Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

07/07/2005

Escoltar

07/07/2005

Dia
Hora
Lloc
Acta Ple Municipal
Organisme

Ordre del dia

ACTA NÚM. 10/2005- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 7 DE JULIOL DE 2005.

====================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia set de juliol de dos mil cinc, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS REGIDOR (CIU)

MARIA JOSÉ RECODER I SELLARES REGIDORA (CIU)

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PP)

ANTONIO SÚNICO BATXILLERIA REGIDOR (PP)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)

MARIA ROSA CUSCÓ I ALBERÓ CONSELLERA DELEGADA (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

Hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

El Sr. Alcalde indica que, per tràmit d'urgència, convindria tractar en aquesta sessió plenària una proposta de Declaració Institucional per l'atemptat ocorregut a Londres.

La urgència és apreciada pel Ple Municipal per unanimitat (27).

 

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL

"Les explosions ocorregudes aquest matí a la xarxa de transports de Londres ens han tornat a corprendre i indignar profundament, com sempre passa amb aquests fets.

Sigui allà on sigui i colpeixi a qui colpeixi, no deixen d'esgarrifar-nos les conseqüències de les accions criminals com aquestes. No podem deixar de pensar en les víctimes i afectats que aquestes condemnables accions terroristes generen.

Per aquests motiu, proposo als grups municipals l'aprovació de la següent declaració institucional:

Primer

. Tal com hem fet sempre davant fets semblants, rebutgem i condemnem els atemptats terroristes d'aquest matí a Londres, que no tenen, ni els hi donarem mai, cap justificació.

Segon

. Manifestem en nom dels ciutadans i ciutadanes de Mataró el nostre suport als afectats i a les seves famílies, i molt especialment el nostre condol i el més intens sentiment a les de les víctimes mortals.

Tercer

. Expressem la solidaritat dels mataronins i les mataronines al poble de Londres i a les seves institucions, fet que transmetrem a l'alcalde de la capital britànica.

Quart

. Volem expressar també la nostra voluntat i convicció de que els terroristes siguin derrotats sense condicions, amb tota la fermesa i des de l'Estat de Dret, en defensa de la vida, i de la legalitat democràtica com expressió del nostre sistema de llibertats. La vida, la convivència, la democràcia i la llibertat són valors que mai no permetrem que ningú posi en entredit."

A continuació, tots els membres del Consistori es posen dempeus i guarden un minut de silenci en homenatge a les víctimes del brutal atemptat ocorregut avui a la ciutat de Londres.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

1 - APROVACIÓ SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRA QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 3 DE FEBRER DE 2005.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

2 - DESPATX OFICIAL

  • No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.

 

DICTAMENS

ALCALDIA

3 - MODIFICACIÓ COMPOSICIÓ COMISSIONS INFORMATIVES MUNICIPALS.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"Per acord plenari de 13 de maig de 2004 es va aprovar la composició de les Comissions Municipals Informatives.

En data 27 de maig de 2005, el Sr. Joan López Alegre va presentar la seva renuncia com a regidor d'aquest Ajuntament, renuncia que va ser acceptada pel Ple de la Corporació el dia 2 de juny de 2005.

En el Ple extraordinari de 30 de juny de 2005 va tenir lloc la presa de possessió al càrrec de regidor per part del Sr. Carlos Súnico Batchilleria, El grup municipal del Partido Popular el 30-6-2005 comunica la voluntat del seu grup de canviar els seus representants en la Comissió Informativa Municipal de Via Pública, substituint al Sr. Paulí Mojedano Singla pel Sr. Carlos Súnico Batchilleria i en la Comissió Especial d'Organització, substituint al Sr. Joan López Alegre pel Sr. David Rovira i Suñé.

Per tot això, aquesta Alcaldia proposa a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

Primer.-

Modificar la composició en la Comissió Informativa Municipal següent:

  • VIA PÚBLICA

President: Ramon Bassas Segura (PSC)

Vicepresident : Genís Bargalló i Checa (ERC)

Vocals: Fermí Manchado Zambudio (PSC)

Francesc Melero Collado (PSC)

Josep Lluís Martí i Julià (CiU)

Josep Vicent García i Caurín (CiU)

Carlos Súnico Batchilleria (PP)

José Manuel López González (PP)

Josep Comas Valls (ICV-EUiA)

Segon.-

Modificar la composició en la Comissió Informativa especial que quedarà integrada de la següent manera :

  • Comissió Especial d'Organització.

President : Joan Antoni Baron Espinar (PSC)

Vicepresident : Genís Bargalló i Checa (ERC)

Vocals: Pilar Gonzàlez Agàpito (PSC)

Ramon Bassas Segura (PSC)

Josep Lluís Martí i Julià (CiU)

Joaquim Fernàndez i Oller (CiU)

David Rovira i Suñé (PP)

Paulí Mojedano i Singla (PP)

Jaume Graupera Vilanova (ICV-EUiA)

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

4 - RATIFICACIÓ DECRET ALCALDIA 4680/2005 DE 27 DE MAIG, DESIGNACIÓ PATRÓ DE LA FUNDACIÓ PRIVADA UNIÓ DE COOPERADORS DE MATARÓ.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la ratificar el següent Decret :

"DECRET

4680/2005 de 27 de maig

 

Assumpte:

Designació d'un patró de la Fundació privada Unió de Cooperadors pel foment de l'economia social i la rehabilitació urbana.

 

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2005 - AL

 

El Ple de l'Ajuntament de Mataró, en sessió de data 3 d'abril de 2003, va aprovar la constitució de la "Fundació privada Unió de Cooperadors de Mataró pel foment de l'economia social i la rehabilitació urbana".

L'article dissetè dels seus Estatuts preveu que el Patronat inicial de la Fundació estarà composat, entre d'altres. pels següents membres: "dos components nomenats per l'Ajuntament de Mataró entre les persones que tinguin responsabilitats en l'àmbit de la promoció econòmica i l'urbanisme a la ciutat de Mataró".

El Ple de l'Ajuntament de Mataró, en sessió de data 17 de juny de 2004, va designar com a patró de la Fundació al Sr. Antoni Civit i Rey, com a conseller delegat de Promoció Econòmica.

Per Decret de l'Alcaldia núm. 2815/2005 de 5 d'abril, es van revocar temporalment les competències delegades per Decret 3769/2004 de 11 de maig en matèria de Promoció Econòmica així com la Presidència de l'IMPEM, al regidor Sr. Antoni Civit i Rey, mentre durés la tramitació de l'expedient administratiu que havia instruït el Secretari de la Corporació.

Feta pública la voluntat de renunciar al càrrec de regidor del Sr. Civit, per Decret d'Alcaldia núm. 3837/2005 de 2 de maig, es van delegar les competències en matèria de Promoció Econòmica, així com la Presidència de l'IMPEM, a la regidora Sra. Alicia Romero Llano.

A la vista de l'exposat, d'acord amb el cartipàs municipal RESOLC:

Primer.-

Designar com a patró de la Fundació privada Unió de Cooperadors de Mataró pel foment de l'economia social i la rehabilitació urbana a la Sra. Alicia Romero Llano, consellera delegada de Promoció Econòmica.

Segon.-

Ratificar aquesta Resolució en el proper Ple que es celebri."

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5).
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

5 - APROVACIÓ CALENDARI FESTES LOCALS A MATARÓ PER A L'ANY 2006.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"Vist l'Ordre TRI234/2005 d'11 de maig, publicada al DOGC núm. 4394 de 30 de maig de 2005, del departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, per la qual s'estableix el calendari oficial de festes laborals per a l'any 2006.

Atès que d'acord amb l'article 46 del RD 2001/83 de 28 de juliol, la proposta de festivitats local és competència del Ple.

En ús de les atribucions que la llei em confereix, proposo a l'Ajuntament PLE l'adopció dels següents acords :

Primer.-

Proposar al Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya com a festes locals, retribuïdes i no recuperables en el municipi de Mataró per a l'any 2006, les següents :

  • 5 de juny, dilluns de Pasqua Granada, Fira a Mataró.
  • 27 de juliol, dijous festa major de Les Santes.

Segon.-

Comunicar-ho al Departament de Treball i Indústria, Delegació Territorial de Barcelona, al servei de Premsa i a l'Institut Municipal de Promoció Econòmica, per al seu coneixement i publicació als mitjans habituals i als sectors econòmics i socials de la ciutat."

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

 

6 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN EL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-EUIA I EL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA PER DEMANAR EL TRASPÀS DE LES OFICINES DE BENESTAR SOCIAL DE LA GENERALITAT ALS AJUNTAMENTS.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista,

"Atès que un dels objectius de gestió més important de l'actual govern de Catalunya en matèria de serveis socials és la configuració d'un nou model de gestió que porti els serveis més a prop dels ciutadans de Catalunya.

Atès que aquest acostament a la ciutadania quedava reflectit en l'anomenat Pacte del Tinell, on s'explicitava l'elaboració d'una Nova Llei de Serveis Socials de Catalunya, on un dels principals objectius era respectar el principi de subsidiarietat i, per tant, la revisió dels nivells competencials, amb una aposta decidida vers la municipalització, traspassant als ajuntaments les oficines de serveis socials, els casals d'avis, els serveis comunitaris i d'acció cívica, etc., amb el finançament adequat.

Atès que, malgrat el temps transcorregut des d'aquests acords i la constitució del govern, no tenim coneixement de quines mesures de capteniment té el Govern de la Generalitat de Catalunya per a l'acompliment d'aquests propòsits i quin és el calendari previst.

Per tot això,

DEMANEM:

PRIMER.-

Que es CONCRETI el traspàs als ajuntaments de les oficines de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya i dels seus recursos per tal de garantir la plena integració de la Xarxa de Serveis Socials des d'una òptica municipalista i de proximitat.

SEGON.-

Que es CONSTITUEIXIN els mecanismes necessaris, a través d'una mesa de seguiment Generalitat-Ajuntaments, per a la concreció del traspàs i el seu calendari amb els ajuntaments.

TERCER.- DONAR TRASLLAT

d'aquests acords a la Generalitat de Catalunya, ajuntaments i associacions municipalistes de Catalunya, així com al conjunt d'institucions municipalistes. "

El senyor Genís Bargalló, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, creu que aquesta proposta de resolució és inadequada i incoherent atès el marc actual de redacció de l'Estatut de Catalunya.

El Pacte del Tinell, al qual s'ha fet referència, apunta la necessitat de l'elaboració d'una nova llei de Serveis Socials a Catalunya que tendeixi a la municipalització dels serveis socials, entre els quals, el trasllat dels casals d'avis, els serveis comunitaris i les oficines de Benestar Social, però d'una manera global i amb el finançament adequat. Per tant, no té sentit demanar només el trasllat de les oficines de Benestar Social i deixar de banda la resta de serveis socials.

Tanmateix, el Sr. Bargalló no considera oportú l'establiment d'una mesa de seguiment atès que el mateix pacte ja estableix el marc de negociació adequat amb tots els agents socials implicats per a l'elaboració de l'esmentada llei de Serveis Socials.

Finalment, doncs, abans de dur a terme cap acció concreta a nivell social, és important esperar a que prosperi la proposta del nou Estatut de Catalunya, veure com queda el sistema de finançament català i així poder endegar polítiques socials concretes amb els recursos pertinents. Per tots aquests motius, ERC confirma que s'hi abstindrà.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, recorda que des de fa molts anys els ajuntaments estan duent a terme polítiques en el camp del Benestar Social per donar sortida a problemes concrets dels ciutadans. Degut a què treballen sense els ajuts necessaris, en una situació de desemparament i desorganització, disposar de les oficines de Benestar Social és una necessitat, ja prevista al Pacte del Tinell, però sobretot una urgència.

A més, cal llimar antigues aspreses i deixar de banda les crítiques que des dels partits d'esquerra es van llançar en un moment de desavinences polítiques, en referència a aquestes oficines, a fi d'impulsar el trasllat de les mateixes, que és tan prioritari per a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania.

En definitiva, aquesta proposta de resolució contribuiria a millorar la gestió en matèria social d'una manera eficaç perquè definiria com cal integrar i posar en funcionament les oficines de Benestar Social en les xarxes municipals.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, celebra el fet que el grup d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa doni prioritat als interessos de la ciutat per damunt dels interessos del Govern de la Generalitat en una qüestió tan important com aquesta.

D'altra banda, li sorprèn el fet que hi hagi una manca d'acord en aquesta matèria entre els propis membres del Govern tripartit, tractant-se d'un tema que està directament relacionat amb la qualitat de vida de la ciutadania, i que se'n faci un ús partidista a mode de guerra de retrets.

El Partit Popular sempre ha recolzat la descentralització de les responsabilitats en matèria social i pública per tal que recaiguin en els ens locals, que poden gestionar les accions socials de manera més eficaç tot garantint una millor qualitat de vida als ciutadans.

Els ajuntaments són la primera instància de la Generalitat, en formen part i, per tant, és lògic que vagin assumint un paper cada cop més rellevant; a diferència d'allò que es creia des d'altres forces polítiques. Cal que el Govern de la Generalitat augmenti la despesa que destina als municipis, que actualment se situa en el 13%, així com la transferència de responsabilitats en distintes àrees, tal com preveu el Pacte del Tinell.

En aquesta línia, convé resoldre qüestions concretes com ara l'inexplicable tancament de les oficines de Benestar Social durant el mes d'agost, comunicar quin serà el procés de descentralització, com es valora i reconeix el paper dels ajuntaments en aquest procés, quan es posarà en marxa i amb quins recursos.

El Sr. Mojedano confirma que el seu grup hi votarà a favor.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, expressa que el vot del seu grup serà contrari a la proposta de resolució plantejada perquè no creu que el moment en què es presenta sigui el més oportú.

D'una banda, el marc no és l'adequat perquè encara s'està discutint l'elaboració de l'Estatut de Catalunya i s'està tramitant la llei de Serveis Socials i, per tant, intentar repartir les competències de la Generalitat i de l'Ajuntament de Mataró prèviament a la resolució d'aquestes dues qüestions és força inadequat.

D'altra banda, el seu grup tampoc creu que l'autonomia local sigui sinònima d'un buidatge estricte de competències del Govern de la Generalitat. En tot cas, cal un repartiment concertat i global de tasques, que s'ha de decidir de manera conjunta. Per tant, tampoc el Ple de l'Ajuntament de Mataró és el lloc idoni per a discutir com ha de fer-se aquest repartiment de competències. Finalment, el Sr. Esperalba mostra el seu acord amb el fet que la prioritat és el ciutadà i que cal promoure iniciatives que millorin la seva qualitat de vida, però creu que tal i com s'està presentant la proposta fa pensar més en què se'n vol fer un ús partidista que en un interès social.

En definitiva, el seu grup està d'acord en què es traslladin les oficines de Benestar Social però un cop quedi aclarida la qüestió de l'Estatut i s'apliqui la llei de Serveis Socials a nivell global. De moment, cal esperar.

El senyor Ramon Bassas fa extensiu l'interès de tots els grups municipals pel trasllat de les oficines de Benestar Social, com a mesura cabdal i positiva. De fet, el desacord només rau en com fer-ho i on fer-ho; les posicions no estan tan allunyades analitzat des d'aquest punt de vista.

Tanmateix, la Federació d'Associació de Veïns ha posat de manifest la manca de qualitat en la prestació de serveis socials des de l'oficina de Benestar Social, fet que assenyala que convé una millora de la mateixa i un repartiment de competències a fi que les oficines municipals n'assumeixin de noves. Aquesta proposta de resolució també serviria per refermar la posició local davant el Govern de la Generalitat que, d'altra banda, tampoc s'ha posicionat oficialment en aquesta matèria, atès que no se'n parla en la nova llei de Serveis Socials (com a mínim en les bases de la llei aparegudes a Internet).

Tampoc el trasllat de les oficines és un tema massa complicat a nivell de posada en marxa ni implica cap buidatge de competències de la Generalitat perquè és tracta simplement de reforçar i garantir més eficàcia a l'hora d'atendre les necessitats socials de la ciutadania. A més, les oficines mixtes d'habitatge són el clar exemple que aquest tipus d'iniciatives funcionen i no suposen cap mena d'entrebanc ni en la gestió municipal ni en la gestió general; ans al contrari, constitueixen un avantatge per al ciutadà i una clara millora. El camp de la sanitat ens en dóna un altre exemple.

Finalment, el seu grup apel·la al compromís del Govern de Catalunya.

El senyor Joaquim Esperalba repeteix que el seu grup hi està a favor i que només és el procediment, perquè ni és el moment ni és la manera, allò que no veuen massa clar. Reitera que la sensació és que tot plegat es belluga per altres interessos que no són estrictament el benefici de la ciutadania i que cal un estudi més exhaustiu sobre la qüestió abans d'endegar una iniciativa d'aquesta mena.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 19, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5).

Vots en contra: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

Abstencions: 2, corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.

 

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 7 i 8 per venir referits a temàtiques coincidents.

7 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE RECOLZAMENT ALS PARLAMENTARIS VIATGE DE DIPUTATS CATALANS AL SAHARA.

8 - MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA DE SUPORT AL PROCÉS DE PAU AL SÀHARA OCCIDENTAL.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, i el senyor Genís Bargalló, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, deixen les seves propostes sobre la taula a favor de la proposta del Parlament de Catalunya.

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA AMB MOTIU DELS DARRERS ESDEVENIMENTS AL SÀHARA OCCIDENTAL

Palau del Parlament, 30 de juny de 2005

Davant els esdeveniments d'aquests darrers dies als territoris ocupats del Sàhara Occidental, amb repressions de les manifestacions pacífiques de la població i amb una creixent violació dels drets humans, i davant l'actitud del Govern marroquí, el Parlament de Catalunya:

1. Declara la seva condemna més enèrgica tant de la repressió de manifestacions pacífiques com de la creixent violació dels drets humans dels sahrauís portades a terme per l'exèrcit i la policia marroquins.

2. Demana un respecte escrupolós dels drets humans de la població sahrauí i dels altres habitants del Sàhara Occidental, i insta el Govern marroquí a garantir-los.

3. Manifesta la seva protesta davant la negativa del Govern marroquí a permetre que diverses delegacions, entre les quals es troba la integrada per diputats del Parlament de Catalunya, poguessin visitar el Sàhara Occidental.

4. Insta el Govern espanyol a prosseguir les gestions diplomàtiques necessàries, tot pressionant el Govern marroquí per tal que salvaguardi els drets de la població sahrauí que habita al Sàhara Occidental i a construir un consens internacional perquè es resolgui de manera justa el darrer procés de descolonització d'Àfrica.

5. Reitera les diverses declaracions que s'han fet els darrers anys en pro del dret d'autodeterminació del poble sahrauí, del compliment de la legalitat internacional i de les resolucions de les Nacions Unides, de la celebració del referèndum que preveu el Pla Baker i de la suficiència de l'ajut humanitari per als campaments de refugiats de Tindouf. En aquest sentit, el Parlament de Catalunya va assumir tant la Resolució final com el Pacte interparlamentari per a la descolonització del Sàhara Occidental aprovats en la IX Conferència dels Intergrups Parlamentaris Pau i Llibertat al Sàhara, celebrada en el Parlament de les Illes Balears els passats 11 i 12 de març.

6. Valora positivament les missions d'observació que s'estan intentant dur a terme als territoris ocupats des del Congrés, el Senat i altres institucions, i també des de la societat civil.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, insisteix en la importància de recolzar la proposta del Parlament de Catalunya en aquesta matèria, que de ben segur serà fruit de debat públic en el marc de la cimera hispano-marroquí que tindrà lloc al mes de setembre.

Així doncs, el seu grup condemna la repressió de les manifestacions pacífiques així com la creixent violació dels drets humans exercida contra el poble sahrauí, recolza la protesta davant la negativa del Govern marroquí a permetre l'entrada de delegacions i insta el Govern espanyol a prosseguir les gestions diplomàtiques necessàries. Finalment, el Sr. Bassas expressa el seu acord ferm al dret d'autodeterminació dels saharauís.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, celebra que en el marc del Ple totes les forces estiguin unides en senyal de recolzament i solidaritat amb el poble sahrauí.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

9 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA PER RECLAMAR QUE EL RÈGIM LOCAL SIGUI COMPETÈNCIA EXCLUSIVA DE LA GENERALITAT.

El senyor Genís Bargalló, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la següent proposta de resolució :

"Fa més de 25 anys es constituïen els primers ajuntaments democràtics. Uns mesos més tard, el Principat aprovava el seu Estatut d'Autonomia. Ambdós processos van representar avenços molt substancials respecte a la situació anterior. Alhora, però, a causa de les limitacions polítiques dels anys de la transició postfranquista i dels constrenyiments del marc constitucional espanyol, van originar €o perpetuar€ dèficits importants que en bona part s'han arrossegat fins ara.

Els ajuntaments democràtics han esdevingut en aquest període els protagonistes actius de la vida social i econòmica del país, han estat agents de catalanització i han posat en marxa molts dels serveis bàsics necessaris per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. Amb tot, la incapacitat de vertebrar un model d'organització territorial propi €i una superposició d'administracions que no ha facilitat gens l'exercici del principi de subsidiarietat€, la problemàtica generada per un marc competencial poc ajustat a la realitat i pel creixent nivell de despesa supletòria, i les greus limitacions hisendístiques dels ens locals han acabat generant una situació insostenible que cal superar en el període constituent que ara s'obre.

L'Estatut, per la seva banda, ha significat, en primer lloc, la recuperació de les institucions d'autogovern, però des d'un punt de vista municipalista cal constatar que aquest text no té prou en compte el paper dels ajuntaments. Ara, doncs, és el moment de fer un decidit pas endavant per superar aquesta mancança.

Així, davant dels treballs de reforma de l'Estatut i la voluntat de l'Estat de reformar també les bases de l'actual règim local, cal fixar uns principis vàlids per als ajuntaments dels propers anys que ens permetin donar resposta a les creixents necessitats que ens planteja la ciutadania.

Es per això que proposem l'adopció dels següents ACORDS:

1r. Reclamar que el règim local sigui realment una competència exclusiva de la Generalitat. Els municipis no podem permetre que formalment aquesta competència estigui atribuïda a la Generalitat i que, a la pràctica, l'Estat €a través de la legislació bàsica€ lamini el repartiment competencial.

2n. Manifestar la necessitat que l'Estatut que sorgeixi del nostre Parlament deixi ben clar que és el nostre govern qui legisla sobre règim local i que limiti l'abast de les lleis de bases a aquells aspectes que realment siguin bàsics.

3r. Demanar que l'Estatut reculli els àmbits en què els municipis tindran competències.

4t. Expressar la necessitat que l'Estatut defineixi els principis d'autonomia, subsidiarietat, proporcionalitat i flexibilitat, i també que reculli el principi de suficiència financera. El nostre país sap què és patir un règim insuficient de finançament i aquesta insuficiència ha estat suportada també pels nostres municipis, especialment pel fet d'haver de donar resposta als anomenats serveis impropis. Per tant, els municipis necessiten un règim de finançament equiparable a les competències que exerceixen.

6è. Fer arribar aquesta moció a la Ponència redactora del projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya i a tots els grups del Parlament de Catalunya."

El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, anuncia d'entrada l'abstenció del seu grup pel que fa a la proposta de resolució presentada. El Sr. Graupera fa al·lusió a raons d'oportunitat per argumentar l'abstenció, ja que en aquests moments s'està negociant un document conjunt que haurà de ser defensat en clau d'unitat davant les Corts espanyoles quan arribarà el moment i, per tant, l'aprovació d'aquesta proposta es podria fàcilment interpretar com una mostra de desconfiança i pressió envers els redactors de l'avantprojecte d'Estatut.

Amb tot, el seu grup reitera la voluntat d'augment dels recursos financers dels municipis i la concreció a l'alça de les seves capacitats.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, comença dient que aquesta proposta de resolució sotmesa a votació no entra dins el marc legal actual previ a la reforma de l'Estatut i de l'actual sistema de finançament. No deixa de sorprendre el fet que el Govern del tripartit no sigui capaç d'assolir un acord en aquesta matèria, tan essencial per a la ciutadania, i reitera que es pot ser profundament autonomista i, alhora, municipalista, sense caure en contradiccions.

A més, en aquests moments, s'ha produït un fet cabdal que és la convenció d'alcaldes de municipis socialistes, en què s'han afirmat sentències com ara: "de tutela dels recursos municipals per part de la Generalitat, res de res", perquè suposaria una regressió de les competències locals. Aquesta és una afirmació que el Partit Popular ha sempre mantingut, així com la necessitat d'un augment dels recursos del Fons de Cooperació Local.

Tanmateix, sorprèn el fet que l'esmentada convenció faci palès el desacord existent en el si del Govern tripartit en una matèria tan important, que obliga a aturar les prioritats del país. No s'entén perquè ERC va recolzar en el seu moment els acords del Tinell, que ja preveien aquest traspàs de competències, i ara se'n facin enrere. No es pot obviar el fet que Ajuntament és també Generalitat i Estat.

En definitiva, el Sr. Mojedano creu que la intenció d'ERC amb la presentació d'aquesta proposta és retallar els interessos locals a fi que la Generalitat hi exerceixi una tutela encara més àmplia. La posició del PP serà contrària a la proposta.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, reitera que la voluntat del seu grup i d'ERC, en presentar la proposta de resolució, és únicament reforçar el paper que totes les forces polítiques representades en l'Ajuntament estan fent envers l'obtenció del millor Estatut possible a fi de garantir els drets de la nació catalana.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, comença fent al·lusió a la complexitat del terme "nació" i a la inoportunitat del debat sobre la proposta tot just ara que hi ha una ponència oberta en el si del Parlament de Catalunya per a tractar totes aquestes qüestions.

El portaveu socialista aclareix que el seu grup votarà en contra de la proposta tot i que admet que són contraris als punts 1 i 2 de la mateixa, però no a la resta. Fóra bo que es fes una declaració de competències des del marc del nou Estatut de Catalunya i, per això, caldria reconèixer l'autonomia local, que no defensen els punts 1 i 2 perquè apunten més aviat cap a un nou centralisme.

En definitiva, la posició del grup Socialista és esperar als treballs finals de la Comissió d'elaboració de la reforma d'Estatut i es mostra confiat en què l'acord serà possible un cop aquesta tasca finalitzi.

El senyor Genís Bargalló reitera breument que el seu grup no entra en contradicció perquè, finalment, l'únic que pretén amb les dues propostes plantejades és l'augment de competències per part de la Generalitat respecte el Govern central.

En resposta a les paraules del Sr. Bassas, el Sr. Bargalló diu que centralisme per centralisme, prefereix el de la Generalitat.

El senyor Joaquim Esperalba constata que el fet que hi hagi discrepàncies respon a la coexistència de diferents partits de diferent natura, que defensen allò en què creuen: bàsicament, els nacionalistes, d'una banda, que defensen els interessos de la Generalitat i els no nacionalistes, de l'altra.

En referència a la intervenció del Sr. Bassas, no s'acaba de creure que el Partit Socialista estigui en contra dels punts 1 i 2 de la proposta perquè l'únic que s'hi defensa és l'augment de competències de la Generalitat en matèria de finançament.

En definitiva, el seu grup no renuncia al municipalisme sinó que pretén reforçar i recolzar el paper de la Generalitat ara que ha d'afrontar el procés de reforma de l'Estatut.

 

El senyor Jaume Graupera mostra el seu desacord amb la visió simplista de la natura dels partits catalans exposada pel Sr. Esperalba tot dient que ningú no ha de donar lliçons de nacionalisme al grup d'ICV-EUA perquè sempre ha defensat l'obtenció de quotes més elevades d'autogovern.

EL senyor Paulí Mojedano, també en resposta a la intervenció del Sr. Esperalba, reitera que és cert que el seu grup no és nacionalista però que la discussió no és pertinent. Allò que s'està sotmetent a debat és la necessitat d'augmentar les capacitats dels ajuntaments en matèria de competències, recursos i sensibilitat municipal. Per exemple, es parla de sensibilitat quan un ajuntament emprèn una iniciativa municipal i envia una carta a la consellera d'Ensenyament per a mostrar-li el seu desacord amb una decisió unilateral presa des de la Generalitat i que perjudica la ciutat, tal com ha succeït recentment arran de la decisió de tancament de dues aules en dos IES de Mataró.

El senyor Alcalde, Joan Antoni Baron, afegeix que evidentment la seva tasca és anteposar els interessos de la ciutat a qualsevol interès partidista. En aquesta mateixa línia, recorda que, a banda de l'esmentada carta a la consellera, també ha presentat queixes per la manca de personal de policia en les oficines d'expedició del DNI de la ciutat o pel mal funcionament de l'estació de RENFE quan ha estat escaient.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 8, corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11),corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5).

Abstencions: 3, corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa.

 

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

10 - AUTORITZAR A LA SOCIETAT MUNICIPAL PROHABITATGE MATARÓ SA A LA CONCERTACIÓ D'UNA OPERACIÓ DE PRÉSTEC PER IMPORT DE 359.764,00 € DAVANT L'ENTITAT FINANCERA BANC SANTANDER CENTRAL HISPANO , SA. PER AL FINANÇAMENT DE LES OBRES DE REHABILITACIÓ DE 14 HABITATGES AL C/ MADOZ 28-30.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Vist l'expedient tramitat en relació a la sol·licitud de la societat Prohabitatge SA, d'una operació de préstec a llarg termini pel finançament de les obres de rehabilitació de 14 habitatges al C/ Madoz, en virtut del que estableix l'article 54 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (BOE 9/3/04).

PROPOSO:

Primer.- Autoritzar a la societat mercantil Prohabitatge SA, davant l'entitat financera Banc Santander Central Hispano SA en l'operació de crèdit de quantia de 359.764,00 euros amb destí al finançament de les obres de rehabilitació de 14 habitatges al C/ Madoz, i amb les següents condicions financeres:

Capital

359.764,00 euros

Interès

Euríbor trim. + 0,40%

Període de carència

Fins 31/12/2005

Període d'amortització

Fins a 7 anys

Periodicitat

Trimestral

Comissió obertura

0,07%

Garanties

Aval de PUMSA

Destí

Obres de rehabilitació 14 habitatges al C/ Madoz

 

Segon.- Comunicar el present acord a la societat mercantil Prohabitatge SA."

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, avança que el seu grup s'abstindrà en els punts 10 i 11 atès que les condicions d'un i altre préstec són diferents tot i que provenen de la mateixa entitat financera, el Banc Santander Central Hispano. En un cas és pitjor que en l'altre.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

11 - AUTORITZAR A LA SOCIETAT MERCANTIL PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA, A LA CONCERTACIÓ D'UNA OPERACIÓ DE CRÈDIT DE 6.000.000,00 €, DAVANT L'ENTITAT FINANCERA DEL BANC SANTANDER CENTRAL HISPANO SA, PER AL FINANÇAMENT DE LA PARTICIPACIÓ DE PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA EN EL 50% DE LA CONSTITUCIÓ DE LA SOCIETAT MIXTA PER AL DESENVOLUPAMENT DEL SECTOR URBANÍSTIC IVECO-RENFE-FARINERA / VEÏNAT DE VALLDEIX.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Vist l'expedient tramitat en relació a la sol·licitud de la societat Pumsa, d'una operació de préstec a llarg termini pel finançament de la participació de PUMSA en el 50% de la constitució d'una societat mixta per al desenvolupament del sector urbanístic Iveco-Renfe-Farinera i el veïnat de Valldeix, en virtut del que estableix l'article 54 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (BOE 9/3/04).

PROPOSO:

Primer.- Autoritzar a la societat mercantil PUMSA, a la concertació d'una operació de crèdit de 6.000.000,00 euros, davant l'entitat financera del Banc Santander Central Hispano SA, per al finançament de la participació de PUMSA en el 50% de la constitució d'una societat mixta per al desenvolupament del sector urbanístic Iveco-Renfe-Farinera i el veïnat de Valldeix, amb les següents condicions financeres:

Capital

6.000.000,00 euros

Interès

Euríbor trim. + 0,195%

Modalitat

Pòlissa de crèdit

Termini

4 anys

Període de revisió

Trimestral

Liquidació d'interessos

Trimestral per vençút

Garanties

Aval de COPCISA

Destí

Aportació de capital social per a la constitució d'una empresa mixta amb COPCISA

 

Segon.- Comunicar el present acord a la societat mercantil Pumsa."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 12, 22 I 23 per venir referits a temàtiques coincidents.

-Servei de Compres i Contractacions-

12 - APROVACIÓ DEL PLEC DE CLÀUSULES ECONÒMIQUES ADMINISTRATIVES I TÈCNIQUES PARTICULARS QUE REGIRÀ LA CONTRACTACIÓ, MITJANÇANT CONCESSIÓ, DEL SERVEI PÚBLIC DE CONSTRUCCIÓ, EXPLOTACIÓ I CONSERVACIÓ DE DOS APARCAMENTS SUBTERRANIS, SITUATS AL PARC DE CERDANYOLA (LOT NÚM. 1) I A LA PL. OCCITÀNIA (LOT NÚM. 2), MITJANÇANT CONCURS I PROCEDIMENT OBERT, I CONVOCAR LICITACIÓ.

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"Vista la sol·licitud efectuada pel gerent de l'empresa municipal GESTIÓ INTEGRAL DE TRÀNSIT MATARO, SL., en endavant GINTRA, en la data de 22 de juny del 2005, relativa a la tramitació de l'expedient de contractació del servei públic de construcció, explotació i conservació de dos aparcaments subterranis al subsòl del Parc de Cerdanyola i a la Pl. Occitània.

Vist l'informe emès pel Secretari General i l'Interventor de Fons Municipals, ambdós de data 28 de juny del 2005, sobre l'adequació dels plecs de clàusules econòmiques administratives i tècniques particulars que han de regir les dues concessions abans esmentades a la legislació vigent.

Atès el previst als arts. 5.2, arts. 154 a 170 ambdós inclosos, i concordants del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, així com al previst al Decret de la Generalitat de Catalunya 179/1995, de 13 de juny de 1995, pel qual s'aprova el Reglament d€obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya (ROAS) en matèria de concessions.

En virtut de les competències delegades qui subscriu, Consellera-Delegada de Serveis Centrals i Planificació, PROPOSA al Ple Municipal l'adopció dels següents acords:

Primer.- Iniciar l'expedient de contractació, mitjançant procediment obert, concurs i amb la modalitat de concessió, del servei públic de construcció, explotació i conservació de dos aparcaments subterranis al subsòl del Parc de Cerdanyola, corresponent al lot núm. 1, i de la Pl. Occitània, corresponent al lot núm. 2, amb una durada màxima per a l'explotació d'ambdues concessions de fins a 50 anys.

 

Segon.- Aprovar en concepte de tarifes màximes a aplicar:

  • per l'arrendament de places d'aparcament, l'import de 80'00 euros mensuals per plaça, més l'IVA. corresponent.

  • per la transmissió del dret d'ús de les places, l'import de 16.000'00 euros per plaça, més l'IVA. corresponent.

Tercer.- Aprovar el plec de condicions econòmiques administratives i tècniques particulars que regiran la contractació, mitjançant la modalitat de concessió, procediment obert i forma de concurs, del servei públic de construcció, explotació i conservació de dos estacionaments subterranis en el subsòl de domini públic municipal situats al Parc de Cerdanyola i a la Pl. Occitània, respectivament.

Quart.- Convocar licitació per a l'adjudicació de les dues concessions a què fa referència l'apartat primer de la part resolutiva d'aquest acord, i obrir als efectes un termini de 20 dies hàbils a comptar a partir del següent al de la publicació de l'anunci de licitació en el BOP de la província de Barcelona, per a la presentació de proposicions pels interessats.

Cinquè.- Es condicionen els efectes del present acord en primer lloc a l'aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana de Mataró, aprovada inicialment pel Ple municipal de 7 d'abril de 2005, i en segon lloc a l'aprovació definitiva dels projectes bàsics i de reurbanització del Parc de Cerdanyola i de la Pl. Occitània, aprovats inicialment pel Ple Municipal en la data de 07/07/2005."

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

22 - APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE BÀSIC D'APARCAMENT AL PARC DE CERDANYOLA, PROMOGUT PER L'EMPRESA PÚBLICA MUNICIPAL PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ SA.

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"En data 20 de juny de 2005 Promocions Urbanístiques de Mataró ( PUMSA) ha entrat en el Registre municipal l'escrit 200500024799, acompanyat d'un exemplar de projecte bàsic relatiu a la futura construcció d'un aparcament al parc de Cerdanyola, sol·licitant la seva aprovació.

Aquestes bases tècniques, regiran, conjuntament amb les prescripcions que s'han formulat des del servei d'Obres i des d'altres serveis municipals, per a crear un document tècnic administratiu que en el seu dia s'utilitzarà per a convocar el corresponent concurs de concessió d'obra, consistent en la redacció del projecte executiu d'obra, la construcció, gestió i explotació del servei públic de l'aparcament.

El contingut d'aquestes bases tècniques son suficients per tal que dels documents que l'integren se'n puguin conèixer l'entitat d'aquesta nova instal·lació, que s'anomena Projecte bàsic d'aparcament al parc de Cerdanyola.

Examinat el "Projecte bàsic d'aparcament al parc de Cerdanyola", redactat per l'arquitecte Feliu Llobet Dalmases, per encàrrec de Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA), que té per objecte la construcció d'un edifici destinat a aparcament públic, situat al parc de Cerdanyola a l'avinguda Gatassa de Mataró, amb un pressupost d'execució per contracte de 4.166.047,20 €.

Aquest projecte es desenvolupa ocupant part del Parc de Cerdanyola. L'edifici defineix en planta un rectangle de dimensions aproximades 72,90 m de longitud per 32,40 m d'amplada, que configura una gran caixa contenidor.

La superfície total construïda serà de 6.448,91 m2, desglossats de la següent manera:

  • Planta intermitja 15,75 m2
  • Planta €1 2.215,55 m2
  • Planta €2 2.361,96 m2
  • Planta €3 1.476,78 m2
  • Rampa accés 328,52 m2
  • Serveis públics 50,35 m2

El cap del servei d'Obres, en data 22 de juny de 2005, ha informat que no hi ha cap impediment d'ordre tècnic que impedeixi la seva aprovació inicial, però esmenta una sèrie de condicionants que s'hauran de tenir en compte a l'hora de redactar el projecte executiu per la seva aprovació.

Donat que s'ha complimentat el tràmit de l'article 36 del ROAS sobre l'examen previ dels projectes d'obres locals ordinàries, quan aquests no hagin estat elaborats pels serveis tècnics municipals.

Vist l'article 23 del mateix text legal sobre la competència municipal per redactar i aprovar bases tècniques a les quals s'ha de subjectar el projecte d'obra.

Vistos els articles 37 i següents del Reglament d'Obres i Serveis dels ens locals, i l'article 219.2 d) de la Llei 8/87, de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya sobre el contingut i aprovació dels projectes d'obres locals ordinàries

La consellera delegada d'Obres proposa al Ple municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Aprovar inicialment el "Projecte bàsic d'aparcament al parc de Cerdanyola", redactat per l'arquitecte Feliu Llobet Dalmases, per encàrrec de Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA), que té per objecte la construcció d'un edifici de tres plantes destinades a aparcament públic, situat al parc de Cerdanyola a l'avinguda Gatassa de Mataró, amb un pressupost d'execució per contracte de 4.166.047,20 €.

Segon.- Sotmetre l'esmentat projecte amb tota la seva documentació a informació pública pel termini de 30 dies, segons estableix l'art 219.2 de la Llei Municipal 8/87 de 15 d'abril de Règim Local de Catalunya i article 37 del ROAS, durant el qual es podran presentar les al·legacions i reclamacions que es considerin pertinents.

Tercer.- Donar trasllat dels anteriors acords a PUMSA i a GINTRA, conjuntament amb l'informe de data 22 de juny de 2005 emes pel cap del servei d'Obres, a fi i efecte que el projecte i l'informe, siguin incorporats com documentació tècnica, a la convocatòria de concurs de redacció del projecte executiu d'obra, construcció, gestió i explotació de l'aparcament, que l'empresa municipal GINTRA, Gestió Integral de Trànsit de Mataró SL, ha presentat al Consell de Administració el dia 16 de juny de 2005.

El projecte executiu haurà de ser aprovat prèviament, abans d'autoritzar l'inici de les obres.

Quart.- Notificar els anterior acords als serveis municipals de Manteniment, Mobilitat i Gestió Econòmica - Secció de Patrimoni- i Serveis Públics als efectes oportuns."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

23 - APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE BÀSIC D'APARCAMENT SUBTERRANI A LA PLAÇA OCCITÀNIA DE MATARÓ. (MARESME), PROMOGUT PER L'EMPRESA PÚBLICA MUNICIPAL PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ SA.

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"En data 20 de juny Promocions Urbanístiques de Mataró (PUMSA) ha entrat en el registre municipal l'escrit 2000500024800, acompanyat d'un exemplar de projecte bàsic relatiu a la futura construcció d'un aparcament subterrani a la plaça d'Occitània de Mataró, sol·licitant la seva aprovació.

Aquestes bases tècniques regiran, conjuntament amb les prescripcions que s'han formulat des del servei d'Obres, i des d'altres serveis municipals, per a crear un document tècnic administratiu que en el seu dia s'utilitzarà per convocar el corresponent concurs de concessió d'obra, consistent en la redacció del projecte executiu, la construcció, gestió i explotació del servei públic de l'aparcament.

El contingut d'aquestes bases tècniques son suficients per tal que dels documents que l'integren se'n puguin conèixer l'entitat d'aquesta nova instal·lació i que s'anomena Projecte bàsic d'aparcament subterrani a la plaça d'Occitània de Mataró (Maresme).

Examinat el "Projecte bàsic d'aparcament subterrani a la plaça d'Occitània de Mataró (Maresme)", redactat per l'enginyera de camins, canals i ports Maria Blanco i Bargalló, per encàrrec de Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA), que té per objecte la definició de les obres de construcció d'un aparcament subterrani a la plaça Occitània, dins del terme municipal de Mataró, amb un pressupost d'execució per contracte de 2.733.908,37 €.

L'aparcament està situat a la zona de la plaça, entre els carrers Joan Larrea, Goya, el passatge Bonminyó i el camí d'accés a la biblioteca Pompeu Fabra que creua tota la plaça Occitània.

Es tracta d'un aparcament subterrani de dos soterranis organitzats en semi plantes, amb una superfície total de 3.944 m2. La forma de la planta és rectangular, ja que s'adapta a la geometria de la plaça situada a la superfície.

La capacitat total de l'aparcament és de 176 places, distribuïdes de la següent manera:

- plantes 1A i 1B : 84 places

- plantes 2A i 2B : 92 places

A la primera planta existiran 4 places adaptades.

El cap del Servei d'Obres, en data 22 de juny de 2005, ha informat que no hi ha cap impediment d'ordre tècnic que impedeixi la seva aprovació inicial, però esmenta una sèrie de condicionants que s'hauran de tenir en compte a l'hora de redactar el projecte executiu per la seva aprovació.

Donat que s'ha complimentat el tràmit de l'article 36 del ROAS sobre l'examen previ dels projectes d'obres locals ordinàries quan aquests no hagin estat elaborats pels serveis tècnics municipals.

Vist l'article 23 del ROAS sobre la competència municipal per redactar i aprovar bases tècniques a les quals s'ha de subjectar el projecte executiu de l'obra.

Vistos els articles 37 i següents del Reglament d'Obres i Serveis dels ens locals, i l'article 219.2 d) de la Llei 8/87, de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya sobre el contingut i aprovació dels projectes d'obres locals ordinàries

La consellera delegada d'Obres proposa al Ple municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Aprovar inicialment el "Projecte bàsic d'aparcament subterrani a la plaça d'Occitània de Mataró (Maresme)", redactat per l'enginyera de camins, canals i ports Maria Blanco i Bargalló, per encàrrec de Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA), que té per objecte la definició de les obres de construcció d'un aparcament subterrani a la plaça Occitània dins del terme municipal de Mataró, amb un pressupost d'execució per contracte de 2.733.908,37 €.

Segon.- Sotmetre l'esmentat projecte amb tota la seva documentació a informació pública pel termini de 30 dies, segons estableix l'art 219.2 de la Llei Municipal 8/87 de 15 d'abril de Règim Local de Catalunya i article 37 del ROAS, durant el qual es podran presentar les al·legacions i reclamacions que es considerin pertinents.

Tercer.- Donar trasllat dels anteriors acords a PUMSA i a GINTRA conjuntament amb l'informe de data de 22 de juny de 2005 emes pel cap del servei d'Obres, a fi i efecte que el projecte i l'informe, siguin incorporats com documentació tècnica, a la convocatòria de concurs de redacció del projecte executiu d'obra, construcció, gestió i explotació de l'aparcament, que l'empresa municipal GINTRA, Gestió Integral de Trànsit de Mataró SL, ha presentat al Consell d'Administració el dia 16 de juny de 2005.

El projecte executiu haurà de ser aprovat prèviament, abans d'autoritzar l'inici de les obres.

Quart.- Notificar els anteriors acords als serveis municipals de Manteniment, Mobilitat i Gestió Econòmica - Secció de Patrimoni- i Serveis Públics als efectes oportuns."

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

-Servei de Recursos Humans-

13 - MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA DE PERSONAL.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"En sessió ordinària celebrada el dia 28 d'octubre de 2004, el ple de l'Ajuntament va acordar aprovar la plantilla de personal per l'any 2005. Ara es proposen les següents modificacions:

a) Modificacions a la plantilla del personal funcionari

  • Reconvertir una plaça de conserge en una plaça d'agent de la policia local.

b.- Modificacions a la plantilla del personal laboral

  • Reconvertir una plaça de peó en una plaça d'oficial primera.

FONAMENTS DE DRET

1. L€art. 27 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s€aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, especifica que la plantilla es pot modificar amb posterioritat a l€aprovació del pressupost municipal durant l€any de la seva vigència, per respondre a l€establiment de nous serveis, per l€ampliació, supressió o millora dels existents que no admetin demora per l€exercici següent, com també si respon a criteris d€organització interna.

Quan la despesa de la modificació per ampliació no es pugui compensar amb la despesa de la modificació per reducció, o per la disponibilitat de consignacions destinades a llocs vacants que no es pretenguin proveir en l€exercici, la modificació de la plantilla requerirà que s€aprovi l€expedient de modificació de crèdits del pressupost.

Consta a l'expedient que s'han fet les modificacions de partides pertinents, tot i que pel que fa a la reconversió de la plaça de conserge en una d'agent, la diferència de cost econòmic es tramitarà en el moment en què la plaça s'hagi de cobrir.

Per tot això, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents,

A C O R D S

Primer.- Modificar la plantilla aprovada pel ple en data 28 d'octubre de 2004, en el sentit següent:

a) Modificacions a la plantilla del personal funcionari

  • Reconvertir una plaça de conserge en una plaça d'agent de la policia local.

b.- Modificacions a la plantilla del personal laboral

  • Reconvertir una plaça de peó en una plaça d'oficial primera, amb efectes 15 de juny de 2005.

Segon.- Publicar aquesta modificació al BOP i al DOGC i trametre'n còpia a l€Administració de l€Estat i al departament de Governació de la Generalitat."

 

El senyor Joaquim Fernández, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, avança que el seu grup hi votarà favorablement perquè entenen que allò que es porta a aprovació és simplement una modificació que s'adapta al personal.

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

14 - DECLARACIÓ DE COMPATIBILITAT A PERSONAL DE L'AJUNTAMENT.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"FETS

La senyora NÚRIA COT BOSCH, funcionària de carrera, amb la categoria de delineant i la senyora JOANA MOGOLLÓN FERNÁNDEZ, funcionària interina amb la categoria d'auxiliar administrativa, han sol·licitat poder compatibilitzar les funcions que exerceix en aquest Ajuntament amb una activitat privada.

Aquesta segona activitat que sol·liciten compatibilitzar es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupen a l'Ajuntament de Mataró.

FONAMENTS DE DRET

La normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1190, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

L'art. 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats.

L'art. 329 del Decret 214/1990, declara la compatibilitat de l'exercici de la funció pública amb l'activitat privada si les dues activitats, la funció pública i la privada, no superen la jornada ordinària incrementada en un 50%.

L'art. 330 del Decret 214/1990, esmentat anteriorment, estableix que no és possible el reconeixement de compatibilitats amb activitats professionals si aquestes comporten la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'entitat local; si l'activitat està directament relacionada amb la què es desenvolupa en la unitat de l'Administració en la què es presti servei; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció, en el moment actual o en els darrers dos anys, en els assumptes del lloc públic on es troba.

L'art. 343 del mateix Decret manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

 

L'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, estableixen que correspon al Ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat,

VIST l'informe jurídic corresponent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents,

ACORDS

PRIMER.- Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada completa la senyora NÚRIA COT BOSCH, - delineant, adscrita al servei d'obres -, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar - exercici lliure de la professió d'arquitecte tècnic -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si comporta la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'Ajuntament de Mataró; o si està directament relacionada amb la què es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on treballa.

SEGON.- Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada completa la senyora JOANA MOGOLLÓN FERNÁNDEZ, - auxiliar administrativa al servei de Ciutat sostenible -, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar € enquestadora d'una empresa d'estudis de mercat -, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si comporta la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'Ajuntament de Mataró; o si està directament relacionada amb la què es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on treballa.

TERCER.- La declaració de compatibilitat del present acord, quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com del de segona activitat, que les interessades hauran de comunicar.

QUART.- Notificar el present acord a les persones interessades. "

 

VOTACIÓ: Ordinària
Vots favorables: Unanimitat. (27).

15 - DONAR COMPTE DEL NOMENAMENT DEL SENYOR RAMON VIADER COM A TRESORER ACCIDENTAL.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, dóna compte del següent decret :

"DECRET

4240/2005 de 12 de maig

Assumpte:

Nomenament del senyor Ramon Viader Bosch com a tresorer accidental

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2005 252 - AL

"FETS

1.- Per Decret 1239/2005, de 15 de febrer, l'Alcalde nomenà el senyor Josep Canal i Codina per ocupar pel sistema de lliure designació, el lloc de treball d'interventor de l'Ajuntament de Mataró, reservat a funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter estatal i acordà trametre la resolució a la Direcció General d'Administració Local del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya i a la Direcció General per a l'Administració Local del MAP, a efectes de la corresponent anotació i publicació.

En data 31 de març de 2005, la Direcció General per a l'Administració Local del MAP va publicar el nomenament al BOE i en data 4 d'abril de 2005, el senyor Josep Canal Codina va prendre possessió com a interventor de l'Ajuntament de Mataró, deixant vacant el lloc de tresorer.

2.- Des del 4 de febrer de 2002, el senyor Josep Canal Codina, que era tresorer titular d'aquest Ajuntament, havia estat ocupant el lloc d'inteventor, primer com a substitut de la seva titular, senyora Inmaculada Viña Carregal, i més tard, de forma provisional i fins que la plaça fos coberta a través dels sistemes reglamentaris. Des d'aquesta mateixa data, s'acordà que el senyor Ramon Viader Bosch fes les funcions de tresorer amb caràcter accidental mentre el seu titular, senyor Josep Canal Codina, ocupés provisionalment el lloc d'interventor i tingués reserva del lloc de tresorer.

4.- Ara que el lloc de tresorer ha quedat vacant, s'ha sol·licitat a la Direcció General d'Administració Local que informe sobre l'existència d'algun funcionari d'Administració local amb habilitació de caràcter nacional interessat en ocupar el lloc de treball de tresoreria. En data 10 de maig de 2005, hem rebut l'informe on es posa de manifest que en aquests moments no es té coneixement de l'existència de cap funcionari interessat en ocupar el lloc.

5.- Degut a l'experiència obtinguda pel senyor Ramon Viader Bosch en aquests darrers anys, es creu convenient que segueixi desenvolupant les funcions amb caràcter accidental fins que el lloc sigui cobert de forma pertinent a través de funcionari amb habilitació de caràcter nacional.

FONAMENTS DE DRET

1.- El Reial decret 1732/1994, de 29 de juliol sobre provisió de llocs de treball reservats a funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter nacional, modificat pel Reial decret 834/2003, de 27 de juny, disposa que en els casos de vacant d'un lloc, amb caràcter previ als nomenaments accidentals, les corporacions hauran de sol·licitar preceptivament un informe a l'òrgan competent de la comunitat autònoma sobre l'existència d'algun funcionari interessat en la provisió del lloc de treball pels procediments regulats en els articles 30, 31 i 32.

Com ja s'ha assenyalat abans, en data 10 de maig de 2005, ha tingut entrada en aquest Ajuntament, l'informe on consta que no hi ha ningú interessat en proveir el lloc de tresorer en aquests moments.

2.- L'article 33 del Reial Decret esmentat abans disposa que quan no fos possible la provisió del lloc per un funcionari amb habilitació de caràcter nacional mitjançant algun dels procediments previstos per això, les Corporacions locals podran nomenar amb caràcter accidental a un dels seus funcionaris suficientment capacitat. El senyor Ramon Viader Bosch està fent les funcions de Tresorer de manera satisfactòria des de l'any 2002, i per això es creu convenient que, mentre es faci la tramitació per cobrir el lloc a través de funcionari amb habilitació de caràcter nacional, sigui ell qui segueixi fent aquesta tasca.

En virtut de les competències que m'atorga l'article 21 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, modificada per la Llei 11/1999, de 21 d'abril,

RESOLC:

Primer.- A l'empara del que preveu l'article 33 del Reial decret 1732/1994, de 29 de juliol, sobre provisió de llocs de treball reservats a funcionaris d'Administració Local amb habilitació de caràcter nacional, nomenar amb caràcter accidental i amb efectes 4 d'abril de 2005, el senyor RAMON VIADER i BOSCH per fer totes les funcions inherents al lloc de TRESORER mentre aquest lloc no sigui cobert de la forma pertinent per funcionari amb habilitació de caràcter nacional.

Segon.- Notificar aquesta Resolució a la persona interessada i a la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat de Catalunya als efectes pertinents.

Tercer.- Donar compte d'aquesta Resolució al ple de la Corporació."

ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARO

16 - PROPOSTA D'ACORD DEL CONSELL RECTOR D'ELEVACIÓ DEL NOMENAMENT DEL DIRECTOR DE L'ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ A LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA.

La senyora Pilar González, presidenta de l'EUPM, presenta la proposta següent :

"Antecedents

El Sr. Juan Gil López va ser nomenat per Decret del Rector de a Universitat Politècnica de Catalunya, Director de l'EUP de Mataró, amb efectes 8 de novembre de 2001, a proposta del Ple de l'Ajuntament de Mataró, de data 6 de setembre de 2001.

En data 18 de maig de 2005, la Junta d'Escola convocà eleccions per al càrrec de director de l'EUP de Mataró, efectuant-se les votacions el dia 15 de juny següent.

En data 21 de juny, la Junta Electoral comunicà els resultats definitius de la votació. Havent-se presentat dues candidatures: la del Sr. Eduard de Bru de Sala i Castells i la del Sr. Juan Gil López, amb un total 58 electors, es comptabilitzen 56 vots emesos, dels quals cap és nul, 4 en blanc, 18 a favor de la candidatura del Sr. de Bru de Sala i 34 a favor de la candidatura del Sr. Gil.

Atès el resultat de les votacions, la Junta d'Escola proposà a aquest Patronat la consideració del nomenament del Sr. Juan Gil López com a Director de l'EUP de Mataró, a efectes de presentar proposta comuna al Ple de l'Ajuntament.

El Consell Rector del Patronat Municipal de l'EUP de Mataró, reunit en sessió ordinària en data 22 de juny, aprovà l'acord de presentar a l'Ajuntament Ple la seva consideració del candidat electe, per tal que aquest trameti, si escau, sol·licitud de nomenament a l'Excm. i Magfc. Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya.

L'article 10 g) dels Estatuts de l'EUP de Mataró, disposa que correspon al Consell Rector del Patronat elevar a l'Ajuntament de Mataró la proposta de nomenament de Director, escoltada la Junta.

L'article 18 a) dels mateixos Estatuts, determina que, entre les facultats de tutela que atribueix l'Ajuntament està la de proposar al Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya el nomenament de Director de l'EUP de Mataró.

En virtut de les competències delegades per Resolució de l'Alcaldia de data 30 de juny de 2003, la presidenta del Patronat de l'EUPMT proposa al Consell Rector i al Ple de l'Ajuntament el següent ACORD:

  1. Aprovar la proposta de nomenament del Sr. Juan Gil López com a Director de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, per a la seva posterior designació, en el seu cas per l'Excm. i Magfc. Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya.
  2. Comunicar el present acord a l'Excm. i Magfc. Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya per tal que es procedeixi amb el nomenament."
  3. VOTACIÓ: Ordinària
    Vots favorables: Unanimitat. (27).

    17 - PROPOSTA D'ACORD DEL CONSELL RECTOR D'ACTUALITZACIÓ DE L'ESTUDI ORGANITZATIU I VALORACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L'ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ. RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL I MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA.

    La senyora Pilar González, presidenta de l'EUPM, presenta la proposta següent :

    "Relació de fets

    1. Relació llocs de treball de l'EUPMT. Exercici 2001
    2. En data 2 de maig de 2001 la presidència del Patronat Municipal de l'EUPMT, per delegació del Consell Rector, va aprovar l'estudi organitzatiu de l'àmbit d'administració i serveis de l'EUPMT realitzat per l'empresa Faura Casas, així mateix la proposta d'acord al Ple de l'Ajuntament relativa a l'aprovació de la relació de llocs de treball del PAS i la modificació de la plantilla.

      El Ple de l'Ajuntament de Mataró, en sessió ordinària de data 10 de maig de 2001, va aprovar la relació de llocs de treball del PAS de l'EUPMT amb efectes retroactius del dia 1 de gener de 2001 i la modificació de la plantilla de personal amb motiu de l'increment d'una plaça d'auxiliar tècnic.

    3. Relació de llocs de treball de l'exercici 2005. Disminució RLT 2001-2005. Variació de funcions dels llocs de treball i estructura organitzativa
    4. La relació de llocs de treball de l'exercici 2005 que forma part de l'expedient del pressupost ha variat respecte a l'aprovada en l'exercici 2001 per la disminució de 6 llocs de treball i 2 trasllats de personal a diferents llocs de treball, que son els següents:

      La disminució dels 6 llocs de treball del PAS ha estat motivada per l'esforç de contenció de l'EUPMT per ajustar l'estructura de personal a la reducció de l'activitat de l'escola, que ha comportat el compromís entre el PAS per redistribuir funcions assignades a aquests llocs de treballs extingits, així com l'adaptació a les noves necessitats de l'escola.

      Departament serveis administratius

      Amb l'objectiu de facilitar un millor servei a l'estudiant i aconseguir major eficàcia i eficiència dels serveis administratius, l'EUPMT ha portat a terme el projecte d'integració del servei de recepció a les mateixes dependències del departament d'administració, creant l'oficina d'atenció a l'estudiant. Aquest projecte ha plantejat la possibilitat d'incorporar canvis organitzatius en aquest departament incorporant dependències funcionals en els llocs de treball de responsables seccions així com l'assignació de funcions de planificació i coordinació del departament. Pel que respecta als llocs de treball d'auxiliars ha estat realitzada revisió de les funcions que es van considerar en l'exercici 2001 i que queden justificades en l'estudi adjunt de Faura-Casas.

      També s'ha produït la variació derivada de la situació de gerència del Sr. Bonastre que comparteix amb el càrrec de coordinador de l'àrea de serveis centrals de l'Ajuntament de Mataró, situació que no ha estat considerada en l'estudi per l'advertiment de que la vacant de gerència és de caràcter transitori i circumstancial.

      Departament de serveis tècnics

      Que pel que respecta al departament de serveis tècnics les funcions assignades al lloc de treball d'oficial tècnic d'informàtica han variat amb motiu de l'extinció del lloc de treball de responsable d'informàtica. Així mateix el lloc de treball d'auxiliar tècnic informàtic i de manteniment de laboratoris ha estat revisat per tenir assignades funcions de superior categoria i que també queden justificades en l'estudi de Faura Casas.

    5. Procés d'estudi previ. Estudi extern Faura-Casas. Protocol 2.969
    6. A l'objecte de actualitzar i valorar els canvis de funcions i organitzatius en els actuals llocs de treball del PAS, produïts des de l'exercici 2001, la direcció de l'escola i el Comitè d'empresa han considerat necessària la revisió i actualització de l'estudi realitzat per l'empresa Faura-Casas. Els estudis previs de descripció, anàlisi, valoració i classificació dels llocs de treball realitzats per l'empresa Faura-Casas formen part del procediment administratiu d'aquest expedient.

    7. Procés de negociació i participació sindical.
    8. L'informe professional de l'empresa Faura-Casas de l'anàlisi organitzativa de l'àrea d'administració i serveis, catàleg i valoració dels llocs de treball ha estat presentat al Comitè d'empresa per a la seva negociació respecte a les retribucions i classificacions del llocs de treballs. Així mateix la direcció i gerència de l'EUPMT han mantingut reunions amb tot el personal a l'objecte d'analitzar la proposta organitzativa i el catàleg de llocs de treball plantejats per l'empresa Faura Casas.

      Del resultat de les reunions i negociacions amb el comitè d'empresa i amb el personal d'administració i serveis de l'EUPMT, amb la finalitat de contrastar la efectiva implantació de les propostes organitzatives i retributives presentades per Faura Casas, han estat acordades algunes variacions respecte a l'informe inicial les quals s'adjunten en el document definitiu de data maig de 2005 i que en termes retributius no impliquen variació respecte a la quantitat total d'increment retributiu inicialment proposada per Faura Casas.

    9. Resultats negociats de l'estudi organitzatiu i valoració de llocs de treball del PAS de l'EUPMT han estat:
      1. Actualització de l'instrument organitzatiu contingut en la relació de llocs de treball
      2. Els canvis organitzatius i de funcions de cadascun dels llocs de treball del PAS han estat incorporats en l'organigrama i catàleg de llocs de treball que formen part de l'expedient.

      3. Modificació de la relació de llocs de treball 2005.
      4. La relació de llocs de treballs resultant del procés d'estudi professional realitzat per Faura Casas, i de negociació i participació sindical, comporta la modificació de la denominació d'alguns llocs de treball, així com de retribucions complementàries les quals s'adjunten com annex I.

      5. Modificació Plantilla 2005

      Així mateix, amb motiu del canvi de categoria laboral de dues places d'auxiliar tècnic requalificades a la categoria d'oficial tècnic i d'una plaça d'oficial de serveis generals per oficial tècnic, comporta la modificació de la plantilla de personal que s'adjunta com annex II.

    10. Acord de delegació del Consell Rector de l'EUPMT a la presidència.
    11. El Consell Rector del Patronat de l'EUPMT en data 22 de juny de 2005 va acordar delegar a la presidència de l'EUPMT per proposar al Ple de l'Ajuntament l'aprovació de la relació de llocs de treball i modificació de la plantilla, previ informe favorable del servei d'assessoria jurídica i fiscalització prèvia d'intervenció.

    12. Fonaments de dret. Fiscalització prèvia
    13. Vist l'informe del servei d'assessoria jurídica d'acord amb el qual la relació de llocs de treball que es proposa té com a conseqüència una modificació de la plantilla amb motiu del canvi de categoria i grup de titulació de dues places d'auxiliar tècnic (grup D) a la categoria d'oficial tècnic (grup C) i d'una plaça d'oficial de serveis generals (grup D) a oficial tècnic (grup C).

      Que d'acord amb el que estableix el conveni col.lectiu de l'EUPMT la modificació de la plantilla que es proposa implica la creació de 3 noves places d'oficial tècnic en situació de vacant que podran ser cobertes per promoció interna mitjançant convocatòria pública, quedant mentrestant les 2 places d'auxiliar tècnic i la plaça d'oficial de serveis generals en situació de places a extingir.

      Així mateix informa que els articles 27, 28 i 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals, regulen la modificació de la plantilla de personal i el procediment a seguir per a la seva aprovació.

      Vist també la fiscalització prèvia per part del servei d'intervenció, corresponent a les operacions pressupostàries d'autorització i disposició de despesa núm. 2512, 2513, 2514 i 2515 per les despeses en concepte de retribució i seguretat social previstes per aquesta actuació amb efectes del dia 1 de gener de 2005.

      En virtut de les competències delegades per Resolució d'Alcaldia de data 30 de juny de 2003 i acord de delegació del Consell Rector del Patronat de l'EUPMT de data 22 de juny de 2005, proposo al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents acords:

      PRIMER- Aprovar la relació de llocs de treball del personal d'administració i serveis de l'EUPMT que s'adjunta com a annex I, amb efectes retroactius des del dia 1 de gener de 2005, així com la corresponent publicació en el Butlletí Oficial de la província.

      SEGON. - Aprovar la modificació de la plantilla de personal del personal d'administració i serveis de l'EUPMT que s'adjunta com annex II amb motiu de l'increment de 3 places d'oficial tècnic a cobrir per promoció interna mitjançant convocatòria pública, amb la corresponent situació de 3 places a extingir relatives a 2 places d'auxiliar tècnic i 1 plaça d'oficial de serveis generals de categoria i grup inferior. "

       

      VOTACIÓ: Ordinària
      Vots favorables: Unanimitat. (27).

       

      CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

      - Servei d'Urbanisme-

      18 - APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL QUE AFECTA L'ENTORN DE "MAS MIRALLES" UA 05 I UA 47 ".

      El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

      "En sessió de 5 de maig de 2005 el Ple de l'Ajuntament va aprovar els treballs preparatoris redactats pel servei tècnic municipal d'Urbanisme per a la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta a "l'entorn del Mas Miralles (UA 05 € UA 47)".

      Aquest document va acompanyat del corresponent Programa de Participació Ciutadana i d'un Conveni signat el 19 de d'abril de 2005 pel Conseller-Delegat d'Urbanisme i els propietaris i promotors de les tres Unitats d'Actuació "Ua 04 € Pla d'en Bages", "Ua 05- Carrer del Mar" i "Ua-47 Carrer Garrotxa".

      Seguint el procés de participació es va obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació dels acords a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en dos diaris de mes divulgació a Catalunya (La Vanguardia i El Punt diari) i en els taulers d'edictes municipals inclosa la pàgina web, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació puntual del Pla General. S'han notificat individualment als propietaris de l'àmbit i a les parts directament interessades per raó del conveni de col·laboració urbanística. També s'han fet comunicats als propietaris de les finques veïnes.

      En data d'avui no consta que s'hagi presentat cap suggeriment ni al·legació.

      Recordem que es tracta de la modificació del pla general vigent en el punt de les tres Unitats d'Actuació contigües, que delimita al barri de Cerdanyola, a l'àmbit situat entre la ronda Cerdanya i els carrers Burriac, Maria Auxiliadora, Ample, Garrotxa i del mar.

      Són les unitats d'actuació 04, 05 i 47, els objectius comuns de les quals és la reordenació d'un buit urbà que permeti l'obertura del passatge Urgell i l'obtenció d'un espai lliure.

      En l'actualitat la unitat d'actuació "UA 04 Carrer Pla d'en Bages" es troba en tràmit d'execució.

      El servei tècnic municipal d'Urbanisme, sobre els treballs preparatoris aprovats, ha redactat el document complet, per a l'aprovació inicial de la modificació puntual del Pla general en aquest àmbit, que inclou les dues unitats d'actuació Ua 47 i Ua 05 i fixa els criteris i paràmetres bàsics de la nova ordenació.

      En resum, el document desenvolupa els objectius de la nova ordenació fixats en els treballs preparatoris, consistents en:

      • La recuperació per a futur sistema d'equipaments comunitaris, de la casa pairal situada a l'àmbit de la UA-47 vigent i actualment qualificada entre sistema d'espais lliures i sòl d'aprofitament privat.
      • La millora de la relació entre la casa pairal (futur equipament) i la volumetria resultant de l'aprofitament privat del carrer Garrotxa.
      • El traspàs de sostre entre la UA-47 i la UA-05
      • El desdoblament en dos blocs de l'aprofitament privat que es concentra en la UA-05, per incorporar el sostre traspassat, millorant la tipologia edificatòria, adaptant-se a la topografia de l'àmbit i la estructura de l'espai urbà, tot creant una nova plaça a la confluència dels carrers Penedès i del Mar.

      • Generar un nou eix cívic pel barri de connexió dels espais de la plaça de Tomàs Ribas i Julià a l'avinguda Puig i Cadafalch, fins a la plaça de Canyamars, concatenant espais de caràcter preferent pels vianants, espais lliures i equipaments públics, per exemple el "bosquet" de la finca de la unitat actuació 04, el nou equipament que constituirà la casa pairal mas Miralles, el CAP de Cerdanyola i la nova plaça a la confluència dels carrers Garrotxa, Penedès i del Mar que actuarà de ròtula d'aquest nou eix.

      També està previst un projecte d'urbanització unitari que inclogui els àmbits de la UA-04, la UA-05 i la UA-47 i la seva zona d'influència, que permeti mantenir una bona part de l'arbrat que actualment el caracteritza, que doni prioritat a un recorregut de vianants que culmini amb la creació d'una nova plaça a la confluència dels carrers Penedès, Pla d'en Bages i del Mar, i que contempli el tractament de la mitgera de l'edifici del carrer Pla d'en Bages 37 amb elements propis d'una façana que dóna a un espai públic.

      Juntament amb la present proposta d'aprovació inicial també es designa a la societat municipal PUMSA administració actuant en l'àmbit de la UA-d05 Carrer del Mar. El sistema d'actuació de l'àmbit objecte de modificació està previst inicialment per reparcel·lació-modalitat compensació. La finalitat de designar a PUMSA administració actuant és que gestioni íntegrament l'aprofitament en el sector que resulti de la cessió obligatòria i gratuïta del 10% destinat directe o indirectament a habitatges de protecció pública.

      Finalment fer constar que s'ha seguit el procediment aprovat en el programa de participació ciutadana que compren el document dels treballs preparatoris.

      Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposen els articles 83, 94 i 98,4 de la Llei d'Urbanisme 2/2002 de 14 de març, en relació amb l'art. 8è del Reglament Parcial que desenvolupa l'esmentada Llei, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

      A C O R D S :

      PRIMER

      :

      Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 que afecta a "l'entorn del Mas Miralles (UA 05 € UA 47)".

      SEGON:

      Aprovar el Conveni de col·laboració urbanística signat el 19 de d'abril de 2005 pel Conseller-Delegat d'Urbanisme i els propietaris i promotors de les tres Unitats d'Actuació "Ua 04 € Pla d'en Bages", "Ua 05- Carrer del Mar" i "Ua-47 Carrer Garrtoxa". Aquest Conveni forma part de la documentació de la modificació del Pla General - "entorn del Mas Miralles (UA 05 € UA 47)"i seguirà els mateixos tràmits d'informació pública i procediment que el document de modificació.

      TERCER:

      Suspendre les tramitacions i llicències en l'àmbit de la modificació puntual del Pla General de que afecta a "l'entorn del Mas Miralles (UA 05 € UA 47)", de conformitat amb el que disposa l'art. 71 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'Urbanisme de Catalunya, llevat els supòsits que siguin compatibles ambdós planejaments.

      QUART:

      Designar a la societat municipal PUMSA administració actuant als efectes d'assignar-li directament la propietat del 10% d'aprofitament de l'àmbit de la unitat d'actuació discontinua UA-d05 carrer del Mar.

      CINQUÈ:

      Cedir a la societat municipal PUMSA el 10% d'aprofitament de l'àmbit de la unitat d'actuació discontinua UA-d05 carrer del Mar.

      SISÈ:

      Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació dels acords precedents a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions.

      SETÈ:

      Notificar els precedents acords al municipis limítrofes, als propietaris i promotors de les Unitats d'actuació que consten a l'expedient, interessats que resulten de l'expedient i als serveis municipals que correspongui.

       

      VOTACIÓ: Ordinària
      Vots favorables: Unanimitat. (27).

       

      19 - RECTIFICAR L'ERROR MATERIAL DEL TEXT REFÓS NORMATIVA DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL, RELATIU A L'ÀMBIT DE LA UA-74 LEPANTO-GRAVINA .

      El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

      "En data 16 de març de 2005 la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona va donar conformitat al text Refós de les Normes Urbanístiques del Pla General de Mataró. 2005.

      Aquest text, redactat en compliment de la Disposició Transitòria Quarta de la Llei 10/2004 de modificació de la Llei 2/2002 d'Urbanisme de Catalunya, recull les normes urbanístiques del Pla General de Mataró aprovat definitivament en data 12/12/96, amb els corresponents annexes normatius així com les modificacions efectuades d'ençà la seva aprovació i pendents de publicació, formant així un text únic de la normativa del Pla General i totes les seves modificacions.

      Un cop aprovat el text refós (pendent encara de publicació en el DOGC), s'ha detectat una errada material a la fitxa gràfica corresponent a la unitat d'Actuació UA-74 "Lepanto-Gravina" de l'Annex Normatiu 5.

      Aquesta errada gràfica, localitzada en la delimitació d'una petita part de l'àmbit del sector, no afecta la fitxa normativa escrita corresponent a aquest àmbit, que recull correctament la descripció i superfície real del sector.

      Així doncs, i per tal que es pugui procedir a la correcció de l'errada, s'ha confeccionat un petit document format per la proposta de modificació i dues fitxes gràfiques:

      .- ANNEX I: Fitxa errònia

      .- ANNEX II: Proposta de correcció

      Per tot el que s'acaba d'exposar, per tal de que sigui congruent la documentació escrita i gràfica del Pla General d'Ordenació Municipal, vistos els informes precedents i el que disposa l'article 105 de la Llei 30/92 de 26/11 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció dels següents

      ACORDS:

      Primer:

      Rectificar l'error material existent en Text Refós de les Normes Urbanístiques del Pla General de Mataró. 2005, part gràfica corresponent a la Unitat d'Actuació 74 LEPANTO - CHURRUCA, ajustant la delimitació de l'àmbit de la mateixa a la seva descripció escrita i substituint la delimitació recollida en el plànol Annex I "Fitxa errònia" per la delimitació de l'àmbit correcte grafiat en el plànol Annex II "proposta de correcció".

      Segon:

      Trametre el present acord, i tres exemplars del document tècnic de rectificació d'errors, a la Direcció General d'Urbanisme per tal que es realitzi el tràmit corresponent per la rectificació d'aquest error.

      Tercer:

      Notificar el present acord als interessats en el mateix."

       

      VOTACIÓ: Ordinària
      Vots favorables: Unanimitat. (27).

       

      En aquests moments s'absenta de la sessió la Sra. Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.

      20 - APROVACIÓ INICIAL (SEGONA) DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL, QUE AFECTA ELS ÀMBITS IVECO-RENFE/FARINERA -VEÏNAT DE VALLDEIX I APROVACIÓ DE LA PROPOSTA DE CONVENI AMB ADIF (ABANS RENFE).

      El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

      "El 9 de setembre de 2004, el Ple de l'Ajuntament, va acordar el següent:

      • Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 a l'àmbit discontinu "Iveco-Renfe/Farinera - Veïnat de Valldeix".

      • Excloure de l'àmbit de la modificació del Pla General de la Rda. Barceló i entorns, la finca on es troba l'edifici de "La Farinera", en el proper tràmit corresponent a la modificació puntual del Pla General que es segueixi
      • . (Aquest tràmit ja es va portar a terme en l'acord del Ple Municipal de 7/4/2005)

      • Obrir un període d'informació pública d'un mes.

      • Suspendre la tramitació de llicències en l'àmbit de la modificació puntual del Pla general de conformitat amb el que disposa l'article 71 de la Llei 2/2002, de 14 de març d'Urbanisme de Catalunya.

      • Nomenar a la societat municipal PUMSA administració actuant en l'àmbit de la modificació puntual del Pla general "d'Iveco-Renfe/La Farinera - Veïnat de Valldeix", reservant-se l'Ajuntament les competències en la tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió. Aquest nomenament compren també les facultats de la societat municipal per a l'execució de les obres i el cobrament de les quotes urbanístiques als propietaris
      • .

      • Cedir a la societat municipal PUMSA el sòl de cessió obligatòria i gratuïta corresponent al 10% del sostre d'aprofitament privat pel nou ús residencial que possibilita la modificació puntual del pla general dels àmbits "d'Iveco-Renfe/La Farinera - Veïnat de Valldeix".

      • Demanar informe a l'Agencia Catalana de l'Aigua, Demarcació de Carreteres de l'estat a Catalunya, Dirección General de Costas, RENFE i Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

      • Notificar els acords als municipis limítrofes, a la societat municipal PUMSA i als propietaris del sector.

      • Donar trasllat dels precedents acords a les seccions de llicències de Ciutat Sostenible.

      Aquesta proposta de modificació del Pla General, tenia en el moment de l'aprovació inicial, dos grans objectius que es poden resumir així:

      1. El canvi de classificació del sòl no urbanitzable a sòl urbà, de part de la finca del Veïnat de Valldeix, situada a la Riera de Can Soleret davant de Can Marqués.
      2. La delimitació d'un sector discontinu de sòl urbà no consolidat que correspon, per una banda, a l'àmbit d'Iveco-Renfe-La Farinera i, per altra banda, la part de la finca del Veïnat de Valldeix, a desenvolupar mitjançant un Pla de Millora Urbana (PMU-03d).

      Seguint el procés de participació es va obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació dels acords a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en dos diaris de mes divulgació a Catalunya (La Vanguardia i El Punt diari) i en els taulers d'edictes municipals inclosa la pàgina web, a fi de que es poguessin aportar per qui interessés els suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació puntual del Pla General. Es van notificar individualment als propietaris de l'àmbit i a les parts directament interessades.

      En el període d'informació pública, es van presentar un total de 22 al·legacions de propietaris i afectats per la modificació proposada.

      Es va demanar informe als organismes indicats en el punt setè de l'acord, si be únicament RENFE va emetre informe sobre el document tramitat.

      A les qüestions plantejades en les al·legacions presentades, se'ls hi dona resposta en l'informe que forma part del document tècnic i que també s'incorpora a l'expedient.

      A més a més de tots els aspectes plantejats en les al·legacions que en alguns supòsits han fet replantejar les solucions adoptades pel document aprovat inicialment, posteriorment, la Llei 10/2004, de 24 de desembre, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local, va introduir un seguit de modificacions a la Llei d'Urbanisme de Catalunya 2/2002, del 14 de març. Aquest canvi de legislació comporta que la modificació puntual del Pla General que estem tractant, s'adapti a les determinacions d'aquest nou marc legislatiu de referència.

      Concretament, els nous aspectes legals més rellevants a tenir en compte en aquesta modificació del pla general, són:

      - S'estableix, en virtut de l'article 30 modificat, que el sòl urbà consolidat esdevé no consolidat quan el planejament general el sotmet a actuacions de transformació urbanística incorporant-lo en sectors de millora urbana o polígons d'actuació urbanística.

      - S'admet amb millor precisió i abast la discontinuïtat física tant dels sectors subjectes a

      planejament derivat, igual en sòl urbà no consolidat que en sòl urbanitzable, com dels polígons d'actuació urbanística, tal com contemplen els articles 58.5 i 112.1 modificats.

      - Es modifica la cessió de sòl amb aprofitament, que ara es concreta en el 10% de l'aprofitament urbanístic de l'àmbit d'actuació inclòs en el sector de millora urbana o polígon d'actuació urbanística que prevegin operacions urbanístiques que comportin el desenvolupament o la reconversió del model urbanístic de l'esmentat àmbit (art. 43 modificat). A més a més d'establir seva immediata aplicació en els àmbits que no tinguin projecte d'equidistribució (o de taxació conjunta) inicialment aprovat (disposició transitòria primera).

      - Es modifiquen els estàndards de zones verdes i espais lliures públics i de dotacions públiques exigibles en les modificacions del planejament urbanístic, flexibilitzant-les en funció de les finques o efectes de l'alteració introduïda: increment d'edificabilitat, tant residencial com d'altres usos; increment de la densitat de l'ús residencial; i reordenació general d'un àmbit que comporta la transformació global dels usos previstos (art. 94 modificat).

      - Quant a la reserva de sòl per a la construcció d'habitatges de protecció pública, s'incrementa en un 10% d'habitatge assequible, tal com contempla la disposició addicional vuitena i s'estableix l'aplicació immediata, tant d'aquesta reserva com la del 20% d'habitatge de protecció pública (disposició transitòria segona).

      - Es clarifica i amplia la regulació del reallotjament dels residents legals, amb adjudicacion la reparcel·lació inferior a dues vegades la superfície edificable de l'habitatge protegit (art. 94 modificat).

      Aquest nou marc legislatiu de referència ha comportat, entre d'altres, que l'Ajuntament deixi sense efectes la tramitació del Programa d'Actuació Urbanística Municipal (PAUM 2004), i per tant la reserva d'habitatges de protecció pública del 25% pel sector d'Iveco-RENFE / Farinera, prevista en la primera aprovació inicial, hagi quedat superada pel 30% obligatori (20% de protecció pública + 10% de preu assequible) que estableix la modificació de la llei.

      Així doncs, atesa la importància de les modificacions derivades de la nova Llei 10/2004, en ordre a les reserves mínimes per a espais lliures i equipaments, que en aquest cas, es redueixen ostensiblement, al foment per la construcció d'habitatges de protecció pública i de preu assequible, a la quantificació del 10% de l'aprofitament urbanístic de cessió, etc, i el propi resultat dels tràmits d'informació pública i d'audiència als organismes afectats, fan que s'hagi de tornar a aprovar inicialment la modificació del Pla general i sotmetre-la de nou a exposició pública.

      La nova proposta de modificació del Pla General que ara es presenta i que haurà de ser sotmesa a un nou tràmit d'aprovació inicial i d'informació pública, compren:

      • El canvi de classificació de sòl no urbanitzable no consolidat de part de la finca del Veïnat de Valldeix situada a la Riera de Can Soleret davant de Can Marques.

      • La delimitació d'un sector discontinu de sòl urbà no consolidat que correspon, per una banda, a l'àmbit descrit d'IVECO-RENFE / Farinera i, per altra banda, una part de la finca del Veïnat de Valldeix abans esmentada, a desenvolupar mitjançant un Pla de Millora Urbana (PMU-03d).

      • L'establiment d'una ponderació de valor dels sòls aportats com a sistemes urbanístics generals inclosos al nou sector discontinu delimitat, atès a llur localització relativa.

      Per cadascun dels dos àmbits que conformen el sector discontinu, s'estableixen les següents condicions i criteris:

      Àmbit Iveco-Renfe / Farinera:

      • Es fa la reordenació general d'un àmbit que comporta la transformació global dels usos industrials previstos pel planejament vigent amb la nova implantació d'un sector mixt residencial i de serveis.

      • Es determina que del total del sostre fixat, un màxim del 80% es destinarà a l'habitatge, mentre que el 20% restant es destinarà a usos terciaris, comercials i de serveis i dotacions privades.

      • S'estableix la reserva de sòl necessària per a la construcció d'habitatge de protecció pública, destinant un 20% del sostre residencial total a aquesta finalitat i un 10% per la construcció d'habitatges assequibles.

      • S'estableix la cessió obligatòria i gratuïta a l'administració actuant del 10% del sostre d'aprofitament privat, tant residencial com terciari.

      • Es fixen els criteris bàsics per la nova ordenació, a desenvolupar pel Pla de Millora Urbana (PMU-03d), a on prendrà especial protagonisme el parc lineal de nova creació, l'establiment dels equipaments públics necessaris pels nous teixits proposats, preveient-se, com a mínim una nova escola i la rehabilitació de les naus catalogades de la Farinera, i el complement de la xarxa viària amb l'obertura del carrer Josep Abril i la urbanització complerta de l'avinguda Maresme.

      Àmbit de la finca del Veïnat de Valldeix:

      • Requalificar la finca per a sistemes urbanístics generals d'equipaments públics i espais lliures, amb la intenció, per una banda, de reutilitzar les naus existents per traslladar tots els serveis de manteniment municipals i, per altra banda, els espais exteriors convertir-los en zones verdes millor relacionades amb l'entorn existent.

      • Part dels espais lliures d'aquest àmbit formaran part del sector discontinu de millora urbana atès a les majors necessitats de zones verdes, resultants de la incorporació d'habitatges a l'àmbit d'Iveco-Renfe, d'acord amb els estàndards urbanístics determinats en la vigent LUC. També, d'acord amb la legislació vigent, s'apliquen a la superfície d'aquest àmbit els índex d'edificabilitat bruta, els usos i les densitats.

      La superfície total del sector discontinu es de 124.792 m2 i la superfície que formarà part del futur Pla de Millora Urbana (PMU-03d) es de 109.277 m2.

      El document tècnic també incorpora una proposta de conveni urbanístic a signar amb RENFE.

      El contingut d'aquest document, ha sigut tractat en diverses ocasions amb la direcció de RENFE / ADIF , si be no s'ha pogut formalitzar la seva signatura, de forma simultània amb el tràmit d'aprovació inicial de la present modificació. Per tant, aquesta proposta de conveni serà objecte d'informació pública a l'igual que la resta del document tècnic, en el benentès que si abans de l'aprovació provisional, moment en que haurà d'estar signat forçosament el conveni, es modifiqués el seu contingut, aquest haurà de ser objecte d'una nova informació pública prèviament al tràmit de la provisional.

      Finalment fer constar també, que el document tècnic incorpora els preceptius apartats relatius a la Memòria Social, Informe Mediambiental, Agenda de les Actuacions i Participació ciutadana.

      Per tot el que s'acaba d'exposar, vistos els informes precedents i el que disposa la normativa vigent aplicable, es a dir la Llei 2/2002 de 14/3 d'Urbanisme modificada per la Llei 10/2004 de 24/12 , pel foment de l'habitatge assequible, e la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local i en concret els articles esmentats a la present part expositiva, i el que disposa la Llei de Bases de Règim Local pel que fa a les competències dels òrgans municipals, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció dels següents

      A C O R D S:

      Primer:

      Aprovar inicialment, la "Modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal als àmbits d'Iveco-Renfe/Farinera - Veïnat de Valldeix", d'iniciativa municipal, en substitució del document aprovat inicialment per acord plenari de data 9 de setembre de 2004.

      Aprovar també la proposta de conveni a signar, abans de l'aprovació provisional, amb l'entitat RENFE (Red Nacional de Ferrocarriles Españoles) ó ADIF (Administrador de Infraestructuras Ferroviarias).

      L'aprovació d'aquesta modificació puntual del Pla General queda supeditada a la publicació del Text Refós de les normes urbanístiques del Pla General d'Ordenació, aprovades pel Ple del 3 de febrer de 2005.

      Segon:

      Donar resposta, amb caràcter global, a les al·legacions que es van presentar durant el període d'informació pública de la primera aprovació inicial, segons l'informe que s'incorpora al document tècnic, trametent a tots els al·legats, copia del mateix.

      Tercer:

      Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació d'edictes en el Butlletí

      Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers

      d'edictes municipals, a fi de que es puguin presentar, per qui interessi, els al·legacions que s'estimin convenients, a la proposta de modificació puntual del Pla General, a la vista de total la documentació que integra el projecte de modificació.

      Quart:

      Notificar l'acord als Ajuntaments limítrofes. Notificar-lo també i demanar informe previ, a RENFE/ADIF, a la Demarcació de Carreteres de l'Estat a Catalunya, al Departament de Medi Ambient i Habitatge (Direcció General de Serveis Territorials de Barcelona) i a la Demarcación de Costas de Catalunya.

      Cinquè:

      Notificar el present acord a PUMSA i als propietaris del sector. Donar-ne trasllat també ales seccions de Llicències i al Servei de Ciutat Sostenible.

      Sisè:

      Confirmar en tots els seus extrems els apartats quart, cinquè i sisè de l'acord del Ple municipal de 9/9/2005."

       

      El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, comença ressaltant la importància que tenen aquest tipus de qüestions per a la ciutadania i reitera el fet que el PP pretén actuar sempre en benefici de la ciutat, faci qui faci la proposta, al contrari d'allò que s'ha estat dient fins ara. Se'n mostra dolgut.

      En relació a l'aprovació inicial segona que s'està sotmetent a votació, hi veuen punts en contra i punts a favor.

      D'una banda, no hi estan d'acord perquè es vol dur a terme el dibuix de la façana marítima sense tenir-ne clar el concepte global, ni sotmetre'l a debat amb la ciutadania i agents implicats, així com sense conèixer-ne el total de façana marítima.

      D'altra banda, tampoc aproven els procediments seguits per l'Ajuntament perquè s'ha hagut d'arribar a una segona aprovació inicial motivada per una qüestió tècnica i legal sorgida amb molt poca distància temporal. No l'entenen massa bé; no creuen que això contribueixi a millorar la imatge de l'actual Govern, a banda de la despesa que aquest retard comporta.

      Pel que fa als elements positius, el Sr. Rovira destaca l'augment del percentatge en construcció de vivenda de protecció oficial i l'arranjament de zones molt degradades de la ciutat, en les entrades i sortides de la mateixa. La façana marítima ha estat abandonada, en aquest sentit, durant molts anys i ara que se'ns dóna l'oportunitat de millorar-la, cal, sens dubte, aprofitar-la.

      En definitiva, el PP veu la renovació de la façana marítima amb bons ulls perquè és imprescindible per a Mataró però deixa constància del seu vot crític i, alhora, constructiu, tot abstenint-se en aquest punt. L'abstenció, però, vol apropar-se al consens que obri el camí cap al sí.

      El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, confirma que el seu grup recolzarà l'aprovació inicial que es presenta, en primer lloc, perquè en la primera aprovació ja hi van estar d'acord i, en segon lloc, perquè, a diferència d'allò expressat pel PP, el seu grup sí que té la sensació que el Govern vol abordar la renovació de la façana marítima d'una manera global. En destaca la importància, juntament amb l'eix de la Via Europa, com a nous reclams futurs de Mataró.

       

      El senyor Arcadi Vilert agraeix la brevetat de les intervencions fetes i el to favorable de les mateixes.

      En referència al desenvolupament global del front marítim recorda que ja ve d'un antic compromís d'aquest Govern, arran d'una demanda recurrent feta per CiU, que pretén dinamitzar tota la zona a través d'accions concretes. El Sr. Vilert creu que aquesta tardor tindran a punt el document, que recollirà totes les propostes a desenvolupar en la zona, que serà presentat al Consell de Ciutat per a ser sotmès a debat. Es pretén el desenvolupament econòmic del sector i n'assumeix el compromís.

       

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

      Vots en contra: Cap.

      Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

      - Servei d'Obres-

      21 - APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE DE REFORMA I CONDICIONAMENT DE LA MASIA DE " CAN TRISSAC DE DALT" A L'ÀMBIT DE LES HORTES DEL CAMÍ RAL, PROMOGUT PER L'EMPRESA PÚBLICA MUNICIPAL PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA.

      La senyora Montserat López, conseller delegat d'Obres, presenta la proposta següent:

      "Examinat el "Projecte de reforma i acondicionament de la masia "Can Trissac de Dalt". "Les Hortes del Camí Ral", redactat per l'arquitecte tècnic Lluís Roca i Cuadrada, promogut per Promocions Urbanístiques de Mataró, SA, que té per objecte la consolidació estructural d'aquesta edificació per tal d'evitar el progressiu deteriorament i també la remodelació dels espais interiors de la mateixa per a la seva futura utilització i ús, amb un pressupost d'execució per contracte de 150.937,07 € IVA inclòs.

      Aquest edifici està emplaçat al carrer de la Repuntadora, cantonada amb el carrer de la Teixidora, i pertany al Pla Parcial Industrial " Les Hortes del Camí Ral", gestionat per PUMSA.

      Es tracta d'una masia a quatre vents, composta de tres cossos: cos principal, cos torre i cos annexa, amb una ocupació total de planta de 190 m2i un total edificat de 312 m2.

      Per consolidar la masia, que actualment està desocupada i amb un grau important de degradació, es realitzaran els següents treballs:

      - Reforçament de sostres i cobertes amb bigues d'acer i nou bigam de fusta i llates

      - Formació de xapa de compressió pe reforçament superior de sostres

      - Parets d'obra de fàbrica de 15 cm lligades a les façanes per assentament bigam de reforç i arriostrament de façanes.

      - Reparació de les esquerdes en parets i façanes, repicat dels revestiments malmesos i formació de les noves obertures i entrades.

      - Treballs de reparació de les cobertes, substitució de teules i canals.

       

      - Formació de nova teulada en zona cos annexa-garatge, bigam de formigó, revoltó ceràmic i aïllament.

      - Nova distribució i envans interiors.

      - Repàs de paraments interiors arrebossats i enguixats, fals sostres.

      - Terres, enrajolats i escala.

      - Nova xarxa de desguàs i adequació de l'actual.

      - Nous tancaments amb fusta per pintar, portes i entrada a garatge amb tancaments metàl·lics

      - Instal·lacions de lampisteria i electricitat.

      - Reparació dels paviments i espais exteriors.

      - Tanca perimetral, segons Normativa de la zona.

      Vist que s'ha complimentat el tràmit de l'article 36 del Reglament d'Obres i Serveis dels ens locals sobre l'examen previ dels projectes d'obres quan aquests no hagin estat elaborats pels serveis tècnics municipals.

      Vist que el projecte reuneix el requisits previstos a l'article 24 i següents del Reglament d'Obres i Serveis dels ens locals pel que fa a la documentació mínima que han de contenir el projectes d'obres locals ordinàries.

      Vist l'article 37 del ROAS i l'article 219. 2 de la Llei 8/87 de 15 d'abril, Municipal i de règim local de Catalunya determinen el procediment que s'ha d'observar per aprovar el projectes municipals d'obres.

      Vist l'article 2on. e) dels estatuts fundacionals de PUMSA que assenyala com objecte de la societat, entre d'altres, la competència per redactar projectes i executar obres, relacionades amb el planejament urbanístic que gestioni per encàrrec de l'Ajuntament.

      La consellera delegada d'Obres, proposa al Ple de l'Ajuntament, si s'escau, l'adopció dels següents

      ACORDS:

      Primer.-

      Aprovar inicialment el "Projecte de reforma i acondicionament de la masia "Can Trissac de Dalt". "Les Hortes del Camí Ral", redactat per l'arquitecte tècnic Lluís Roca i Cuadrada, promogut per Promocions Urbanístiques de Mataró, SA, que té per objecte la consolidació estructural d'una edificació emplaçada al carrer de la Repuntadora, cantonada amb el carrer Teixidora, per tal d'evitar el progressiu deteriorament i condicionar-la per la seva utilització i ús, amb un pressupost d'execució per contracte de 150.937,07 € IVA inclòs.

      Segon.-

      Sotmetre l'esmentat projecte amb tota la seva documentació a informació pública pel termini de 30 dies, segons estableix l'art 219.2 de la Llei Municipal 8/87 de 15 d'abril de Règim Local de Catalunya i l'article 37 del ROAS, durant el qual es podran presentar les al·legacions i reclamacions que es considerin pertinents i donar-lo per aprovat definitivament en el supòsit de no presentar-se reclamacions dins de l'esmentat termini.

      Tercer.-

      Encarregar l'execució de les obres contemplades en el projecte a l'empresa pública municipal PUMSA, en base al que disposa l'article 2.e dels estatuts fundacionals de la societat.

      Quart

      .- Facultar a la consellera delegada d'Obres per signar la documentació que sigui necessària en ordre a l'execució de les obres.

      Cinquè -

      Comunicar els anteriors acords a l'empresa municipal PUMSA, al gerent d'Aigües Mataró SA i als serveis municipals de Manteniment, Mobilitat, Gestió Econòmica-Patrimoni-, Urbanisme i Participació Ciutadana."

       

      VOTACIÓ: Ordinària
      Vots favorables: Unanimitat. (26).

       

      22 - APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE BÀSIC D'APARCAMENT AL PARC DE CERDANYOLA, PROMOGUT PER L'EMPRESA PÚBLICA MUNICIPAL PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ SA.

      Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm.12.

      23 - APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE BÀSIC D'APARCAMENT SUBTERRANI A LA PLAÇA OCCITÀNIA DE MATARÓ. (MARESME), PROMOGUT PER L'EMPRESA PÚBLICA MUNICIPAL PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ SA.

      Aquest punt ja ha estat tractat conjuntament amb el punt núm.12.

      S'incorpora a la sessió la Sra. Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.

      CMI DE SERVEIS PERSONALS

      -Institut Municipal d'Educació-

      24 - APROVAR EL COMPROMÍS DE CREACIÓ DE NOVES PLACES D'ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL.

      El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

      "L'Institut Municipal d'Educació es fa ressò de la voluntat municipal d'aprovar el compromís de creació de noves places d'escoles bressol municipals.

      L'educació és un dret universal que cal garantir mitjançant l'aplicació de polítiques públiques que vetllin de forma especial per la igualtat d'oportunitats, l'equitat i la qualitat i que possibilitin el progrés i la cohesió social. Per extensió, l'educació infantil de 0 a 3 anys és un dret que cal garantir atenent els principis establerts per la declaració dels drets de l'infant i per d'altres lleis. En conseqüència, cal que la xarxa pública tingui una oferta equilibrada i suficient per a tota la població en els diferents territoris.

      L'any 2002 es presentà al Parlament de Catalunya, una Iniciativa Legislativa Popular, proposada pel Marc Unitari de la Comunitat Educativa (integrat per FaPaC, Federació de MRP, CC.OO., UGT, USTEC STEs, Sindicat d'Estudiants, AJEC i AEP) conjuntament amb la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC) i la Unió de Consumidors de Catalunya (UCC), que demanava la creació de places de llars d'infants de qualitat amb el suport de 65.000 signatures.

      La Llei 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d'infants de qualitat, aprovada per unanimitat del Parlament de Catalunya, respon a les demandes d'una àmplia majoria social expressada a través de la Iniciativa Legislativa Popular.

      L'esmentada Llei, en el seu article 1, estableix que "les llars d'infants de la Generalitat i les administracions locals constitueixin la xarxa de llars d'infants de titularitat pública de Catalunya. El govern, en coordinació i col·laboració amb els ajuntaments, ha d'impulsar el desenvolupament de la dita xarxa amb la finalitat d'assegurar una oferta suficient per a la població menor de tres anys que sol·liciti una plaça en qualsevol lloc del territori de Catalunya"

      Per a la consecució dels objectius establerts en aquesta Llei, el 14 de febrer de 2005 el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis varen signar un acord-marc de col·laboració per al finançament de la creació de places públiques de llars d'infants i per al seu sosteniment, amb l'objectiu d'impulsar la creació de 30.000 noves places de titularitat municipal.

      Els mòduls econòmics per a la creació de noves places previstos en el citat acord-marc, estableixen que la Generalitat atorgarà per a cada plaça creada un ajut de fins a 5.000 euros i que incrementarà el finançament de cadascuna de les places, per a les despeses de funcionament, amb una subvenció per valor de 1.8000 euros per alumne a partir del curs escolar 2005-06.

       

      En compliment de la Llei 5/2004 pel que fa a l'establiment i composició d'una única xarxa pública, el Departament d'Educació ha elaborat el Mapa de Llars d'Infants de Catalunya 2004-2008 en el qual s'especifica el nombre mínim de places de nova creació que s'ha de realitzar a cada municipi.

      Donat que el citat Mapa concreta per al municipi de Mataró la creació de com mínim 240 noves places de 0-3 anys, fins al curs 2008-2009.

      D'acord amb les facultats i competències conferides legalment al Ple de la corporació per l'article 22 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local i l'article 52 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, per la qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

      És per aixó que el Consell Plenari de l'IME proposa a l'Ajuntament en Ple l'adopció del següent acord:

      PRIMER-

      Assumir el compromís, per part de l'Ajuntament de Mataró, de la creació de com a mínim de les 240 places d'escoles bressol de 0 a 3 anys previstes per al municipi de Mataró fins al curs 2008-2009 en el Mapa de Llars d'Infants de Catalunya 2004-2008.

      SEGON-

      Facultar el Sr. Alcalde President per a la signatura de tota documentació que calgui per a l'efectivitat d'aquest acord.

      TERCER-

      Concretar la consecució d'aquest compromís amb la creació de tres noves escoles bressol municipals de set unitats i un total aproximat de 300 places, situades respectivament a la zona de l'Escorxador-Cal Collut, de la Via Europa-Cirera i del nord de Cerdanyola.

      Paral·lelament, manifestar la voluntat de construir una altra nova escola bressol, també de set unitats, per a substitució i ampliació de l'actual escola bressol Cerdanyola, que se situaria al Passeig de Ramon Berenguer III, a la zona sud de Cerdanyola.

      QUART-

      Donar trasllat d'aquest acord a la Conselleria d'Educació de la Generalitat de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l'Associació Catalana de Municipis."

      El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, confirma que el seu grup se suma a la proposta plantejada perquè la considera positiva per a la ciutat i perquè és just reconèixer l'esforç que ha fet Mataró per a dotar-se d'un gruix considerable d'escoles bressol de titularitat municipal.

      Tot i així, el Sr. López vol aclarir que no està d'acord amb la visió tan optimista del Sr. Comas en aquesta matèria degut a què, malgrat les 240 noves places aconseguides, el nombre d'infants de 0 a 2 anys que no ha pogut accedir a places de titularitat municipal és encara elevat.

      Finalment, el regidor del PP fa un esment especial a tots aquells pares que, tot i l'esforç fet, han hagut de portar els seus fills a escoles privades.

      El senyor J. Vicent Garcia Caurín, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, també anuncia el vot favorable del seu grup, punt que ja estava inclòs al seu programa electoral. Tanmateix, celebren el canvi d'actitud del Govern actual en acceptar la col·laboració de la Generalitat i, per tant, la creació d'aquestes noves places d'escola bressol municipal.

      El senyor Josep Comas agraeix el suport dels grups municipals.

      En referència a la intervenció del Sr. López, el conseller-delegat diu que és evident que no es tracta de caure en el cofoisme, perquè són conscients que continuen faltant places, però l'esforç de tots ha donat el seus fruits. És la primera vegada que s'aconsegueix elaborar un document normatiu, que ha d'esdevenir la guia per assolir els objectius marcats. És una tasca que comença, que avança i caldrà mantenir en el futur.

      En resposta al Sr. Garcia Caurín, el Sr. Comas confirma que és la primera vegada que s'ha arribat a un plantejament àmpliament compartit, tant des de la Generalitat com des del Parlament de Catalunya, que dibuixa el mapa de Catalunya en aquesta matèria.

      VOTACIÓ: Ordinària
      Vots favorables: Unanimitat. (27).

      25 - ACCEPTACIÓ SUBVENCIÓ DEL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

      El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

      "Per resolució de 2 de desembre de 1991 es va aprovar el model de conveni de creació dels centres d'educació infantil de primer cicle, els titulars dels quals siguin les corporacions locals, i es van regular les possibles aportacions econòmiques del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per al sosteniment dels centres esmentats.

      L'Institut Municipal d'Educació de Mataró és un organisme autònom constituït per a la gestió, organització i administració de les competències municipals en matèria d'educació.

      L'Institut Municipal d'Educació té caràcter administratiu i està dotat de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per al compliment dels seus objectius.

      A l'Institut Municipal d'Educació li correspon, sense perjudici de les facultats de tutela de l'Ajuntament, la gestió, organització i promoció dels serveis educatius municipals i entre les atribucions que li corresponen hi ha la d'acceptar herències, llegats i donacions, obtenir subvencions, auxilis i ajuts de l'Estat, Comunitat Autònoma, Unió Europea i altres administracions públiques i particulars.

      Per a l'exercici pressupostari de 2005, per Resolució EDC/483/2005, de 5 de maig, s'han atorgat subvencions a les corporacions locals titulars de centres d'eduació preescolar per al curs 2004-2005 per als següents centres:

      EEI Cerdanyola. Subvenció per import total de 96.800,00 euros.

      EEI La Llàntia. Subvenció per import total de 68.200,00 euros.

      EEI La Riereta. Subvenció per import total de 111.100,00 euros.

      EEI Les Figueretes. Subvenció per import total de 111.100,00 euros.

      EEI Rocafonda. Subvenció per import total de 111.100,00 euros.

      EEI Tabalet. Subvenció per import total de 123.200,00 euros.

      Com a requisit per obtenir el lliurament dels imports de les subvencions per part de les diferents corporacions locals cal trametre a la Direcció General de Centres Docents de la Generalitat de Catalunya, entre altra documentació, l'acord del Ple de l'Ajuntament de Mataró pel qual s'accepta la subvenció.

      És per això que elevo a l'Ajuntament en Ple la present proposta per a la seva consideració i aprovació:

      1. Acceptar la subvenció atorgada pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, per Resolució de data 5 de maig de 2005, per la qual s'atorguen subvencions a les corporacions locals titulars de centres d'educació preescolar per al curs 2004-2005 pels següents imports i centres:
      2. EEI Cerdanyola. Subvenció per import total de 96.800,00 euros.

        EEI La Llàntia. Subvenció per import total de 68.200,00 euros.

        EEI La Riereta. Subvenció per import total de 111.100,00 euros.

        EEI Les Figueretes. Subvenció per import total de 111.100,00 euros.

        EEI Rocafonda. Subvenció per import total de 111.000,00 euros.

        EEI Tabalet. Subvenció per import total de 123.200,00 euros.

      3. Comunicar aquest acord a la Direcció General de Centres Docents del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
      4. Donar compte d'aquest acord en el proper Consell Plenari de l'Institut Municipal d'Educació."

       

      VOTACIÓ: Ordinària
      Vots favorables: Unanimitat. (27).

       

      -Patronat Municipal de Cultura-

      26 - MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA DE PERSONAL I RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DEL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA.

      El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

      "El Patronat Municipal de Cultura i el Comitè d'empresa varen signar un pacte el març del 2004, aprovat inicialment per la Junta del Patronat en data 21 d'abril i definitivament pel Ple de l'ajuntament el 17 de juny de 2004, en el que es recull entre d'altres:la conversió de les places de mitja jornada a jornada complerta d'acord amb cada treballador afectat i les promocions internes o requalificacions dels auxiliars administratius i auxiliars tècnics de teatre.

      El director del Patronat Municipal de Cultura emet informe en data 13 de juny de 2005, en el que proposa la modificació de la plantilla de personal de l'Organisme Autònom.

      D'acord amb el que preveu l'article 6è i dels estatuts del Patronat Municipal de Cultura, en el que s'estableix que la Junta aprovarà inicialment la plantilla de personal i la relació de llocs de treball, sotmetent-lo al Ple de l'Ajuntament per la seva aprovació definitiva.

      Las Junta del Patronat Municipal de Cultura en data 15 de juny de 2005 va aprovar inicialment la modificació de la plantilla de personal d'aquest organisme.

      En virtut de les competències delegades per decret de l'alcaldia de 11 de maig de 2004, el president del Patronat Municipal de Cultura proposa al Ple municipal l'adopció dels següents acords:

      Primer.-

      Modificar la plantilla del Patronat Municipal de Cultura per aquest any 2005, aprovada pel Ple de l'Ajuntament el 28 d'octubre de 2004 i la Junta del Patronat Municipal de Cultura el 20 d'octubre de 2004 i publicada en el BOP núm. 278 de 19 de novembre de 2004, en el següent sentit:

      • Augmentar 2 places d'administratiu/va, grup C
      • Crear 1 plaça de Tècnic Auxiliar de Cultura, grup C
      • Disminuir 1 plaça de Tècnic Auxiliar de Festes, grup C
      • Augmentar 1 places d'ajudants de serveis, grup D

      Segon.-

      Aprovar la plantilla del Patronat Municipal de Cultura amb les modificacions abans esmentades.

      Plantilla de personal laboral per a l'any 2005

      PERSONAL LABORAL PERMANENT

      Categoria laboral

      Places

      Grup

      CLI

      CLT

      PV

      Cap del Patrimoni Cultural - Director del Museu

      1

      A

      1

      Cap de Manteniment i Serveis

      1

      B

      1

      Cap Unitat Administrativa

      1

      B

      1

      Responsable Àrea Intervenció Arqueol.

      1

      A

      1

      Responsable Acció Museística - Conservadora

      1

      A

      1

      Tècnic Patrimoni Natural (temps parcial)

      1

      A

      1

      Coordinador Tècnic d'Arts escèniques

      1

      B

      1

      Tècnic/a Cultura

      3

      B

      3

      Tècnic de Cultura (temps parcial)

      1

      B

      1

      Tècnic de Festes

      1

      B

      1

      Arqueòleg

      1

      A

      1

      Cap Secció Administrativa

      1

      B

      1

      Tècnic/a auxiliar de Cultura

      1

      C

      1

      Tècnic/a aux. d'Arts escèniques

      2

      C

      2

      Auxiliar tècnic/a d'Arts escèniques(temps parcial)

      2

      D

      1

      1

      Tècnic auxiliar de Biblioteconomia

      7

      C

      2

      5

      Administratiu/va

      3

      C

      1

      2

      Ajudant de serveis

      12

      D

      10

      2

      Ajudant de serveis (temps parcial)

      3

      D

      2

      1

      Auxiliar administratiu/va

      3

      D

      3

      Conserge

      1

      D

      1

      Taquiller/a (temps parcial)

      1

      D

      1

      Porter/a-Acomodador/a (temps parcial)

      5

      D

      1

      2

      2

      Totals

      37

      11

      6

      PERSONAL LABORAL TEMPORAL

      Professors Aula de Teatre i Dansa

      16

      16

      Auxiliar Tècnic

      1

      1

      Totals

      17

      17

      PERSONAL EVENTUAL

      Director/Gerent

      1

       

      Tercer.-

      Aprovar la modificació de relació de llocs de treball del Patronat incorporant la plaça de Tècnic auxiliar de Cultura amb les funcions i retribucions que es detallen en el document adjunt.

      Quart.-

      Publicar el present acord al Butlletí Oficial de la Província i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i trameten còpia a l'Administració de l'Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya."

      Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció del seu grup en aquesta qüestió perquè, tot i estar a favor dels acords assolits pel Comitè d'Empresa, es mostra preocupada pel fet que s'hagi judicialitzat un cas. És a dir, un treballador que decideix recórrer als tribunals per demanar un augment de sou pel càrrec que ostenta, pot crear precedent i futurs problemes a l'Ajuntament de Mataró.

      El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, confirma que el seu grup també s'abstindrà en aquest punt.

      Els motius als quals fa al·lusió rauen, en primer lloc, en què la política de recursos humans de l'Ajuntament de Mataró no ha millorat des de les darreres polèmiques sorgides, així com el fet que l'augment de plantilla no constitueix una de les prioritats del partit. En segon lloc, també critica el cas puntual d'un treballador, al qual ha fet esment la Sra. Recoder, que ha aconseguit, després de dos anys de lluita als tribunals, un augment de sou de 12.000 euros. A banda del fet que aquest cas podria crear precedent, el grup del PP considera que l'actuació del Govern no ha estat a l'alçada de les circumstàncies perquè ha suposat una despesa de temps i diners innecessària.

      El senyor Jaume Graupera aclareix que la demanda interposada no va ser voluntat del Patronat de Cultura. Aquesta es va presentar dos dies després de les eleccions municipals, en referència a un període de treball anterior a l'actual Govern. La resolució de la demanda va estimar només en part els arguments presentats pel treballador (els aspectes associats a la quantitat sí, però no els aspectes relacionats amb la categoria professional). En definitiva, allò que s'ha resol és no pròpiament augmentar el seu sou sinó modificar la categoria professional, fitxa laboral i competències de l'esmentat treballador.

      VOTACIÓ: Ordinària

      Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

      Vots en contra: Cap.

      Abstencions: 11, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

      CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

      PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

      27 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL PARC FORESTAL DE MATARÓ.

      El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la següent proposta de resolució:

      "El Parc Forestal de Mataró és la porta d'entrada des del nostre terme municipal al Parc del Montnegre-Corredor, aquest últim, és un espai natural d'enorme importància per la nostra comarca i per Catalunya. Aquest espai forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i té una superfície protegida de 15.010 Ha. A banda de la mateixa Diputació, fins a 13 municipis inclòs Mataró gestionen aquest Parc.

      En l'actualitat, el Parc Forestal forma part de l'anomenada anella verda de Mataró, conjunt d'espais naturals que delimiten l'àmbit urbà del nostre terme municipal: front marítim, l'alguer, riera de Sant Simó, Cinc Sènies, Parc Forestal, Turó de Cerdanyola i Riera d'Argentona. El Parc Forestal és per tant l'element bàsic forestal que dóna consistència als tres terços de Mataró: l'espai agrícola, l'espai urbà i l'espai forestal.

      El Parc Forestal és un espai natural important per la ciutat, no només com a un recurs de lleure i d'aproximació a la natura pels ciutadans i ciutadanes de Mataró si no també per a visitants potencials d'altres territoris. Per aquest motiu esdevé necessària, i així ho contemplem, una estreta col·laboració entre el servei de Ciutat Sostenible, el Patronat Municipal de Cultura i l'Institut Municipal de Promoció Econòmica amb l'objectiu de detectar les necessitats i oportunitats d'aquest espai com a futur producte turístic i d'acord al que s'estableix al Pla d'Actuació per a la Promoció de la Ciutat.

      Al llarg del mandat passat el grup municipal de CiU es va interessar reiteradament en l'arranjament i ampliació dels serveis del Parc Forestal. En aquell moment es va decidir encarregar un Pla Director a la Diputació de Barcelona. Donat que els treballs de la Diputació s'enrederien, CiU va insistir en la necessitat d'avançar en el Pla. La resposta va arribar a les acaballes del mandat 1999-2003 en forma d'un document molt ben treballat per part de la Diputació i amb la voluntat del Govern d'aquell moment de tirar-lo endavant.

      Malgrat això l'aplicació del Pla no ha estat la que tots hauríem desitjat. Fins ara, les accions que ha desenvolupat l'Ajuntament, guiades per l'esmentat Pla, han estat de manteniment i reposició d'elements que l'integren.

      Per tot això es proposa la següent:

      Primer.- El Govern municipal expressa el seu compromís de iniciar dins d'aquest any 2.005, el debat al voltant de la posta al dia del Pla Director del Parc Forestal de Mataró, definint-lo com a lloc d'esbarjo i de coneixement de la natura del nostre municipi i com a element susceptible de formar part de la promoció de la ciutat.

      Segon.- Els avenços en aquest sentit es duran a terme en paral·lel amb l'Institut Municipal de Promoció Econòmica, en la mesura que la "Recuperació del projecte del Parc Forestal" afecta accions incloses en el Pla de Promoció de Ciutat. De tot plegat se'n donarà compte al Consell del Medi Ambient

      Tercer.- Es redactaran l'any que ve els projectes dels accessos al Parc Forestal des de la ciutat, tan a peu com en vehicle. Aquesta acció s'inclourà en el Programa d'actuació municipal 2006.

      Quart.- S'iniciarà l'execució de les obres de millora dels accessos abans de la finalització del mandat, sense detriment que s'acordin altres accions de millora del propi Parc."

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, expressa el seu acord amb la proposta de resolució presentada perquè la considera correcta i assenyada. Recorda que el seu grup ja havia apuntat, durant la campanya electoral, la idoneïtat d'arribar a un acord amb la Diputació per a millorar l'esmentat accés, el mobiliari urbà, etc., i havia proposat la creació d'un parc infantil d'activitats de natura en la zona.

      VOTACIÓ: Ordinària
      Vots favorables: Unanimitat. (27).

      28 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA DELIMITACIÓ D'UN TERRITORI D'ESPECIAL PROTECCIÓ PER A FOMENTAR UN ESPAI NATURAL I UN "CORREDOR BIOLÒGIC" A LA PART NORD I NORD-EST DEL TERRITORI MUNICIPAL DE MATARÓ.

      El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la següent proposta de resolució:

      "Amb l'observació de la situació actual del territori del nostre municipi, i atenent al resultat de les darreres actuacions urbanístiques projectades per l'Ajuntament de Mataró, es fa patent l'existència d'una gran franja de sòl no urbanitzable, amb densa vegetació natural, en la part Nord i Nord-Est del nostre municipi, compresa entre la Cornisa, des del camí del Corredor-Montnegre, limítrof amb el municipi de Sant Andreu de Llavaneres i que podem perllongar vers al Sud fins arribar a les Cinc Sènies i la zona litoral.

      Aquesta franja es troba travessada per la carretera BV-5031 (Carretera de Mata) i pel viaducte de la C31(Autopista del Maresme), i a la banda litoral per la N-II i la via del ferrocarril. Sense perjudici de les vies de comunicació terrestre esmentades que barren en diferents nivells aquest espai, avui en dia podem afirmar que, després de l'especial protecció que ha merescut la zona de les Cinc Sènies, aquesta franja es correspon en l'únic espai natural del Municipi de Mataró que des del Nord, conectant amb el parc natural Corredor-Montnegre i fins el litoral, no es troba afectada per cap projecte o planejament urbanístic, ni per l'existència de nuclis de població, ni per grans edificacions, que són les que, en definitiva, constitueixen les barreres artificials que dificulten i fan incompatible el normal desenvolupament biològic i ecològic d'un espai natural.

      L'especial protecció que mereixeria aquest espai podria, fins hi tot, recuperar un "corredor biològic", pel seguiment natural dels camins i petits torrents, com a pas biològic alternatiu del que havia suposat La Riera de Sant Simó, avui en dia confrontant amb el nucli urbà. Un especial estudi de la flora i la fauna d'aquest àmbit ens permetria en un futur, fer arribar aquest "corredor biològic" fins l'espai natural del litoral, salvant els passos de les diferents vies de comunicació mitjançant alguns passos soterrats, per a fer possible el recorregut de petits mamífers i altres espècies.

      Considerem que la preservació d'aquest espai, promovent actuacions dirigides a fomentar la seva protecció i la seva regeneració forestal i zoològica, suposarà la recuperació d'un patrimoni natural que tots els ciutadans de Mataró i de El Maresme agrairíem, recuperant així un nou sentit de qualitat de vida.

      Per tot l'exposat, el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa l'adopció dels següent

      ACORDS

      1. La creació d'una Comissió d'estudi d'aquesta proposta a fi d'elaborar un futur Pla Especial o diferents Plans Especials per promoure la preservació de l'espai natural de la zona delimitada en la present proposta i la creació del "corredor biològic".
      2. Promoure l'estudi d'aquesta proposta per diferents experts a fi de cercar totes les possibilitats.
      3. Promoure actuacions urgents i immediates de preservació d'aquest espai, prenent especial cura i vigilància d'actuacions o activitats il·legals que el poguessin malmetre."

      El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, subscriu la preocupació de fons expressada. Com a mostra, recorda que el Govern ha acceptat la proposta del Pla Director del Sistema Costaner així com el Pla de les Cinc Sènies (actualment en aprovació inicial), que ja apuntava la necessitat de connectors biològics, com ara el manteniment dels marges amb la forest de ribera.

      Per tant, la preocupació ja hi era, no només verbal sinó escrita i documentada, en l'aprovació inicial que fou suspesa de tramitació quan la Generalitat endegà el Pla Director del Sistema Costaner. La Diputació, que és la responsable del Parc Montnegre-Corredor, té ja els seus propis programes de respecte i preservació dels hàbitats de la fauna local i, doncs, la documentació ja existeix.

      En referència a la proposta del Sr. Valls de creació d'una comissió que coordini tota aquesta qüestió, el Sr. Vilert respon que potser val més aprofitar una eina ja existent, la Comissió Especial de les Cinc Sènies, que en el seu moment es transformarà en una taula de seguiment.

      En definitiva, si la proposta plantejada significa que al proper Ple i en les reunions de seguiment, cal posar èmfasi en aquesta matèria i dotar la Comissió ja existent amb els estris necessaris per tirar endavant un seguiment exhaustiu del mateix, endavant. Però tal com està plantejada la proposta, de la qual es desprèn una despreocupació per part del Govern en aquesta qüestió, no la hi poden acceptar.

      El Sr. Vilert està convençut que amb un breu debat es poden arribar a consensuar posicions perquè gairebé comparteixen punts de vista, però que el Ple d'avui no és el lloc més idoni per a fer-ho. Suggereix que es deixi la proposta sobre la taula i que s'abordi la qüestió en el proper Ple.

      El Sr. Valls confirma la proximitat de posicions en aquesta qüestió: només cal buscar l'instrument més adequat per a vehicular la gestió de les actuacions en aquesta matèria. És conscient que la Diputació Provincial és la responsable principal del Parc Montnegre-Corredor però creu que, des de l'Ajuntament de Mataró, també hi ha marge d'actuació.

      A la vista del debat, amb la conformitat dels grups municipals, el Sr. Alcalde, Joan Antoni Baron, deixa la proposta sobre la taula.

      29 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT ALS AJUTS I ACTUACIONS PER A PROMOURE LA INSTAL·LACIÓ D'ASCENSORS ALS PISOS ANTICS DE MATARÓ.

      El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la següent proposta de resolució:

      "La informació més recent de l'empresa municipal PROHABITATGE respecte les campanyes d'instal·lació d'ascensors en els blocs de pisos antics de Mataró ens aporta la data de que, en els últims tres anys, només tres comunitats de veïns de Mataró s'han interessat per la campanya per instal·lar ascensors que ha promogut l'Ajuntament. Creiem que aquesta data demostra el fracàs dels objectius polítics marcats per l'actual govern municipal en aquesta matèria, havent demostrat una actuació política equivocada ja que l'Ajuntament s'ha limitat actuar com a mer informador o mediador entre els propietaris de les comunitats de veïns a fi de que els copropietaris es posessin d'acord, però sense prendre determinacions normatives que aportin l'impuls del deure d'instal·lació d'ascensors. Aquesta actuació sempre ha estat guiada pel criteri de que l'ascensor comporta una revalorització econòmica de l'immoble, tanmateix, des del nostre grup municipal creiem que s'ha oblidat la finalitat primordial: La de potenciar i afavorir la qualitat de vida de moltes persones grans o discapacitades, amb dificultat de desplaçament que, avui en dia, i encara molt més en un futur immediat, ocupen i ocuparan pisos per damunt de la primera planta. És obvi i natural que simplement suggerir a una comunitat de propietaris la realització d'una inversió de 42.000 €, de la qual s'haurien de deduir els ajuts oficials, pot comportar el desacord tenint en compte que els veïns d'edat més jove, i per tant, de moment menys afectats, i els que ocupen plantes baixes i primer pis no se'n veuen tant necessitats. Per altra banda, l'existència de desacord en la comunitat pot comportar la manca de l'acord unànime dels copropietaris necessari per a la modificació d'elements comuns i la modificació dels estatuts i escriptura de propietat horitzontal que comportaria aquest tipus d'instal·lació. Per aquesta raó creiem necessari promoure actuacions que vagin més enllà de la simple oferta o suggeriment i que suposin una política compromesa amb la solidaritat de les persones més febles i desvalgudes de la nostra societat:

      Per tot l'exposat, el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple l'adopció del següents

      ACORDS:

      1. Que l'Ajuntament estipuli, amb aquelles comunitats als immobles de les quals s'hagi comprovat la viabilitat tècnica d'aquesta instal·lació, uns terminis màxims d'adaptació que podrien ser entre dos i cinc anys, fixant el pagament aplaçat de la inversió que s'hagués que dur a terme oferint, a més a més dels ajuts oficials, préstecs a interès molt baix o sense interès.
      2. Així mateix, als copropietaris de plantes baixes que no es veiessin directament beneficiats per aquest tipus d'instal·lació i que, a més a més es veiessin afectats per la necessitat de cedir espai per la construcció de la caixa de l'ascensor, haurien de tenir la possibilitat de pactar amb la comunitat de propietaris i l'Administració formes compensatòries i rescabaladores diverses. "

      El senyor Genís Bargalló, conseller delegat d'Habitatge, decideix no entrar en la part expositiva perquè creu que hi ha posicionaments de partit discutibles i molta retòrica sense fons remarcable.

      Considera que les dades són molt eloqüents i il·lustradores d'allò que s'està fent i passa a enumerar-les.

      Des del desembre del 2002 al juny del 2003 es van fer 308 inspeccions tècniques i d'ençà d'aquest moment, es van fer 85 reunions personalitzades amb presidents d'escales i 21 reunions d'escala amb tota la comunitat. Fruit d'aquest treball, l'any 2002 es va instal·lar 1 ascensor, el 2003 en van ser 2, el 2004 va haver-hi una aturada de la tramitació d'ajuts per part de la Generalitat que no va permetre endegar cap projecte d'instal·lació i, enguany, amb les noves normatives d'ajuts a la rehabilitació i instal·lació d'ascensors, a Prohabitatge han entrat 5 peticions de tramitació d'ascensors.

      En referència al punt 1 plantejat pel Sr. Valls, el Sr. Bargalló explica que el termini d'instal·lació d'un ascensor, un cop s'arriba a un acord amb l'escala, haurà de ser aquell que imposi el projecte pròpiament i les obres. Si no hi ha acord ja no té sentit estipular terminis ni aprovar ordenances reguladores dels esmentats terminis des de l'Ajuntament.

      A fi d'aportar més arguments en aquest sentit, el conseller-delegat passa a llegir unes línies de l'informe jurídic que avala la impossibilitat que, des dels ajuntaments, es reguli l'obligatorietat de la instal·lació d'ascensors.

      El dret a la propietat privada, per raons d'interès públic, té unes limitacions perfectament regulades, que només es poden establir per llei i, per tant, han de ser dictades pel legislador i en cap cas es poden establir aquestes limitacions mitjançant ordenances municipals. L'administració local no pot obligar els veïns de cap comunitat a instal·lar un ascensor si la majoria dels propietaris així ho acorden segons la Llei de propietat horitzontal, que és la única normativa vigent que regula la presa d'acords a l'hora d'instal·lar un servei d'ascensor. La regulació d'aquesta matèria està perfectament delimitada per l'esmentada llei estatal i també en l'àmbit autonòmic, que són els únics estaments que poden limitar el dret a la propietat privada.

      En definitiva, el Sr. Bargalló conclou que no poden acceptar la proposta de resolució plantejada pel Sr. Valls, com a mínim, en els termes que apareixen al punt 1, donada la impossibilitat d'aprovar ordenances municipals en aquesta matèria.

      D'altra banda, i en referència al pagament aplaçat de la inversió i als acords amb els propietaris de les plantes baixes, el conseller-delegat explica que és evident que els propietaris que acceptin aquest tipus d'instal·lacions i que hagin de cedir espai propi per a les mateixes, rebran compensacions pactades mitjançant acords.

      Finalment, el Sr. Bargalló confirma que ja s'està parlant amb companyies instal·ladores d'ascensors a fi d'arribar a pactes de preus i condicions especials com a una de les mesures que han de facilitar la instal·lació dels mateixos. Concretament, ja s'han aconseguit descomptes i avançaments del finançament a preus avantatjosos, així com també s'ofereix a les comunitats de veïns que Prohabitatge es faci càrrec de la part de l'impost subvencionat per la Generalitat en forma d'avançament inicial.

      El senyor Antoni Valls comença aclarint que, a nivell jurídic, entén perfectament l'informe llegit pel conseller-delegat i que, doncs, no era la seva intenció proposar que es tirés endavant cap ordenança municipal. Ans al contrari, l'Ajuntament, com a element conciliador, podria aportar iniciatives d'acord o d'incentius que contribuïssin a marcar terminis, sense cap necessitat de legislar. La seva proposta, per tant, pretenia aportar imaginació i llum a tota aquesta qüestió.

      En referència a l'avançament de l'impost subvencionat per la Generalitat, CiU el troba agosarat.

      Pel que fa a les dades aportades pel Sr. Bargalló, el Sr. Valls celebra que enguany hi hagi hagut 5 peticions d'instal·lació d'ascensors però no creu que s'hi estigui avançant com caldria. Fa al·lusió al descontent de molts ciutadans i es remet a una reunió del 6 de juliol a Rocafonda amb el Consell Territorial del Pla Integral que va deixar palès aquest sentiment entre els assistents.

      Demana al Sr. Bargalló que el Govern abordi aquest tema d'una manera més imaginativa i li ofereix la seva col·laboració per assistir plegats a una reunió de comunitat de veïns per fer-li copsar aquest sentiment de descontent.

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, reitera que aquesta és una preocupació de tots, que ve de lluny. Recorda que el Sr. Joan López, en el seu moment, va presentar una moció que va donar origen a un informe sobre la necessitat de facilitar la instal·lació d'ascensors.

      El PP critica la gestió del Sr. Bargalló en aquesta matèria perquè creu que és poc ambiciosa, imaginativa i mancada d'impuls.

      El grup municipal del PP està d'acord amb les línies bàsiques de la proposta presentada per CiU però dubten de la idoneïtat d'algun punt, que motivaria l'abstenció. Per tant, creu que fora més productiu que el Sr. Valls deixés la proposta sobre la taula a fi d'intentar arrencar del Govern algun compromís.

      El senyor Antoni Valls accepta deixar la proposta sobre la taula atesa la sensibilitat mostrada pels grups en aquesta matèria i reitera la voluntat d'assistir plegats, amb el Sr. Bargalló, a una negociació amb alguna comunitat de veïns.

      El senyor Genís Bargalló agraeix les propostes però no veu que se'n facin de debò. L'establiment de terminis ve donat per l'assoliment o no d'acords i pel temps que necessita el projecte.

      En referència a les crítiques presentades a la seva gestió, el conseller-delegat explica que des que ell és al capdavant d'Habitatge s'ha atorgat un suplement dels ajuts del 10% sobre el cost total de rehabilitació dels ascensors, sense oblidar el fet que des de gener fins ara ja han entrat 5 peticions de subvenció tramitades per a la instal·lació d'ascensors.

      El senyor Alcalde, Joan Antoni Baron, demana que des de la empresa municipal Prohabitatge SA s'elabori un informe exhaustiu sobre l'estat de la qüestió per a ser llegit en el proper Ple i debatut per tots els grups municipals.

      S'accepta la proposta.

      Abans de passar al punt següent, el Sr. Alcalde replica al Sr. Valls que s'hagi referit al barri de Rocafonda com a barri degradat i aquest darrer aclareix que es referia a una degradació en termes de mancances existents en alguns carrers.

      A la vista del debat, el Sr. Alcalde deixa sobre la taula l'assumpte.

      30 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A PROMOURE LES ACTUACIONS DE REHABILITACIÓ D'HABITATGES DELS BARRIS DEL CENTRE, L'HAVANA I L'EIXAMPLE.

      El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, indica que aquesta proposta s'ha transaccionat en una conjunta dels grups municipals.

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, expressa el seu acord amb els continguts de la primera proposta de CiU.

      El Govern ha mostrat una manca d'agilitat en certs temes i la rehabilitació d'aquesta part de la ciutat és una d'elles.

      Les iniciatives d'antany van quedar en un no res: ha calgut tornar a encetar el Pla Integral, ara Consell Territorial, i la creació d'una agència especial. Tanmateix, també hi ha hagut una manca de visió global perquè al centre s'han anat duent a terme actuacions puntuals però un pèl disperses entre elles mateixes.

      Així doncs, la proposta de CiU és assenyada i coincideix amb alguns punts que el PP portava al seu programa electoral. El Sr. Mojedano creu que el finançament d'edificis catalogats, la millora dels accessos, la neteja i la seguretat al centre, juntament amb la posada en marxa del Consorci de la basílica de Santa Maria així com les actuacions del POEC, poden contribuir a fer del centre de Mataró un punt d'atractiu i capitalitat remarcable.

      No obstant això, el grup municipal del PP no està d'acord amb la proposta posterior plantejada per ICV-EUiA perquè la constitució d'una comissió que s'encarregui de discutir la qüestió allargaria el debat encara més en un moment en què calen accions immediates.

      El Sr. Mojedano llança la proposta de creació d'una oficina gestora que inclogui el sector privat i el gremi de constructors, com a instrument per a involucrar-los en aquesta tasca.

      En resum, el PP votarà a favor de la proposta de CiU i en contra de la proposta d'ICV-EUiA.

      El senyor Alcalde, Joan Antoni Baron, recorda al Sr. Mojedano que no hi ha una proposta d'ICV-EUiA, sinó una proposta global del Govern municipal.

      El senyor Genís Bargalló, conseller delegat d'Habitatge, afirma que, en referència a la primera proposta presentada per CiU, el seu grup està a favor de les línies bàsiques de la mateixa, tot i que hi ha imprecisions, com ara la qüestió dels habitatges desocupats, que fan referència a tota la ciutat i no a les cases concretament -pel que fa a les cases, l'estudi parla d'unes 90.

      Quant als acords presentats com a proposta de resolució no són cap novetat perquè són accions que està emprenent l'Ajuntament, atès que ja s'està elaborant un llistat així com mantenint contactes amb els propietaris. Per tant, no té sentit aprovar res que ja s'està fent.

      En referència a una part del segon punt proposat, en què es parla de la preocupació perquè els trets arquitectònics siguin harmònics amb el paisatge urbà, el conseller-delegat la comparteix i la incorpora dins el punt 1 de la proposta del Govern. Tanmateix, es considera important la creació d'una Comissió d'Habitatge o grup de treball que abordi totes aquestes qüestions.

      El Sr. Valls vol saber si de les paraules del Sr. Bargalló es desprèn o no que està d'acord amb la proposta de resolució.

      El Sr. Bargalló declara que acceptar la proposta de resolució seria acceptar que no s'estan abordant les accions plantejades. Insisteix en què la proposta del Govern ja inclou tots aquests punts (llevat del de la preocupació per l'harmonia dels trets arquitectònics, que s'hi podria incorporar sense cap problema).

      El Sr. Alcalde, Joan Antoni Baron, proposa la següent solució alternativa:

      Votar favorablement a la proposta del Govern municipal tot incorporant un segon afegitó, entre el primer i el segon punt, amb el redactat que fa referència als trets arquitectònics. O bé, votar les dues propostes per separat. O, en darrer terme, deixar la proposta sobre la taula i continuar-ho discutint.

      Es decideix tirar endavant la votació per separat de les dues propostes.

      El Sr. Joaquim Fernández, portaveu de CiU, puntualitza tot dirigint-se al Sr. Alcalde i a la regidora de Participació Ciutadana, que en els punts 2 i 3 de la proposta del Govern es condiciona explícitament el treball d'un Consell Territorial d'un Pla Integral mitjançant l'establiment, des del Ple, de quina ha de ser la Comissió d'Habitatge que cal crear.

      El Sr. Fernández entén que el marc adequat per a prendre la decisió sobre l'esmentada Comissió ha de ser el propi Consell.

      La Sra. Montserrat López aclareix que la proposta de creació d'una Comissió d'Habitatge va sorgir en el si de la reunió del Consell Territorial del Centre-Eixample-Havana de la setmana passada i, per tant, no està sent motivada des del Ple. Simplement s'hi recull i se'n dóna compte.

      El Sr. Fernández reitera que les paraules de la consellera-delegada no són contràries a allò que ell acaba d'expressar, perquè és al Ple on està sent votada i ell no creu que sigui el marc idoni. El Ple no ha de decidir quines són les comissions que han d'endegar els consells territorials dels plans integrals.

      El Sr. Alcalde, Joan Antoni Baron, suggereix la votació conjunta de la proposta del Govern municipal modificada de la manera següent:

      El 1r. punt quedaria exactament igual, el 2n. punt incorporaria l'afegitó sobre els trets arquitectònics suggerit per CiU, el 3r. punt canviaria el verb usat en el redactat en referència a la creació d'una Comissió d'Habitatge, que passaria de "que es constitueixi" a "proposa que es constitueixi", apuntat pel Sr. López. I, finalment, el 4t. punt també quedaria igual.

      El Sr. Valls se'n mostra conforme.

      El Sr. Mojedano confirma que el seu grup municipal també votarà favorablement a la proposta única a la qual s'ha arribat.

      Finalment el Sr. Alcalde sotmet a votació la següent proposta:

       

      PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CiU, PSC, ICV-EUiA I ERC PER A PROMOURE LES ACTUACIONS DE REHABILITACIÓ D'HABITATGES DELS BARRIS DEL CENTRE, L'HAVANA I L'EIXAMPLE

      "S'ha constatat l'existència d'un nombre important de cases antigues i habitatges tancats, pressumiblement deshabitats, i que presenten un progressiu estat de deteriorament, en els barris del Centre, l'Havana i l'Eixample.

      Un primer estudi elaborat per l'Ajuntament posava de manifest l'existència d'uns 2.500 habitatges pressumptament desocupats a tot Mataró. Un treball de camp realitzat els últims mesos en els barris del Centre, l'Habana i l'Eixample ha detectat 90 cases i edificis que aparentment semblen estar desocupats.

      Moltes d'aquestes cases solen acabar enderrocant-se per a la posterior construcció d'habitatges nous, amb la consecuent pèrdua dels trets arquitectònics històrics i tradicionals propis d'aquests barris.

      En el document del Pla Integral del Centre-Eixample-Havana, lliurat el dimecres de la setmana passada en la constitució del Consell Territorial i presentat el divendres en la Comissió Informativa de Serveis Personals, es proposa com a Mesura 1.5 INCENTIVAR L'ÚS DE L'HABITATGTE BUIT AL CENTRE I PROMOURE LA REHABILITACIÓ D'HABITATGES.

      Per tot això,

      PROPOSEM:

      1.-

      Que des de l'empresa municipal PROHABITATGE S.A. es continuï establint contactes amb propietaris d'habitatge buits, i d'acord amb el conveni signat el passat 29 de juny per a la posada en marxa del Programa de Mediació per al Lloguer Social, s'estableixi el sistema de gestió per a dur a terme la seva rehabilitació.

      2.-

      Que es busqui, en els casos que correspongui, la rehabilitació o nova construcció d'habitatges procurant que els trets arquitectònics siguin harmònics amb el paissatge urbà i respectin els elements més característics i tradicionals dels barris on es troben situats.

      3.-

      Que es proposi, en el si Consell Territorial del Pla Integral del Centre-Eixample-Havana, la constitució d'un grup de treball específic sota el nom de Comissió d'Habitatge.

      4.-

      Que a partir de les dades dels treballs realitzats i del document del Pla Integral del Centre-Eixample-Havana, aquesta Comissió d'Habitatge elabori un document de propostes i recomanacions per a ser elevades al plenari del Consell Territorial per a la seva discussió i aprovació."

      VOTACIÓ: Ordinària
      Vots favorables: Unanimitat. (27).

       

      PRECS I PREGUNTES

      El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 31 i 50 per venir referits a temàtiques coincidents.

      31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR REFERENT ALS DESPERFECTES ENREGISTRATS A DUES FINQUES DEL CARRER SANT FRANCESC DE PAULA.

      El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

      "Aquest Grup Municipal ha estat informat que en el solar situat al número 24 del C/ Sant Francesc de Paula, l'empresa constructora Promotech Projectes i Promocions, S.L. està edificant un edifici que ha provocat greus danys en dos habitatges situats al costat, concretament als números 26 i 28 del mateix carrer.

      Segons ha pogut saber el nostre Grup Municipal, els danys enregistrats en aquestes dues finques (esquerdes generalitzades i balanceig de l'edifici cap al número 24) es deriven directament de les obres fetes al solar nº24 però, en canvi, l'Ajuntament no ha fet cap acció per tal d'investigar aquesta situació.

      PREGUNTA

      1. És coneixedor el Govern Municipal de la situació que pateix la propietària dels habitatges nº26 i 28 del C/ Sant Francesc de Paula? Si és així, quines mesures pensa prendre per tal d'investigar els desperfectes ocasionats en la seva finca per les obres realitzades al nº24 del mateix carrer? "

      50 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ D'UN EDIFICI PLURIFAMILIAR ENTRE MITGERES AL CARRER SANT FRANCESC DE PAULA NÚM. 22 I 24.

      El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

      "El passat dia 27 de maig de 2005 va tenir entrada al registre general d'aquest Ajuntament un escrit signat per la propietària dels habitatges unifamiliars del C/ Sant Francesc de Paula nº 26 i 28 de Mataró, expressant que la construcció de l'edificació confrontant del núm. 22 i 24 del mateix carrer, el projecte de la qual preveia la construcció de vuit habitatges i planta soterrani per aparcament de vehicles, li estava comportant greus perjudicis ja que les feines de cimentació dels fonaments havien comportat el balanceig i moviment de les cases esmentades provocant esquerdes generalitzades. Això comportà que el dia 23 de maig, davant l'alarma justificada d'aquests danys, i davant el risc d'ensorrament es personaren a l'obra la Policia Municipal i Mossos d'Esquadra.

      Resultà que el dia 27 de maig, data en que es presenta l'esmentat escrit, no li constava a l'afectada que aquest Ajuntament hagués realitzat cap mena d'actuació tenint en compte la necessitat de valorar si l'execució de les esmentades obres s'ajustava a la llicència concedida en el seu dia i a l'ordenança d'obres, prenent les mesures que fossin necessàries. Així mateix, aquest escrit adjuntava un informe tècnic extens demostratiu de la causa dels danys detectats i fotografies en les que s'observava com la construcció esmentada havia arribat a perforar els fonaments de la casa confrontant més enllà del propi solar on s'havien de realitzar les obres, el que suposa d'entrada una extralimitació de les previsions de la pròpia llicència d'obres. Cada dia que passava els danys s'agreujaven i eren més evidents.

      En aquest escrit es demanava que, amb caràcter urgent compareguessin els tècnics municipals a inspeccionar les obres a fi de comprovar si l'obra s'ajustava a la llicència, requerint la suspensió urgent i provisional de les obres per a l'adopció de les mesures de protecció i correctores que fossin necessàries i que s'instruís l'oportú expedient sancionador.

      És per tot l'exposat que el Grup Municipal de Convergència i Unió formula les següents

      PREGUNTES:

      1.- Quines són les actuacions que ha realitzat aquest Ajuntament arrel de la presentació de l'esmentat escrit?

      2.- Concretament, s'han enviat tècnics d'Urbanisme a fi d'inspeccionar les obres. En quina data? Quins són els resultats de la inspecció?

      3.- S'ha constatat l'incompliment de la llicència d'obres per part de l'empresa constructora o promotora, o que la mateixa s'hagi extralimitat del permís que se li concedí?

      4.- S'ha constatat l'incompliment de l'ordenança municipal reguladora de l'edificació i us del sòl per part de l'empresa constructora o promotora?

      5.- Quines mesures s'ha adoptat per part de l'Ajuntament?

      6.- S'ha acordat la incoació d'expedient sancionador? "

       

      El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, comença admetent que efectivament aquest és un episodi conflictiu que ha sorgit entre una obra i les edificacions veïnes.

      El 24 de maig es va presentar una denúncia a la policia davant l'alarma causada per les esquerdes aparegudes en les vivendes afectades arran d'unes obres contigües. El mateix 24 de maig, 3 dies abans que una de les propietàries presentés una instància sol·licitant una inspecció de les obres, ja es va produir una primera inspecció a càrrec de tècnics municipals. Aquesta inspecció es repeteix el dia 30 de maig i el dia 2 de juny, com a acció de seguiment per comprovar que les mesures tècniques de correcció aconsellades pels tècnics estan sent aplicades. Les visites tècniques ratifiquen que les mesures de prevenció i correcció proposades estan sent respectades; aquestes són validades per l'Ajuntament així com pel responsable facultatiu de l'obra. Per tant, s'entén que no és necessari cap requeriment.

      Alhora, s'insta, tal com consta al llibre d'obres, els constructors a què aturin uns dies les obres mentre s'instal·len les esmentades mesures de correcció i es comprova, al llarg de les visites tècniques mencionades que així és, com a mínim, fins al dia 2 de juny.

      Tanmateix, s'obre un expedient, amb data de 7 de juny, on s'explica a la veïna afectada tots aquests procediments duts a terme. Se li recorda que els conflictes entre privats s'han de resoldre per la via civil i se l'emplaça a emprendre les mesures legals pertinents.

      El Sr. Vilert entén que des de l'Ajuntament s'ha actuat amb diligència fins on podia arribar, és a dir, la comprovació que les mesures de correcció s'apliquessin degudament i la llicència d'obres fos correcta. Més enllà d'això, no hi ha responsabilitat de l'Ajuntament. En tot cas, si cal tornar a parlar amb la veïna afectada o explicar-li amb més detall tota la tramitació seguida, el conseller-delegat hi està disposat.

      El senyor Paulí Mojedano mostra la seva estupefacció davant el to de fredor del Sr. Vilert explicant el cas. Creu que hauria de mostrar més solidaritat i preocupació per l'estat d'angoixa dels veïns afectats per les obres del c/ Sant Francesc de Paula.

      Tanmateix recorda al conseller-delegat l'existència d'un dictamen signat per un arquitecte que expressa clarament que en les edificacions contigües s'han fet obres sense els apuntalaments adequats, fet que ha provocat els desperfectes en les cases en qüestió.

      El Sr. Mojedano demana una explicació i una justificació.

      El senyor Antoni Valls es mostra sobtat pel fet que els tècnics, que havien anat a fer la inspecció tècnica a l'obra tres dies abans que la veïna afectada la demanés, no s'apropessin a les vivendes dels veïns per comprovar si s'hi havien produït danys o per explicar quina era la situació als implicats.

      D'altra banda, no s'ha fet menció del fet que una de les cases afectades constitueix el mitjà de vida del propietari perquè es tracta d'una galeria d'art que, a més, compleix tant una funció social com cultural a la ciutat i que, avui dia, està tancada. En definitiva, hi ha hagut una manca de coordinació.

      El senyor Vilert, en referència al cas de la persona afectada tant a nivell patrimonial com professional, afegeix que aquest doble greuge fonamenta el motiu de les seves reclamacions a nivell judicial. El Govern està disposat a recolzar aquesta veïna en tot allò que estigui al seu abast.

      D'altra banda, la funció en aquell moment dels tècnics municipals era preservar i prevenir de manera que allò que ja havia succeït no es repetís o s'agreugés (no calia requerir al constructor perquè les mesures correctores van ser aplicades seguint la decisió dels inspectors). La tasca dels tècnics, doncs, ha estat impecable, tal i com es desprèn dels seus informes, que el Sr. Vilert farà arribar el 8 de juliol als membres dels altres grups municipals. A partir d'aquí, el greuge causat queda en mans de la justícia.

       

      El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, en referència a la dimensió cultural de la problemàtica, intervé a petició del Sr. Alcalde.

      A finals de maig, ell es va posar en contacte telefònic amb la propietària de la galeria per a transmetre-li el seu neguit davant d'un possible greuge a una activitat que és important per a la ciutat.

      En una segona conversa, presencial aquesta vegada, se li va proposar la possibilitat de d'ajudar-la a buscar un espai alternatiu on traslladar les obres en exposició i durant tot el temps que la galeria hagués de romandre tancada, com a mesura pal·liativa dels danys provocats per l'obra.

      El Sr. Graupera admet que es tracta d'un conflicte entre particulars però, donada la dimensió cultural d'aquest espai malmès, era important cercar solucions des de l'administració. Una opció que es va plantejar va ser posar a la disposició de la senyora un local municipal on poder donar continuïtat a la seva activitat, alternativa que ella va agrair però va decidir desestimar, almenys, temporalment.

      El senyor Alcalde, Joan Antoni Baron, explica que ell també es va posar en contacte amb la veïna afectada per a reiterar-li la solució ja comentada pel Sr. Graupera, de posar a la seva disposició alguna instal·lació municipal.

      32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA RETIRADA DE VEHICLES EN ESTAT D'ABANDONAMENT.

      El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

      "En els últims dies aquest Grup Municipal ha pogut comprovar com a
      diferents zones d'aparcament de la nostra ciutat, algunes d'elles
      senyalitzades com a tal pel propi Ajuntament, augmenta la presència de vehicles en estat d'abandonament més que evident; alguns, fins i tot, es podrien catalogar com de sinistre total, per l'estat que presenten.

      De la mateixa manera, i en aquests mateixos llocs, hem constatat
      com sovint es realitzen petites reparacions de vehicles, com ara canvis d'oli,
      d'olis, que no es poden realitzar a la via pública, i que a més dubtem que
      atenguin a la normativa de tractament de residus. És més que probable que aquest oli acabi a algun contenidor d'escombraries, o pitjor encara, al terra.

      PLE

      1. Quina és exactament la normativa pel que fa a la retirada de vehicles
        en estat d'abandonament de la via pública?
      2. Quina quantitat de vehicles ha estat retirada en el que portem d'any?
      3. Quina quantitat d'actuacions s'han fet encaminades a evitar que es realitzin
        reparacions de vehicles a la via pública per part de particulars? Quines han estat aquestes actuacions?"
      4. El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, explica que la normativa que se segueix en aquesta matèria és la Llei 11/99, que és una llei més restrictiva que l'anterior pel que fa a la retirada de vehicles. D'aquesta Llei es desprèn que la retirada d'un vehicle es pot dur a terme només quan es produeix alguna d'aquestes dues circumstàncies:

        1. Quan fa més de dos mesos que hi ha un cotxe en retirada al dipòsit de vehicles.
        2. Quan fa més d'un mes que un vehicle es troba estacionat al carrer i, alhora, malmès fins al punt que no es pot retirar pels seus propis mitjans o li falten les matrícules.

        Davant d'això, el Govern té prevista la redacció d'una nova Ordenança de Circulació com a mesura per intentar agilitzar la retirada de vehicles de la via pública.

        El Sr. Bassas es mostra satisfet amb el servei de retirada de vehicles, sense oblidar que a Mataró, a més, cal lluitar contra la dificultat afegida que vehicles pertanyents a d'altres municipis, són abandonats a la ciutat.

        Des de l'1 de gener al 30 de juny d'enguany, han estat retirats prop d'uns 400 vehicles, entre els quals n'hi ha 207 de 4 rodes a la via pública, 90 de 2 rodes també a la via pública i 103 vehicles del dipòsit. Per tant, respecte a l'any passat, s'ha doblat pràcticament el nombre d'intervencions.

        Finalment, en resposta a la tercera pregunta, el Sr. Bassas emplaça el Sr. López a la propera comissió informativa per a donar-li més detalls, sense abans informar-lo, però, que hi hagut una operació policial en què s'ha enxampat gent reparant vehicles a la via pública i, fins i tot, intentant vendre peces de vehicles abandonats.

        El Sr. López demana que la seva pregunta es converteixi en un prec i diu que en la propera informativa es compromet a donar al Sr. Bassas un número de matrícula d'una furgoneta que fa el servei d'autorecanvi, que fa mesos que porten observant. El seu prec pretendrà posar més èmfasi sobre tota aquesta problemàtica, tant de l'autorecanvi com dels mesos que passen certs vehicles abandonats al carrer.

        El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 33 i 37 per venir referits a temàtiques coincidents.

        33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LES QUEIXES DE LA UNIÓ DE BOTIGUERS DE MATARÓ I L'ASSOCIACIÓ CERDANYOLA COMERCIAL.

        El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

        "En les darrers mesos, algunes decisions preses per aquest govern en temes de mobilitat han estat motiu de polèmica, i han originat la protesta de sectors diversos i de zones diferents de la nostra ciutat.

        Les dues últimes queixes han estat expressades per escrit amb dates 3 i 6 de Juny per l'Associació Cerdanyola-Comercial i la Unió de Botiguers de Mataró.

        Sense donar ni treure raons, es evident que el clima que s'ha generat no es convenient per a ningú, ni sembla el mes adequat per trobar solucions raonables a problemes que afecten a la vida dels ciutadans. I sobre això, creiem que alguna responsabilitat en te el Govern Municipal i concretament el Regidor de Mobilitat.

        PREGUNTA

        1.- Com valora el Govern les queixes expressades per Cerdanyola-Comercial i la Unió de Botiguers de Mataró i quines actuacions s'han fet al respecte?"

        37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SITUACIÓ DEL CARRER ROSSELLÓ.

        El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

        "Una vegada més, aquest grup municipal es veu amb la necessitat de preguntar per la situació del carrer Roselló en el Ple Municipal. Als problemes en l'adequació a la mobilitat demanada per veïns i comerciants, s'hi sumen els incompliments o descoordinació dels responsables municipals a l'hora d'aplicar els acords entre totes les parts.

        Darrerament els comerciants del sector, a través de l'Agrupació Cerdanyola Comercial, han tornat a denunciar l'incompliment dels compromisos que el Departament de Mobilitat va adquirir amb ells i l'Associació de Veïns de Cerdanyola.

        Concretament es denuncia, per una banda la no instal·lació d'elements que actuïn en funcions de barratge del pas dels vehicles a les hores que està prohibida la seva circulació, i de l'altra, la "caça" dels conductors que ,a causa de la precarietat de la senyalització, accedeixen al carrer Roselló en horari prohibit.

        És per tot això que aquest grup municipal presenta les següents,

        PREGUNTES:

        Primer.-

        Quina ha estat, des de l'aplicació de les noves mesures en la circulació al carrer Roselló, la quantitat de denúncies per circular en horari prohibit?

        Segon.-

        Per què, malgrat els compromisos adquirits i el consens obtingut entre els representants dels comerciants i dels veïns, no s'han aplicat mesures que estan funcionant al centre de la ciutat?

        Tercer.-

        Quina valoració fa el govern municipal dels fets denunciats per Cerdanyola Comercial i quina resposta hi donarà?"

        El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, valora positivament la mobilitat al c/Rosselló ja sigui en horari de càrrega i descàrrega com en horari restringit, perquè el nombre de vehicles que hi circula és perfectament assumible.

        D'altra banda, els acords municipals són els que queden reflectits en l'acta consensuada per les tres parts implicades, l'Ajuntament, els veïns i els botiguers, que, a més, s'han dut a terme sense excepció.

        Pel que fa a la instal·lació de pilones a les entrades del carrer es faran quan el projecte executiu hagi completat els seus tràmits i fins a la seva col·locació definitiva, per apaivagar la manca de visibilitat, s'hi han col·locat uns panells de 1, 30 m x 1,90 m.

        En referència a les denúncies aplicades per circular en horari restringit entre els dies 23 i 30 de juny, la mitjana ha estat d'1,5 denúncies diàries. En la propera comissió informativa, el Sr. Manchado es compromet a aportar el desglossament horari de les mateixes.

        Tanmateix, s'han atorgat fins a dia d'avui 300 acreditacions a veïns i residents.

        El conseller-delegat, finalment, recorda que també existeix una comissió de seguiment que es reuneix periòdicament per a tractar els canvis de mobilitat que s'hi apliquen i les conseqüències.

        En relació a les queixes presentades, el Govern municipal ha assumit la seva responsabilitat tot escoltant les parts implicades.

        El senyor Paulí Mojedano simplement s'assegura que les dades estadístiques que han demanat en resposta a la seva pregunta plantejada seran remeses a la propera comissió informativa.

        34 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA LECTURA FÀCIL.

        La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent:

        "Els propers dies 6 al 8 d'octubre de 2005, la ciutat de Barcelona acollirà les Jornades Internacionals de Lectura Fàcil (Easy- to- read), en que es produirà la trobada fundacional de la xarxa internacional de lectura fàcil (Easy to read Network) que estarà constituïda per institucions i professionals d'arreu del món interessats a incentivar la lectura a aquelles persones que presenten dificultats lectores. Aquestes jornades s'inclouen en el marc d'activitats de l'Any del Llibre i de la Lectura 2005.

        Molts professionals que treballen a les biblioteques públiques de Catalunya se n'adonen que cada dia més hi ha col·lectius que no troben a les biblioteques materials adients per les seves capacitats lectores, degut a la transformació de la nostra societat, malgrat l'alfabetització de la població i la possibilitat d'accés a l'escolarització dels joves.

        Per tot això, el Grup Municipal de CiU presenta el següent

        PREC

        :

        Aprofitant la celebració d'aquestes Jornades, les primeres d'aquest tipus que es fan a l'Estat Espanyol, encara que no té per què coincidir en el temps, la ciutat de Mataró, per mitjà de la Comissió de Lectura Pública o d'aquells organismes que es considerin competents:

        1. Prepararà un seguit d'activitats sobre el tema (exposicions de materials de lectura fàcil, conferències, etc.) que, a més de sensibilitzar sobre aquesta qüestió a la ciutadania, serveixin per celebrar també l'Any del Llibre i de la Lectura, al nostre parer, poc promocionats per l'Ajuntament.

        2. Impulsarà un estudi sobre quin és l'estat d'aquesta problemàtica a la ciutat de Mataró, per a conèixer quins són els col·lectius més afectats per les dificultats lectores i així poder cercar les col·laboracions necessàries per a resoldre-les."

         

        El senyor Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura, admet que les dificultats lectores d'alguns col·lectius són un problema que s'arrossega de fa molts anys. Gràcies a la fundació sueca que s'hi dedica, s'ha establert una dinàmica que està aglutinant esforços per a minimitzar aquesta problemàtica.

        Al mes d'octubre hi ha prevista una trobada coordinada per una xarxa internacional juntament amb establiments professionals que s'estan organitzant per abordar la temàtica. El Sr. Graupera valora molt positivament el prec i, des del Govern, es compromet a estar tècnicament present en les jornades del mes d'octubre.

        En aquesta línia, ja s'ha parlat amb la Direcció de la Biblioteca Pompeu Fabra a fi de dur a terme alguna altra activitat divulgativa.

        El conseller-delegat recorda que el sindicat CCOO té un acord amb la fundació sueca a què s'està fent referència a fi de promoure una mena d'alfabet per a editar llibres de fàcil lectura, tipus codificats. Es tracta d'un objectiu ambiciós però que esdevindrà una realitat en el futur.

        La senyora Maria José Recoder se'n congratula.

        La lectura fàcil no és només facilitar l'aprenenetatge de la capacitat lectora sinó també la comprensió dels continguts per a difondre idees sobre la pròpia cultura. La Sra. Recoder espera que en el futur la Biblioteca Pompeu Fabra, per exemple, compti amb un fons de lectura fàcil considerable.

        35 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA COORDINACIÓ I GESTIÓ DE LES INCIDÈNCIES A LA VIA PÚBLICA.

        El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, retira la pregunta per haver estat contestada àmpliament per escrit pel conseller delegat de Mobilitat.

        El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 36 i 46 per venir referits a temàtiques coincidents.

        36 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE UN PROJECTE D'ESCOLA DE MÚSICA.

        El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

        "Des del Grup Municipal del PPC, hem estat coneixedors que les Escoles de Música de Mataró han expressat les seves queixes que per part de la Casa de la Música Popular s'està oferint a les AMPA's de les escoles públiques una mena de projecte d'Escola de Música que òbviament entraria en competència frontal, i entenem que deslleial, amb els serveis que ofereixen dites escoles de la ciutat. I diem deslleial perquè al contar amb una aportació de diners públics la seva oferta seria molt més competitiva que les de les Escoles Privades que únicament amb el seu esforç han de tirar endavant.

        El nostre Grup ja es va mostrar crític en el seu moment amb la participació del Govern en el projecte de la Casa de la Música Popular, preveient que es podria incórrer en situacions com aquestes que ara es denuncia.

        PREGUNTA

        1. És coneixedor el Govern Municipal d'aquestes queixes?
        2. Quina opinió te el Govern del projecte d'Espai Musical a les Escoles que s'està oferint per la Casa de la Música Popular?

        3.- S'ha parlat amb les Escoles de Música de la ciutat sobre aquest tema?"

         

        46 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL PROJECTE "ESPAI MUSICAL A L'ESCOLA".

        La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

        "Recentment, la pràctica totalitat d'escoles de música de la ciutat s'han pronunciat en contra del projecte d'escola de música anomenat "Espai musical a l'escola" presentat per la Casa de la Música Popular.

        Les escoles de música de Mataró afirmen en un comunicat que:

        • Oferir a les escoles de primària unes activitats extraescolars de música no vol dir oferir una escola de música.

        • El projecte "Espai musical a l'escola" va en detriment de la qualitat dels ensenyaments musicals, ja existents a Mataró des de fa molts anys.

        Davant d'aquestes afirmacions, demanen que l'Ajuntament de Mataró faci retirar a la Casa de la Música Popular el projecte presentat.

        És per això que aquest grup municipal presenta les següents,

        PREGUNTES:

        Primera.-

        Quina valoració fa el Govern Municipal del projecte "Espai musical a l'escola"?

        Segona.-

        És iniciativa el govern municipal la realització d'un projecte d'activitat extraescolar a l'entorn de la formació musical? Si fos així, quin va ser l'encàrrec concret que es va fer?

        Tercera.-

        A quines escoles s'ha presentat el projecte? Per què no s'ha presentat a totes les escoles de la ciutat?

        Quart.-

        Quina previsió hi ha pel que fa al finançament del projecte?

        Cinquè.-

        Pensa el govern municipal demanar a la Casa de Música Popular que retiri el projecte tal com ha estat presentat?

        Sisè.-

        En aquest moment, hi ha alguna decisió presa pel que fa a les activitats extraescolars pel curs 05/06 en l'ensenyament de la música?"

        El senyor Alcalde indica que en aquest punt de l'ordre del dia ha demanat la paraula la Sra. Pepita Masafrets i Rigau, com a directora de l'aula de Música Masarets, SCCL, en nom de les escoles de música de Mataró. La Sra. Masafrets explica que oferir a les escoles de primària unes activitats extraescolars de música no vol dir oferir una escola de música. Tanmateix, el projecte "Espai musical a l'escola" va en detriment de la qualitat dels ensenyaments musicals ja existents a Mataró. Finalment, en nom dels centres que la Sr. Masafrets representa demana que es retiri la Casa de la Música Popular del projecte presentat.

        El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, expressa als dos grups municipals que han plantejat les preguntes, que lamenta que una proposta amb uns objectius interessants hagi acabat causant un cert desencontre o confrontació. Reconeix que tothom té les seves raons i, des del Govern, s'accepten totes les crítiques sorgides al voltant d'aquesta qüestió.

        Tot i així, el Sr. Comas creu que les divergències no rauen tant en el objectius com en el procés i es mostra segur que el desencontre està motivat per un mal plantejament de la proposta i una interlocució potser poc aclaridora.

        El president de l'IME expressa la seva voluntat de corregir el malentès a fi de reconduir la situació i les relacions entre tots els agents implicats.

        D'una banda, per a situar el marc d'actuació del projecte "Espai musical a l'escola", el Sr. Comas explica que l'àmbit propi de l'activitat musical docent a l'escola (centres de primària) rau en el compliment del currículum educatiu dissenyat pel propi centre docent i, doncs, el paper dels ens públics i privats és simplement proporcionar activitats de suport, sense interferir-hi.

        D'altra banda, la formació musical és l'àmbit que correspon a les escoles de música, al conservatori i, en el futur, a l'escola municipal de música. És just enmig d'aquests dos marcs d'actuació que cal situar la proposta del Govern: oferir un espai de dinàmica relacional, d'enriquiment cultural que possibiliti iniciar-se en la música a aquells alumnes que hi tinguin interès perquè, després, puguin continuar la seva formació superior en les escoles de música de la ciutat o al conservatori.

        L'àmbit nou és aquest espai intermedi, no cobert i que no pretén trepitjar la tasca ni dels centres docents ni de les escoles de música privades. Per tant, està d'acord amb què l'Espai Musical no ha de ser una escola de música dins les escoles.

        No obstant això, arran de l'elaboració del projecte, han sorgit una sèries de desencontres motivats per la dinàmica en què aquest s'ha anat desenvolupant:

        En primer lloc, es va produir la signatura de col·laboració entre la Casa de Música Popular, la Generalitat i l'Ajuntament de Mataró, amb un projecte per a 3 anys finançat amb capital procedent de fonts diferents, i que apunta 5 eixos d'actuació. Una línia de l'eix 1 parlava de coordinar i complementar la formació als centres.

        Al mes de febrer, la Casa de Música Popular manté una trobada per a explicar els seus projectes amb les escoles de música de la ciutat en què es plantegen possibles col·laboracions, però que no tiren endavant per una manca d'entesa.

        Un segon punt de conflicte arrenca del Pla d'Entorn, projecte experimental a nivell de 25 ciutats, que mobilitza la participació de moltes entitats municipals i que centra el seus treballs en analitzar quines eines cal desenvolupar de cara al curs 2005-06. El Pla d'Entorn es planteja en l'àmbit anomenat "nord-est" de la ciutat, que inclou les escoles de Cirera, Vista Alegre, Rocafonda i fins a l'escola Menéndez y Pelayo, que estableix 10 línies de treball. La 4a línia de treball fa referència a activitats extraescolars i, entre d'altres, s'ofereix la possibilitat de realitzar activitats extraescolars de caràcter musical centrades fonamentalment en elements de sensibilització musical i d'iniciació.

        El Sr. Comas entén d'on pot venir l'element "distorsionador", causant de la preocupació de les escoles de música privades. Es remet a l'exemple d'Esplugues de Llobregat que ja ha engegat un projecte d'espai musical en l'àmbit de l'escola i que va més enllà d'allò que s'està plantejant a Mataró, fet que podria interpretar-se com a un precedent d'interferència en la iniciativa privada i de competència deslleial.

        En definitiva, des de l'IME, el Sr. Comas vol deixar molt clar que, a partir d'allò que apunta la 4a línia del Pla d'Entorn, l'únic que es pretén és donar la possibilitat a alumnes que, a nivell privat, no hi podrien accedir, de tenir una formació extraescolar d'iniciació estrictament, no només en l'àmbit de la música sinó també en les arts escèniques, en general.

        Finalment, reconeix que potser el tema no ha estat massa ben formulat, fet que ha provocat les queixes reiterades de les iniciatives privades.

        En resposta a les preguntes formulades pels grups municipals, el Sr. Comas explica:

        En primer lloc, que el seu equip té constància de les queixes presentades, tant a través d'un escrit procedent de les escoles de música privades com arran de la reunió mantinguda el 21 de juny amb el Patronat de Cultura i l'IME.

        La valoració del Govern municipal de la iniciativa és positiva si queda ben delimitat el marc d'actuació del projecte.

        En referència a les converses mantingudes, el Sr. Comas afirma que el diàleg amb les escoles de música se seguirà tenint perquè existeixen camps oberts per a continuar parlant, sense oblidar que el Pla d'Entorn és experimental i, per tant, susceptible d'anàlisi i modificacions.

        Pel que fa a la pregunta d'on sorgeix la iniciativa, formulada per CiU, el conseller-delegat explica que aquesta prové de les línies dissenyades pel Pla d'Entorn en l'àmbit extraescolar, que han donat lloc al projecte, l'objectiu del qual és facilitar l'accés d'alguns alumnes a la formació inicial en certs àmbits artístics.

        El projecte està previst que arrenqui en la zona nord-est de la ciutat, que inclou 6 escoles que, a través de les AMPES, s'han interessat per aquesta oferta formativa.

        En referència al finançament, el Sr. Comas explica que el finançament és de les famílies, a través de les AMPES, però que forma part d'un dels 3 projectes finançats per la Generalitat, fet que fa possible una futura subvenció que n'abarateixi el cost.

        El paper de la Casa de Música Popular Casa no és concret però està encarrilat a estudiar possibles accions que hi facilitin l'accés d'una manera puntual.

        En definitiva, la valoració del Govern és positiva, tant a nivell educatiu com a nivell social, i, doncs, no es planteja la retirada del projecte, sinó acotar-ne bé el camp d'actuació perquè no perjudiqui ningú i pugui complir la seva funció social.

        Pel que fa al contingut de les activitats, atès el caràcter experimental del projecte, està molt obert encara i és susceptible de modificacions.

        A nivell més concret, hi ha activitat previstes, que suposen la continuïtat d'aquelles que ja s'estan duent a terme, com ara els programes d'audició musical, la formació d'una aula de música tradicional, l'experiència de cantània, aixoplugada per l'Auditori de Barcelona i l'Associació de Granollers, els concerts familiars organitzats pel Patronat Municipal de Cultura, els tallers musicals sobre com escoltar música, la campanya "Anem al teatre", a través de la Diputació i d'altres ajuntaments de la comarca, el suport al concert del Dia de la Música i el compromís que, en el decurs d'aquest any, s'elabori un estudi preliminar d'una possible escola municipal de música en el futur.

        El senyor Paulí Mojedano agraeix l'explicació tan detallada del Sr. Comas però no se'n mostra convençut perquè la font del conflicte no és una mala formulació sinó una divergència de fons sobre el paper de l'administració. La funció de l'Ajuntament ha de ser crear i fomentar les condicions necessàries perquè les iniciatives privades tirin endavant i no invertir diners en projectes que poden danyar considerablement aquestes iniciatives. En definitiva, doncs, l'Ajuntament està creant unes regles falses de joc, que no són iguals per a tothom, atès que s'està subvencionant, sospitosament, un projecte a unes persones determinades, en lloc d'haver concertat amb les escoles de música privades la manera de coordinar aquestes activitats musicals extraescolars. Aquest és un cas de competència deslleial fomentada des de l'administració.

        La senyora Maria José Recoder recorda que aquest tema no s'ha tractat ni al plenari de l'IME ni tampoc a l'executiu de l'IME i que, per tant, això ha estat un error. Admet que potser la idea genèrica era bona però que tot el procés s'ha dut a terme d'una manera tan deficient que n'ha llevat la qualitat inicial. Allò més sensat fóra retirar la proposta i tornar a iniciar tot el procés però parlant, aquesta vegada sí, amb els especialistes, és a dir, els pedagogs musicals locals i tots els ens implicats.

        Tanmateix, la Sra. Recorder es queixa del conveni presentat i debatut amb la Casa de Música Popular perquè, en la part de formació, és vague (en cita exemples concrets), està mal redactat i és buit de significat. El cert és que com que no hi havia un projecte clar es va manllevar el projecte d'Esplugues de Llobregat i es va mig adaptar a Mataró perquè fos presentat.

        En primer lloc, l'exemple d'Esplugues de Llobregat no és vàlid per a la nostra ciutat, a més, en el redactat presentat no s'han dignat ni a canviar les dates dels cursos -que fan referència al curs anterior- ni els noms dels professors que hi apareixen -com si aquí no hi hagués professionals qualificats-, entre d'altres.

        Tot plegat ha estat un procés fet amb una manca de seriositat considerable, sense ometre el fet que incorre en un incompliment del Conveni assolit per a la creació de la Casa de Música Popular, entre el Clap i les administracions, perquè, a més, també hi ha sospites de quina seria la qualitat de les classes oferides.

        Per tant, amb tota la simpatia i amabilitat, CiU creu que s'hauria de retirar aquest projecte, i tornar a començar a fi d'iniciar un procés, que no exclou la posada en marxa d'extraescolars l'any vinent com a programa pilot, però amb col·laboració útil de tothom.

        El senyor Josep Comas reitera allò dit fins ara. El projecte no suposa una superposició de competències i es fonamenta en la voluntat de concertació.

        Recorda que no hi ha hagut predefinició d'activitats sinó que s'han anat definint i elaborant a partir d'un seguit de demandes que s'han anat recollint al llarg de tot aquest procés.

        Finalment, però, amb l'ànim de buscar el consens, afirma que no té cap inconvenient en replantejar allò que calgui replantejar-se.

        37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SITUACIÓ DEL CARRER ROSSELLÓ.

        Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm.33.

        38 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES ACTUACIONS PER PALIAR ELS EFECTES DELS CANVIS EN LA MOBILITAT AL CENTRE DE LA CIUTAT.

        El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, demana que se li contesti per escrit la pregunta següent :

        "Els canvis realitzats en la mobilitat al centre de la ciutat tendeixen a convertir, de forma progressiva, l'espai entre muralles de la ciutat en un espai només per a vianants. Al marge de l'efectivitat i la conveniència d'algunes de les mesures utilitzades, és evident que això comporta uns canvis en els hàbits dels conductors. De manera que algunes vies de l'Eixample, i de manera especial l'Anella de Muralles, han vist com darrerament s'incrementava el nombre de vehicles que hi circulen.

        Atès que aquests canvis en la mobilitat han estat una prioritat pel govern municipal, malgrat les queixes de diferents col·lectius pels perjudicis i molèsties que els hi comporta, aquest grup municipal presenta les següents,

        PREGUNTES:

        Primer.-

        Té previst, el govern municipal, fer alguna actuació a les calçades de les vies de l'entorn del centre històric per reduir les vibracions i sorolls que l'increment de circulació està provocant?

        Segon.-

        En cas afirmatiu, en quin termini la realitzà? quin pressupost hi dedicarà?"

        El senyor Joaquim Fernàndez demana que aquesta pregunta li sigui contestada per escrit.

        39 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE UN ANUNCI PUBLICITANT LA FIRA DEL MAR.

        El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent :

        "Recentment, aquest Grup Municipal ha pogut comprovar com en un mitjà de comunicació escrit d'àmbit autonòmic, s'anunciava la celebració de la Fira del Mar a Mataró entre els dies 13 i 19 de juny de 2005. La notícia era del dia 11 de juny, data posterior a que el Govern Municipal anunciés la suspensió de l'anomenada Fira.

        PREGUNTA

        1. Què pot dir el Govern Municipal al respecte d'aquest anunci? "

        La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, admet que al mes de febrer es va anunciar que cap als volts de Sant Joan es posaria en marxa la Fira del Mar. Un cop es va sotmetre a estudi i es va decidir desestimar-la, perquè no era l'instrument més adient de promoció de la ciutat, la notícia es va comunicar a les institucions amb què treballa l'Ajuntament, és a dir, el Consell Comarcal i la Diputació de Barcelona.

        La font del malentès rau en què tant l'una com l'altra treballen, al seu torn, amb determinats mitjans de premsa, que no estan vinculats a l'Ajuntament i, doncs, els són desconeguts. Els anuncis vinguts per aquesta via són quelcom que s'escapa al seu control. La Sra. Romero reconeix que va ser un error i treballaran perquè no es torni a produir.

        El senyor David Rovira es pregunta si el perquè d'aquesta confusió pot estar motivat pel fet que en un primer moment es va parlar de paralització de la Fira i, un temps després, es va parlar d'anul·lació. Ha estat un tema que el Govern ha tractat de manera certament equívoca.

        40 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE EL POLÍGON INDUSTRIAL DE MATA-ROCAFONDA.

        El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

        "A les voreres del polígon Mata-Rocafonda s'acumulen les deixalles de les diferents indústries que allà realitzen la seva activitat donant una imatge de deixadesa i de brutícia impròpia d'un polígon industrial a una ciutat com Mataró.

        Aquesta situació, ve a afegir-se a un descontentament molt ampli entre els empresaris del polígon per altres motius, com és el que consideren un incompliment d'alguns dels acords del conveni que es va signar en el seu moment entre l'Associació d'Empresaris del Polígon i l'IMPEM.

        És per aquest motiu que aquest Grup Municipal presenta la següent

        PREGUNTA

        1.- A què es deu aquesta situació de brutícia que es denúncia al polígon Mata-Rocafonda?

        2.- Creu el govern que la totalitat d'empreses del polígon son coneixedores dels actuals horaris de recollida després dels reajustaments del servei?

        3.- Com valora l'actual Presidenta de l'IMPEM el compliment de les actuacions previstes al Conveni?"

        El senyor Paulí Mojedano dóna per contestades les dues primeres preguntes per part del Sr. Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment. I només formula la tercera pregunta.

        La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, explica que en aquests dos mesos al capdavant de l'IMPEM, s'ha reunit en dues ocasions, al maig i al juny, amb la presidenta de l'esmentada associació i ratifica el malestar existent entre els empresaris del polígon Mata-Rocafonda. Aquestes inquietuds provenen del fet que consideren el Conveni massa genèric i, per tant, que no aprofundeix en les necessitats concretes dels empresaris de la zona. Arran d'aquestes primeres reunions, s'ha acordat una trobada al setembre, al si de l'IMPEM, amb tots els empresaris, per intentar copsar quines són aquestes necessitats i modificar el Conveni a fi de recolzar-los i donar-los suport tant a nivell econòmic com en d'altres aspectes, com ara la mobilitat o l'aparcament. Si s'escau, no es descarta que se signi un nou Conveni.

        Tot i així, la valoració de la Sra. Romero és positiva perquè ja s'han dut a terme o s'estan desenvolupant molts compromisos del Conveni com, per exemple, la rotonda del c/Energia, l'estudi de mobilitat de l'Institut Cerdà, la instauració d'una seu, l'aplicació de mesures mediambientals vinculades als vehicles, la retirada de vehicles o el canvi de les boques de rec, entre d'altres.

        El senyor Paulí Mojedano admet que s'ha fet feina però de les actuacions esmentades es desprèn que hi ha una manca d'agilitat absoluta en allò que respecta a aquest mandat. Recorda que fa un any i mig, davant de la mateixa pregunta plantejada avui, el Sr. Civit va enumerar les mateixes actuacions.

        41 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE PARTITS DE FUTBOL DE MATINADA A LA RONDA PINTOR ESTRANY.

        El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

        "En els últims dies hem sabut per part d'alguns veïns de la Rda. Pintor
        Estrany que a la pista poliesportiva situada en aquesta via de la nostra
        ciutat es reuneixen un grup de joves que juguen a futbol fins a altes hores
        de la matinada, ens consta que algun veí s'ha posat en contacte amb la
        Policia Local, però malgrat la presència dels agents en una ocasió que en
        tinguem coneixement, els partits de futbol s'han continuat celebrant no tant
        sols els dissabtes ja ben entrada la matinada, si no també alguns dies
        laborables.

        PREGUNTA:

        1. Quines actuacions té previst realitzar el Govern Municipal per tal de que es
        pugui compaginar la diversió d'aquests joves amb el dret al descans dels
        veïns afectats?"

        El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Joventut i Esports, ratifica el malestar dels veïns afectats i confirma que ja se n'ha parlat amb el president de l'Associació de Veïns i amb el president del Club de Futbol. L'acord al qual s'ha arribat és el tancament nocturn de la pista poliesportiva, del qual es faria càrrec el club de futbol.

        El senyor José Manuel López celebra que es prenguin mesures i demana que s'apliquin amb celeritat.

        42 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA JORNADA "MATARÓ CIUTAT MEDITERRÀNIA : UN REPTE, UNA APOSTA DE FUTUR", ORGANITZADA PER L'INSTITUT MUNICIPAL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA.

        El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

        "L'IMPEM organitza, el proper dilluns 4 de juliol a l'Hotel NH-Ciutat de Mataró, una jornada que té per objectiu "el plantejament i el debat de quina ha de ser l'aposta de la ciutat de Mataró davant aquest nou repte €el turisme com una oportunitat de generació d'una nova activitat econòmica -".

        El grup municipal de Convergència i Unió creu que aquest plantejament i el debat corresponent ja s'ha produït al sí del mateix IMPEM i en la mateixa comissió de seguiment dels treballs al voltant del Pla d'Actuació per a la Promoció de la ciutat, que engloba un Pla de Turisme per Mataró. Aquest treballs es van enllestir el mes d'octubre de 2004 i en l'actualitat, el que pertocava era posar sobre la taula la gestió realitzada per tal de debatre les concrecions per l'estiu del 2005.

        En aquest sentit, CiU considera una obvietat el posicionament escollit pel govern municipal, en la mesura que entenem que no cal explicitar que Mataró és una ciutat mediterrània. Més enllà d'això sobta veure com s'utilitza un Pla que ja hauria d'haver donat part dels seus fruits per a realitzar una acció "informativa" que sembla pretendre substituir les mancances de gestió acumulades i la inoperància evident pel que fa a la comercialització de productes ja existents i a la manca de concreció d'instruments per desenvolupar el mateix Pla.

        És per això que presentem la següent,

        PREGUNTA

        Primer.- Quin és el pressupost d'aquesta jornada?. Quines són les partides que integren el cost econòmic d'aquesta acció?.

        Segon.- En concret, quin és el compromís de l'IMPEM i per extensió, del mateix govern municipal per l'any 2005, pel que fa a la realització de les accions incloses en les prioritats "molt alta" i "alta" del Pla de Promoció de Ciutat?."

        La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, aclareix, en primera instància, que no es tractava d'una jornada de "reflexió", perquè ja se n'havia parlat abans del tema en qüestió, sinó d'una jornada adreçada als empresaris del sector a fi de transmetre'ls l'aposta que la ciutat fa pel sector de la promoció turística.

        El pressupost de la jornada va ser de 15.175 € en total.

        En referència a la segona pregunta plantejada, la Sra. Romero confirma que el compromís de l'IMPEM per a l'any 2005 està ben detallat, en forma de 6 punts, al PAM d'enguany, en què s'estableix què fa l'Institut per a la promoció. D'altra banda, aquests punts estan concretats al Pla d'Actuació de l'IMPEM mateix, en forma de llistat, i ja es van comentar en l'anterior Ple. La consellera-delegada no té cap problema, però, en tornar a llegir el llistat d'actuacions o, fins i tot, fer-li arribar al Sr. Martí per escrit.

        El senyor Josep Lluís Martí es mostra sorprès per les paraules de la Sra. Romero qui ha comentat que en l'esmentada jornada no es pretenia reflexionar, perquè entén que en qualsevol trobada d'aquesta mena és important abordar qüestions i pensar-hi. Segons el seu parer, aquesta jornada i la despesa que va comportar no eren necessàries.

        D'altra banda, el Sr. Martí accepta l'oferiment de la consellera-delegada de fer-li arribar per escrit quines actuacions es concretaran dins l'any 2005.

        Finalment, es critica el fet que, un cop es renunciés a la Fira del Mar, l'IMPEM no posés en marxa ràpidament altres actuacions, que són de més interès. Recorda que el resultat de l'Institut respecte el Pla de Promoció Ciutat és únicament una Ruta del Mar, que està prou bé però que resulta insuficient.

        El Sr. Martí, des de CiU, creu que el Govern hauria d'involucrar-se més en la promoció de la ciutat: una aposta significa invertir diners i, alhora, endegar actuacions concretes. Insta el Govern a aprofitar aquesta segona oportunitat, al PAM 2006, amb la nova presidenta al capdavant, i apostar realment per allò en què creuen, des del treball sosegat, l'equilibri i la claredat.

        La senyora Alícia Romero es congratula pel fet que el Sr. Martí segueixi tant de prop les accions de l'IMPEM, però no creu que de ple en ple es puguin produir grans avenços. Dubta de si es pot anar més ràpid. En qualsevol cas, la seva voluntat és anar endegant totes les actuacions previstes amb la diligència que la mateixa tramitació de cada acció permeti.

        Demana al Sr. Martí que tingui paciència perquè no es tracta d'actuacions que es puguin posar en marxa d'una manera immediata i, en tot cas, l'emplaça al Ple de desembre per poder avaluar d'una manera conjunta què s'ha aconseguit tirar endavant i què no. Tanmateix li recorda que al Pla d'Actuació de l'IMPEM hi ha tota la informació recollida sobre les accions previstes per aquest any 2005, encarrilades a refermar aquesta aposta feta des del Govern, amb el recolzament del Sr. Alcalde, en pro de millorar la promoció de la ciutat. La voluntat de l'administració és treballar conjuntament amb el sector privat per a fer realitat aquesta aposta que, d'altra banda, mai no podrà ser avaluada imminentment perquè, novament, es tracta de qüestions llargues els resultats de les quals caldrà valorar a mig termini.

        43 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SUPRESSIÓ DE DOS GRUPS DE 1ER D'ESO A LA CIUTAT DE MATARÓ.

        El senyor J. Vicent Garcia Caurín, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

        "Atès que el Sr. Alcalde va adreçar una carta a la Consellera d'Educació, manifestant el seu desacord per la reducció de grups d'ESO en dos instituts de la nostra ciutat.

        És per això que el grup municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ presentem les següents

        PREGUNTES:

        • L'Ajuntament de Mataró ha rebut resposta de la Consellera d'Educació a la carta del Sr. Alcalde referent a la disminució de dos grups de 1r d'ESO als IES Alexandre Satorras i Thos i Codina? Si ha estat així, quin és el contingut de la mateixa?
          • Ha acordat l'Ajuntament amb el Departament d'Educació les accions ha emprendre si falten places de 1r d'ESO a l'inici del curs o durant el primer trimestre?"

          El senyor Josep Comas, conseller delegat d'Educació, respon les preguntes del Sr. Garcia Caurin, directament:

          Pel que fa a la primera pregunta plantejada, hi respon negativament en els termes formulats.

          Tanmateix, afegeix que el 9 juny es va constituir, amb seu municipal, la taula mixta de planificació, prevista en el Conveni signat pel Dept. d'Educació de la Generalitat i l'Ajuntament, per a la continuïtat i funcionament de l'Oficina Municipal d'Escolarització. Un cop constituïda, la representació municipal va plantejar el tema del tancament de les aules d'ESO com a prioritària.

          En aquest marc, la directora adjunta dels Serveis Territorials, Carme Zapater, va expressar formalment una petició de disculpes. Igualment es va desplaçar a Mataró el director adjunt per a Secundària dels Serveis Territorials, Josep Lagró, que era la persona directament implicada en la presa de la decisió, qui també va presentar excuses formals juntament amb el compromís ferm d'evitar la disminució dels grups als instituts en qüestió.

          Pel que fa a la situació sorgida i els possibles efectes d'una reobertura tardana d'alguna d'aquestes dues aules, el conseller delegat explica que s'ha assolit el compromís per part del Dept. d'Educació de replantejar-se la mesura del tancament en funció dels resultats de la matriculació. Tanmateix, s'ha acordat encarregar una comissió tècnica bilateral per a una reunió d'anàlisi de la situació cap a mitjan juliol per a proposar mesures i una nova localització, si s'escau, per a la reobertura d'alguna de les aules.

          En resposta a la segona pregunta, el Sr. Comas hi respon afirmativament perquè, en cas d'esdevenir necessari un encontre posterior al del mes de juliol, la comissió tècnica es tornaria a reunir per a analitzar novament l'estat de qüestió a principis de setembre, un cop el curs hagi començat.

          El senyor J. Vicent Garcia Caurín ressalta la manca de cortesia de la Sra. Consellera per no haver respost formalment la carta del Sr. Alcalde.

          44 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS BARRACONS A LA CIUTAT DE MATARÓ.

          El senyor J. Vicent Garcia Caurín, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

          "El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'Ajuntament de la nostra Ciutat, té previst instal·lar "barracons" en el Parc Central per escolaritzar l'alumnat d'educació infantil de la zona, fins que no estigui construïda la nova escola a la plaça "Antonio Machado".

          Atès que a hores d'ara encara no han començat els treballs de condicionament previs a la instal·lació dels barracons que hauran d'estar llestos per ser ocupats el curs que ve.

          És per això, que el grup municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ presentem les següents

          PRTEGUNTES:

          • Quin seguiment fa l'Ajuntament junt amb Departament d'Educació per l'execució de la fonamentació i posterior instal·lació dels barracons?
          • Quan es té previst l'inici d'obres i amb quina data es té prevista la finalització?
          • Quines mesures alternatives pensa prendre l'ajuntament, en el cas que els "barracons" no estiguin disponibles a l'inici de curs, o sigui el 12 de setembre.
          • Ha previst l'Ajuntament alguna mesura per a regular el trànsit en les proximitats de la nova escola?"

          El senyor Josep Comas, conseller delegat d'Educació, explica que l'Ajuntament està duent a terme un seguiment sovintejat pel que fa a l'evolució de la implantació dels esmentats barracons, mitjançant l'IME i el Servei de Manteniment, que s'encarrega de l'àmbit del Parc Central i de la supervisió tècnica de les obres d'instal·lació.

          A mitjan març, es va mantenir una primera reunió amb el Servei de Manteniment, l'IME, el director del programa d'edificis prefabricats del Dept. d'Educació i el director i tècnics de l'obra, en què es va signar una acta dels objectius a assolir.

          A finals de juny, el Dept. va adjudicar les obres a les empreses PROSA, pel que fa a la instal·lació dels mòduls, i GECO, per al seu subministrament.

          El 4 de juliol es va fer una visita per a l'inici de les obres pel director de les mateixes i el responsable de PROSA a fi d'extreure conclusions sobre la instal·lació prèvia del mòdul provisional de l'escola Vista Alegre. Alhora, des del Servei de Manteniment se n'està fent el seguiment per temes de subministre i desguàs.

          Avui hi ha hagut una nova visita dels tècnics de les dues empreses per a plantejar la qüestió dels moviments de terra i accessos de camions, entre d'altres.

          En referència als temps d'execució de les obres, es calcula que la fonamentació dels barracons es produirà en el decurs de la setmana vinent i durarà d'uns 4 a 5 dies. A continuació, tindrà lloc la instal·lació dels mòduls, que s'allargarà unes 4 setmanes en total.

          Com a data màxima, l'1 de setembre els mestres han de poder entrar a les aules.

          D'altra banda, no es preveuen mesures alternatives perquè és fonamental que tot segueixi estrictament el calendari fixat, de manera que els alumnes puguin començar el nou curs sense problemes el proper 12 de setembre.

          Pel que fa a la regulació del trànsit, el Sr. Comas confirma que des del Dept. de Mobilitat no s'adoptaran mesures extraordinàries perquè els mòduls s'ubicaran en una de les pastilles més grosses del la ciutat i el 75% de l'alumnat €en total s'hi espera una seixantena d'alumnes- viu als seus voltants.

           

          45 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE L'ACABAMENT DEL COMPLEX ESPORTIU EL SORRALL.

          El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

          "En el Ple Municipal corresponent al passat mes de novembre, aquest grup municipal va presentar una pregunta sobre el complex esportiu del Sorrall que va posar de manifest l'incompliment, en aquell moment, dels terminis d'execució de l'obra.

          Més tard, en el Ple Municipal del mes de març d'enguany, en resposta a una nova pregunta, la regidora-presidenta del Patronat Municipal d'Esports assegurava que, malgrat l'endarreriment d'aquell moment, la nova empresa contractada per la concessionària per a l'execució de l'obra es comprometia a acabar-la en els terminis previstos. Concretament, el compromís era que abans d'acabar el mes de juny la instal·lació estaria en funcionant en la seva totalitat.

          En el moment de presentar aquesta pregunta hem pogut comprovar que les obres no estan acabades i que, en cap cas, les instal·lacions es troben a punt de ser utilitzades.

          És per tot això, que aquest grup municipal presenta les següents,

          PREGUNTES:

          Primera.-

          En quina data les instal·lacions exteriors del Complex Esportiu del Sorrall estaran en condicions de ser obertes al públic?

          Segona.-

          Quina és, en aquest moment, la posició del govern municipal pel que fa a les pretensions de la concessionària, tant pel que fa a la revisió de les tarifes, com a la pròrroga de la concessió?"

          El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Joventut i Esports, respon a la primera pregunta recordant que el termini previst, subscrit per Dragados i Nouscamps al contracte signat, era de 10 mesos a partir del 17 de febrer de 2005. La construcció de la piscina exterior i els seus entorns eren prioritaris i la voluntat, ja establerta en aquell moment i al contracte, era que es pogués posar en marxa per a l'estiu, fet que ja s'ha produït.

          Pel que fa a la resta d'instal·lacions (la pista poliesportiva i la pista de vòlei platja), segons el contracte signat, es preveu per al mes de novembre, tot i que s'està fent el possible per a enllestir-ho abans.

          En relació a la segona pregunta, el Sr. Pera recorda que en el Ple del mes d'abril es van aprovar la revisió de totes aquelles tarifes que no s'havien tocat des de la data d'inauguració del Sorrall. A partir d'ara, les successives revisions es faran conjuntament amb la resta de tramitació de preus públics, taxes i tarifes de l'Ajuntament i organismes autònoms quan es tramitin amb el pressupost i el PAM.

          Pel que fa a la pròrroga de concessió, un cop s'hagin acabat el total de les obres, s'estudiarà la proposta que presenti Nouscamps.

          46 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL PROJECTE "ESPAI MUSICAL A L'ESCOLA".

          Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 36.

          47 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA PLANTA DE TRACTAMENT DE RESIDUS SITUADA AL CARRER GALICIA.

          El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

          "El passat mes d'octubre de 2003 el nostre Grup Municipal va presentar una iniciativa a Ple després que diverses entitats veïnals i ecologistes denunciessin la insalubritat de la planta de tractament de residus situada al C/ Galícia.

          En aquella ocasió, la Consellera Delegada de Ciutat Sostenible, Sra. Quitèria Guirao va reconèixer que la planta no estava en el lloc més idoni i que no complia amb les normes sanitàries, donant-li un plaç de dos mesos per adaptar-se. Si no era així, hauria de buscar-se un nou emplaçament fora de Mataró per la planta.

          A Juliol de 2005, aquest Grup Municipal està interessat en conèixer

          PREGUNTA

          1. Quina és la situació actual de la planta de residus? S'han iniciat els processos per tal de buscar-li un nou emplaçament fora del terme municipal de Mataró? "

          El senyor Alcalde indica que en aquest punt de l'ordre del dia ha demanat la paraula el Sr. Julian Hernández Tello, com a president de l' Associació de Veïns de Cerdanyola, per exposar la seva queixa pel fet que el Sr. Alcalde no compleix els acords als quals es compromet amb l'Associació. Es mostra molt insatisfet tant a nivell personal com humà i passa a argumentar el perquè del no-cumpliment dels acords per part del Govern en relació a la planta de residus.

          La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, comença la seva intervenció fent un aclariment respecte a una imprecisió en l'exposició feta pel Sr. Mojedano:

          Quan, des de llicències d'activitats, es comunica que en dos mesos cal fer l'arranjament d'alguna discrepància no es presuposa que s'ha de buscar un emplaçament fora de la ciutat.

          La Sra. Guirao es remet als fets. Aquesta planta, que tenia llicència d'activitats des del 2002, presenta una demanda d'ampliació d'activitats per a incorporar sorres de foneria, que és una activitat pionera a Catalunya de valorització de residus. Aquesta segona demanda de llicències està al dia, amb totes les discrepàncies complertes, segons l'informe pertinent dut a terme. Des del Consorci de Tractaments de Residus s'ha informat que el seu trasllat cap a una ubicació fora de Mataró està previst per al proper mes de setembre.

          El senyor Paulí Mojedano recorda a la Sra. Guirao que dels tres compromisos adquirits en aquesta matèria, al Ple del mes d'octubre, encara n'hi ha un que no s'ha complert, el d'actuar d'una altra manera. Les queixes reiterades dels veïns de la zona fan pal·leses la poca fluïdesa de la relació entre el consistori i els residents. El Sr. Mojedano demana rigorositat a l'hora d'abordar aquesta qüestió. Pel que fa a la cerca d'una nova ubicació per a la planta i l'analítica de la toxicitat dels residus, admet que la consellera delegada hi ha treballat amb diligència i s'han resolt.

          La senyora Quiteria Guirao, en relació al primer compromís, recorda que en la reunió del 30 d'octubre es va arribar a un acord amb tres membres de l'Associació de Veïns que en sis mesos es donaria resposta a aquesta situació. Es compromet a fer arribar l'acta a qui correspongui.

          D'altra banda, ni ella mateixa, com a regidora, ni l'Ajuntament són responsables de buscar una sortida per a aquesta activitat.

          Recorda que en el seu moment va reconèixer que la ubicació de la planta no era la idònia perquè estava situada en un terreny que no és propietat de l'Ajuntament i que, a més, està en procés de requalificació, d'aquí el caràcter a precari de la llicència. No obstant això, no hi havia cap problema en relació a l'activitat de la mateixa,.

          El senyor Alcalde, Joan Antoni Baron, reconeix que el 30 d'octubre es va produir l'esmentada reunió, amb tres membres de l'Associació de Veïns, en què es va assumir el compromís de buscar una sortida a la situació actual de la planta, fet que es produirà en els propers mesos amb el trasllat de l'estructura a un emplaçament fora de la ciutat.

          Pel que fa a l'encariment del transport de les escòries, des de la planta de residus fins a la planta de tractament, el Sr. Alcalde recorda que es va incloure en el cànon que havien de pagar els ajuntaments en el Consorci, amb data 1 de juliol, que era la data prevista inicialment per al trasllat de la planta. Aquest cànon no ha entrat en funcionament i en la propera Comissió permanent hi va un acord perquè no es faci efectiu fins que no s'hagi executat el trasllat definitiu de la planta, previst en els propers mesos.

          48 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA PROHIBICIÓ AL NOSTRE REPRESENTANT AL PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS DE FER UNES FOTOS A L'ESTADI D'ATLETISME.

          El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, demana que sigui retirada aquesta pregunta.

          49 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL FUTUR URBANÍSTIC DE LA CIUTAT.

          El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

          "En una entrevista recent, el Sr. Alcalde deia: "Amb les modificacions del Rengle, Iveco i la Ronda Barceló, podem passar dels 135.000 habitants previstos pels propers anys, als 145.000". Afirmava que actualment estem creixent al ritme dels anys 60, encara que podem fer-ho de manera ordenada.


          També reconeixia que: "Fan falta unes instal·lacions esportives noves, que el Palau Josep Mora està obsolet", i que: "El camp de futbol es traslladarà als turons i el pavelló al triangle de Molins. L'espai que deixen s'ha de reordenar, es poden fer habitatges al passeig Carles Padrós i l'espai interior de l'illa completar-ho amb un nou casal de joves o un parc".

          Fa pocs mesos, amb motiu de tractar-se al Ple Municipal l'aprovació provisional de la modificació del pla general àmbit Passeig Cabanellas, el govern municipal no va tractar, com li demanava aquest grup municipal, el tema en el seu conjunt, de forma global, definint el futur de l'espai de l'actual Camp de Futbol de Carles Padrós i del Palau Josep Mora. Ara, a la mateixa entrevista, l'alcalde no dubta en dir que s'hi poden fer habitatges.

          El grup municipal de CiU ha manifestat en més d'una ocasió la necessitat de tractar el futur urbanístic de la ciutat de manera global. El debat del PAUM primer, i el sí del Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social més tard, poden ser escenaris possibles per a realitzar-lo, encara que seguim creient en la necessitat de plantejar-nos un Pla Estratègic que defineixi les actuacions necessàries pels propers anys. Però el govern municipal i el mateix Alcalde segueixen donant mostres que siguin els que siguin els resultats dels debats ciutadans, ells tenen clars els objectius que pretenen, i és per això que presentem les següents,

          PREGUNTES:

          Primer.-

          Quan creu, el govern municipal, que amb els plantejaments urbanístics previstos, la ciutat de Mataró pot arribar al sostre dels 145.000 habitants?

          Segon.-

          Amb quin calendari treballa el govern municipal per a la realització d'equipaments esportius tan importants com els que han de substituir el Camp Municipal de Futbol de Carles Padrós i el Palau Josep Mora? Quina creu que ha de ser la seva futura ubicació?

          Tercera.-

          Quin que, el govern municipal, té per l'espai que actualment ocupen el camp de futbol i el palau d'esports entre el passatge Cabanellas i l'avinguda Carles Padrós?"


          El senyor Alcalde indica que en aquest punt de l'ordre del dia han demanat la paraula varies entitats, que tot seguit intervindran per parlar sobre el futur urbanístic de la ciutat.

          En primer lloc té la paraula el Sr. Xavier Safont-Tria, en representació de la "Unió de Pagesos", mostra la sensibilitat del món de la pagesia davant l'actual model de creixement de la ciutat. Demanen l'estabilitat i preservació, a través de plans especials, dels espais agraris i forestals davant de les zones en constant creixement que, d'altra banda, està arribant als seus límits. Demanen que el Govern aclareixi quins són els seus propòsits respecte el model urbanístic futur de Mataró. Finalment, exigeixen la paralització temporal de les obres de creixement residencial en espera de les conclusions d'un debat ciutadà participatiu que defineixi cap on es vol anar.

          A continuació té la paraula la Sra. Carme Polvillo, en nom de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), que explica que el motiu de la seva intervenció és mostrar el seu neguit davant de la dinàmica de funcionament del tripartit. Des del seu grup, reivindiquen l'establiment de diàlegs, d'intencionalitats comunicatives i més presència. La Sra. Polvillo recorda que malgrat estar en minoria tenen el seu propòsit de contribuir a construir un bon espai per viure-hi i treballar-hi. Finalment, també demana la paralització immediata del creixement urbanístic residencial en espera que es produeixi un debat ciutadà participatiu.

          El Sr. Alcalde dóna la paraula al Sr. Pere Boix i Sala en nom de la Coordinadora per a la Defensa de la Serra de Marina, expressa, en primer lloc, el seu indignament pel fet que el Sr. Tello, després d'haver expressat les seves queixes, ha estat ignorat. Des de la Coordinadora per a la Defensa de la Serra Marina es fa extensiva la queixa pel model urbanístic actual perquè el considera insostenible, destinat a la degradació i que deteriora la qualitat de vida dels ciutadans. Convida l'Alcalde a la raó i al diàleg i, finalment, també exigeix la paralització immediata del creixement urbanístic residencial en espera que es produeixi un debat ciutadà participatiu que defineixi les necessitats actuals i futures de Mataró.

          I per últim intervé el Sr. Antonio Ruiz Díaz, en representació del partit polític "Alternativa Vecinal de Mataró" que expressa la seva disconformitat amb el PAM i la seva filosofia. Està en contra de l'especulació i del creixement indiscriminat perquè només porta a la degradació de la qualitat de vida dels ciutadans.

          Finalment, també exigeix la paralització immediata del creixement urbanístic residencial en espera que es produeixi un debat ciutadà participatiu que defineixi les necessitats actuals i futures de Mataró.

          El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, en referència a la primera pregunta formulada per CiU sobre el calendari previst de creixement, explica que és impossible preveure quan s'arribarà al sostre dels 145.000 habitants.

          Un dels motius als quals fa al·lusió és el decalatge, d'entre tres i cinc anys existent, entre el planejament urbanístic previst l'any 96 així com l'aprovació dels plans especials i el moment real d'anar-hi a viure per part dels habitants, és a dir la repercussió real del cens. El creixement del nombre d'habitants a partir del plantejament del 96 encara té un recorregut previst de dotzenes de milers d'habitants.

          A aquest fet cal afegir el fenomen natural de la substitució de casa vella per casa nova -es calcula que es produeixen una mitjana de 500 nous habitatges de substitució cada any- però les xifres reals en aquest sector són una incògnita.

          El Sr. Vilert continua informant que, a partir d'aquestes dades, els serveis tècnics creuen que Mataró podria arribar al sostre dels 135.000 a 140.000 habitants, sense canviar res en absolut del Pla del 96.

          Davant d'aquesta situació, la proposta del Govern consisteix a modificar l'ús de les diferents peces interiors de la ciutat, dins del sòl urbà actual (marcat pel Pla General del 96). Es preveu una destinació del 30% al 40% del mateix a la construcció de vivenda protegida, de 7 hectàrees més als espais verds interiors i de 70.000 m2més d'equipaments.

          Aquest nou creixement addicional, en xifres d'habitants, seria només de l'ordre dels 8.000 a 10.000 habitants més, aproximadament.

          En definitiva, hi ha tantes variables a tenir en compte que no es pot respondre exactament a la pregunta de quan s'arribarà al sostre dels 145.000 habitants. Com a aproximació, el Sr. Vilert comenta que podria arribar-s'hi en uns 12 a 17 anys.

          En resposta a la segona pregunta de CiU, el conseller delegat confirma que no s'està treballant amb cap calendari previst. De moment, es troben en la fase de sondeigs geològics i en espera dels resultats per saber on s'hi podrà construir i què en aquesta pastilla que es vol destinar a equipaments esportius. Es preveu doncs, establir un pla urbanístic i un calendari d'obres a partir de la propera tardor, quan els arquitectes tindran tots els resultats sobre l'estat del sòl d'aquesta àrea.

          Pel que fa a l'últim punt, el Sr. Vilert explica que, de moment, s'està treballant amb hipòtesis de treball i no hi ha concrecions. En principi, a partir de la tardor d'enguany, també, es preveu encarregar a diferents arquitectes projectes que aportin idees i, aleshores, es començaria a treball. A dia d'avui no hi ha un projecte concret pel que fa al futur de l'espai que actualment ocupen el camp de futbol i el palau d'esports d'aquesta zona de la ciutat.

           

          50 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ D'UN EDIFICI PLURIFAMILIAR ENTRE MITGERES AL CARRER SANT FRANCESC DE PAULA NÚM. 22 I 24.

          Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 31.

           

          51 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA SITUACIÓ DEL MERCAT DE EL PILAR.

          La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent:

          "El mes de març, les venedores del Mercat del Pilar van decidir tancar les parades temporalment per tal de pressionar els propietaris a realitzar les obres de millora requerides per l'Ajuntament i per la Generalitat.

          Aquest Grup Municipal ja s'havia interessat anteriorment per la situació del mercat amb motiu de les deficiències tant estructurals com higienico-sanitàries que presenta.

          A dia d'avui, el mercat continua tancat i la seva situació empitjora dia a dia, amb el risc que aquesta degradació significa pels veïns del barri.

          PREGUNTA

          1. Quina és la situació actual del mercat?
          2. El Servei de Salut Pública de l'Ajuntament té pensat fer alguna inspecció més? "

          El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, explica que tot i que en l'actualitat no hi ha cap activitat al mercat, no existeixen deficiències higienico-sanitàries, malgrat cal endegar encara algunes obres de millora.

          En la reunió del divendres passat, el Sr. Batista va informar personalment que, el 24 de maig, tècnics de l'Institut d'Higiene en el Treball del Ministeri de Treball acompanyats d'un tècnic de l'Ajuntament van recollir mostres de l'aire per fer una determinació ambiental d'agents biològics, tant de l'exterior com de l'interior del mercat. Segons l'informe, la concentració ambiental, tant pel que fa a fongs com a bacteris, no presenta cap focus de contaminació que produeixi una amplificació dels esmentats agents biològics.

          Tanmateix, el Servei de Salut Pública de l'Ajuntament, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, ha establert un calendari d'inspeccions mensuals. Se n'anirà donant compte de tot plegat a la Comissió informativa.

          PROPOSTA D'URGÈNCIA

          52 - AVALAR A LA CASA CULTURAL "SABOR ANDALUZ" DE MATARÓ DAVANT L'ENTITAT FINANCERA BANC BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA EN L'OPERACIÓ DE PRÉSTEC PER IMPORT DE 186.000,00 EUROS PER LA OPERACIÓ DE COMPRA D'UN LOCAL SOCIAL.

          El senyor alcalde explica que el punt núm. 52 relatiu a avalar a la Casa Cultural "Sabor Andaluz" de Mataró, tal com es va explicar en la Comissió Municipal Informativa de Serveis Centrals i Planificació es retirava de l'ordre del dia, i en tot cas es faria per Decret de l'Alcaldia a ratificar en el proper Ple si s'escau.

          I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a les dotze i trenta minuts de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.