El Ple aprova flexibilitzar el canvi d'ús de locals a habitatge i altres usos compatibles i per a la flexibilització dels usos en planta baixa

El text íntegre del text és el següent: 

"Segons diversos estudis de les associacions del sector comerç i del retail, a Catalunya hi ha desenes de milers de locals comercials buits, situació que s’ha agreujat els darrers anys arran de la crisi econòmica, les conseqüències de la Covid-19 i la consolidació del comerç electrònic com a hàbit de consum. Aquesta realitat també és ben present a Mataró, on eixos com la Riera, el carrer Barcelona, el carrer Sant Josep, el carrer Santa Teresa o l’entorn de les places de les Tereses i de Cuba acumulen un nombre significatiu de locals tancats des de fa temps.

Paral·lelament, la ciutat pateix una important crisi d’accés a l’habitatge, especialment de lloguer assequible. El Pla Local d’Habitatge ja diagnostica que la demanda d’habitatge a preus assumibles supera amb escreix la capacitat de resposta del parc públic i de les polítiques actuals, i apunta la necessitat d’incorporar noves tipologies i fórmules que aprofitin millor el parc construït existent.

En aquest context, el canvi d’ús de locals en planta baixa, quan les condicions urbanístiques i d’habitabilitat ho permeten, pot esdevenir una eina molt rellevant per:

• incrementar i diversificar el parc d’habitatge, incloent habitatge assequible i de lloguer;
• regenerar el teixit urbà mitjançant la rehabilitació d’edificacions obsoletes;
• reactivar locals avui buits amb usos residencials o logístics vinculats al comerç de proximitat i al comerç en línia (magatzems urbans, punt de recollida, etc.);
• millorar la mixtura d’usos i la vitalitat de barris que han perdut activitat econòmica.

L’any 2021, aquest Ple ja va aprovar per unanimitat una proposta presentada pel Grup Municipal de Junts per Mataró per ampliar els usos dels locals comercials buits, incloent la possibilitat d’incorporar l’ús residencial en planta baixa en determinats carrers no comercials, preservant els trams amb més activitat econòmica.

Des d’aleshores, però, la realitat de la crisi d’habitatge s’ha agreujat i, alhora, altres municipis catalans han avançat en línies similars, bé mitjançant modificacions puntuals del planejament, bé mitjançant plans especials i guies tècniques que sistematitzen el canvi d’ús de locals a habitatge dins el marc legal vigent (Text Refós de la Llei d’Urbanisme, Decret 141/2012 d’habitabilitat i Codi Tècnic de l’Edificació).

En el cas de Mataró, el marc normatiu municipal ja contempla la densitat màxima d’habitatges, el règim d’autorització del canvi d’ús a residencial i, de manera transitòria, condicions específiques per a nous habitatges en planta baixa, així com disposicions relatives a la integració de façanes. Tanmateix, l’aplicació pràctica d’aquest conjunt de normes pot generar incertesa (compatibilitat urbanística, densitat disponible, aplicació del règim transitori de planta baixa, criteris de façana) i terminis de tramitació que desincentiven transformacions correctes i alineades amb la normativa tècnica.

Alhora, l’experiència d’altres ciutats de dimensions similars mostra que és possible:

• diferenciar amb claredat entre eixos comercials prioritaris, on convé preservar una major continuïtat d’activitat econòmica en planta baixa;
• eixos mixtos, on conviuen comerç, serveis i habitatge; i
• eixos oberts o residencials, on es pot admetre amb normalitat l’ús d’habitatge en planta baixa, sense perjudici de mantenir la possibilitat d’ús comercial.

Aquesta classificació, combinada amb una revisió acurada de les limitacions actuals i amb una guia tècnica municipal que unifiqui criteris i faciliti una prevalidació ràpida del canvi d’ús, permetria a Mataró disposar d’una regulació més flexible i adaptada a la realitat, posant en valor els locals buits com a recurs per a l’habitatge i per a l’activitat econòmica emergent, i garantint alhora la qualitat urbana i la cohesió social.

Per tot això, i amb la voluntat de donar continuïtat i concreció al mandat aprovat per aquest mateix Ple l’any 2021, el Grup Municipal de Junts per Mataró presenta la següent:

1. Ratificar els objectius fixats en la proposta aprovada per unanimitat el febrer de 2021 per a l’aprofitament dels locals comercials buits de la ciutat, especialment pel que fa a la possibilitat d’incorporar l’ús residencial en planta baixa en determinats carrers no comercials, compatibilitzant-ho amb la preservació i la dinamització dels eixos comercials principals.

2. Encarregar al Servei d’Urbanisme la redacció d’una proposta de modificació puntual del Pla General d’Ordenació, amb l’objectiu específic de revisar i, si s’escau, flexibilitzar el règim d’usos en planta baixa per facilitar el canvi d’ús de locals a habitatge en àmbits on hi hagi absència comercial estructural, establint una diferenciació clara entre:

• eixos comercials prioritaris, on es mantinguin criteris més restrictius per preservar continuïtat d’activitat;
• eixos mixtos, on es permeti la combinació equilibrada d’usos comercials, terciaris i residencials;
• eixos oberts o predominantment residencials, on l’ús d’habitatge en planta baixa pugui ser ordinari, mantenint la compatibilitat amb usos comercials.

3. Impulsar l’elaboració i aprovació d’una Ordenança o Pla d’usos de planta baixa que desenvolupin aquesta classificació d’eixos, incorporant un mapa de locals buits, indicadors de absència i rotació comercial, criteris de qualitat urbana i convivència, i mesures per fomentar usos compatibles (habitatge, serveis comunitaris, activitats productives de proximitat, magatzems urbans i logística de darrera milla).

4. Ampliar i evolucionar el Portal d’Informació Urbanística de Mataró (PIUM) incorporant un mòdul específic de ‘Consulta prèvia per canvi d’ús de local a habitatge’, que integri en una única fitxa: usos admesos, densitat màxima i criteri de còmput, aplicació del règim de planta baixa i condicions associades.

5. Analitzar i, si s’escau, proposar ajustos reglamentaris per introduir un circuit més àgil en supòsits de canvi d’ús a residencial amb intervenció mínima (sense afectació estructural), sempre garantint el compliment d’habitabilitat i CTE; incloent la possibilitat de diferenciar tràmits segons l’entitat de l’actuació o per tipologia d’obra.

6. Preveure mecanismes perquè una part dels nous habitatges que es puguin generar mitjançant canvis d’ús es destinin preferentment a lloguer assequible o habitatge protegit, mitjançant fórmules de col·laboració publicoprivada, convenis, adquisició preferent o altres instruments legals disponibles”