El Ple aprova una Proposta de resolució per al desplegament de polítiques LGTBIQ+ inclusives i transversals a la ciutat

El text íntegre aprovat és:

"Des dels inicis de la lluita pels drets del col·lectiu LGTBIQA, des dels aldarulls de Stonewall el 1969, passant per la primera manifestació de l’Orgull a l’estat espanyol el 26 de juny de 1977 a Barcelona, al llarg d’aquest quasi mig segle, el col·lectiu trans, especialment les dones trans, ha protagonitzat una lluita incansable i valenta per la dignitat, el reconeixement i la igualtat efectiva de drets del col·lectiu LGTBIQA.
Aquesta lluita massa sovint s’ha desenvolupat en contextos de violències, agressions i discriminacions. Recordem l’assassinat de la Sonia Rescalvo Zafra el 6 d’octubre de 1991 a Barcelona per un grup de neonazis al Parc de la Ciutadella. Aquesta lluita ha estat invisibilitzada per bona part de la nostra societat i els seus drets han estat reiteradament vulnerats.

Reconèixer aquesta trajectòria en la lluita per uns drets històricament negats no és només un acte de justícia històrica, sinó també una obligació institucional en el marc dels valors democràtics i dels drets humans que han de regir la nostra societat.

Malgrat els avenços assolits, el dia a dia de moltes persones trans continua marcada per desigualtats profundes: amb una taxa d’atur significativament superior a la mitjana, dificultats d’accés al mercat laboral, situacions de precarietat econòmica o d’exclusió social. En l’àmbit de la salut, també s’observen problemàtiques vinculades a la salut mental, sovint agreujades per l’estigma, per manques de suport o per experiències de discriminació. A tot això, hi podem afegir situacions de violència administrativa — tractes inadequats, traves burocràtiques, manca de reconeixement efectiu de la identitat de gènere— així com l’augment alarmant dels discursos d’odi tant en l’espai públic com en l’entorn digital.

Davant d’aquesta realitat, les Administracions Públiques no poden mostrar impassibilitat. Els ajuntaments, com a institució més propera a la ciutadania, tenen també responsabilitats en la promoció de la igualtat, la prevenció de discriminacions i la garantia d’espais segurs i inclusius mitjançant el disseny de polítiques actives o campanyes de sensibilització.

Creiem que aquestes polítiques municipals han de ser valentes, sostingudes en el temps i acompanyades dels pressupostos necessaris. Les polítiques d’igualtat no són només declaracions d’intencions.
Per altra banda, no podem menystenir la importància de les accions simbòliques. Els colors de la bandera trans en espais públics, en bancs o passos de vianants, o la realització de murals reivindicatius no són gestos buits: són missatges col·lectius que interpel·len la ciutadania, donen visibilitat a realitats històricament marginades i recorden el compromís amb la diversitat.

Cal deixar clar que les demandes del col·lectiu de persones trans no són privilegis. Són demandes d’igualtat de drets i d’oportunitats. Cap dret conquerit pel col·lectiu LGTBIQA no en resta cap ni un a cap altre col·lectiu. Parlem, en definitiva, de drets humans, universals i inalienables.

Per tot això exposat, des de la CUP Mataró, Mataró LGTBIQA+ i la resta de partits que donen suport a la PDR, proposem els següents acords:

1. Reforçar les polítiques d’ocupació (Compliment del IV Pla) incorporant clàusules socials que afavoreixin la contractació de persones trans i reservant-los quota en els Plans d’Ocupació Locals, les polítiques de seguretat (a la Policia Local de Mataró) establint periòdicament formacions obligatòries i continuades en matèria de realitats trans i de la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació (DOGC núm. 8307, de 31 de desembre de 2020).

2. Seguir formant el personal d'atenció ciutadana (OAC i Serveis Socials) per garantir un tracte respectuós amb la identitat sentida des del primer contacte.

3. Dotar adequadament el Servei d’Atenció Integral (SAI) amb perfils especialitzats en psicologia de gènere per garantir un acompanyament de qualitat i reduir llistes d’espera.

4. Revisar els protocols de la Mesa d’Emergència d’Habitatge per assegurar recursos residencials segurs i respectuosos amb la identitat de gènere, i incorporar criteris d’urbanisme inclusiu en els equipaments municipals, preveient vestidors i lavabos sense gènere o individuals en les noves reformes per garantir la seguretat, la intimitat i la plena participació d’aquestes persones en la vida comunitària.

5. Reubicació i manteniment del banc LGTBIQA+ situat davant del Centre Cívic Cabot i Barba. Aquest banc es troba en un punt on rep de manera recurrent defecacions d’ocells, cosa que en dificulta l’ús i en deteriora la imatge. Desplaçar-lo uns metres més a prop del Centre Cívic reduiria aquesta problemàtica. Alhora, sol·licitem que es procedeixi al seu repintat amb caràcter urgent, atès el seu estat de desgast.

6. Havent sigut fa pocs dies el 31 de març, Dia Internacional de la Visibilitat Trans, i tal com es va fer a la legislatura 2019–2023 de la mà de la regidora Marisa Merchán, emplacem a la instal·lació de nous bancs trans pels voltants del 20 d’octubre, Dia Internacional de la Despatologització Trans, com acció coherent amb el compromís municipal envers la diversitat i una oportunitat per reforçar la visibilitat d’un col·lectiu que continua patint discriminacions i manca de visibilitat."