Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

08/09/2005

Escoltar

08/09/2005

Dia
Hora
Lloc
Acta Ple Municipal
Organisme

Ordre del dia

ACTA NÚM. 11/2005- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 8 DE SETEMBRE DE 2005.

====================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia vuit de setembre de dos mil cinc, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA I IGLESIAS REGIDOR (CIU)

MARIA JOSÉ RECODER I SELLARES REGIDORA (CIU)

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió en el transcurs del punt 21 de l'ordre del dia

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió en el transcurs del punt 18 de l'ordre del dia

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PP)

ANTONIO SÚNICO BATXILLERIA REGIDOR (PP)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)

MARIA ROSA CUSCÓ I ALBERÓ CONSELLERA DELEGADA (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

Hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - APROVACIÓ SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRA QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 3 DE MARÇ DE 2005 I EXTRAORDINÀRIA DEL 30 DE JUNY DE 2005.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

2 - DESPATX OFICIAL

  • El Sr. Alcalde, Joan Antoni Baron, demana el consentiment del Ple de la Corporació per enviar una carta de condol i de suport a l'alcalde de Nova Orleans, als governadors de Louisiana i al President dels Estats Units, pel desastre natural ocorregut en aquestes ciutats, còpia que enviarà a tots els grups municipals.

DICTAMENS

ALCALDIA

3 - DONAR COMPTE DECRET ALCALDIA 6340/2005 DE 21 DE JULIOL, DE DELEGACIÓ DE LA PRESIDÈNCIA DE LA FUNDACIÓ PRIVADA UNIÓ DE COOPERADORS DE MATARÓ.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte del següent decret :

"DECRET

6340/2005 de 21 de juliol

Assumpte:

Delegació de la presidència de la Fundació privada Unió de Cooperadors a la consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, Sra. Pilar Gonzàlez-Agàpito

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2005 - AL

En sessió de data 3 d'abril de 2003, el Ple de l'Ajuntament de Mataró va aprovar la constitució de la "Fundació privada Unió de Cooperadors de Mataró pel foment de l'economia social i la rehabilitació urbana".

En sessió de data 17 de juny de 2004, el Ple de l'Ajuntament de Mataró va designar els patrons de la Fundació, nomenant com a President a l'Alcalde de Mataró, d'acord amb l'article dissetè dels seus Estatuts.

D'acord amb el decret de delegació de competències als consellers delegats, la consellera delegada de serveis centrals i planificació, Sra. Pilar Gonzàlez-Agàpito, té competències en els assumptes relacionats amb la Fundació privada Unió de Cooperadors.

A la vista de l'exposat, RESOLC:

Primer.-

Delegar la presidència de la Fundació privada Unió de Cooperadors de Mataró pel foment de l'economia social i la rehabilitació urbana a la Sra. Pilar Gonzàlez-Agàpito.

Segon.-

Donar compte d'aquesta Resolució en el proper Ple que es celebri."

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

4 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS - ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA SOBRE LA LAÏCITAT.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa,

"Atès que el nostre sistema democràtic és el lloc on es troben els valors comuns d'una societat lliure, a la qual volem dotar de les condicions òptimes perquè esdevingui cada dia més lliure i més democràtica.

Atès que la consciència dels ciutadans s'ha de formar en la vivència del respecte, la pluralitat, la tolerància activa i la capacitat de compartir els trets bàsics d'una ètica cívica que estableixi ponts de diàleg i no certifiqui exclusions sota el pretext de la diversitat cultural o religiosa, que sovint amaguen la submissió d'uns individus a uns altres en funció de relacions de poder de caràcter autoritari.

Atès que la laïcitat contribueix a la construcció col·lectiva d'un espai públic democràtic que ajuda a millorar la convivència entre ciutadans i garantir el respecte per a totes i cadascuna de les opcions filosòfiques i religioses personals, així com el reconeixement de que cap dels drets relatius a una determinada creença, religió o línia de pensament concret, s'ha d'imposar com a deure a ningú.

Atès que l'Ajuntament de Mataró ha realitzat actuacions per garantir la llibertat religiosa amb diferents comunitats de creients en la línia de l'article 16 de la Constitució Espanyola.

Per la qual cosa, el grup municipal d'ICV-EUiA PROPOSA al ple de l'Ajuntament de Mataró els següents acords:

Primer.- Manifestar l'acord de l'Ajuntament de Mataró amb el contingut del conveni signat el dia 15 de desembre de 2004 per la Generalitat de Catalunya i la Lliga per la Laïcitat, en la part de manifestació, i reconeixe'l com a marc de referència per les actuacions que tinguin a veure amb les matèries que hi són expressades.

Segon.- Comunicar aquest acord al Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya ."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, expressa que té la creença que el conveni proposat va en contra de l'evolució de l'ésser humà. La humanitat està passant per un moment conflictiu, de bloqueig, i l'única solució per a fer-hi front i superar aquest cicle és que es produeixi un salt cap als valors sociopersonals i d'enriquiment de la persona.

El Sr. Mojedano opina que rere el conveni s'hi amaga una laïcitat totalitària, que es pretén superior a les religions. No es pot construir una ètica cívica a partir d'aquestes premisses perquè aquesta laïcitat és sinònima de limitació de la llibertat en una societat que és eminentment plural i religiosa. La societat democràtica ha de garantir que no es redueixin llibertats. En definitiva, aquesta laïcitat pregonada redueix la part espiritual de l'ésser humà.

A nivell polític, el Sr. Mojedano afirma que la batalla ideològica d'avui dia s'està produint en el terreny dels valors i no de les idees. El nostre futur com a societat dependrà dels valors que decidirem fomentar. Alhora, demana que no es pensi en valors de dretes o d'esquerres sinó en valors forts de disciplina, educació o treball i, en aquest sentit, la religió és un element important per a l'essència de la persona. Caldria contribuir en aquest ordre moral bàsic des de la política.

Tanmateix, reivindica l'escola com a àmbit adequat per aprendre religió, de la mateixa manera que s'hi aprenen altres disciplines. Demana reflexió i anàlisi en un moment en què el jovent està desorientat i es remet als casos de Berga i l'Hospitalet.

Finalment, el Sr. Mojedano expressa que el seu grup votarà en contra de la proposta perquè el text del conveni vulnera els articles 16 i 27 de la Constitució espanyola, que defensen la llibertat religiosa i el reconeixement de les confessions religioses.

El senyor Genís Bargalló, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, aclareix que el seu partit creu en la laïcitat des dels valors bàsics de l'ètica cívica i democràtica del respecte per la convivència, la llibertat i la igualtat entre totes les persones. La laïcitat no està en contra del pensament religiós i filosòfic perquè respecta totes les religions i ètiques i representa una visió plural des del punt de vista de la història de la cultura de la humanitat. Des de la política, cal apostar pels valors democràtics que defensa la laïcitat. Per aquests motius, el seu grup votarà a favor de la proposta.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, explica que el seu grup hi votarà en contra tot i que aclareix que el seu partit no és contrari a la laïcitat. Basa el seu vot no favorable en què no creu oportuna la presentació d'aquesta proposta de resolució en aquests moments perquè considera que la laïcitat no està en perill. La societat democràtica té els organismes necessaris per a garantir la laïcitat de les estructures de l'Estat i el funcionament de la societat. Segurament hi ha altres qüestions a la vida civil de la societat que estan molt més en perill, com ara la llibertat d'educació, entre d'altres. La laïcitat està garantida per la Constitució.

En definitiva, el Sr. Esperalba explica que el vot del seu grup és contrari a la proposta pels seus aspectes formals.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, admet que tingueren dubtes sobre l'oportunitat o no de la presentació d'aquesta resolució, dubtes que van motivar fer-ne un estudi a fons. La conclusió va ser que segurament sí que era oportú parlar de la laïcitat. No és una proposta contra ningú sinó a favor del pluralisme en un diàleg sobre els valors i la convivència. Apostar per la laïcitat no vol dir apostar pel laïcisme, sinó establir un marc de relacions de diàleg i trobada entre els creients i els no creients. És justament pel caràcter obert de la proposta que el grup Socialista hi donarà suport.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, fa l'aclariment següent: no es tracta d'una proposta de Govern sinó d'una proposta d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa.

El senyor Jaume Graupera agraeix els vots de suport dels partits que s'han mostrat favorables a la proposta.

L'any 1924 a Praga, l'escriptor Franz Kafka va assistir a una manifestació per l'afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia. En els seus diaris, l'escriptor explica que hi va assistir en solidaritat per la mort injusta d'un anarquista català que pretenia que Déu i l'Estat fossin coses diferents.

El Sr. Graupera afirma que queda ben clar en el text del conveni signat allò que cal entendre per "laïcitat". Aquesta queda definida com a "la separació entre el poder polític i les creences religioses", que afavoreix el pluralisme i el respecte de la societat sense discriminar allò que és propi d'una creença o d'una altra.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 9, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4).

Abstencions: Cap.

5 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR PER MILLORAR EL FINANÇAMENT LOCAL.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la proposta següent :

"La millora del finançament local és una reivindicació històrica dels Ajuntaments i dels seus responsables polítics. Aquesta reivindicació està lligada estretament amb la necessitat de les Administracions Locals de disposar de més recursos per tal d'oferir un servei millor i de més qualitat pels ciutadans/es.

L'Acord de Govern, conegut com a Pacte del Tinell, signat el passat 14 de desembre entre les tres forces polítiques que composen l'actual Govern de la Generalitat de Catalunya recollia aquesta voluntat de millorar el finançament i incrementar les competències municipals, cosa que fins ara no s'ha fet. Com a exemple, destacar la forta despesa econòmica i de personal que han hagut de suportar els Ajuntaments fent front al procés extraordinari de regularització d'immigrants sense que ni l'Estat Central ni la Generalitat incrementés els seus recursos.

Actualment, el grups polítics que composen el Parlament de Catalunya estan debatint la reforma de l'Estatut i amb ella, la reforma del sistema de finançament de Catalunya. En aquest sentit, el nostre Grup Parlamentari de la mà del diputat Joan López ha presentat una Proposició No de Llei.

Per tot això, el Grup Popular demana que l'Ajuntament de Mataró en Ple voti els següents ACORDS:

  1. L'Ajuntament de Mataró es dirigirà a la Generalitat perquè, un cop s'arribi a un acord sobre el seu finançament, aquest acord no inclogui la possibilitat d'exercir una tutela financera sobre els recursos que l'administració de l'estat transfereix a les administracions locals.
  2. L'Ajuntament de Mataró farà saber al Govern de la seva voluntat per participar dels impostos propis, cedits i/o compartits de la Generalitat."

El senyor Genís Bargalló, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, comença recordant que ja hi va haver una moció conjunta de tots els grups municipals de Mataró per a un nou sistema de finançament dels ajuntaments, a proposta d'ERC, aprovada per unanimitat l'11 de novembre de 2004.

En relació al Pacte del Tinell, esmentat pel Sr. Rovira, el Sr. Bargalló fa esment a l'apartat en què es parla de fixar unes bases solidàries de col·laboració entre la Generalitat i els ens locals en benefici dels ciutadans per a la protecció dels seus drets i la satisfacció de les seves necessitats. És objectiu del Govern adoptar les mesures que calgui per refermar aquesta col·laboració entre nivells de govern, com ara augmentar el fons de cooperació local de Catalunya a fi de millorar el finançament municipal, reconèixer els alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat en els seus respectius municipis i atorgar als alcaldes el comandament únic de les forces de seguretat dels seus territoris, entre d'altres. Per tant, la voluntat del Govern de la Generalitat és augmentar l'autonomia local però alhora simplificar la coordinació entre ambdós ens.

En tercer lloc, en referència a la reforma de l'Estatut de Catalunya, el Sr. Bargalló recorda que en el seu article 213 es llegeix que, en el marc de la Constitució, la Generalitat té la competència legislativa per a l'establiment i regulació dels tributs locals, i els ens locals en són responsables de la gestió, recaptació i inspecció. I al punt 5, al qual fa referència l'apartat primer de la proposta de resolució que es presenta, s'hi diu que correspon a la Generalitat l'exercici exclusiu de la tutela financera sobre els governs locals tot respectant l'autonomia que els reconeix la Constitució.

Per tant, el Sr. Bargalló critica al grup municipal del PP de negar allò que la ponència parlamentària de l'Estatut ha redactat i que ja recollia l'actual Estatut, encara vigent.

Tanmateix, el portaveu d'ERC aprofita l'avinentesa per manifestar el posicionament d'ERC amb algunes matisacions.

És evident l'avenç que suposa la competència exclusiva dels recursos financers catalans per part de la Generalitat de Catalunya tant pel que fa al finançament i gestió de la comunitat com dels municipis. Cal reclamar un finançament més just per a Catalunya i, de retruc, per als municipis, als quals s'han d'anar assignant tots els recursos necessaris per a fer front als problemes dels ciutadans. Tot i així, és important que es mantingui la tutela de la Generalitat.

Finalment, el Sr. Bargalló recorda que al Ple del mes de juliol, tant ERC com CiU van presentar una proposta de resolució que reclamava que el règim local fos competència exclusiva de la Generalitat, així com la gestió dels recursos financers catalans. En definitiva, ERC votarà en contra de la proposta presentada pel PP perquè és contrària a allò que ells propugnen.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, manifesta que el vot del seu grup també serà contrari a la proposta de resolució, en gran part, pels motius ja expressats pel Sr. Bargalló.

Tanmateix, el portaveu d'ICV-EUA destaca, entre un dels elements que fan de la proposta presentada una proposta poc oportuna i que trenca una mica el consens assolit fins ara, el fet que es porti a votació en un moment en què s'està debatent al Parlament la reforma estatutària per a Catalunya. El Govern de la Generalitat ja ha manifestat el seu compromís per a millorar el finançament municipal i atorgar més competències als ens locals i, per tant, no seria idoni que ara l'Ajuntament de Mataró ho reclamés. Ara és el moment en què es començarà a endegar tota la qüestió del finançament municipal.

En darrer lloc, al grup d'ICV-EUA sembla perillós que sempre, com a exemple de cas de mancança municipal financera, es faci esment a la insuficiència financera dels municipis per a fer front a la regulació de la immigració.

En definitiva, la proposta no és oportuna i, doncs, el vot d'ICV-EUA en serà contrari, perquè ja existeix un marc de consens en el marc de la moció aprovada per aquest Ajuntament i perquè aquest grup confia en la feina feta des del Parlament en relació amb la reforma estatutària, que materialitzarà el compromís de millora del finançament de les administracions locals.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, subscriu al 100% les paraules del Sr. Bargalló. Recorda que tots els grups municipals ja van manifestar el seu posicionament en aquesta qüestió en el passat Ple del mes de juliol i reitera que la proposta presentada és inoportuna pel que fa al moment i pel que fa al sentiment catalanista dels mataronins.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, lamenta que no s'hagi assolit un acord en aquesta qüestió, tot i que ell creu que, en realitat, les posicions no estan tan allunyades com perquè no s'hi pugui arribar. Estableix una diferenciació entre la qüestió del finançament, en què bàsicament tots els grups estan d'acord, i la tutela financera.

Pel que fa a la tutela financera, el portaveu socialista recorda que l'Estatut vigent garanteix el seu exercici per part de la Generalitat dins el marc de la Constitució, que és un model que no genera problemes i que trencar-la seria regressiu per a l'autonomia catalana.

En relació a l'exemple posat de la mancança financera per gestionar la regulació de la immigració, el Sr. Bassas explica que és un exemple poc afortunat perquè justament en aquesta matèria no es pot parlar de fracàs. Recorda que dels 120 milions d'euros destinats a la regulació d'immigrants per part de l'Estat, 27 es destinaren a Catalunya per tal d'atendre correctament aquest procés. El resultat és que avui dia el 95% dels immigrants extracomunitaris estan cotitzant.

El senyor David Rovira comença dient que es mostra sorprès pel nerviosisme suscitat per la seva proposta que, de fet, reitera només feia referència a la tutela financera i no a qüestions de finançament pròpiament. El municipalisme aparentment era un punt de trobada entre totes les forces de l'Ajuntament però, diu el regidor del PP, en realitat hi ha grups que no són tan municipalistes com pregonen.

El Sr. Rovira creu que s'anteposen interessos partidistes a les propostes del PP, que sovint són sistemàticament denegades sense tenir-ne massa en compte els continguts.

Finalment recorda que l'ex-alcalde Mas, com a president de la Federació de Municipis Catalans, promovia iniciatives semblants a les proposades ara pel PP.

L'Alcalde Joan Antoni Baron anima el PP a seguir presentant propostes, que són necessàries per al bon funcionament de la política municipal.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

Vots en contra: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4).

Abstencions: Cap.

6 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ DE SUPORT A L'APLICACIÓ DE POLÍTIQUES PER A LA GENT GRAN.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"Un país per a tothom ha d'estar basat en el respecte i la convivència. Per construir un país lliure, solidari, sostenible i de pau, cal la implicació de tothom. El més important per fer créixer un país és el seu capital humà. Catalunya és un país que ha d'assumir amb força els seus reptes.

Els canvis socials esdevinguts en els darrers anys han generat una nova estructura sociodemogràfica. Un dels trets més evidents és el progressiu envelliment de la població, produït per l'augment de l'esperança de vida, el col·lectiu de la gent gran va en augment i aquest fet hauria de ser motiu de reflexió per part de totes les administracions, la societat civil i els polítics. La gent cada cop viu més i millor.

L'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans estableix que: "Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i el de la seva família, especialment quant a l'alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa, o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies alienes de la seva voluntat"

Viure amb dignitat requereix tenir cobertes les necessitats bàsiques, disposar d'uns ingressos suficients i tenir també accés a l'oferta cultural i educativa existent.

La Carta de Drets i Deures de la Gent Gran de Catalunya, aprovada al Parlament la passada legislatura, estableix que: " les persones grans tenen el dret a no ser discriminades per raons d'edat, gènere, ètnia, discapacitat, situació econòmica, o qualsevol altra condició, a ser respectades en les nostres creences, cultura i/o llengua, i a ser emparades per un marc legal no discriminatori"; i estableix també que: " les persones grans tenen el dret a viure en entorns accessibles, adaptats a les seves possibilitats i sense barreres, per tal d'assegurar la dignitat en les condicions de vida i habitatge, i d'afavorir la seguretat i el benestar físic, moral, psíquic i espiritual, així com una atenció de qualitat. Així com a rebre un tracte digne i a poder gaudir d'un lloc de vida adient en casos de desnonament.

Un estudi recent d'Agrupació Mútua ha posat de manifest les mancances amb les quals es troba el col·lectiu de la gent gran en la seva vida quotidiana. Com és per exemple el cas de la mobilitat i també els maltractaments, entre altres.

La mobilitat reduïda i els problemes de salut condicionen la vida quotidiana d'aquestes persones que, sovint veuen com les barreres estructurals i de mobiliari els causen els accidents. Els principals obstacles són la falta d'ascensor i les escales.

A través d'aquest estudi realitzat per l'Agrupació Mútua, es constat que el 60% de les persones grans tenen problemes per moure's amb seguretat dins de la seva pròpia casa. Aquesta situació està provocada en molts casos per l'absència d'ascensor, que els obliga a pujar les escales. Quan, per exemple, s'ha de pujar la compra o van carregats, el risc de patir un accident és molt més alt.

L'estudi estableix que el 37% de les persones de més de 65 anys viu en edificis sense ascensor i, entre aquests, el 20% ha de pujar fins la segona i tercera planta. La resta ho ha de fer fins a uns nivells més alts. La situació s'agreuja en els casos on les persones grans (26%) viuen en cases unifamiliars.

Tal com recomana l'estudi, entre les actuacions més aconsellables hi hauria que les entrades i els espais siguin amplis, que hi hagi baranes, dutxes enlloc de banyeres, dispositius de teleassistència per avisar en cas d'accident, que els sòls estiguin acondicionats per evitar les caigudes, entre d'altres,

També recomana que es suprimeixen les barreres no només al carrer sinó també a l'interior de l'habitatge. Es recomana que es generalitzi la construcció de nous edificis lliures d'obstacles arquitectònics ja que també poden beneficiar a totes les persones.

Un altre greu problema és la situació de maltractaments en la què les persones grans es veuen afectades.

El passat 6 de juliol, representants de la societat civil, a través d'11 col·legis professionals, varen presentar un Manifest on posava en evidència la situació de maltractaments que entre el 4 i el 5% de la gent gran pateix actualment. Tot i que si es té en compte tot els tipus d'abusos, físics, psicològics, fins i tot les negligències en l'atenció als ancians, aquest percentatge creix fins al 20%. Els abusos sobre la gent gran - que apareixen en multitud de formes, no només la simple agressió física- és una de les cares de la violència domèstica que menys surt a la llum i que tots els experts coincideixen a afirmar que té una incidència molt més elevada de la que s'ha detectat en els escassos estudis que s'han fet sobre aquest tema.

Aquesta és una situació intolerable a la qual cal posar-hi fi, perquè sovint la gent gran es troba indefensa i no sap on recórrer.

Cal trobar una solució per a les problemàtiques exposades i així eradicar el problema i donar més qualitat de vida a la gent gran, cada vegada més nombrosa.

Vivim en una societat molt competitiva i exigent on ningú hi pot quedar exclòs sigui per la raó que sigui.

En relació als antecedents exposats, el Grup Municipal de CONVERGÈNCIA i UNIÓ proposa al Ple l'adopció dels següents,

ACORDS:

Primer.- Sol·licitar

al Govern de la Generalitat que adopti les mesures necessàries per tal de millorar la qualitat de vida del col·lectiu de la gent gran previstes a l'Acord del Tinell, especialment en el projecte de Llei d'ajuts socials a les pensions més baixes, que s'ha de presentar properament al Parlament de Catalunya.

Segon.-

Demanar al Govern de la Generalitat que prengui les mesures necessàries per tal de què la gent gran pugui disposar d'habitatges adequats a les seves necessitats reals. Com també que el Govern desenvolupi la creació de les places residencials assistides previstes al Pla Territorial de Serveis Especials (2005-2008) del Departament de Benestar i Família de la Generalitat.

Tercer.-

Sol·licitar al Govern de la Generalitat que emprengui les accions necessàries per tal de detectar els casos de violència domèstica a la gent gran i que busqui solucions al problema.

Quart.- Comunicar

l'adopció d'aquests acords al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, a l'Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya. "

El senyor Genís Bargalló, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, mostra la seva conformitat amb la proposta presentada perquè la considera en la línia de continuïtat d'allò que el Govern de la Generalitat ja està fent.

Tanmateix, aprofita per recordar que, en relació a la millora de la qualitat de vida de la gent gran, la Generalitat té plantejat l'objectiu, per al 2007, de fer que tots els titulars de pensions de jubilació per invalidesa no contributives, de fons assistencials i pensions contributives més baixes puguin disposar d'un ajut per a augmentar els seus ingressos. Aquesta és una mesura pactada dins l'acord estratègic per a la internacionalització de l'ocupació i competitivitat de l'economia catalana acordada entre Govern, patronals i sindicats. Es presentarà al Parlament de Catalunya, per a la seva discussió, abans que s'acabi l'any.

D'altra banda, el Departament de Benestar i Família promou la programació territorial dels serveis socials per a l'atenció de la gent gran amb dependències, les persones amb discapacitats i les persones amb malaltia mental de la xarxa bàsica dels serveis socials de responsabilitat pública. Aquesta programació territorial és una eina bàsica per a millorar i posar en marxa les mesures en aquesta matèria. Aquest departament també ha incrementat un 40% en dos anys el pressupost que es destina a l'àmbit de l'atenció residencial. Així, el Govern ha destinat, durant el període 04-05, 29,5 milions d'euros més que l'any 2003 (una despesa del pressupost de la Generalitat de més del 50%). Per últim, el Sr. Bargalló esmenta que abans que s'acabi l'any es presentarà al Parlament la futura Llei dels Serveis Socials, que facilitarà el procés de modernització dels serveis socials a Catalunya.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, manifesta el seu acord amb la proposta presentada després de les petites modificacions fetes al plantejament inicial.

Reitera el compromís tant del President de la Generalitat com de la Consellera per ampliar les pensions més baixes abans que s'acabi l'any, l'augment del pressupost destinat a l'àmbit residencial fins al 2008 i la voluntat, tant de la Generalitat com del Síndic de Greuges, de desgranar la gravetat de la realitat social de la gent gran. En dóna tot el suport.

La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular, expressa que el seu grup votarà a favor també de la proposta.

Tanmateix, recorda que el PP sempre ha recolzat les polítiques per a la gent gran i els col·lectius més desafavorits, en general, i ha apostat per la igualtat. La prolongació de la vida és un fet positiu però l'envelliment de la població representa una nova realitat social que té repercussions econòmiques, que implica un increment de les necessitats d'atenció social i sanitària i exigeix un disseny de polítiques d'actuació intersectorial i interdisciplinària adaptades a la gent gran.

Amb aquesta finalitat des del PP es vol modificar algunes polítiques en base a les necessitats de la gent gran, com ara la independència o autonomia pel que fa a l'alimentació, la higiene, la mobilitat, o l'atenció familiar i aquella rebuda des dels organismes d'atenció social, de participació social i dignitat.

Des del PP, ja s'han presentat diverses proposicions no de llei al Parlament de Catalunya, a través del diputat Joan López, que recullen el compromís del partit amb la gent gran, com ara aquella sorgida arran de la denúncia de la manca de places geriàtriques o l'existència de places desocupades. El PP de Catalunya va demanar a la Generalitat establir i publicar anualment els criteris per tal que les entitats privades puguin concertar places geriàtriques amb l'administració de la Generalitat i fer anualment un cens públic de places que permeti a les famílies dirigir-se d'una forma centralitzada a la Generalitat o a l'entitat que esculli la família per a sol·licitar la plaça.

També s'instava la Generalitat a subvencionar despeses d'obres d'adaptació dels banys així com a presentar un pla concret d'ajudes assistencials per a receptors de pensions no contributives i vídues.

La Llei de Serveis Socials de Catalunya i la Llei de Dependència estaven previstes que entressin en tramitació parlamentària al Pacte del Tinell i, a data d'avui, encara no se'n sap res. Tanmateix, programes com ara Viure en família, de l'època de CiU, han desaparegut.

En definitiva, la Sra. Rodríguez reivindica més eficàcia, coordinació i comunicació per part del Govern a l'hora d'afrontar la problemàtica de la gent gran.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, agraeix a CiU que hagi admès les esmenes presentades pel grup socialista, que vénen a reconèixer la idoneïtat del moment per a endegar grans projectes en el marc de trobada del Parlament i de la voluntat expressada per tots els grups.

L'objectiu és ambiciós perquè es pretén arribar a la cobertura europea del 25% pel que fa a serveis a la gent gran €per cert, el programa Viure en família es torna a fer i s'hi destinaran més recursos€. Cal seguir treballant per a assolir aquest objectiu perquè Catalunya se situa només al voltant del 9,9% de cobertura i a Mataró, gràcies a l'esforç de l'Ajuntament, s'ha arribat al 14% actual, tot i que encara és un percentatge molt minso.

Les mesures que cal endegar són molt importants, especialment, pel que fa a l'habitatge, la creació de programes assistencials a la gent gran i la creació de places residencials.

Aquest pla és molt important perquè dotarà Catalunya de 47 nous equipaments públics residencials i 161 d'iniciativa social.

En relació al tercer punt de la proposta, al qual no es van presentar esmenes, el Sr. Bassas recorda que inclou el maltractament a la gent gran en l'àmbit domèstic, que és un problema que es dóna i tot sovint es calla. És imprescindible combatre'l amb tota la fermesa possible.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

7 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS PSC, ICV-EUIA, ERC, CIU I PP, D'ADHESIÓ A LA DECLARACIÓ DELS GOVERNS LOCALS PELS OBJECTIUS DEL MIL·LENNI DE LES NACIONS UNIDES.

La senyora Maria Rosa Cuscó, regidora del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, presenta la proposta següent :

"El 2005 és un any clau per la lluita mundial contra la pobresa. La Cimera del Mil·lenni+5 al setembre, posarà de manifest la urgent necessitat de promoure accions a tots els nivells per arribar a aconseguir els Objectius del Mil·lenni. Per activar tots els sectors de la societat, la sensibilització a l'escala local és indispensable.

D'acord amb la "Declaració dels Governs Locals pels Objectius del Mil·lenni" aprovada pel Consell Mundial de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), que representen més de la meitat de la població mundial en 127 estats membres de Nacions Unides, en la reunió celebrada a Pequín el 10 de juny de 2005

ACORDEM:

  1. Adherir-se a la Declaració dels Governs Locals Units a favor dels Objectius del Mil·lenni.
  2. Donar trasllat al Govern de l'Estat per sol·licitar el reconeixement del rol dels governs locals en la implementació dels objectius del Mil·lenni.
  3. Col·locar a l'edifici de l'Ajuntament, durant la primera setmana de setembre i almenys fins a la Cimera de Caps d'Estat i de Govern del 14 al 16 de setembre una Banderola Blanca amb el lema: "Sense excuses:2015! El món ha de ser un lloc millor. La nostra ciutat dóna suport als Objectius del Mil·lenni de les Nacions Unides".
  4. Sol·licitar a Ciutats i Governs Locals Units que inclogui el nom del municipi a la llista de Ciutats del Mil·lenni que es lliurarà al secretari general de les Nacions Unides.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, se suma a la proposta presentada perquè en comparteix els objectius en la seva totalitat.

Lamenta, però, que en un informe de premsa aparegut, es reculli que l'Àfrica subsahariana es troba cada vegada més lluny de poder assolir els objectius del mil·leni. Es mostra escèptic davant la realitat global actual i decebut pel mateix funcionament de l'òrgan de Nacions Unides, que s'ha posat en entredit recentment.

En definitiva, el Sr. Mojedano creu que els ciutadans s'haurien de preguntar perquè hi ha gent al món que passa gana i resoldre el problema definitivament.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

8 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA RESTITUCIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE MANUEL CARRASCO I FORMIGUERA I A L'ANUL·LACIÓ DEL SEU CONSELL DE GUERRA.

El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

  1. La figura de Manuel Carrasco i Formiguera (1890 € 1938) personifica el valor de la coherència amb les pròpies conviccions portat fins a les últimes conseqüències. A la seva activitat política, com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona o com a diputat a les Corts espanyoles, i a la seva vida personal, sempre va donar exemple d'una insubornable defensa d'una Catalunya lliure, cívica i arrelada en els valors de l'humanisme cristià.
  2. La sublevació militar el juliol de 1936 va provocar l'inici d'una llarga i sagnant guerra en que l'odi i la intolerància, de tot color i de tot signe, va esbandir el respecte als drets elementals de tot ciutadà. Carrasco, perseguit a Catalunya per elements incontrolats per causa de les seves conviccions religioses, va desplaçar-se al País Basc com a representant de la Generalitat de Catalunya. En aquest viatge va ser capturat per les tropes sublevades, juntament amb la seva família, i traslladat a Burgos, on va ser sotmès a un Consell de Guerra sense cap garantia legal, i finalment afusellat el 9 d'abril de 1938.
  3. Als ulls del Dret la il·legalitat del seu procés resulta clara, i davant de la Història la seva figura plenament justificada per la seva obra i el seu capteniment. Malgrat això, cal un acte formal de reparació del dany fet, posant de manifest la il·legalitat comesa i reivindicant la seva memòria.
  4. Aquesta reivindicació de la figura de Manuel Carrasco i Formiguera ha de ser, fidel al seu esperit, un signe de reconciliació, d'unitat entre tots aquells que defensen la llibertat i el respecte a la pluralitat. Carrasco no va morir contra ningú, sinó que va viure i va morir a favor de la llibertat i el progrés, material i espiritual, de Catalunya

Per això, el Grup Municipal sotasignat, de conformitat amb el que estableix el Reglament Orgànic Municipal de l'Ajuntament de Mataró, presenten al Plenari del Consell Municipal la següent,

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ.

1r.- Demanar al Govern espanyol que s'endegui el procés pel qual el Parlament espanyol iniciï els tràmits per anul·lar el Consell de Guerra sumaríssim al qual va ser sotmès en Manuel Carrasco i Formiguera.

2n.- Demanar a la Comissió Interministerial creada per l'estudi de la situació de les víctimes de la guerra civil i del franquisme que adopti les mesures necessàries per a restituir la memòria històrica de Carrasco i Formiguera."

El senyor Genís Bargalló, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, confirma que el seu grup s'adhereix a la proposta de resolució presentada d'acord amb el reconeixement que es mereix Manuel Carrasco i Formiguera. Alhora, recorda que fou fundador d'Unió Democràtica de Catalunya i que fou afusellat per les seves idees catalanistes i republicanes. És necessari, doncs, anul·lar el Consell de Guerra sumaríssim a què fou sotmès i restituir la seva memòria històrica.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, explica que el seu grup també s'hi suma. Celebra el to de l'exposició del Sr. Valls en un tema tan delicat com és una qüestió relacionada directament amb la guerra civil. Aquesta proposta busca la unió i no la separació, la concòrdia i no la baralla.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

9 - AVALAR AL CENTRE DE FORMACIÓ I PREVENCIÓ PER A LA RENOVACIÓ D'UNA PÒLISSA DE CRÈDIT PER IMPORT DE 150.000,00 EUROS DAVANT L'ENTITAT FINANCERA DE LA CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Vista la sol·licitud presentada pel Centre de Formació i Prevenció de renovació d'aval de la pòlissa de crèdit per import de 150.000,00 euros davant l'entitat financera Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona.

Vist l'informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d'Intervenció

PROPOSO

  1. Cancel·lar l'anterior aval atorgat per l'Ajuntament de Mataró al Centre de Formació i Prevenció davant l'Entitat financera La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona (La Caixa), per import de 150.000,00 euros.
  2. Avalar al Centre de Formació i Prevenció davant l'entitat financera La Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona (La Caixa) en l'operació de tresoreria per import de 150.000,00 €, amb les condicions financeres següents:
  3. Capital

    150.000,00€

    Interès

    Euribor a 3 mesos més un diferencial de 1,50% sense arrodoniment

    Periodicitat de revisió

    Trimestral per trimestres naturals d'acord a l'Euribor a 3 mesos més un diferencial del 1,75% sense arrodoniment

    Comissió sobre el saldo no disposat

    1% anual

    Comissió d'obertura

    0,25% (375€)

    Comissió d'estudi

    0,25% (375€)

    Interès excedit

    20,50% nominal anual

    Comissió màxim excedit

    1%

    Venciment

    30/09/2006

  4. Comunicar el present acord al Centre de Formació i Prevenció i al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya en conformitat amb el que disposa la Llei d'Hisendes Locals i l'Ordre de 28 de juny de 1999, sobre desplegament del Decret 94/1995, de 21 de febrer, en matèria de tutela financera dels ens locals."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

10 - RATIFICACIÓ DECRET D'ALCALDIA DE REGULARITZACIÓ DE L'OCUPACIÓ DEL PIS DE PROPIETAT MUNICIPAL SITUAT A L'AV. AMÈRICA, 154-156, 2N 4A, DE MATARÓ.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Per Decret núm. 6888/2005, de 29 d'agost, l'Alcalde, en ús de les facultats atribuïdes per l'article 53.1 k) del Decret legislatiu 2/2003, acordà, per la via d'urgència, arrendar el pis 2n 4a, de l'avinguda Amèrica, 154-156, de Mataró, de propietat municipal, a la senyora M. Àngels Caturla Bravo. Es va disposar en la referida resolució que l'acord havia de ser ratificat pel Ple.

Per tot el que s'ha exposat, el sotasignat, a l'empara del disposat al referit article 53.1 k) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 de juny, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, proposa al Ple de l'Ajuntament que s'adopti la resolució següent:

Únic.-

Ratificar el Decret 6888/2005, de 29 d'agost, el contingut íntegre del qual és el següent:

"1r.- L'Ajuntament és propietari de la finca situada l'avinguda Amèrica, 154-156, pis 2n 4a, de Mataró. Consta inscrita a l'inventari de béns a la pàgina 237 i al Registre de la Propietat al Tom 2917, Llibre 29, Foli 37, Finca 1.525. Està qualificada de bé patrimonial.

2n.- Aquest pis ha vingut essent ocupat per la Sra. M. Angels Caturla Bravo, com a precarista, i des de l'any 1998 s'està treballant per regularitzar la situació d'ocupació d'aquest habitatge.

3r.- S'ha arribat a un acord amb l'esmentada senyora, la qual està interessada en gaudir d'aquesta vivenda en règim d'arrendament.

4t.- La cèdula d'habitabilitat d'aquest pis es troba en tràmit.

5è.- Consten incorporats a l'expedient administratiu informes tècnic i jurídic, que valoren respectivament la proposta d'arrendament i l'adequació del model de contracte a la normativa d'arrendaments que li és d'aplicació. L'expedient administratiu consta igualment informat de conformitat per l'interventor municipal.

6è.-Resulten d'aplicació, l'article 107.1 de la Ley 33/2003 de Patrimonio de las Administraciones Públicas, L'article 219 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei Municipal de Catalunya el Decret 336/1988, i la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'Arrendaments Urbans.

7è.- L'òrgan competent per adoptar l'acord d'arrendament és el Ple municipal, i no és previst convocar cap sessió fins l'ordinària del mes de setembre-2005. Resulta oportú iniciar aquesta relació contractual amb efectes d'1 de setembre, per tal de regularitzar la situació d'ocupació d'aquest pis amb la màxima celeritat, i amb la finalitat acumulada de fer coincidir el període contractual amb mesos naturals sencers, a efectes de facilitar el seu còmput.

En ús de les atribucions que m'atorga l'article 53.1 k) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, per als casos d'urgència, RESOLC:

PRIMER.- Arrendar l'habitatge situat a l'avinguda Amèrica, 154-156, pis 2n 4a, de Mataró, a la senyora Maria Angels Caturla Bravo, amb DNI 38.783.799, durant un termini de deu anys i per una renda mensual inicial de tres-cents euros, despeses apart, i a l'efecte, aprovar les condicions que han de regir el contracte, que es consignen a l'annex I d'aquesta resolució.

SEGON.- Notificar el present acord als interessats i convocar les parts per a la signatura del contracte d'arrendament, en els termes i les condicions que s'aproven.

TERCER.- Donar compte d'aquesta resolució al proper Ple que tingui lloc, per a la seva ratificació."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

11 - DESAFECTACIÓ DEL PIS 1R D, ESCALA B, DEL CARRER MADOZ, 28-30, DE MATARÓ.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"L'habitatge del pis 1r D, escala B, de l'edifici del carrer Madoz, 28-30, de Mataró, de propietat municipal, resta qualificat a l'inventari municipal com a bé de domini públic, afecte al servei públic, adscrit a usos escolars.

En el seu moment, es va acordar assignar-li aquesta qualificació per donar cobertura a la necessitat llavors existent de donar sostre al conserge de l'Institut Damià Campeny, que hi vivia a l'institut, per tal que el desallotgés i es pogués dur a terme l'enderroc de l'edifici escolar. Ara ja no és necessari que el pis continuï afecte a aquests usos, doncs aquest senyor va morir.

L'Ajuntament ha iniciat la tramitació del procediment per desafectar l'habitatge situat al pis 1r D, escala B, de l'edifici del carrer Madoz, 28-30, de Mataró, de propietat municipal, ja que resulta oportú poder dotar a aquest pis d'un ús de vivenda, que és el més adient d'acord amb la seva pròpia estructura, la qual acompleix amb tots els requisits per a ser habitatge particular. Aquesta destinació com a habitatge particular no és susceptible de circumscriure's a l'actual qualificació d'aquest habitatge com a bé de domini públic afecte a "usos escolars". Per tant, es proposa alterar la qualificació d'aquest pis, amb la finalitat de que passi a gaudir de la qualificació jurídica de bé patrimonial, adient al destí d'habitatge previst.

A la fase d'exposició pública no s'ha rebut cap al·legació o reclamació.

Es disposa de l'autorització del Departament d'Ensenyament (ara Educació) de la Generalitat de Catalunya, per poder desafectar-lo.

L'oportunitat i la legalitat de l'alteració de la qualificació jurídica dels referits béns consten acreditades en els informes emesos, respectivament, pel Cap de la Secció de Patrimoni i pel Secretari General, aquest últim subscrit conjuntament amb l'assessora jurídica del Servei de Gestió Econòmica.

Resulta competent per a aprovar l'alteració de la qualificació jurídica dels béns municipals el Ple de l'Ajuntament, tal com disposa l'article 52.2.l) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb majoria absoluta segons disposa l'article 114.3.m) del mateix cos legal.

Superat el tràmit d'informació pública, la sotasignada proposa al Ple municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents ACORDS:

PRIMER.-

Desafectar del domini públic l'habitatge situat al pir 1r, porta D, escala B, de l'immoble municipal situat al carrer Madoz, 28-30, d'aquesta ciutat, fins ara afecte a usos escolars, com a bé de domini públic, per tal que aquest bé passi a gaudir de la qualificació jurídica de bé patrimonial.

SEGON.-

Disposar l'anotació de la corresponent modificació a l'inventari de béns municipal."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

12 - ARRENDAMENT DEL PIS 1R D, ESCALA B, DEL CARRER MADOZ, 28-30, DE MATARÓ.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"L'Ajuntament és propietari de l'habitatge situat al pis 1r D, de l'escala B, del carrer Madoz, 28-30, de Mataró. Es troba en tràmit la modificació de la seva qualificació, per tal que passi a ser patrimonial, havent finalitzat el termini d'exposició pública sense que s'hagin presentat al.legacions i/o reclamacions.

Al Ple de setembre de 2005, es proposa desafectar el referit pis del domini públic, per tal que passi a ser patrimonial.

Des del Servei de Benestar Social, Salut i Consum s'ha proposat arrendar el referit habitatge a la senyora Amparo Camacho Torres, justificant-se als informes tècnics la particular situació existent, en virtut de la qual, la referida senyora ha quedat ocupant el pis, a la defunció del seu espòs. El finat, havia estat el conserge de l'IES Damià Campeny i, en aquesta qualitat, havia resultar adjudicatari del pis del carrer Madoz, per raó dels acords presos amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, en el moment de l'enderroc i construcció del nou edifici per a l'institut, ja que aquest senyor, abans de l'enderroc del centre educatiu, gaudia de vivenda al mateix.

Les especials condicions recollides a l'informe i a la proposta procedents del Servei de Benestar Social, Salut i Consum justifiquen la presa en consideració d'excepcionals motivacions de prestació de serveis socials, per a formalitzar l'arrendament proposat.

Consten incorporats a l'expedient administratiu informes tècnic i jurídic, que valoren respectivament l'oportunitat de l'adjudicació del pis proposat i l'adequació del model de contracte a la normativa d'arrendaments que li és d'aplicació.

Per tot l'anteriorment exposat, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.-

Arrendar l'habitatge situat al pis 1r D, de l'escala B, del carrer Madoz, 28-30, de Mataró, a la senyora Amparo Camacho Torres, amb NIF 27.196.044-Q, per un termini de cinc anys i una renda mensual de dos-cents euros, despeses apart, i a l'efecte, aprovar les condicions que han de regir el contracte, les quals es consignen a l'annex I d'aquesta resolució. La validesa i efectivitat d'aquest acord se sotmet a la prèvia aprovació de la desafectació del domini públic del referit habitatge.

SEGON.-

Notificar el present acord als interessats i convocar les parts per a la signatura del contracte d'arrendament, en els termes i les condicions que s'aproven."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

13 - EXTINCIÓ DEL DRET A L'OCUPACIÓ DE LA VIVENDA DE MESTRES SITUADA AL CARRER MADOZ, 28-30, ESCALA A, 4T D, OCUPADA PEL SR. SEGURA CALDUCH.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Per decret núm. 3834/2005, de 2 de maig s'inicià procediment per declarar extingit el dret a l'ús de la vivenda situada en el pis 4t D, escala A, del carrer Madoz, 28-20, de Mataró, del qual n'és adjudicatari el Sr. Joaquim Segura Calduch.

El dia 23 de juny de 2005, el Sr. Joaquim Segura Calduch, ocupant de l'habitatge de mestres situat al carrer Madoz, 28-30, escala A, 4t D, d'aquesta ciutat, en virtut de contracte de 28 d'abril de 1988, va comparèixer davant d'aquest Ajuntament, i dintre del termini d'audiència conferit, va fer les al·legacions que s'exposen resumidament:

1r) Que quan se li va adjudicar la vivenda, el lliurament de les claus del pis es va demorar en el temps, la qual cosa el va perjudicar. Quan va signar el contracte per a l'ocupació del pis, se li va dir que abans de donar-li les claus, l'Ajuntament havia de fer unes reparacions al pis, i no en va poder disposar immediatament. Que se li digué que quan acabessin, l'avisarien per lliurar-li les claus de l'habitatge. Que va haver de fer vàries reclamacions per a aconseguir la clau del pis, i que quan la va tenir, les filtracions encara eren pendents de reparar. Que va intentar anar a viure al pis, i el va preparar a tal fi, i llavors van aparèixer problemes greus en la instal·lació de subministrament d'aigua. Que per aquells temps, se li va arreglar la seva situació, i va deixar de necessitar el pis per viure-hi, i a partir d'aquí, va deixar de reclamar a l'Ajuntament la solució dels problemes d'habitabilitat d'aquest pis, sense fer res més al respecte.

2n) Que demana que el pis pugui ser utilitzat per una de les seves filles, que ara estan començant a independitzar-se, per compensar d'alguna manera el fet que ell no va poder fer servir el pis, i al·lega que no es tractaria d'una situació nova, doncs ja es dóna, en tant que li consta que hi ha altres pisos adjudicats mestres, que són utilitzats pels respectius fills.

3r) Que si no és possible deixar el pis per al gaudi d'alguna de les seves filles, demana que se li compensi econòmicament per totes les despeses que la possessió del pis li ha causat durant tots aquests anys, que de forma aproximada taxa en 5.700 euros, sens perjudici d'ulterior valoració, per compensar el retard de l'Ajuntament en lliurar-li les claus del pis.

A l'expedient administratiu, consta informe jurídic de valoració de les manifestacions del Sr. Segura, que consigna el següent:

Quant a les al·legacions recollides al punt 1):

LA POSSESSIÓ: El Sr. Segura ha reconegut que va prendre possessió del pis que se li havia adjudicat, encara que sense concretar la data certa de presa de possessió. La manifestació relativa al lliurament de claus constitueix un fet amb transcendència jurídica per constatar la possessió del pis exercida per l'interessat.

LES OBLIGACIONS DERIVADES DE L'OCUPACIÓ DEL PIS: El senyor Segura al·lega la realització de determinades obres i de l'assumpció dels subministres, tot això del seu compte i càrrec. Aquestes despeses, efectivament, són del seu compte i càrrec, en virtut del disposat als pactes quart i novè del contracte, que fixen les obligacions de l'ocupant de fer front als subministraments del pis i a l'arranjament comú de les instal·lacions del subministrament, així com al bon ús de la vivenda.

EL COMPLIMENT DE LES CONDICIONS DEL DRET: El Sr. Segura ha reconegut que no ha fet servir el pis adjudicat d'acord amb la destinació per a la que se li va atorgar (com a domicili). La seva situació de "posseïdor-no ocupant" contravé l'esperit i la finalitat del dret de casa-habitació regulat a l'article 176 i següents de l'Estatuto del Magisterio (Decreto de 24 d'octubre de 1947) i, més en concret, el pacte segon del contracte.

Cal tenir present que el dret a l'ús d'aquest pis es va constituir de forma gratuïta, segons el pacte primer del propi contracte, i així continua configurat (és a dir, que el Sr. Segura no ha abonat a l'Ajuntament cap renda o mercè amb motiu de la possessió d'aquest pis).

Pel que fa a les al·legacions resumides al punt 2) que antecedeix:

ESPECIALITAT DEL COL.LECTIU SUSCEPTIBLE DEL GAUDI DELS PISOS AFECTES AL SERVEI ESCOLAR: La qualificació d'aquest pis com a bé de domini públic afecte al servei públic escolar com a habitatge de mestres el circumscriu a la finalitat proporcionar habitatge a mestres d'ensenyament primari públic. No s'ha acreditat que concorri en les filles del Sr. Segura la condició de mestres.

L'ús de la vivenda com a residència permanent o domicili de persones que no pertanyin al col·lectiu de mestres abans detallat és incompatible amb la qualificació jurídica del bé.

Per la seva banda, l'article 181 del Estatuto del Magisterio prohibeix l'arrendament o traspàs d'aquestes vivendes a qualsevol altra persona per cap classe de títol.

L'adjudicació dels habitatges resta sotmesa, segons l'article 185 del referit "Estatuto", a l'ordre d'escalafó.

En relació a l'al·legació resumida al punt 3) anterior:

RESCABALAMENT DE DESPESES: És pacífic que el Sr. Segura ha gaudit de la possessió del bé, encara que manifesti no haver-lo utilitzat, per causa no imputable a l'Ajuntament, per al fi per al qual li fou concedit (domicili habitual d'ell i la seva família). En tant que en ell concorre la qualitat de posseïdor del pis, a ell correspon, segons contracte, l'assumpció de les despeses de manteniment de l'escala i de subministraments i conservació del pis (pactes quart i novè).

SOL.LICITUD ECONÒMICA: El Sr. Segura fa una sol·licitud econòmica subsidiària, per al cas que no se li concedeixi el pis a una de les seves filles. Demana percebre les quantitats que ell ha abonat amb motiu dels consums dels subministres del pis i amb motiu de les despeses de l'escala.

Aquesta petició no es considera atendible, atès que les despeses pròpies de l'ús del pis li correspon assumir-les en la seva qualitat de posseïdor del pis.

Igualment, s'informa desfavorablement la fixació de cap indemnització, doncs l'extinció del dret es fonamenta en l'incompliment de les condicions per al seu gaudi pel propi interessat, i no causa al Sr. Segura cap limitació ni sostracció de cap dret legítim.

Així doncs, resumidament, consta acreditat que el Sr. Segura:

1) Te la possessió de la vivenda controvertida.

2) No hi viu -ni ha viscut mai- en aquest pis del carrer Madoz (reconeixement del propi interessat i certificat del padró municipal d'habitants), situació fàctica que no queda emparada per l'esperit i la finalitat del dret de casa-habitació, que pretén proporcionar habitatge permanent als mestres de la localitat, i que vulnera les obligacions consignades al pacte segon del contracte.

3) Disposa d'una vivenda en propietat a menys de 50 Km de Mataró (nota simple registral i reconeixement pel propi interessat, en la ressenya del seu domicili a les seves al·legacions). La disposició d'altra vivenda es configura amb caràcter de condició resolutòria del contracte, al seu pacte cinquè.

4) No consta acreditat que les filles de l'interessat siguin mestres, per tant la petició de la vivenda per a elles no disposa d'un element subjectiu bàsic configurador del dret a la casa-habitació.

5) La pretensió econòmica del Sr. Segura te per objecte demanar la devolució d'unes quantitats el pagament de les quals li correspon en la seva qualitat de posseïdor del pis, segons els pactes quart i novè del contracte.

Resulten d'aplicació el "Estatuto del Magisterio", Decreto de 24 de octubre de 1947, que regula el dret a la "casa-habitació" dels mestres (declarat subsistent per la D.T. 9a de la Llei 14/1970, de 4 d'agost), el Decret 336/1988, pel qual s'aprova el reglament del patrimoni dels ens locals (article 152 i següents), i els articles 3 i 7 del Codi Civil.

Per tot l'exposat, proposo, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.-

Desestimar les al·legacions formulades pel Sr. Joaquín Segura Calduch, amb DNI 38.771.783, en base als fonaments exposats a la part dispositiva d'aquesta resolució.

SEGON.-

Declarar extingit el dret a l'ús de la vivenda 4t D, del carrer Madoz, 28-30, escala A, de Mataró, de què és beneficiari el Sr. Joaquín Segura Calduch, amb DNI 38.771.783, sense que procedeixi el reconeixement de cap indemnització al seu favor, perquè l'actual situació fàctica d'ocupació del pis:

-a) està desprovista de cobertura legal, d'acord amb l'esperit i finalitat del dret a la casa-habitació regulat a l'article 176 i següents del "Estatuto del Magisterio", en tant que el Sr. Segura no manté en la vivenda esmentada el domicili habitual amb caràcter permanent, segons el certificat del padró d'habitants obrant a l'expedient, i segons les manifestacions fetes pel propi Sr. Segura, en l'expedient administratiu;

-b) contravé les condicions contractuals fixades per al gaudi del dret a l'ús d'aquesta vivenda, regulades als següents pactes del contracte subscrit en el seu dia per a l'ocupació del pis: pacte segon (en què s'obligava a establir i mantenir a la vivenda esmentada el seu domicili habitual), i el pacte cinquè, en què es comprometia a no tenir una altra vivenda en Mataró o rodalies, ni en propietat, ni en lloguer, ni per qualsevol altre títol, ja que Joaquim Segura disposa d'un habitatge en propietat a Sant Vicenç de Montalt, tal i com consta a la nota simple registral unida a l'expedient administratiu;

-c) l'extinció d'aquest dret no causa al Sr. Segura cap perjudici, perquè no porta aparellada cap limitació o substracció dels seus drets legítims.

TERCER.-

Desestimar la sol·licitud del Sr. Segura en la què demana l'adjudicació del pis per a una de les filles, atès que no consta acreditat que acompleixin la condició bàsica per a accedir a aquest pis, de ser mestres d'ensenyament públic primari, i prenent en consideració que l'adjudicació hauria de respectar, en tot cas, l'ordre d'escalafó normativament imposat.

QUART.-

Desestimar la sol·licitud del Sr. Segura de rescabalar-se, a càrrec de l'Ajuntament de Mataró, de les despeses que ha tingut amb motiu de la possessió del pis 4t D, escala A, del bloc núm. 28-30, del carrer Madoz d'aquesta ciutat, en concepte de subministraments i manteniment de l'escala, d'acord amb l'exposat a la part dispositiva d'aquesta resolució.

CINQUÈ.-

Requerir al Sr. Segura per tal de que cessi en l'ocupació del pis 4t D, escala A, del bloc núm. 28-30, del carrer Madoz d'aquesta ciutat, i a l'efecte, en el termini màxim de cinc mesos a comptar de l'endemà de la notificació d'aquesta resolució, desallotgi voluntàriament la finca abans referida, i la deixi lliure i a disposició de l'Ajuntament, amb advertiment de que en cas contrari, aquest Ajuntament procedirà al desnonament administratiu, segons els articles 160 i següents del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el reglament de patrimoni dels ens locals de Catalunya.

SISÈ.-

Notificar aquesta resolució a l'interessat."

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, s'hi manifesta a favor però expressa que fóra bo que en temes com aquest, en l'ordre del dia, s'evités donar el nom i cognom de les persones afectades, per mantenir la seva privacitat.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, emplaça la consulta al secretari per a prendre una decisió al respecte.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

14 - EXTINCIÓ DEL DRET A L'OCUPACIÓ DE LA VIVENDA DE MESTRES SITUADA AL CARRER MADOZ, 28-30, 3R. B. ESCALA A DE MATARÓ OCUPADA PER MIGUEL MARTÍNEZ VILLÉN.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Per decret núm. 4438/2005, de 19 de maig s'inicià procediment per declarar extingit el dret a l'ús de la vivenda situada en el pis 3r B, escala A, del carrer Madoz, 28-30, de Mataró, del qual n'és adjudicatari el Sr. Martínez Villén.

El dia 11 de juliol de 2005 i en el termini d'audiència conferit, el representant del Sr. Miguel Martínez Villén, adjudicatari de la vivenda 3r B, de l'escala A, de l'edifici de mestres situat al carrer Madoz, 28-30, de Mataró, va presentar escrit amb les al·legacions que resumidament s'exposen:

1) Al·lega que te el seu domicili al carrer Pascual Madoz, 28, escala B, pis àtic, porta B, de Mataró, afirmació que fonamenta en el següent:

  • 1.1 En la manifestació indirecta que fa al paràgraf "DICE", indicant que el carrer Madoz, 38 és el domicili d'un familiar directe, quan diu que la notificació a ell adreçada a l'esmentat carrer, li ha estat feta a través d'un familiar directe.

  • 1.2 En l'aportació d'un certificat de residència (d'1-7-2005), als que consta inscrit al padró municipal d'habitants al domicili situat al carrer Pascual Madoz, 28, de Mataró.

  • 1.3 En els rebuts de despeses de la comunitat del carrer Madoz, 28.

  • 1.4. En les factures dels subministraments de l'habitatge del carrer Madoz (aigua i llum).

2) Al·lega que és mestre, afirmació que documenta mitjançant l'aportació de la nòmina de maig-2005, emesa pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

3) Al·lega que treballa a Mataró, afirmació que fonamenta en el fet de ser notori i patent per a aquesta autoritat municipal.

A l'expedient administratiu, consta informe jurídic de valoració de les manifestacions del Sr. Martínez, al qual es consigna el següent:

I) Quant a les al·legacions recollides al punt 1):

1.1. LA RESIDÈNCIA:

Els documents aportats per l'interessat per acreditar el seu domicili queden desvirtuats per la següent documental:

-Les notificacions municipals fetes en aquest expedient al Sr. Martínez; en tant que consten recollides personalment en l'adreça del carrer Madoz, 38, de Mataró (s'observa a la signatura de l'avís de recepció de correus la consignació del seu DNI i de la seva signatura).

-Les factures dels consums de subministres aportades pel propi interessat a l'expedient; en tant que acrediten consums molt baixos, i en alguns casos inexistents, i en tot cas, per sota dels consums mitjans per habitant.

1.2. EL COMPLIMENT DE LES CONDICIONS DEL DRET:

Es considera provat que el Sr. Martínez no te en aquest pis la seva residència habitual, pel que s'ha dit anteriorment. També s'ha provat que el Sr. Martínez és propietari d'una part indivisa de la casa situada al carrer Madoz, 38, de Mataró (veure nota simple registral unida a l'expedient), prova que l'interessat no ha desvirtuat per cap mitjà. La situació fàctica del Sr. Martínez ha de donar lloc a l'extinció del dret al pis de mestres, per un doble motiu:

1.2.1 Per incompliment de les condicions del dret de casa-habitació:

La provada situació de "posseïdor-no ocupant" no resta emparada pel dret de casa-habitació regulat a l'article 176 i següents de l'Estatuto del Magisterio (Decreto de 24 d'octubre de 1947), que s'interpreta d'acord amb el seu esperit i la seva finalitat, segons el disposat a l'article 3 del Codi Civil, amb vocació de subministrar vivenda per utilitzar-se com a residència permanent.

Entra en joc igualment l'obligació de l'exercici dels drets conforme a les exigències de la bona fe, segons disposa l'article 7 del Codi Civil.

Cal prendre en consideració que el dret a l'ús d'aquest pis es va constituir de forma gratuïta, segons el pacte primer i quart del propi contracte, i així continua configurat (és a dir, l'interessat no ha abonat -ni abona- a l'Ajuntament cap renda o mercè amb motiu de la possessió d'aquest pis). El dret a l'ús del pis està donant lloc a un enriquiment injust de l'interessat, a càrrec de l'erari públic, en tant que se li proporciona de forma gratuïta una vivenda amb destinació a domicili, quan ja disposa d'una altra vivenda, a la mateixa població (i només 5 cases més avall en el mateix carrer), a la qual hi resideix.

1.2.2.Per incompliment de les condicions contractuals de la relació d'ocupació:

La residència de l'interessat a un altre domicili és situació que contravé l'obligació fixada al pacte segon del contracte d'ocupació del pis del carrer Madoz que el propi interessat va subscriure, en el qual s'obligava a establir i mantenir en la referida vivenda el seu domicili habitual amb caràcter de permanent.

La disposició d'una casa en propietat a Mataró és situació contrària al compromís contingut del pacte cinquè del contracte d'ocupació del pis del carrer Madoz, i fa que el Sr. Martínez concorri en causa de resolució del contracte, per concurrència de les circumstàncies per què entri a operar la condició resolutòria del contracte prevista a aquest pacte. Igualment, la situació de l'interessat compleix els requisits perquè entrin a operar les condicions resolutòries del pacte desè, apartats 1º i 5º del contracte.

II) Pel que fa a l'al·legació del punt 2) que antecedeix:

2.1 ESPECIALITAT DEL COL.LECTIU SUSCEPTIBLE DEL GAUDI DELS PISOS AFECTES AL SERVEI ESCOLAR:

Amb l'aportació de la nòmina del propi interessat, queda palès que el Sr. Martínez és mestre d'ensenyament públic, grup B, nivell 21, fet que es considera no controvertit.

III) En relació a l'al·legació del punt 3) anterior:

3.1. LLOC DE TREBALL:

L'interessat no acredita tenir el seu destí com a mestre al municipi de Mataró, i manifesta que és fet conegut per l'Ajuntament. Es fa constar que l'Ajuntament no és Administració competent per conèixer la destinació actual del Sr. Martínez, però es considera no controvertida la seva qualitat de mestre, en situació de servei actiu, a la població de Mataró, en base a la documentació obrant a l'expedient.

S'ha informat que no procedeix l'atorgament de cap indemnització, amb raó de l'extinció del dret a l'ús del pis del carrer Madoz, doncs aquesta extinció es basa en l'incompliment pel propi interessat de les condicions per al seu gaudi, i no causa al Sr. Martínez cap limitació ni sostracció de cap dret legítim.

Així doncs, resumidament, consta acreditat que l'interessat:

1)-És adjudicatari i posseïdor de la vivenda controvertida.

2)-No te el seu domicili habitual en el pis del carrer Madoz (avisos de recepció de les diverses notificacions, consums acreditats dels subministraments), situació fàctica que:

  1. no resta emparada per l'esperit i la finalitat del dret de casa-habitació, que te vocació de proporcionar habitatge permanent als mestres de la localitat
  2. és contrària al contingut del pacte 2n del contracte.

El fet que el Sr. Martínez no resideixi al pis del carrer Madoz i el fet que disposi en propietat d'un habitatge a Mataró, fa que entrin a operar les condicions resolutòries fixades al pacte cinquè del contracte i al pacte desè núm. 1 i 5.

Resulten d'aplicació el "Estatuto del Magisterio", Decreto de 24 de octubre de 1947, que regula el dret a la "casa-habitació" dels mestres (declarat subsistent per la D.T. 9a de la Llei 14/1970, de 4 d'agost), el Decret 336/1988, pel qual s'aprova el reglament del patrimoni dels ens locals (article 152 i següents), i els articles 3 i 7 del Codi Civil.

Per tot l'exposat, proposo, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.-

Desestimar les al·legacions formulades pel representant del Sr. Miguel Martínez Villén, amb DNI 37.658.201-W, en base als fonaments exposats a la part dispositiva d'aquesta resolució.

SEGON.-

Declarar extingit el dret a l'ús de la vivenda 3r B, del carrer Madoz, 28-30, escala A, de Mataró, de què és beneficiari el Sr. Miguel Martínez Villén, amb DNI 37.658.201-W, sense que procedeixi el reconeixement de cap indemnització al seu favor, perquè l'actual situació de residència del Sr. Martínez, tal com s'ha indicat a la part dispositiva d'aquesta resolució:

-a) està desprovista d'empara legal, d'acord amb l'esperit i finalitat del dret a la casa-habitació regulat a l'article 176 i següents del "Estatuto del Magisterio", en tant que el Sr. Martínez no manté en la vivenda esmentada el seu domicili habitual amb caràcter permanent, tal com consta a la part dispositiva de la present resolució, que aquí es dóna per reproduïda.

-b) contravé les condicions contractuals fixades per al gaudi del dret a l'ús d'aquesta vivenda en el contracte d'ocupació del pis subscrit el 22 de desembre de 1983, en concret, els pactes segon i cinquè.

-c) Incorre en les causes resolutòries previstes al pacte 5è i al pacte 10è, núm 1 i 5 del contracte.

-d) L'extinció d'aquest dret no causa al Sr. Martínez cap perjudici, perquè no porta aparellada cap limitació o substracció dels seus drets legítims.

TERCER.-

Requerir al Sr. Martínez per tal de que cessi en l'ocupació del pis 3r B, escala A, del bloc núm. 28-30, del carrer Madoz d'aquesta ciutat, i a l'efecte, en el termini màxim de cinc mesos a comptar de l'endemà de la notificació d'aquesta resolució, desallotgi voluntàriament la finca abans referida, i la deixi lliure i a disposició de l'Ajuntament, amb advertiment de que en cas contrari, aquest Ajuntament procedirà al desnonament administratiu, segons els articles 160 i següents del Decret 336/1988 (reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya).

QUART.-

Notificar aquesta resolució a l'interessat."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

15 - EXTINCIÓ DEL DRET A L'OCUPACIÓ DE LA VIVENDA DE MESTRES SITUADA AL CARRER MADOZ, 28-30, 4ART. B ESCALA A DE MATARÓ OCUPADA PER DEMETRIO MELCÓN ARIAS.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Per decret núm. 4401/2005, de 19 de maig s'inicià procediment per declarar extingit el dret a l'ús de la vivenda situada en el pis 4t B, escala A, del carrer Madoz, 28-30, de Mataró, del qual n'és adjudicatari el Sr.Demetrio Melcón Arias.

El dia 8 de juny de 2005 i en el termini d'al.legacions concedit a l'efecte, el referit Sr. Melcón va presentar les al·legacions que es consignen al referit escrit.

Posteriorment, l'11 de juliol de 2005, el Sr. Melcón, en el termini d'audiència conferit, va presentar escrit amb les al·legacions consignades al mateix.

Totes les al.legacions presentades pel Sr. Melcón a l'expedient s'exposen resumidament a continuació:

1) Al·lega que el seu domicili està al carrer Pascual Madoz, 28, escala A, pis 4t porta B, de Mataró, afirmació que fonamenta en el següent:

  • 1.1 En la manifestació indirecta que fa al paràgraf "DICE", indicant que el carrer Sant Pelegrí és el domicili d'un familiar directe, quan diu que la notificació a ell adreçada al carrer Sant Pelegrí, 44, li ha estat feta a través d'un familiar directe.

  • 1.2 En l'aportació del certificat de residència del padró d'habitants, al qual consta el seu domicili al carrer Pascual Madoz.

  • 1.3 En els rebuts de diversos tributs municipals (taxa de la brossa i impost de vehicles), en els quals manifesta que consta el domicili del carrer Madoz.

  • 1.4. En diverses factures dels subministraments de l'habitatge del carrer Madoz.

2) Al·lega que és mestre, afirmació que documenta mitjançant l'aportació de la nòmina d'abril-2005, emesa pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

3) Al·lega que treballa a Mataró, afirmació que fonamenta en el fet de ser notori i patent per a aquesta autoritat municipal.

A l'expedient administratiu consta informe jurídic de valoració de les manifetacions del Sr. Melcón, al qual es consigna el següent:

I)-Quant a les al.legacions recollides al punt 1):

    1.1 LA RESIDÈNCIA:

        La prova del domicili aportada pel Sr. Melcón queda desvirtuada per la següent documental:

        -L'efectiva recollida de les notificacions municipals adreçades al Sr. Melcón al domicili del carrer Sant Pelegrí, 44.

        -Les factures dels consums dels subministres del pis del carrer Madoz aportades per l'interessat a l'expedient, que acrediten consums pràcticament inexistents.

        Quant al punt 1.2: Al certificat del padró dels moviments de residència unit a l'expedient, consta que aquest senyor primerament va estar domiciliat al carrer Madoz, després al carrer Sant Pelegrí, i posteriorment va tornar empadronar-se al carrer Madoz.

        Quant al punt 1.3: a la menció del domicili de les liquidacions tributàries, l'adreça que consta a les liquidacions dels diferents tributs aportades pel Sr. Melcón no constitueix prova del domicili habitual, ja que segons l'article 48.3 de la Llei General Tributària, la comunicació del domicili es fa per declaració del propi l'obligat tributari, sense que es basi necessàriament en dades objectives o contrastables. Es de veure a més que el propi interessat presenta liquidacions de tributs a les quals consta que el seu domicili fiscal és al carrer Sant Pelegrí (taxa d'escombraries del pis del carrer Madoz de 1995 o de 1998).

        Quant al punt 1.4: No es dóna a les factures aportades caràcter de prova de la permanència, en tant que acrediten consums molt baixos -i inclòs inexistents-, sinó que, més aviat al contrari, constitueixen prova de no residència al referit pis. Es vol fer constar que l'Ajuntament va demanar al Sr. Melcón la devolució de la possessió del pis, per no ús (carta de 27-1-03 i carta de 8 de gener de 2004), i els consums superiors són posteriors a aquestes cartes.

    1.2 EL COMPLIMENT DE LES CONDICIONS DEL DRET

    Es considera provat que el Sr. Melcón no te en aquest pis la seva residència habitual, pel que s'ha dit anteriorment. També s'ha provat que el referit senyor és propietari d'una part indivisa del pis situat al carrer Sant Pelegrí, 44, de Mataró (veure nota simple registral unida a l'expedient), prova que l'interessat no ha desvirtuat per cap mitjà. La situació fàctica del Sr. Melcón ha de donar lloc a l'extinció del dret al pis de mestres, amb doble fonament:

    1.2.1 Per incompliment de les condicions del dret de casa-habitació:

    La provada situació de "posseïdor-no ocupant" no resta emparada pel dret de casa-habitació regulat a l'article 176 i següents de l'estatuto del Magisterio (Decreto de 24 d'octubre de 1947), que s'interpreta d'acord amb el seu esperit i la seva finalitat, segons el disposat a l'article 3 del Codi Civil, amb vocació de subministrar vivenda per utilitzar-se com a residència permanent.

    Igualment, entra en joc l'obligació de l'exercici dels drets conforme a les exigències de la bona fe, segons disposa l'article 7 del Codi Civil.

    Cal tenir en compte, a més, que el dret a l'ús d'aquest pis es va constituir de forma gratuïta, segons el pacte primer i quart del propi contracte, i així continua configurat (és a dir, l'interessat no ha abonat -ni abona- a l'Ajuntament cap renda o mercè amb motiu de la possessió d'aquest pis). El dret a l'ús del pis està donant lloc a un enriquiment injust de l'interessat, a càrrec de l'erari públic, en tant que se li proporciona de forma gratuïta una vivenda amb destinació a domicili, quan no hi resideix de forma permanent, i a més ja disposa d'una altra vivenda, a la qual sí resideix.

    1.2.2.Per incompliment de les condicions contractuals de la relació d'ocupació:

    La residència de l'interessat a un altre domicili és situació que contravé l'obligació fixada al pacte segon del contracte d'ocupació del pis del carrer Madoz que el propi interessat va subscriure, en el qual s'obligava a establir i mantenir en la referida vivenda el seu domicili habitual amb caràcter de permanent.

    L'interessat no ha negat ser propietari de la vivenda del carrer Sant Pelegrí, 44, de Mataró, ni ha presentat prova en contra.

    La disposició d'un pis en propietat a Mataró contravé el compromís contingut del pacte cinquè del contracte d'ocupació del pis del carrer Madoz, i fa que el Sr. Melcón concorri en la condició resolutòria del contracte prevista a aquest pacte. Igualment, per tot el que s'ha dit, l'interessat concorre també en les condicions resolutòries del pacte desè, apartats 1º i 5º del contracte.

    II) Pel que fa a l'al·legació del punt 2 que antecedeix):

    2.1 ESPECIALITAT DEL COL.LECTIU SUSCEPTIBLE DEL GAUDI DELS PISOS AFECTES AL SERVEI ESCOLAR:

    Amb l'aportació de la nòmina del propi interessat, queda palès que el Sr. Melcón és mestre d'ensenyament públic, grup B, nivell 21, fet que es considera no controvertit.

    III) Pel que fa a l'al·legació del punt 3 ):

    3.1. LLOC DE TREBALL: L'interessat no acredita tenir el seu destí com a mestre al municipi de Mataró, i manifesta que és fet conegut per l'Ajuntament. Es fa constar que l'Ajuntament no és Administració competent per conèixer la destinació actual del Sr. Melcón, però es considera no controvertida la qualitat de mestre del Sr. Melcón, en situació de servei actiu, a la població de Mataró, en base a la documentació obrant a l'expedient.

    S'ha informat que no procedeix l'atorgament de cap indemnització, amb raó de l'extinció del dret a l'ús del pis del carrer Madoz, doncs aquesta extinció es basa en l'incompliment pel propi interessat de les condicions per al seu gaudi, i no li causa cap limitació ni cap sostracció de cap dret legítim.

    Així doncs, resumidament, consta acreditat que el Sr. Melcón:

    1)-És adjudicatari i posseïdor de la vivenda controvertida.

    2)-No te el seu domicili habitual en el pis del carrer Madoz (avisos de recepció de les diverses notificacions, consums acreditats dels subministraments), situació fàctica que:

    c) no resta emparada per l'esperit i la finalitat del dret de casa-habitació, que te vocació de proporcionar habitatge permanent als mestres de la localitat,

    d) és contrària al contingut del pacte 2n del contracte.

    3)-El fet que el Sr. Melcón no resideixi al pis del carrer Madoz i el fet que disposi en propietat d'una vivenda a Mataró, fa que entrin a operar les condicions resolutòries fixades al pacte cinquè del contracte i al pacte desè núm. 1 i 5.

    Resulten d'aplicació el "Estatuto del Magisterio", Decreto de 24 de octubre de 1947, que regula el dret a la "casa-habitació" dels mestres (declarat subsistent per la D.T. 9a de la Llei 14/1970, de 4 d'agost), el Decret 336/1988, pel qual s'aprova el reglament del patrimoni dels ens locals (article 152 i següents), i els articles 3 i 7 del Codi Civil.

    Per tot l'exposat, proposo, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

    PRIMER.-

    Desestimar les al·legacions formulades pel representant del Sr. Demetrio Melcón Arias, amb NIF 12.689.084-F, en base als fonaments exposats a la part dispositiva d'aquesta resolució.

    SEGON.-

    Declarar extingit el dret a l'ús de la vivenda 4t B, del carrer Madoz, 28-30, escala A, de Mataró, de què és beneficiari el Sr. Melcón Arias, amb NIF 12.689.084-F, sense que procedeixi el reconeixement de cap indemnització al seu favor, perquè l'actual situació de residència del Sr. Melcón, tal com s'ha indicat a la part dispositiva d'aquesta resolució:

    -a) està desprovista d'empara legal, d'acord amb l'esperit i finalitat del dret a la casa-habitació regulat a l'article 176 i següents del "Estatuto del Magisterio", en tant que el Sr. Melcón no manté en la vivenda esmentada el seu domicili habitual amb caràcter permanent, tal com consta a la part dispositiva de la present resolució, que aquí es dóna per reproduïda.

    -b) contravé les condicions contractuals fixades per al gaudi del dret a l'ús d'aquesta vivenda en el contracte d'ocupació del pis subscrit el 22 de desembre de 1983, en concret, els pactes segon i cinquè.

    -c) Incorre en les causes resolutòries previstes al pacte 5è i al pacte 10è, núm 1 i 5 del contracte.

    -d) L'extinció d'aquest dret no causa al Sr. Melcón cap perjudici, perquè no porta aparellada cap limitació o sostracció dels seus drets legítims.

    TERCER.-

    Requerir al Sr. Melcón per tal de que cessi en l'ocupació del pis 4t B, escala A, del bloc núm. 28-30, del carrer Madoz d'aquesta ciutat, i a l'efecte, en el termini màxim de cinc mesos a comptar de l'endemà de la notificació d'aquesta resolució, desallotgi voluntàriament la finca abans referida, i la deixi lliure i a disposició de l'Ajuntament, amb advertiment de que en cas contrari, aquest Ajuntament procedirà al desnonament administratiu, segons els articles 160 i següents del Decret 336/1988 (reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya).

    QUART.-

    Notificar aquesta resolució a l'interessat."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (25).

    16 - EXTINCIÓ DEL DRET A L'OCUPACIÓ DE LA VIVENDA DE MESTRES SITUADA AL CARRER MADOZ, 28-30, ÀTIC B ESCALA B DE MATARÓ OCUPADA PER MANUEL ALVAREZ GONZÁLEZ.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "Per decret núm. 4943/2005, de 2 de juny s'inicià procediment per declarar extingit el dret a l'ús de la vivenda situada en el pis àtic B, escala B, del carrer Madoz, 28-30, de Mataró, del qual n'és adjudicatari el Sr. Manuel Álvarez González.

    El dia 11 de juliol de 2005 i en el termini d'audiència conferit, el representant del Sr. Manuel Álvarez González, adjudicatari de la vivenda àtic B, de l'escala B, de l'edifici de mestres situat al carrer Madoz, 28-30, de Mataró, va presentar escrit amb les al·legacions que resumidament s'exposen:

    1. Al·lega que te el seu domicili al carrer Pascual Madoz, 28, escala B, pis àtic, porta B, de Mataró, afirmació que fonamenta en el següent:

    • 1.1 En la manifestació indirecta que fa al paràgraf "DICE", indicant que el carrer Floridablanca és el domicili d'un familiar directe, quan diu que la notificació a ell adreçada a l'esmentat carrer, li ha estat feta a través d'un familiar directe.

    • 1.2 En l'aportació de dos certificats de residència (un de 2003 i un de 2005), als que consta inscrit al padró municipal d'habitants al domicili situat al carrer Pascual Madoz, 28 de Mataró.

    • 1.3 En els rebuts de diversos tributs municipals (taxa de la brossa i impost de vehicles) i de la quota de la comunitat, als quals consta com a domicili fiscal el del carrer Madoz.

    • 1.4. En les factures dels subministraments de l'habitatge del carrer Madoz (aigua i gas).

    2) Al·lega que és mestre, afirmació que documenta mitjançant l'aportació de la nòmina d'abril-2005, emesa pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

    3) Al·lega que treballa a Mataró, afirmació que fonamenta en el fet de ser notori i patent per a aquesta autoritat municipal.

    A l'expedient administratiu consta informe jurídic de valoració de les manifestacions del Sr. Álvarez, al qual es consigna el següent:

    1. Quant a les al·legacions recollides al punt 1):

    1.1. LA RESIDÈNCIA:

    Els documents aportats pel Sr. Álvarez per acreditar el seu domicili queden desvirtuats per la següent documental:

    -Les notificacions municipals fetes en aquest expedient al Sr. Álvarez; en tant que consten recollides personalment en l'adreça del carrer Floridablanca, 24, de Mataró (s'observa a la signatura de l'avís de recepció de correus la consignació del seu DNI i de la seva signatura).

    -Les factures dels consums de subministres aportades pel propi interessat a l'expedient; en tant que acrediten consums pràcticament inexistents:

    *Aigua: 2 m3 jul-set-03; aigua: 0 m3 oct-des-03; 0 m3 gen-març-04; 10 m3 abr-jun-04; 68 m3 jul-set-04; 2 m3 oct-des-04, i 0 m3 gener-març-2005).

    *Gas: cap consum des del maig de 2004.

    Quant a la menció del domicili de les liquidacions tributàries, s'indica que l'adreça que consta a les liquidacions dels diferents tributs que el Sr. Álvarez aporta no constitueix prova del domicili habitual, ja que segons l'article 48.3 de la Llei General Tributària, la comunicació del domicili es fa per declaració del propi l'obligat tributari, sense que es basi necessàriament en dades objectives o contrastables.

    Finalment, i en prevenció de l'apreciació de la concurrència de mala fe en l'interessat, es deixa constància de que l'Ajuntament va demanar al Sr. Álvarez la devolució de la vivenda del carrer Madoz mitjançant carta de 27 de gener de 2003 -rebuda per l'interessat el dia 5 de febrer de 2003-, i després d'aquest requeriment (4 mesos després), el Sr. Álvarez canvia el seu domicili al padró d'habitants, i passa d'estar empadronat a la casa 24, pis 1r 2a, del carrer Floridablanca (segons padró d'habitants d'1-5-1996), a empadronar-se al carrer Madoz, 28, àtic B, esc. B, tornant a empadronar al domicili al qual hi havia constat en un principi (segons padró d'1-3-1991, i fins al 1996). Aquesta maniobra és, com a mínim, indiciària de la concurrència de mala fe en l'actitud del Sr. Álvarez, obstativa a la devolució de la possessió de la finca.

    1.2. EL COMPLIMENT DE LES CONDICIONS DEL DRET:

    Es considera provat que el Sr. Álvarez no te en aquest pis la seva residència habitual, pel que s'ha dit anteriorment. També s'ha provat que el Sr. Álvarez és propietari d'una part indivisa del pis situat al carrer Floridablanca, 24, 1r, 2a, de Mataró (veure nota simple registral unida a l'expedient), prova que l'interessat no ha desvirtuat per cap mitjà. La situació fàctica del Sr. Álvarez ha de donar lloc a l'extinció del dret al pis de mestres, per un doble motiu:

    1.2.1 Per incompliment de les condicions del dret de casa-habitació:

    La provada situació de "posseïdor-no ocupant" no resta emparada pel dret de casa-habitació regulat a l'article 176 i següents de l'Estatuto del Magisterio (Decreto de 24 d'octubre de 1947), que s'interpreta d'acord amb el seu esperit i la seva finalitat, segons el disposat a l'article 3 del Codi Civil, amb vocació de subministrar vivenda per utilitzar-se com a residència permanent.

    Entra en joc igualment l'obligació de l'exercici dels drets conforme a les exigències de la bona fe, segons disposa l'article 7 del Codi Civil.

    Es recorda que el dret a l'ús d'aquest pis es va constituir de forma gratuïta, segons el pacte primer i quart del propi contracte, i així continua configurat (és a dir, l'interessat no ha abonat -ni abona- a l'Ajuntament cap renda o mercè amb motiu de la possessió d'aquest pis).

    El dret a l'ús del pis està donant lloc a un enriquiment injust de l'interessat, a càrrec de l'erari públic, en tant que se li proporciona de forma gratuïta una vivenda amb destinació a domicili, quan ja disposa d'una altra vivenda.

    1.2.2.Per incompliment de les condicions contractuals de la relació d'ocupació:

    La residència de l'interessat a un altre domicili és situació que contravé l'obligació fixada al pacte segon del contracte d'ocupació del pis del carrer Madoz que el propi interessat va subscriure, en el qual s'obligava a establir i mantenir en la referida vivenda el seu domicili habitual amb caràcter de permanent.

    La disposició d'un pis en propietat a Mataró és situació contrària al compromís contingut del pacte cinquè del contracte d'ocupació del pis del carrer Madoz, i fa que el Sr. Álvarez concorri en la condició resolutòria del contracte prevista a aquest pacte. Igualment, l'interessat concorre també en les condicions resolutòries del pacte desè, apartats 1º i 5º del contracte.

    II) Pel que fa a l'al·legació del punt 2) que antecedeix:

    2.1 ESPECIALITAT DEL COL.LECTIU SUSCEPTIBLE DEL GAUDI DELS PISOS AFECTES AL SERVEI ESCOLAR:

    Amb l'aportació de la nòmina del propi interessat, queda palès que el Sr. Álvarez és mestre d'ensenyament públic, grup B, nivell 21, fet que es considera no controvertit.

    III) En relació a l'al·legació del punt 3) anterior:

    3.1. LLOC DE TREBALL:

    S'accepta la manifestació relativa a aquest apartat.

    S'ha informat que no procedeix l'atorgament de cap indemnització, amb raó de l'extinció del dret a l'ús del pis del carrer Madoz, doncs aquesta extinció es basa en l'incompliment pel propi interessat de les condicions per al seu gaudi, i no causa al Sr. Álvarez cap limitació ni sostracció de cap dret legítim.

    Així doncs, resumidament, consta acreditat que el Sr. Álvarez:

    1)-És adjudicatari i posseïdor de la vivenda controvertida.

    2)-No te el seu domicili habitual en el pis del carrer Madoz (avisos de recepció de les diverses notificacions, consums acreditats dels subministraments), situació fàctica que:

    1. no resta emparada per l'esperit i la finalitat del dret de casa-habitació, que te vocació de proporcionar habitatge permanent als mestres de la localitat
    2. és contrària al contingut del pacte 2n del contracte.

    El fet que el Sr. Álvarez no resideixi al pis del carrer Madoz i el fet que disposi en propietat d'una vivenda a Mataró, fa que entrin a operar les condicions resolutòries fixades al pacte cinquè del contracte i al pacte desè núm. 1 i 5.

    Resulten d'aplicació el "Estatuto del Magisterio", Decreto de 24 de octubre de 1947, que regula el dret a la "casa-habitació" dels mestres (declarat subsistent per la D.T. 9a de la Llei 14/1970, de 4 d'agost), el Decret 336/1988, pel qual s'aprova el reglament del patrimoni dels ens locals (article 152 i següents), i els articles 3 i 7 del Codi Civil.

    Per tot l'exposat, proposo, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

    PRIMER.-

    Desestimar les al·legacions formulades pel representant del Sr. Manuel Álvarez González, amb DNI 31.574.628-K, en base a la valoració exposada a la part dispositiva d'aquesta resolució.

    SEGON.-

    Declarar extingit el dret a l'ús de la vivenda àtic B, del carrer Madoz, 28-30, escala B, de Mataró, de què és beneficiari el Sr. Manuel Álvarez González, amb DNI 31.574.628-K, sense que procedeixi el reconeixement de cap indemnització al seu favor, perquè l'actual situació de residència del Sr. Álvarez, tal com s'ha indicat a la part dispositiva d'aquesta resolució:

    -a) està desprovista d'empara legal, d'acord amb l'esperit i finalitat del dret a la casa-habitació regulat a l'article 176 i següents del "Estatuto del Magisterio", en tant que el Sr. Álvarez no manté en la vivenda esmentada el seu domicili habitual amb caràcter permanent, tal com consta a la part dispositiva de la present resolució, que aquí es dóna per reproduïda.

    -b) contravé les condicions contractuals fixades per al gaudi del dret a l'ús d'aquesta vivenda en el contracte d'ocupació del pis subscrit el 22 de desembre de 1983, en concret, els pactes segon i cinquè.

    -c) Incorre en les causes resolutòries previstes al pacte 5è i al pacte 10è, núm 1 i 5 del contracte.

    -d) L'extinció d'aquest dret no causa al Sr. Álvarez cap perjudici, perquè no porta aparellada cap limitació o substracció dels seus drets legítims.

    TERCER.-

    Requerir al Sr. Álvarez per tal de que cessi en l'ocupació del pis àtic B, escala B, del bloc núm. 28-30, del carrer Madoz d'aquesta ciutat, i a l'efecte, en el termini màxim de cinc mesos a comptar de l'endemà de la notificació d'aquesta resolució, desallotgi voluntàriament la finca abans referida, i la deixi lliure i a disposició de l'Ajuntament, amb advertiment de que en cas contrari, aquest Ajuntament procedirà al desnonament administratiu, segons els articles 160 i següents del Decret 336/1988 (reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya).

    QUART.-

    Notificar aquesta resolució a l'interessat."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (25).

    17 - RATIFICACIÓ DECRETS D'ALCALDIA D'EXTINCIÓ LLICÈNCIA D'ÚS DE TERRENYS A LA RIERA SANT SIMÓ.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "L'Alcalde sotasignat, en ús de les facultats atribuïdes per l'article 53.1 k) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 de juny, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, decretà, per la via d'urgència, declarar extingides les llicències d'ús dels terrenys ocupats al marge de la Riera de Sant Simó, en el polígon de Mata-Rocafonda, d'aquesta ciutat. Es va disposar que les corresponents resolucions havien de ser ratificades pel Ple.

    Pel que s'ha exposat, a l'empara del referit article 53.1 k) del Decret legislatiu 2/2003, proposo al Ple de l'Ajuntament que s'adopti la resolució següent:

    ÚNIC.- Ratificar els Decrets núm:

    6407/2005, de 25 de juliol

    d'extinció de la llicència d'ús de què gaudeix Rafael Fajardo Fajardo i Rosario Amaya Silva

    6408/2005, de 25 de juliol

    d'extinció de la llicència d'ús de què gaudeix Antonio Amaya Salguero i Begoña Talarac Salguero

    6409/2005, de 25 de juliol

    d'extinció de la llicència d'ús de què gaudeix Alejandro Amaya Salguero i Carmen Moreno Moreno

    6410/2005, de 25 de juliol

    d'extinció de la llicència d'ús de què gaudeix Juan Moreno Flores i M. Luisa Amaya Salguero

    6411/2005, de 25 de juliol

    d'extinció de la llicència d'ús de què gaudeix Juan Salguero Salguero i Dolores Amaya Salguero

    6412/2005, de 25 de juliol

    d'extinció de la llicència d'ús de què gaudeix José Antonio Amaya Salguero i Carmen Silva Amaya

    6413/2005, de 25 de juliol

    d'extinció de la llicència d'ús de què gaudeix Juan Miguel Amaya Salguero i Leonor Salguero Salguero

    6414/2005, de 25 de juliol

    d'extinció de la llicència d'ús de què gaudeix Alfonso Fajardo Amaya i la Sra. M. de los Ángeles Fajardo Salguero

    El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, ratifica, en nom del seu partit, el decret que es presenta i celebra que es tiri endavant perquè, com tants altres veïns, ell hi viu a prop i ha patit les conseqüències de la situació als marges de la riera de Sant Simó.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (25).

    -Servei d'Ingressos-

    18 - DESESTIMACIÓ RECLAMACIONS FORMULADES PEL PARTIT POPULAR EN RELACIÓ AL TIPUS DE GRAVAMEN DE L'IBI I APROVACIÓ DEFINITIVA DEL TIPUS DE GRAVAMEN.

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

    "En data 30 de juny de 2005, el ple de l'Ajuntament en sessió extraordinària va aprovar provisionalment el tipus general a aplicar als immobles de naturalesa urbana per l'exercici 2006, així com els tipus impositius a aplicar als immobles amb usos diferenciats i l'aplicació dels tipus incrementats per usos a partir dels llindars de valors que s'especifiquen.

    Aquest acord es publicà al BOP en data 16 de juliol de 2005, obrint-se un període d'exposició pública per 30 dies hàbils a partir del dia següent a la notificació, a l'objecte que els interessats poguessin presentar les reclamacions que consideressin oportunes.

    Aquest període d'exposició pública ha finalitzat el dia 20 d'agost d'enguany.

    La única reclamació presentada, en data 3 d'agost de 2005, ha estat la del grup municipal del Partit Popular, el qual proposa que per no incrementar la pressió fiscal sobre els ciutadans de Mataró en més d'un 3% i mantenir la fiscalitat d'acord amb l'inflació, el tipus general sigui del 0,4985% en comptes del 0,5816% acordat pel ple.

    També proposa afegir una Diposició Addicional a l'Ordenança reguladora de l'IBI conforme la qual cap afectat (subjectes passius de l'impost) per l'IBI a Mataró pagui al 2006 més d'un 5% respecte al que correspongui segons rebut de l'IBI 2005 i que l'Ajuntament de Mataró compensi (mitjançant subvenció o bonificació) en tota quantitat que excedeixi dit 5%.

    No és convenient estimar aquesta reclamació pel següents motius:

    - Pel que fa al tipus de gravamen. La proposta aprovada contempla un increment del 3.5% mitjà, situant el tipus al 0.5816% per aconseguir aquest increment. Situar l'increment al 3% com demana el grup municipal del PP, implicaria situar el tipus al 0,5788% i no al 0,4985% com proposa en el seu escrit. En cas d'acceptar les propostes del PP la previsió pressupostària disminuiria en 53.368,48 euros i es veurien mermats l'acompliment dels objectius pressupostàris i per tant, el Programa d'actuació municipal. A l'informe del cap del Servei d'ingressos, que consta a l'expedient, es detallen aquestes circumstàncies.

    - Pel que fa a la possibilitat de bonificar o subvencionar qui tingui un augment superior al 5%. La mesura proposada pel Grup Popular de limitar els increments màxims al 5%, és tècnicament possible d'acord amb el que preveu l'article 74.2 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, però té dues limitacions importants:

    1. Només podrà ser efectiva durant els 3 primers anys després de la revisió cadastral, i per tant, necessàriament, a partir del 4art any, aquells subjectes passius que hagin obtingut la bonificació potestativa, veuran com el seu rebut s'incrementa en el mateix import de la bonificació concedida, i per tant, significaria exclusivament, posposar el seu increment.
    2. Per tal de que aquesta bonificació fos possible pressupostàriament, implicaria necessàriament un increment superior al 3.5% per la resta de ciutadans, ja que per mantenir l'increment global del 3.5%, si uns ciutadans paguen menys, la resta hauria de finançar aquest descens de la recaptació, i per tant, provocaria un efecte en el que els ciutadans que tenen un increment contingut al seu rebut, hauran de finançar aquells altres contribuents que experimentarien un increment superior en el seus rebuts.
    3. S'ha de tenir en compte també que els ciutadans que tenen un increment superior a la mitjana en els seus valors cadastrals, és conseqüència principalment de dos factors:
      1. Variacions del mercat immobiliari que han implicat una major valoració dels seus immobles per sobre de la mitjana, bé per conseqüències urbanístiques, o de mercat.
      2. Valoracions incorrectes dels seus immobles per modificacions no declarades.

    D'aplicar la bonificació potestativa de l'article 74.2, les variacions del valor cadastral provocades pel mercat immobiliari, no es veurien reflectides en una major quota tributaria, i implicaria necessàriament un major increment per la resta de contribuents.

    Per últim, assenyalar que el terme subvenció com benefici fiscal és un terme estrany en matèria d'ordenances fiscals, com es desprèn de la llei reguladora de les Hisendes locals. Per tant la seva regulació no correspondria a les ordenances fiscals, sinó que s'hauria de regular al moment de l'aprovació del pressupost municipal.

    FONAMENTS DE DRET

    1. L'article 17 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, estableix que finalitzat el període d'exposició pública d'una ordenança o d'alguna modificació, les corporacions locals adoptaran els acord definitius, resolent les reclamacions que s'haguessin presentat. L'acord amb el text definitiu es publicarà al BOP.

    2. L'article 72 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, es refereix al tipus de gravamen a aplicar a la base liquidable de l'IBI i en el seu punt 5 disposa que "per excepció, en els municipis en els quals entrin en vigor nous valors cadastrals d'immobles rústics i urbans, resultants de procediments de valoració col·lectiva de caràcter general, els ajuntaments

    podran establir, durant un període màxim de sis anys, tipus de gravamen reduïts, que no podran ser inferior al 0,1 per cent pels béns immobles urbans ni al 0,075 per cent, en els béns immobles rústics."

    L'establiment concret del tipus reduït a partir dels mínims assenyalats és un acte discrecional, susceptible només d'impugnació si no ha estat realitzat per l'òrgan competent o si la seva finalitat s'aparta del servei als interessos generals, cosa que no succeeix en el present cas.

    3. L'article 74.2 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, disposa la possibilitat d'acordar l'aplicació als béns immobles d'una bonificació en la quota íntegra de l'impost equivalent a la diferència positiva entre la quota íntegra de l'exercici i la quota líquida de l'exercici anterior multiplicada aquesta última pel coeficient d'increment màxim anual de la quota líquida que estableixi l'ordenança fiscal per cadascun dels trams de valor cadastral. Aquesta bonificació té una durada màxima de tres períodes impositius.

    Aquesta bonificació no és per tant obligatòria i ja s'han explicat abans els motius pels quals es considera més convenient no aplicar-la.

    Per tot això, proposo l'adopció dels següents ACORDS:

    Primer.- DESESTIMAR per tot el que consta a la part expositiva, la reclamació presentada pel grup municipal del PP en data 3 d'agost de 2005, referent a l'aprovació provisional del tipus general a aplicar als immobles de naturalesa urbana per l'exercici 2006, i a la proposta de subvencionar o bonificar aquelles persones que l'augment els hi suposi més d'un 5%.

    Segon.- APROVAR DEFINITIVAMENT el tipus general a aplicar als immobles de naturalesa urbana per l'exercici 2006, així com els tipus impositius a aplicar als immobles amb usos diferenciats i l'aplicació del tipus incrementats per usos a partir dels llindars de valors. Aquests tipus són els següents:

    - tipus general a aplicar als immobles de naturalesa urbana al municipi de Mataró per a l'exercici 2006: el 0,5816 %

    - tipus impositius a aplicar als immobles amb usos diferenciats segons el següent quadre:

    TIPUS DIFERENCIATS PER US A: MAGATZEMS I ESTACIONAMENTS

    0.786 %

    TIPUS DIFERENCIATS PER US C: COMERCIAL

    0.786 %

    TIPUS DIFERENCIATS PER US G: OCI I HOSTALERIA

    0.786 %

    TIPUS DIFERENCIATS PER US I: INDÚSTRIA

    0.786 %

    TIPUS DIFERENCIATS PER US M: OBRES D'URBANITZACIÓ, JARDINERIA, SÒLS SENSE EDIFICAR

    0.786 %

    TIPUS DIFERENCIATS PER US O: OFICINES

    0.786 %

    -

    tipus incrementat per usos a partir dels següents llindars de valor:

    ÚS

    DESCRIPCIÓ

    LLINDAR DE VALOR

    A

    MAGATZEMS, ESTACIONAMENTS

    37.326,02 €

    C

    COMERCIAL

    226.616,72 €

    G

    OCI I HOSTALERIA

    1.969.406,88 €

    I

    INDÚSTRIAL

    1.053.247,66 €

    M

    OBRES D'URBANITZACIÓ, JARDINERIA, SÒLS SENSE EDIFICAR

    220.301,22 €

    O

    OFICINES

    696.089,44 €

    Tercer.- PUBLICAR aquest acord al Butlletí Oficial de la Província i al tauler d'anuncis d'aquest Ajuntament.

    Quart.- COMUNICAR l'aprovació definitiva del tipus impositiu a la Gerència territorial del Cadastre. "

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, es remet als antecedents. Recorda que el seu grup va mostrar preocupació per la revisió cadastral proposada pel Govern al debat extraordinari del mes de juny i que va demanar cura i claredat informativa màxima per a evitar errors del passat.

    Qualsevol procés cadastral, en matèria de l'IBI, inclou una part estatal i una part que afecta el propi impost, i el grup del PP va creure, i creu, que aquesta revisió presentada l'únic que fa és augmentar la pressió fiscal sobre els ciutadans.

    En aquesta línia, el Sr. Rovira recorda que quan el tripartit va endegar el seu mandat, al pacte signat, es va acordar el manteniment de la pressió fiscal en termes d'adequació. D'ençà d'aquell moment, ja s'han aprovat dues ordenances fiscals que incompleixen aquest compromís. El PP ho denuncia i defensa la conveniència de rebaixar la pressió fiscal, especialment amb l'IBI, que afecta tan directament els mataronins.

    Per això, aquest grup ha presentat una proposta, en forma de reclamacions, que pretén que la pressió fiscal es mantingui no més enllà del 3%, que és un percentatge d'augment més que ajustat i perquè anys enrere els increments ja han estat massa elevats.

    En definitiva, les dues reclamacions bàsiques del PP rauen en què el tipus de gravamen no s'alci més enllà del 3% l'any 2006 i, a més, en què es prenguin les mesures, en forma de compromís, que calgui per a evitar qualsevol increment fruit de la revisió cadastral, en matèria de l'IBI, del 5% l'any 2006, respecte allò que es paga enguany. Tanmateix, el PP creu que l'Ajuntament de Mataró hauria de compensar, mitjançant subvencions, aquells ciutadans que haguessin pagat més del 5% esmentat.

    Finalment, insisteix en què l'exigència del seu grup és que l'Ajuntament sigui clar amb la ciutadania per a evitar malentesos.

    La senyora Pilar González desestima novament la proposta presentada pel PP perquè considera injust que el 77% dels ciutadans s'hagin de fer càrrec del 23% restant que hauran de pagar més, quan són aquests darrers els qui viuen millor.

    Alhora, recorda al Sr. Rovira que properament hi haurà ocasió per debatre la fiscalitat general i que, en definitiva, l'única cosa que fa el Govern és aplicar la llei que es va aprovar quan governava el PP a nivell estatal.

    Tanmateix, desmenteix que el tripartit, a nivell fiscal, es mogui per sobre de l'IPC perquè l'Ajuntament encara està a tres punts, respecte el general, de marge per recórrer.

    Pel que fa al tema de la claredat i la cura, la Sra. González explica que el Govern ha obert una oficina justament per rebre tots aquells ciutadans que necessitin informació al respecte. La consellera delegada deixa constància que l'oficina s'obrirà matí i tarda per a facilitar-ne l'ús als ciutadans.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

    Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

    En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Josep Lluís Martí, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

    ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARO

    19 - NOMENAMENT DE NOU VOCAL REPRESENTANT DEL PERSONAL AL CONSELL RECTOR DEL PATRONAT DE L'ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA.

    La senyora Pilar González, presidenta de l'EUPM, presenta la proposta següent :

    "Relació de fets

    1.- El Sr. Josep Roure Alcobé va ser nomenar vocal representant del personal al Consell Rector del Patronat de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró per decret d'Alcaldia 6950/2003 de 19 de setembre de 2003.

    2.- En data 28 de juny de 2005 el Sr. Roure renúncia a aquesta representació atès que li ha estat concedida una excedència forçosa per al període d'un any a partir del 15 de juliol de 2005.

    3.- El Secretari de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, una vegada finalitzat el procés electiu pertinent, proposa com a nou membre representant del personal en aquest Consell Rector al Sr. Pere Barberan Agut, en substitució del Sr. Josep Roure Alcobé.

    4.- L'article 6è.- A) c.- dels Estatuts del Patronat Municipal de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, estableix la composició dels membres Vocals del Consell Rector de l'Organisme Autònom.

    5.- L'article 9è, punt c) dels mateixos estatuts indica que l'Ajuntament en Ple podrà acceptar la renúncia i/o substitució de qualsevol dels seus components en cas que deixin de representar l'òrgan pel qual varen ser elegits.

    Proposta d'Acord d'Alcaldia a l'Excm. Ajuntament Ple

    PRIMER:

    Nomenar al Sr. Pere Barberan Agut vocal del Consell Rector, en representació dels treballadors de l'Escola Universitària Politècnica.

    SEGON:

    Deixar sense efecte el nomenament del Sr. Josep Roure Alcobé com a vocal representant dels treballadors.

    TERCER:

    Comunicar aquesta resolució a les persones interessades."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

    - Servei d'Urbanisme-

    20 - APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PLA ESPECIAL D'ASSIGNACIÓ D'USOS DE DIVERSOS EQUIPAMENTS.

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

    "La Junta de Govern Local, en sessió de 2 de maig de 2005, va acordar aprovar inicialment el "Pla Especial d'assignació d'usos a diversos equipaments municipals", redactat pel servei tècnic d'Urbanisme.

    El Pla especial ve justificat per les necessitats d'equipaments escolars a la ciutat, segons l'estudi facilitat per l'Institut Municipal d'Educació. Te per objecte assignar l'ús educatiu i fixar les condicions d'edificació, dels equipaments següents:

    • EQUIPAMENT "SALESIANS". Es proposa l'assignació de l'ús educatiu de titularitat pública amb caràcter dominant i compatible amb usos assistencials, d'una part de l'equipament ja existent (Salesians).

    • EQUIPAMENT "VIA EUROPA". L'ús educatiu dominant, ja està fixat en el pla especial d'equipaments Mataró Nord, aprovat definitivament el 16/9/1999, si be ara convé fixar les condicions d'ordenació de l'edifici, atesa la imminent inici de les obres d'un centre d'educació infantil i primària.

    • EQUIPAMENT "FIGUERA MAJOR" . Es proposa l'assignació d'ús educatiu amb caràcter dominant a les tres parcel·les d'equipaments comunitaris procedents de l'execució del Pla Parcial de Figuera Major, per tal de poder-hi situar un centre d'educació infantil i primària i una escola bressol. Es tracta de la parcel.la situada en front a la Riera de Figuera Major, entre la rotonda i el carrer Josep Maria de Segarra.

    • EQUIPAMENT "L'ESCORXADOR". Es proposa l'assignació de l'ús educatiu a una part de l'equipament (cantonada carrers Quixot i Herrera) fixant així mateix les condicions d'ordenació de l'edifici. També s'assigna a una altra part del sòl lliure l'ús socio-cultural.

    • EQUIPAMENT "CAL COLLUT". Es proposa l'assignació de l'ús educatiu a l'equipament ja existent.

    • EQUIPAMENT "CASA DE LA PALMERA". Es proposa l'assignació de l'ús educatiu per construir una escola bressol, a l'equipament situat a Lepanto-Gravina.

    Durant el període d'informació pública el representant dels Salesians de Mataró ha manifestat, a través d'escrit presentat el 21 de juliol passat que, a la vista de que el pla especial afecta 5.682 m² de terreny del Col·legi dels Salesians, proposa dialogar sobre una nova ordenació urbanística, d'una altre part de terreny del Col·legi d'uns 10.000 m² aproximadament.

    Cal dir que, malgrat la proposta per part del Salesians s'ha presentat durant la tramitació del pla especial que tractem, no ve vinculada a aquest document que te per objecte definir una ordenació molt específica per raó d'una necessitat molt concreta (assignació d'usos docents a equipaments de titularitat pública) i, per tant, no és l'instrument idoni per tractar altres objectius urbanístics.

    Per una altre banda, la superfície que s'ha definit en el Pla Especial en el col·legi dels Salesians per complir la seva funció d'equipament d'us docent de titularitat pública, s'ha acreditat suficient per complir la seva finalitat.

    Per tant, sense perjudici de que, en un altre context, es poden iniciar les converses que demana la representació del col·legi dels Salesians, s'ha de declinar la seva vinculació amb el present document del pla especial d'assignació d'usos.

    Finalment manifestar que en la Memòria del document del pla especial queden reflectits els canvis que s'han introduït en el mateix, després de l'aprovació inicial del document, per ajustar-se a la legislació urbanística vigent en matèria d'Estudis de Detall (tràmits municipals que regulen el procediment en la seva substitució) i una canvi d'un plànol, que en cap cas suposen modificacions substancials que requereixi una nova informació pública, de conformitat amb el que disposa l'art. 5.3 del Decret 287/2003, de 4 de novembre.

    Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposa el Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, ha entrat en vigor l'endemà de la seva publicació en el DOGC núm. 4436 de 28 de juliol de 2005, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

    A C O R D S :

    Primer.-

    Aprovar provisionalment el "Pla especial d'assignació d'usos a diversos equipaments", redactat pel servei tècnic del Servei municipal d'Urbanisme.

    Segon.-

    Desestimar la petició del col·legi dels Salesians en el sentit manifestat en la part expositiva precedent del present acord i, per tant, sense perjudici de tractar la seva petició en un altre context administratiu diferent a la tramitació del "Pla especial d'assignació d'usos a diversos equipaments".

    Tercer.-

    Notificar els precedents acords l'Institut Municipal d'Educació, a la Secció de Patrimoni, Col·legi Salesians i altres persones que puguin resultar interessades.

    Quart.-

    Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    21 - APROVACIÓ DELS TREBALLS PREPARATORIS PER A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL 1996, RELATIU AL SECTOR DISCONTINU RIERA DE CIRERA / ROCAFONDA.

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

    "Els serveis tècnics del Servei Municipal d'Urbanisme han estudiat la possibilitat d'una transformació urbanística del sòl industrial de Cirera, actualment regulat per les normes de l'antic pla especial de Cirera Industrial. Es tracta de l'àmbit situat entre el barri de Cirera i el nou sector de Figuera Major, i entre les rondes Frederic Mistral i Països Catalans. Aquesta proposta es planteja per raó de l'escàs desenvolupament de l'edificació en el Sector i també la seva posició d'accessibilitat privilegiada, en un entorn de caràcter bàsicament residencial, situació produïda pel creixement de la ciutat.

    El plantejament d'aquesta nova proposta passa per la modificació puntual del pla general en un sector discontinu que abasta un sòl també industrial en el barri de Rocafonda, concretament un solar que forma part de la illa d'equipaments i espais lliures delimitada entre la Ronda Rafael Estrany i la Riera de Valldeix. Aquest solar ha estat llargament reivindicat pels veïns de Rocafonda i és la única parcel·la que resta per completar l'esmentada illa com a sòl totalment públic.

    Aquesta nova ordenació suposa per a la Ciutat, a part de la millor adequació a l'entorn residencial, l'obtenció de nous sols d'espais lliures i equipaments per a dos barris densament poblats, Cirera i Rocafonda. Concretament la proposta de nova ordenació concentra tota la seva edificabilitat a l'àmbit de Cirera i qualifica com a Sistema d'Equipaments Públics i Sistema d'Espais Lliures la totalitat del solar de la plaça Pintor Cusachs de Rocafonda.

    Al seu torn, a forma indicativa es preveu la concreció d'edificabilitat a l'àmbit de Cirera, en base a quatre illes semitancades alineades al carrer riera de Cirera, una de les quals completa els darrers equipaments públics existents sobre la ronda Frederic Mistral. D'aquesta manera s'allibera una gran franja de terreny sobre la carretera de Cirera, amb contacte directe amb el teixit del barri, destinada íntegrament sòl públic per a Parc Urbà i Equipaments.

    A tal efecte el servei tècnic municipal d'Urbanisme ha elaborat, a forma de document d'avanç, els treballs de redacció de la nova ordenació proposada en aquest àmbit discontinu RIERA DE CIRERA/ROCAFONDA, que requereix la Modificació Puntual del Pla General.

    Finalment, dir que el document dels treballs preparatoris va acompanyat del Programa de participació ciutadana de procés d'aquesta modificació tota vegada que aquests treballs constitueixen pròpiament els criteris i objectius que han de servir per a la futura modificació.

    Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposen els articles 83, 94 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, ha entrat en vigor l'endemà de la seva publicació en el DOGC núm. 4436 de 28 de juliol de 2005, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

    A C O R D S :

    PRIMER

    :

    Aprovar els treballs preparatoris redactats pel servei tècnic municipal d'Urbanisme per a la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, sector discontinu Riera de Cirera/Rocafonda i que inclou el corresponent Programa de Participació Ciutadana.

    SEGON:

    Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació dels acords precedents a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació puntual del Pla General.

    TERCER:

    Notificar els precedents acords al municipis limítrofes, als propietaris i resta d'interessats que en resultin de l'expedient."

    El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, explica que el seu grup votarà en contra dels treballs preparatoris presentats perquè la política urbanística del Govern municipal està basada en la improvisació, sense partir de criteris bàsics fonamentals.

    CiU en el seu moment va aprovar el projecte del Rengle, perquè era fruit d'una elaboració molt consensuada i que introduïa la previsió de sòl d'ús mixt. En canvi, ara sembla que l'ús residencial està comportant el degoteig constant de sòl industrial en pro de la construcció d'edificis de vuit plantes. És a dir, sembla que torna a sorgir el fantasma de Can Gassol; tot plegat a canvi d'uns equipaments. CiU creu que l'Ajuntament, amb aquest tipus de gestions i negociacions privades, hi té molt a perdre perquè l'únic que es farà és densificar les edificacions amb torres de 8 plantes.

    Entenen que les empreses i els particulars busquin la rendibilitat dels seus béns patrimonials i, evidentment, la requalificació de sòl industrial en sòl residencial és una bicoca, és perfectament acceptable en el sistema capitalista. Però, d'aquesta manera, s'està impedint que hi hagi una reinstal·lació d'alta tecnologia potser en l'únic petit polígon amb una comunicació perfecta a la ciutat. El Govern municipal s'ha de tornar impermeable respecte les fluctuacions del mercat immobiliari.

    En definitiva, CiU considera que s'està trencant el principi essencial de la planificació urbanística, s'està ignorant el PAUM i el consens entre partits, i tot plegat no suposa un benefici per a la ciutat de Mataró.

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, explica que el seu grup en principi veu amb bons ulls els treballs preparatoris presentats pel Sr. Vilert i sotmesos a debat perquè representen la salvació dels equipaments de Cirera/Rocafonda.

    Tot i així, expressa les seves reserves pel que fa a la manera d'actuar del Govern. Creu que el fet de requalificar els terrenys per a l'ús residencial, generar plusvàlues i, de retruc, resoldre algunes queixes històriques dels veïns no seria la millor manera de procedir. De fet, això fa que s'alcin sospites sobre la gestió del Govern en matèria d'urbanisme.

    Per últim, el Sr. Rovira diu que el seu grup s'abstindrà en espera de com es desenvoluparan les actuacions, tot i que l'esperit és positiu, sense oblidar que cal valorar les alçades en la zona afectada, com encaixen les noves illes en l'entorn i el fet que s'aprofiti l'actuació també per a millorar la part de Cirera per sobre del talús.

    El senyor Arcadi Vilert pel que fa a la improvisació esmentada del Sr. Valls, recorda que fa dos anys que se'n parla, d'aquesta zona i els seus equipaments.

    En relació a la pèrdua de sòl industrial, explica que cal acostumar-se a interpretar el concepte de sòl industrial en termes de possibles llocs de treball. Als 15.000 m2que es requalificaran es pretén generar més llocs de treball per metre quadrat que allò que actualment generen les indústries existents. Es tracta d'una readequació de l'espai industrial que serà molt més profitosa per a la modernització de la ciutat.

    D'altra banda, cal distingir entre alçades d'edificis i densificació, que són els habitants per hectàrea. En cap cas, es pretén ocupar tot el solar amb edificis de vuit plantes, seria absurd. Pel que fa a la densificació concretament, s'està parlant d'una edificabilitat bruta de 0,97 m de sostre x 1 m de sòl, i neta d'1,1 m, que suposa una densitat molt baixa, comparada amb d'altres zones de la ciutat.

    Una altre aspecte és que, en opinió d'arquitectes i tècnics hi ha un consens perquè els edificis tinguin més personalitat, diferents alçades, les illes siguin obertes... Tot plegat per trencar una mica amb la monotonia. Alguna peça alta, de tant en tant, no ha d'espantar i, sobretot, no és sinònim de densificació.

    El Sr. Vilert explica que, en aquesta operació, el gairebé 80% de la plusvàlua generada retorna a la ciutat amb més sol lliurat, més habitatge protegit del que s'hauria d'entregar i més obres d'urbanització que serviran per arranjar la zona de la carretera de Cirera i la zona verda d'expropiació del barri de Cirera. Així consta en el document de l'estudi econòmic i financer pertinent i que suggereix al Sr. Valls que llegeixi.

    En relació a l'expressió de "resolució d'emergència", esmentada pel PP, el Sr. Vilert prefereix dir-ne "coincidència intel·ligent", perquè han coincidit en el temps el dèficit d'equipaments de la zona de Rocafonda amb la necessitat d'urbanització del camí de la Serra/zona de Cirera. En una mateixa actuació es podran solucionar dos problemes i fóra bo congratular-se'n.

    El Sr. Vilert es compromet a continuar treballant tot esforçant-se per a explicar amb més detall els projectes que endega el Govern.

    El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, mostra el seu descontent envers el conseller delegat tot expressant la manca de credibilitat i confiança que desperta tant en el seu partit com entre els ciutadans. Se sent enganyat personalment pel Sr. Vilert €atès que és la primera vegada que ell sent a parlar de la qüestió que s'està sotmetent a debat.

    Des de CiU, el Sr. Esperalba reitera que el Govern no té cap model d'urbanisme i culpabilitza el conseller delegat del fet que els mataronins vegin en les actuacions municipals "coses estranyes". Creu que s'està hipotecant el futur de Mataró.

    Per últim, afirma que és pervers comparar les densitats del sòls residencials consolidats amb els sòls residencials potencials així com dir que l'únic que importa són els llocs de treball que s'hi generaran, perquè és quelcom que no es pot saber. La tercera perversitat que el Sr. Esperalba denuncia rau en el fet que el Sr. Vilert endegui propostes improvisades fora del marc del PAUM.

    El senyor David Rovira posa de manifest que la discussió que s'acaba de donar és només un exemple del que passa tot sovint en matèria urbanística: hi ha consens a l'hora de buscar solucions que millorin la ciutat però, alhora, s'estableixen discrepàncies en les formes. El seu grup municipal s'hi troba enmig.

    El regidor del PP creu que el Sr. Vilert hauria de cercar el consens de totes les forces polítiques. Li reclama informació enlloc de pedagogia i li recorda que és impossible arribar a acords si no s'informa a temps de les actuacions municipals o possibles modificacions i es treballa sense col·laboracions.

    En aquesta línia, expressa que no és possible que una proposta com aquesta (a priori positiva), en què tots els partits hi podrien haver estat d'acord, s'hagi convertit en una polèmica. Demana autocrítica tot i que, en principi, novament, no es mostra en desacord amb la intencionalitat de les actuacions municipals, sinó amb les formes.

    Finalment, reitera que el PP, en una posició de responsabilitat que l'únic que pretén és la millora de la ciutat, la creació de valor afegit i de llocs de treball i, en concret, en aquesta zona que s'està sotmetent a debat, que s'abstindrà en aquesta votació.

    El senyor Arcadi Vilert recorda molt breument que el tema de la riera de Cirera fa dos anys que fa part de les preocupacions del Govern, tal com recullen tots els documents urbanístics des d'aleshores així com la memòria adjunta al PAUM.

    Amb l'ànim de superar aquesta situació de discòrdia i malestar, tot i que el conseller delegat no està d'acord amb l'anàlisi feta pels polítics que han intervingut, el Sr. Vilert diu que, d'ara endavant, s'esforçarà per buscar el consens de les forces. S'absté de continuar amb la polèmica.

    El Sr. Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que encara es troben en els treballs preparatoris i, per tant, hi ha molt de marge per a un debat seriós i ben argumentat, sense oblidar que la proposta presentada ofereix una bona solució per a millorar el sector de la ciutat en qüestió.

    D'altra banda, lamenta, i si s'equivoca en la interpretació demana disculpes per endavant, les insinuacions reiterades per part de CiU d'actuacions interessades i fosques procedents del Govern municipal.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

    Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular.

    En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Joaquim Fernàndez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

    En aquests moments s'absenten de la sessió el Sr. Paulí Mojedano i la Sra. Adela Rodríguez, regidors del grup municipal del Partit Popular.

    - Servei d'Obres-

    22 - APROVAR I INCORPORAR EL TRAÇAT DEFINITIU DE LA CANONADA AL SEU PAS PEL SECTOR DE CAN QUIRZE AL CONVENI D'AUTORITZACIÓ ADMINISTRATIVA DE PAS SUBTERRANI DE CONDUCCIÓ D'AIGUA PER L'ABASTAMENT DE POBLACIONS, FORMALITZAT EL 19/1/05 ENTRE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ I AIGÜES TER LLOBREGAT.

    La senyora Montserat López, conseller delegat d'Obres, presenta la proposta següent:

    "El Ple de l'Ajuntament de data 13 de gener de 2005 va aprovar el " Conveni d'autorització administrativa de pas subterrani de conducció d'aigua per l'abastament de poblacions" a favor d'Aigües del Ter i del Llobregat ATLL, amb motiu de l'execució de les obres del Projecte constructiu de millora de la xarxa regional d'abastament d'aigua de la comarca del Maresme. Tram: Vilassar de Mar-Mataró- Caldes d'Estrac, quedant reflectit en aquest document l'afecció definitiva ocasionada per aquesta instal·lació a les finques de titularitat municipal.

    Donat que l'empresa publica municipal PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARÓ SA.,

    com promotora del sector de Can Quirze, mitjançant escrit de data 23 de juny de 2005, ha comunicat a l'Ajuntament que ha recollit en el projecte de fi d'obra del Projecte d'Urbanització del Sector de Can Quirze Mataró (Maresme) el traçat definitiu per on discorre realment la canonada del subministrament d'aigua, propietat d'ATLL, al seu pas per aquesta urbanització, el qual difereix del dibuixat i aprovat en la documentació gràfica que conforma el Conveni.

    Atès que el nou traçat de la canonada de conducció d'aigua executat a la urbanització de Can Quirze no figura per tant formalitzat en el Conveni d'autorització de pas subterrani de conducció d'aigua, signat entre l'Ajuntament de Mataró i l'empresa pública de la Generalitat de Catalunya Aigües Ter Llobregat.

    Vista la documentació tècnica redactada a l'efecte per PUMSA, relativa al traçat definitiu de la instal·lació al seu pas per Can Quirze.

    La Consellera Delegada d'Obres proposa al Ple de l'Ajuntament , si s'escau l'adopció dels següents

    ACORDS:

    Primer.- Aprovar i incorporar, com Annex del "Conveni d'autorització administrativa de pas subterrani de conducció d'aigua per l'abastament de poblacions", formalitzat en data 19 de gener de 2005 entre l'Ajuntament de Mataró i Aigües del Ter i del Llobregat, el traçat definitiu per on discorre la canonada del subministrament d'aigua propietat d'ATLL al seu pas per la urbanització de Can Quirze, que apareix dibuixat en la documentació tècnica adjunta, redactada per PUMSA i que serà incorporada al projecte final d'obra del sector.

    Segon.- Comunicar l'anterior acord a l'ens Aigües del Ter i del Llobregat, a l'empresa de Asesoramiento y Gestión de Infraestructura y Expropiaciones SL , als gerents d'Aigües de Mataró SA i PUMSA respectivament, i als serveis municipals de Manteniment i Gestió Econòmica, Secció Patrimoni, als seus efectes."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (25).

    En aquests moments s'incorporen a la sessió el Sr. Paulí Mojedano i la Sra. Adela Rodríguez, regidors del grup municipal del Partit Popular.

    El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 23 i 40 per venir referits a temàtiques coincidents.

    23 ACCEPTACIÓ DE L'AJUT ATORGAT PEL DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PREVIST EN LA LLEI 2/2004 DE 4 DE JUNY DE MILLORA DE BARRIS PER FINANÇAR EL PROJECTE D'INTERVENCIÓ INTEGRAL DE CERDANYOLA.

    La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, presenta la proposta següent :

    "El Ple de l'Ajuntament de data 7 d'abril de 2005 acorda aprovar el Projecte d'intervenció integral de Cerdanyola amb un pressupost total de 9.000.000,00 € i presentar-lo davant la Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques, dins de la convocatòria PTO/488/2005 de 28 de febrer, relativa a l'atorgament dels ajuts que estableix la Llei 2/2004 de 4 de juny, de millora de barris, sol·licitant un ajut de 4.500.000,00 €, import que representa el 50% del conjunt d'actuacions descrites en l'esmentat projecte.

    En data 8 d'agost de 2005 ha estat notificada a l'Ajuntament de Mataró la Resolució dictada el passat dia 27 de juliol pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, amb número de registre de sortida 0386S/46.517/2005, la qual atorga a aquest municipi un ajut de 3.773.000,00 €, quantitat que suposa el 50% del pressupost aprovat per l'esmentat departament, una vegada la Comissió de Gestió del Fons de Foment ha valorat els camps d'actuacions municipals inclosos en el projecte.

    Aquesta resolució ve acompanyada d'un annex on es detallen les anualitats i els imports previstos per desenvolupar les actuacions aprovades.

    Ateses les condicions establertes en les bases de la convocatòria i en altres disposicions reguladores de les subvencions, previstes en concret en el capítol IX, del Text refós de la Llei de Finances Públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002 de 24 de desembre, per fer efectiu el pagament dels ajusts atorgats.

    La consellera delegada d'Obres, proposa al Ple de l'Ajuntament, si s'escau, l'adopció dels següents

    ACORDS:

    Primer.-

    Acceptar l'ajut de 3.773.000,00 € atorgat per Resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, dictada en data 27 de juliol de 2005 i notificada el dia 8 d'agost amb número de registre municipal d'entrades 200500030647, a resultes de la convocatòria PTO/488/2005 de 28 de febrer, d'atorgament dels ajuts que estableixen la Llei 2/2004 de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial i el Decret 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa l'esmenta Llei, destinat a finançar el Projecte d'intervenció integral de Cerdanyola.

    Segon.-

    Acceptar igualment el desglossament de l'ajut atorgat de 3.773.000,00 € en cinc anualitats ( 2005 a 2009) i pels imports que s'esmenten en l'annex.

    Tercer .-

    Notificar els anteriors acords , mitjançant certificat, al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya als seus efectes.

    Quart

    :- Comunicar igualment aquests acords a les Àrees de Presidència, de Serveis Econòmics, de Serveis Personals, de Serveis Territorials, de Via Pública, a l'IMPEM, Serveis Públics i Gestió Econòmica."

    40 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA CONCESSIÓ D'AJUTS EN EL MARC DE LA LLEI DE BARRIS PER CERDANYOLA

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent :

    "El Govern de la Generalitat ha decidit concedir 3,8 milions d'euros pel projecte dins del marc de la Llei de Barris per a la rehabilitació de Cerdanyola. El muntant del projecte inicial presentat per l'Ajuntament estava al voltant dels 9 milions d'euros. Per tant, l'ajut concedit per la Generalitat de Catalunya representa menys del 50% del total. És evident que tots els mataronins hem de celebrar el fet que s'hagi concedit aquest ajut per l'actuació a un barri de la nostra ciutat que necessita actuacions urgents i importants de millora.

    PREGUNTA

    1. Pot dir el Govern Municipal si el fet que l'ajut concedit per la Generalitat no arribi al 50% afectarà alguna de les actuacions previstes al projecte inicial? Si és així, quines actuacions són aquestes?
    2. De cara a la propera convocatòria d'ajuts té pensat el Govern Municipal presentar algun projecte de rehabilitació per a Rocafonda o el Palau?"

    La senyora Quiteria Guirao, en resposta a la primera pregunta, explica que, tot i que s'ha proposat al conseller que determinats programes com ara el de comerç, un programa educatiu d'espai familiar, la compra de sòl al c/Maragall i un equipament associat als serveis a les persones, no fossin subvencionats, el projecte global del Govern és el que s'executarà. Per tant, caldrà buscar línies de finançament per a cobrir la despesa total, fet que implica que caldrà seguir-ne parlant en propers pressuposts i properes legislatures, atès que l'abast del projecte arriba fins al 2009.

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, en resposta a la segona pregunta, explica que en el moment en què es presenti la convocatòria es valorarà i decidirà. Tanmateix, recorda que hi ha una previsió municipal, gràcies als fons europeus i als fons municipals, de rehabilitar la zona. També es comptarà amb els nous decrets pel que fa a l'habitatge, per part de la Generalitat de Catalunya, i que permetran augmentar l'actuació sobre aquells àmbits que ho necessitin més, així com els Plans d'Entorn.

    El senyor Paulí Mojedano pregunta, novament, si hi ha alguna actuació que no es farà, perquè no li ha quedat clar.

    La senyoria Quiteria Guirao respon que totes les actuacions es faran, independentment del fet que no totes les propostes han estat considerades susceptibles d'ajut per part de la Generalitat.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (27).

    -Ciutat Sostenible-

    24 - APROVACIÓ INICIAL DEL NOU REGLAMENT D'ACTIVITATS DE MATARÓ.

    La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, presenta la proposta següent :

    "Vist que el 19 de juliol de 2005 va passar per la sessió especial de la Comissió Informativa de Serveis Territorials el nou projecte de Reglament d'Activitats de Mataró, i ja que només es tracta d'introduir unes esmenes formulades pel Gremi d'Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme al text presentat, d'acord amb l'informe tècnic de 24 d'agost de 2005.

    Vistos els articles 22,49,65 i 70 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril reguladora de les bases de règim local i l'article 178 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i règim local de Catalunya.

    Per tot això, proposo al Ple de l'Ajuntament l'adopció, si s'escau dels següents

    ACORDS

    Primer

    .- Aprovar inicialment el nou Reglament d'Activitats de Mataró que inclou les esmenes del Gremi d'Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme i que substitueix el text dictaminat per la Comissió Informativa anterior de Serveis Territorials del 19 de juliol de 2005.

    Segon.

    - Obrir un termini d'informació pública, per un període de trenta dies, per a què puguin presentar-se reclamacions i suggeriments.

    Tercer.-

    Considerar aprovat definitivament el nou Reglament d'Activitats de Mataró si no es presenten reclamacions o suggeriments en el termini indicat."

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, explica que el seu grup s'abstindrà en la votació d'aquesta aprovació inicial perquè és un tema important que afecta l'activitat econòmica de la ciutat i els sectors i gremis empresarials. CiU presentarà al·legacions i esmenes al text perquè puguin ser debatudes. De fet, ja hi estan treballant.

    D'altra banda, des de CiU, s'ha detectat una certa desinformació envers els afectats per aquestes variacions. Es proposa que el mateix Servei de Llicències informi de totes aquestes qüestions relacionades amb el nou Reglament.

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, en relació a la intervenció del Sr. Martí, confirma que el PP s'hi suma. Fóra bo informar-ne bé tothom perquè la comunicació pública d'ordenances noves és recomanable i, a més, és un compromís.

    Pel que fa al text del nou reglament en general, el Sr. Rovira el considera acceptable i recorda que és un text subordinat a normatives superiors que, per tant, tampoc admet grans variacions. Reconeix, però, que en qüestions més lligades al tema local, la taxa d'obertura d'un establiment és massa cara, fet que no contribueix a fomentar que hi hagi més moviment emprenedor. Tampoc ho fa la matèria de residus que, de moment, sembla més aturada.

    Pel que fa als aspectes positius, el PP veu en el nou reglament millores tècniques i de regulació d'alguns aspectes.

    En aprovar l'anterior reglament, el Sr. Rovira recorda que es va denegar al seu grup la inclusió de la possibilitat d'una comunicació prèvia només per a l'obertura d'activitats de menys incidència. El regidor celebra que aquest punt hagi estat recollit en aquest nou reglament perquè és una figura que agilitza i alleuja tot el procés.

    En definitiva, el PP s'hi abstindrà però en positiu.

    La senyora Quiteria Guirao només afegeix que està disposada a fer totes les reunions que calgui amb els gremis a fi d'informar de la millor manera possible tots els afectats. Tant pel que fa al tema de residus com al tema de la taxa d'obertura d'establiments, s'inicia un procés de debat en què se'n parlarà a fi d'arribar al màxim consens.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 11, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

    CMI DE SERVEIS PERSONALS

    -Participació Ciutadana-

    25 DONAR COMPTE DE L'ACORD DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DE 11-7-2005 D'APROVACIÓ DEL PLA INTEGRAL CENTRE - EIXAMPLE - HAVANA.

    La senyora Montserat López, consellera delegada d'Obres, dóna compte de l'acord de la Junta de Govern :

    "Relació de fets

    1. Les realitats de les ciutats i dels barris cada vegada són mes complexes fruit de les transformacions que experimenta la societat, unes transformacions en els àmbits econòmic, social i cultural que es manifesten de manera especial al territori en concret, del qual es objecte el pla integral.

    2. La realització d'un Pla Integral del Centre - Eixample - Havana respon a l'objectiu estratègic de treballar per la cohesió social i territorial dels barris i de la ciutat en general.

    3. El Pla Integral del Centre - Eixample - Havana es presenta com un projecte participatiu i obert que defineix uns grans objectius, concreta unes línies estratègiques i planteja una sèrie de mesures que han de permetre treballar per a la cohesió social i territorial dels barris del Centre - Eixample - Havana i per extensió de la ciutat en general.

    Fonaments de dret

    1. L'article 52 del Reglament Orgànic Municipal defineix el plans d'actuació com la formulació d'un conjunt d'actuacions sobre un àmbit concret, funcional i temàtic. Contindran la informació necessària amb relació a les accions previstes, calendaris, recursos materials i humans implicats i finançament. També especificaran els objectius, els resultats esperats i els mecanismes d'avaluació.

    2. Dels plans d'actuació se'n donarà compte al Ple, on es podran debatre els vots particulars que s'hagin formulat a la Comissió Informativa. Els Regidors delegats donaran compte a les Comissions Informatives dels resultats i avaluació de l'acompliment de les línies d'actuació dels Plans d'Actuació del seu departament amb periodicitat trimestral.

    D'acord amb les atribucions que em foren conferides per Decret d'Alcaldia de 3 de juny de 2005, proposo a la Junta de Govern Local, l'adopció de l'acord següent:

    Primer.-

    Aprovar Pla integral del Centre - Eixample - Havana

    Segon.-

    Donar compte d'aquest acord a l'Ajuntament en Ple.

    Tercer.-

    Notificar aquest acord a les persones membres del Consell Territorial del Pla Integral del Centre - Eixample - Havana."

    26 DONAR COMPTE DE L'ACORD DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DE 11-7-2005 D'APROVACIÓ DEL PLA INTEGRAL DE CERDANYOLA.

    La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, dóna compte de l'acord de a Junta de Govern :

    "Relació de fets

    1. Les realitats de les ciutats i dels barris cada vegada són mes complexes fruit de les transformacions que experimenta la societat, unes transformacions en els àmbits econòmic, social i cultural que es manifesten de manera especial al territori en concret, del qual es objecte el pla integral.

    2. La realització d'un Pla Integral de Cerdanyola respon a l'objectiu estratègic de treballar per la cohesió social i territorial dels barris i de la ciutat en general.

    3. El Pla Integral de Cerdanyola es presenta com un projecte participatiu i obert que defineix uns grans objectius, concreta unes línies estratègiques i planteja una sèrie de mesures que han de permetre treballar per a la cohesió social i territorial del barri de Cerdanyola i per extensió de la ciutat en general.

    Fonaments de dret

    1. L'article 52 del Reglament Orgànic Municipal defineix el plans d'actuació com la formulació d'un conjunt d'actuacions sobre un àmbit concret, funcional i temàtic. Contindran la informació necessària amb relació a les accions previstes, calendaris, recursos materials i humans implicats i finançament. També especificaran els objectius, els resultats esperats i els mecanismes d'avaluació.

    2. Dels plans d'actuació se'n donarà compte al Ple, on es podran debatre els vots particulars que s'hagin formulat a la Comissió Informativa. Els Regidors delegats donaran compte a les Comissions Informatives dels resultats i avaluació de l'acompliment de les línies d'actuació dels Plans d'Actuació del seu departament amb periodicitat trimestral.

    D'acord amb les atribucions que em foren conferides per Decret d'Alcaldia de 3 de juny de 2005, proposo a la Junta de Govern Local, l'adopció de l'acord següent:

    Primer.-

    Aprovar Pla integral de Cerdanyola.

    Segon.-

    Donar compte d'aquest acord a l'Ajuntament en Ple.

    Tercer.-

    Notificar aquest acord a les persones membres del Consell Territorial del Pla Integral de Cerdanyola."

    En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura.

    -Institut Municipal d'Educació-

    27 NOMENAMENT DE VOCALS DEL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL DE MATARÓ EN REPRESENTACIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA.

    El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

    "Segons l'article 7è del reglament del Consell Escolar Municipal de Mataró, els membres del Consell seran nomenats per acord de l'Ajuntament en Ple, en el cas dels representants de la Corporació Municipal, i per Decret d'Alcaldia en la resta de vocals, a proposta dels grups municipals i entitats o col·lectius per les que es preveu representació.

    És per això que elevo a l'Ajuntament en Ple la present proposta per a la seva consideració i aprovació,

    Primer.-

    Nomenar com a vocals del Consell Escolar Municipal de Mataró les següents persones proposades en representació de:

    • Corporació Municipal, Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC):

    • Magda Huget i Maén
    • Corporació Municipal, Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (PPC):

    - José Manuel López González

    Segon.-

    Comunicar aquest acord als interessats."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    28 NOMENAMENT DE VOCAL DEL CONSELL PLENARI DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ EN REPRESENTACIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA.

    El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

    "Relació de fets

    1. L'Institut Municipal d'Educació de Mataró és un organisme autònom constituït per a la gestió, organització i administració de les competències municipals en matèria d'educació.
    2. L'article 3 dels Estatuts de l'Institut Municipal d'Educació (IME) enumera com a òrgans de govern, d'administració i de gestió de l'IME el Consell Plenari, la Junta Executiva, la Presidència, la Vicepresidència i la Direcció.
    3. L'article 4 dels Estatuts de l'IME estableix que el Consell Plenari assumeix el govern i la gestió superior de l'IME, i és nomenat pel Ple de l'Ajuntament de Mataró. El Consell Plenari està format per una presidència, per vocals i per una sèrie de membres del Consell amb veu però sense vot.
    4. L'article 4 dels Estatuts de l'IME estableix, d'entre els vocals que formen part del Consell Plenari i que han de ser nomenats pel Ple de l'Ajuntament:
    5. Representants a proposta de cada un dels Grups Municipals amb representació al Consistori i en el mateix nombre que estiguin a la Comissió Informativa.

    6. L'article 5è dels Estatuts de l'IME estableix que el Ple de l'Ajuntament podrà aceptar la renúncia i/o substitució de qualsevol dels vocals del Consell per dimissió de la persona interessada, quan l'organisme que els va elegir hagi proposat un nou nomenament o quan deixin de representar l'òrgan pel qual varen ser elegits.
    7. El 15 de juny de 2005, el Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya va presentar un escrit amb el nomenament de la Sra. Magda Huguet i Maén en substitució de la Sra. Maria Rosa Cuscó i Alberó.

    Per tot el que s'ha exposat, proposo que el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

    1. Nomenar com a vocal del Consell Plenari de l'IME a proposta del Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya a la Sra. Magda Huguet i Maén en substitució de la Sra. Maria Rosa Cuscó i Alberó.
    2. Notificar aquest acord a les persones interessades.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura.

    29 RATIFICACIÓ DECRET D'ALCALDIA 6339/2005 DE 21 DE JULIOL, D'APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA DE PERSONAL DE L'IME DE L'EXERCICI 2005.

    El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta a ratificació el següent Decret :

    "DECRET

    6339/2005 de 21 de juliol

    Assumpte:

    APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA MODIFICACIÓ DE PLANTILLA DE L'IME DE L'ANY 2005

    Servei de ALCALDIA

    Expedient: 2005 209 - AL

    En sessió extraordinària celebrada el dia 28 d'octubre de 2004, el Ple de l'Ajuntament va acordar aprovar la plantilla de personal de l'any 2005 de l'Institut Municipal d'Educació, però en aquests moments és necessari procedir a la seva modificació pels següents motius:

    Primer.- El 26 de gener de 2005, es signa un protocol d'acord entre el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró per la creació de la nova escola CEIP Mataró 1. Aquesta escola iniciarà la seva activitat docent el proper curs 2005/2006 (a partir de l'1 de setembre de 2005). Per tal de garantir el correcte funcionament d'aquesta escola d'educació infantil i primària cal crear 1 plaça de conserge CEIP a jornada completa atès que es tracta de l'establiment d'una instal·lació educativa, anant la despesa a càrrec de les partides 02100 422500 13000 i 02100 422500 16000 del Pressupost del 2005 de l'Institut Municipal d'Educació (Projecte 4225005-001 - Despeses de funcionament i altres).

    Segon.- La resolució de 18 de juny de 2004, que dóna instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres docents públics d'educació secundària de Catalunya per al curs 2004/2005 estableix al seu punt 3.1 que els tutors d'ESO disposaran, per a cada grup, de 2 hores lectives setmanals de dedicació a les tasques de tutoria. Aquest fet genera la necessitat d'atendre les hores lectives que preceptivament allibera el professorat tutor el que comporta la creació d'una plaça de professor/a titular A de l'IES Miquel Biada. Així mateix, l'atenció educativa a la diversitat de l'alumnat a les aules de l'ESO no és suficient en aquells nois i noies que necessiten aprendre en grups reduïts i de manera més activa que en l'aula ordinària. Per això, l'aprenentatge de l'alumnat amb més dificultats en les àrees instrumentals s'organitzarà en petits grups per millorar el servei el que suposa crear una plaça de professor/a titular B de l'IES Miquel Biada, anant la despesa a càrrec de les partides 02250 422200 13000 i 02250 422200 16000 de l'Institut Municipal d'Educació (Projecte 4222005-001 - Activitat educativa)

    Tercer.- A la plantilla de l'Institut Municipal d'Educació consten aprovades dues places de conserge de Centre de Formació d'Adults amb jornada parcial. L'horari d'obertura d'aquests dos centres formatius no queda coberts per la jornada parcial que actualment realitzen els conserges. En conseqüència, és necessari ampliar aquestes dues places de conserges de Centre de Formació d'Adults de jornada parcial a jornada completa, anant la despesa a càrrec de les partides 02300 423100 13000 i 02300 423100 16000 de l'Institut Municipal d'Educació (Projecte 4231005-001 - Formació reglada).

    Quart.- Actualment, l'auxiliar administrativa de centre docent de l'IES Miquel Biada realitza una part de la seva jornada al CFA Municipal de Can Noè. Per tal de garantir el correcte funcionament del CFA Municipal de Can Noè cal crear una plaça d'auxiliar administratiu/va de centre docent amb jornada parcial, anant la despesa a càrrec de les partides 02300 423100 13000 i 02300 423100 16000 de l'Institut Municipal d'Educació (Projecte 4231005-001 - Formació reglada).

    Cinquè.- Es creu necessari suprimir de la plantilla de personal laboral 1 plaça de netejadora de les escoles bressol, actualment vacant per promoció de la titular a conserge i l'externalització del servei de neteja de l'escola bressol on desenvolupava les tasques.

    Sisè.- L'IME ha deixat d'organitzar algunes activitats formatives en temps de lleure (cuina, tai-chi, manteniment físic, €) en haver-se considerat que tant pel públic a qui s'adrecen com pel seu contingut formatiu la seva organització s'escau millor a l'espai del món associatiu, amb el suport del servei de Participació. Per això, es creu necessari suprimir de la plantilla de personal laboral 2 places d'expert docent del servei d'educació social, comunitària i adults, actualment vacants.

    Setè.- L'aplicació efectiva d'aquestes modificacions en l'exercici 2005 implicaria un augment de despesa que ve detallat en l'annex 1, l'efectivitat del qual està condicionat a l'existència de crèdit pressupostari suficient.

    FONAMENTS DE DRET

    L'art. 27 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal al servei de les entitats locals, especifica que la plantilla es pot modificar amb posterioritat a l'aprovació del pressupost durant l'any de la seva vigència per respondre a l'establiment de nous serveis, per l'ampliació, supressió o millora dels

    existents que no admetin demora per l'exercici següent, com també si respon a criteris d'organització administrativa interna.

    En ús de les atribucions que tinc conferides.

    RESOLC

    Primer.-

    Modificar la plantilla de personal de l'IME de l' exercici 2005 que va ser aprovada pel Ple de l'Ajuntament en sessió extraordinària realitzada el dia 28 d'octubre de 2004 amb les següents variacions :

    · Augmentar les següents places:

    - 1 plaça de conserge CEIP (Grup E) - 1 plaça de professor/a titular A (Grup A)- 1 plaça de professor/a titular B (Grup B)- 1 plaça d'auxiliar administratiu/va de centre docent a jornada parcial (Grup D)

    · Modificar 2 places de conserge CFA (Grup E) passant-les de jornada parcial a jornada completa.

    · Reduir les següents places:

    - 1 plaça de netejadora de les escoles bressol (Grup E)- 2 places d'expert docent (Grup B/C)

    Segon.-

    Aprovar definitivament la nova plantilla de l'IME per al 2005 amb les modificacions esmentades al primer acord i reflectides a l'annex 2 incorporat a aquesta proposta. (veure annex 2 adjunt).

    Tercer.-

    Atendre l'increment de despesa que es desprèn de la modificació de plantilla proposada amb càrrec a les partides corresponents del capítol 1 del pressupost de 2005 i que es detallen en l'annex 1. L'efectivitat del present acord restarà condicionada a l'existència de crèdit pressupostari suficient.

    Quart.-

    Ratificar aquest decret en el proper Ple Municipal.

    Cinquè.-

    Publicar-ho al BOP i al DOGC i trametre'n còpia a l'Administració de l'Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya."

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (27).

    El senyor Alcalde, Joan Antoni Baron, detectat uns errors a l'ordre del dia, presenta el següent decret :

    "DECRET

    7057/2005 de 6 de setembre

    Assumpte:

    Ordre del Dia complementaria.

    Servei de ALCALDIA

    Expedient: 2005 - AL

    Ha estat detectat dos errors a l'ordre del dia disposat per a la celebració del Ple ordinari del 8 de setembre de 2005. En concret els punts núm. 30 i 31 no havien de figurar a l'ordre del dia per raons diverses. El punt núm. 30 sobre la modificació de la plantilla de personal i relació de llocs de treball del Patronat Municipal de Cultura és una repetició del punt núm. 26 de l'ordre del dia del Ple de 7 de juliol de 2005, en el qual va ser aprovada aquesta proposta. Respecte al punt núm. 31 sobre la proposta de resolució que presentava el grup municipal de CiU referent als ajuts i actuacions per a promoure la instal·lació d'ascensors als pisos antics de Mataró, el representant del grup municipal de CiU a la Junta de Portaveus va proposar que quedés sobre la taula per continuar treballant una proposta de consens, raó per la qual tampoc hauria de figurar a l'ordre del dia.

    Per tot això, en ús de les atribucions conferides per la legislació vigent,

    RESOLC:

    Únic.-

    Modificar el decret d'alcaldia núm.7056/2005 de 5 de setembre, aprovant la convocatòria i ordre del dia del Ple ordinari de 8 de setembre de 2005, en el sentit de suprimir de l'ordre del dia els punts núm. 30 i 31. "

    CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

    PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

    El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 32 i 43 per venir referits a temàtiques coincidents.

    32 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA CONVOCATÒRIA D'UN CONCURS PÚBLIC PEL CARTELL DE LES SANTES.

    El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, deixa aquesta proposta sobre la taula perquè el tema sigui debatut en el Patronat Municipal de Cultura.

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, expressa el seu desencís per no haver estat informat, per part del Sr. Graupera, de la decisió d'emplaçar aquesta qüestió al si de la Junta del Patronat de Cultura. Demana una explicació.

    El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, explica que hi ha hagut un equívoc perquè oficialment no ha fet arribar a ningú la proposta d'emplaçar el tema a la propera reunió, del dia 21, de la Junta del Patronat de Cultura. Afegeix que és probable que comentés al Sr. Fernàndez, però no oficialment, la intenció de tractar el tema en la reunió del dia 21 perquè encara està en la fase de convocatòria el Plenari de Les Santes. Però en cap cas hi ha hagut cap voluntat d'excloure el grup del PP d'aquesta decisió.

    El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, es fa responsable de l'embolic sorgit i reconeix que el Sr. Graupera, en una conversa, li havia comentat, però de manera no oficial, la seva voluntat de tractar la qüestió i d'altres relacionades amb les Santes al si de la Junta del Patronat de Cultura. A ell li va semblar oportú traslladar la proposta de resolució a la reunió de la Junta.

    43 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR PERQUÈ EL CARTELL DE SANTES SIGUI ESCOLLIT MITJANÇANT CONCURS OBERT.

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, accepta el fet, tot i que amb sorpresa i desencís, de traslladar el prec a la reunió de la Junta del Patronat de Cultura. Demana que això no es torni a produir.

    Aquest Prec queda condicionat a què passi al Plenari del Patronat Municipal de Cultura.

    33 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA CELEBRACIÓ D'UNA MOSTRA D'ENTITATS.

    El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la següent proposta de resolució :

    "A finals de febrer de 2002, l'Ajuntament de Mataró, a través de l'Agència Municipal de Suport a l'Associacionisme, conjuntament amb les entitats de la ciutat, va organitzar la primera Mostra d'Entitats de Voluntariat.

    En paraules del que a les hores era Regidor de Relacions Ciutadanes, el Sr. Remigi Herrero, els objectius de la mostra eren donar a conèixer a la ciutadania la tasca que realitzen les entitats, animar a la participació i afavorir l'intercanvi i la xarxa associativa.

    Van participar-hi al voltant de 50 entitats de diferents àmbits, d'ajuda mútua, de cooperació internacional, culturals, immigració, de gent gran, de lleure, de veïns, ... exposades a través de diferents espais: ESTANTS, on les entitats informaven de manera directa a les persones que visitaven la mostra. PLAFONS, on s'exposava informació gràfica sobre les activitats i finalitats de les entitats. TALLERS, per apropar, de manera més dinàmica i activa, la tasca de l'entitat. VÍDEO, per visualitzar i mostrar l'activitat i els projectes de les entitats. EMPOSTISSAT, com espai per fer presentacions a un nombre de públic més ampli, com ara conferències, taules rodones, concerts, danses... MOSTRA DE LLIBRES, exposició de llibres i documentació relacionada amb el món associatiu i del voluntariat.

    Acabada la mostra, per part de la majoria de les entitats participants, es va fer una valoració positiva com espai de relació i divulgació, debatent-se l'oportunitat de que la mostra tingués una periodicitat anual o bianual. Decantant-se la majoria per la segona opció pel gran esforç que l'organització d'un certament com aquest requereix. Han passat tres anys i mig d'aquella primera mostra i no se'n ha tornat a parlar mai més. Mentre que altres poblacions de la comarca organitzen trobades i fires anuals d'entitats, sobretot coincidint amb les seves festes majors o amb diades com la de Sant Jordi. Això i la centralitat dels espais on es realitzen fan que totes elles siguin un èxit, malgrat no tenir les pretensions de la que es va celebrar a Mataró.

    Els nous temps demanen, cada dia més, la implicació de tots, institucions, entitats i particulars per aconseguir una societat més cohesionada i uns nivells més alts de participació ciutadana en els afers col·lectius. Per altra banda, les iniciatives que impulsa l'administració, per assolir un mínim èxit, han de ser analitzades, corregides
    si cal, millorades, però sobre tot, han de tenir una mínima continuïtat i fugir de l'oportunisme tàctic del calendari electoral.

    És per això que el Grup Municipal de CONVERGÈNCIA i UNIÓ proposa al Ple Municipal l'adopció del següent,

    ACORD:

    Encarregar

    al Departament de Participació Ciutadana que, a través de l'Agència Municipal de Suport a l'Associacionisme i d'acord amb les entitats de la ciutat, elabori una proposta per a l'organització d'una nova mostra d'entitats que inclogui el compromís de continuïtat i de promoció."

    La senyora Maria Rosa Cuscó, consellera delegada de Participació, Cooperació Internacional i Dona, presenta la proposta consensuada pels grups municipals de CiU, PSC, ICV, i ERC.

    "A finals de febrer de 2002, l'Ajuntament de Mataró, a través de l'Agència Municipal de Suport a l'Associacionisme, conjuntament amb les entitats de la ciutat, va organitzar la primera Mostra d'Entitats de Voluntariat.

    En paraules del que aleshores era Regidor de Relacions Ciutadanes, el Sr. Remigi Herrero, els objectius de la mostra eren donar a conèixer a la ciutadania la tasca que realitzen les entitats, animar a la participació i afavorir l'intercanvi i la xarxa associativa.

    Acabada la mostra, per part de la majoria de les entitats participants, es va fer una valoració positiva com espai de relació i divulgació, debatent-se l'oportunitat de que la mostra tingués una periodicitat anual o bianual. Decantant-se la majoria per la segona opció pel gran esforç que l'organització d'un certament com aquest requereix.

    Els nous temps demanen, cada dia més, la implicació de tots, institucions, entitats i particulars per aconseguir una societat més cohesionada i uns nivells més alts de participació ciutadana en els afers col·lectius. Per altra banda, les iniciatives que impulsa l'administració, per assolir un mínim èxit, han de ser analitzades, corregides si cal, millorades, però sobre tot, han de tenir una mínima continuïtat i fugir de l'oportunisme tàctic del calendari electoral.

    Entenent que, en el present mandat municipal aconseguir la participació de la ciutadania en la vida pública de la ciutat és un dels eixos estratègics de l'acord de govern i compromís de totes els grups municipals representats en el Ple de Municipal. I entenent també que les entitats i associacions disposen de nous àmbits de participació tant territorial, com del conjunt de la ciutat: consells dels plans integrals, consell de ciutat que intervenen en la confecció del Pressupost Municipal i el Programa d'Actuació Municipal, i es treballa en nous projectes com la revisió dels consells de participació o la revisió del reglament de participació ciutadana, fruit del treball fet fins ara del conjunt de l'Ajuntament.

    En relació als antecedents exposats, els Grups Municipals de CiU, PSC, ICV, i ERC, proposen al Ple Municipal l'adopció dels següents ACORDS:

    1. Encarregar al Servei de Participació Ciutadana perquè elabori una proposta d'organització d'un Congrés/Jornades de les Associacions i Entitats de la Ciutat per l'any 2006 que sigui presentada al Consell de Ciutat per a la seva validació.

    2. Incorporar al projecte de pressupost i pam pel 2006 la previsió pressupostària necessària per l'organització de les activitats/actuacions que es proposin i aprovin."

    El senyor Joaquim Fernàndez comenta que des de CiU s'hi volia anar més enllà però que si el gest ha de servir per a desencallar el tema i endegar una proposta -que ja serà debatuda quan arribarà el moment-, estan disposats a acceptar-la. Només destaca que no són massa partidaris que la Mostra es faci al 2006, un any abans de les properes eleccions municipals.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (27).

    34 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA RETOLACIÓ EN CATALÀ ALS ESTABLIMENTS COMERCIALS.

    El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, deixa aquesta proposta sobre la taula perquè sigui tractada en un proper Ple.

    35 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR PERQUÈ ES REHABILITI LA BASÍLICA DE SANTA MARIA.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, retira la proposta, i accepta la proposta alternativa presentada pel Sr. Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura.

    36 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA REHABILITACIÓ DE LA BASÍLICA DE SANTA MARIA DE MATARÓ.

    El senyor Josep Lluís Martí retira la seva proposta per acceptar la consensuada que presenta el Sr. Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura.

    El senyor Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura, presenta la següent proposta :

    "La Basílica de Santa Maria és un dels edificis més insignes del Patrimoni arquitectònic, històric, artístic de la ciutat de Mataró. L'immoble, al marge del seu caràcter devocional i sagrat, és un singular testimoni de l'evolució cultural de la ciutat que conserva notables elements dels diferents estils arquitectònics i valuosos conjunts patrimonials (Capella del Roser, Capella del Sagrament, el campanar€), entre els que sobresurt, per la seva excel·lència, la magnífica Capella dels Dolors del segle XVIII dissenyat i decorat per Antoni Viladomat. La Basílica de Santa Maria fou declarada Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1998.

    Per contribuir a la restauració de la Basílica, la parròquia de Santa Maria va impulsar la campanya Mataró Restaura Santa Maria pensant en l'horitzó de l'any 2008, data de commemoració del Mil·lenari de la parròquia. Amb aquest objectiu fou encarregat un Pla Director de Restauració, document que ha permès fer obres de restauració a la Capella del Sagrament, a les capelles de la Purissima i de Sant Desideri i a l'altar de Sant Josep .

    L'Ajuntament de Mataró dona suport al projecte i ha propiciat encontres entre els seus promotors i altres administracions públiques i entitats per executar-lo. Entre d'altres, de la reunió concertada amb el Departament de Cultura Generalitat de Catalunya, en sorgí el compromís de l'administració autonòmica d'incloure l'actuació de la Basílica de Santa Maria al Pla d'Intervencions del 2005-2007 del Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

    L'envergadura del projecte, el seu abast i complexitat tècnica aconsellen als seus gestors i a l'Ajuntament de Mataró l'estudi de fórmules diverses per poder dur-lo a terme. En aquest sentit, s'han iniciat converses orientades a la constitució d'uns de gestió integrat per l'Església, les administracions públiques i altres organisme i entitats que puguin estar-hi interessats que caldrà aprofundir i que han de permetre pautar les actuacions futures i el seu finançament.

    Per les raons exposades, els Grups Municipals del PSC, CiU, PP, ICV-EUiA, i ERC proposen al Ple l'aprovació de la següent

    PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

    1. L'Ajuntament de Mataró es compromet a intensificar les converses amb la Generalitat de Catalunya i la parròquia de Santa Maria, fent-les extensives també a l'hora al Bisbat de Barcelona, a l'Administració de l'Estat i a d'altres organismes, entitats i empreses que puguin estar-hi interessades, per tal de cercar compromisos ferms de totes les parts que facin factible la signatura d'un conveni, amb la finalitat d'obtenir els recursos necessaris per finançar i executar la rehabilitació de la Basílica de Santa Maria de Mataró. Amb posterioritat les entitas signants del conveni decidiran, si cal, la creació d'un òrgan de gestió com un consorci o altra forma jurídica per tal de crear i gestionar serveis i activitats d'interés local en el marc de la pròpia Basílica.
    2. L'Ajuntament de Mataró es compromet a mantenir converses amb la parròquia de Santa Maria i amb l'equip redactor del Pla Director de restauració de la Basílica de Santa Maria amb la finalitat de contribuir a actualitzar el document i programar les fases futures de l'obra, el seu desenvolupament executiu, quantificar el costos totals i parcials del projecte i establir el calendari definitiu dels treballs, d'acord amb els continguts del conveni i les possibilitats de l'ens de gestió que es crei.
    3. El Govern municipal es compromet a obrir una partida pressupostària per l'exercici del 2006 per fer front a les despeses inicials originades d'aquests compromisos. Aquesta partida podrà ser ampliada d'acord amb l'evolució de les converses i els compromisos contrets en les converses.
    4. Aquest acord serà traslladat al President de la Generalitat de Catalunya, a la Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, al President de la Diputació de Barcelona, a l'Arquebisbe de Barcelona i al Rector de la Parròquia de Santa Maria."

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, ressalta el fet que aquesta proposta no és només legítima sinó, també, necessària. Se'n mostra esperançat pel mateix entusiasme mostrat pel Sr. Graupera.

    Pel que fa a l'elevat cost de les obres de rehabilitació de la basílica de Santa Maria, el regidor del PP expressa l'acord assolit en la Junta Directiva del seu partit, de fer extensives part de les quotes al projecte.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (27).

    37 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR PER A FOMENTAR L'ESTALVI D'AIGUA A MATARÓ.

    El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular, deixa aquesta proposta sobre la taula per un proper Ple. No obstant això durant aquesta setmana s'han mantingut converses amb la regidora Sra. Quiteria Guirao per intentar arribar a algun tipus d'acord.

    PRECS I PREGUNTES

    El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 38 i 46 per venir referits a temàtiques coincidents.

    38 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE ELS MOTIUS DE CONVERTIR EL PASSATGE MAS DE SANT JORDI (PEATONAL) EN UN CARRER APTE PER A LA CIRCULACIÓ.

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular, presenta la següent pregunta :

    "L'Equip de Govern recentment ha decidit convertir el Passatge Mas de Sant Jordi, tradicionalment peatonal, en un carrer apte per la circulació.

    PREGUNTA

    1. Quins motius han justificat aquesta decisió?
    2. Aquesta decisió s'ha comentat i consensuat amb els veïns del carrer?"

    46 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS CANVIS DE SENTIT EN LA CIRCULACIÓ ALS CARRERS SANT SEBASTIÀ, BERGUEDÀ I PASSATGE MAS SANT JORDI.

    El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

    "Després de les modificacions en el sentit de la circulació dels carrers Sant Sebastià i Berguedà el passat mes d'abril, el responsable del Departament de Mobilitat va haver de rectificar recuperant el sentit inicial del carrer Sant Sebastià i canviant el del passatge Mas Sant Jordi, reconeixent que no havia tingut en compte l'afectació a l'accés dels alumnes al CEIP La Llàntia, tot i haver assegurat anteriorment que les converses venien de feia més d'un any i que s'havia posar en contacte amb les associacions de veïns de Cerdanyola i la Llàntia.

    En aquest moment s'han recollit més de 2000 signatures en contra d'aquesta mesura i s'ha pogut tenir accés a un informe realitzat per un tècnic municipal que, textualment, acaba dient que: "Vistes i analitzades totes les possibilitats crec convenient informar que la millor solució és deixar el carrer (Berguedà) amb el doble sentit de circulació tal com està actualment".

    També hem pogut saber que el Regidor de Mobilitat s'havia compromès a posar a prova determinades mesures proposades des de les associacions de veïns. Fet que no s'ha produït fins ara.

    Davant aquests fets, el grup municipal de CONVERGÈNCIA I UNIÓ, que ja havia fet una pregunta per escrit i una altra en el Ple Municipal corresponent al mes de juny, presenta les següents,

    Preguntes:

    Primer.-

    Per què no s'han aplicat, a manera de prova, les propostes de les associacions de veïns, tal com s'havia compromès el Regidor de Mobilitat ?

    Segon.-

    Per què es van ignorar les conclusions dels informes dels tècnics municipals i es van aplicar els canvis en el sentit de circulació d'aquests carrers ?

    Tercer.-

    Després de la presentació d'un nombre considerable de signatures denunciant el desacord en la situació actual, té previst el Regidor de Mobilitat atendre les queixes i convocar una nova reunió amb veïns i afectats per anatlitzar la situació ?"

    El senyor Alcalde indica que en aquest punt de l'ordre del dia ha demanat la paraula el Sr. Joan Valls representant de l'Associació de Veïns de La Llàntia per explicar la problemàtica originada per la conversió del Passatge Mas Sant Jordi en apte per a la circulació, donant la opinió i la solució que l'Associació que representa considera.

    El Sr. Valls exposa el motiu d'oposició al canvi de circulació al carrer en qüestió i manifesta públicament que no s'ha produït mai un acord entre el Govern i els veïns de la zona al respecte. Admet que els veïns afectats es van reunir amb el conseller delegat de Mobilitat i es va decidir dur a terme com a prova pilot una proposta presentada per un veí, però que mai s'ha dut a terme. La solució adoptada actualment ha estat presa unilateralment sense haver estat consultada amb els veïns.

    El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, comença explicant que el passatge en qüestió mai no ha estat concebut com a carrer de vianants. Ara bé, l'organització dels carrers del seu entorn, la densitat del trànsit i el doble sentit de circulació del c/Berguedà havia comportat que el pas de vehicles pel Mas Sant Jordi es limités a l'ús dels seus veïns.

    En resposta a la primera pregunta, el Sr. Manchado diu que la decisió va ser presa arran d'una sol·licitud dels veïns del c/Berguedà deguda a la gran afluència de vehicles i la inseguretat generada pel pas d'aquests. La decisió final presa es va prendre amb el consens de les associacions de veïns afectats, tot i que és cert que amb l'oposició expressa dels veïns del passatge Mas Sant Jordi.

    En resposta a les preguntes plantejades per CiU, el conseller delegat respon que és cert que l'Associació de Veïns de Cerdanyola fes una proposta, que no es va poder complir en part, perquè no era aconsellable fer passar tot el trànsit rodat pel tram del c/Sant Josep de Calassanç per on hi ha la porta d'entrada i sortida dels alumnes de l'Institut de Puig i Cadafalch i de l'Escola de la Llàntia.

    Quan es va prendre la decisió de la discòrdia es va considerar la solució millor possible, amb el màxim consens i oberta a estudi. Tanmateix, ressalta que en cap cas es va ignorar l'informe tècnic perquè era un informe públic que es va fer arribar a tots els afectats. Simplement, es va buscar la solució més satisfactòria per a tothom.

    Finalment, el Sr. Manchado, que prefereix no respondre a la pregunta sobre les signatures, destaca que tant l'alcalde com ell mateix estan disposats a rebre tots els veïns que ho demanin i es compromet, en la propera comissió informativa, a lliurar un informe que reculli tot allò que ha succeït des que es va iniciar el problema l'any 2003.

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró, reitera l'oferiment del Sr. Manchado de romandre disponibles per a tot aquell qui sol·liciti més informació. Espera tornar-se a reunir amb els veïns durant el mes de setembre i totes les vegades que faci falta.

    El senyor David Rovira es dirigeix al Sr. Manchado per a donar-li el seu suport a fi de reconduir les relacions amb els veïns afectats -que considera no han estat portades de la millor manera possible-, seure i debatre les solucions al conflicte. Demana transparència, esforç de diàleg, comprensió i obertura al debat.

    El senyor Joaquim Fernàndez es dóna per satisfet si la tercera pregunta formulada ha contribuït a la solució del conflicte mitjançant reunions amb els veïns.

    Ara bé, no està d'acord amb la resta de respostes del Sr. Manchado.

    D'una banda, el Sr. Fernàndez assenyala que no era la seva intenció acusar el conseller delegat d'haver amagat l'informe tècnic. Ha dit simplement que, segons el seu parer, el document havia estat ignorat pel conseller delegat.

    De l'altra, en relació a la tercera pregunta també, el regidor de CiU explica que molts afectats han reconegut mitjançat les signatures que la solució adoptada pel Govern no era la millor alternativa. A les opinions es remet.

    Finalment, insisteix en què hi havia altres propostes plantejades pels veïns que no s'havien pres en consideració perquè comportaven altres problemes però que, en definitiva, obrien la porta al debat. És justament aquest debat allò que CiU demana perquè creu que no s'ha produït.

    El senyor Fermín Manchado reitera el consens que es va assolir al seu moment per part de totes les associacions de veïns de la zona, llevat de l'Associació de Veïns de la Llàntia, i la satisfacció de moltes persones per la decisió presa.

    D'altra banda, l'informe tècnic es va tenir en consideració i es va fer arribar a tothom. A més, no té cap problema a reenviar-lo a tot aquell que el sol·liciti.

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde, reitera que s'obrirà una ronda de reunions per poder reconduir amb el màxim consens possible tota aquesta qüestió.

    39 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE L'OCUPACIÓ PER UN GRUP DE JOVES D'UNA ANTIGA FÀBRICA TÈXTIL A ROCAFONDA.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent :

    "Darrerament, un grup de joves ha "ocupat" una antiga fàbrica tèxtil al barri de Rocafonda.

    No és la primera vegada que succeeix un fet d'aquest tipus a Mataró. No fa massa, ja vàrem viure el desallotjament de l'antic taller de can Maymí al carrer Lepanto, i de fet a Mataró hi ha algun altre edifici ocupat en aquests moments.

    Aquest grup ha expressat sempre el seu rebuig a aquest tipus d'accions de la manera més ferma, així com la seva preocupació perquè coses com aquesta derivin, com ja ha passat a altres ciutats, en situacions de violència i degradació incontrolada, sobre tot si tenen impunitat per actuar.

    PREGUNTA

    1.- Quins han estat els fets detallats del que ha passat?

    2.- Quines actuacions s'impulsaran des de l'Ajuntament al respecte?

    3.- Té el Govern Municipal la determinació política de lluitar contra aquests tipus d'actuacions ? "

    El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, explica que així que la policia va tenir constància de l'ocupació (que es va produir el 9 de juliol), va actuar immediatament per a identificar els responsables. Tot seguit, s'ha procedit a posar en pràctica el protocol d'actuació previst per a aquests casos:

    En primer lloc, el propietari denuncia els fets, en segon lloc, el jutge realitza la tramitació de la demanda i, en tercer lloc, aquest últim autoritza l'ordre de desallotjament. Així s'està fent.

    Pel que fa a les actuacions previstes, òbviament el Govern té intenció de col·laborar amb la justícia, tant en cas d'actuació com a administració pública com si s'actua com a propietaris, perquè el consistori té la plena determinació política de lluitar contra aquest tipus d'actuacions.

    El senyor Paulí Mojedano exigeix al Sr. Bassas més concreció i li pregunta directament si el Govern està disposat a assolir un compromís de manifestar públicament el seu rebuig i condemna envers actes com el que s'ha produït, si està disposat a emprendre les accions necessàries, fins i tot legalment, per a impulsar el desallotjament i si, en darrer terme, estaria disposat a fer complir l'ordenança de civisme amb tots els instruments i el pes de la llei.

    El senyor Ramon Bassas respon afirmativament i amb contundència perquè el Govern ja ho ha fet abans i, per tant, és la seva voluntat continuar col·laborant amb la justícia, participant en desallotjaments i en totes les accions que calgui.

    40 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA CONCESSIÓ D'AJUTS EN EL MARC DE LA LLEI DE BARRIS PER CERDANYOLA.

    Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 23 de l'ordre del dia.

    41 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE UN TELÈFON DEL CIVISME.

    La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent:

    "El maig del 2002, el Ple de l'Ajuntament va aprovar el Pla d'Acció per al Civisme amb l'objectiu de vetllar per la convivència ciutadana i sensibilitzar la ciutadania de Mataró envers aquells hàbits i actituds que poden millorar la utilització i el respecte envers els espais públics i els nostres propis conciutadans.

    Aquest Pla d'Acció per al Civisme s'ha dotat d'alguns instruments que han de servir per dur a terme la seva finalitat (ordenança de civisme, unificació de les actuacions de l'Ajuntament al respecte, etc.). Des de CiU creiem que caldria, a més, dotar als ciutadans d'un mecanisme àgil que els permetés d'explicar de forma ràpida i senzilla a l'Ajuntament els problemes concrets que causen les manques de civisme d'alguns ciutadans, per tal que hi posi remei de forma ràpida i efectiva. Concretament plantegem la possibilitat de posar una línia telefònica, a ser possible gratuïta, on els ciutadans puguin donar informació de problemes - (p.e. papereres arrencades, grafits a les parets, places on no s'hi pot estar pels escàndols que organitzen grups de gent, sorolls a la nit, etc.), que sovint són el resultat d'actuacions incíviques, En aquest mateix telèfon els mataronins, si semblés oportú, també podrien explicar altres coses relacionades amb el bon funcionament de la ciutat i que no necessàriament poden estar relacionats amb manca de civisme (p.e. pas de vianants per pintar, voreres perilloses per estar esquerdades...). Creiem que podria ser una forma de fer partícips als ciutadans del bon funcionament de la pròpia ciutat i animar-los a que en tinguessin cura amb la complicitat de l'Ajuntament que hauria d'atendre de forma efectiva les seves queixes.

    Per això el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta el següent

    PREC:

    Que s'instal·li una línia telefònica gratuïta, a ser possible, on els ciutadans puguin explicar a l'ajuntament, sense haver de fer tràmits burocràtics, els problemes que pot haver-hi a la ciutat, derivats d'actituds incíviques."

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, accepta el prec presentat per la Sra. Maria José Recoder, que serà inclòs com a prioritari en el PAM de l'any vinent.

    Tanmateix, la Sra. González recorda que l'ordenança cívica ja ha començat a donar els seus fruits amb la detecció d'alguns casos d'incivisme.

    Finalment, explica que els ciutadans també fan ús de la línia 010 i del web de l'Ajuntament per a expressar les seves denúncies o incidències així com s'està estudiant la possibilitat d'afegir una línia telefònica d'incivisme gratuïta per a l'any 2006.

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, insisteix en els mecanismes que els ciutadans tenen per fer arribar aquestes incidències, com és el cas del telèfon gratuït de la policia, el 092. També al web hi ha una secció específica, amb els correus electrònics de l'Ajuntament, per a deixar-hi constància i, en tercer lloc, la previsió d'aquesta nova línia de telèfon, probablement gratuïta, per a l'any vinent.

    La senyora Maria José Recoder celebra l'acceptació del prec i creu que la iniciativa millorarà la convivència.

    El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 42 i 45 per venir referits a temàtiques coincidents.

    42 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR SOBRE LA CONSTRUCCIÓ D'UN EDIFICI ALS TERRENYS DE CAN GASSOL.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent :

    "Recentment el Govern Municipal ha anunciat que als terrenys que abans ocupava l'emblemàtica fàbrica tèxtil de Can Gassol s'hi construirà un edifici de nou plantes.

    Això ha generat certa malestar entre els veïns de la zona, en concret entre els veïns de Gran Blau. Parlen de desinformació i secretisme per part de l'Ajuntament.

    PREGUNTA

    1. El Govern Municipal ha mantingut alguna reunió amb els veïns de la zona per tal d'explicar-lis l'impacte de la construcció d'aquest edifici? "

    45 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN REFERÈNCIA A LES QUEIXES EXPRESSADES PER UN AMPLI GRUP DE VEÏNS DE LES SANTES-ESCORXADOR PEL PROJECTE URBANÍSTIC DE "CAN GASSOL".

    El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

    "El passat mes de juliol un ampli grup de veïns del barri de l'Escorxador-Les Santes, expressaren la seva indignació pel projecte urbanístic previst a la segona fase de l'antiga fàbrica de "Can Gassol", en el que de forma distorsionada i discordant amb les pautes urbanístiques i arquitectòniques de l'entorn, es preveu la futura construcció de diferents blocs de pisos de més de cinc plantes i un d'ells de vuit plantes, fet que comportava un augment de la densitat d'edificis a la zona i la pèrdua de visibilitat i llum dels habitatges confrontants de nova i recent construcció. A aquests habitatges molts veïns hi accediren amb el desig i confiança de que es respectaria l'existència d'espais oberts, mantenint l'expectativa d'una digna qualitat de vida la qual s'ha vist frustrada.

    Tenint en compte que l'edificabilitat existent en aquest àmbit ha vingut condicionada pel conegut conveni que en el seu dia subscriví aquest Ajuntament amb els propietaris de la fàbrica de Can Gassol, aquest grup municipal té interès en formular les següents,

    PREGUNTES:

    1. Si les solucions tècniques que s'ofereixen comporten la necessitat d'edificar blocs de pisos de cinc, sis i fins a vuit plantes per a satisfer únicament els compromisos adquirits amb l'empresa propietària de "Can Gassol".
    2. Si en el temps en que es desenvolupà la promoció urbanística de la primera fase, s'informà a les persones que accediren als habitatges que en la zona confrontant estava prevista l'edificació de blocs de gran alçària.
    3. Si avui en dia el Govern municipal té prevista alguna solució que permeti la reducció d'aquesta edificabilitat, esmenant aquesta situació, plantejant si convé la reubicació de l'espai previst per a equipament permetent al menys la reducció del nombre de plantes dels edificis.
    4. Si el Sr. Regidor d'Urbanisme s'ha entrevistat amb els afectats a fi de cercar una explicació i solució a aquest problema."

    El senyor Alcalde indica que en aquest punt de l'ordre del dia ha demanat la paraula el Sr. Joaquim González, president de l'Associació de Veïns Les Santes-Escorxador, que expressa la seva queixa pel projecte de la regidoria d'urbanisme en la zona pels motius detallats pel Sr. Valls, pels incompliments de la mateixa llei d'urbanisme i per la desinformació i secretisme envers els afectats, entre d'altres. Emplaçaran la seva queixa al conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Sr. Joaquim Nadal.

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, comença responent les preguntes plantejades pel Sr. Mojedano.

    En primer lloc, aclareix que el procediment que s'ha seguit és l'habitual: divulgar al màxim les operacions de remodelació i, tot seguit, atendre les demandes d'informació dels veïns interessats, ja sigui d'informació individual, al taulell d'informació d'urbanisme, o de forma col·lectiva, en les reunions pertinents.

    Tot i així, reconeix que, en aquest cas concret, el procediment ha estat insuficient per a informar tothom, malgrat totes les vegades que el pla ha aparegut recollit en documents municipals.

    Per tant, i per a evitar futurs malentesos, el conseller delegat avança que les futures modificacions de Pla General tindran dues fases sempre €treballs preparatoris i aprovació inicial per a doblar el període d'informació pública. Si passat aquest període, no hi ha cap moviment veïnal que sol·liciti una entrevista, aleshores serà l'Ajuntament que endegarà una reunió explicativa per a garantir que la informació arriba als ciutadans afectats.

    Pel que fa a les preguntes de CiU, i en relació a les solucions tècniques adoptades, el Sr. Vilert explica que els compromisos adquirits pel conveni signat s'han de complir i el planejament en recull els termes explícitament. Però el que passa és que, en aquest cas, contràriament a allò que es pensa, el conveni castiga, en lloc de premiar, perquè el propietari del sòl passa d'una edificabilitat de 2 m2de sostre x m2de sòl industrial a 1m2de sostre x m2de sòl industrial. L'edificabilitat disminueix a la meitat d'allò que s'estipulava al Pla General i, per tant, es compleix el conveni signat pel propietari per a la requalificació.

    En relació a la informació donada a les persones dels habitatges de la zona confrontant, el Sr. Vilert explica que la informació que l'Ajuntament va posar a l'abast de tot aquell que en va voler conèixer els detalls era que allà hi havia una zona industrial amb una saturació del 100% del sòl, amb una ocupació del 100% i una alçària de 15 m.

    Pel que fa a les soluciones previstes pel Govern, el conseller delegat reconeix que és una situació complexa i que tècnicament no hi ha solució sinó és que es tira enrere la tècnica que es fa servir d'acumular els metres en un punt singular. No es poden acumular metres d'aprofitament privat sobre sòl públic i el sòl públic és el que hi ha per qüestió de percentatges. La torre planta baixa +7 aflora a la punta més allunyada de l'edificació €cantonada del c/Pacheco amb Prat de la Riba€ justament perquè s'hi acumula que tota la resta d'edificacions €la paral·lela Florida Blanca i paral·lela Alfons X€ és de baixa +3. La solució seria desmuntar la torre de 8 plantes i repartir els metres de manera que on ara hi ha baixa +3, hi hagi baixa +4 o baixa +5. Tècnicament, però, aquesta solució és pitjor que l'actual.

    No obstant això, el Sr. Vilert conclou que tant ell com els tècnics de l'Ajuntament posaran tota la imaginació i la voluntat per cercar una solució que no sigui l'esmentada.

    En la reunió dels veïns de la setmana vinent, el Sr. Vilert espera poder explicar i escoltar, amb tot el respecte que es mereixen els ciutadans, les opinions sobre l'estat de la qüestió.

    El senyor Paulí Mojedano únicament vol constatar si de debò el Sr. Vilert anirà a la reunió amb els veïns amb un ànim conciliador dels interessos de totes les parts i, si no s'assolís el consens, pregunta si el conseller delegat estaria disposat a fer marxa enrere.

    El senyor Arcadi Vilert reitera la seva predisposició i imaginació absoluta a l'hora de buscar solucions alternatives però també reconeix que, amb la llei a la mà, és tècnicament molt difícil trobar una sortida millor. Hi posarà el màxim d'esforç tot i la dificultat, i espera que els veïns mantindran aquest talant respectuós que han tingut fins ara.

    43 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR PERQUÈ EL CARTELL DE SANTES SIGUI ESCOLLIT MITJANÇANT CONCURS OBERT.

    Aquest prec ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 32 de l'ordre del dia.

    44 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA POLÍTICA DE FIRES DEL GOVERN MUNICIPAL.

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, demana que la pregunta quedi sobre la taula fins un proper Ple.

    45 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN REFERÈNCIA A LES QUEIXES EXPRESSADES PER UN AMPLI GRUP DE VEÏNS DE LES SANTES-ESCORXADOR PEL PROJECTE URBANÍSTIC DE "CAN GASSOL".

    Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 42 de l'ordre del dia.

    46 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS CANVIS DE SENTIT EN LA CIRCULACIÓ ALS CARRERS SANT SEBASTIÀ, BERGUEDÀ I PASSATGE MAS SANT JORDI.

    Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 38.

    I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a dos quarts de dotze de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.