Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

L’exposició ‘La solidaritat de Mataró amb els refugiats durant la Guerra Civil 1936-1939)’ posa en valor la memòria de la rereguarda durant el conflicte bèl·lic

Escoltar

L’exposició ‘La solidaritat de Mataró amb els refugiats durant la Guerra Civil 1936-1939)’ posa en valor la memòria de la rereguarda durant el conflicte bèl·lic

La mostra, que es pot visitar a Can Serra- Museu de Mataró fins al 13 d’octubre, forma part d’un projecte expositiu compartit per 19 museus de la Xarxa de Museus Locals que té per objectiu donar a conèixer la mobilització a Catalunya per fer front al cop d’estat del 1936

L'exposició es pot visitar a la Sala Noble de Can Serra - Museu de Mataró. Foto: Ajuntament
L'exposició es pot visitar a la Sala Noble de Can Serra - Museu de Mataró. Foto: Ajuntament

Aquesta mostra compartida, s’emmarca en el projecte Memòria en Xarxa, dedicat als museus locals com a dipositaris del patrimoni memorial i que ja ha presentat tres exposicions: amb motiu del 80è aniversari de la fi de la Guerra Civil (2019), dels 90 anys de la proclamació de la Segona República (2021) i a la reforma de l’ensenyament promoguda per la Segona República (2023).

En aquesta ocasió els 19 equipaments que hi participen presenten una selecció de documents, fotografies i objectes relacionats amb l’esforç  que es va fer a la rereguarda durant la Guerra Civil. L’exposició, que està organitzada per l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona juntament amb el Museu d’Història de Cerdanyola-Ca n’Oliver, s’estructura en tres àmbits: la creació de xarxes assistencials per acollir persones ferides i refugiades, la transformació de fàbriques per produir material bèl·lic i les col·lectivitzacions de la producció agrària. Cada museu participant presenta un espai propi singular.

A Mataró l’exposició, es centra en mostrar els esforços d’organització, solidaritat  i assistència humanitària de la ciutat vers les persones que arribaven cercant refugi, principalment dones, infants i ancians; població civil procedent de tota la geografia espanyola, que fugia de l’avenç de les tropes franquistes.

Des dels primers mesos del conflicte, hi va haver un flux continuat d’arribada de refugiats a Mataró, majoritàriament de persones grans, dones i infants. Van ser uns tres mil cinc-cents, segons la documentació municipal del gener de 1939. Per acollir aquestes persones, l’administració republicana va haver d’organitzar uns serveis d’assistència, i també calia la solidaritat de la població en general per garantir els recursos necessaris en termes d’allotjament, alimentació, roba, sanitat i educació per a totes les persones que arribaven a la ciutat. L’any 1937 hi va haver una segona arribada en massa de refugiats provinents de Madrid, Castella, Andalusia i Extremadura i posteriorment del nord d’Espanya.

En un context d’economia de guerra, el cost econòmic de l’atenció als refugiats va ser extraordinari. El Consell Municipal i la Regidoria de Serveis Socials de Mataró es van implicar de valent per posar recursos i oferir una acollida digna. Es van habilitar dispensaris mèdics i farmacèutics, i es va crear una maternitat per a les dones refugiades a la planta segona de l’Hospital Municipal de Sant Jaume i Santa Magdalena, llavors anomenat Hospital Civil. A més, es van crear cuines comunals i una xarxa d’allotjaments públics, així com una altra xarxa de centenars de cases particulars que acolliren refugiats.

L’exposició  “La solidaritat de Mataró amb els refugiats durant la Guerra Civil, 1936-1939” es pot visitar a la Sala Noble de Can Serra – Museu de Mataró fins al 13 d’octubre.