La temporada de salvament i socorrisme finalitza sense cap rescat i amb menys assistències sanitàries a les platges

Punt i final a la temporada del servei de vigilància, salvament i socorrisme a les platges de Mataró. El servei s’ha prestat des del 30 de maig fins al 13 de setembre i ha anat a càrrec de l’empresa ProActiva. Durant aquestes setmanes, hi ha hagut una reducció de les assistències sanitàries lleus respecte a l’any passat i, especialment, de les assistències greus i les evacuacions a centres hospitalaris. No ha estat necessari realitzar cap rescat ni cap intervenció dins l’aigua, i tampoc no hi ha hagut cap intervenció per persona perduda o menor extraviat. 

Durant la temporada, l’estat de la mar és un factor determinant en el desenvolupament del servei. Així, la distribució de banderes reflecteix les condicions de seguretat per al bany i condiciona directament l’activitat aquàtica, preventiva i assistencial. En aquest sentit, les condicions i l’estat de la mar han estat favorables durant bona part del període de bany, amb un predomini molt més marcat de les banderes verdes i una clara disminució de les banderes grogues i vermelles en comparació amb l’any anterior: la bandera verda ha onejat el 78,74 % dels dies de servei (l’any passat va onejar el 61,79 % dels dies); la groga ho ha fet el 19,39 % dels dies (el 2025 va onejar el 31,6 %), i la bandera vermella s’ha hagut d’hissar només 2 dies durant aquesta temporada, respecte als 7 dies de l’any passat. 

Menys assistències, menys greus, i cap rescat 

De les 409 assistències sanitàries realitzades, 402 han estat de caràcter lleu i corresponen principalment a incidències de baixa gravetat (231 per picades de meduses –s'han mantingut estables respecte a l’any passat-, 121 per ferides lleus, 18 per picada de peix aranya i 5 per contusions, entre d’altres). Les 7 assistències restants (un 1,71 % del total) corresponen a assistències greus a persones que han requerit evacuació a un centre hospitalari per fractures (2), lipotímia (1), cop de calor (1) o luxació (1), entre d’altres. Durant el 2025 es van realitzar 403 assistències sanitàries lleus i 11 evacuacions a centre sanitari. 

D’altra banda, aquesta temporada no s’ha fet cap assistència aquàtica ni cap rescat. El 2025 se’n van fer 9 (6 assistències aquàtiques i 3 rescats); el 2024 se’n van fer 15 (6 assistències aquàtiques i 9 rescats) i, el 2023, 25 (21 assistències aquàtiques i 4 rescats). Aquest tipus d’actuacions són les realitzades pels socorristes dins el medi aquàtic per garantir la seguretat dels banyistes. S’hi compten tant les assistències en què el socorrista presta ajuda directa sense necessitat d’utilitzar material, com els rescats aquàtics, que requereixen una intervenció immediata davant situacions de risc per a la integritat de la persona i poden comportar l’ús de material de salvament o embarcacions de rescat com motos d’aigua. 

Les accions preventives són una part fonamental del servei i tenen com a objectiu reduir el risc d’accidents i minimitzar la necessitat d’intervencions assistencials. En aquesta temporada s’han realitzat 22.103 accions preventives que inclouen recomanacions directes als usuaris i que estan relacionades amb l’estat de la mar i les banderes, conductes de risc dins i fora de l’aigua, pràctica d’activitats esportives i protecció davant de la calor i altres riscos ambientals.  

Bany adaptat 

Aquest any, l’inici de la temporada de bany adaptat, prestat per Creu Roja, es va avançar al 6 de juny i s’ha allargat fins al 13 de setembre. Durant el mes de juny, el servei s’ha prestat els caps de setmana, i durant la resta de la temporada, s’ha ofert de dilluns a diumenge. Dels 83 dies de temporada, el servei s’ha pogut prestar durant 66 dies (en 16 dies no s’ha pogut prestar perquè onejava la bandera groga o vermella). 

S’han realitzat 338 banys amb cadira amfíbia i s’han atès 47 persones. Del total de banys, 298 corresponen a persones de residències i 40 a persones usuàries individuals.  

El servei de bany adaptat té un impacte que va més enllà de la possibilitat de banyar-se. La disponibilitat de suports humans, materials i de transport facilita que les persones amb diversitat funcional puguin accedir a un espai públic d’ús comunitari i gaudir-ne en unes condicions més igualitàries.