L’exposició "Gaudí, Pagès i l’Obrera" a la Nau Gaudí reescriu la trajectòria professional de l’arquitecte

“Gaudí, Pagès i l’Obrera” que s’inaugura avui a la Nau Gaudí de Mataró en el marc de les commemoracions de l’Any Gaudí 2026, revela que els primers edificis construïts per l’arquitecte varen ser un encàrrec del seu primer client, Salvador Pagès, director de la Sociedad Cooperativa La Obrera Mataronense, la primera cooperativa de producció a l’Estat espanyol.

Així, la primera casa que va construir Gaudí a la seva vida va ser l’encarregada pel cooperativista Salvador Pagès, un edifici anterior a la Casa Vicens a Barcelona. La segona obra, els únics lavabos públics que va construir, va ser les latrines pels treballadors de la fàbrica, amb solucions avançades per a la gestió dels residus i la protecció del subsol, que es troben al costat de la tercera, la pròpia Nau Gaudi, fins ara considerada km0 de l’obra gaudiniana i única nau industrial que va construir a la seva carrera.

També és en aquesta etapa quan Gaudí fa d’escenògraf per a una festa literària, i de dibuixant per al cartell que anunciava la nova fàbrica a Mataró; i quan desenvolupà la seva faceta d’urbanista, que no tornaria a explorar fins a la construcció del Park Güell.

La mostra subratlla les idees que marcarien l’obra posterior de Gaudí i que tenen el seu origen en els projectes desenvolupats per a l’Obrera. Des dels arcs parabòlics de la Nau Gaudí fins a la monumental escala projectada per al Casino, alguns dels elements presents a Mataró anticipen solucions arquitectòniques que Gaudí desenvoluparia després en obres emblemàtiques com la Sagrada Família.
L’exposició no parla només d’obres puntuals, sinó d’un procés més ampli vinculat a la relació entre l’arquitecte i Salvador Pagès, que impulsa un projecte de nou barri obrer en el context industrial i social de la segona meitat del segle XIX.

Alhora, la figura de Salvador Pagès és clau per entendre aquest procés, perquè el seu pensament reformista i el marc cooperatiu que impulsa permeten a Gaudí treballar amb un marge de llibertat poc habitual en altres encàrrecs de l’època. Això afavoreix un espai real d’experimentació.
Cal esmentar que algunes de les peces que es veuran a la Nau Gaudí (la maqueta gran del Pla General de 1881; una de les tres maquetes de la Nau; el plànol original de la casa de Salvador Pagès i el plànol original de la porteria i la Nau) viatjaran per a ser exposades al Centre d’Art Dongdaemun Design Plaza de Seül (Corea del Sud), un edifici dissenyat per l’arquitecta Zaha Haddid. Estaran exposades des del 26 de novembre de 2026 fins al 14 de març de 2027 en el marc de la mostra Gaudí.

El marc de l’exposició
Tot un any d’investigació que es recull a la publicació “Gaudí, Pagès i l’Obrera”, a càrrec de diversos experts i que també es presenta amb una catalogació dels elements originals i una bibliografia essencial relativa a l’exposició, es reuneix documentació original, plànols, fotografies històriques, material gràfic i noves aportacions acadèmiques que permeten reconstruir amb precisió el vincle entre Antoni Gaudí, Salvador Pagès i la cooperativa l’Obrera Mataronense. També un conjunt de 12 maquetes que permeten visualitzar el projecte global i que han sigut realitzades específicament per a l’ocasió per l’arquitecte i membre del Consell Gaudí, Ignasi Riera, qui comissaria l’exposició amb la també membre del Consell, Núria Poch, Directora del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, organitzador de l’exposició amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

La mostra és el resultat d’una extensa recerca documental sobre la relació que Gaudí va mantenir amb Mataró entre els anys 1873 i 1885 i ofereix una nova mirada sobre una etapa fonamental de la seva trajectòria professional així com una reordenació cronològica de la seva obra. La mostra convida a descobrir l’arquitecte abans del mite i és aquest Gaudí encara en formació, menys conegut però essencial per comprendre la seva evolució posterior, el que la mostra posa al centre del relat. Es reivindica la contribució de Mataró a la història de l’arquitectura catalana i europea, posant en valor un patrimoni documental, urbanístic i arquitectònic essencial per comprendre els orígens d’Antoni Gaudí, i d’algunes de les idees que acabarien transformant l’arquitectura moderna.
La recerca aporta proves i evidències sobre els primers anys professionals de l’arquitecte, que es van desenvolupar a Mataró, i contribueix a aprofundir en el context personal, social i intel·lectual en què es va començar a configurar una manera d’entendre l’arquitectura, en la que trobarem la relació entre estructura i forma, l’atenció als condicionants ambientals, la qualitat dels espais col·lectius o la integració entre arquitectura, urbanisme i entorn.

Un projecte cooperatiu avançat al seu temps

La mostra recupera també la figura de Salvador Pagès i el projecte de l’Obrera Mataronense, una de les experiències cooperatives més innovadores de la Catalunya de finals del segle XIX. Inspirada pels ideals reformistes, cooperativistes i higienistes de l’època, la cooperativa aspirava a millorar les condicions de vida, treball i educació dels seus membres mitjançant un model que integrava activitat productiva, habitatge, cultura, formació i espais de convivència.
En aquest context, Gaudí va rebre el seu primer gran encàrrec professional: donar forma arquitectònica a aquesta visió. La proposta anava molt més enllà de la construcció d’uns edificis concrets i plantejava una autèntica ordenació urbana que articulava habitatges, fàbrica, equipaments socials, jardins i espais comunitaris dins una mateixa visió de conjunt. Aquesta experiència constitueix la primera gran aproximació de Gaudí a l’urbanisme i un dels pocs projectes en què l’arquitecte va poder intervenir simultàniament en l’arquitectura dels edificis i en la configuració global de l’espai urbà.

Els edificis d’un projecte excepcional

L’exposició permet reconstruir els diferents edificis que formaven part del projecte de l’Obrera, del que es va construir la fàbrica inicial (1875), posteriorment ampliada, obra de l’enginyer Joan Brunet; i una casa per a un soci de la cooperativa (1877), obra de Juli Marial Tey, mentre que Gaudí va construir la casa model per a la zona residencial, on va viure la família Pagès (1878), les latrines de la fàbrica (1878-1880) i la nau de blanqueig de cotó (1883).

Entre ells, destaca haver corroborat la casa de Salvador Pagès com la primera construïda per Antoni Gaudí, que ara sabem va precedir en el temps – cinc anys- a la construcció de la Casa Vicens, a Barcelona. Concebuda com a model per al futur barri residencial, incorporava criteris innovadors d’assolellament, ventilació, qualitat residencial i relació amb els espais enjardinats, reflectint una preocupació per la salut i el benestar dels seus habitants poc habitual en l’habitatge obrer de l’època.

S’ha pogut documentar també, el cost de la construcció. Les desavinences entre Salvador Pagès i Jaume Serra, el paleta que se’n va fer càrrec, i que reclamava 2.451 pessetes per la construcció, van acabar en litigi. Gaudí va arbitrar a favor de Pagès fixant un preu de 900 pessetes. Finalment, el notari Miquel Tuní, va dictaminar que el cost eren 1.790 pessetes, que ha quedat registrada per a la història com el cost de la primera obra de Gaudí.

La mostra dedica també una atenció especial al projecte del nou Casino, concebut com el centre social, cultural i educatiu de la cooperativa. L’edifici havia d’acollir espais de reunió, activitats formatives, gimnàs i zones de lleure. Els plànols conservats revelen una arquitectura especialment ambiciosa, en la qual destaca una gran escala semicircular monumental, precedent formal de solucions arquitectòniques que Gaudí desenvoluparia posteriorment a la façana del Naixement de la Sagrada Família. Més que un equipament funcional, el Casino estava concebut com l’edifici representatiu del projecte cooperatiu i com l’expressió arquitectònica dels ideals de progrés, educació i transformació social que inspiraven l’Obrera.

La nau de blanqueig de cotó, actual Nau Gaudí, constitueix un altre dels punts centrals de l’exposició. Es tracta de l’única nau industrial construïda per l’arquitecte al llarg de tota la seva carrera i del primer edifici on experimenta amb els arcs parabòlics, que esdevindrien un dels trets més característics de la seva arquitectura. El projecte destaca també per la seva racionalitat constructiva, l’optimització dels materials i les mesures adoptades per garantir la seguretat dels treballadors davant els riscos derivats dels processos industrials.