o prestacions econòmiques que correspondran al seu corresponent Programa Individual d’Atenció (PIA).

El grau de dependència es pot revisar per diferents causes.

El finançament acordat de les despeses derivades de la llei de la dependència haurien de ser d’un 50% l’Estat central i l’altre 50% la Generalitat en el cas de Catalunya.

El temps de tramitació per obtenir el Grau de dependència varia en funció de la comarca on es fa la sol·licitud, en el cas de la nostra comarca és d’1 any i mig.

La revisió del grau en cas d’empitjorament també està dins aquests temps d’espera.

El Maresme és una de les comarques amb més temps d’espera en els dos tràmits de tot Catalunya.

Com dèiem abans, el tipus d’ajuda que rebrà la persona dependrà del grau de dependència que tingui reconegut, o sigui que mentre no en tingui cap de reconegut no tindrà cap tipus d’ajuda. Si la persona necessita atenció continuada i encara no ha obtingut el grau de dependència no podrà accedir a cap residència pública ni optar a places concertades amb la despesa enorme i inassumible que això representa si s’ha de pagar la totalitat del cost.

L’augment de l’esperança de vida es una bona notícia, arribar a grans patint per ser una càrrega per les nostres famílies, no. Aquesta vivència augmenta encara més la sensació d’incertesa i de vulnerabilitat que ja comporta el propi l’envelliment.

Estem davant un repte com a societat, cada cop vivim més anys però per a moltíssimes famílies no hi ha manera de fer front a les despeses que representa tenir cura d’una persona depenent durant el primer període de temps en la nostra comarca.

D’aquesta manera no es dóna resposta a la persona que ho necessita ni a la seva família en rebre l’atenció necessària de manera ràpida.

Davant d’aquesta realitat, des del grup d’ERC-MES fem les següents propostes:

PRIMER. Reclamar al Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social que aporti els diners que li pertoquen per finançar la llei de dependència. L’any 2021 Catalunya va posar 1.239M i l’Estat 282M (el 19%). Reclamar també els 671 milions d’euros que s’han anat acumulant com a deute des de l’entrada en funcionament de la Llei de la dependència. Demanem que el Govern de l’Estat, conjuntament amb les altres administracions, facin valoracions periòdiques que contemplin les necessitats derivades de l’envelliment de la població.

SEGON. Reclamar a la Generalitat de Catalunya que posi el personal necessari per atendre com es mereixen els usuaris del Maresme, garantint el mateix temps d’espera que a les altres comarques de Catalunya tal i com es va comprometre al 2019 i que no excedeixi dels 3 o 4 mesos.

TERCER. Liderar des de Mataró, com a capital del Maresme l’exigència del compliment dels acords a les administracions supramunicipals vetllant perquè les llistes d’espera de la nostra comarca no siguin discriminatòries respecte de la resta de comarques de Catalunya.

QUART. Enviar els acords a la Presidència del Govern d’Espanya, de la Generalitat de Catalunya, a les Meses del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya, a les Meses del Congrés de Diputats i del Parlament de Catalunya i als mitjans de comunicació locals i comarcals.”