El Ple aprova estudiar la possible municipalització dels serveis de neteja viària i control de qualitat d’aquest contracte

El text íntegre aprovat és el següent: 

“El passat dia 19 de febrer, per indicació del president de la Comissió Municipal de seguiment del contracte de recollida de residus i neteja viària i de platges, es va celebrar una reunió per avaluar el funcionament de les millores del servei. 

Durant la reunió es va valorar positivament el pla de xoc, i a l'hora, també es va posar de manifest l’incompliment de l’encàrrec per l’empresa adjudicatària durant la campanya de Nadal. Els representants de l'empresa, que eren presents a la reunió, van explicar que va ser degut a un desajust, remarcant que no van passar a cobrament les feines encarregades i no executades. També es van constatar mancances tant en el servei de recollida com en el de neteja.  

El contracte actual de recollida de brossa i neteja viària, està format per tres lots, amb una durada de cinc anys, que finalitzarà el dia 1 de juny de 2026.  

Lot 1, corresponent als serveis de recollida, neteja viària i de platges. 55.940.000 €. Adjudicat a FCC.  
Lot 2, corresponent al servei de recollida concertada de voluminosos, que estava reservat a empreses d’inserció social. 2.659.000 €. Adjudicat a Solidança treball.  
Lot 3, corresponent al servei de control de qualitat i educació ambiental amb agents de proximitat. 693.000 €. Adjudicat a GEPRECON. 

Aquest contracte de neteja i recollida de residus, va ser un gran pas endavant, amb un pressupost de 59,3 milions d’euros per aconseguir una ciutat més neta, cívica, sostenible, ecològica i social, implantant nous serveis i apostant per la millora de les dades de recollida selectiva.

Tot i aquest important augment del pressupost, s’ha posat de manifest nombroses mancances del servei al Lot 1, tant en la recollida i la neteja viària com en el Lot 3 del servei de control i qualitat i educació ambiental, del que finalment es va rescindir el contracte, després de nombrosos problemes de servei i laborals.  

La Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, a article 26, diu que els municipis de més de cinquanta mil habitants, han de prestar obligatòriament una sèrie de serveis essencials pel funcionament ordinari. Entre aquests, figuren els següents:  

enllumenat públic
cementiri
abastament d’aigua
clavegueram
neteja viària
recollida de residus
pavimentació
atenció a persones en rics d’exclusió social.

L’Ajuntament de Mataró, presta aquests serveis a través d’empreses privades en règim d’adjudicació de contractes, és a dir, els externalitza, amb l’excepció del servei d’abastament d’aigua i clavegueram, que ho fa l’empresa municipal Aigües de Mataró SA.

Una de les premisses necessàries per externalitzar els serveis, i fer-ho en règim de gestió indirecta, és que suposi una millora objectiva respecte a la prestació interna o gestió directa. Si aquesta condició no es dona, l’Ajuntament ha de fer el servei utilitzant mitjans propis, que poden ser organismes autònoms, entitats públiques empresarials locals (EPEL) o societats mercantils locals.

A fi i efecte de valorar la prestació directa i indirecta, és convenient avaluar quines millores s’obtenen amb cada opció en termes qualitatius i no només quantitatius: a priori, la simple reducció de costos no pot ser el motiu únic per a l’externalització d’un servei.

Segons un informe de la Diputació de Barcelona, l’externalització d’un servei, té indubtablement alguns avantatges, sobretot en la gestió diària del servei, però va acompanyat d’inconvenients o riscos que no es poden ignorar:

La precarització de les condicions de treball del personal de les empreses comporta un risc important per a la qualitat dels serveis externalitzats i, en termes globals, acaba en una necessitat recurrent de major despesa social. També és moralment qüestionable buscar una reducció de costos i portar al límit les possibilitats de les condicions salarials i laborals del personal.

Els processos de contractació, no són prou eficients.

És freqüent que no s’elimini el risc de presentació i adjudicació a ofertes “oportunistes” que forcen els preus de llurs proposicions per obtenir contractes en què després es generen tensions importants.

Quan es tracta de contractes de llarga durada hi ha un gran risc d’aparició de disfuncions per rigidesa, ja que no és fàcil preveure en els plecs i els contractes totes les possibles contingències que poden sorgir en un període que pot anar més enllà dels quatre anys. A més, les possibilitats de modificar els contractes amb posterioritat a la seva adjudicació acostumen a ser reduïdes i sovint subordinades a l’acord amb el contractista.

L’externalització massiva de determinats serveis comporta progressivament una subordinació del servei públic a la voluntat i la iniciativa del sector privat, que pot optar per formes de prestació o desenvolupaments tècnics que no sempre poden ser els òptims si es té en compte la perspectiva de l’interès públic. En casos extrems, es poden generar monopolis o gairebé monopolis naturals que acaben per condicionar els processos de contractació.

Finalment, hi ha desavantatges econòmics per l’administració, ja que l’empresa contractada ha de poder tenir un marge d’explotació suficient per poder assumir possibles riscos en la prestació del servei i generar un lícit guany econòmic a costa dels ciutadans.

En relació amb aquest àmbit, cal recordar que en l’informe número 1010 del “Tribunal de Cuentas” de fiscalització del sector públic local, exercici 2011, es mostrava que els serveis prestats de forma indirecta per empreses concessionàries eren majoritàriament més cars que els serveis prestats de forma directa pels mateixos municipis o les seves empreses públiques.

També cal valorar, quan es planteja una internalització, la complexitat del servei que s’ha de prestar, la dimensió i capacitat de l’Ajuntament i la capacitat del personal municipal, especialment dels càrrecs intermedis i directius d’empreses públiques.

Mataró disposa d’empreses públiques, com PUMSA i AMSA, que tenen el coneixement, l’experiència i expertesa en la gestió de diversos serveis municipals, i fan que siguin una plataforma ideal per prestar algun dels serveis ara externalitzats.

Des de la legislatura passada nombrosos municipis han començat a gestionar directament molts serveis que fins ara estaven externalitzats. S’han adonat que amb una gestió moderna, professional i exhaustiva es dona un millor servei a la ciutadania i es redueixen els costos, produint d’aquesta manera un estalvi que reverteix en una menor pressió fiscal i una millora del servei prestat. La idea que des del servei públic no és possible donar un servei de qualitat, professional i competitiu ha quedat superada. A Mataró tenim experiència sobrada.

Ha tingut especial incidència la municipalització d’abastament d’aigua, del servei de neteja de la via publica i la neteja dels equipaments i edificis. Molts municipis, governats per partits de diferents ideologies, estan fent el pas en aquesta direcció.

Ara mateix, l’Ajuntament està en disposició de valorar la possible gestió directa d’alguns serveis fins ara externalitzats, com ara la neteja viària i el servei de control de qualitat, que han mostrat nombroses deficiències durant el període d’adjudicació i que no s’ha d’adjudicar fins d'aquí més d’un any.

Per tot el que s’ha exposat, el grup municipal d’ERC proposa al ple municipal els següents acords:

Iniciar els estudis pertinents en les àrees esmentades de neteja viària i servei de control de qualitat, els resultats dels quals puguin conduir cap a la municipalització dels serveis. Aquests estudis hauran d'analitzar cada servei concret, fent la comparació del que suposaria la gestió directa, envers la concessió, des de les perspectives econòmiques, tècniques i socials. També assumint que cal preservar els llocs de treball, garantir la viabilitat del servei i com a mínim, mantenir la seva qualitat”.