Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El Museu de Mataró explora l'origen de les col·leccions en el context de la Guerra Civil i el primer franquisme

Escoltar

El Museu de Mataró explora l'origen de les col·leccions en el context de la Guerra Civil i el primer franquisme

El 18 de maig s’inaugura, a Ca l’Arenas – Museu de Mataró, l’exposició “Expedient 2619. Art en dipòsit (Mataró 1936-2023)”, comissariada per Francesc Miralpeix, historiador de l’art de la Universitat de Girona

Detall d'algunes de les obres que formen part de l'exposició “Expedient 2619. Art en dipòsit (Mataró 1936-2023)”. Foto: Ajuntament de Mataró
Detall d'algunes de les obres que formen part de l'exposició “Expedient 2619. Art en dipòsit (Mataró 1936-2023)”. Foto: Ajuntament de Mataró

La història de la majoria dels museus catalans no s’entendria sense el trasbals que va suposar la Guerra Civil per al conjunt del patrimoni del país. Hi va haver un abans i un després en la museografia catalana, i Mataró no en va ser una excepció. Gairebé noranta anys després d’aquell trist episodi, s’ha volgut posar llum en aquest capítol de la història de les col·leccions del museu i mostrar, fins on ha permès la tasca de recerca, la naturalesa, els orígens i les conseqüències del projecte museístic de Can Serra, la seu del museu municipal, que va començar a prendre forma els primers anys de la dictadura franquista.

Aquell nou Museu de Mataró va conformar-se amb donacions de particulars, amb fons aplegats abans de la guerra a l’Escola d’Arts i Oficis –uns 800 objectes–, amb obres de la salvaguarda republicana i amb objectes dels dos dipòsits realitzats el 1944 pel Servicio de Defensa del Patrimoni Artístico Nacional (SDPAN), el servei franquista creat l’abril de 1938 per gestionar la devolució dels béns històrico-artístics aplegats per la Junta Central del Tesoro Artístico de la República i, per al cas català, pel Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat (SPHAC). Era un museu concebut com un gran contenidor al·luvial d’objectes artístics, etnogràfics i arqueològics, a la manera dels museus vuitcentistes.

Per raons ben diverses, els béns requisats durant la guerra que no van ser retornats als seus propietaris van passar a ser de titularitat del nou Estat Nacional, que els va cedir en qualitat de dipòsit a museus, institucions i particulars. El Museu de Mataró no va ser l’únic museu català en rebre objectes d’aquesta procedència, però sí un dels més beneficiats del repartiment. L’Expedient 2619 identifica els dos lots cedits a Mataró l’11 de maig i 2 d’agost de 1944. El primer aplegava 57 ítems inventariats de tota mena, amb obres de Masriera, Rusiñol o Galwey. El segon lot constava de 880 peces, que incloïa 300 monedes, 326 medalles i 254 objectes més, amb joies, elements decoratius i un bon nombre obres d’art (sèries de gravats de Goya, dos dibuixos de Salvador Dalí, pintures de Nonell, Brull, Nogués, Armet, Vayreda, pintures d’alta època, etc.).

El retorn d’obres i la posterior confecció dels lots dels dipòsits no s’entendria sense l’acció prèvia del SPHAC, que havia estat decisiva per a la salvaguarda dels fons dels museus catalans i d’un bon nombre de col·leccions particulars. Va encarregar-se d’elaborar inventaris i de marcar els objectes per poder garantir, en el futur, la traçabilitat de les obres. I tot i que inicialment es va parlar de salvaguarda i protecció, la nacionalització dels béns per a fins culturals es va veure com una fita possible. Els llistats d’obres van ser decisius per a la gestió dels trasllats i per a la tasca de devolució duta a terme pel SDPAN, que va afegir noves marques als objectes en forma d’etiquetes i inscripcions.

Avui, l’estudi de tota aquella documentació generada, dispersa en diferents arxius i des de fa pocs anys posada progressivament a l’abast dels investigadors, permet creuar dades i contrastar-les amb la informació continguda a les pròpies obres.

Expedient 2619. Art en dipòsit (Mataró 1936-2023) aplega prop d’un centenar de peces i ha comptat amb la col·laboració, entre d’altres, de l’Arxiu Municipal de Mataró, l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Museu Arxiu de Santa Maria, l’Arxiu de la Corona d’Aragó, el Museu d’Història de Catalunya, CRAI Biblioteca Pavelló de la República. Universitat de Barcelona, l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, l’Institut Amatller d’Art Hispànic, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, la Biblioteca Nacional de España i l’Archivo Regional de Madrid.

L’exposició “Expedient 2619. Art en dipòsit (Mataró 1936-2023)”, que es pot visitar fins al 22 d’octubre de 2023, és un projecte concebut com un acte necessari de transparència, en la línia del camí emprès per alguns grans museus i institucions europees a l’hora de revisar la naturalesa dels seus fons. I és, també, una invitació a la ciutadania a reflexionar sobre un temps i uns fets encara molt poc coneguts.

L’estudi de les col·leccions del Museu de Mataró  forma part del projecte I+D IGUEMUS "El impacto de la Guerra Civil en la configuración de los museos de Catalunya. Trazabilidad, localización y destino de los bienes culturales salvados” que porta a terme l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), durant el període 2022-2026.

Per completar la mostra dels objectes que formaven part dels dos dipòsits, l’exposició tindrà un complement museogràfic, a les sales d’exposicions temporals de Can Serra de mitjan de juliol a finals de setembre.