Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Acta Consell Municipal Patrimoni Arquitectónic i Ambiental de Mataró. 22/07/2004

Escoltar

Acta Consell Municipal Patrimoni Arquitectónic i Ambiental de Mataró. 22/07/2004

Dia
Hora
Lloc
Organisme

Ordre del dia

 

Data: 22 de juliol de 2004

Hora: 19 h

Lloc: sala de reunions de l'Edifici de Vidre

Hi assisteixen:

Arcadi Vilert i Soler President

Jaume Graupera i Vilanova Vicepresident

Xavier Pous i Layret Vocal

Josep Mª Puig i Boltà Vocal

Arnau Vilardell Fradera Vocal

Antoni Martí i Julià Vocal

Ramon Manent i Rodon Vocal

Lluís Roca i Cuadrada Vocal

Joaquim García i Roselló Arqueòleg assessor

Mariona Gallifa i Rosanas Secretària i arquitecta assessora

Excusen la seva absència:

Carles Marfà i Riera Vocal

Iñaki Brosel i Goiricelaya Vocal

Enric Subiñà i Coll Vocal

Joaquim García i Roselló Arqueòleg assessor

 

Ordre del dia

  1. Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la reunió del Consell del dia 28 de juny de 2004.
  2. Despatx oficial
  3. Selecció finalistes 10ena edició dels premis Puig i Cadafalch
  4. 2 projectes:

     - Can Sisternes

     - C. Maluquer i Viladot, 30

   5.  Aparcament a les plantes baixes del C. Prat de la Riba

   6.  Sobrevinguts

   7.  Precs i preguntes

Desenvolupament de la reunió i acords

1.- Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la reunió del Consell del dia 28 de junyde 2004.

S'aprova

2.- Despatx oficial

Mariona Gallifa presenta al Consell l'acord d'aprovació inicial del Programa d'Actuació Urbanística Municipal (PAUM) elaborat pel servei tècnic d'urbanisme de l'Ajuntament. En aquest escrit s'acorda també obrir un període d'informació pública i es resolen les al.legacions presentades per l'Associació de Veïns.

Els membres del Consell demanen se'ls faci arribar un exemplar a cadascun d'ells.

3. Selecció finalistes 10ena edició dels premis Puig i Cadafalch

Mariona Gallifa explica que li correspon al Consell del Patrimoni fer una primera selecció d'entre tots els projectes presentats per participar en l'edició d'enguany dels premis Puig i Cadafalch, essent decisió del jurat, comú a la Triennal d'Arquitectura del Maresme, l'elecció dels projectes finalistes i guanyadors.

En aquesta edició s'han presentat a concurs un total de 27 obres.

Mitjançant la projecció de fotografies i plànols de cadascuna de les obres presentades i amb l'acompanyament d'un dossier confeccionat per la secretària per explicar els principals trets de cada obra, s'acorda fer una votació secreta per tal d'escollir les obres seleccionades en cada modalitat: arquitectura, intervenció en el patrimoni i interiorisme.

En principi s'escollirien 5 obres de cada grup

En la modalitat d'arquitectura de nova planta, ampliacions i/o addicions i després de tres votacions per tal de desempatar es seleccionen les següents obres:

1.- Edificis d'habitatges, illes 3 i 8 , sector 9 Parc Central

Promotor: Volumètric SA

Arquitectes: Espinet/Ubach, arquitectes i associats

Arquitecte tècnic: Jaume Soldevila Ribera

Constructor: Volumètric SA

2.- Complex esportiu "El Sorrall"

Promotor: NUSCAMPS SL

Arquitectes: Joan Pallejà i Ángeles León

Arquitecte tècnic: Daniel Fabregat

Constructor: ACS

3-. Edifici d'habitatges "La Confianza"

Promotor: PUMSA

Arquitecte: Josep M. Puig Boltà

Arquitecte tècnic: Lluís Roca i Cuadrada

Constructor: Garcia Cano e Hijos

4.- Edifici d'habitatges, carrer de la Palma, 15/ Baixada de les Figueretes, 4

Promotor: La Palma CB

Arquitecte: Antoni Bou i Monclús

Arquitecte tècnic: Josep M. Ros Monrós

Gestió de la construcció: Estatge Mataró 96 SL

5.- Edifici d'habitatges de lloguer per a joves, carrer Teià, 5-9

Promotor: PUMSA

Arquitectes: Duran & Grau arquitectes i associats, SL

Arquitecte tècnic: Joan Valls i Casanova

Constructor: UTE SURAVA-RABASSA

 

En la modalitat d'interiorisme es seleccionen les següents obres:

1.- Despatxos Finques Bonamusa, carrer del Deu de Gener, 11

Promotor: Finques Bonamusa

Arquitecte: Josep M. Esperalba

Dissenyador industrial i interiorista: Xavier Brucet

Constructor: Construccions Anglada

2.- Habitatge unifamiliar, carrer Sant Sadurní, 58

Promotor: Llorenç Campdepadrós i Cebrià , Montserrat Cullell Barnils

Arquitecte: Llorenç Campdepadrós i Cebrià

Constructor: Fèlix Robles Hidalgo

Lampista: Ramon Martínez

3.- Cafès Manigua- Cereria Masjuan, carrer Santa Maria, 5

Promotor: Enric Riera Masjuan

Col·laboradors: Serralleria March, Joan B. Parés, mestre pintor

4.- Discoteca Das Andere, carrer Méndez Núñez s/n

Promotor: Das Andere

Arquitecte: Xavier Pous i Layret

Constructor: Munné Metall, SL (serralleria) i Folgarona,SA(instal·lacions)

Col·laborador: Eloi Solà Lagares

5.- Restaurant Bocca, plaça Espanya, 18 baix

Promotor: Sanwrest, SL

Arquitecte: Xavier Pous i Layret

Constructor: Ebenisteria Valverde SL (fusteria) , Antoni Cardona (pintura i estuc), Folgarona (instal·lacions)

 

En la modalitat d'intervenció en el patrimoni s'acorda seleccionar les 4 obres presentades:

1.- Capella del Sagrament, plaça Santa Maria, 1

Promotor: Parròquia de Santa Maria

Arquitectes: Agàpit Borràs i Mariona Gallifa

Arquitecte tècnic: Manel Salicrú

Constructor: Antonio Moreno Díaz e Hijos

2.- Botiga La Confianza, carrer de Sant Cristòfor, 10

Promotor: PUMSA

Arquitecte: Josep M. Puig Boltà

Constructor: Garcia Cano e Hijos

3.- Casa Bisbe Mas

Promotor: Robafaves SCCL i Casa Bisbe Mas CB

Arquitecte: Antoni Bou i Monclús

Arquitecte tècnic: Josep M. Ros Monrós

Gestió de la construcció: Estatge Mataró 96 SL

4.- Restauració tram de muralla, Baixada de les Figueretes, 4

Promotor: La Palma CB

Arquitecte: Antoni Bou i Monclús

Arquitecte tècnic: Josep M. Ros Monrós

Gestió de la construcció: Estatge Mataró 96 SL

  1. 2 projectes: - Can Sisternes i C. Maluquer i Viladot, 30
  2. Josep M. Puig Boltà fa una breu explicació de dos projectes que afecten elements catalogats i dels que en anteriors Consells ja se n'havia parlat en major o menor mesura .

    C. Maluquer i Viladot, 30

    Es tracta d'una de les poques cases de planta baixa del Grup Goya , on la gran majoria presenta planta baixa i planta pis.

    Josep M. Puig presenta la proposta de nova façana seguint els trets compositius característics del conjunt. Explica també que degut a les necessitats molt específiques dels ocupants de la casa necessita poder fer arribar l'ascensor a la planta sotacoberta.

    El Consell opina que el volum que sobresurt de l'envolvent de coberta no s'aprecia des del carrer i per tant no afecta la imatge del conjunt.

    Lluís Roca apunta la possibilitat d'estudiar si aquest volum pot ser transparent.

    Can Sisternes.

    Josep M. Puig torna a portar aquest projecte que ja havia passat pel Consell en el seu dia i que va rebre el vist-i-plau en el sentit d'acceptar que les finques 15 , 15 bis , 17 i 19 del carrer de Sant Simó , s'ajuntin en un sol projecte en el que es combina l'obra nova amb la reforma / rehabilitació / restauració / reconstrucció / per obtenir un edifici residencial fragmentat en departaments ( habitatges ) i un local comercial.

    El projecte presentat planteja una remodelacio interior de l'edifici núm. 17 i 19 que es el que esta inclòs al catàleg del patrimoni arquitectònic , i sobretot en les plantes baixa i primera , es respectuós en els aspectes fonamentals de l'edifici com son la conservació de les parets mestres que defineixen les crujies , les obertures de façanes i bona part de les obertures que intercomuniquen els diferents espais on es treballarà.

    Les molt diverses decoracions i ornamentacions que contenen les dependències interiorment , que corresponen a diferents èpoques i generacions que han viscut a la casa , així com els paviments i els sostres de bigues de fusta , quedaran en alguns casos substituïdes en altres restaurades i en altres reconstruïdes , intentant unificar criteris i acabats , essent la voluntat de l'arquitecte autor del projecte , retornar als orígens de la casa , es a dir obtenir com a resultat una casa acabada amb mes austeritat

    La última proposta presentada presenta algunes novetats que s'afegeixen a les abans esmentades:

    La planta baixa es destinarà totalment a habitatges , a excepció d'una porció d'una dimensió que esta per determinar , que es destinarà a local comercial i que tindrà i justificarà l'accés existent en façana del carrer Sant Simó.

    L'actual espai sotacoberta , les golfes , es converteixen en una segona planta habitada , i s'accepta l'aixecament de la coberta aproximadament en 1 m per augmentar el seu volum útil interior i poder intercalar un altell per a us d'habitatges integrats en forma de dúplex amb els de la planta segona . Al mateix temps aquesta coberta s'exten incloent les finques núm. 15 i 15 bis , i s'accepta l'inclusio de les maquines d'aire condicionat dins d'ella , en un tall obert per això , amb la condició que no sobresurtin per sobre el volum definit per la mateixa .

    Es proposa que en la finca núm. 19 sobre la que no s'aixeca el nivell de segona planta , es permeti construir-hi un volum sortint del núm. 17 , instal·lat sobre el terrat , destinat a espai interior d'un dels habitatges de planta segona , perquè es considera que no malmet sinó que millora formalment la resolució d'aquest tester de l'edificació principal.

     

  3. Aparcament a les plantes baixes del C. Prat de la Riba

Mariona Gallifa explica la problemàtica generada a partir d'una petició de llicència en aquest carrer, on es proposa la construcció d'un habitatge unifamiliar amb garatge en planta baixa.

El carrer Prat de la Riba és l'únic carrer de Mataró on el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic diu que no es poden fer garatxos en planta baixa.

Això planteja la qüestió de què passa quan s'ajunten varies finques i es construeixen més de 5 habitatges, ja que el Pla general en aquests casos exigeix la construcció de places d'aparcament.

A partir d'aquí es genera un debat amb diverses opinions:

Arcadi Vilert opina que si es permet l'aparició d'una porta de garatge en el cas d'agrupació de parcel.les estarem propiciant l'aparició d'habitatge plurifamiliar en detriment de l'unifamiliar que en principi és el que marca el caràcter del carrer.

Ramon Manent opina que el carrer Prat de la Riba te un microclima propi que el fa diferent de tots els altres. Creu que s'hauria d'adoptar una actitud decidida i apostar per prohibir l'aparició de portes de garatge.

Toni Martí apunta la possibilitat que els veïns puguin tenir reservades les places d'aparcament al carrer davant de casa seva.

  1. Sobrevinguts
  2. No n'hi ha

  3. Precs i preguntes.

       No n'hi ha

 

El Sr. President aixeca la sessió a les 20,50 h, de la que com a secretària n'estenc la present acta.

Vist i plau

Del president del Consell

Arcadi Vilert i Soler

 

La Secretària del Consell p.d.

Mariona Gallifa i Rosanas