El Ple aprova una Proposta de resolució perquè els menjadors escolars ofereixin una alimentació saludable, ecològica i de proximitat
La Proposta de resolució presentada pel grup municipal d’ERC per l’impuls d’una alimentació saludable, ecològica i de proximitat als menjadors escolars de Mataró es va aprovar en el Ple de juny, que va tenir lloc ahir. La proposta va tirar endavant amb els vots favorables dels grups municipals del PSC, En Comú Podem, ERC, Junts per Mataró i la CUP i l’abstenció de Vox i el PP.
El text íntegre és el següent:
“La política alimentària escolar és una eina clau de salut pública, d’equitat i de cohesió social. El servei de menjador dels infants a l’escola és també una qüestió d’educació, benestar i model de ciutat.
Avançar cap a una alimentació basada en producte fresc, de temporada, de proximitat i amb traçabilitat contribueix a reforçar hàbits saludables, reduir desigualtats i garantir una millor qualitat alimentària per als infants i joves de la ciutat, alhora que contribueix a una millores de salut futures.
Els menjadors escolars tenen una funció educativa i social molt important. Són espais on es construeixen hàbits, on es poden treballar valors com la sostenibilitat, el respecte pel territori, la reducció del malbaratament alimentari i el coneixement dels productes de temporada.
En aquest sentit, l’Ajuntament de Mataró, en el marc de les seves competències i capacitat d’incidència, pot jugar un paper actiu per impulsar una política alimentària escolar més saludable i sostenible. Especialment en aquells centres, serveis o equipaments on té responsabilitat directa, però també a través de la coordinació amb la comunitat educativa, les direccions dels centres, les AFA, el Consell Escolar Municipal i la Generalitat de Catalunya.
Apostar per una alimentació escolar més saludable també vol dir enfortir l’economia de proximitat. Incorporar producte fresc, de temporada, ecològic o amb criteris equivalents, i garantir circuits curts de comercialització pot contribuir a donar suport a la pagesia local, als petits i mitjans productors i a un model econòmic més arrelat al territori.
Des de l’Ajuntament s’ha impulsat la creació de la Taula de les Cinc Sènies per una gestió més transversal i eficaç d’aquest espai i també s’ha començat a impulsar una Estratègia Alimentària amb la Carta Alimentària (2023) i la Diagnosi Alimentària (2025-26).
La sobirania alimentària, la seguretat alimentària i la resiliència dels sistemes de subministrament són reptes cada vegada més rellevants. Per això, les polítiques públiques han de fomentar models menys dependents de grans operadors, amb més diversificació de proveïdors, més traçabilitat i més capacitat de resposta davant possibles interrupcions logístiques.
A Catalunya existeixen iniciatives, experiències i coneixement acumulat en l’àmbit de la transició agroecològica, l’alimentació saludable i sostenible i la compra pública responsable. Mataró no hauria de quedar al marge d’aquesta transformació. Al contrari, una ciutat que vol ser referent en cohesió, salut, educació i sostenibilitat ha d’incorporar aquests criteris també en l’àmbit escolar.
Ara bé, aquesta transició no es pot limitar a declaracions de bones intencions. Cal definir objectius concrets, criteris verificables, calendari, indicadors públics i mecanismes de seguiment. També cal garantir que qualsevol canvi sigui viable econòmicament i operativament per als centres educatius i per a les famílies.
Per tot el que hem exposat, des del Grup municipal d’Esquerra Republicana proposem els següents acords:
1. Instar el govern municipal a complir el calendari d’elaboració de la diagnosi alimentària que hauria d’estar elaborada en acabar l’any 2026.
2. Dins d’aquest marc de treball, accelerar el procés participatiu, l’elaboració del pla alimentari i la constitució del consell municipal alimentari. Aquestes tres accions estaven previstes que s’executessin durant aquest any 2026.
3. Aplicar criteris de contractació pública responsables, verificables i de qualitat nutricional, reducciód’ultraprocessats, minimització del malbaratament i traçabilitat, garantint la participació de petits i mitjans productors i evitant la concentració del servei, especialment en el marc de les escoles bressol municipals, que són de competència directa. També establir objectius anuals i indicadors públics que permetin fer seguiment del producte fresc, de proximitat i ecològic o equivalent, així com de la seguretat alimentària, la diversificació de proveïdors i la resiliència del subministrament.
4. Incorporar aquests mateixos criteris en la contractació del menjador en els casals d’estiu i activitats de lleure que es realitzin i que s’organitzin en col·laboració amb l’ajuntament, a partir de l’estiu vinent. Establir objectius anuals i indicadors públics que permetin fer seguiment del producte fresc, de proximitat i ecològic o equivalent, així com de la seguretat alimentària, la diversificació de proveïdors i la resiliència del subministrament.
5. Treballar coordinadament amb la comunitat educativa (direccions, AFA, Consell Escolar Municipal i administracions competents), per ampliar progressivament els centres que incorporin aquests criteris, garantint la viabilitat econòmica i operativa de la transició.
6. Presentar els acords al Consell Escolar Municipal, centres educatius, AFA, Departament d’Educació i entitats vinculades a l’alimentació sostenible i la pagesia de proximitat.”