La població de Mataró s’estanca després de cinc anys de creixement

En el darrer any, el saldo migratori (diferència entre altes i baixes) és lleugerament positiu (+22 habitants), mentre el saldo natural (diferència entre naixement i defuncions) és negatiu (-121 habitants). Per nacionalitats, en el darrer any, la població de nacionalitat espanyola té saldo natural i migratori negatiu (-309 i -1.098) i la població de nacionalitat estrangera té tots dos positius: natural (+188) i migratori (+1.120).

En els darrers cinc anys, període 2020-2024, Mataró ha augmentat la seva població en +2.129 nous habitants, variació relativa del +1,64%. En els últims cinc anys, la component migratòria (diferència entre altes i baixes) explica la totalitat del creixement demogràfic de la ciutat.

En el decurs dels darrers cinc anys, els barris que més han augmentat la seva població en termes absoluts són l’Eixample (+705), Pla d’en Boet (+589), Cerdanyola (+489) i Palau-Escorxador (+344). Les variacions relatives més significatives són les de Pla d’en Boet (10,47 %), Palau-Escorxador (4,66 %) i Centre (2,64 %).

Altes i baixes

L’any 2024 s’han registrat 8.004 altes, +332 que en 2022, fet que suposa una variació relativa de +4,33 %. En el període 2020-2024 se n’han registrat 34.732, +3.613 que durant el període quinquennal anterior, període 2015-2019, amb una variació percentual del +11,61 %. La taxa d’altes dels darrers cinc anys se situa en el 53,3 %, +4,32 punts per mil per sobre de la registrada durant el període 2015-2019.

En el període 2020-2024, el nombre d’altes procedents d’altres municipis de Catalunya és el més nombrós amb 17.112, seguit per les provinents d’altres països (9.984) i de la resta d’Espanya (3.491). Respecte al quinquenni anterior, període 2015-2019, el nombre d’altes procedents de Catalunya i d’altres països és superior en +1.063 i +1.469, respectivament, mentre que el nombre de les que provenen de la resta de l’estat és inferior en -444. En termes percentuals, els barris que registren els percentatges més elevats d’altes procedents d’altres municipis de Catalunya són Centre (66,88 %), Pla d’en Boet (65,21 %), Eixample i Vista Alegre (64,36% i 64,23%, respectivament). El barri que registra el percentatge més elevat d’altes procedents de la resta de l’Estat és la Llàntia (14,96 %). Finalment, els percentatges més elevats d’altes procedents d’altres països corresponen a Rocafonda (47,20 %), Cerdanyola (40,50 %), Palau-Escorxador (36,76 %) i Peramàs (34,49 %).

En els darrers cinc anys, període 2020-2024, aquells municipis que sumen un nombre igual o superior a 300 altes a Mataró -altes d’un altre municipi (AM)- són Barcelona (3.462), Argentona (930), Badalona (718), Premià de Mar (663), Sant Andreu de Llavaneres (602) i Vilassar de Mar (556), Hospitalet de Llobregat (443), Dosrius (395), Santa Coloma de Gramenet (335), Granollers (318) i Madrid (313).

El darrer any s’ha registrat 7.982 baixes, 2.367 baixes més que l’any 2023, la qual cosa representa una variació en termes relatius del +42,15 %. Per entendre aquesta evolució excepcional de les baixes, cal tenir en compte, que el darrer any, les baixes administratives han guanyat un pes addicional respecte a altres anys. El total de baixes del període 2020-2024 ha estat de 32.082, +4.758 més que en el període quinquennal anterior, període 2015-2019, fet que suposa una variació relativa del +17,41 %. En els darrers cinc anys, la taxa per mil de baixes a Mataró ha estat del 49,27 %, 6,23 punts per mil superior al període 2015-2019.

En els darrers cinc anys, període 2020-2024, aquells municipis que sumen un nombre igual o superior a 300 baixes des de Mataró -baixes a un altre municipi (BM)- són Barcelona (2.437), Argentona (1.086), Dosrius (622), Sant Andreu de Llavaneres (615), Badalona (493), Hospitalet de Llobregat (378), Premià de Mar (349), Vilassar de Mar (339), Arenys de Mar (308) i Pineda de Mar (300).

El saldo migratori del municipi per trams d’edat

En el darrer any, Mataró registra un saldo migratori positiu de +22 habitants. Per trams d’edat, els principals saldos positius s’observen en els trams d’edat de joves i joves-adults: 25-29 anys (+117), 15-19 anys (91), 10-14 anys (79) i 30-34 anys (+74). En el mateix període, es registren saldos negatiu en els trams entre 35 i 39 anys i 60-64 anys. El saldo més negatius corresponen als trams d’edat de 45-49 anys (-133), 50-54 anys (-60) i 55-59 i 40-44 anys (-46 i -45 anys, respectivament). En el període 2020-2024, s’observa el mateix patró que amb les dades anuals: saldo positiu dels grups joves i joves adults i negatiu amb els adults i de major edat. Així, els trams d’edat amb els saldos positius més grans són el de 25-29 anys (+881), 20-24 anys (+663) i 15-19 anys (+597). Pel mateix període, els saldos negatius més elevats són els dels trams de 50-54 anys (-161), 40-44 anys (-78), 80-84 anys (-74) i 65-69 anys (-60).

L’any d’arribada al municipi

L’1 de gener de 2025, la població no nascuda a Mataró suma 75.734 habitants -491 més respecte d’ara fa un any i 2.843 en comparació a fa cinc anys -, que representen el 57,46 % del total de la població de la ciutat. Si hom distribueix la població no nascuda a Mataró per l’any d’arribada al municipi, observa que el 29,81 % (27.420 habitants) ha arribat a la ciutat en els darrers deu anys i que el 13,37 % (17.616 habitants) ho ha fet en els darrers cinc anys.

Població per origen (lloc de naixement) i nacionalitat

L’1 de gener de 2025, la població nascuda a Catalunya -que suma un total de 81.530 habitants- disminueix en 267 habitants i representa el 61,86 % de la població total de Mataró, -0,19 punts percentuals menys que el 2024. Els nascuts fora de Catalunya -que sumen 50.263 habitants-, augmenten en 231 habitants en un any. En el darrer any, es manté la tendència dels darrers anys, on l’augment de la població nascuda fora de Catalunya s’explica pel guany de població nascuda a altres països, la qual ha augmentat en 846 habitants el darrer any, i suma un total de 29.540 habitants, el 22,41 % de la població total, +0,65 punts més que l’any anterior. La població nascuda a la resta de l’Estat -que suma un total de 20.723 habitants- segueix la tendència contrària i minva el darrer any en -615 habitants. En els darrers cinc anys, la població nascuda a Catalunya ha augmentat en +483 habitants i la nascuda fora de Catalunya en +1.647: nascuts a la resta de l’Estat (-3.020) i nascuts a altres països (+4.667).

Els barris que tenen els percentatges més elevats de població nascuda fora de Catalunya són Rocafonda (52,74 %), Palau-Escorxador (48,32 %) i Cerdanyola (48,27 %); barris que també registren els percentatges més grans de població nascuda a altres països: 38,99 %, 36,14 % i 30,28 %, respectivament. En termes absoluts, en el període 2020-2025, els barris que més augmenten la població nascuda en altres països són Cerdanyola (+1.565), l’Eixample (+1.401) i Pla d’en Boet (+340). En el mateix període, els barris que incrementen percentualment més la població nascuda a altres països són Cerdanyola (+4,56 punts percentuals), Pla d’en Boet (+3,67) i Peramàs (+3,45).

L’1 de gener de 2025, la població de nacionalitat estrangera suma 23.262 habitants i representa el 17,65 % de la població total. Respecte a d’ara fa un any, ha augmentat en 78 habitants, el que representa una variació relativa del +0,34 %. En el darrer any, l’evolució de les nacionalitats més nombroses a Mataró és Marroc (8.637, -124), Xina (2.354, +10), Senegal (1.295, -42), Colòmbia (1.144, +157), Itàlia (932, -13), Gàmbia (839, -58), Hondures (678, +39), Argentina (620, -11), Veneçuela (608, +68) i Paraguai (571, +45).

Cal tenir en compte que l’evolució de la població de nacionalitat estrangera no va únicament associada a cavis demogràfics, sinó també a canvis en el seu estatus legal respecte a la nacionalitat. A principis d’any, a Mataró hi ha 8.298 habitants nascuts en altres països i amb nacionalitat espanyola -498 més que fa un any- i 2.020 nascuts a l’Estat espanyol i amb nacionalitat estrangera -300 menys que fa un any-..

La distribució de la població de nacionalitat estrangera és molt desigual en el conjunt de la ciutat. En termes relatius, els percentatges més elevats sobre la població total corresponen a Rocafonda (31,22 %), Palau-Escorxador (29,58 %) i Cerdanyola (26,09 %).

Naixements

En el darrer any s’ha registrat 842 naixements, 62 menys que l’any anterior, la qual cosa representa una variació relativa del -6,86 %. Aquesta és la xifra més baixa de naixements des d’inici de segle. Per al conjunt del període 2020-2024, el total de naixements ha estat de 4.670 naixements, 1.165 menys que en el període quinquennal anterior, període 2015-2019, amb una variació relativa del -19,97 %. La taxa bruta de natalitat de l’any 2024 és del 6,39 %, -0,52 punts per mil inferior a la de l’any anterior. Per al conjunt del període 2020-2024, la taxa bruta de natalitat és del 7,17 %, -2,02 punts respecte el període 2015-2019.

La taxa general de fecunditat (TGF) (relació entre el nombre de nascuts vius per cada 1.000 dones en edat fèrtil d’entre 15 i 49 anys) per al període 2020-2024 se situa en el 32,33%, -9,68 punts per mil inferior a la del període 2015-2019. En el període 2020-2024, les taxes generals de fecunditat (TGF) per barris més grans corresponen a Rocafonda (39,04 %), Pla d’en Boet (37,68 ‰) i Palau-Escorxador (36,00 %), mentre que les més baixes són les de Vista Alegre (23,05 %), La Llàntia (25,26 %) i Centre (25,43 %). Respecte del període 2015-2019, les majors caigudes de la TGF són les del Palau-Escorxador (-17,59 punts), Cirera (-15,34 punts) i La Llàntia i Centre amb -11,96 i -11,56 punts, respectivament.

L’any 2025, s’estima que l’ISF de Mataró és d’1,12 fills per dona; 1,21, si prenem el període 2020-2024. L’any 2024, tot i ser l’ISF de mare estrangera superior al de mare espanyola, (1,51 i 1), s’observa una convergència en els patrons de fecunditat.

El darrer any, el percentatge de naixements de mare de nacionalitat estrangera és del 26,3%.

Els noms més posats dels nadons durant 2024 han estat Martí, Alex, Arnau, Bruno, Liam i Nil per als nens i Júlia, Olívia, Sofia, Ana, Bruna, Clara, Emma, Martina i Mia, per a les nenes.

Defuncions

L’any 2024 s’ha registrat 963 defuncions, 73 menys que el 2024, la qual cosa suposa una variació del -7 %, amb una taxa bruta de mortalitat del 7,31 ‰. En els darrers cinc anys se n’han registrat 5.290, 413 més que en el quinquenni anterior, període 2015-2019, amb una taxa del 8,12 %, +0,44 punts per mil superior al període 2015-2019.

En els darrers cinc anys, el saldo natural (diferència entre naixements i defuncions) és negatiu (-620 habitants). Una situació nova si es té en compte que els anteriors períodes quinquennals aquest havia estat positiu: 2015-2019 (+958 habitants), 2010-2014 (+2.656 habitants), 2005-2009 (+3.527 habitants) i 2000-2004 (+2.244 habitants),

Mitjana d’edat

A 1 de gener de 2025, la mitjana d’edat de Mataró és de 43,39 anys, +0,35 més respecte de l’any passat i +1,33 anys més respecte d’ara fa cinc anys. La mitjana d’edat dels homes se situa en 41,98 anys i la de les dones en 44,78 anys (+2,80 anys de diferència entre una i altra). El barri que registra la mitjana d’edat més elevada és Peramàs (47,67 anys) i els que tenen la més baixa són Rocafonda i Palau-Escorxador amb 40,59 i 40,99 anys, respectivament.

A principis d’any, l’índex d’envelliment de la ciutat (relació entre la població de 65 i més anys i la de menors de 15 anys) puja (0,08 punts) i se situa en l’1,38 –el 138,48 en base 100-. Com ja ve passant des de l’any 2015, la diferència entre la població de 65 i més anys i la de menors de 15 anys s’amplia progressivament, accelerant-se la caiguda dels menors de 15 a partir de 2019; en el darrer any, aquesta diferència s’incrementa fins els +7.043 habitants, la més elevada des de l’inici de la sèrie l’any 1981. El probable efecte d’alentiment del procés d’envelliment de Mataró que té l’arribada de població immigrada, relativament més jove depenen de la seva procedència, ha deixat de ser efectiu des de fa més d’un lustre i, en particular, a partir de finals de la dècada passada.

L’1 de gener de 2025, els barris que registren els índexs d’envelliment més elevats són Peramàs (2,46), Pla d’en Boet (1,77), Eixample (1,67), Molins-Torner (1,58) i Vista Alegre (1,52). Els barris amb els índexs d’envelliment més baixos són Rocafonda (0,97), Palau-Escorxador (0,99), Cerdanyola (1,15) i Cirera (1,18); barris que, tanmateix, tampoc escapen a l’augment del valor de l’índex d’envelliment. El major increment anual correspon a Peramàs (0,202), el barri més envellit.

Esperança de vida

L’esperança de vida en néixer del període 2020-2024 és de 83,65 anys per al conjunt de la població, +0,09 anys superior a fa un any. Per sexes, la dels homes és de 80,91 anys i la de les dones és de 86,24 anys, 5,33 anys favorable a les dones.

El fet que aquesta major esperança de vida es visqui amb bona o mala salut és una qüestió social central. En aquest sentit, segons dades d’Eurostat, a l’Àrea Euro, l’any 2023, la mitjana d’anys que s’espera que una persona de 65 anys visqui amb salut és de 9,4 anys, 10,3 en el cas d’Espanya.

Dimensió de les llars

De forma similar a la població, la creació de noves llars registra un lleugeríssim descens el darrer any. Així, l’1 de gener de 2025, el nombre de llars a Mataró és de 50.886, 30 menys respecte del total que hi havia al principi de l’any, amb una variació relativa del -0,06 %. No obstant això, en el període 2020-2024, les llars han augmentat en +1.841. En els darrers cinc anys, en termes absoluts, l’increment més elevat correspon als barris de l’Eixample (+712), Pla d’en Boet (+289), Palau-Escorxador (+193), Cerdanyola (+172) i Centre (+119), respectivament. En termes relatius, les variacions percentuals més elevades corresponen als barris de Pla d’en Boet (13,0 %), Palau-Escorxador (7,5 %), Centre (5,7 %) i Eixample (5,2 %).

Per grandària, les llars més nombroses són les de dos membres (14.626 i 28,74 %), seguides per les unipersonals (14.031 i 27,57 %) i per les de tres membres (9.814 i 19,29 %). Tot i això, cal destacar, que tot i l’augment de les llars de menor grandària també han augmentat les llars de més de 4 membres, com un indici de les dificultats d’accés a l’habitatge i, potser, un anunci de l’afebliment en els pròxims anys del procés de reducció de les llars o almenys d’aquell que no deriva de l’envelliment més gran de l’estructura d’edat.

L’1 de gener de 2025, la grandària mitjana de les llars és de 2,59 membres, la mateixa que l’any 2024 i +0,01 respecte a fa un any i -0,05 respecte d’ara fa cinc. Per barris, les mitjanes més elevades corresponen a Rocafonda (2,95 membres), Vista Alegre i Cerdanyola (2,84 membres) i Palau-Escorxador amb 2,77, respectivament. La més baixa, com ja ha passat en els darrers cinc anys, correspon al barri de Centre (2,22 membres).

Mobilitat interna entre barris

L’any 2024 suma 6.183 moviments de canvis de domicili dins de la ciutat; una xifra lleugerament superior a la de l’any anterior (+97), fet que suposa una variació relativa de l’1,59 %. En el període 2020-2024, es registra un total de 32.187 canvis de domicili. Els barris que presenten els saldos més positius són Pla d’en Boet (29,66 %), Molins-Torner (22,81 %) i Vista Alegre (20,20 %), mentre que els que presenten els saldos més negatius són Palau-Escorxador (-15,72 %), Centre (-15,08 %) i Cirera (-10,30 %).

En el període 2020-2024, les taxes de sortida entre barris més grans les registren els canvis de domicili entre Centre i Eixample (135 %), entre Palau-Escorxador i Rocafonda (61,6 %), entre La Llàntia i Cerdanyola (53,1 %), entre Peramàs i Cerdanyola i entre Peramàs i Eixample (53,1 i 53,0 %, respectivament) i entre Palau-Escorxador i Eixample (49,1 %).