Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

01/06/2006

Escoltar

01/06/2006

Dia
Hora
Lloc
Acta Ple Municipal
Organisme

Ordre del dia

ACTA NÚM. 08/2006- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 1 DE JUNY DE 2006.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia u de juny de dos mil sis, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA IGLESIAS REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 6 de l'ordre del dia

MARIA JOSÉ RECODER I SELLARES REGIDORA (CIU)

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENT GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PPC)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PPC)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PPC)

ANTONIO SÚNICO BATXILLERIA REGIDOR (PPC)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

GENÍS BARGALLÓ I CHECA CONSELLER DELEGAT (ERC)

MARIA ROSA CUSCÓ I ALBERÓ CONSELLERA DELEGADA (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

No assisteix a la sessió el Sr. David Rovira i Suñé, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

Hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 4 DE MAIG DE 2006.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

2 - DESPATX OFICIAL

El senyor Manuel Monfort, secretari de l'Ajuntament, dóna compte d'un acord de la Junta de Govern per a l'aprovació de la Carta de Serveis de la Policia de Catalunya-Mataró, que s'adjunta com a annex a la proposta. En segon lloc, es dóna compte d'aquest acord al Ple de l'Ajuntament i a la Junta Local de Seguretat.

DEFENSOR DEL CIUTADÀ

3 PRESENTACIÓ INFORME ANUAL DEL DEFENSOR DEL CIUTADÀ DE MATARÓ 2005.

El senyor Jordi Puigderrajols, Defensor del Ciutadà de Mataró, llegeix el text següent:

Sr. Alcalde, Sres. i Srs. Regidors, Sres. i Srs.

Aquest informe té per objectiu la presentació de la tasca desenvolupada per l'Oficina del Defensor del Ciutadà de Mataró, durant l'any 2005.

Quan vaig ser nomenat Defensor del Ciutadà de Mataró, la primera tasca, a part de gestionar les primeres queixes, va ser posar en marxa aquest servei i organitzar l'oficina, i en no disposar de cap experiència, inicialment varem emmirallar-nos en altres ciutats i organitzacions similars.

La responsabilitat d'aquest encàrrec m'ha obligat a estar atent, durant tot aquest temps, a tot allò que fa referència a la "Defensa dels Drets dels Ciutadans", dirigint i gestionant l'Oficina de la millor forma possible per a servir a aquest principal objectiu, i amb el temps ha anat adquirint la seva pròpia personalitat.

No és pacífica la discussió de quin ha de ser l'àmbit d'actuació d'un Síndic o Defensor Local, ja que són molts els que creuen que com a tal pot defensar tota mena de drets, davant qualsevol administració. Hi ha sindicatures que resolen queixes relatives a altres administracions diferents de la municipal i es dirigeixen també a empreses privades.

Crec que l'àmbit de revisió i control del Defensor del Ciutadà de Mataró, s'ha d'exercir, respecte de les actuacions administratives de l'Ajuntament de Mataró, entitats concessionàries de serveis públics i aquelles empreses a les que està vinculat directament.

En un estat de dret com el nostre, la defensa del drets bàsics de les persones, individuals o col·lectius, recollits tant en la nostra Constitució, com en l'europea, en la Carta de Drets dels Ciutadans, i en altres texts legals, no crec que hagi de ser assumida pels Síndics Locals, per una doble raó.

Per una banda perquè, l'exercici d'aquest tipus de drets, com per exemple els referits a la vida, seguretat, salut, habitatge, educació, etc., són objecte dels programes dels diferents grups polítics, per la qual cosa, són aquests, els que des del govern apliquen les polítiques que els desenvolupen, legislen i els fan efectius. Des de l'oposició, es controlen, discuteixen la seva gestió i es participa en la legislació. En aquest joc, no crec que hi tingui cap paper un Defensor o Síndic Local. Els ciutadans, afectats o no, ja poden incidir-hi, participant en les eleccions per escollir les polítiques més adequades i, els propis partits polítics, les entitats i associacions cíviques, la mobilització ciutadana, etc., la qual cosa constitueix suficients mesures de control o pressió política.

En aquest nivell, són el Síndic de Greuges de Catalunya, els Defensores del Pueblo espanyol i europeu, els que s'han d'ocupar principalment de la defensa d'aquests drets bàsics més generals o genèrics, davant les administracions que tenen la competència i, per tant, l'obligació de vetllar perquè el ciutadans en puguin gaudir.

Aquest es, em sembla, un dels paràmetres valorats pel Síndic de Greuges de Catalunya, Sr. Ribó, ja que sense oblidar la possibilitat de controlar l'administració local, està ampliant l'abast de la seva actuació cap aquell tipus de drets, i té signats acords de col·laboració amb els Síndics i Defensors Locals existents, als efectes d'aquell control municipal.

D'altra banda els ciutadans demanen als Defensors i Síndics Locals és la resolució d'un problema o qüestió concreta i determinada que, en principi, només els afecta a ells, és a dir, no requereixen protecció per la vulneració d'un dret genèric, sinó davant la infracció concreta.

En aquest àmbit, de proximitat dóna als Síndics i Defensors Locals una capacitat de coneixement i moviment que els avantatgen respecte d' altres Síndics.

A més, cada Síndic o Defensor Local aprofita la seva intervenció en la resolució d'una queixa, per extrapolar la situació que aquesta planteja i recomanar o suggerir a l'administració municipal de que es tracti, una determinada actuació, de tal forma que una queixa individual acaba afectant i beneficiant a un conjunt de persones.

Amb això no volem dir que el Síndics o Defensors autonòmics o estatals no pugin exercir cap mena de control sobre l'administració local, ni que els Síndics Locals no puguin gestionar queixes d'altres administracions, sinó que el sentit comú i la lògica aconsella que en l'àmbit local, la queixa la gestioni, tramiti i resolgui, el Síndic o Defensor Local, perquè també en la defensa dels drets s'han d'aplicar criteris d'economia i rendibilitat dels mitjans personals i materials de que es disposa i evitar duplicitats.

Tots els Síndics tenen per objecte la defensa dels drets, però les queixes referides a drets més concrets i que afecten a persones i casos determinats, han de ser resolts en base al coneixement de les circumstàncies concretes del cas i l'aplicació dels principis jurídics bàsics.

Si mirem les estadístiques d'aquesta Oficina veurem que els ciutadans ens han demanat ajut i orientació en molts i diferents temes, però en cap cas, es refereixen a aquell drets subjectius i genèrics.

En aquest àmbit dels drets concrets, l'experiència que hem viscut fins ara demostra que les queixes dels ciutadans es refereixen principalment a vulneracions del principi de legalitat, de seguretat jurídica i també a determinades interpretacions de les normes.

És relativament fàcil esbrinar si hi ha hagut o no una infracció d'una norma jurídica, com quan per exemple l'administració no respecte un tràmit, oblida una notificació, etc. És també relativament fàcil arribar a la conclusió de què la manca de resposta a la petició d'un ciutadà, encara que legalment sigui possible com a silenci administratiu, és una actuació del tot incorrecte i inacceptable, però no ho és tan quan entrem en el terreny de les interpretacions, sobretot si són jurídiques.

El més difícil és convèncer als afectats, l'administració i el ciutadà, que la interpretació d'una norma jurídica és sempre subjectiva i, per tant, parcial, per això la controvèrsia només es pot resoldre des de l'equitat, el sentit comú i la lògica. En general, a l'administració li costa interpretar extensivament un norma jurídica i, al ciutadà li costa entendre que tota decisió municipal té un fonament, jurídic o tècnic, sense cap mena d'intencionalitat personal.

És tracta, per tant, d'arbitrar entre dues parts, que si bé no estan directament i personalment enfrontades, en molts casos no s'escolten, ja que cadascuna segueix la seva pròpia inèrcia, però quan el sentit comú o la lògica apareix, les diferències són salvades i resoltes satisfactòriament.

I és aquesta harmonia la que persegueixen els suggeriments del Defensor del Ciutadà, convèncer a l'administració de que és possible una altre interpretació, punt de vista o valoració de fets i que no passa absolutament res de res, si s'accepta modificar un criteri o la decisió presa en un cas concret.

Al contrari, personalment crec que diu molt a favor de l'administració quan accepta un suggeriment del Defensor del Ciutadà, tot i no compartir potser el seu criteri o valoració.

La tasca del Defensor del Ciutadà té per objecte rebre la queixa del ciutadà, tramitar-la recollint tota la informació necessària i, finalment, resoldre-la. Els destinataris naturals de les seves resolucions són els diferents Serveis de l'Ajuntament de Mataró, per una banda i, per l'altre, el ciutadà.

Per tant, la decisió ha de contenir prou fonamentació, tant de fet com jurídica, per a convèncer al Cap del Servei afectat de que, per exemple, hi ha hagut un error que cal corregir o que el criteri aplicat es podria millorar, etc, però no tanta com perquè el ciutadà pugui deixar d'entendre la pròpia decisió.

Això és el que cal ressaltar d'aquest informe, que ha variat la forma de les decisions, perquè quan l'explicació o justificació té prou fonament o sentit, és indiferent que es facin constar totes les referències legals, o no, perquè el ciutadà ho entén igualment o, fins i tot millor si no hi són.

Encara que pugui semblar que aquesta és una qüestió sense importància, no és així, perquè es fonamental, no només que l'Ajuntament, sinó també el ciutadà, entenguin el perquè de la decisió, el motiu pel qual la queixa és o no estimada i perquè es fa un determinat suggeriment o recomanació.

Gràcies.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, es mostra satisfet pel bon funcionament de l'oficina del Defensor del Ciutadà, així com l'informe presentat pel Sr. Puigderrajols, exhaustiu i ben treballat. Felicita doncs la tasca realitzada fins ara i la voluntat de millora any rere any.

De l'informe, se'n destaquen dos aspectes, d'una banda, la demanda de major flexibilitat per part de l'Administració pel que fa a qüestions que afecten els ciutadans i, de l'altra, el temps de tramitació dels expedients i de resposta als suggeriments fets pel Defensor als caps de serveis €que sembla que ha empitjorat respecte anys anteriors€. Actualment aquest temps està per sobre dels 60 dies i aquesta mitjana s'hauria de reduir.

El Sr. Mojedano fa un esment especial a les queixes reiterades que els ciutadans presenten al Defensor del Ciutadà, així com al seu propi partit, sobre multes i sancions. El ciutadà se sent perseguit fins a cert punt.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió se suma a la felicitació i agraïment per la tasca desenvolupada per l'oficina del Defensor del Ciutadà. També incideix en què convé reduir els temps de tramitació d'expedients i resposta, que en la majoria dels casos supera els 60 dies, així com divulgar la feina duta a terme per l'esmentada oficina, a fi que els ciutadans en tinguin ple coneixement.

Només s'ha fet una sessió informativa al llarg de l'any, en una escola, i potser caldria programar més activitats de divulgació com aquesta, en diverses escoles, de manera que els nens i nenes coneguessin aquesta figura i ells mateixos la introduïssin en les seves famílies.

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, en nom del Govern expressa que la figura del Defensor del Ciutadà de Mataró és avui una institució consolidada amb prestigi i coneixement a la ciutat i reconeixement entre el conjunt dels Defensors i Síndics de Catalunya.

El reconeixement fora de la ciutat ve donat per la feina del Defensor i el seu perfil professional i l'aval que li dóna ja una llarga experiència en aquesta responsabilitat.

El coneixement a la ciutat ve donat per la feina feta també pel Sr. Puigderrajols i per les actuacions d'informació o divulgació que, d'acord amb ell, s'han dut a terme des de l'Ajuntament.

Cal celebrar doncs el bon funcionament i rigorositat d'aquesta institució. La memòria 2005 del Defensor del Ciutadà detalla que s'han realitzat 832 intervencions, un increment del 15% respecte l'any 2004. D'aquestes intervencions 729 han estat consultes a l'oficina del Defensor i 103 han estat temes que, pel seu contingut, han generat expedient; fet que representa un 12% d'increment respecte el període anterior. D'aquests 103 expedients, 77 han estat admesos pels serveis afectats, 23 no ho han estat, 1 ha estat tramitat pel Síndic de Greuges de Catalunya i 2 han estat resolts per ofici.

Del total, 32 expedients afecten l'àrea de la via pública, 31 a ciutats sostenibles, 6 al servei de llicències, 6 al servei de manteniment, 7 a mobilitat i 19 expedients corresponen a altres. El Defensor del Ciutadà ha presentat 35 suggeriments, dels quals 22 han estat acceptats per part dels diferents serveis.

Cal destacar que existeix un diàleg correcte entre el Defensor i l'Administració municipal a fi de millorar, a través de les consideracions que arriben de l'oficina, el funcionament de l'Administració al servei del poble de Mataró.

El Sr. Terradas anuncia que a partir de demà l'Alcalde tramitarà un decret perquè el conjunt de la urbanització municipal revisi les actuacions que la memòria 2005 ha posat sobre la taula i les que puguin encara quedar pendents. I l'Àrea de Presidència en farà el seguiment, així com la Junta de Portaveus.

Algunes línies de treball seran les següents:

En primer lloc, convé seguir atenent les queixes i suggeriments que el Defensor faci arribar a l'Administració, perquè són queixes que fa la ciutadania i, doncs, cal atendre, contestar i contrastar.

Cal continuar les tasques de divulgació i promoció de l'oficina del Defensor; es comptarà amb més mitjans de comunicació públics on aquesta figura hi pot tenir un paper.

En tercer lloc, s'ha de millorar el temps de resposta als diferents suggeriments i aportacions presentats pel Defensor als diferents serveis. Encara és de 60 dies, com a l'any 2004.

Cal també donar suport a les activitats del Defensor davant l'àmbit de Defensors i Síndics de Catalunya, perquè contribueix a la bona imatge de la ciutat.

Finalment, el Sr. Terradas felicita la tasca duta a terme pel Sr. Puigderrajols i tot l'equip que constitueix l'oficina del Defensor del Ciutadà de Mataró.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, reitera, en senyal d'agraïment, la felicitació al Sr. Puigderrajols i la resta del seu equip. Alhora, constata la necessitat de fer extensiu el coneixement d'aquesta figura institucional entre la ciutadania i millorar els mecanismes per donar respostes més ràpides.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

 

4 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN EL GRUPS MUNICIPALS SOCIALISTA, ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA, INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-EUIA I CONVERGÈNCIA I UNIÓ A FAVOR DEL CATALÀ A EUROPA.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, presenta la proposta de resolució següent :

"El passat 26 d'abril de 2006 la Mesa del Parlament Europeu, reunida a Brussel·les, va rebutjar una de les propostes del Govern espanyol per avançar en el reconeixement de l'ús del català a l'Eurocambra. És a dir, que els ciutadans es puguin adreçar en català en aquesta institució.

El resultat va ser de sis vots a favor i set en contra. Havent diputats catalans que d'una manera irresponsable es van manifestar en contra, propiciant el vot contrari dels vice-presidents populars i del vice-president liberal.

Els vots a favor van ser del President socialista Josep Borrell, vice-presidents socialistes i vice-president del Grup Verd.

Atès que l'article 22 de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea parla directament del respecte a la pluralitat lingüística com una riquesa que cal mantenir i envigorir.

Atès que el català és llengua oficial per a milions de persones a Europa.

Atès que el català ja es pot emprar al Consell de Ministres de la UE, a la Comissió Europea i al Comitè de les Regions.

Atès que els ciutadans ja es poden adreçar en català al Consell de Ministres de la UE, a la Comissió Europea i al Comitè de les Regions.

Atès que és necessari també que els ciutadans i els diputats catalans que vulguin es puguin adreçar en català al Parlament Europeu

Atès que els arguments anteriors són encara més exigibles a dins el propi Estat espanyol. I que els catalans tenim dret a que els nostres representats tant al parlament europeu com a les corts generals de l'estat, puguin utilitzar el català com a llengua. Cal també que l'estat faci les reformes necessàries per aconseguir aquest objectiu de dret bàsic per al Catalans.

Per tot això, el ple d'aquesta corporació acorda el següent,

Primer.- Demana per unanimitat que el Parlament Europeu adopti urgentment les mesures necessàries per permetre l'ús del català en aquesta institució democràtica, tal i com ja està acordat en les altres institucions de la Unió Europea.

Segon.- Demanar que el Parlament Europeu reculli la proposta presentada formalment pel Govern espanyol perquè, en primer lloc, els ciutadans puguin adreçar-se - i rebre resposta- en català al Parlament Europeu i, de l'altra, per que els diputats catalans del Parlament Europeu puguin intervenir en la seva llengua.

Tercer.- Sol·licitar al govern espanyol que segueixi treballant perquè el català es pugui parlar a l'Eurocambra.

Quart.- Sol·licitar al govern espanyol que definitivament el català es converteixi en llengua oficial al Congrés dels Diputats i que per tant el català pugui ser utilitzat en aquesta institució, atès que és difícil que a Europa es pugui reconèixer plenament el català si a Espanya encara no ho està.

Cinquè-. Comunicar aquests acords al Parlament Europeu, al Congrés dels Diputats, al Senat, al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat de Catalunya a través de la seva Delegació a Brussel·les."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença dient que, tot i que el seu partit podria subscriure bona part de la proposta, creu que aquesta està plantejada de manera capciosa.

En primer lloc, del contingut se'n desprèn un cert ànim d'exclusió en la línia del pacte del Tinell. Així doncs, aquesta moció no busca el consens.

En segon lloc, hi ha un tema de coherència. D'allò que es diu sembla que s'hagi d'interpretar que el culpable que no es parli català a Europa sigui el Sr. Vidal Quadras i el PP europeu i això no és així. No s'hi val a mentir a la ciutadania.

No es pot ometre que fa uns dies, el Sr. Borrell va admetre que durant la reunió de la Conferència de Presidents va quedar molt clar que hi ha una majoria molt clara en contra que tant el català, com el valencià, l'euskera o el gallec s'utilitzin als plens o a les reunions de les sessions parlamentàries. Diu Borrell: "No he visto a ningún grupo apoyarlo ni tan siquiera al grupo socialista y liberal". A continuació els dos presidents, tant del Partit Popular Europeu com del Partit Socialista Europeu, van refusar-ne la seva utilització a l'Euro Cambra.

D'altra banda, insistint en el tema de la coherència, el Sr. Mojedano es pregunta perquè el Partit Socialista no ha fet res perquè el català es pugui utilitzar al Congrés dels Diputats. Sembla ben bé com si el grup dels socialistes volgués defensar el català a Catalunya, davant dels ciutadans de Mataró, però, en canvi, no fan res perquè les coses canviïn a Madrid. I és probable que si el català fos permès a les Corts ho acabés sent també a Europa.

La posició del Partit Popular en aquesta proposta de resolució serà, per tot els motius exposats, d'abstenció.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, comença anunciat el suport del seu grup a la moció.

D'altra banda, el Sr. Fernández aprofita l'avinentesa per comentar al Sr. Mojedano que el grup de CiU ha qüestionat més d'una vegada en Junta de Portaveus el tema de les declaracions institucionals, però creu que quan es fan fóra bo fer-les per unanimitat perquè els hi donaria valor.

Quan CiU va rebre la proposta del grup socialista van pensar el mateix que ha exposat el Sr. Mojedano, és a dir, el Congrés dels Diputats hauria de ser el primer òrgan que hauria d'adoptar el català com a llengua d'ús. És per això que s'hi va presentar una esmena recollida al punt 4t dels acords.

El Sr. Fernàndez emplaça al Sr. Mojedano a deixar de banda la retòrica dels discursos plenaris a fi de col·laborar en el redactat de les mocions abans que arribin al Ple i, fins i tot, a la Junta de Portaveus per tal d'assolir consensos.

El senyor Ramon Bassas se suma a la proposta del Sr. Fernàndez de fer que les declaracions institucionals es redactin en conjunt, de manera inclusiva i consensuada. D'altra banda, recorda que l'actual mesa del Congrés de Diputats està estudiant la utilització del català en l'esmentada institució, a banda del fet que ha estat durant aquesta legislatura en què s'ha avançat més pel que fa a la difusió i utilització del català tant en l'àmbit nacional com europeu.

El Sr. Bassas explica també que en l'àmbit del Parlament europeu, a l'hora de votar, independentment de les declaracions fetes per uns i altres, va haver-hi una mesa que es va reunir i que per un sol vot no va permetre l'ús del català a la institució europea, el vot del Sr. Vidal Quadras, vicepresident del propi Parlament. D'aquí la indignació de molts catalans.

Actualment, aquest procés està aturat i si és cert que el PP també està a favor de la utilització de la nostra llengua en aquest òrgan, s'espera doncs que en una propera reunió de la mesa del Parlament, aquesta pugui tirar endavant.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

5 MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ ELS PARTITS DEL MUNDIAL DE FUTBOL DE LA SELECCIÓ ESPANYOLA ES PUGUIN VEURE A TOTES LES LLARS DEL PAÍS.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, decideix retirar la proposta perquè recentment hi ha hagut notícia que s'ha assolit un acord entre els canals "Sexta" i "Quatro" per poder emetre en obert els partits de la selecció espanyola d'interès general.

L'esperit de la moció també pretenia fer una certa crítica del procediment de concessió de la llicència, potser precipitada, sense haver valorat prou les consideracions tècniques.

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, expressa que tot i que la moció finalment no es votarà, s'havia preparat una esmena a fi que aquesta s'ajustés més a la llei, que és una llei del 1997 que obliga que les retransmissions d'interès general puguin ser en obert i gratuïtes per a tot Espanya. El ministre Montilla es va comprometre a què això fos així i finalment el mercat s'ha regulat.

El Sr. Terradas espera poder gaudir d'un bon paper de la selecció espanyola al Mundial.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, retira el punt cinquè, que irònicament es troba entre el "Quatro" i la "Sexta".

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió.

DICTAMENS

-Presidència-

6 APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE DE CREACIÓ DEL SERVEI DE COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL A MATARÓ.

La senyora Maria José Recoder, com a Presidenta de la Comissió ddel servei de comunicació audiovisual a Mataró, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

  1. En data 10 de febrer de 2006 es va signar el Decret 1276/2006, mitjançant el qual es constituia la Comissió Especial per a la creació del servei de comunicació Audiovisual a Mataró, encarregada de:

    • El debat, seguiment i impuls de la creació de l'emissora municipal de ràdio.
    • El debat i la tramitació del projecte de creació d'un organisme públic pel foment de la comunicació audiovisual a Mataró. La Comissió tenia, així mateix, l'encàrrec d'aprovar a tal efecte una Memòria justificativa, un projecte d'establiment, i un Reglament o Estatuts que disciplinin el règim jurídic del servei.

    1. Els membres de la Comissió Especial hem estat:
    2. Presidenta

      : M. José Recoder, del Grup Municipal de CiU

      Vicepresident

      : Esteve Terradas, el Conseller delegat de Presidència

      Vocals

      : Xavier Cugat, del Grup Municipal del PSC Miquel Cuadros, del Grup Municipal del PP Anna Salicrú, del Grup Municipal d'ERC Jaume Graupera, del Grup Municipal ICVEUA

      Secretari:

      Manuel Monfort

    3. Pel desenvolupament del projecte, la Comissió Especial ha mantingut reunions en data 21 de febrer, 23 de març, 5 de març i 24 de maig. Així mateix, en data 28 de febrer es va mantenir una reunió especial per donar audiència als representants de la Plataforma per la ràdio, així com altres professionals del periodisme interessats en el projecte. S'adjunten les actes de cadascuna de les reunions.
    4. La Comissió Especial, en la sessió del passat 5 d'abril de 2006 va aprovar inicialment el projecte de creació del servei de comunicació audiovisual a Mataró, els Estatuts de l'organisme gestor del servei, Mataró Audiovisual, i el Reglament de funcionament intern i de participació de l'emissora municipal Mataró Ràdio.
    5. En data 11 d'abril de 2006, es va publicar l'anunci oficial d'aprovació inicial del projecte, en el BOP nº 56
    6. En data 13 d'abril de 2006, es va publicar l'anunci oficial d'aprovació inicial del projecte en el DOGC núm. 4614
    7. L'anunci també ha estat publicat al web municipal, penjat al tauler d'anuncis de l'Ajuntament i s'ha comunicat directament als representants de la Plataforma per la Ràdio.
    8. S'ha obert un període d'informació pública del projecte de trenta dies, passat el qual no s'han presentat al·legacions.
    9. Durant el període d'informació pública, s'ha modificat el text del estatuts de la següent manera:
      1. L'esmena d'un error tipogràfic amb el que es feia referència a un altre article dels mateixos Estatuts, havent-se subtituit l'article 7.7 per l'article correcte que és el 7.5. Concretament el text correcte de la darrera part de l'article 9 - La Gerència, és "El període de contractació estarà lligat a decisió del Consell d'Administració de l'Entitat, d'acord amb el que disposa l'article 7.5. d'aquests estatuts."
      2. S'ha modificat el Títol segon. Òrgans, competències i règim de funcionament, concretament els articles 6 i 8 dels Estatuts, a l'introduir la figura de la Vicepresidència ens els òrgans de govern.

    10. El projecte aprovat inicialment per la Comissió Especial contempla que la gestió del servei de comunicació audiovisual a Mataró estigui en mans d'una Entitat Pública Empresarial € Mataró Audiovisual-, que comptarà amb un President, un Consell d'Administració, una Gerència i un Consell Assessor.
    11. Durant el periode d'informació pública s'ha demanat als Caps dels Grups municipals, a la Federació d'Associacions de Veïns i al Consell de Ciutat que presentin la proposta de noms per designar els seus representants al Consell d'Administració.

Per tot el que s'ha exposat la sota signant proposa que el Ple de l'Ajuntament adopti la resolució següent:

  1. Aprovar definitivament el Projecte de creació del servei de comunicació audiovisual a Mataró, els Estatuts de l'Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual i el Reglament de funcionament intern i de participació de l'emissora municipal Mataró Ràdio.
  2. Nomenar els membres del Consell d'Administració de l'Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual, seguint el que estableix els seus Estatuts, de la següent manera:

    • President de l'Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual, serà l'Alcalde de l'Ajuntament de Mataró o bé el membre del Ple de l'Ajuntament en qui hagi delegat.
    • Representants del Grup municipal del PSC:
    • Senyor Esteve Terradas Yus
    • Senyora Núria Aguilar Camprubí
    • Senyor David Bote Paz
    • Representants del Grup municipal del CiU:
    • senyora Maria José Recoder i Sellarés i
    • senyor Joaquim Fernàndez i Oller
    • Representants del Grup municipal del PPC:
    • Senyor Miquel Cuadros Alcàntara
    • Senyor Paulí Mojedano Singla
    • Representant del Grup municipal d'ERC:
    • Senyora Anna Salicrú i Maltas
    • Representant del Grup municipal d'ICV-EuiA:
    • Senyor Oscar Fernández Fernández

I per a l'àmbit ciutadà:

    • Representant de la Federació d'Associacions de Veïns de Mataró, a proposta de l'entitat:

    • Senyora Gabriela Morales Rodríguez

    • Representants d'entitats ciutadanes (de manera provisional fins que el Consell de Ciutat es reuneixi dia 22 de juny i faci l'elecció oficial dels 4 representants de les entitats):

    • Senyor Lluís Garcia, del Centre Natació Mataró
    • Senyor Josep Puy, de l'Associació de Jubilats i Pensionistes del Maresme (UDP)

Ambdos formen part de la permanent del Consell de Ciutat i representen el Consell Municipal de la Gent Gran i el Patronat Municipal d'Esports.

  1. Publicar íntegrament el texte dels Estatuts i del Reglament al Butlletí Oficial de la Província i, un cop surti publicat l'anunci, publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya un anunci de referència.
  2. Comunicar a la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat de Catalunya la creació de l'Entitat Pública Empresarial, Mataró Audiovisual."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença felicitant la Sra. Recoder com a Presidenta de la Comissió Audiovisual i a tots els integrants de la mateixa per la feina duta a terme.

El Sr. Mojedano recorda que el PP s'ha desmarcat des d'un principi del Pla de Comunicació, que és un dels projectes "estrella" de l'actual mandat, assumint el risc que aquesta postura podia resultar impopular. Aquest grup segueix pensant que aquest projecte va en detriment de l'interès general de tota la ciutadania perquè s'entén que no és funció del Govern municipal o l'Ajuntament promoure o crear mitjans de comunicació públics, que atendran els interessos dels partits governants.

El PP creu, doncs, que aquest projecte respon a un afany de voler controlar els mitjans de comunicació i la informació a nivell local a fi d'afavorir el govern del Sr. Baron. A més, és ben sabut el cost tan elevat que té la posada en marxa de tot plegat, tenint en compte que Mataró té altres necessitats més prioritàries i que requereixen que s'hi inverteixi amb més urgència.

En definitiva, el grup popular no donarà suport a aquest projecte pels motius expressats, però es compromet a participar en el desenvolupament del Pla a fi de controlar-ne el decurs.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió intervé per deixar constància que en els 10 anys que és regidor de la ciutat és la primera vegada que sent que un regidor de l'oposició presenta un dictamen en el Ple.

D'altra banda, el portaveu de CiU agraeix al Govern i al Sr. Alcalde canvis d'actitud respecte posicions anteriors, així com Maria José Recoder per la feina excel·lent realitzada.

Finalment es mostra satisfet per la col·laboració estreta entre Govern i oposició en interès general de la ciutadania.

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, considera, pel que fa a les tasques de la Comissió Audiovisual, que fins ara s'ha fet la part més senzilla, que ha estat definir a fons els sistemes de treball i els principis bàsics de l'emissora municipal, però ara es moment de delegar-ne la gestió a la participació ciutadana i, a partir d'ara, vindrà la part més complexa del projecte.

Es preveu que a partir de la primera quinzena del mes corrent es puguin començar a prendre acords sobre plantilla, pressupost, programació, entre d'altres.

Pel que fa a la intervenció del Sr. Mojedano, el Sr. Terradas nega que el Govern vulgui utilitzar cap mitjà de comunicació en favor propi, ans al contrari, servir als principis fundacionals de la ràdio, és a dir, servei públic sostenible econòmicament, funcionament professional amb rigor informatiu i com a escola de formació de nous professionals. S'està treballant per la ràdio del poble de Mataró.

El senyor Paulí Mojedano diu al Sr. Terradas que el dia en què a aquesta ciutat hi hagi prou escoles bressol com per a cobrir totes les places necessàries i el Govern no digui que no es pot tirar endavant un Museu del Rock per falta de recursos, ell estarà disposat a donar el vist-i-plau a la posada en marxa de la ràdio.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president agraeix la feina duta a terme per la Sra. Recoder, amb rigor, dedicació i entrega al servei de la ciutat.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

 

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

7 AUTORITZAR A PUMSA A LA CONCERTACIÓ D'UNA OPERACIÓ DE CRÈDIT HIPOTECARI DAVANT EL BANC SANTANDER CENTRAL HISPANO SA PER UN IMPORT MÀXIM DE 2.000.000,00 EUROS. AMB DESTÍ AL FINANÇAMENT DE LA CONSTRUCCIÓ DE 30 HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL AL CARRER CARLEMANY, 6-12.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Vist l'expedient tramitat en relació a la sol·licitud de la societat Pumsa, d'una operació de préstec hipotecari a llarg termini pel finançament de les obres de construcció de 30 habitatges de protecció oficial al carrer Carlemany, 6-12, en virtut del que estableix l'article 54 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (BOE 9/3/04).

PROPOSO:

Primer.- Autoritzar a la societat mercantil PUMSA, a la concertació d'una operació de crèdit hipotecari, davant l'entitat financera del Banc Santander Central Hispano SA, per al finançament de la construcció de 30 habitatges de protecció oficial al carrer Carlemany 6-12, amb les següents condicions financeres:

§ Import màxim: 2.000.000,00 Euros

§ Restriccions: l'import concedit no pot superar el 80% del preu màxim de venda per m2 útil

§ Durada: màxim de 25 anys, amb tres de carència com màxim

§ Amortització: Quotes constants

§ Tipus d'interès: 2,95% revisable el primer trimestre de cada any en els mateixos termes que el Consell de Ministres acordi per als interessos que han de regir la subsidiació en la construcció de vivendes de protecció oficial

§ Garantia: hipotecaria

§ Exempció de comissions

Segon.- Comunicar el present acord a la societat mercantil Pumsa."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

8 CESSIÓ A PRECARI D'UN ESPAI AL CARRER COLÒMBIA, 49-53, I CARRER POETA PUNSOLA, 33, DE MATARÓ, A L'ENTITAT LLIBRE VIU, PER TAL QUE ES DESTINI AL FOMENT DE LA LECTURA I REUTILITZACIÓ DEL LLIBRE USAT.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"1r.- L'entitat Llibre Viu és una associació sense ànim de lucre, inscrita al Registre municipal d'entitats amb el núm. 447, destinada a fomentar l'intercanvi i el préstec de llibres, així com totes aquelles activats que tinguin que veure amb el foment de la lectura i la reutilització del llibre usat.

2n.- Des de l'Àrea de Serveis Personals s'ha proposat cedir l'ús d'una porció del local del qual l'Ajuntament n'és usuari, al carrer Colòmbia, 49-53, amb entrada també pel carrer Poeta Punsola, 33, d'aquesta ciutat, per tal que desenvolupi les activitats que li són pròpies.

3r.- Aquest projecte és d'interès per a la ciutat, ja que es tracta d'una iniciativa que té uns objectius coincidents amb els establerts en les línies de cohesió social, foment i difusió de la lectura, atès que la tasca que es proposa pretén l'intercanvi i préstec de llibres i que aquesta activitat es fa sense finalitat lucrativa i donada la política de foment de la lectura impulsada per l'Ajuntament, es considera una activitat de foment que complementa els objectius i programes impulsats des d'aquest Consistori. Per tot l'anterior, s'ha considerat oportú posar a la seva disposició els espais proposats.

4t.- L'expedient de cessió s'ha sotmès a informació pública. Aquest tràmit fineix el dia 23 de maig, per tant, la present proposta, ha de quedar condicionada que durant el termini d'exposició pública no s'hagin presentat al·legacions o reclamacions.

5è.- Resulten d'aplicació els articles 1750 del Codi Civil, l'article 221 del Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, així com els articles 72 a 77 del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya.

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Cedir a precari, a favor de l'entitat LLIBRE VIU, amb NIF G63023063, l'ús d'una porció de 119 metres quadrats, del local situat al carrer Colòmbia, 49-53, i amb entrada també pel carrer Poeta Punsola, 33, d'aquesta ciutat, del qual n'és usuari aquest Consistori, per tal de destinar-lo a activitats de recepció i gestió de llibres, recollida, neteja i tria de publicacions provinents de donacions, realització de tallers d'enquadernació, intercanvi de llibres i, en general, totes aquelles activitats que tinguin a veure amb el foment de la lectura i la reutilització del llibre usat.

Aquesta cessió es fa per un període que s'estendrà com a màxim fins el 15 de juny de 2010 i en les condicions del contracte que s'aprova a continuació. El present acord és provisional i resta condicionat a l'absència d'al·legacions o reclamacions, durant el període d'exposició pública, i a l'obtenció d'autorització escrita per part del propietari del local, per ubicar aquesta entitat. De no formular-se al·legacions o reclamacions durant el tràmit d'informació pública, i d'obtenir-se la pertinent autorització del propietari per a aquesta cessió, aquest acord quedarà aprovat definitivament en els seus exactes termes.

SEGON.- Aprovar la minuta de contracte que s'adjunta aannexa al present acord, que regula les condicions amb què es regirà l'esmentada cessió d'ús.

TERCER.- Notificar aquest acord als interessats, i convocar a les parts per a la signatura del document que s'aprova al punt segon d'aquesta resolució. "

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, felicita els promotors d'aquesta iniciativa, perquè és un projecte molt lloable. Agraeix també la seva constància a l'hora de tirar-lo endavant.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, se suma a la felicitació del Sr. López i agraeix la generositat del Sr. Rogés, gràcies al qual el fons de llibres és possible.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

-Institut Municipal de Promoció Econòmica-

9 RATIFICACIÓ DEL DECRET DE L'ALCALDE NÚMERO 4272/2006, DE 11 DE MAIG, RELATIU A L'APROVACIÓ I PRESENTACIÓ DE AL·LEGACIONS AL PROJECTE DE DECRET PEL QUAL S'APROVA LA REVISIÓ DEL PLA TERRITORIAL SECTORIAL D'EQUIPAMENTS COMERCIALS I AL PROJECTE DE DECRET PEL QUAL ES DESPLEGA LA LLEI 18/2005, DE 27 DE DESEMBRE, D'EQUIPAMENTS COMERCIALS.

La senyora Alicia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, presenta a ratificar el següent Decret :

"El Departament de Comerç, Turisme i Consum ha sotmès a informació pública el Projecte de Decret pel qual s'aprova la revisió del Pla territorial sectorial d'equipaments comercials i el Projecte de decret pel qual es desplega la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials.

Per Decret d'Alcaldia nº 4272/2006, de 11 de maig, es va resoldre l'aprovació i presentació d'al.legacions al Projecte de Decret pel qual s'aprova la revisió del Pla territorial sectorial d'equipaments comercials i al Projecte de decret pel qual es desplega la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials.

De conformitat amb el que diposa l'article 22.2.j de la Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de Règim Local, correspon al Ple de l'Ajuntament l'exercici d'accions judicials i administratives i la defensa de la Corporació en matèries de competència plenaria.

En consequència la Presidenta de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent acord:

Únic.- Ratificar el Decret 4272/2006, de 11 de maig, que en la seva part dispositiva resolia el següent:

"Primer.- Aprovar les següents al.legacions al Projecte de Decret pel qual s'aprova la revisió del Pla territorial sectorial d'equipaments comercials i al Projecte decret pel qual es desplega la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d'equipaments comercials.

Primera.- La disposició addicional segona del decret d'aprovació del PTSEC determina que els planejaments urbanístics que es vulguin acollir a la previsió de l'article 13.8 de la llei 18/2005 de 27 de desembre, segons els qual podran fer reserves, dintre dels usos comercials, per un establiment comercial de com a màxim 1000 m2 de superfície de venda, de la qual la corresponent al format supermercat no podrà superar en cap cas els 800m2 per cada 450 habitatges que es prevegin, hauran d'haver obtingut l'informe favorable emes pel director general de comerç.

Es proposa que l'autorització no es condicioni a informe favorable, per tractar-se d'un acte reglat que, amb la justificació de la concurrència dels requisits prèviament establerts (art. 13.8 de la llei 18/2005 de 27 de desembre) és garanteix el compliment objectiu de la norma i per tant simplifica el procediment administratiu i garantitza la seva eficiència.

Segona.- La disposició transitòria segona del decret d'aprovació del PTSEC estableix que els municipis podran executat les actuacions comercials que es preveuen en els POEC definitivament aprovats i vigents a la data d'entrada en vigor de la llei 18/2005 de 27 de desembre, d'equipaments comercials. Aquesta possibilitat s'extingirà en finalitzar la vigència del POEC corresponent.

Es proposa la possibilitat de pròrroga dels POEC per període igual a la vigència del PTSEC, per acord de l'òrgan competent dels ens locals amb la posterior notificació a la Direcció General de Comerç de la Generaliat de Catalunya.

Aquesta al·legació també la fem extensiva a l'article 26 del decret de desplegament de la llei 18/2005 de 27 de desembre d'equipaments comercials per reproduir també la impossibilitat de pròrroga dels POEC.

Tercera.- L'article 5.4 de la normativa del PTSEC estableix que en el cas que un municipi determinat excedeixi en un 20% el nombre d'habitants previst que hagi servit de base per a programar els dimensionament, l'ajuntament corresponent podrà instar la modificació del PTSEC, en allò que afecti el seu municipi mitjançant l'aprovació d'un POEC .

Es proposa un esglaonat que permeti ajustar-se més a la realitat de l'esperit de la norma, és a dir, que les desviacions siguin considerables tenint en compte el punt de partida de la població prevista per creixements no previstos que puguin suposar una demanda de consum insatisfeta.

Una proposta d'esglaonat podria ser:

- poblacions superiors a 240.000 habitants ------------- 5%

- poblacions entre 25.000 i 239.999 habitants --------- 10%

- poblacions inferiors a 24.999 habitants --------------- 20%

Quarta.- L'article 11.1.d) estableix com a excepció al dimensionament del PTSEC la implantació d'establiments en format supermercat dins de mercats municpals , sempre que no superin els llindars previstos a l'article 3.1 de la llei 18/2005 de 27 de desembre, d'equipaments comercials, es a dir que per dimensió no sigui un gran equipament, ni superi el 50% de la superfície de venda total destinada a l'oferta alimentaria en el conjunt del mercat.

Es proposa que l'article 11.1.d) contempli l'excepció al dimensionat del PTSEC relativa als equipaments en format supermercat dins de mercat municipal sense cap condició relativa al percentatge de superfície que ocupa, respectant a l'autonomia municipal com a instrument de garantia per la supervivència dels mercats municipals i de la seva naturalesa de format de productes frescos per l'alimentació.

Cinquena.- L'article 19 estableix que les trames urbanes seran modificables com a conseqüència de la incorporació de nous sectors de planejament urbanístic aprovat definitivament i prevegi com a mínim dos-cents cinquanta habitatges, amb tipologia d'eixampla plurifamiliar i amb una densitat superior a quaranta habitatges per hectàrea. No obstant, en aquests sectors incorporats a la nova delimitació de la TUC no es podran atorgar llicències comercials per implantacions que la requereixin fins que els sectors analitzats es trobin executats, com a mínim, en un 50% la urbanització i un 25% l'edificació residencial.

Es proposa condicionar l'atorgament de les llicències comercials únicament a l'aprovació del planejament i l'efectiva urbanització però no creiem justificable condicionar-ho a l'edificació, tal i com és d'aplicació a les llicències urbanístiques.

Segon.- Presentar davant del Departament de Comerç, Turisme i Consum les al.legacions al projecte de decret pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'equipaments comercials

Tercer.- Portar a ratificar aquest acord al Ple de l'Ajuntament.""

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot contrari del seu partit en aquest punt.

Llegit el document, es pot arribar a la conclusió que es tracta d'un treball tècnicament molt ben fet però que, alhora, és un "poema" d'al·legacions pels reconeixements fets respecte d'un govern amic, com és el Tripartit de la Generalitat fins fa poc. CiU pensava que els partits que el composen eren municipalistes i ara s'adona que quan governen la Generalitat s'obliden d'això sovint i especialment en aquesta matèria.

Pel que fa, doncs, al document d'al·legacions en general, cal destacar:

En primer lloc, el document reitera tres o quatre vegades la queixa per un atac directe i sistemàtic a l'autonomia municipal.

En segon lloc, al document es reconeix que no s'ha assolit un consens amb els municipis, tal com recull el paràgraf 3r.

En tercer lloc, els mateixos tècnics del Govern qüestionen la metodologia en el càlcul del dimensionament de tots els paràmetres que es desprenen del document.

Pel que fa al contingut mateix de les al·legacions, el Sr. Martí afirma que s'haguessin pogut arribar a abstenir perquè CiU estaria d'acord amb dues d'elles, la primera i la tercera. Amb la primera perquè cal recuperar i simplificar el procediment en l'àmbit local €no caldria un informe del Director General€, i, amb la tercera, perquè aquest esglaonament del nombre d'habitants en percentatges per poder assumir l'aprovació d'un nou POEC sembla lògic i coherent.

Tot i així, hi ha dues al·legacions que CiU no comparteix:

Una d'elles és la quarta perquè CiU creu que caldria definir, quant a mercats o inclusió d'espais promotors, quins són els mercats grans i quins són els petits. Estarien disposats a acceptar el 50% dels mercats petits dins els mercats grans però el tema dels mercats petits hauria de ser portat per una comissió tècnica municipal atenent a la recuperació d'autonomia local que es deia en el punt 1r.

Pel que fa a la cinquena al·legació, CiU creu que és millorable quant al redactat.

De tota manera, l'al·legació que realment presenta un problema per al grup del Sr. Martí i els fa votar contràriament a la ratificació és la segona, perquè és la que planteja si s'està en una situació coherent respecte el PTSEC i el POEC actualment a la ciutat. Cal recordar que el POEC prescriu al febrer de l'any vinent i, a uns mesos vista de la prescripció, CiU no creu que el Govern sigui capaç de tirar endavant una modificació del conveni adherit al POEC.

D'altra banda, els comerciants en aquests moments, donada la situació actual, pensen que potser és millor deixar córrer aquest POEC i instar-ne un de nou, perquè les circumstàncies en què es va redactar el POEC actual han canviat substancialment avui dia, sense ometre el tema de la ubicació de la Locomotora Comercial. CiU és l'únic grup municipal que es va oposar a aquest POEC des d'un bon principi i el pas del temps els està fent costat.

Pel que fa al PTSEC, la posició de CiU és absolutament contrària, el document és erroni perquè canvia el model comercial de tot Catalunya. Aquest programa no ha estat consensuat amb els ajuntaments, ni se'ls ha informat, ni se'ls ha escoltat prèviament. Tanmateix, el document ha estat elaborat sense transparència ni rigorositat, es basa en estimacions estadístiques poc transparents i en un concepte d'equilibri comercial incorrecte, representa un increment desmesurat de l'oferta comercial 420.000 m2 més en mitjanes i grans superfícies, i permet un creixement molt elevat d'hipermercats en territori català.

En segon lloc, el PTSEC trenca el model català de comerç i representa una hipoteca de futur per al comerç i per al nou Govern que hagi d'aplicar-lo.

CiU creu que fóra bo aplicar una moratòria a aquest PTSEC i de la llei, i, així, durant dos anys estudiar bé què és allò que convé més.

No es pot hipotecar el futur del comerç de la ciutat tot saturant el territori amb hipermercats i desertitzant els nuclis urbans, tal com pretén promoure la Llei Montilla.

Per tots aquests motius, la votació de CiU a aquest document d'al·legacions serà contrària.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, també anuncia el vot contrari de la seva formació. Gran part dels arguments ja han estat expressats pel Sr. Martí i, com ell, posa l'èmfasi en la segona al·legació. Recull la idea que l'escenari del POEC, ni a nivell comercial ni de la confiança en la política, és el mateix que quan aquest es redactà, sense oblidar que d'aquí a uns mesos prescriurà.

A més, la gestió dels últims mesos de la Sra. Romero no ha contribuït a què el sector comercial no tingui confiança en la gestió duta a terme pel Govern municipal en aquesta matèria. Un sector que representa el 12% dels assalariats, el 16% de les empreses i prop del 20% dels autònoms no pot ser menystingut. El Govern no pot ser prepotent i prendre decisions sense comptar amb el vist-i-plau dels ciutadans, com en aquest cas, els representants del comerç, que són una peça clau a l'hora de dissenyar el seu propi futur. No se'ls ha demanat l'opinió en relació a les al·legacions fetes al PTSEC, com tampoc se'ls pot fer obrir un dilluns de Fira, que esdevé gairebé una imposició per raons de competitivitat, entre d'altres.

Per tant, el vot contrari del PP ve motivat per la crítica a la mala gestió duta a terme pel Govern en aquesta matèria.

La senyora Alícia Romero aclareix que amb aquesta votació no s'està aprovant cap PTSEC sinó un decret sobre al·legacions al mateix, presentades pel municipi de Mataró, conjuntament amb molts altres municipis de Catalunya, davant la Generalitat. El fet que hi hagi al·legacions vol dir que hi ha aspectes del PTSEC que no convencen ni al Govern de Mataró ni a la seva ciutadania. La Sra. Romero, d'altra banda, recorda que s'ha disposat de només un mes per poder elaborar aquest full d'al·legacions.

Pel que fa al POEC, l'únic que diu el PTSEC és que es respectarà allò que diuen els POEC aprovats anteriorment a aquest. Allò que demana el Govern és que es prorrogui el POEC fins a la finalització del PTSEC a fi que tant l'un com l'altre puguin avançar conjunta i paral·lelament, i així aprofitar tots els esforços fets fins ara en aquesta matèria. No hi ha cap motiu per no poder prorrogar el POEC.

En relació a la intervenció del Sr. Mojedano, la Sra. Romero recorda que al Consell de l'IMPEM hi ha representants de sectors productius de la ciutat i un d'ells és el comerç. Per tant, els comerciants, a través d'aquests representants, han estat informats en tot moment de les al·legacions que s'anaven presentant i es va fer així abans que s'aprovés el decret. Val a dir també que, per part del món del comerç, no va haver-hi cap al·legació o comentari respecte les al·legacions en qüestió.

Finalment, la Sra. Romero demana que es centri el debat en l'aprovació del document d'al·legacions al PTSEC.

El senyor Josep Lluís Martí reitera que el document, tècnicament, és correcte i expressa de nou la postura de CiU en relació amb les al·legacions concretament. N'hi ha dues que els semblen bé, una altra €la segona€ amb què no estan gens d'acord, i dues que els plantegen dubtes i que s'haguessin pogut modificar. La balança doncs es decanta cap al no.

El senyor Paulí Mojedano respon a la Sra. Romero afirmant que ell està perfectament centrat en el tema.

A banda d'això, demana a la Sra. Romero que li confirmi si el representant dels comerciants va assistir a la reunió en què es van exposar les al·legacions al PTSEC. I li diu que, tot i que hi hagués estat present, el sentit comú faria pensar com a lògic que la consellera delegada s'hagués reunit amb el sector, en un tema tan important com aquest.

La senyora Alícia Romero, respecte a la intervenció del Sr. Martí, explica que és la primera vegada que sent a parlar de possibles modificacions a dues al·legacions. En la comissió informativa pertinent en cap moment va rebre cap comentari sobre les mateixes i, per tant, no estava al corrent que CiU cregués oportuna cap modificació.

Pel que fa a les paraules del Sr. Mojedano, la Sra. Romero no recorda si el representant del comerç era en la reunió esmentada, però, de totes maneres, la responsabilitat d'estar informat no només és del Govern a l'hora de fer arribar la informació, sinó també dels propis interessats a rebre-la.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Abstencions: Cap.

-Servei de Compres i Contractacions-

10 ADJUDICACIÓ DEL CONTRACTE PER A LA GESTIÓ DEL SERVEI INTEGRAL DE CEMENTIRIS MUNICIPALS, MITJANÇANT GESTIÓ INDIRECTA, A FAVOS DE LES EMPRESES "GESTIÓ INTEGRAL DE CEMENTIRIS DE NOMBER, SL", "CABRÉ JUNQUERAS, SA" I "CONS-TE CONCESSIONES ADMINISTRATIVAS, SL" PER UN CÀNON ANUAL DE 96.410'00 EUR. IVA INCLÒS.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, presenta la proposta següent:

"Examinat l'expedient de contractació per a l'adjudicació, mitjançant concurs i procediment obert i amb la modalitat de concessió administrativa, del servei públic integral de cementiris municipals.

Atès l'informe emès pel Cap de Serveis Municipals en funcions de l'Ajuntament de Mataró, de data 8 de maig de 2006, en el qual es conclou que la proposta efectuada per les empreses "Gestió Integral de Cementiris de Nomber, SL", "Cabré Junqueras, SA" i "Cons-te Concesiones Administrativas, SL" és la que millor s'ajusta al plec de condicions econòmiques, administratives i tècniques particulars, aprovat pel Ple Municipal de data 2 de març de 2006, i la més avantatjosa per als interessos de l'Ajuntament de Mataró.

Atès que en la seva oferta les empreses abans esmentades proposen la constitució d'una empresa, en forma de Societat Anònima, per a gestionar la concessió.

Qui subscriu, Presidenta de la Mesa de Contractació, en virtut de les facultats que li han estat conferides, PROPOSA al Ple Municipal l'adopció dels següents acords:

  1. Adjudicar el concurs celebrat per a l'adjudicació, mitjançant concurs i procediment obert i amb la modalitat de concessió administrativa, del servei públic integral de cementiris municipals, a favor de la proposta efectuada per les empreses "Gestió Integral de Cementiris de Nomber, SL", "Cabré Junqueras, SA" i "Cons-te Concesiones Administrativas, SL".
  2. Requerir a les empreses "Gestió Integral de Cementiris de Nomber, SL", "Cabré Junqueras, SA" i "Cons-te Concesiones Administrativas, SL", per què l'abans possible, i en tot cas abans de la finalització del període transitori fixat fins al 31/12/2006, aportin la documentació que acrediti la constitució de la nova societat, en forma de societat anònima, que haurà de gestionar el servei.
  3. La concessió administrativa del servei públic integral de cementiris municipals tindrà una durada per a la seva explotació de 45 anys, a comptar a partir de l'endemà de la data de formalització del corresponent contracte administratiu, i comportarà l'abonament d'un cànon anual fix de 96.410'00 €, més el cànon variable corresponent a un 5 % sobre la facturació de nous serveis, incloent-hi el de crematori i els que s'afegeixin posteriorment, el qual serà revaloritzable en base a l'augment experimentat per l'IPC.
  4. Requerir a les entitats adjudicatàries a fi de que en el termini màxim de 15 dies naturals, a comptar des de l'endemà a la rebuda de la notificació del present acord, manifestin per escrit l'import anual màxim previst en el qual s'efectuarà una major inversió, d'acord amb l'oferta realitzada en el seu dia, i dipositin a la Tresoreria de Fons Municipal d'aquesta Corporació una garantia equivalent al 4 % de l'expressat import en concepte de garantia definitiva per la prestació de la concessió, d'acord amb el que al respecte preveu la clàusula 10a. del plec de clàusules administratives, tècniques i econòmiques que regeixen per a la concessió.
  5. Així mateix es requerir a les adjudicatàries a fi que en el termini de 15 dies, a comptar des del següent al de la notificació del present acord, abonin l'import de 384'81 € corresponent a la part proporcional del cost de publicació de l'anunci de licitació en el BOP.
  6. D'acord amb l'oferta presentada les entitats adjudicatàries presentaran durant el primer any del contracte la revisió de l'oferta en el sentit de millorar a la baixa, fins al límit indicat, la proposta econòmica, així com la presentació dels projectes, prèvia discussió i consens amb els serveis tècnics competents.
  7. Abans del 31/10/2006 s'haurà d'haver acordat entre el serveis tècnics competents i les entitats adjudicatàries els imports a percebre per l'Ajuntament amb periodicitat mensual, pels conceptes de cànon fix del servei, cànon variable dels nous serveis, rescabalament de les inversions efectuades per l'Ajuntament, adquisició dels elements afectes al servei i retribucions del personal adscrit al servei, per tal de fixar el cànon transitori del període 2006, així com el temps que es tardi en reintegrar a l'Ajuntament els imports invertits i la planificació temporal de les inversions."
  8. VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (26).

    11 ADJUDICACIÓ DEL CONTRACTE SEVEI PÚBLIC DE RECOLLIDA DE LES FRACCIONS DE RESTA, MATÈRIA ORGÀNICA I VOLUMINOSOS, DE LA NETEJA VIÀRIA I DE LA NETEJA DE PLATGES DE MATARÓ, A FAVOR DE "FOMENTO DE CONSTRCCIONES Y CONTRATAS, SA", FINS UN IMPORT ANUAL DE 7.608.029'37 EUR. IVA INCLÒS

    El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, presenta la proposta següent:

    "Examinat l'expedient de contractació per a l'adjudicació, mitjançant concurs i procediment obert, del servei públic de recollida de les fraccions de resta, matèria orgànica i voluminosos, de la neteja viària i de la neteja de platges de Mataró.

    Atès l'informe emès, de manera conjunta, pel Cap de Secció de residus i neteja, pel Cap de Serveis Municipals en funcions, pel Cap de Servei de Manteniment i Serveis i pel Cap del Departament de Manteniment i Serveis, de l'Ajuntament de Mataró, de data 17 de maig de 2006, mitjançant el qual proposen l'adjudicació del servei públic de recollida de les fraccions de resta, matèria orgànica i voluminosos, de la neteja viària i de la neteja de platges de Mataró, a favor de l'empresa "Fomento de Construcciones y Contratas, SA", fins un import anual de 7.300.093'72 €, IVA inclòs.

    Tenint en compte que a les previsions fetes de les partides 40613/442110/22700, 40613/442510/22700, 40613/442210/22700, 40613/442250/22700, 40613/442220/22700, 40613/442230/.22700 i 40613/445110/22700, per als diferents anys de durada del contracte són suficients per a atendre la despesa que es proposa.

    Tenint en compte que a les partides 40613/442110/22700, 40613/442510/22700, 40613/442210/22700, 40613/442250/22700, 40613/442220/22700, 40613/442230/.22700 i 40613/445110/22700 del pressupost municipal per a l'any 2006 hi ha crèdit adequat i suficient per a tendre la despesa que es proposa.

    Qui subscriu, Presidenta de la Mesa de Contractació, en virtut de les facultats que li han estat conferides, PROPOSA a l'Excm. Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

  9. Adjudicar el concurs celebrat per a la contractació del servei públic de recollida de les fraccions de resta, matèria orgànica i voluminosos, de la neteja viària i de la neteja de platges de Mataró, a favor de l'empresa "Fomento de Construcciones y Contratas, SA", fins un import anual de 7.300.093'72 €, IVA inclòs.
  10. Atendre la despesa que es proposa amb càrrec a la consignació de les partides pressupostàries 40613/442110/22700, 40613/442510/22700, 40613/442210/22700, 40613/442250/22700, 40613/442220/22700, 40613/442230/.22700 i 40613/445110/22700, de la següent manera:
  11. PARTIDA

    PROJECTE

    IMPORT D

    NUM. OPERACIO

    ANY 2006 NIF A-28037224

    40613,442110,22700

    4421105001

    1.404.903,00

    20206

    40613,442510,22700

    4425106001

    57.570,00

    20208

    40613,442210,22700

    4422105001

    914.071,72

    20413

    40613,442250,22700

    4422505001

    50.154,98

    20459

    40613,442220,22700

    4422205001

    231.008,13

    20466

    40613,442220,22700

    4422205002

    215.159,37

    20469

    40613,442230,22700

    4422305001

    230.711,78

    20471

    40613,445110,22700

    4451105001

    128.333,13

    20475

    ANY 2007 NIF A-28037224

    40613,442110,22700

    4421105001

    3.646.884,62

    20598

    40613,442510,22700

    4425106001

    120.000,00

    20534

    40613,442210,22700

    4422105001

    2.075.314,76

    20535

    40613,442250,22700

    4422505001

    104.544,00

    20539

    40613,442220,22700

    4422205001

    352.701,34

    20549

    40613,442220,22700

    4422205002

    352.701,35

    20553

    40613,442230,22700

    4422305001

    444.556,68

    20557

    40613,445110,22700

    4451105001

    203.390,98

    20561

    ANY 2008 NIF A-28037224

    40613,442110,22700

    4421105001

    3.646.884,62

    20599

    40613,442510,22700

    4425106001

    120.000,00

    20568

    40613,442210,22700

    4422105001

    2.075.314,76

    20571

    40613,442250,22700

    4422505001

    104.544,00

    20574

    40613,442220,22700

    4422205001

    352.701,34

    20579

    40613,442220,22700

    4422205002

    352.701,35

    20581

    40613,442230,22700

    4422305001

    444.556,68

    20582

    40613,445110,22700

    4451105001

    203.390,98

    20583

    ANY 2009 NIF A-28037224

    40613,442110,22700

    4421105001

    3.646.884,62

    20600

    40613,442510,22700

    4425106001

    120.000,00

    20589

    40613,442210,22700

    4422105001

    2.075.314,76

    20590

    40613,442250,22700

    4422505001

    104.544,00

    20591

    40613,442220,22700

    4422205001

    352.701,34

    20592

    40613,442220,22700

    4422205002

    352.701,35

    20593

    40613,442230,22700

    4422305001

    444.556,68

    20594

    40613,445110,22700

    4451105001

    203.390,98

    20595

    ANY 2010 NIF A-28037224

    40613,442110,22700

    4421105001

    3.646.884,62

    20601

    40613,442510,22700

    4425106001

    120.000,00

    20602

    40613,442210,22700

    4422105001

    2.075.314,76

    20603

    40613,442250,22700

    4422505001

    104.544,00

    20604

    40613,442220,22700

    4422205001

    352.701,34

    20605

    40613,442220,22700

    4422205002

    352.701,35

    20606

    40613,442230,22700

    4422305001

    444.556,68

    20607

    40613,445110,22700

    4451105001

    203.390,98

    20608

    ANY 2011 NIF A-28037224

    40613,442110,22700

    4421105001

    3.646.884,62

    20610

    40613,442510,22700

    4425106001

    120.000,00

    20611

    40613,442210,22700

    4422105001

    2.075.314,76

    20612

    40613,442250,22700

    4422505001

    104.544,00

    20613

    40613,442220,22700

    4422205001

    352.701,34

    20614

    40613,442220,22700

    4422205002

    352.701,35

    20615

    40613,442230,22700

    4422305001

    444.556,68

    20616

    40613,445110,22700

    4451105001

    203.390,98

    20617

    ANY 2012 NIF A-28037224

    40613,442110,22700

    4421105001

    3.646.884,62

    20619

    40613,442510,22700

    4425106001

    120.000,00

    20620

    40613,442210,22700

    4422105001

    2.075.314,76

    20621

    40613,442250,22700

    4422505001

    104.544,00

    20622

    40613,442220,22700

    4422205001

    352.701,34

    20623

    40613,442220,22700

    4422205002

    352.701,35

    20624

    40613,442230,22700

    4422305001

    444.556,68

    20625

    40613,445110,22700

    4451105001

    203.390,98

    20626

    ANY 2013 NIF A-28037224

    40613,442110,22700

    4421105001

    3.646.884,62

    20628

    40613,442510,22700

    4425106001

    120.000,00

    20629

    40613,442210,22700

    4422105001

    2.075.314,76

    20630

    40613,442250,22700

    4422505001

    104.544,00

    20631

    40613,442220,22700

    4422205001

    352.701,34

    20632

    40613,442220,22700

    4422205002

    352.701,35

    20633

    40613,442230,22700

    4422305001

    444.556,68

    20634

    40613,445110,22700

    4451105001

    203.390,98

    20635

    ANY 2014 NIF A-28037224

    40613,442110,22700

    4421105001

    1.823.442,31

    40613,442510,22700

    4425106001

    60.000,00

    40613,442210,22700

    4422105001

    1.037.657,38

    40613,442250,22700

    4422505001

    52.272,00

    40613,442220,22700

    4422205001

    176.350,66

    40613,442220,22700

    4422205002

    176.350,67

    40613,442230,22700

    4422305001

    222.278,34

    40613,445110,22700

    4451105001

    101.695,49

  12. D'acord amb el previst a l'art. 69.4 del RDL 2/2000, de 16 de juny, pel que s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, se sotmeten els efectes d'aquest acord a l'existència de crèdit adequat i suficient a la partida abans esmentada del pressupost municipal que s'aprovi per als exercicis pressupostaris de 2007 a 2014, ambdós inclosos, a fi de poder atendre les obligacions que meriti aquesta contractació durant les expressades anualitats.
  13. Autoritzar les anotacions comptables inverses A/, corresponents a la diferència entre la previsió de la licitació i l'import real d'adjudicació, següents:
  14. PARTIDA

    PROJECTE

    IMPORT A/

    NUM. OPERACIO

    ANY 2006

    40613,442110,22700

    4421105001

    59.300,23

    20480

    40613,442510,22700

    4425106001

    2.430,00

    20492

    40613,442210,22700

    4422105001

    38.582,50

    20496

    40613,442250,22700

    4422505001

    2.117,02

    20504

    40613,442220,22700

    4422205001

    9.750,73

    20505

    40613,442220,22700

    4422205002

    9.081,77

    20506

    40613,442230,22700

    4422305001

    9.738,22

    20508

    40613,445110,22700

    4451105001

    5.416,87

    20509

    ANY 2007

    40613,442110,22700

    4421105001

    7.608.029,00

    20532

    ANY 2008

    40613,442110,22700

    4421105001

    7.608.029,00

    20585

    ANY 2009

    40613,442110,22700

    4421105001

    7.608.029,00

    20586

    ANY 2010

    40613,442110,22700

    4421105001

    7.608.029,00

    20596

    ANY 2011

    40613,442110,22700

    4421105001

    7.608.029,00

    20609

    ANY 2012

    40613,442110,22700

    4421105001

    7.608.029,00

    20618

    ANY 2013

    40613,442110,22700

    4421105001

    7.608.029,00

    20627

    ANY 2014

    40613,442110,22700

    4421105001

    3.774.234,04

    20636

  15. Requerir a l'empresa adjudicatària a fi que en el termini de 15 dies, a comptar des del següent al de la notificació del present acord, constitueixi a favor de l'Ajuntament una fiança d'un import de 2.336.029'99 € i pagui l'import de 196'50 € corresponent a la publicació de l'anunci de licitació en el BOP.
  16. Publicar La present adjudicació en el BOP, de conformitat amb allò que disposa l'art 93.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques."

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, comença dient que la neteja de platges ha estat una preocupació constant de la seva formació, compartint l'objectiu amb tothom que Mataró sigui una ciutat neta; i l'oferta que avui s'aprova pot assolir-lo.

És d'agrair la feina feta pels tècnics de la casa a l'hora d'estudiar les ofertes que es van presentar en el seu moment.

CiU, per tant, donarà recolzament a l'aprovació d'aquest punt, sense per això deixar d'estar alerta al desenvolupament i gestió d'aquest servei.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, explica que la seva formació ha estat a punt de decantar-se per l'abstenció per una manca de confiança política. En ocasions anteriors, ha semblat que el Govern no estava interessat a abordar aquesta qüestió de la neteja i manteniment de la ciutat. Finalment, però, el PP ha decidit renovar aquesta confiança i agraeix molt sincerament la disponibilitat del Sr. Melero, així com el Sr. Saurí, Campmajor, Ferran Àngel i Lloveres per tota la informació facilitada.

El senyor Francesc Melero agraeix la tasca dels tècnics, així com la bona rebuda del plec de condicions per part dels partits de l'oposició.

La neteja de la ciutat competeix a tothom i requereix, doncs, la col·laboració tant del Govern com de l'oposició, dels tècnics, l'empresa concessionària i els ciutadans. És molt important fer arribar als mataronins la necessitat que col·laborin en aquesta tasca difícil però important, sobretot pel que fa a l'abandonament de deixalles voluminoses al carrer, tot molestant altres veïns. L'Ajuntament hi posarà mitjans però cal mentalitzar la ciutadania.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, se suma als agraïments als tècnics municipals, sobretot perquè han dut a terme una tasca feixuga, així com als grups municipals.

D'altra banda, és cert que la ciutat no és tan neta com hauria d'estar però cal reclamar també, amb la complicitat de totes les forces, un comportament molt més cívic per part d'alguns ciutadans. Es farà un esforç econòmic important des de l'Administració però perquè l'objectiu, tenir una ciutat més neta, s'ho val.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

-Servei de Recursos Humans-

12 MODIFICACIÓ DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

Per decret d'Alcaldia 2155, de 9 de març de 2006, es va aprovar una modificació de l'organigrama municipal que afecta a l'àrea de Serveis Territorials. Aquests canvis organitzatius, s'han de reflectir a la Relació de Llocs de Treball, que és l'objecte de la present proposta.

Prèviament, el Servei de Recursos Humans ha informat d'aquestes modificacions a tota la representació sindical, d'acord amb l'article 1 de la pròrroga del conveni i l'acord de condicions de treball.

S'incorporen a aquesta proposta plenària com a annexos, els informes de la tècnica del servei de Recursos Humans, còpia gràfica de l'organigrama de serveis territorials, l'informe de l'assessora jurídica del servei de Recursos Humans i una taula amb els increments pressupostaris.

Fonaments de dret

Atès el que disposen els articles 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals, a on es regulen les qüestions referents a la relació de llocs de treball i la seva modificació.

Atès el contingut de l'informe de la tècnica del servei de Recursos Humans,

Vist l'informe jurídic de l'assessora jurídica del Servei de Recursos Humans.

Atès el que disposa l'article 89.5 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en relació a l'acceptació d'informes i incorporació dels mateixos al text de la resolució.

Atès que per part d'aquesta conselleria es comparteixen els raonaments i fonaments de les propostes tècniques emeses respecte els recursos formulats pel personal funcionari i laboral.

Al Ple PROPOSO l'adopció dels següents

ACORDS

Primer.-

Modificar la Relació de llocs de treball en el sentit següent i amb el contingut de funcions que es fa constar als informes de la tècnica de Recursos Humans:

  1. Crear el lloc de treball de cap del servei de Desenvolupament Urbà. Lloc tipus 100, que podrà ser proveït per arquitectes (grup A) mitjançant Lliure designació, CD=28 i CE= XXXIV.
  2. Adscriure provisionalment amb efectes d'1 d'abril i fins que no es realitzi la provisió reglamentària durant el setembre de 2006, el Sr. Isidre Molsosa.

    Suprimir el lloc de treball d'Adjunt al servei d'Urbanisme, d'acord amb el decret d'Alcaldia 2155/2006, de modificació de l'organigrama de l'àrea de Serveis Territorials.

  3. Crear el lloc de treball de cap de secció de Planejament Derivat de les Modificacions del Pla General, del servei de Desenvolupament Urbà, amb els següents complements: Lloc tipus 80, proveït per arquitectes (grup A) mitjançant concurs de mèrits; CD= 26 i CE= XVIII.
  4. Adscriure provisionalment amb efectes de 2 de maig i fins que no es realitzi la provisió corresponent durant el setembre de 2006, la Sra. Margarita Bertran, funcionària de carrera que ha sol·licitat el reingrés.

  5. Crear el lloc de treball de cap de secció de Modificacions del Pla General del servei de Desenvolupament Urbà, amb els següents complements: Lloc tipus 78, proveït per arquitectes (grup A) mitjançant concurs de mèrits, CD= 24 i CE= XV.
  6. Adscriure provisionalment el Sr. Xavier Alemany amb efectes de l'1 d'abril de 2006 i fins que no es realitzi la provisió corresponent durant el setembre de 2006.

  7. Adscriure el lloc de treball de tècnic/a especialista en Delineació, ocupat pel Sr. Joan Miquel Prohom a la secció de Modificacions del Pla General, mantenint els complements i característiques que tenia assignats aquest lloc de treball, ja que les seves funcions no es modifiquen.
  8. Adscriure el lloc de treball de tècnic/a especialista en Delineació, ocupat per la Sra. Montserrat Abril, a la secció de Planejament Derivat de les Modificacions del Pla General, mantenint els complements i característiques que tenia assignats el lloc de treball, ja que les seves funcions no es modifiquen.
  9. Crear el lloc de treball de cap de secció de Patrimoni Arquitectònic, del servei d'Urbanisme, Lloc tipus 78, proveït per arquitectes (grup A), CD= 24 i CE= XV mitjançant concurs de mèrits.
  10. Adscriure provisionalment i amb efectes d'1 d'abril de 2006, la Sra. Mariona Gallifa al lloc de treball de cap de secció de Patrimoni Arquitectònic, fins que no es realitzi la reglamentària provisió d'aquest lloc durant el setembre de 2006.

  11. Crear el lloc de treball de cap de secció d'Informacio Urbanística i Planejament, del servei d'Urbanisme, Lloc tipus 78, proveït per arquitectes (grup A), CD=24 i CE=XV, mitjançant concurs de mèrits.
  12. Adscriure provisionalment al lloc de cap de secció d'Informació Urbanística i Planejament i amb efectes d'1 d'abril de 2006, la Sra. Eva Maeso, fins que no es realitzi la provisió reglamentària d'aquest lloc durant el setembre de 2006.

  13. Adscriure el lloc de treball de tècnic/a especialista d'Informació Urbanística i delineació, ocupat pel Sr. Robert Lleonart a la secció de Patrimoni Arquitectònic, servei d'Urbanisme. Revisar el lloc de treball que ocupa, ja que s'han incorporat noves funcions que modifiquen les característiques i complements: Lloc tipus 29, proveït mitjançant concurs de mèrits per places de grups B i C, CD= 19 i CE= IX.
  14. Adscriure el lloc de treball de tècnic/a especialista d'Informació Urbanística i llicències, ocupat pel Sr. Joan Salrach a la secció de Informació Urbanística i Planejament, servei d'Urbanisme. Revisar el lloc de treball que ocupa, ja que s'han incorporat noves funcions, que modifiquen les característiques i complements: Lloc tipus 29, proveït mitjançant concurs de mèrits per places de grups B i C, CD= 19 i CE= IX.
  15. Crear el lloc de treball de cap del servei de Manteniment i Serveis. Lloc tipus 101, proveït amb places de grups A i B pel procediment de lliure designació, CD= 28 i CE= XXXII.
  16. Adscriure el Sr. Joan Campmajó al lloc de treball de cap del servei de Manteniment i Serveis, de forma provisional amb efectes d'1 d'abril de 2006, fins a la seva cobertura reglamentària, el setembre de 2006.

    Suprimir el lloc de treball de cap del servei de Manteniment, d'acord amb el decret d'Alcaldia 2155/2006, de modificació de l'Organigrama de Serveis Territorials.

    Suprimir el lloc de treball de cap del servei de serveis municipals, d'acord amb el decret d'Alcaldia 2155/2006, de modificació de l'Organigrama de Serveis Territorials.

  17. Revisar el lloc de treball de cap de la secció de planificació, servei de Manteniment i serveis i modificar els complements del lloc de treball, que ocupa el Sr. Joaquim Sendra. (Lloc tipus 74, que pot ser proveït per places de grup B, CD= 24 i CE=XV mitjançant concurs de mèrits).
  18. Adscriure el lloc de cap de la secció de Residus i Neteja, ocupat pel Sr. Josep Lloveras al servei de Manteniment i Serveis. No varia el contingut funcional i per tant es mantenen els complements que tenia assignats fins ara.
  19. Crear el lloc de treball de Responsable de la Unitat d'Inspecció de l'Adjuntia per Manteniment i Serveis. Lloc tipus 29 , que pot ser proveït per places de grups B/C.
  20. Adscriure de forma definitiva el Sr. Pere Mercader, que ocupa una plaça de tècnic especialista de gestió (grup C), per redistribució d'efectius.

    L'adscripció definitiva és possible per que el Sr. Mercader té els requisits necessaris per proveir el nou lloc de treball i aquest té els mateixos complements que el lloc de treball que s'ha suprimit i que ocupava fins la data. No es modifiquen les seves condicions de treball (jornada laboral, tornicitat, etc).

    Suprimir el lloc de treball de tècnic/especialista de gestió de la secció de Residus i Neteja, d'acord amb el decret 2155/2006, de modificació de l'organigrama de serveis territorials. Aquesta supressió només afecta al lloc de treball i en cap cas la categoria professional o plaça del seu titular.

  21. Adscriure a la Unitat d'Inspecció i sota la supervisió jeràrquica de l'Adjunt a l'àrea per Manteniment i Serveis Municipals, els auxiliars tècnics d'inspecció que es trobaven a la secció d'obres, Srs. Antonio Rubio i Josep M. Calsapeu i l'inspector de la secció de Residus i Neteja, Sr. Francesc Sánchez. Els canvis d'adscripció responen al decret d'organització aprovat per l'Alcalde, 2155/2006 i no suposa modificar les funcions que venen ja desenvolupant. Per tant es mantenen els complements assignats als seus llocs de treball respectius.
  22. De conformitat amb el decret d'Alcaldia 2155/2006, adscriure a l'Adjuntia per Manteniment i Serveis, tot el personal de cementiri: Capatàs: Sr. David Baena, Oficial primera paleta: Sr. Manuel Martínez, Oficial segona: Sr. Adolfo Zapater, peó especialista: Sr. Ramon Carbonell, peons: Srs. José Manuel López i Juan José Bernabé. Els canvis d'adscripció no modifiquen les funcions que actualment venen desenvolupant, per tant no es modifica els complements ni característiques dels seus llocs de treball respectius.
  23. Estimar les al·legacions presentades pel Sr. Pere Mora, arquitecte tècnic de la secció de Planificació i que afectarà també el lloc d'enginyera tècnica de la secció de jardineria, ocupat per la Sra. Anna Guitart. (Lloc tipus 17 i 19 respectivament, proveïts per places de grup B, CD= 21 i CE = XI ). La modificació retributiva tindrà efectes de l'1 de setembre de 2004.
  24. Modificar els complements del lloc de treball de cap de la secció de Viver Municipal, servei de Manteniment i Serveis, que ocupa el Sr. Joaquim Tarragó. (Lloc tipus 70, proveït per places de grup B, CD= 23 i CE=XIV).
  25. Crear un lloc de treball d'Administratiu de la Unitat d'Informació, servei de Ciutat Sostenible, lloc tipus 88, que podrà ser proveït per places de grup C, CD= 17 i CE= VII. Extingir el lloc de treball d'auxiliar de serveis d'aquesta unitat, quan quedi vacant. No hi ha previsió de la data de cobertura d'aquesta vacant.
  26. Adscriure el lloc de treball d'Economista de la Unitat de Suport de Serveis Personals, al Servei de Participació Ciutadana, de l'àrea de Presidència, que ocupa el Sr. Xavier Febrer. Un cop revisat el contingut funcional del lloc de treball i donat que les funcions són equivalents a les que ja venia realitzant, corresponen al mateix lloc tipus i no suposa modificar els complements del seu lloc de treball.
  27. Modificar les característiques de la provisió del lloc de treball de cap del servei de Mobilitat, de l'àrea de Via Pública, i del cap del servei de Recursos Humans, per que puguin ser ocupats indistintament per places de grups A i B, mantenint els complements que tenen assignats.
  28. Modificar les característiques de la provisió del lloc de treball de cap del servei de Recursos Humans, per que puguin ser ocupats indistintament per places de grups A i B, mantenint els complements que tenen assignats.
  29. Adscriure el lloc de treball de Tècnic/a mitjà/na de gestió, de l'Adjuntia per Manteniment i Serveis, a la Coordinació de l'àrea de Serveis Territorials. Aquest lloc es troba ocupat per la Sra. Isabel Fortes. Les noves funcions que té assignades, no suposen modificar els complements que té assignats aquest lloc, ja que són equivalents a les que ja venia realitzant.

Segon .-

Aplicar a les partides pressupostàries corresponents el cost que es desprèn de les modificacions contingudes als presents acords, des de l'1 d'abril de 2006, excepte dels llocs de treball on s'hagi previst una altra data.

Tercer.-

Publicar el corresponent anunci al BOP i notificar aquesta resolució a les persones interessades , en la part que els hi afecti, així com els seus caps jeràrquics corresponents, a Intervenció de fons i Nòmina."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 10, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

 

En aquests moments s'absenta de la sessió la senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.

13 CREACIÓ COMPLEMENT ESPECÍFIC DE CAP DE TORN DE LA POLICIA LOCAL I MODIFICACIÓ DEL CONTINGUT DEL COMPLEMENT ESPECÍFIC DE FLEXIBILITAT ESTABLERT ALS ARTICLES 16, 20 I 25.2 H) DE L'ACORD SOBRE DETERMINACIÓ DE CONDICIONS DE LLOC DE TREBALL DEL PERSONAL FUNCIONARI DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"FETS

El dia 18 de maig de 2006, va tenir lloc a la seu de l'Ajuntament de Mataró, una reunió en la que van participar els representants de la secció sindical AFPLE i la secció sindical CATAC de l'Ajuntament de Mataró, i la consellera-delegada de Serveis Centrals i Planificació, en representació de la Corporació.

L'objecte de la reunió va ser la signatura d'uns acords, que establien d'una banda la creació

d' un complement específic de cap de torn pels caporals de la Policia local de Mataró que facin funcions de Cap de Torn quan no hi hagi sergents al seu torn, i d'altra banda la modificació del contingut del complement específic de flexibilitat establert als articles 16, 20 i 25.2 h) de l'Acord sobre determinació de condicions de lloc de treball del personal funcionari de l'Ajuntament de Mataró.:

Els acords signats tindran efectes retroactius des del dia 1 de març de 2006.

FONAMENTS DE DRET

L'article 35 de la Llei 9/1987, de 12 de juny, d'òrgans de representació, determinació de les condicions de treball i participació del personal al servei de les administracions públiques, estableix la possibilitat que les entitats locals i les organitzacions sindicals amb capacitació a cada organització, puguin arribar a acords i pactes per la determinació de les condicions de treball dels seus funcionaris públics dins l'àmbit de les seves competències. Aquests pactes o acords vincularan directament a les parts que els subscriuen.

L'article 8 de la pròrroga de l'acord sobre determinació de les condicions de treball del personal funcionari, signada el passat 19 de gener de 2005,és d'aplicació pel que respecte a la negociació col·lectiva dels factors de disponibilitat, perllongació de jornada i flexibilitat.

Es per tot això que proposo al ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció dels següents ACORDS:

Primer:- Crear el complement específic de Cap de torn pels caporals que efectuïn funcions de cap de torn quan no hi hagin sergents al seu torn, per un import de 1200 euros/any, repartit en 12 mensualitats, que s'abonarà per mesos vençuts descomptant-se els dies de llicències, permisos, baixes per malaltia i accident no laboral.

Segon.- Modificar el complement específic de flexibilitat establert a l'article 16, article 20 i article 25.2.h de l'Acord sobre determinació de condicions de treball del personal funcionari de l'Ajuntament de Mataró, segons el redactat establert en el punt Tercer dels Acords signats per la representació de l'Ajuntament de Mataró i la representació de les seccions sindicals esmentades.

Tercer.- Establir els efectes retroactius del acords esmentats des del dia 1 de març de 2006.

Tercer.- Notificar la present resolució al coordinador de l'Àrea de Via Pública i a la Junta de Personal de l'Ajuntament de Mataró."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

- Servei d'Obres -

14 APROVACIÓ DEL MODEL TIPUS DE CONVENI DE COL·LABORACIÓ A SUBSCRIURE AMB EL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, RELATIU A LA CONSTRUCCIÓ I POSADA EN MARXA DEL NOU CAP LA LLÀNTIA, ENTRE ELS CARRERS VERGE DE GUADALUPE I LA BOIXA.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, presenta la proposta següent :

"Examinat el "Projecte executiu del Centre d'Atenció Primària La Llàntia de Mataró", redactat per l'arquitecta municipal, Ma Dolors Periel Piquer, amb el suport dels serveis tècnics municipals, que té per objecte la construcció d'un centre d'atenció primària al barri de la Llàntia de Mataró, concretament entre els carrers de la Boixa i de la Verge de Guadalupe, amb un pressupost d'execució per contracte de 1.749.185,20 € IVA inclòs.

L'esmentat projecte defineix i valora les obres que son necessàries executar per tal de fer efectiva la construcció i posada en funcionament d'un centre d'atenció primària al barri de la Llàntia, el qual suposarà una important millora en la qualitat de la xarxa sanitària a Mataró.

La superfície de l'equipament sanitari prevista es de 1.096 m2, ubicat en un solar de forma triangular i amb una forta pendent.

L'edifici estarà format per dues ales edificades, que donen façana als carrers de la Boixa i de la Verge de Guadalupe respectivament i configuren un pati interior.

L'accés a l'edifici està situat a la cantonada que formen els carrers esmentats.

El fort desnivell que pateix el solar, fa que l'alçada edificada sigui de planta baixa més dues plantes a la cota baixa del solar i de planta baixa a la part alta.

Vist que el projecte reuneix el requisits previstos a l'article 24 i següents del Reglament d'Obres i Serveis dels ens locals pel que fa a la documentació mínima que han de contenir el projectes d'obres locals ordinàries.

Vist l'article 37 del ROAS i l'article 219. 2 de la Llei 8/87 de 15 d'abril, Municipal i de règim local de Catalunya determinen el procediment que s'ha d'observar per aprovar el projectes municipals d'obres.

Vist l'article 22 ñ) de la Llei 7/85 de 2 d'abril reguladora de les Bases de règim Local sobre la competència del ple municipal per aprovar els projectes d'obres quan encara no estén previstos en els pressupostos municipals.

La consellera delegada d'Obres proposa al Ple de l'Ajuntament, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar inicialment "Projecte executiu del Centre d'Atenció Primària La Llàntia de Mataró", redactat per l'arquitecta municipal, Ma Dolors Periel Piquer, amb el suport dels serveis tècnics municipals, que té per objecte la construcció d'un Centre d'Atenció Primària al barri de la Llàntia de Mataró, entre els carrers de la Boixa i de la Verge de Guadalupe, amb un pressupost d'execució per contracte de 1.749.185,20 € IVA inclòs.

Segon.-

Sotmetre l'esmentat projecte amb tota la seva documentació a informació pública pel termini de 30 dies, segons estableix l'art 219.2 de la Llei Municipal 8/87 de 15 d'abril de Règim Local de Catalunya i l'article 37 del ROAS., durant el qual es podran presentar les al·legacions i reclamacions que es considerin pertinents.

Tercer

.- Notificar els anteriors acords al Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya, adjuntant un exemplar del projecte degudament diligenciat als efectes de formalitzar el pertinent Conveni de col·laboració,

Quart .-

Comunicar aquests acords als serveis municipals de Gestió Econòmica, Manteniment, Mobilitat, Salut Pública i Consum i Urbanisme als seus efectes."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

15 APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE EXECUTIU DEL CENTRE D'ATENCIÓ PRIMÀRIA LA LLÀNTIA

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, presenta la proposta següent :

"En el marc dels acords adoptats entre el Servei Català de la Salut i l'Ajuntament de Mataró per a la millora de la qualitat de la xarxa sanitària, que contempla, entre d'altres actuacions, la construcció d'un centre d'atenció primària a La Llàntia, és necessari, prèviament, prestar la conformitat municipal a l'anterior model tipus de Conveni de col·laboració, abans de la seva formalització entre ambdues administracions, per tal de fer efectiva la construcció i posada en funcionament del nou CAP al barri de la Llàntia, ubicat entre els carrers Verge de Guadalupe i La Boixa.

L'objecte del conveni és establir un marc de referència per articular la col·laboració de l'Ajuntament de Mataró i CatSalut en l'àmbit de l'atenció sanitària.

La necessitat de signar aquests acords es justifica en l'interès de les dues administracions en avançar en el desenvolupament de la xarxa d'atenció primària del municipi per tal de prestar una correcta assistència a la població i millorar la qualitat de la xarxa sanitària a Mataró.

Mitjançant aquest Conveni s'estableix, entre d'altres particularitats, que la Generalitat de Catalunya assumirà parcialment la construcció d'aquest equipament sanitari, mentre que l'Ajuntament es farà càrrec de la redacció del projecte executiu, la contractació administrativa de les obres, la direcció facultativa, l'equipament( no mobiliari), la resta de despeses no assumides pel CatSalut i, finalment, la cessió del domini del solar, on es construirà el CAP.

L'esborrany de conveni ha esta informat pels serveis econòmics municipals, que a partir de l'adopció del present acord, iniciaran els tràmits previstos en el mateix, per tal de formalitzar la cessió del solar, una vegada finalitzin i es recepcionin les obres.

Igualment, el servei d'Urbanisme en aquest moments està tramitant la modificació del pla especial de millora urbana La Llàntia, aprovat definitivament el 12 de març de 2003, per tal d'ajustar alguns paràmetres previstos en el planejament en funció dels projectes d'urbanització i d'edificació que s'han d'executar . Entre aquests paràmetres, objecte dels reajustos, hi ha el dimensionat dels mòduls del CAP, fitxats per l'ICS.

Els articles 6 i 8 de la Llei 30/ 92, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, emparen la formalització de convenis administratius de col·laboració en general.

L'article 55 de la Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, contempla les relacions interadministratives.

D'acord amb els articles 303 i següents del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, sobre la cooperació interadministrativa.

La consellera delegada d'Obres proposa al Ple Municipal l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

Primer.-

Aprovar l'anterior model tipus de Conveni de col·laboració a formalitzar properament entre el Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró per a fer efectiva la construcció i posada en funcionament d'un nou CAP al barri de la Llàntia, concretament entre els carrers Verge de Guadalupe i La Boixa.

Segon

.- Facultar a l'Alcaldia a subscriure el present Conveni de conformitat amb l'article 21.1.b) de la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, i article 51.1.a) de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya.

Tercer .-

Notificar aquests acords al Servei Català de la Salut, adjuntant degudament complimentada la proposta de Conveni i un exemplar del Projecte executiu del centre d'atenció primària La Llàntia de Mataró, redactat pels serveis tècnics municipals.

Quart .-

Comunicar els anteriors acords als serveis de Gestió Econòmica, Urbanisme i Salut Pública i Consum perquè realitzin els tràmits jurídics administratius que es deriven dels compromisos que adquireix l'Ajuntament de Mataró amb la formalització del present Conveni, pel que fa a les seves respectives competències."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

En aquests moments s'absenta de la sessió el senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

- Servei d'Urbanisme -

16 APROVACIÓ DE L'AVANÇ DEL PLA PARCIAL DE DELIMITACIÓ DEL SECTOR B - CARRETERA DE CIRERA.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"El Pla General d'Ordenació de Mataró, en els arts. 181 i següents de les seves Normes Urbanístiques defineix el Sòl urbanitzable No Programat com aquells sòls que són objecte d'incorporar-se al procés d'urbanització mitjançant l'aprovació de Programes d'Actuació Urbanística i distingeix , atenent la seva localització, condicions de desenvolupament i destí del sòl, en dos tipus d'àmbits: 1) El SUNP de dotacions i serveis privats dels turons i 2) el SUNP de dotacions i serveis privats al front del litoral.

Pel que fa al SUNP de dotacions i serveis privats dels turons es localitza en una franja situada entre la variant N € II i les urbanitzacions que ocupen la part superior del municipi i, al seu torn el Pla General el delimita en tres sectors següents:

  • Sector Carretera de Cirera
  • Sector Els Turons D
  • Sector Els Turons E

La posició estratègica dintre del conjunt del municipi de tota la franja, accentua la idoneïtat del lloc per a la localització de determinats serveis i dotacions, públics i privats, que conjuntament amb un percentatge important d'espais lliures, puguin esdevenir una nova polaritat urbana d'escala intermunicipal o metropolitana

Al mateix temps el Pla General disposa les determinacions urbanístiques i condicions que els futur desenvolupament ha de respectar.

La present Proposta te per objecte iniciar el desenvolupament d'un dels tres Sectors esmentats del SUNP de dotacions i serveis privats dels turons, concretament el "Sector Carretera de Cirera".

L'inici del procés és l'aprovació d'un Avanç del Pla Parcial de delimitació d'aquest Sector, per a la posterior consulta a la l'òrgan competent per a la seva aprovació definitiva, és a dir el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el que disposa l'art. 77 en relació amb l'art. 73 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol i la seva Disposició Transitòria Primera, apartat 2.b).

En virtut de l'esmentada Disposició Transitòria de la Llei, el sòl urbanitzable no programat te la condició de sòl urbanitzable no delimitat i, fins que el planejament general aprovat d'acord amb la normativa anterior a la Llei 2/2002 no s'hagi adaptat a les determinacions d'aquesta Llei, és obligatòria la consulta regulada per l'art. 73 abans de la tramitació del pla parcial de delimitació, amb vista a constatar l'adequació de la proposta a les determinacions del planejament de rang superior i a les determinacions que estableix l'article 3 (desenvolupament urbanístic sostenible).

El document de l'Avanç del Pla Parcial de delimitació del Sector de Carretera de Cirera ha estat redactat per l'equip tècnic dirigit per l'arquitecte Lluís Cantallops Valeri, per encàrrec de la societat municipal Pumsa, la qual te delegada, entre d'altres, aquesta funció en virtut de l'acord plenari de 13 de gener de 2000 (exp. del Servei d'Urbanisme GE-10/192, 87/99).

L'Avanç conté una Memòria Informativa, una Memòria Justificativa i el Plànols d'Informació i Ordenació, així com un annexa d'estudis ambientals de les possibilitats reals de transformació, encarregats per Pumsa, que son bàsics per justificar les determinacions que es proposen en l'Avanç del Pla Parcial de Delimitació.

L'Avanç conté les determinacions bàsiques previstes al Pla General i en aquest sentit, proposa la delimitació del sòl urbanitzable no programat del Sector partint dels paràmetres bàsics d'ús, edificabilitat i superfícies mínimes de sòl públic (espais lliures, equipaments públics i viari); al mateix temps es proposa la modificació de paràmetres no bàsics per millor adaptar l'edificació als programes i a les tipologies arquitectòniques dels diferents equipaments públics i de les dotacions i serveis privats.

Ateses les peculiars característiques d'una bona part de la superfície del sector afectada per l'antic abocador de residus, i ateses les característiques aconsellables per a l'edificació en diversos indrets, l'avanç delimita dintre del sector un àmbit de planejament amb una edificabilitat no materialitzable en el propi sector per a un futur trasllat de la mateixa a través d'una futura modificació del Pla General. Per tant es manté l'edificabilitat màxima permesa del sector. Finalment es proposa substituir el sistema de cooperació pel sistema d'expropiació.

L'informe de l'Arquitecta municipal, indica que no hi ha cap inconvenient urbanístic per aprovar el document del Pla parcial de delimitació del Sector de Carretera de Cirera.

Per tot el que s'ha exposat, proposo al PLE de l'Ajuntament de Mataró l'adopció dels següents

ACORDS

Primer:

Aprovar l'Avanç del Pla Parcial de delimitació del Sector de Carretera de Cirera , de promoció pública, redactat per l'equip tècnic dirigit per l'arquitecte Lluís Cantallops Valeri per encàrrec de la societat municipal Pumsa, als efectes del que disposa l'art. 73 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol i la seva Disposició Transitòria Primera, apartat 2.b).

Segon:

Trametre a la Direcció General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya un document complert de "l'Avanç del Pla Parcial de delimitació del Sector de Carretera de Cirera" i còpia de l'informe de l'Arquitecta municipal, a fi de posar l'esmentat document a consulta de l'òrgan competent per a la seva aprovació definitiva per al seu informe, en el termini i condicions regulats a l'art. 73 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

Tercer:

Notificar els precedents acords a la societat municipal PUMSA."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 3, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

17 MODIFICACIÓ DEL CONVENI SIGNAT AMB SAMATO SA L'ANY 1996 SOBRE L'EXECUCIÓ DEL PERI DE CAN MARFA I RATIFICACIÓ DEL NOU DOCUMENT SIGNAT.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"Amb data 8 de febrer de 1996, el Ple Municipal va acordar ratificar el conveni signat pel president de la comissió municipal informativa de serveis Territorials i el Sr. Lluis Marsa Garcia, en representació de l'empresa SAMATO, SA, l'objectiu del qual era regularitzar diversos temes pendents derivats de l'execució del PERI de CAN MARFA.

En concret, es programava la urbanització definitiva de l'àmbit del PERI, amb inclusió de la zona verda pendent d'executar en aquell moment, es preveia la cessió de sòl públic necessari per la construcció del projecte de CAP de CAN MARFA i es regulaven temes d'edificabilitat relacionats amb la segona i tercera fase de la promoció d'habitatges de la unitat d'actuació nº 1.

Pel que fa al cost de les obres d'urbanització pendents, s'establia el següent:

"QUART:

SAMATO, SA es farà càrrec del cost total de la urbanització de la zona verda de la UA nº 1 del PERI de CAN MARFA, pendent d'executar, que segons l'informe que s'adjunta al present conveni, importa la quantitat de 25.394.969 Pts.

Aquesta obra urbanitzadora, l'executarà l'Ajuntament abans de la concessió de l'última llicència de primera ocupació de la tercera fase i SAMATO SA, farà efectiu l'import final de l'obra, de la forma següent:

Un cop finalitzada l'obra urbanitzadora de la zona verda, l'Ajuntament comunicarà a SAMATO SA, l'import total de les obres atorgant-li un termini de 15 dies pel seu pagament.

Per garantir el pagament de l'esmentat cost de l'obra, l'Ajuntament retindrà els dos avals dipositats per SAMATO SA, d'imports 7.477.680 i 18.808.800 Pts, els quals seran executats per l'Ajuntament en el supòsit de no fer-se efectiu el cost de les obres dins dels termini previst.

€€€€€€.. "

Aquest conveni va ser incorporat a la documentació de la Revisió del Pla General de Mataró 1996, incorporant també el contingut dels pactes de caràcter urbanístic del mateix.

Per Decret de 25 de juliol de 2001, es va acceptar la cessió del sòl públic corresponent a l'àmbit del PERI de CAN MARFA, segons el que es va pactar en el conveni de 1996. Entre altres aspectes, en aquest decret també es va disposar que SAMATO SA podria substituir els dos avals dipositats, per garantir la realització de les obres d'urbanització de la zona verda, per l'entrega en efectiu de l'import de les obres d'urbanització, es a dir 25.394.969 Pts, quantitat que s'incorporaria al Pressupost Municipal amb l'objectiu de finançar part de la urbanització dels espais públics de l'àmbit de l'antic PERI de CAN MARFA. Amb l'entrega d'aquest import estarien completament complertes les càrregues urbanístiques de l'àmbit de CAN MARFA.

En base a aquests antecedents i a la petició formulada per SAMATO SA el 15 de maig de 2002, per decret de 27 de juny de 2002, es va requerir a dita societat perque realitzés l'ingrès en efectiu de 152.626,84 euros (equivalents a les 25.394.969 Pts) establint-se així mateix, el retorn simultani dels avals dipositats.

Finalment, l'1 de novembre de 2004, a la vista de que l'Ajuntament no preveia poder realitzar de forma immediata les obres d'urbanització de tot l'àmbit del PERI de CAN MARFA, es va conveniar amb SAMATO SA, el canvi de destinació de l'import ingressat a l'Ajuntament, en els termes següents:

"SAMATO SA, accepta que es destini l'import de 152.626,84 euros, ingressat el mes de maig de 2003, en concepte de despeses d'urbanització de la zona verda del PERI de CAN MARFA, a cobrir altres despeses mes prioritaries i de realització immediata, en el benentès que quan es realitzi la urbanització global de CAN MARFA, no es podrà reclamar cap quantitat a SAMATO SA, qui ja ha complert amb el seu deure d'abonar les quotes urbanístiques que li pertoquen, amb l'ingrés realitzat el mes de maig de 2003".

El document signat l'1 de novembre de 2004, representa una modificació del conveni originari signat l'any 1996, ja que estableix un destí diferent, pactat de mutu acord, de l'import ingressat per SAMATO SA.

Vist l'informe del Servei de Gestió Econòmica incorporat a l'expedient PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció dels següents

A C O R D S :

PRIMER:

Modificar el conveni signat entre l'Ajuntament de Mataró i SAMATO SA l'1 de febrer de 1996 i ratificat pel Ple Municipal en data 8 de febrer de 1996, en el sentit següent:

El PACTE QUART del conveni, queda redactat de la forma següent:

SAMATO SA, accepta que es destini l'import de 152.626,84 euros, ingressat el mes de maig de 2003, en concepte de despeses d'urbanització de la zona verda del PERI DE CAN MARFA, a cobrir despeses mes prioritaries i de realització immediata, en el benentès que quan es realitzi la urbanització global de CAN MARFA, no es podrà reclamar cap quantitat a SAMATO SA, qui ja ha complert amb el seu deure d'abonar les quotes urbanístiques que li pertoquen amb l'ingrés realitzat el mes de maig de 2003.

Quan es faci referència al conveni signat entre l'Ajuntament i SAMATO SA el 8 de febrer de 1996, s'esmentarà que el mateix ha estat modificat i actualitzat pel document signat l'1 de novembre de 2004.

SEGON:

Ratificar el document signat pel Regidor delegat d'Urbanisme i el legal representant de SAMATO SA, l'1 de novembre de 2004, el qual modifica i actualitza l'anteriorment signat l'1 de febrer de 1996.

TERCER:

Notificar els presents acords a SAMATO SA, al Servei de Gestió Econòmica i al Servei d'Obres."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

En aquests moments s'incorpora a la sessió el senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

18 APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MEMÒRIA SOCIAL URBANÍSTICA.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"Per acord de 2 de març de 2006 el Ple de l'Ajuntament va aprovar inicialment la Memòria Social del Pla General d'Ordenació de Mataró, 1996.

En el període d'informació pública obert després de l'aprovació inicial del document de la Memòria Social i el Programa de Participació Ciutadana que l'acompanya, no s'ha presentat cap al·legació.

Aquest document s'ha tramitat conjuntament amb el document de modificació puntual del Pla General "Dotacions d'Habitatge Públic: Colom, Teià, Carlemany, València, Núñez de Balboa, El Verdet, Riera de Figuera Major/ J.M. de Sagarra" i amb el document d'Avanç de Modificació Puntual del Pla General "Eix Herrera".

En el tràmit d'informació pública de la tramitació de les esmentades modificacions puntuals del Pla General s'han presentat al·legacions que incideixen en la regulació de la Memòria Social i que s'han recollit en el document per a la seva aprovació provisional. També s'introdueix un major grau de concreció en la definició dels paràmetres reguladors de les noves dotacions d'habitatges públics. Concretament s'han introduït el següents canvis:

  • Concreció del nombre d'habitatges estimat per a les dotacions d'habitatge públic del carrer Núñez de Balboa i de El Verdet.

  • Incorporació de l'àmbit de l'Eix Herrera en el llistat de nous sectors previstos amb potencial de nous habitatges de protecció i preu concertat.

Per tot el que s'acaba d'exposar i atès el que disposen els articles 58 i 59 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER:

Aprovar provisionalment la Memòria Social Urbanística del Pla General d'Ordenació Municipal de Mataró 1996.

SEGON:

Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic.

TERCER:

Notificar els presents acords a les entitats previstes en el Programa de Participació Ciutadana de la present tramitació."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

19 APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL, RELATIVA AL SISTEMA DE DOTACIONS D'HABITATGE PÚBLIC (INCLUSIÓ DE SET NOUS ÀMBITS).

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Llei 10/2004 de 24 de desembre (de modificació de la Llei 2/2002 de 14/3 d'Urbanisme) pel foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local, en el seu article 1, va introduir una modificació a l'article 34 de la Llei 2/2002, creant un nou sistema urbanístic: el sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics, el qual ha quedat regulat definitivament en el Text Refós de la Llei d'Urbanisme (D.Legislatiu 1/2005 de 26/7).

L'esmentat article 34.3 estableix que el planejament urbanístic general pot preveure com a sistemes urbanístics, reserves de terrenys destinats a habitatges dotacionals públics. Aquest sistema compren les actuacions públiques d'habitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d'assistència o d'emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides. Aquestes polítiques s'han d'especificar en la Memòria Social del planejament urbanístic.

Per acord de 2 de març de 2006 el Ple de l'Ajuntament va aprovar inicialment la Modificació Puntual del Pla General "Dotacions d'habitatge públic: Colom, Teià, Carlemany, València, Núñez de Balboa, El verdet, Riera de Figuera Major/J.M. de Sagarra".

Dins del marc de la Memòria social urbanística que es tramita simultàniament, a l'empara de la nova normativa urbanística transcrita anteriorment, es preveu el canvi de qualificació de diversos sòls d'equipaments públics per passar-los al nou sistema d'habitatges dotacionals públics, justificant-se la necessitat del canvi i les condicions previstes en els articles 34 i 58 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme.

Així doncs, l'objectiu de la modificació del Pla general que es tramita es modificar la qualificació dels set solars d'equipaments que es transcriuran a continuació, distribuïts dins del sòl urbà de Mataró, als barris de l'Eixampla de llevant i de ponent, la Llàntia, Cerdanyola i Figuera Major, qualificats de sistema d'equipaments comunitaris, per qualificar-los de Sistema de dotació d'habitatge públic, (clau DHp).

Els àmbits afectats per la modificació son els següents:

  1. Equipament del Carrer Colon 8, cedit a l'Ajuntament en el desenvolupament del PERI 05 "Sector de Marina de Llevant".
  2. Equipament del Carrer Teià 5-9, al barri de La Llàntia, cedit a l'Ajuntament en l'execució de la Unitat d'Actuació 28 "Carrer Teià".
  3. Equipament del Carrer Carlemany 6-2, al barri de Cerdanyola, cedit a l'Ajuntament en l'execució de la Unitat d'Actuació 03 "Carrer València".
  4. Equipament del carrer València 92, al barri de Cerdanyola, cedir a l'Ajuntament en l'execució de la unitat d'actuació 02 "Carrer Sicília".
  5. Equipament del carrer Fortuny, cantonada amb el carrer Alarcon, cedit a l'Ajuntament en l'execució de la unitat d'actuació del Verdet.
  6. Equipament del carrer Núñez de Balboa 12, cedit a l'Ajuntament en l'execució del PERI del Torrent de Les Canyes .
  7. Equipament del carrer Riera de Figuera Major, entre els carrers Josep Maria de Segarra i Joan Oliver, cedit a l'Ajuntament en l'execució del Pla Parcial de Figuera Major.

En el període d'informació pública obert després de l'aprovació inicial del document de la Modificació Puntual del Pla General sobre dotacions d'habitatge públic i del programa de Participació Ciutadana que l'acompanya, s'ha presentat una al·legació encapçalada per Josep Antoni Coll Martínez i signada per 133 persones més, veïnes de la plaça Joaquim Galí i dels carrers Núñez de Balboa, Miquel Biada i Pizarro.

L'al·legació posa de manifest el seu descontent en relació al projecte municipal de construir un edifici de dotació d'habitatges públics amb 16 habitatges al solar del carrer Núñez de Balboa on ells tenien entès que hi hauria una zona verda o una planta baixa com a màxim.

Com ja es va informar a aquests veïns, en resposta a la seva al·legació, el solar estava qualificat d'equipament i no de zona verda i pel que fa al projecte de dotació d'habitatges públics s'estudiarà per tal de garantir la seva integració a l'entorn i el respecte a les construccions veïnes.

Fruït d'aquesta al·legació, en el document objecte d'aprovació provisional i en la mesura del que ha estat possible per la naturalesa del document, s'han concretat alguns dels paràmetres definits pels nous edificis de dotacions d'habitatge públic. Així doncs, el document presentat per a l'aprovació provisional, concreta el document aprovat inicialment en els següents punts:

DHp Núñez de Balboa.

Es redueix el nombre màxim de plantes permeses de 4 a 5 la qual cosa suposa la reducció del nombre d'habitatges estimat de 16 a 12.

Aquesta modificació es recull a la fitxa normativa escrita i a la fitxa gràfica s'especifiquen les condicions d'ordenació de la nova dotació.

DHp El Verdet

En base a la geometria del solar i a la relació amb les finques veïnes i a l'espera que el futur projecte arquitectònic pugui concretar més aspectes, s'afina el nombre màxim d'habitatges estimat de 30 a 24.

DHp Riera de Figuera Major/ J.M. de Sagarra

S'estableix que caldrà la redacció d'un Pla de Millora Urbana per tal de justificar l'edificabilitat, les condicions volumètriques de la nova edificació i la seva integració a l'entorn.

Per tot el que s'acaba d'exposar vista la normativa urbanística vigent (Text Refós de la Llei d'Urbanisme -D legislatiu 1/2005 de 26/7) ROPOSO al Ple municipal, l'adopció dels següents

ACORDS

:

Primer.-

Aprovar provisionalment la modificació del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, per tal d'incloure en el Sistema de dotació d'Habitatge Públic (DHp), set solars qualificats fins ara de Sistema d'Equipaments Comunitaris i que passaran a ser Sistema de Dotació d'Habitatge Públic.

Segon.-

Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic.

Tercer.-

Notificar els presents acords a les entitats previstes en el Programa de Participació Ciutadana de la present tramitació."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

-Servei de Ciutat Sostenible-

20 APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DE L'ORDENANÇA DE LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

 

Per decret de 5 de maig de 2006 ha estat aprovat l'avantprojecte de modificació de l'Ordenança municipal de llicències urbanístiques.

L'Ordenança actual de l'any 1999 com a recopilació ha estat útil als tècnics que informen les llicències urbanístiques, ha facilitat la tasca d'informació als diversos punts d'atenció ciutadana, i ha permès informar a través de la web, d'una forma no presencial, als agents que intervenen en la construcció.

Des de la seva aprovació s'ha modificat diversa legislació i n'ha sortit de nova, s'han produït canvis d'organització arran de la Carta de Serveis de Llicències, i s'ha incrementat i modificat l'activitat constructiva en el municipi. A més interessa que l'Ordenança reculli la normativa per al foment d'una construcció mes sostenible, i el conveni signat l'any 2005 amb el Gremi de Constructors de col·laboració pel foment de la seguretat, sostenibilitat i qualitat de la construcció.

Les modificacions introduïdes són les relatives a l'adaptació de la Llei 2/2002 d'Urbanisme, actualment refosa en el Decret Legislatiu 1/2005; del Pla director urbanístic del sistema costaner; de la Llei 18/2005 sobre equipaments comercials i Pla municipal d'equipaments comercials; de l'Ordenança municipal sobre la incorporació de sistemes de captació d'energia solar per a la producció d'aigua calenta a edificis i construccions i del Real Decret 314/2006, que aprova el Codi tècnic de l'edificació; del Decret de 161/2001, que modifica el Decret 201/1994, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció; i d'altres ordenances municipals o plans directors del municipi que afecten a la via pública.

També recull els nous canvis d'organització i de millora d'eficiència d'alguns processos, corregeix errors o reiteracions, i complementa la normativa sobre contaminació acústica.

La modificació de l'Ordenança ha estat traslladada als grups municipals als efectes de presentació d'esmenes.

Vistos els informes precedents; l'article 73.10 Reglament Orgànic Municipal; els articles 22, 49, 65 i 70 de la Llei 7/1985 Reguladora de les bases de règim local; i l'article 162 de la Llei 8/1987 Municipal i de règim local de Catalunya.

Per tot això proposo al Ple de l'Ajuntament l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S

Primer.-

Aprovar inicialment la modificació de l'Ordenança municipal de Llicències urbanístiques.

Segon.-

Obrir un termini d'informació pública, pel termini de trenta dies, perquè puguin presentar-se reclamacions i suggeriments.

Tercer.-

Considerar aprovada definitivament l'Ordenança en cas de no presentar-se reclamacions ni suggeriments."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia l'abstenció prudent de la seva formació en espera de la resolució d'algunes al·legacions presentades.

El senyor Arcadi Vilert diu que això no pot ser perquè tot just s'obre ara el període d'informació pública i cal veure encara quines seran les al·legacions que es presentin, si se'n presenten.

El senyor Paulí Mojedano rectifica dient que té constància que es presentaran al·legacions.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recull la postura del PP i procedeix a la votació.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

21 CANVI DE REPRESENTANT DELS ESTUDIANTS A PROPOSTA DEL CONSELL ESCOLAR MUNICIPAL AL CONSELL PLENARI DE L'INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ.

El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent, i vol fer constar expressament la dedicació del Sr. Vives al càrrec, que deixa per raons de salut.

"Relació de fets

  1. L'Institut Municipal d'Educació de Mataró és un organisme autònom constituït per a la gestió, organització i administració de les competències municipals en matèria d'educació.
  2. L'article 3 dels Estatuts de l'Institut Municipal d'Educació (IME) enumera com a òrgans de govern, d'administració i de gestió de l'IME el Consell Plenari, la Junta Executiva, la Presidència, la Vicepresidència i la Direcció.
  3. L'article 4 dels Estatuts de l'IME estableix que el Consell Plenari assumeix el govern i la gestió superior de l'IME, i és nomenat pel Ple de l'Ajuntament de Mataró. El Consell Plenari està format per una presidència, per vocals i per una sèrie de membres del Consell amb veu però sense vot.
  4. L'article 4 dels Estatuts de l'IME estableix, entre els vocals que formen part del Consell Plenari i que han de ser nomenats pel Ple de l'Ajuntament:
  5. Un Vocal en representació dels estudiants a proposta del Consell Escolar Municipal.

  6. L'article 5è dels Estatuts de l'IME estableix que el Ple de l'Ajuntament podrà acceptar la renúncia i/o substitució de qualsevol dels vocals del Consell per dimissió de la persona interessada, quan l'organisme que els va elegir hagi proposat un nou nomenament o quan deixin de representar l'òrgan pel qual varen ser elegits.
  7. El 24 de novembre de 2005, el secretari del Consell Escolar Municipal va presentar un escrit amb la proposta de nomenament de la Sra. Anna Maria Martínez Rosselló en substitució del Sr. Joaquim Vives Carós.

Per tot el que s'ha exposat, proposo que el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

  1. Nomenar com a vocal del Consell Plenari de l'IME a proposta del Consell Escolar Municipal a la Sra. Anna Maria Martínez Rosselló en substitució del Sr. Joaquim Vives Carós, com a representant dels estudiants.
  2. Notificar aquest acord a les persones interessades.
  3. Donar compte d'aquest acord en el proper Consell Plenari de l'IME."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

En aquests moments s'incorpora a la sessió la senyora Maria José Recoder, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.

-Servei de Benestar Social-

22 RATIFICACIÓ DECRET SOBRE ADHESIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ A L'OBSERVATORI EUROPEU DE CIUTATS I POBLES PER A TOTHOM.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, presenta a ratificar el següent Decret :

"Per decret número 3662/2006, de 20 d'abril, s'ha aprovat l'adhesió de l'Ajuntament de Mataró a l'Observatori europeu de ciutats i pobles per a tothom

Per la naturalesa d'organització supramunicipal de l'Observatori europeu de ciutats i pobles per a tothom, correspon al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'aprovació de l'adhesió a l'Observatori esmentat.

En el mateix decret es justifica l'aprovació per raó d'urgència i es disposa la ratificació per part del Ple de l'Ajuntament.

En conseqüència, el sotasignat conseller delegat de Benestar Social, proposa al Ple l'adopció del següent acord:

Primer.- Ratificar el decret número 3662/2006, de 20 d'abril , que en resol el següent:

"Relació de fets

1. Per acord de Ple d'1 de desembre de 2005 es va aprovar la proposta de resolució que van presentar tots els grups municipals amb motiu del dia internacional i europeu de les persones amb discapacitat, en la qual, entre altres, s'acordava iniciar els treballs perquè l'Ajuntament de Mataró s'adherís a l'Observatori Europeu Ciutats i Pobles per a Tothom.

2. L'Observatori Europeu Ciutats i Pobles per a Tothom (en endavant, Observatori) és una eina eficient per conèixer, avaluar i informar sobre la situació de les ciutats europees i intercanviar experiències encaminades a aconseguir que la interacció entre la ciutat i tots els seus habitants sigui més amable i afavoreixi l'evolució positiva de les persones amb discapacitat.

3. El nou model de ciutat promogut per l'Observatori es basa en els criteris marcats per la "Declaració de Barcelona: La ciutat i les persones amb disminució" promulgada l'any 1995 en el marc del Congrés Europeu que es va fer a Barcelona amb aquest nom.

Fins ara, s'han adherit a la Declaració de Barcelona gairebé 400 ciutats europees.

4. Els objectius d'aquest Observatori són:

  1. Construir un model europeu de ciutat en el que la societat es pugui desenvolupar d'una manera justa, respectuosa, solidària i sostenible.
  2. Potenciar la participació ciutadana i treballar per aconseguir que la ciutat sigui l'entorn en el que totes les persones puguin conviure, formar-se, treballar i desenvolupar-se personalment amb un respecte total a la diversitat.
  3. Conèixer la situació de les ciutats amb relació a l'accessibilitat.
  4. · Recollir i analitzar la informació sobre l'estat de les ciutats.

    · Observar l'evolució de cada ciutat.

  5. Promoure l'intercanvi d'experiències entre les ciutats, per tal d'afavorir el desenvolupament de les polítiques més adients.
  6. · Difondre les bones pràctiques desenvolupades per les ciutats en els diferents àmbits d'actuació.

    · Crear espais de debat per a les administracions i les entitats implicades.

  7. S'estableixen dues categories de membres d'aquest Observatori: la ciutat adherida i l'entitat col·laboradora. Podran ser ciutats adherides els ajuntaments o les administracions locals als quals interessi desenvolupar polítiques de millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.
  8. Pel funcionament de l'Observatori es constitueix una estructura formada per un Consell General, un Consell Consultiu i una Secretaria.
  9. D'acord amb el calendari de constitució de l'observatori i atès el calendari previst de convocatòria del Ple de l'Ajuntament, cal procedir per urgència a la seva aprovació.

Per tot el que s'ha exposat i en virtut de les competències delegades per resolució d'alcaldia de data 11 de maig de 2004, RESOLC:

  1. Aprovar l'adhesió de l'Ajuntament de Mataró a l'Observatori europeu de ciutats i pobles per a tothom com a ciutat adherida.
  2. Notificar aquesta resolució a l'Institut Municipal de persones amb disminució de l'Ajuntament de Barcelona, com a entitat coordinadora de l'Observatori.
  3. Ratificar aquesta resolució pel Ple de l'Ajuntament de Mataró"

Segon.- Notificar aquest acord a l'Institut Municipal de persones amb disminució de l'Ajuntament de Barcelona, com a entitat coordinadora de l'Observatori ."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

-Servei de Salut Pública i Consum-

23 ADHESIÓ A LA XARXA LOCAL DE PREVENCIÓ DE DROGODEPENDÈNCIES.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, presenta la proposta següent :

"El passat 15 de març va tenir lloc l'acte de presentació de la Xarxa Local de Prevenció de Drogodependències. L'Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, amb l'objectiu de possibilitar l'enfortiment del compromís preventiu dels ens locals en matèria de drogodependències, crea la Xarxa a partir del treball realitzat durant l'any 2005 pel grup de pre-xarxa format per tècnics representants de 72 municipis i 6 entitats del sector.

En el transcurs de l'acte de presentació, el Sr. Oriol Batista i Gázquez €Regidor de Benestar Social, Salut i Consum- i en representació de l'Ajuntament de Mataró, va manifestar el seu interès per adherir-s'hi, comprometent-se a proposar i impulsar l'adhesió efectiva de l'Ajuntament de Mataró que ja havia participat en el grup de la pre-xarxa.

Els objectius fundacionals de la Xarxa Local de Prevenció de Drogodependències són:

  • Facilitar la implementació i el desenvolupament de serveis i programes de prevenció comunitària de drogodependències en el món local.
  • Desenvolupar la qualitat de les actuacions en prevenció posant l'accent per situar a la ciutadania en el centre del disseny i execució dels programes.
  • Potenciar el foment de l'equitat en serveis i programes de prevenció comunitària de drogodependències per a tota la ciutadania de la província.
  • Incorporar els diferents actors socials relacionats amb la prevenció de drogodependències.
  • Avançar en l'homogeneïtzació dels sistemes de gestió en el conjunt del territori, tenint en compte la realitat de cada ens local.
  • Gestionar de forma participada el coneixement mitjançant el desenvolupament conjunt en temes de formació, innovació, tractament de la informació, protocols, avaluació, etc.

Per tot el que s'ha exposat el sotasignant proposa que el Ple adopti la resolució següent:

1.- Adherir-se a la Xarxa Local de Prevenció de Drogodependències, acceptant el protocol de composició, funcionament i compromisos d'aquesta xarxa, un exemplar del qual consta unit a l'expedient.

2.- Designar el Sr. Oriol Batista i Gázquez com a responsable polític, i la Sra. Assumpta Lluch Cornellas com a responsable tècnic municipal per a participar a la Xarxa.

3. Notificar aquest acord a la Presidenta Delegada de l'Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona."

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, afirma que participa en el Pla Municipal de Drogodependència com a membre de l'associació a la qual pertany i, des d'aquesta posició, considera que es tracta d'una bona proposta per continuar treballant. Aquesta adhesió contribuirà a fomentar la informació i els recursos destinats a aquesta causa.

Aprofita l'avinentesa per felicitar tant el regidor com els tècnics que hi participen perquè des de fa anys estan realitzant una tasca molt important, alhora silenciosa i sistemàtica, de prevenció de drogodependències.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que a la comissió informativa pertinent van explicar que la seva formació estaria totalment d'acord amb l'adhesió, per acord amb els objectius, però s'hi abstindran pel nomenament polític que es fa.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

-Patronat Municipal d'Esports-

24 - CANVI DE REPRESENTANT DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA AL CONSELL PLENARI DEL PATRONAT MUNICIPAL D'ESPORTS.

El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Joventut i Esports, presenta la proposta següent, i agraeix els serveis prestats de la persona que cesa.

"Vista la comunicació del grup municipal del Partit Popular notificant el canvi de representant al Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports. Vist l'informe del Director del Patronat sobre el procés que es va seguir per nomenar els membres del Consell Plenari i tenint en compte el que disposa l'article 5è dels Estatuts de l'esmentat organisme, es proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents,

ACORDS:

  1. Acceptar el canvi de representant del grup municipal del Partit Popular, Sr. Alejandro Vicente Visay, al Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports.
  2. Nomenar com a representant del grup municipal del Partit Popular al Consell Plenari del Patronat Municipal d'Esports al Sr. Andreu Buxeda Ortí.
  3. Notificar els presents acords a les persones interessades."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

-Secció de Civisme i Cooperació-

25 ADHESIÓ A LA XARXA PER LA COMPRA PÚBLICA ÈTICA.

La senyora Maria Rosa Cuscó, consellera delegada de Participació, Cooperació Internacional i Dona, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

En el món més de 250 milions d'infants menors de 14 anys treballen: 17 milions en Amèrica Llatina, 80 Milions en Àfrica i 153 milions a Àsia; l'ocupació no és accessible a tothom, sobretot per les persones discapacitades i malauradament no sempre es respecten els drets fonamentals dels treballadors recollits en la Declaració de l'Organització Internacional del Treball relativa als principis i drets fonamentals en el treball i el seu seguiment, que són:

  • Llibertat d'associació i la llibertat sindical i el reconeixement efectiu del dret de negociació col·lectiva.
  • L'eliminació de totes les formes de treball forçós o obligatori
  • L'abolició efectiva del treball infantil
  • L'eliminació de la discriminació en matèria d'ocupació

I donat que la compra de productes i la contractació de serveis de la pròpia administració poden contribuir de manera efectiva a posar en pràctica un comerç més responsable que garanteix la defensa dels drets dels treballadors i treballadores.

Per tot el que s'ha exposat la sotasignant proposa que el Ple adopti la resolució següent:

Primer.- Adherir-se a la Xarxa de Compra Pública Ètica per a contribuir a l'acompliment dels drets fonamentals en el treball tot fomentant la compra pública ètica en la contractació de serveis i la compra de productes, amb la introducció paulatina de criteris ètics i socials en determinades compres i contractacions.

Segon.- Difondre el valor de la contractació pública ètica entre els treballadors i treballadores municipals.

Tercer.- Informar als proveïdors i sensibilitzar a la ciutadania en general sobre els valors de la compra ètica.

Quart.- Comprometre's a participar en les reunions de coordinació de la Xarxa per la Compra Pública Ètica.

Cinquè.- Comunicar aquest acord a la Xarxa per la Compra Pública Ètica, al Servei de Compres i Contractacions de l'Ajuntament de Mataró i als Organismes Autònoms Municipals."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26)

JUNTA DE PORTAVEUS

26 PRENDRE CONEIXEMENT DE LA RENÚNCIA PRESENTADA PEL SR. GENÍS BARGALLÓ I CHECA A L'ACTA DE REGIDOR D'AQUEST AJUNTAMENT.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"El regidor municipal Sr. Genís Bargalló i Checa ha presentat en data 29 de maig de 2006 la renúncia a l'acta de regidor d'aquest Ajuntament.

En virtut del que disposa l'article 9 del Reglament d'Organització i Funcionament de les entitats locals, la renúncia ha de fer-se efectiva per escrit davant el Ple de la Corporació, a qui correspondrà prendre raó de la mateixa.

A la vista de l'exposat es proposa al Ple municipal l'adopció del següent acord :

Primer.-

Prendre coneixement de la renuncia presentada pel Sr. Genís Bargalló i Checa al càrrec de regidor d'aquest Ajuntament.

Segon.-

Sol·licitar a la Junta Electoral Central que proveeixi la vacant de regidor que resulti de la candidatura electoral del partit Esquerra Republicana de Catalunya € Acord Municipal (ERC-AM) a les Eleccions Municipals de 2003."

El senyor Genís Bargalló, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, explica que divendres passat va fer pública la seva voluntat de renúncia del càrrec de regidor de l'Ajuntament de Mataró, dilluns ho va comunicar oficialment a la Junta del Govern Local, a la Junta de Portaveus i, per carta, al Sr. Alcalde i, a dia d'avui, es fa efectiva la seva dimissió en el si del Ple municipal.

Els motius que han portat el Sr. Bargalló a prendre aquesta decisió són estrictament personals, de caràcter professional, vinculats a la seva activitat privada. Se li ha presentat una oportunitat laboral que no es pot deixar perdre i que és incompatible amb l'activitat política i responsabilitat de govern que ha estat assumint fins a dia d'avui.

Per respecte a la voluntat dels ciutadans votants d'ERC, el Sr. Bargalló dóna el relleu del seu càrrec a una persona que pot exercir aquesta responsabilitat en la defensa dels seus interessos i del partit en l'Ajuntament de Mataró.

D'altra banda, aprofita l'avinentesa per donar les gràcies a tots els treballadors i treballadores del consistori, molt especialment al personal de Prohabitatge, que l'han ajudat a desenvolupar la seva activitat diària.

Agraeix també la col·laboració dels companys regidors i regidores amb qui, independentment del color polític, ha compartit moments importants que l'han enriquit enormement.

Finalment, agraeix als alcaldes de Mataró, Manuel Mas, que va confiar en ell per a desenvolupar tasques de Govern, i Joan Antoni Baron, que va continuar confiant en la seva feina i de qui sempre ha tingut el suport necessari.

En definitiva, el Sr. Bargalló diu que ha estat un gran honor representar els ciutadans de Mataró durant aquests tres anys a l'Ajuntament i haver-hi portat ERC, per primera vegada l'Ajuntament des de la època de la República.

La senyora Maria Rosa Cuscó, regidora del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, manifesta la seva tristor pel fet que el company Bargalló deixi el consistori i li agraeix el suport rebut per ell al llarg d'aquest any gairebé des que ella també en forma part.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, expressa l'agraïment del seu grup a la tasca de dedicació pública del Sr. Bargalló, malgrat totes les discussions que puguin haver mantingut tots dos al llarg d'aquests tres últims anys. El debat polític és així. De tota manera, gairebé sempre s'han pogut assolir acords i la prova d'això són les mesures de govern que s'han anat prenent.

El Sr. Graupera explica que el Sr. Bargalló, el passat divendres, li va fer saber que per motius estrictament professionals deixava el càrrec i es congratula perquè ho fes d'una manera, tant pel que fa al fons com a la forma, impecable.

Com a cap del partit d'ERC, en el moment de la renúncia del Sr. Bargalló, el Tripartit es va reunir per a valorar la nova situació i tothom ha estat d'acord en no modificar en cap sentit la bona marxa de l'acord de govern de les tres formacions.

Finalment, el Sr. Graupera reitera el seu agraïment a la tasca duta a terme fins ara i desitja sort al Sr. Bargalló en aquesta nova trajectòria professional.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa el seu convenciment que a la vida hi ha una llei universal que regeix tot allò que ens envolta i fa que al final tot torni a un cert equilibri. De ben segur, aquest moment trist es veurà compensat per un futur professional encara més brillant per al Sr. Bargalló.

De la mateixa manera, les discrepàncies polítiques entre PP i ERC s'han vist compensades per una bona relació personal entre els membres d'ambdós partits i, per això, es mostra agraït.

No obstant això, el Sr. Mojedano recorda que quan ERC va entrar a governar, el PP hi va veure més un interès partidista per part dels socialistes que no pas un veritable interès en benefici de la ciutadania i que provocaria l'increment d'un seguit de carteres no necessàries, entre d'altres. El pas del temps ha demostrat que a aquest Govern, que ha patit certes crisi, li manca continuïtat justament ara que és un moment de presa de decisions transcendents per a la ciutat. Ha estat un Govern marcat per la provisionalitat i la incertesa, com han demostrat alguns canvis de cartera, per exemple, fet que ha provocat que el Tripartit, i l'Alcalde com a primer responsable, s'hagi dedicat més a resoldre els problemes interns que no pas a governar. Però, això, en tot cas ja ho valorarà la ciutadania en les properes municipals d'aquí a un any.

Cal establir un projecte de ciutat amb objectius clars, sobretot amb una concertació imprescindible amb els agents econòmics i socials; alhora, convé donar a la ciutadania una sensació de confiança que avui dia ha perdut.

Finalment, el Sr. Mojedano agraeix de nou la tasca del Sr. Bargalló a l'Ajuntament.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, comença preguntant al Sr. Alcalde, irònicament i arran de les intervencions anteriors, si és moment de fer debat polític o simplement agrair la feina feta al Sr. Bargalló.

Cal fer una diferenciació, el Sr. Esperalba explica que, d'una banda, CiU ha estat força crítica amb la gestió del Sr. Bargalló en general però admet que el Pla de l'Habitatge que ha consensuat just abans de la seva marxa és digne de reconeixement. De l'altra, hi ha la persona del Sr. Bargalló, no el polític, i com a tal, cal desitjar-li el millor en aquesta nova etapa professional, independentment de les desavinences que s'hagin pogut donar en el context del decurs polític, fins i tot aquelles que hagin pogut acostar-se més al pla personal. Per aquestes últimes, el Sr. Esperalba es disculpa.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, agraeix la tasca feta pel regidor Bargalló i per la seva dedicació. Segurament no podran agrair-li mai prou el seu pas pels afers públics en benefici dels ciutadans, com demostra el Pla de l'Habitatge, consensuat amb totes les forces polítiques, i que portarà, sens dubte, el seu nom i cognom.

Alhora, el Sr. Bassas li desitja sort en la vida, especialment en aquesta nova etapa professional.

És cert que la decisió de renúncia del Sr. Bargalló ha generat una reunió del Tripartit per analitzar la nova situació, però no ha provocat cap mena de desestabilització. S'ha pres la decisió que es produeixi el relleu del regidor sortint amb la màxima celeritat, sense que s'aturi el ritme de govern, ara que s'acaben d'aprovar decisions importants, com la que fa referència a la neteja de la ciutat, i que el Pla de l'Habitatge està en marxa.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, expressa el seu més gran respecte personal per la decisió presa pel Sr. Bargalló, després d'haver decidit dedicar una part de la seva vida a fer política, i li agraeix la feina feta durant aquest temps. El balanç és prou interessant i deixa el Pla de l'Habitatge i el Pacte per l'Habitatge, una voluntat clara de consens, a més fent-se seva una proposta del PP.

En referència a la intervenció del Sr. Mojedano, el Sr. Alcalde li recorda que, en darrer terme, els ciutadans són qui passen comptes per la gestió feta, no per allò que s'ha dit i, afortunadament, tot allò que ha fet aquest Govern està escrit des del primer dia, gràcies a l'acord de govern assolit entre PSC-ICV/EUA-ERC. Per tant, seran ells qui decidiran si ha valgut la pena tot allò aconseguit durant el mandat i si en recolzen la renovació al capdavant de l'Ajuntament de Mataró.

Finalment, el Sr. Alcalde reitera el seu respecte, felicitació, agraïment i amistat cap a la persona del Sr. Genís Bargalló, malgrat les desavinences puntuals que hi hagi pogut haver.

A continuació abandona la sessió el senyor Genís Bargalló i Checa.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

27 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS SOCIALISTA, CONVERGÈNCIA I UNIÓ I D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-ESQUERRA ALTERNATIVA, PER PROMOURE LA PARTICIPACIÓ EN EL REFERÈNDUM PEL NOU ESTATUT DE CATALUNYA.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta de resolució següent :

"El Ple del Congrés dels Diputats va aprovar el dijous 30 de març el projecte de reforma de l'Estatut de Catalunya. El text acordat per la Comissió Constitucional i la Delegació del Parlament va obtenir el suport del 54,8 per cent dels diputats presents en la votació. I finalment, el passat 10 de maig va ser ratificat al Senat. Ara s'obre el procés pel qual la ciutadania de Catalunya serà cridada a pronunciar-se a través del preceptiu referèndum.

El Nou Estatut aprovat al Congrés suposa un canvi substancial respecte l'Estatut de1979:

1. El nou Estatut reconeix la singularitat nacional de Catalunya i els seus drets històrics, i garanteix la màxima protecció i projecció de la llengua i cultura catalanes. Suposa un salt endavant en drets lingüístics i estableix que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen el dret a usar la llengua que lliurement escullin, i el deure de conèixer tant el castellà com el català.

2. El nou Estatut s'ocupa dels problemes que més preocupen a la ciutadania. El nou Estatut dóna capacitat a la Generalitat per treballar en aquells àmbits que més preocupen als ciutadans de Catalunya, com ara l'ocupació, la seguretat, la immigració i els permisos de treball dels treballadors estrangers. Incorporant noves competències i millorant les que ja tenim serà possible treballar pel benestar i el progrés del país. El nou Estatut permetrà decidir des de la proximitat sobre allò que afecta als catalans. D'aquesta manera, la Generalitat tindrà competències sobre els trens de rodalies, les beques de l'ensenyament obligatori o les inspeccions laborals que més s'adaptin a la nostra realitat.

3. El nou Estatut incorpora un sistema de finançament transparent, just i solidari, que ens aporta els recursos necessaris per a construir una societat més pròspera i cohesionada. Amb un finançament adequat podrem tenir l'educació, la sanitat, les infrastructures, la formació, les noves tecnologies i els estímuls que necessitem per fer una Catalunya econòmicament competitiva i amb una polítiques socials potents. El nou sistema de finançament aporta més recursos per Catalunya i, alhora, incrementa la nostra capacitat de decisió. Es tracta, doncs, d'un canvi tant quantitatiu com qualitatiu.

En relació als antecedents exposats els sotasignants proposem al ple l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Des de l'ajuntament de Mataró es promourà la participació en el referèndum de l'Estatut, amb l'explicació del seu contingut, dins els límits que marca la legislació vigent.

Segon.-

Es comunicarà l'adopció d'aquests acords al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, al Congrés dels Diputats, al Senat, a l'Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya. "

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, creu que promoure el vot de la ciutadania és legítim en general, però, en aquest cas concret, l'abstenció, si es donés, caldria interpretar-la també com a una possible postura de contingut polític.

A més, no es pot oblidar que la Junta Electoral Central, en sessió de 24 de maig de 2006, va acordar declarar que l'art. 51 de la Llei Orgànica de Règim Electoral General era d'aplicació directa en la campanya institucional al present procés de referèndum, raó per la qual l'esmentada campanya s'ha de limitar exclusivament a facilitar informació als ciutadans sobre la data de votació, el procediment i els requisits i tràmits del vot per correu. Per tant, la doctrina de la Junta Electoral Central és ben clara i no permet fer campanyes institucionals que incitin a la participació en el referèndum. És a dir, l'acord que es podria adoptar ara en sessió plenària, seria il·legal, contrari a dret.

El Sr. Mojedano emplaça el Sr. Secretari a aclarir la legalitat o no d'aquest acord o un informe que ho aclareixi.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que es tracta d'una proposta de resolució feta en el marc de la legislació vigent.

La senyora Maria Rosa Cuscó, regidora del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, manifesta que el seu partit no comparteix la proposta de resolució en la seva totalitat.

El nou Estatut aprovat al Congrés suposa un canvi però és petit i, en absolut, substancial respecte de l'anterior.

El nou Estatut inclou referències a la singularitat nacional de Catalunya, però no accepta res que no estigués idènticament redactat a l'art. 1r de l'Estatut de l'any 79. La definició de Catalunya com a nació ha desaparegut del redactat final tot esmentat que "el Parlament de Catalunya ha definit majoritàriament Catalunya com a una nació" i, en la mateixa línia, els drets històrics de la comunitat esdevenen encotillats i accessoris per aquesta mateixa Constitució.

Quant a la llengua catalana, també hi ha pocs avenços significatius. Allò important hagués estat la igualtat de drets dels ciutadans davant de totes les administracions públiques a Catalunya. Amb el redactat actual proposat només s'obliga les administracions públiques de Catalunya i n'estan exclosos els funcionaris de les altres administracions de l'Estat. Amb les addicions incorporades, tots els artesans que distribueixen els seus productes al nostre territori hauran de sotmetre's a una obligació d'etiquetar en castellà que abans no hi era. És a dir, en castellà obligatòriament. Per descomptat, la llengües occitana i aranès perden la condició de nacionals i esdevenen una raresa.

Pel que fa als continguts de l'Estatut en relació a d'altres qüestions, tracta els temes de manera accessòria i estableix l'assumpció de poques noves competències per a Catalunya. No s'ha pogut assolir la gestió dels recursos i polítiques dels béns reguladors de treball i en seguretat se segueix en mans de l'administració central sense increment de competències. Pel que fa a immigració, en relació amb l'arribada d'immigrants €que és la part decisòria€ des de Catalunya no s'hi pot fer-hi res. Tampoc es tindran competències exclusives sobre les xarxes de rodalies, com sí que passava amb l'anterior Estatut.

Aquest Estatut tampoc incorpora un sistema de finançament transparent, ni just, ni solidari. No és transparent perquè no es basa en les balances fiscals, permanentment ocultes des de Madrid. No és just perquè es basa en l'expoliació sistemàtica, tal com demostren les anàlisi i els estudis realitzats per professionals com el Sr. Tremosa i el Sr. Castells. I tampoc és solidari perquè no es basa en la voluntarietat: un és solidari quan sap del cert de què es disposa i quan pot donar als altres, en funció d'allò que tinguin o no aquests altres.

Ningú ni el mateix President del Govern central en el recent debat de política general ha estat capaç de quantificar aquests recursos que es diu que aporta de més aquest nou Estatut. Tothom sap, però ho amaguen, que el nou Estatut no compta amb un sistema clar per proporcionar recursos addicionals nets a Catalunya, però en canvi sí te que té clars quins mitjans es poden drenar d'uns increments reduïts i hipotètics de finançament. Les pensions patiran retallades, l'economia productiva no es podrà incentivar com cal, la sanitat continuarà deficitària i les infrastructures continuaran sent finançades pels catalans, fins i tot, l'aeroport només servirà per anar a Àsia i Amèrica, perquè per a la resta de vols caldrà fer escala a Madrid: Ibèria pretén retirar les seves línies no rendibles, etc.

ERC no pot votar favorablement a aquesta proposta de resolució que fa referència a perquè cal votar sí, tot i que respecte als acords per promoure la participació ciutadana en el Referèndum, sí que hi estarien d'acord. En definitiva, ERC, per aquesta doble circumstància, prefereix abstenir-s'hi.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, comença dient que s'han abocat afirmacions que no són certes i que potser val la pena matisar-ne alguna.

En primer lloc, aquest Estatut sí que recull la singularitat de Catalunya i sí que s'obliga als funcionaris d'altres administracions a conèixer i parlar el català, així com donar-li valor jurídic en qualsevol instància judicial. D'altra banda, afirmar que no es podran cobrar pensions o que no es podrà finançar la sanitat és una barbaritat, perquè justament el pagament de pensions està garantit a través del Pacte de Toledo i la sanitat també es va garantir prèviament a l'Estatut.

No es pot negar que aquest text suposa un gran avenç per Catalunya i també suposa un augment de la capacitat financera del país tenint en compte les inversions reals que es rebran en els propers 7 anys.

No s'hi val a continuar utilitzant arguments mancats de fons, o conservadors, a fi que l'Estatut no tiri endavant, a més perquè els catalans saben allò que volen i, de ben segur, així ho demostraran el proper 18 de juny quan surtin a votar.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, creu que no és el moment per debatre les virtuts o defectes de l'Estatut a aquestes alçades tan properes de la data de la votació pel Referèndum. D'allò que es tracta és aconseguir que l'Ajuntament de Mataró desitgi i estimuli al màxim la participació ciutadana.

La campanya electoral comença d'aquí a un parell d'hores i aleshores sí que serà el moment que cadascú defensi la seva posició, però aquest no és el moment per fer-ho.

El senyor Paulí Mojedano dóna la raó al Sr. Graupera en tant que no es tractava d'establir un debat sobre l'Estatut.

Pel que fa a la intervenció del Sr. Bassas, el Sr. Mojedano li diu que el més conservador de tots els presents al Ple és justament ell i no el PP, probablement perquè els socialistes estan conservant la ciutat en formol.

D'altra banda, afegeix que les paraules de la Sra. Cuscó han deixat en evidència el grup socialista perquè moltes de les coses que ella ha defensat avui, les havien defensat ells en el seu moment.

Per últim, el Sr. Mojedano reitera que l'acord que s'està a punt d'adoptar avui és il·legal i, per aquest motiu, sol·licitaran un informe jurídic. Hi votaran contràriament.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, entén que la il·legalitat o no il·legalitat haurà de girar entorn a les accions que es prenguin per a explicar-ne el contingut i no els acords que es prenguin en si mateixos.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

Abstencions: 1, corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.

PRECS I PREGUNTES

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 28 i 40 per venir referits a temàtiques coincidents.

28 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA MANIFESTACIÓ D'UN GRUP ANTISISTEMA EL PASSAT DISSABTE 6 DE MAIG.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya,

"Dissabte 6 de maig, un grup d'okupes van manifestar-se pels carrers del centre de la ciutat per protestar contra el desallotjament d'una part d'aquest grup de la Drogueria. La protesta a peu va anar acompanyada de pintades a diversos immobles de la ciutat, tant públics com privats, així com d'enganxada de cartells al mobiliari urbà i el tall de la carretera nacional.

La protesta va tenir lloc un dissabte a la tarda, un dia en el que el carrers del centre tenen un moviment important de persones per la seva activitat comercial i d'esbarjo i per aquest motiu va originar una important sensació d'inseguretat i d'impunitat, més tenint en compte que les forces de l'ordre públic no van intervenir en cap moment per evitar els actes de vandalisme. Des del Grup Popular no volem qüestionar l'actuació de la policia, però sí dels màxims responsables de seguretat a la ciutat, l'Alcalde de la ciutat i el Regidor Conseller-Delegat de Seguretat i Prevenció Sr. Ramon Bassas, ja que aquests fets creiem que es podrien haver previst i evitat perquè la manifestació s'havia anunciat feia dies mitjançant cartells.

Arrel d'aquests fets, l'Alcalde Baron i el Sr. Bassas van declarar que havia estat millor no intervenir policialment per fer-ho posteriorment per la via judicial. Tot i això, dijous 10 de maig durant l'acte de la Policia Local l'Alcalde va prendre el compromís públic de no tolerar que l'espai públic de la ciutat pugui ser ocupat i aprofitat per determinats sector de la ciutat per coartar la llibertat o disminuir la seguretat de la globalitat dels ciutadans.

Afortunadament no ens trobem en un país on la seguretat i la llibertat de les persones es refereixi únicament a que la seva vida pugui estar en perill. I des del Grup Popular creiem que dissabte 6 de maig es va atacar i es va posar en entredit la seguretat i llibertat de les persones des del moment en que les propietats d'algunes persones van ser atacades i que molts ciutadans/es no van poder gaudir de l'espai públic amb tranquil·litat i no es va fer cap tipus d'actuació per evitar-ho.

Aquestes actuacions vandàliques desafortunadament ja han tingut nombrosos precedents que tots coneixem. I pensem que el no haver actuat amb contundència contra elles en el seu moment podria tenir la seva justificació en algun cas concret, però no creiem que hagi ajudat a dissuadir als autors de repetir actes d'aquest tipus (pintades al despatx de l'Alcalde, la festa de cul d'any amb destrossa de mobiliari urbà i molèsties als veïns, el "botellón" als entorns de la fàbrica ocupada de Rocafonda, els Maulets pujant al balcó de l'Ajuntament, els reiterats atacs els darrers anys a la seu del PPC de Mataró, etc.)

Tot plegat ens fa demanar-nos quins límits ens hem de posar per prendre alguna mesura en casos com aquest en que es posen en entredit les regles de convivència que garanteix el nostre sistema legal de llibertats així com els drets dels ciutadans/es.

PREGUNTA

  1. Considera el Govern Municipal que durant la manifestació del 6 de maig es va posar en perill la llibertat i seguretat pública? Entraria dins de les actuacions que l'Alcalde va qualificar com que "no es toleraran"?
  2. Existeix algun tipus de protocol per actuar en situacions com aquestes o similars o senzillament depèn del que puguin valorar els agents en el mateix moment com es podria despendre del que va dir el Regidor de Seguretat Sr. Bassas?
  3. Quina justificació pot oferir el Govern Municipal als ciutadans/es que han patit les conseqüències dels atacs i que han vist les seves propietats atacades?
  4. Quina és la feina de l'autoritat pública de la ciutat en qüestions de seguretat? Quin és el paper de la regidoria de Via Pública i del seu màxim responsable si al final la decisió d'actuar o no depèn dels agents policials, tal i com ha afirmat el Sr. Bassas?
  5. Té identificada la Policia a l'autor o autors de les pintades? S'ha iniciat alguna acció judicial al respecte?"

40 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS FETS OCORREGUTS A MATARÓ LA TARDA DEL PASSAT DIA 6 DE MAIG.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"La tarda del dissabte 6 de maig, un grup de joves que probablement pertanyien al "moviment okupa", després de concentrar-se a la plaça Gran, van passejar-se pel centre de la ciutat pintant façanes i fent destrosses en el mobiliari urbà.

Malgrat expressar posicionament diferenciats pel que feia a l'actuació dels cossos de seguretat, la Junta de Portaveus celebrada el dilluns següent, va elaborar un comunicat conjunt condemnant els atacs rebuts a la via pública i a façanes d'immobles, comprometent-se a posar-se a disposició de l'Administració de Justícia per què aquesta emprengui les decisions oportunes que portin als responsables d'aquests actes vandàlics a respondre pels fets dels quals en són responsables i personar-se com a acusació particular en aquest cas, amb la seguretat que farà tot el que sigui a les seves mans per què fets com aquests no tornin a ocórrer.

Atès tot el que s'ha exposat, aquest grup municipal presenta les següents

PREGUNTES:

Primer.-

Quin ha estat el resultat de les diligències efectuades per la Policia Local i els Mossos d'Esquadra? A quantes persones, autors del fets succeïts, es va poder identificar?

Segon.-

Quin ha estat el cost dels danys causats a la propietat privada i a béns públics?

Tercer.-

S'ha personat, l'Ajuntament de Mataró, com a acusació particular en aquest cas?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, comença recordant que es tracta d'un cas les diligències del qual encara no estan tancades i, per tant, cal ser prudents a l'hora d'informar-ne. Es mostra disposat a donar les explicacions corresponents en comissió informativa.

Respecte a la primera pregunta del PP, el Sr. Bassas confirma que, evidentment, els actes vandàlics del passat dia 6 constitueixen un atemptat contra els drets dels ciutadans en relació amb els seus béns, així com també és cert que la prioritat en seguretat és la defensa de la integritat física de les persones. Per tant, s'actuarà contra els delinqüents aplicant-s'hi la legislació sobre seguretat ciutadana: no romandran impunes. Ja s'hi han començat a adoptar les mesures judicials oportunes i es continuarà fent.

Pel que fa a un possible protocol d'actuacions, el Sr. Bassas explica que totes les actuacions policials estan determinades per la llei; hi ha uns procediments regulats per la pròpia Policia Local que obeeixen a unes directrius sistematitzades i que s'activen en funció de la valoració que en cada moment fan els comandaments i agents responsables de la seva execució. Per a aquest tipus d'actes vandàlics, que es produeixen enmig d'un gran nombre de ciutadans, la prioritat és vetllar per la integritat física de les persones, què és justament allò que es va fer.

D'altra banda, sí que hi havia previsió d'aquests fets, perquè es tractava d'una manifestació no autoritzada i ni tan sols anunciada. Per això es va comptar amb la presència d'agents de paisà i d'uniforme, de policia antiavalots, tot plegat sense ometre que era un dia festiu, Fira del Dibuix, la festa d'Intermón, amb parades amb objectes contundents, etc. Finalment, només, sense treure-hi importància, va caler lamentar danys materials en forma de parets i façanes brutes.

En resposta a la tercera pregunta plantejada, el Sr. Bassas confirma que el Govern no ha de justificar cap fet inadmissible. De fet, el dilluns següent mateix es va trucar tots els ciutadans afectats sol·licitant-los la interposició de la corresponent denúncia. Alhora, es va posar en marxar el dispositiu per efectuar la neteja de les pintades en qüestió.

En resposta a les preguntes de CiU, el Sr. Bassas diu, en primer lloc, que el cost dels danys ascendeix a uns 7.500 euros.

Pel que fa al paper dels agents polítics si la decisió d'actuar depèn de la Policia, el conseller delegat explica que la forma de procedir de la Policia és el resultat de diversos criteris que venen tant de l'àmbit legal, com de l'àmbit tècnic i de l'àmbit polític. La responsabilitat política en temes de seguretat ciutadana implica establir línies d'actuació que les forces de seguretat seguiran. Afortunadament, però, la Policia és un servei públic i, per tant, compta amb professionals convenientment formats. En definitiva, l'actuació que cal prendre en cada cas no deriva d'una decisió única ni d'un impuls d'autoritarisme sinó d'una valoració conjunta entre els responsables polítics, els comandaments policials i dels propis agents desplaçats al lloc dels incidents.

Pel que fa a les mesures preses contra els autors dels fets, el Sr. Bassas reitera que ja s'ha emplaçat els ciutadans afectats a què interposin denúncia, alhora que s'han iniciat mesures judicials contra les persones que van ser identificades per la Policia com a presumptes autors. Un cop es completin les diligències se seguirà actuant amb el mateix capteniment expressat a la Junta de Portaveus respecte a l'acusació particular.

El senyor Paulí Mojedano aclareix que quan s'ha referit a les pintades al despatx del Sr. Alcalde, es referia a les pintades aparegudes a la seu del partit socialista.

D'altra banda, critica al Sr. Bassas que hagi fet una caricatura de l'escena quan ha dit que és obvi que els agents policials saben què han de fer i no es posen a trucar-lo per preguntar-li què han de fer en un moment donat. Tot i que el Sr. Mojedano es mostra convençut que el conseller delegat n'estava al corrent i que va ser consultat.

Allò que preocupa el portaveu del PP és que el criteri de com actuar davant d'actes vandàlics sempre depengui de la possible resposta violenta dels vàndals. A més, no es pot ometre que es tractava d'una manifestació anunciada, que els antecedents d'aquesta mena d'actes feien pensar que podien acabar tal i com van acabar i que els ciutadans allò que volen es viure en pau i sentir-se ells protegits, així com els seus béns. Per tant, no s'entén massa com és possible que prèviament als fets ocorreguts no s'hagués dut a terme una tasca policial dissuassòria.

El senyor Joaquim Fernàndez demana quin és el nombre de persones que han estat identificades. Creu que la resposta a aquesta pregunta pot afegir veracitat a la versió del Sr. Bassas quan afirma que és millor deixar que la justícia actuï després, més que no pas intervenir en aquest tipus de manifestacions que es produeixen enmig de tants ciutadans.

El senyor Ramon Bassas explica que, mentre no es tanquin diligències, encara no es pot donar aquesta xifra.

En relació a la intervenció del Sr. Mojedano, el Sr. Bassas diu que no sap en què consisteix la tasca dissuassòria, a no ser que estigui parlant de mesures que no serien legals, com ara les identificacions prèvies.

El dispositiu policial tenia la finalitat de controlar que ningú patís danys personals i afortunadament no se n'han hagut de lamentar. Si la policia hi hagués intervingut més activament, en canvi, potser sí que se n'haguessin produït. La valoració del Govern és que l'actuació va ser correcta i parlada prèviament, i la informació rebuda sobre l'actuació in situ va ser puntual un cop es van produir les pintades a la seu del PP.

29 PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA NEGOCIACIÓ DE L'IME I EL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió presenta el prec següent:

"L'ordre EDC/207/2006, de 24 d'abril, per la qual s'estableix el calendari escolar del curs 2006-2007 per als centres educatius no universitaris, al punt 4.3 de l'article 3, ens parla de la implantació de la sisena hora pels centres de Primària, i que, aquesta mesura s'aplicarà, amb caràcter experimental, als centres públics del Departament d'Educació de municipis capital de comarca i de municipis de més de 10.000 habitants sens que aquesta implantació afecti l'alumnat de l'etapa d'Infantil.

Atès, que punt 4-6 de l'article 3 diu que els serveis territorials poden autoritzar la realització de jornada intensiva de cinc hores de classe en horari matinal els dies que els centres sol·licitin, a partir del 4 de juny de 2007, sempre que es mantingui l'horari total de dedicació del professorat i, en el seu cas, es compensi la diferència d'hores d'atenció a l'alumnat al llarg del curs escolar.

Atès, que el punt 4-6 fa referència a centres i no a etapes, i amb conseqüència aquest horari matinal, també serà d'aplicació a l'etapa Infantil, és a dir, que un alumne de 3 anys entrarà al centre a les 9 hores i sortirà a les 14 hores sense haver dinat, qüestió que a nivell pedagògic i per sentit comú, és des- aconsellable.

Atès, que el punt 4.3 de l'article 3 també fa referència a la necessària col·laboració que ha d'existir entre l'administració local i el Departament d'Educació, remarcant que els serveis territorials d'Educació, d'acord amb els ajuntaments, convocaran les direccions dels centres públics que implementin la sisena hora per consensuar l'horari més adient que convé que adoptin tots els centres públics del mateix municipi.

És per això, que el grup municipal de Convergència i Unió presenta el següent,

PREC:

El President de l'IME sol·licitarà al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya la derogació i/o modificació de l'apartat 4.6 de l'article 3, demanant al Departament que els alumnes d'Infantil, durant la jornada matinal, puguin fer l'horari de quatre hores com ha estat fins aquest curs, és a dir de les 9 hores fins a les 13 hores."

El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, comença confessant que se'l fa difícil trobar punts d'acord amb el prec presentat perquè si hi assentís, en nom del Govern, entraria en diverses contradiccions greus.

La primera d'elles és de caràcter formal perquè un prec ha de consistir a demanar una acció o mesura que formi part de l'àmbit de competència i responsabilitat del propi Govern municipal, i aquest no és el cas.

La segona d'elles rau en què des del Govern municipal, i com a President de l'IME i responsable d'educació, tampoc comparteix el rerefons del plantejament del prec.

El Sr. Comas admet que allò amb què està d'acord amb el Sr. García Caurin és en què s'està davant d'un moment en què apareixen determinades contradiccions, que fan impossible acceptar la petició.

D'una banda, no es pot ometre el fet que tot just s'acaba de sortir d'un acord, que és el Pacte Nacional per l'Educació, que recull la mesura de l'anomenada "sisena hora", és a dir, l'equiparació en horari entre tots els centres sostinguts amb fons públic i privats concertats. Però en el moment de fer-ho, el marc normatiu en el qual s'ha d'inserir aquesta ordre encara no s'ha modificat en els termes que el propi Pacte preveu i, per tant, han de continuar existint en aquesta ordre els articles als quals ha fet referència el Sr. García Caurin. En aquest cas i prèvia majoria molt qualificada així com prèvia autorització del Director dels Serveis Territorials, els Consells Escolars de Centre podran proposar a partir d'una data determinada, el dia 4 del curs vinent, el fet de poder fer o no fer horari intensiu.

És cert que aquesta situació, a cavall entre les anteriors disposicions i la nova mesura, crea un punt de contradicció i una situació en què canalla petita es veu abocada a romandre 5 hores seguides al centre educatiu. Però, tot i així, la clau de tot plegat no és l'horari intensiu. Allò que els ajuntaments de Catalunya han estat defensant durant tant de temps al llarg de l'elaboració del Pacte per l'Educació és allò que recull el capítol 4 €apartat competències€ i diu "de manera concorrent, el Departament d'Educació i els ajuntaments decideixen el calendari i l'horari escolar" i, per tant, en el futur el què s'aconseguirà és treure del debat cadascun dels centres escolars. Aquesta postura, doncs, defensada al llarg de l'elaboració del Pacte i pel president de l'IME personalment, és que l'horari i calendari escolars no poden estar sotmesos a contraprestacions, ni pot ser objecte de debat i conflicte entre pares, mares i professorat.

Mentrestant, és evident que la situació queda un mica en l'aire, però no es pot perdre de vista el fet que allò lògic no són els horaris intensius sinó tendir a l'equiparació d'horaris entre els distints graus d'ensenyament a fi de facilitar la recollida dels nens a l'escola per part de les famílies, per a una major comoditat de tots. És normal que la sisena hora s'implementi en l'àmbit de tot el centre per a evitar tenir criatures d'educació infantil que facin un horari i canalla de primària que en facin un altre, amb un decalatge d'una hora entre la sortida d'uns i altres.

Per tant, en el moment en què els ajuntaments puguin dir-hi la seva allò que segurament es dirà, des de l'IME, perquè és el més raonable, és que no tenen sentit els horaris intensius.

El senyor Vicent Garcia Caurin admet que podria estar d'acord amb gairebé tot allò expressat pel Sr. Comas, llevat una cosa: la sisena hora només s'implementa a primària, però no a educació infantil. Aleshores és contradictori que quan es demana la jornada intensiva, s'apliqui la sisena hora tant a primària com a infantil. Si al llarg de tot el curs no s'aplica la sisena hora infantil, perquè s'hauria d'aplicar 15 dies que dura la jornada matinal? És un error.

El senyor Josep Comas comenta que és cert que la propera implantació només ateny, pel que fa a la sisena hora, els alumnes de primària, però el Departament d'Educació garanteix a tots els nens i nenes d'educació infantil l'acollida d'una hora més a l'escola, amb finançament públic, per a evitar el decalatge horari comentat abans. Aquesta és la situació lògica.

Allò que no fa sentit és que en un sistema educatiu que a partir del curs que ve implanta la sisena hora, s'intenti mantenir un horari intensiu que va en detriment de la comoditat de les famílies.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recomana un article del Sr. Comas, publicat fa molt de temps, en una revista que es deia Mataró Escrit. De lectura obligatòria per entendre algunes de les postures expressades.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 30 i 34 per venir referits a temàtiques coincidents.

30 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA PARTICIPACIÓ DE LES ENTITATS I ASSOCIACIONS AL PLE MUNICIPAL.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"L'article 21 del Reglament de Participació Ciutadana de l'ajuntament de Mataró que fa referència la Participació al Ple Municipal, en el seus apartat primer i segon diu:

1. Les entitats ciutadanes inscrites al Registre Municipal d'Entitats tindran dret a intervenir en algun dels punts de l'ordre del dia de les sessions plenàries de l'Ajuntament. Per tal de fer-lo efectiu ho demanaran a l'Alcalde per escrit, presentant-lo al Registre Municipal d'Entrades de Documents, fent constar l'objecte de la intervenció amb una breu exposició de motius.

2. L'Alcalde, prèvia consulta a la Junta de Portaveus, autoritzarà la intervenció a l'entitat sol·licitant o bé la denegarà si es refereix a assumptes que no siguin de competència municipal.

Per altra banda, les Bases Generals reguladores per a la concessió de subvencions per l'Ajuntament de Mataró i els seus organismes autònoms a l'apartat primer de l'article nou diu:

Podran sol·licitar subvencions:

a) Entitats i associacions sense finalitat de lucre, domiciliades en el municipi, legalment constituïdes i inscrites en el Registre Municipal d'Entitats.

En el darrer Ple Municipal, segons figura a l'informe del Secretari de la corporació, es va donar la paraula a una entitat que no està inscrita en el Registre Municipal d'Entitats. El mateix informe, justifica que l'entitat hagués

demanat d'intervenir pel fet de que havent rebut subvencions municipals consideres que estava inscrita en el mencionat registre.

El document del Sr. Secretari conclou que "eleva l'informe a l'alcaldia perquè prengui la decisió que estimi més escaient a la vista de les circumstàncies esmentades".

A la vista dels antecedents exposats, aquest grup municipal formula les següents,

PREGUNTES:

Primer.-

En quantes ocasions s'ha denegat la paraula, per no figurar en el Registre Municipal d'Entitats, a associacions que ho haguessin sol·licitat?

Segon.-

A quantes entitats, no inscrites en el Registre Municipal d'Entitats, se'ls ha permès parlar, com s'ha fet en aquesta ocasió, i per quines raons?

Tercer.-

En quantes ocasions s'han concedit subvencions a entitats que no figuraven en el Registre Municipal d'Entitats? Com es justifica aquest fet?

Quart.-

En quantes ocasions s'ha denegat una subvenció a una entitats per no figurar en el Registre Municipal d'Entitats? En quantes ocasions ni tan sols s'ha acceptat la documentació d'una entitat per no figurar en aquest registre?

Cinquè.-

Per quina raó, abans de prendre la decisió d'autoritzar o denegar la intervenció d'una entitat, l'alcaldia ni consulta, ni informa, als membres de la Junta de Portaveus? Tal com preveu l'apartat segon de l'article 21 del Reglament de Participació Ciutadana d'aquest ajuntament."

34 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA PETICIÓ D'INTERVENCIÓ EN EL PASSAT PLE DE L'ASSOCIACIÓ NOU CENTRE.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"El passat ple de maig, una iniciativa del nostre Grup Municipal va donar peu a la intervenció tant del representant de la Unió de Botiguers, Sr. Salvador Floriach com del representant de l' Associació Nou Centre, Sr. Jordi Llargués, els quals mostraven posicions totalment contràries davant la controvertida decisió de l'IMPEM de demanar permís a la Generalitat de CAtalunya per declarar el dilluns de fira festiu autoritzat per l'obertura del comerç.

Davant d'aquesta curiosa situació, el nostre Grup Municipal va sol·licitar a la Sra. Pilar Gonzàlez còpia de les peticions d' intervenció en el Ple d'aquestes dues associacions. El document presentat per la Unió de Botiguers es va fer el dia 2 de maig a les Oficines d' Atenció Ciutadana de la Casa Gran a les 13h 02min i 09. Però el document de l' Associació Nou Centre es va presentar a l' IMPEM i almenys en la còpia tramesa per la Sra. Gonzàlez no es pot observar ni el dia ni l'hora de registre. Ens preguntem que passaria si es presentessin dos peticions d'intervenció a Ple o qualsevol altre tipus de document en l' IMPEM i tampoc es veiés ni el dia ni l'hora; quin criteri seguiria el Govern Municipal per atorgar el torn de paraula?

D'altra banda, el nostre Grup Municipal, abans de fer la petició a la Sra. Gonzàlez va buscar a la intranet l'entrada a registre de l' Associació Nou Centre. La nostra sorpresa va ser quan no la varem trobar però si varem poder trobar tant la petició de la Unió de Botiguers com la de l' Associació de Marxants, que havien demanat la paraula en un altre punt.

PREGUNTA

  1. Quin és el motiu pel que un document entrat a registre en un organisme de l' Ajuntament no presenta ni data ni hora d'entrada?
  2. Per quina raó, un document presentat en el registre d'un organisme municipal no es pot trobar en la base de dades de la intranet? "

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, comença explicant al Sr. Fernàndez, en referència a l'article 21, que cal tenir en compte dues circumstàncies. D'una banda, hi ha intervencions en el Ple que es requereixen, de vegades, unes poques hores abans que s'iniciï i no hi ha temps de convocar una Junta de Portaveus per decidir-ne o no la idoneïtat. D'altra banda, però, el mateix article 21, en el seu punt 2, és molt clar perquè diu: "l'Alcalde, prèvia consulta a la Junta de Portaveus, autoritzarà la intervenció del sol·licitant o bé la denegarà si es refereix a assumptes que no siguin de competència municipal". El Sr. Alcalde afirma que no li consta que s'hagi produït cap denegació o autorització per parlar d'assumptes que no siguin de competència municipal.

A més, el Sr. Baron recorda que no té cap intenció d'acabar amb el debat en el Ple, sinó que allò que l'interessa és que les intervencions de les entitats o associacions es produeixin de manera ordenada.

En resposta a les preguntes plantejades, el Sr. Alcalde reconeix que és veritat que algunes entitats de la ciutat, que no figuraven inscrites en el Registre Municipal d'Entitats, han gaudit dels beneficis que atorga l'ordenament municipal. Aquest problema es va detectar en comprovar que la relació de totes les entitats de Mataró que apareixia al web municipal, i on s'hi deia que el llistat es corresponia al del Registre, en realitat no era el mateix i, en canvi, s'havia estat utilitzant com a llistat de referència. Detectat l'error, s'ha corregit i ara aquelles entitats que sí que estan registrades €quan s'hi clica al damunt€ apareixen amb el seu número de registre corresponent, mentre que les altres no en tenen.

El Sr. Alcalde diu que han estat quatre les ocasions en què s'ha denegat la paraula a entitats no registrades: Comunitat de Propietaris de la Via Europa per un tema de llicències, Comisión de Coordinació de Entitades contra las Nuevas Tarifas de Recogida de Basura en Mataró, un treballador de l'Ajuntament per un tema estrictament personal i a Tierra Verde.

Al contrari, s'ha permès parlar les següents entitats no registrades: la Junta Personal de l'Ajuntament, el 17 de juny de 2004; a la Unió de Pagesos, el 7 de juliol del 2005; i a l'Associació de Comerciants i Professionals del Nou Centre Bulevards de Mataró, el 4 de maig del 2006.

En resposta a la tercera pregunta, el Sr. Alcalde reitera que les subvencions rebudes per entitats no registrades es van produir per l'error ja comentat. Concretament, des de l'IMPEM en vuit ocasions: al Gremi de Llibreters, a l'Associació de Comerciants Nou Centre/Nou Parc, a la Comunitat de Propietaris del Mercat de Cerdanyola, al Gremi de Perruqueria, a l'Associació de Comerciants la Gran Botiga, a l'Associació del Mercat del Palau i Rodalies, a la Unió General de Treballadors i a Comissions Obreres de Catalunya.

Des del Patronat Municipal d'Esports, en 4 ocasions, a: l'AMPA del GEM, l'AMPA dels Maristes Valldemia, Club Petanca Ramon Berenguer i Club Ciclista Mataró.

En resposta a la quarta pregunta, el Sr. Baron contesta que en dues ocasions s'ha denegat una subvenció per no constar en el Registre (entitats Adelfa i Afirmar), que actualment sí que s'hi han donat d'alta. I en cap cas s'ha denegat la documentació d'una entitat per no figurar en l'esmentat Registre.

En resposta a la primera pregunta formulada pel PP, el Sr. Alcalde assegura que en la còpia que ell té del document en qüestió entrat a Registre sí que hi consta la data de sol·licitud, concretament el 3 de maig, allò que no hi figura és l'hora, però perquè no s'hi fa constar mai l'hora en què entra una sol·licitud.

Finalment, el motiu pel qual un document presentat en el registre d'un organisme municipal no es pot trobar en la base de dades de la intranet és perquè no totes les entrades estan integrades en un únic registre, l'Ajuntament té el seu propi, així com els diferents organismes autònoms.

El senyor Joaquim Fernàndez admet que l'Alcalde té raó pel que fa a la condició de "si es refereix a assumptes que no siguin de competència municipal", però, de tota manera, potser s'hagués pogut fer extensiva la consulta, per altres vies, sobre la idoneïtat o no de la intervenció en el Ple de l'Associació de Comerciants Nou Centre en qüestió, una mica abans que aquesta es produís.

D'altra banda, de la informació proporcionada pel Sr. Alcalde es desprèn que no totes les entitats no registrades han rebut el mateix tractament i potser valdria la pena analitzar-ne els motius. És greu que entitats que no constaven en el Registre s'hagin pogut beneficiar de subvencions per part de l'Ajuntament.

Per últim, fóra bo mirar d'integrar tots els registres en un de sol i sistematizar tot el procediment, perquè en el document de sol·licitud d'intervenció en el Ple de l'Associació Nou Centre és cert que hi figura la data, però alhora hi apareix una marca de segell de goma i el número de registre escrit a mà.

En definitiva, des de CiU s'exigeix al Govern que compleixi les seves pròpies normatives i reglaments i que es doti dels mitjans actuals, fent ús de les noves tecnologies, per a sistematitzar tota aquesta mena de procediments.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, confirma que la seva pretensió tampoc no és acusar ningú, però no deixa de ser un fet casual que en un moment en què un grup de comerciants accedeixen al Ple per fer una queixa al Govern municipal, es doni veu a una altra associació, a última hora, que, al contrari, pretén defensar la iniciativa municipal en aquest àmbit. Alhora, el Sr. Mojedano també demana que se solucioni el problema de la intranet, a fi que s'hi integressin tots els registres i aquesta mena d'entrades es poguessin consultar en qualsevol moment.

El senyor Alcalde recorda que sempre es pot demanar el llistat diari d'allò que s'entra per cadascun dels registres municipals i, de tota manera, es compromet a estudiar la possibilitat d'integrar tots els registres. L'Ajuntament es va modernitzant gradualment, pel que fa als seus processos, a mesura que van sorgint noves tecnologies.

Per últim, tot i que és cert que la intervenció de l'Associació de comerciants en qüestió afavoria el Govern, cap de les altres intervencions al Ple ho feia i, per tant, es va tractar d'un fet fortuït. S'intentarà millorar pel que a la regulació d'aquests temes, però sempre mirant d'afavorir que tothom que ho vulgui pugui intervenir en un Ple de l'Ajuntament i, per tant, admetent una certa flexibilitat, com a mínim, pel que fa al marge horari amb què es presentin les sol·licituds.

El senyor Manuel Monfort, secretari general, apunta, arran de la intervenció del Sr. Fernàndez, que seria molt interessant que es pogués obtenir tota la informació dels registres en una sola consulta d'intranet municipal. Però no es pot oblidar que allò que compta realment és el segell, malgrat sigui de goma: és tan fiable el registre d'entrada amb segell de goma com en suport informàtic, que és el que ens indica la data i el número de registre. Que hagi estat introduït a mà no li resta veracitat, de fet, fins que la resta d'organismes autònoms no disposin d'un sistema informàtic tan potent com el de l'Ajuntament, encara haurà de ser així un temps.

31 PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER LA MILLORA DE LA SEGURETAT DELS VIANANTS A LES RONDES CERVANTES I BARCELÓ DE LA NOSTRA CIUTAT.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :

"Aquest Grup Municipal ha rebut queixes de diferents veïns de la Rda. Cervantes que veient com ha augmentat el trànsit pel seu carrer d'una manera considerable, es queixen que a tota la Rda. entre la Ctra. de Mata i la N-II no hi ha cap element reductor de la velocitat dels vehicles que faci que aquests circulin a una velocitat menor i amb més seguretat pels vianants.

En la mateixa línia, vianants que transiten amb freqüència per la Rda. Barceló ens han fet veure que en aquesta via, entre el Camí Ral i la N-II, només existeixen dos passos de vianants, un tocant a la mateixa N-II i un altre també al mateix Camí Ral, la qual cosa dificulta el pas de vorera a vorera dels vianants per la Ronda.

PREC

1. El servei corresponent de l'Ajuntament de Mataró procedirà a dotar aquestes vies dels elements necessaris (bandes reductores, pas de vianants€) per tal de millorar la seguretat dels vianants que transitin i/o creuin aquestes vies."

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, accepta la segona part del prec, en referència a la Rda. Barceló.

Pel que fa a la Rda. Cervantes, no es creu oportú en aquests moments posar-hi cap tipus de banda perquè ja hi ha un acord amb els veïns i, en principi, en haver reduït l'amplada del carril de circulació, la velocitat ha quedat automàticament reduïda.

32 PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ ES MILLORI L'ESTAT DE LA ZONA NO URBANITZADA ADJACENT AL PASSATGE LLUÍS GALLIFA I DE LA ZONA DE GRONXADORS DE LA PLAÇA MIQUEL MARTÍ I POL.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :

"Adjacent al Ptge Lluís Gallifa entre els carrers Castanyos i Llauder hi ha una zona no urbanitzada la superfície de la qual és de sorra. Pensem que l'estat que presenta aquesta zona no és el millor, ja que són nombrosos els excrements de gos, i petits matolls.

Propera a la zona a la qual ens referim anteriorment es troba la Plaça del poeta Miquel Martí i Pol; a la mateixa hi ha delimitada per una tanca de fusta una zona de gronxadors per la canalla, aquesta zona d'esbarjo té unes portes que evita que els gossos hi puguin accedir. Doncs bé, segons ens han informat famílies usuàries d'aquesta plaça les portes d'accés a la zona de gronxadors fa mesos que directament no existeixen amb la qual cosa en algunes ocasions s'han trobat excrements de gossos en el seu interior tenint present que en ella els nens i les nenes juguen pel terra i amb la sorra.

PREC

1. El servei corresponent de l'Ajuntament de Mataró procedirà a reparar les portes de la tanca de la zona de gronxadors de la Plaça Miquel Martí i Pol.

2. De la mateixa manera es procedirà a millorar l'estat de la zona de sorra adjacent al Ptge. Lluís Gallifa, tot i estudiant la possibilitat de dotar-la d'arbres i bancs per fer-la més agradable als veïns. »

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, comença explicant que les portes d'aquests recintes tancats les ha tret el servei municipal atès que la seva configuració com a portes, per dimensió i sistema d'obertura i tancament, feia que la seva durabilitat fos molt escassa. La funció principal de la porta és afegir seguretat i, donada aquesta poca durabilitat, les portes que hi havia no la garantien.

En aquests moments, s'està estudiant la creació d'un model de porta que sí que hi confereixi seguretat, a banda que sigui útil per altres motius. Quan s'aconsegueixi el disseny definitiu, el Servei de Manteniment col·locarà les noves portes a tots els tancats existents.

En relació al segon prec, el Sr. Melero confirma que, des del Servei de Manteniment, es continuaran fent les tasques de neteja d'aquesta zona en qüestió fins abordar la seva reurbanització en un proper mandat.

El senyor José Manuel López demana que s'accentuï i s'acceleri la solució al tema de les portes, sobretot perquè la canalla hi pugui jugar amb tranquil·litat i no es reprodueixin incidents desagradables per a ells.

El senyor Francesc Melero n'és conscient i miraran de solucionar-ho amb la màxima celeritat.

33 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS ROBATORIS EN CASES A LA NOSTRA CIUTAT.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"Els darrers temps hi ha hagut un munt de robatoris en cases aïllades o d'urbanitzacions a tot Catalunya. Mataró no n'ha estat l'excepció.

La nit del diumenge 21 al dilluns 22 es va produir un robatori en una casa de la Urbanització Can Quirze, on el "modus operandi" dels lladres és el mateix que s'ha utilitzat en d'altres llocs del nostre país.

Els lladres van arribar fins la tauleta de nit del matrimoni propietari de la casa mentre dormien. En concret, es van endur joies, diners, telèfons mòbils i el cotxe que estava guardat al garatge.

Aquests tipus d'actes creen gran alarma social, doncs a la impunitat amb que actuen els malfactors s'hi afegeix la inseguretat que generen en amples capes de la societat. Cal no oblidar que fa uns dos anys també hi va haver una onada de robatoris en pisos de la nostra ciutat.

Per tot això, el nostre grup municipal presenta la següent,

PREGUNTA

Primer.- S'han produït més robatoris d'aquest estil al nostre terme municipal, en els darrers tres mesos, ja sigui en cases, pisos o empreses? En concret, el cap de setmana del 19 al 22 de maig s'ha produït algun altre robatori similar?

Segon.- Quines mesures pensa prendre el Govern municipal per evitar aquests fets? Quina és l'opinió del Govern municipal al respecte?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, respon que al llarg dels últimes tres mesos, a les urbanitzacions de Mataró s'han produït 3 robatoris seguint el modus operandi conegut com "silenciós". Pel que fa al nucli urbà i zona industrial no se n'ha produït cap del tipus silenciosos, però hi ha hagut 11 robatoris nocturns en pisos o empreses, però d'una altra naturalesa.

Durant el cap de setmana del 19 al 22 de maig no es va produir a la ciutat cap altre robatori silenciós. D'aquesta dada es desprèn que l'índex de la ciutat per respecte a aquests robatoris és notablement inferior que a la resta del país, malgrat que la preocupació sigui comprensible.

Des de Seguretat i Prevenció s'han adoptat les mesures següents:

La problemàtica dels robatoris silenciosos a Mataró és objecte d'un seguiment preventiu permanent per part de la Policia Local i els Mossos d'Esquadra des del mes de juny del 2004. Des d'aquesta data, diàriament i aleatòria, es realitzen vigilàncies conjuntes i coordinades entre els dos cossos a les urbanitzacions de la ciutat i a la resta de punts del nucli urbà on es detecten situacions de risc.

Tot i així, davant d'aquesta situació d'alarma que s'ha generat, s'han portat a terme dues accions preventives més. La primera d'elles és l'establiment d'una ordre per intensificar aquesta vigilància policial i, de l'altra, es mantenen reunions amb els veïns de les urbanitzacions per informar-los de les dades reals del succeït fins ara i les actuacions policials en marxa.

El senyor Josep Lluís Martí es fa ressò d'alguns comentaris rebuts per part de propietaris de xalets d'urbanitzacions de Mataró que es queixen que habitualment, al llarg de l'any, reben poca visita de la Policia. No la veuen pràcticament mai, ni Policia Municipal ni Mossos d'Esquadra.

Alhora, el Sr. Martí fa referència a les paraules del Sr. Joan Delort, Seguretat de la Generalitat de Catalunya, que va comentar que l'element principal és la coordinació entres les dues policies de Catalunya. Sense oblidar que el Sr. Joaquim Nadal també va dir que calia reconèixer, des del govern de la Generalitat, el fet que hi hagués comarques de Catalunya que estiguessin desprotegides.

Ningú vol que això passi ni a Mataró, ni al Maresme, evidentment, però cal treballar per mantenir en el futur les ratios de delinqüència tan baixes com fins ara; posar-hi mesures i escoltar les queixes dels veïns. Ningú no n'està exempt, de l'ona de robatoris, ara o en un futur.

D'aquesta preocupació va néixer la proposta de resolució presentada al Ple del mes passat en què CiU proposava l'elaboració d'estudis per dimensionar la càrrega de Mossos d'Esquadra en l'horitzó del 2012, tal com es va fer en el seu moment amb la Policia Local. La desestimació d'aquesta proposta de CiU es continua considerant decebedora i desencertada.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, no creu que ara sigui moment de tornar-hi amb la passada proposta de resolució perquè ja va ser objecte de suficient debat.

34 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA PETICIÓ D'INTERVENCIÓ EN EL PASSAT PLE DE L'ASSOCIACIÓ NOU CENTRE.

Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm 30 de l'ordre del dia.

35 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA TRAMITACIÓ D'EXPEDIENTS DE DISCIPLINA URBANÍSTICA DERIVATS DE LA REALITZACIÓ D'OBRES SENSE L'OPORTUNA LLICÈNCIA A L'IMMOBLE DEL CARRER SANT BRU NÚM. 11 DE MATARÓ.

El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"Ha arribat al nostre grup la preocupació expressada per l'arrendatari d'un habitatge situat a l'immoble del C/ Sant Bru núm. 11. 2on-1ª d'aquesta localitat, il·lustrada amb tot un seguit d'actuacions judicials que denuncien una situació de "mobbing" immobiliari derivada de la voluntat del propietari de resoldre el contracte de lloguer vigent, que, sembla ser, que estaria acompanyada d'actuacions reprovables tendents a causar molèstia i perjudici a aquest arrendatari a fi de que en quedi fastiguejat, i acabi per renunciar als seus drets arrendaticis.

Entre el conjunt d'actuacions judicials documentades dirigides a protegir els drets d'aquest arrendatari s'observa que, en diverses ocasions, s'ha denunciat al Servei d'Urbanisme i al Servei de Sanitat d'aquest Ajuntament, la realització de diverses obres per part del propietari arrendador, sense haver obtingut l'oportuna llicència administrativa, obres que, per les seves característiques, tenien una clara finalitat de perjudicar a l'arrendatària amb el pacífic ús i gaudiment de l'habitatge, a més que li impedien l'ús d'una habitació de servei i bany. Concretament, consistiren en la producció de forats a la teulada els quals afecten directament la impermeabilització d'aquest element vers les entrades d'aigua, i, per altra banda, el tancament mitjançant una reixa soldada que impedeix a l'arrendatària l'accés al terrat a on s'hi troba l'habitació destinada a servei sanitari i bany.

Atès que aquestes actuacions varen ser denunciades en el seu dia mitjançant escrits d'instància presentats davant aquest Ajuntament en data 31-05-2005, 10-11-2005 i 4-01-2006, i observant que no hi ha hagut resposta per part d'aquest Ajuntament, a fi de que, en ordre de les seves atribucions i competències prengués les mesures que fossin necessàries per a restablir la situació urbanística infringida i a fi d'evitar la causació de perjudicis en l'aspecte sanitari que afectaven a les condicions d'ús i d'habitabilitat de l'habitatge, competències que corresponen respectivament al Servei d'Urbanisme i Sanitat, interessa a aquest grup que ens siguin contestades les preguntes següents:

1.- S'ha iniciat algun expedient de disciplina urbanística arrel de la denúncia presentada per l'esmentat arrendatari davant els Serveis d'Urbanisme?

2.- S'han realitzat les oportunes inspeccions?

3.- S'ha comprovat que les obres esmentades i que afecten a l'habitatge es varen realitzar sense la preceptiva llicència o autorització administrativa d'obres?

4.- Quines són les actuacions i mesures que s'han adoptat al respecte per part d'aquest Servei d'Urbanisme?

5.- S'ha iniciat algun expedient al Servei de Sanitat arrel de les denúncies presentades per l'esmentat arrendatari?

6.- Quines són les actuacions i mesures que s'han adoptat al respecte per part d'aquest Servei de Sanitat?"

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, admet que aquest és un cas de conflicte entre la propietat i l'arrendatari, amb l'aparença d'un presumpte mobbing immobiliari. Afortunadament el cas està en mans judicials i, per tant, a partir d'ara, la funció de l'Ajuntament és purament subsidiària i en matèria de disciplina urbanística, gairebé irrellevant. Sense ometre el fet que podria donar-se el cas que pel que fa a disciplina urbanística no hi hagués cap il·legalitat i, en canvi, les mesures adoptades per destorbar l'inquilí continuarien sent qualificades de mobbing.

En resposta a les preguntes plantejades, el Sr. Vilert explica que hi ha hagut 3 expedients de disciplina urbanística: al 2002, al 2005 i al 2006, amb les seves corresponents inspeccions i informes tècnics. Es tractava d'obres menors exemptes de llicència, fins i tot, en algun cas, a partir de mandat judicial.

Pel que fa a Sanitat, l'acció ha estat més efectiva. Des del 22 de febrer del 2005 es comencen a rebre denúncies per part del llogater i, des d'ençà, s'han fet inspeccions, s'han fet requeriments a la propietat, s'han fet informes que han servit de base tècnica perquè l'inquilí pogués interposar la denúncia davant del Jutjat i el Servei de Sanitat ha obert un expedient sancionador independent per temes de reiterades faltes d'incompliment de requeriments i clara falta d'incompliment de la funció social de la propietat que s'ha de mantenir en uns mínims d'habitabilitat i salubritat.

El senyor Antoni Valls suggereix que, malgrat el mandat judicial, és plena competència de l'Ajuntament procurar que aquestes llicències s'ajustin a la normativa urbanística i, sembla, que no s'havia demanat llicència per fer aquestes obres. El problema precisament deriva, malgrat el mandat judicial, que les obres no s'ajustaven a les característiques requerides des del punt de vista tècnic. Si és així, l'Ajuntament hi hagués hagut d'intervenir.

El senyor Arcadi Vilert explica que els expedients de disciplina urbanística comencen i acaben arxivant-se perquè les obres són exemptes de llicències com a obres menors. Si l'obra que ha fet el propietari era aquella que el jutge havia manat, és el jutge que ha de decidir si aquest ha complert o no ha complert l'ordre.

D'altra banda, falta encara abordar el grapat de les esquerdes del sostre, però que també es tracta d'una obra menor, exempt de llicència.

Una altra cosa és el mobbing i l'incompliment dels mínims de salubritat de l'habitatge, en què sí que el Servei de Sanitat hi ha intervingut.

36 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA MATRÍCULA D'ALUMNES D'EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA A LA CIUTAT DE MATARÓ.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"La RESOLUCIÓ EDC/449/2006, de 23 de febrer, per la qual s'aproven les normes de preinscripció i matrícula de l'alumnat als centres, per al curs 2006-2007, marca el dia 22 de maig per a la publicació de les llistes d'alumnat admès als centres i 2 de juny com a data de finalització del procés de matrícula pels alumnes de segon cicle d'Infantil, Primària i Secundària Obligatòria.

Pareix ser, que pel curs vinent disminuirà la ràtio de les aules i per tant la massificació que s'estava produint en els centres educatius de la nostra ciutat.

El Grup municipal de Convergència i Unió està assabentat d'algunes queixes de pares de futurs alumnes de P-3 al voltant de la nova escola del Camí de la Serra.

És per això, que aquest grup municipal presenta les següents,

PREGUNTES:

  1. Quantes inscripcions ha gestionat l'oficina municipal de matriculació aquest curs?
  2. Quantes queixes i/o reclamacions s'han gestionat des de l'IME i quina consideració tenen?
  3. És certa la informació que donen alguns mitjans de comunicació sobre la manca de places públiques al Centre i Eixample de la ciutat, si és així, quines mesures pensa portar a terme l'IME?
  4. Quina ha estat la matrícula de la nova escola (en barracons provisionals) al Camí de la Serra? Està justificat, donada la matrícula a les escoles de la zona, obrir aquesta escola, que com hem dit, serà de mòduls prefabricats i provisionals?
  5. Quin balanç fa l'IME de tot el procés de matriculació?"
  6. El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, en resposta a la primera pregunta, explica que l'OME ha rebut 154 inscripcions entre educació infantil, primària i secundària obligatòria. Cal recordar que per la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya continuen en suspensió cautelar determinats articles del Decret de Matriculació de fa dos anys. Per tant, la tasca de l'OME és rebre les inscripcions, donar-ne còpia a l'interessat i derivar-les cap a l'escola corresponent. S'ha fet així en tots els casos, llevat de la nova escola de Figuera Major.

    En referència a la segona pregunta, l'IME, de reclamacions pel que fa al procediment taxat de preinscripció i matriculació, no en rep, perquè aquestes s'adrecen al Director de Serveis Territorials. Sí que és possible, de tant en tant, rebre algunes queixes genèriques que són enviades directament a la Comissió d'Escolarització. De les d'aquesta segona mena, se n'han rebut 16 en el període en qüestió. El darrer tipus de reclamacions que es poden rebre es produeixen quan a una família no se li ha pogut atorgar pel procediment establert cap de les escoles demanades en cap de les posicions. Aleshores la Comissió d'Escolarització adjudica d'ofici una escola. Quan això passa hi ha tres dies, -22, 23 i 24 de maig- en què les famílies poden canviar l'escola que els ha estat assignada per una altra que tingui vacants. Aquest cas s'ha produït en 19 ocasions.

    En resposta a la tercera pregunta, el Sr. Comas explica que, a efectes de preinscripció i matrícula, Mataró està dividida en dues zones. El Centre i l'Eixample s'inclouen en la denominada zona Est que tradicionalment ha ofert més places públiques i concertades. És cert que el que s'ha produït en tres centres d'aquest àmbit és que hi ha hagut més demanda que no pas places disponibles (escoles Anxaneta, Ferrer i CEIP Mataró), fet també ocorregut en l'altra zona. El que s'ha fet és oferir les vacants residuals.

    Alhora, hi ha un grup de pares que s'han entrevistat amb el mateix Sr. Comas, que viuen bàsicament a Centre-Havana, que manifesten la necessitat que hi hagi més places públiques en aquest indret de la ciutat. Ja s'està parlant amb el Departament d'Educació a fi que, a partir del curs 2007-08, es pugui posar en funcionament altres unitats provisionals en aquesta zona quan es tingui un padró més alt dels nens i nenes nascuts al 2004, per respecte al 2003. De tota manera, en aquesta zona, val a dir que en aquests moments hi ha encara 44 places vacants.

    En resposta a la quarta pregunta, el Sr. Comas expressa que el CEIP Figuera Major va tenir en primera instància 22 inscripcions, més 11 en segona/tercera i 2 més per assignació d'ofici. Per tant, hi ha una preinscripció de 35 famílies. De tota manera, com que l'escola encara no existeix físicament, s'ha fet una reunió per fer un seguiment de la situació.

    Finalment, la valoració del procés de matriculació és encara provisional perquè encara no està tancat. Tot i així, en termes generals, el procés ha estat correcte, amb les incidències ja comentades i, per tant, raonablement satisfactori.

    Potser l'única cosa destacable seria allò que s'ha endegat enguany, gràcies als recursos rebuts per part de la Generalitat. D'una banda, haver pogut fer un contacte previ amb totes les famílies amb alguna criatura nascuda al 2003, de procedència estranger, per poder-los explicar el funcionament del nostre sistema educatiu, la importància d'iniciar l'escolarització a partir del P3, determinar també si s'estava davant d'un cas de necessitats educatives específiques i poder ja donar-los hora.

    I, de l'altra, s'ha pogut fer un seguiment de totes aquelles preinscripcions que, per padró, s'haurien d'haver fet a fi de conèixer els motius de perquè no constaven enlloc. Això ha permès repescar alguns alumnes més.

    37 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA POSICIÓ DEL GOVERN A LES DEMANDES D'UNA COMISSIÓ DE VEÏNS DE L'ENTORN DE LA PLAÇA DE CUBA.

    El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

    "El passat dia 23 de maig, una plataforma, constituïda pels veïns de la plaça de Cuba i rodalies, va presentar un elevat nombre de signatures que recolzaven un seguit de propostes pensant en la futura remodelació del mercat municipal de la plaça de Cuba:

    1. Agençament dels carrers Llauder, Castaños, Sant Cugat i La Unió, ampliant-ne les voreres i posant-hi arbrat a la vorera de muntanya
    2. Construcció d'un aparcament públic soterrat a la ronda Alfons XII, entre el Camí Ral i el carrer Torrijos.
    3. Agençament dels voltants del mercat municipal, transformant-ho en zona de vianants amb prohibició d'estacionament, excepte per a càrrega i descàrrega els dies de mercat o col·locació de contenidors soterrats.
    4. Un horari comercial de mercat de 7 a 20 hores.

    Aquesta plataforma compte també amb els suport explícit de l'Unió de Botiguers de Mataró.

    Atès tot el que s'ha exposat, aquest grup municipal presenta les següents,

    PREGUNTES:

    Primer.-

    Hores d'ara, el govern municipal, ha donat algun tipus de resposta a les propostes presentades per aquesta plataforma veïnal o els ha convidat a parlar-ne?

    Segon.-

    Quina opinió té el govern municipal de cadascuna de les propostes plantejades?

    Tercer.-

    Hi ha la previsió d'incloure alguna d'aquestes propostes en el PAM i pressupost pel proper exercici?

    Quart.-

    En el cas de preveure la realització d'algunes de les accions proposades en futurs exercicis, quin seria el calendari proposat per l'actual govern municipal?"

    El senyor Alcalde indica que en aquest punt de l'ordre del dia l'Associació de Veïns de Mataró Centre ha demanat intervenir en el Ple, dóna la paraula a la Sra. Roser Albert qui exposa una vella reivindicació dels veïns de la pl. de Cuba a fi que es faci una reurbanització de la zona, tot incloent un pàrquing públic subterrani, eixamplament de voreres i arbrat, entre d'altres. Avui dia, 10 anys després, tornen a fer extensiva aquesta reinvidicació.

    La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, en resposta a la pregunta formulada per CiU sobre l'Associació de Veïns de la pl. de Cuba, explica que el passat mes de març es va rebre una petició dels seus membres per a expressar-los la proposta. Tant la regidora López com la mateixa Sra. Romero s'hi van reunir el 27 de març, se'ls van escoltar i van recepcionar la proposta de reurbanització de l'entorn de la pl. de Cuba, per a un futur estudi.

    Es tracta de propostes ambicioses, d'un cert calat i vinculades a la reforma del mercat de la mateixa plaça, que es preveu comenci l'any vinent i, per tant, encara és molt aviat per a pronunciar-se sobre la viabilitat de les mateixes. Així doncs, en l'esmentada reunió, se'ls va dir que s'anirien estudiant i tancant cadascuna de les propostes, però no amb caràcter d'urgència, doncs hi ha un marge d'uns mesos encara.

    L'opinió del Govern sobre la primera proposta, -la dels carrers- es basa en el criteri que el debat sobre els carrers del Centre que s'han de remodelar es tracti en la Comissió Territorial del Pla Integral del Centre-Havana, perquè aquest organisme compta amb representació tant veïnal com de totes les entitats de la zona i és el lloc idoni per debatre i assolir acords.

    Aquesta Comissió Territorial va ser convocada el 31 de maig amb un ordre del dia que recollia la necessitat de prioritzar quins són els carrers que caldrà començar a reurbanitzar. Per tant, la situació encara és força embrionària i convé esperar uns mesos encara per veure què es va decidint.

    Pel que fa a la segona proposta €l'aparcament públic soterrat a la Rda. Alfons XII€, el Govern, en aquests moments, no preveu la possibilitat d'aquesta construcció. Als entorns de la pl. Cuba es pot parlar d'unes 2.000 places aproximadament, sumant els pàrquings de la pl. Tereses, pl. Santa Anna, c/Montserrat i les que s'han de construir a la Rda. Barceló i al c/Biada. De moment, s'entén que aquesta oferta és prou considerable per la demanda que es genera en l'entorn.

    En referència a la tercera i quarta proposta, la Sra. Romero explica que ambdues estan molt lligades a la reforma del mercat de la pl. de Cuba. Una d'elles parla de les càrregues i descàrregues de l'entorn del mercat i, l'altra, dels horaris d'obertura i tancament del mateix. El passat mes de novembre es va presentar un projecte de model comercial per a la pl. de Cuba acompanyat d'una proposta de reglament que recull l'opció d'un nou horari comercial més competitiu i també regula l'horari de càrrega i descàrrega. En aquests moments, doncs, hi ha aquesta proposta sobre la taula, que no vol dir que serà la definitiva, però que està pendent de debat encara.

    En definitiva, aquestes són les propostes i, de moment, l'opinió del Govern, tot i que la majoria de temes estan oberts i s'aniran tancant al llarg dels propers mesos.

    El senyor Antoni Valls recorda que, tot i que la proposta va arribar a la darreria del mes de maig, es tracta d'una petició que es va plantejar ja fa deu anys. És obvi que l'Ajuntament administra el temps com creu que ha de fer, però no es pot ometre que quan la Locomotora Comercial va passar de la zona de la DISCOSA a la zona de la fàbrica de Fàbregas i Caralt, el canvi es féu d'una manera vertiginosa. Per tant, sembla que no totes les propostes segueixen el mateix ritme de debat i posada en marxa.

    Finalment, el Sr. Valls pregunta a la Sra. Romero si hi ha la previsió d'incloure alguna d'aquestes propostes en el proper PAM o pressupost, el de l'exercici 2007.

    Pel que fa a la qüestió de l'aparcament, el Sr. Valls considera que potser les 2.000 places podrien no ser suficients i, per tant, valdria la pena també valorar-ho en lloc de desestimar-ho d'entrada. Tampoc es pot oblidar que la zona d'aparcament de la Rda. Barceló està molt allunyada del Centre, si més no, del punt on ha d'anar la Locomotora Comercial.

    La senyora Alícia Romero reconeix que la proposta de reforma dels carrers de l'entorn de la pl. Cuba es va presentar fa deu anys i el Govern s'hi va pronunciar. En tot cas, ara el que cal és abordar de nou el tema, que és justament el que s'està fent, com ja ha explicat en la seva intervenció anterior. La proposta està sobre la taula i s'anirà estudiant i és en la Comissió Territorial del Pla Integral de la zona on es debatrà si alguna d'aquestes propostes ja pot ser inclosa en el PAM del 2007.

    En resposta a la qüestió de l'aparcament, la Sra. Romero explica que el Servei de Mobilitat fa ver un Pla de Mobilitat, tenint en compte que la Locomotora Comercial es col·locarà al c/Biada, en què s'assegura que aquestes 2.000 places seran suficients per acollir tot el flux de vehicles que s'hi acosti.

    38 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA PUBLICITAT EN EL BUTLLETÍ MUNICIPAL.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya,

    "Fa vuit mesos que l'Ajuntament envia mensualment a tots els mataronins i mataronines el nou Butlletí d'informació municipal. Aquest nou mitjà públic de comunicació, en el marc del Pla de Comunicació posat en marxa en aquest mandat, te un cost econòmic important que assumeix l'Ajuntament. En un principi, si be es va dir que la publicitat admesa tindria un caire menor o d'acompanyament, sí que estava clar que els espais publicitaris ajudarien a finançar una part d'aquest cost que fes que la càrrega pels ciutadans no fos tan important.

    Tot i això, el resultat a dia d'avui, veient l'evolució de la publicitat contractada en el butlletí mes a mes, es mes aviat escàs tret dels anuncis que hi posen empreses o organismes municipals.

    PREGUNTA

    1. Com valora el govern el resultat publicitari en el butlletí municipal?

    2. Hi ha previst algun sistema per millorar la gestió de contractació publicitària?"

    El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, respon que la publicitat del Butlletí Municipal es gestiona tant a partir del propi reglament del Butlletí Més Mataró, que indica què i com pot figurar com a publicitat, com a partir del contracte amb l'empresa que redacta i edita el Butlletí €Compagina SL€ que, al seu torn, gestiona la publicitat a través d'una comissió. En tercer lloc, la publicitat també es gestiona en funció d'una certa oportunitat de mercat que es basa en l'equilibri i en el fet de no fer competència a d'altres mitjans gratuïts de la ciutat.

    Per exemple, les tarifes que es cobren per un anunci són les mateixes que es cobren a Més Mataró i altres mitjans gratuïts.

    Es tenen tres tipus de publicitat: la pròpia que hi posa l'Ajuntament des del Servei de Comunicació i que no cotitza en els comptes del Butlletí Municipal; la publicitat que ve dels organismes municipals, que sí que cotitza però, en canvi, no porta el percentatge de gestió que s'emporta l'empresa i, en darrer terme, la publicitat comercial, que gestiona Compagina SL i també cotitza al Butlletí.

    És cert que s'ha produït un decalatge de les previsions econòmiques, entorn als 4.000 euros i, pel que fa a la revisió, el Sr. Terradas confirma que a partir del setembre s'abordarà el plec de condicions per al nou contracte del Butlletí Més Mataró, des de l'experiència d'aquest any de treball, des de l'opinió del Consell Editorial del Butlletí i des de l'opinió també de la ciutadania.

    39 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL RETARD EN EL PAGAMENT DELS CONVENIS I SUBVENCIONS.

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, anuncia que el grup de CiU fa decaure la pregunta.

    40 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS FETS OCORREGUTS A MATARÓ LA TARDA DEL PASSAT DIA 6 DE MAIG.

    Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm 28 de l'ordre del dia.

    41 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE LES AL·LEGACIONS PRESENTADES PER DOS PROPIETARIS DE FINQUES RÚSTEGUES AFECTATS PEL PROJECTE DE L'AMPLIACIÓ DELS CARRILS DE LA C-32 EN EL SEU PAS PEL MUNICIPI DE MATARÓ.

    El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

    "Els esmentats afectats són titulars respectivament de les finques i explotacions agrícoles anomenades, respectivament "CAN CANYELLES" I "CAN ROVIRA" d'aquest municipi, havent presentat al·legacions a la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques dins el període d'informació pública de l'estudi informatiu i de l'estudi d'impacte ambiental i millora general, condicionament i millora de l'accessibilitat a la variant de Mataró, Autopista C-32, PK 98+500 al 104+100. Tram: Argentona € Mataró (Clau EI.AB-05091), expressant el seu malestar pels efectes summament perjudicials que comportaria l'ampliació dels carrils de circumval·lació de la C-32 en el seu pas per Mataró, tenint en compte que afecta el seu traçat a ambdues finques rústegues dedicades a l'explotació agrícola, comprometent seriosament la continuïtat d'aquestes activitats.

    La política urbanística de l'Ajuntament de Mataró sovint s'ha despreocupat del territori del nostre municipi a on encara s'hi desenvolupen usos agrícoles, com a activitat econòmica que caldria preservar i que contribueix a la sostenibilitat medi-ambiental. Pel fet d'aquesta minusvaloració i desinterès vers l'activitat agrària, molt minvada al nostre municipi, observem una manca de sensibilitat que porta a aquest Ajuntament a afavorir actuacions que venen a beneficiar únicament les activitats terciàries desenvolupades en grans superfícies comercials en detriment i perjudici d'una activitat econòmica alternativa que considerem que s'ha de preservar. No oblidem que el problema dels embussos i defectuosa comunicació que ha comportat la iniciativa de la ampliació dels carrils ve donada essencialment per l'afluència massiva de vehicles a la zona comercial situada a l'oest del nostre municipi.

    Es per l'expressat, i atenent a les inquietuds reflectides a les al·legacions comentades, ens veiem en la necessitat de formular les següents

    PREGUNTES

    :

    1.- L'Ajuntament de Mataró formularà alguna al·legació o adoptarà alguna mesura a fi de que l'esmentat projecte no afecti les esmentades explotacions agrícoles? Quines al·legacions i quines mesures?

    2.- L'Ajuntament de Mataró, proposarà una variació del traçat o del projecte esmentat a fi de que no es causin els perjudicis denunciats pels esmentats propietaris? Quines solucions alternatives s'han previst?"

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, comença explicant que l'estudi previ és un projecte de la Generalitat i és allà on els ciutadans presenten les seves al·legacions. Ni aquests estan obligats a enviar-ne còpia a l'Ajuntament, ni tampoc la Generalitat i, per tant, aquest consistori desconeix tant la quantitat com el contingut d'aquestes al·legacions. De tota manera, els dos propietaris esmentats han considerat oportú explicar el seu cas a l'Ajuntament, el proper 15 de juny, i aleshores es tindrà ocasió de conèixer-los i aprofundir en el tema.

    No obstant això, l'Ajuntament de Mataró no és insensible al tema agrícola. Justament, el seu Pla General és un dels pocs de Catalunya que genera tot un espai de protecció i desenvolupament agrícola; sense oblidar que s'ha instat perquè el Pla Director del Sistema Costaner inclogués totes les Cinc Sènies. Tot i així, no es pot ometre que no tot el sòl que es dedica a l'agricultura és administrativament agrícola.

    El senyor Antoni Valls celebra la bona disposició de l'Ajuntament i recorda que aquestes dues propietats ja han patit diversos processos d'expropiació i potser ha arribat el moment que es puguin convertir en un exemple d'explotació agrícola a Mataró, digna de ser observada.

    En definitiva, el Sr. Valls demana deixar de banda una mica la part més urbanística de la problemàtica i tenir més en compte la preservació d'una activitat alternativa al nostre municipi.

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, intervé per advertir que els debats plenaris no poden caure en tòpics d'allò que és bo i dolent.

    Per exemple, no es pot dir que els problemes de mobilitat els genera única i exclusivament una gran superfície comercial, perquè tots sabem que no és així i només cal veure les cues que provoca la gran quantitat de vehicles que volen accedir a l'autopista de Barcelona, per exemple.

    42 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA UBICACIÓ DEL PARC INFANTIL DE TRÀNSIT AL PARC CENTRAL.

    El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

    "Aquest Grup Municipal ha estat coneixedor que el Parc Infantil de Trànsit s'ha traslladat al Parc Central, donat que l'empresa privada que fins ara tenia cedides les instal·lacions perquè es poguessin fer aquestes activitats ha retirat aquesta cessió.

    PREGUNTA

    1. En quina situació es troba actualment el Parc Infantil de Trànsit?
    2. Té intenció el Govern Municipal mantenir-lo instal·lat definitivament al Parc Central o és una situació provisional?
    3. Quin cost econòmic té la nova zona?"

    El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal socialista, presentarà la resposta per escrit.

    43 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL PROGRAMA "AVUI, CUINO JO".

    El senyor Carlos Súnico, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

    "Donat que fa temps que el estudis detecten un augment de la obesitat entre els adolescents i senyalen com principal causa l'alimentació inadequada.

    Donat que s'ha trencat la tradició de transmetre als joves l' art culinari, augmentant el consum de productes precuinats.

    Donat que s' ha observat que progressivament els i les joves a partir de tercer d' ESO dinen sols a casa depenent, en la major part del casos, dels plats precuinats pels pares i les mares.

    Donat que l' Ajuntament de Barcelona; la Fundació Alimentació i Ciència; el millor cuiner del mon Ferran Adrià; i l' empresa Gallina Blanca, han elaborat un programa titulat "Avui cuino jo!", dirigit a joves entre 14 i 18 anys per proporcionals idees i recursos perquè ells mateixos es facin un menjar saludable, ràpid i original, demostrant que és molt fàcil preparar plats saborosos.

    PREGUNTA

    1. S' ha pres per part de l' Ajuntament alguna mesura o programa per paliar i/o prevenir aquesta situació que afecta al present i el futur de nostra població? "

    El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, presentarà la resposta per escrit.

    I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a un quart de dotze de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.