Mataró acull una nova reunió del Consell Gaudí
La consellera de Cultura Mariángela Vilallonga i la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, María José Pérez, han presidit aquest matí la reunió anual del Consell Gaudí, que aplega els titulars i gestors de l’obra d’Antoni Gaudí, per establir les bases del Pla Estratègic del Consell. El Consell Gaudí prepara un pla estratègic per definir les línies d’actuació fins al 2026, any del centenari de la mort de l’arquitecte.
Ara fa sis anys de la primera reunió plenària del Consell Gaudí, que sempre s’ha celebrat a la Nau Gaudí de Mataró, edifici de gran significació i càrrega simbòlica ja que és el quilòmetre zero de l’obra gaudiniana. En aquell inici els diferents gestors es van comprometre a treballar de forma conjunta amb el propòsit de compartir dubtes, experiències i exemples de bones pràctiques i, d’altra banda, a encarar el futur de forma imaginativa i innovadora. Compromís i propòsit que encara avui són la raó de ser i el motor del Consell.
Durant la sessió s’ha fet balanç de les actuacions dutes a terme al llarg d’aquests sis anys i s’han aprovat les línies de treball sobre les quals es treballarà el Pla Estratègic 2021-2026. Entre les actuacions realitzades destaquen els cinc seminaris professionals que s’han organitzat sobre diferents temàtiques vinculades a la gestió de l’obra gaudiniana (turisme, rehabilitació arquitectònica, usos, imatge, recerca i il·luminació), i el Portal Gaudí, el web que aplega les catorze obres de l’arquitecte realitzades a Catalunya i que fa accessible als usuaris d’arreu del món la història i personalitat d’Antoni Gaudí com a arquitecte universal. Un lloc de referència per aquelles persones interessades a conèixer l’obra que l’arquitecte ha deixat a Catalunya.
Consell Gaudí
Creat l’any 2014 per Acord de Govern, el Consell per al Foment i la Difusió de l’obra de Gaudí és el resultat d’unir voluntats i esforços en la vetlla i l’impuls del patrimoni arquitectònic que el genial artista va deixar com a llegat.
El Consell es va gestar a partir de la Declaració de Mataró, tot aprofitant el 130è aniversari de la primera obra gaudiniana: la nau de blanqueig de la cooperativa La Obrera Mataronense. En aquest document, entitats culturals, col·legis professionals i, de manera destacada, els actuals gestors de les obres de Gaudí, es van comprometre a treballar per preservar i promoure la seva obra, i a fer-ho de manera conjunta.
L’òrgan, presidit per la consellera de Cultura, està format pels gestors dels edificis de Gaudí, tant de titularitat pública com privada, entitats i experts reconeguts en l’obra de l’arquitecte i responsables del Govern de la Generalitat.
Entre les tasques que té encomanades, el Consell és el responsable de constituir una xarxa de les diverses obres de Gaudí a Catalunya, facilitant-ne l’estudi, promoure la seva visita i fomentar la recerca sobre la vida i obra de l’arquitecte.
Actualment formen part del Consell Gaudí: la Nau Gaudí de Mataró, la Casa Vicens, la Basílica de la Sagrada Família, els Pavellons de la Finca Güell, el Palau Güell, el Col·legi Santa Teresa-Ganduxer, la Cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló, la Torre Bellesguard, el Park Güell, la Casa Batlló, la Pedrera, el Primer Misteri de Glòria del Rosari Monumental de Montserrat, el Portal i Tanca de la Finca Miralles, la Casa Calvet, els Ajuntaments de Barcelona, Reus i Riudoms, els Departaments de Cultura, d’Empresa i Coneixement i de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, la Càtedra Gaudí i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.