Comença la transformació de l’illa de la Torre Barceló
El Pla de millora urbana preveu la construcció d’un edifici de 26 plantes amb 192 habitatges lliures en règim de lloguer, i també la urbanització dels entorns per crear un espai verd amb zones d’estada.
L’alcalde, David Bote, i la regidora d’Urbanisme, Núria Moreno, han presentat en roda de premsa el Pla de millora urbana de l’illa de la Torre Barceló, amb motiu de l’inici de les obres de transformació d’aquesta illa compresa entre la ronda de Barceló, l’avinguda del Maresme i l’edifici de La Farinera. A la presentació també hi ha intervingut el doctor arquitecte i paisatgista, Enric Batlle, de Batlle i Roig Arquitectura, SPL; i Emma Bellosta, d’Asset Manager Director de Stoneweg, inversors del projecte.
Stoneweg preveu una inversió de 21,37 M€ per a la torre de 26 plantes. És un edifici esglaonat, que es descompon volumètricament, amb plantes que reculen de forma successiva. Tindrà 2.500 m2 de sostre comercial o d’oficines ubicats en un sòcol i a les plantes inferiors; i 16.300 m2 de sostre residencial a les plantes superiors, on s’hi podran fer un màxim de 192 habitatges lliures en règim de lloguer.
En les dues plantes inferiors es plantegen espais comercials i terciaris que també reculen 2,2 m respecte al pla de façana per augmentar l’espai d’ús públic i permetre una circulació fluïda cap a La Farinera. Les zones comunitàries per a les persones residents estaran situades entre la primera i la tercera planta, que és on hi haurà la piscina. L’aparcament es preveu en dues plantes soterrànies.
La torre se situa respectant la secció de 30 m d’amplada de la ronda de Barceló, que es recupera com a zona de passeig. El Pla de millora urbana d’aquesta zona també resol l’accés al port amb un nou pas inferior únicament per sota de les vies del tren i allibera com a espai públic la franja propera a La Farinera, permetent que l’edifici catalogat agafi més protagonisme. Després que el Ple l’aprovés el desembre de 2020, la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità Barcelona va donar el vistiplau definitiu al document la primavera de 2021.
Entorn amable amb predomini dels espais verds
La societat municipal PUMSA, administració actuant de l’àmbit, s’encarregarà de tirar endavant la urbanització d’aquesta illa. Els treballs consistiran en la pavimentació, les obres per garantir el drenatge, la instal·lació de l’enllumenat, la jardineria i el reg, i la col·locació de mobiliari urbà. La voluntat és crear un espai amb molt de predomini de verd, bancs i zones d’estada, així com espais on puguin instal·lar-s’hi terrasses.
Pel que fa a l’enjardinament, es plantaran 23 palmeres de diferents tipus i 3.100 arbustos. El projecte distingeix diferents grups de plantes arbustives, tant en parterre com en jardinera, en funció de l’assolellament previst. Així doncs, a les zones amb menys incidència solar es col·locaran espècies ombrívoles com liliàcies, llorer salvatge o lli de Nova Zelanda; i a les zones assolellades s’optarà per espècies com les gramínies o plantes aromàtiques com el romaní o la lavanda.
Quant a l’enllumenat, s’instal·laran columnes de 4 i 6 m d’alçada, amb làmpades. També es col·locaran papereres, bancs, cadires i aparcabicis.
El pressupost total del projecte públic és de 687.987,78 € (IVA inclòs). Aquest cost forma part de les despeses d’urbanització del Projecte de Reparcel·lació del Polígon 1 del PMU “Ronda Barceló/Illa Fàbregas i de Caralt” L’empresa municipal PUMSA iniciarà les obres d’urbanització de l’illa quan estigui enllestida la coberta de la Torre Barceló.
El projecte d’urbanització busca fer més amable aquesta zona amb la instal·lació de zones amb vegetació i sistemes de drenatge urbans sostenibles (SUDS) per conduir l’aigua de pluja lluny de l’edifici per després poder-la infiltrar en el subsòl.
En el marc de la sostenibilitat mediambiental, aquest sistema d’infraestructura verda permet reproduir en l’àmbit urbà el comportament de l’aigua a la natura: enlloc de construir grans infraestructures per desaiguar, són el mateix sòl estructural (terreny amb matèria orgànica) i la vegetació els que van xuclant i drenant l’aigua de la pluja i la condueixen cap a un aqüífer. Un pou de drenatge recollirà l’aigua sobrant que no es dreni a través dels SUDS.