L’Ajuntament a favor d’impulsar l’ús del català al comerç de la ciutat

El text íntegre aprovat és el següent: 

“El català és la llengua pròpia de Catalunya i un element essencial de cohesió social, d’identitat compartida i de garantia dels drets lingüístics de la ciutadania. A Mataró, el retrocés de l’ús social del català exigeix polítiques públiques concretes, mesurables i sostingudes en el temps, especialment en aquells àmbits de la vida quotidiana on la llengua es fa present o desapareix amb més facilitat. 

En aquest sentit, el Ple municipal de Mataró va aprovar la creació de la Regidoria del Català, sorgida a partir d’una proposta de resolució presentada pels grups municipals d’ERC, Junts per Mataró i la CUP. La nova Regidoria té com a missió promoure i garantir l’ús social del català, elaborar un pla municipal d’impuls de la llengua, crear una taula local amb la participació del teixit associatiu, educatiu, cultural, esportiu i econòmic, identificar àmbits deficitaris en l’ús de la llengua i corregir-ne la situació, en col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística del Maresme i la Taula d’entitats de Mataró per la Llengua. 

El comerç local és un d’aquests àmbits estratègics. Les botigues, bars, restaurants, serveis personals, establiments d’alimentació, mercats, franquícies i negocis de proximitat són espais de relació diària entre la ciutadania. Per això, garantir-hi la presència normal del català no és una qüestió simbòlica, sinó una política de drets, de qualitat del servei i de cohesió urbana. 

La normativa lingüística i de consum aplicable a Catalunya estableix obligacions concretes per als establiments oberts al públic. Les persones consumidores tenen dret a expressar-se oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin, i determinades informacions comercials, la senyalització, els cartells de caràcter fix, les llistes de preus, les cartes, els pressupostos, els resguards, les factures i la documentació adreçada a la clientela han d’estar disponibles, com a mínim, en català, en els termes previstos per la legislació vigent. 

Ara bé, una política lingüística eficaç no pot començar per la sanció. Ha de començar per la diagnosi, la informació clara, l’assessorament, l’acompanyament i l’oportunitat real de corregir els incompliments. Només quan, després d’aquest procés, persisteixin situacions d’incompliment de la normativa, correspon activar els mecanismes d’inspecció i sanció que siguin competents i proporcionats. 

Aquest és el model que ha aplicat recentment l’Ajuntament d’Olot. A través d’una consultora externa, es va impulsar una diagnosi sobre l’ús del català en 660 establiments, analitzant la retolació, la cartelleria interior i exterior, l’atenció a la clientela i el material publicitari. En una primera fase, el 90,3 % dels establiments complien la normativa, mentre que 64 presentaven algun incompliment o observació. Després d’un treball de seguiment i assessorament personalitzat, el compliment va pujar fins al 96,10 %, i només en l’última fase s’ha anunciat l’inici del procediment sancionador respecte dels 26 establiments que no havien corregit les deficiències detectades. 

Altres ciutats també han començat a desplegar actuacions en aquesta mateixa línia. Girona ha reforçat el control del compliment de la normativa lingüística als comerços mitjançant comunicacions, assessorament, detecció d’incompliments, visites presencials i derivació a l’Agència Catalana del Consum quan escau. Manresa ha presentat mesures per assegurar la retolació correcta en català, amb prevenció, conscienciació, advertiments i canvis en el procediment de llicències d’activitat. Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès han impulsat plans d’acció Ofercat amb formació als establiments, en col•laboració amb el Govern, el Consorci per a la Normalització Lingüística i els agents econòmics locals. 

Mataró no hauria de quedar al marge d’aquesta línia de treball. La creació de la Regidoria del Català no pot quedar limitada a una declaració d’intencions, sinó que ha de traduir-se en actuacions concretes sobre els àmbits on el català recula o no té garantida una presència normal. El comerç és un dels primers espais on cal intervenir, amb una metodologia rigorosa, dialogada i orientada a resultats. 

Junts per Mataró considera que cal impulsar un programa específic de diagnosi, acompanyament i seguiment de l’ús del català al comerç mataroní, coordinat per la Regidoria del Català i les àrees de Comerç i Promoció de Ciutat, amb la participació del CNL del Maresme, la Taula d’entitats de Mataró per la Llengua, les associacions comercials, els gremis i els agents econòmics locals. 

Per tot això, el Grup municipal de Junts per Mataró proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents 

 
ACORDS 

Primer. Impulsar, sota el paraigua de la Regidoria del Català, un programa municipal específic de diagnosi, acompanyament i seguiment de l’ús del català al comerç de Mataró, en coordinació amb les àrees municipals de Comerç, Promoció de Ciutat, Bon Govern i Atenció Ciutadana, i amb la participació del CNL del Maresme, la Taula d’entitats de Mataró per la Llengua, les associacions comercials, els gremis i els agents econòmics locals. 

Segon. Encarregar, mitjançant el procediment de contractació pública que correspongui, un servei especialitzat de diagnosi, assessorament i seguiment lingüístic al teixit comercial mataroní, que permeti avaluar el grau de compliment de la normativa lingüística i de consum, detectar mancances, oferir eines de correcció i fer-ne el seguiment posterior. 

Tercer. Realitzar una diagnosi inicial del comerç de Mataró, sectoritzada per barris, eixos comercials i tipologies d’establiment, que analitzi, com a mínim, la retolació exterior, la cartelleria interior i exterior, la senyalització fixa, les llistes de preus, les cartes i menús, el material publicitari, l’atenció oral a la clientela i la documentació comercial adreçada a les persones consumidores, quan legalment escaigui. 

Quart. Aprovar un paquet municipal d’eines gratuïtes de suport als establiments, que inclogui models de cartelleria i senyalització, vocabularis sectorials, recursos per a cartes i menús, suport bàsic de traducció i revisió lingüística, sessions informatives breus, informació clara sobre drets lingüístics i normativa de consum, i formació inicial per al personal que atén el públic. 

Cinquè. Establir una fase d’advertiment, assessorament personalitzat i correcció voluntària, amb visites o comunicacions individualitzades als establiments on es detectin mancances, indicant de manera clara quins elements cal corregir, quins recursos municipals o supramunicipals tenen disponibles i quin termini raonable tenen per esmenar la situació. 

Sisè. Fixar un calendari d’execució del programa, amb una diagnosi inicial en el termini màxim de sis mesos des de l’aprovació d’aquesta proposta, una fase posterior d’acompanyament i correcció voluntària, i un informe públic de resultats en el termini màxim de nou mesos, amb dades agregades i sense assenyalar públicament establiments concrets. 

Setè. Presentar a la comissió informativa corresponent un informe de resultats i propostes d’actuació, que inclogui el nombre d’establiments analitzats, el percentatge de compliment inicial, les incidències detectades per àmbits i sectors, les actuacions d’assessorament realitzades, el grau de correcció assolit i les necessitats pressupostàries o organitzatives per donar continuïtat al programa. 

Vuitè. Activar davant d’incompliments persistents, els mecanismes d’inspecció i sanció que corresponguin, d’acord amb les competències municipals en matèria de consum, comerç i disciplina administrativa, o bé mitjançant la coordinació i derivació a l’Agència Catalana del Consum o a l’administració competent, garantint sempre la proporcionalitat, la seguretat jurídica i la traçabilitat del procediment. 

Novè. Estudiar les modificacions normatives, organitzatives o pressupostàries necessàries, si escau, per reforçar la capacitat municipal d’informació, inspecció, seguiment i defensa dels drets lingüístics de les persones consumidores, en coherència amb el Reglament d’ús de la llengua catalana a l’Ajuntament de Mataró, el Pla local per la llengua i la normativa sectorial aplicable. 

Desè. Donar compte trimestralment a la comissió informativa corresponent de l’estat d’execució del programa, incloent el calendari de treball, les contractacions o encàrrecs realitzats, els agents implicats, les actuacions executades, les incidències detectades i les mesures adoptades per garantir que el català sigui present amb normalitat al comerç de Mataró.”