Les anàlisis de Carboni-14 de Ca la Madrona confirmen l’origen romà i medieval de les restes i descarten l’etapa visigòtica
Les anàlisis de Carboni-14 realitzades als individus localitzats durant les intervencions arqueològiques al jaciment de Ca la Madrona han confirmat que no es tracta de restes visigòtiques, tal com s’havia plantejat inicialment.
Les excavacions, fetes entre 2021 i l’actualitat a la parcel·la on s’ubicarà el futur Parc Circular Mataró-Maresme, han posat al descobert una necròpolis amb 188 individus excavats fins al moment que corresponen a diversos períodes històrics: Alt Imperi, Baix Imperi, època Tardoantiga i Alta Edat Mitjana.
Per tal de precisar la cronologia, s’han enviat mostres òssies a dos laboratoris especialitzats dels Estats Units i de França. Els resultats obtinguts confirmen la datació feta a partir de l’estudi estratigràfic i de les troballes ceràmiques, i descarten l’atribució visigòtica del jaciment. Les restes corresponen a èpoques romana, tardo-romana i medieval.
La distribució cronològica dels 188 enterraments és la següent:
-
47 individus daten dels segles IX, X i XI (època Alt Medieval, en context carolingi).
-
42 individus pertanyen al segle V (època Tardoantiga).
-
89 individus corresponen als segles III i IV (Baix Imperi).
-
10 individus s’inscriuen a l’Alt Imperi. En aquest cas, no s’ha pogut determinar la datació amb precisió: les anàlisis de Carboni-14 dels laboratoris els situen entre el segle II i el segle III dC, mentre que la datació ceràmica apunta cap al segle I dC. Es considera que les substàncies químiques del forn de vidre de l’antiga Cristalleries de Mataró podrien haver alterat les restes òssies d’aquests individus per la seva proximitat amb aquest.
La intervenció arqueològica, que continua en curs, permetrà completar l’excavació i ampliar el coneixement sobre aquesta important necròpolis romana localitzada a Mataró.