Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

06/07/2006

Escoltar

06/07/2006

Dia
Hora
Lloc
Acta Ple Municipal
Organisme

Ordre del dia

ACTA NÚM. 10/2006- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 6 DE JULIOL DE 2006.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia sis de juliol de dos mil sis, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

MARIA JOSÉ RECODER I SELLARES REGIDORA (CIU)

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PPC)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PPC)

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PPC)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PPC)

ANTONIO SÚNICO BATXILLERIA REGIDOR (PPC)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT CONSELLER DELEGAT (ERC)

MARIA ROSA CUSCÓ I ALBERÓ CONSELLERA DELEGADA (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

No assisteixen a la sessió el Sr. Joaquim Esperalba Iglesias i el Sr. Josep Vicent García Caurín, regidors del grup municipal de Convergència i Unió.

Hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS EXTRAORDINÀRIA DEL DIA 29 DE MAIG DE 2006 I ORDINÀRIA DEL DIA 1 DE JUNY DE 2006.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

2 - DESPATX OFICIAL

El senyor Joan Antoni Baron Espinar, alcalde de Mataró, dóna compte de les dues cartes recentment enviades tant a la Sra. Rita Barberà, alcaldessa de València, com al Sr. Francisco Camps, molt honorable president de la Generalitat Valenciana, per a expressar-los el condol per l'accident de metro ocorregut el passat 3 de juliol i la total disponibilitat de la ciutat de Mataró per a allò que calgui.

En senyal de condol, les banderes de l'Ajuntament onegen a mig pal. Es produeix un minut de silenci per les víctimes.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, intervé per a deixar constància que la seva formació hagués estimat més oportú que el Ple s'hagués declarat institucionalment sobre aquesta qüestió.

 

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

 

3 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS SOCIALISTA, D'INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS-EUIA, ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I CONVERGÈNCIA I UNIÓ D'HOMENATGE A LA PEDAGOGA MARTA MATA.

El senyor Jaume Graupera, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, presenta la proposta de resolució següent :

"El dimarts 27 de juny va morir a Barcelona Marta Mata i Garriga, figura cabdal de la pedagogia catalana contemporània. La seva aportació personal, professional i política en l'àmbit de l'educació ha estat d'un enorme valor i ha irradiat de manera molt important no només la comunitat educativa sinó el conjunt de la societat catalana.

El compromís de Marta Mata amb el que ha de ser un dels pilars fonamentals d'un país, l'educació dels infants i els joves, ha estat reconeguda unànimement. Aquest compromís s'ha manifestat en moltes vessants de la seva activitat: la docència, la formació de mestres, la renovació pedagògica, la recerca, la fonologia, la didàctica de la llengua, la bibliografia i les publicacions especialitzades, les ponències i conferències, les accions de sensibilització i de divulgació dels valors de l'educació, la promoció de l'associacionisme entorn de l'escola, el foment de les escoles bressol, etc. De totes elles, la faceta que més l'ha caracteritzada ha estat la de mestra de mestres, perquè tanmateix la influència del seu mestratge ha estat remarcable en generacions senceres de docents i, per extensió, de molts alumnes i famílies.

L'any 1965, clandestinament, Marta Mata ja va fundar l'Associació Rosa Sensat, com a escola de formació de mestres i com a nucli de difusió de propostes de renovació pedagògica, de recuperació del català i d'arrelament de la pràctica educativa a la realitat del país, entroncant així amb la tradició innovadora que havien significat en el seu temps les experiències de la Mancomunitat de Catalunya i de la Generalitat republicana. Més endavant, des de Rosa Sensat mateix, va fer possible les primeres Escoles d'Estiu, que actualment estan esteses per tot el territori de Catalunya, com és el cas del Maresme.

La intensa activitat de Marta Mata es va manifestar també en el camp del compromís cívic i polític. Sempre va defensar amb coratge el dret a una educació pública, de qualitat, laica i integradora. Una educació que fes realitat l'objectiu de convertir les noves generacions en persones actives, dignes i compromeses. I ho va fer amb intel·ligència, combinant una inigualable afabilitat en les formes i una defensa contundent dels seus principis. L'educació, digué en moltes ocasions, fa més lliures i participatius els ciutadans i és un instrument fonamental en la lluita per la igualtat d'oportunitats. Per això va voler fer de l'escola un veritable patrimoni comunitari.

Convençuda que el treball per a l'educació depassa l'àmbit estricte de l'escola, no va defugir responsabilitats en el camp de la política educativa i de la gestió institucional. En representació del Partit dels Socialistes de Catalunya, va ser diputada al Congrés en les corts constituents, diputada al Parlament de Catalunya, senadora en representació del Parlament, regidora d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona i diputada, també d'Educació, a la Diputació de Barcelona.

Marta Mata ha estat una treballadora infatigable fins als darrers instants de la seva vida, en què en la seva qualitat de presidenta ha estat duent a terme un procés de renovació del Consell Escolar de l'Estat.

La seva tasca continuada per la millora de l'educació al nostre país al llarg de vuitanta anys la fan, tal com ha estat dit, amb plena justícia i mereixement, una figura de referència.

Per aquest motiu, i tenint en compte que properament el Ple del nostre Ajuntament, d'acord amb les previsions de l'Institut Municipal d'Educació i el que disposa el Decret 198/1996, haurà de proposar al Departament d'Educació de la Generalitat la denominació específica dels diversos Centres d'Educació Infantil i Primària que els propers cursos hauran d'iniciar la seva activitat a Mataró, fóra escaient assignar el nom de Marta Mata a una d'aquestes escoles com a forma d'homenatge i de record de la ciutat envers la seva persona i de l'obra educadora duta a terme, en el sentit que ho va plantejar l'alcalde fa pocs dies, en el marc de l'acte inaugural de la 27ª. Escola d'Estiu del Maresme organitzada pel Moviment Educatiu del Maresme.

Per tot el que ha estat exposat, el Ple d'aquesta Corporació acorda,

Primer.- Retre homenatge a la figura i l'obra de Marta Mata i Garriga i reconèixer la importància de la seva aportació per a la millora de l'educació i de la societat catalana.

Segon.- Trametre aquests acords, juntament amb el sentiment de condol i de gratitud a l'Associació de Mestres Rosa Sensat i a la Fundació Àngels Garriga de Mata. "

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, se suma a les paraules d'homenatge a la figura de Marta Mata i la seva tasca en el camp de l'educació a Catalunya.

No obstant això, el grup popular es deu als seus principis i l'acció política que la Sra. Mata va dur a terme no s'hi adiu. L'exemple més clar és la defensa de la llibertat educativa i dels pares a l'hora d'escollir el model educatiu per als seus fills que promulga el PP però que es contradiu amb les idees de Marta Mata. Aquesta formació opina que algunes de les accions que va impulsar han acabat anant en detriment del nivell educatiu a Catalunya.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

 

 

DICTAMENS

-Alcaldia-

 

4 DONAR COMPTE DELS DECRETS DE L'ALCALDIA RELATIUS A RENOVACIÓ DE CÀRRECS DEL GOVERN MUNICIPAL COM A CONSEQÜÈNCIA DE LA RENÚNCIA DEL SR. GENÍS BARGALLÓ AL CÀRREC DE REGIDOR.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, dóna compte dels següents decrets :

"DECRET

6135/2006 de 30 de juny

 

Assumpte:

Modificació nomenament de Tinents d'Alcalde.

 

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2006 - AL

Per Decret de l'Alcaldia núm. 4822/2005 de 31 de maig, el Sr. Genís Bargalló i Checa va ser nomenat 3r tinent d'Alcalde de la Corporació.

En data 29 de maig de 2006 el Sr. Genís Bargalló i Checa va presentar la seva renuncia com a regidor d'aquest Ajuntament, renuncia que va ser acceptada pel Ple de la Corporació el dia 1 de juny de 2006.

Arran de la renuncia del Sr. Bargalló cal tornar a configurar l'ordre dels tinents d'Alcalde en nombre de set, tal com es va configurar a l'inici del mandat.

En virtut del que disposa la Llei 7/85 de 2 d'abril, reguladora de les Base de Règim Local, en el seu article 21.2 que atribueix a l'Alcalde el nomenament dels Tinents d'Alcalde i l'article 23.3 el lliure designament i cessament dels Tinents d'Alcalde.

RESOLC :

Primer.-

Modificar el decret de l'Alcaldia 4822/2005 de 31 de maig, nomenant Tinents d'Alcalde per l'ordre que tot seguit es relaciona.

1r. Tinent d'Alcalde Pilar Gonzàlez Agàpito (PSC)2n. Tinent d'Alcalde Jaume Graupera Vilanova (ICV-EUiA)3r. Tinent d'Alcalde Maria Rosa Cuscó i Alberó (ERC)4t. Tinent d'Alcalde Ramon Bassas Segura (PSC)5è. Tinent d'Alcalde Esteve Terradas Yus (PSC)6è. Tinent d'Alcalde Arcadi Vilert Soler (PSC)7è. Tinent d'Alcalde Fermín Manchado Zambudio (PSC)

Segon.-

Donar compte del present Decret al Ple de la Corporació en la primera sessió que celebri i particularment a tots els Regidors afectats pel seu contingut i publicar-lo en el BOP."

 

"DECRET

6134/2006 de 30 de juny

 

Assumpte:

Modificar la composició de la Junta de Govern Local.

 

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2006 - AL

 

Per Decret de l'Alcaldia 3677/2004 de 11 de maig, es va modificar la composició de la Junta de Govern Local com a conseqüència de l'elecció del Sr. Joan Antoni Baron Espinar com a nou Alcalde de Mataró en el Ple celebrat el dia 10 de maig de 2004.

Per Decret de l'Alcaldia 4823/2005 de 31 de maig, es nomena al Sr. Genís Bargalló i Checa membre de Junta de Govern Local arran de la renuncia del Sr. Antoni Civit.

En data 29 de maig de 2006 el Sr. Genís Bargalló i Checa va presentar la seva renuncia com a regidor d'aquest Ajuntament, renuncia que va ser acceptada pel Ple de la Corporació el dia 1 de juny de 2006.

La Llei 7/85 de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, en els seus articles 20 i 23 institueix com a òrgan municipal l'existència preceptiva en els municipis superiors a 5.000 habitants, la Junta de Govern Local. Aquesta Junta estarà integrada per l'Alcalde i un nombre de regidors no superiors al terç del nombre legal dels que integren la Corporació, nomenats i separats lliurement per aquell, donant-ne compte al Ple. Correspon a la Junta de Govern Local assistir a l'Alcalde en l'exercici de les seves atribucions i adoptar els acords que, per delegació expressa de l'Alcalde o el Ple siguin de la seva competència.

En virtut de les atribucions que m'atorga l'article 23 de la Llei de Bases de Règim Local,

RESOLC:

Primer.-

Modificar la composició de la Junta de Govern Local, Òrgan Col·legiat Municipal de caràcter resolutori, la qual quedarà integrada pels membres següents:

 

President: L'Alcalde-President

Vocals : Els Tinents d'Alcalde següents :

Pilar Gonzàlez Agàpito (PSC) Jaume Graupera Vilanova (ICV-EuiA) Maria Rosa Cuscó i Alberó (ERC) Ramon Bassas Segura (PSC) Esteve Terradas Yus (PSC) Arcadi Vilert Soler (PSC) Fermín Manchado Zambudio (PSC)

Els regidors següents :

Joaquim Fernàndez Oller (CIU) Paulí Mojedano i Singla (PP)

Segon.- Donar compte de la present Resolució al Ple de la Corporació en la primera sessió que celebri. Així mateix s'haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província per general coneixement. "

"DECRET

6372/2006 de 6 de juliol

 

Assumpte:

Modificació delegació de competències a consellers delegats.

 

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2006 - AL

 

Per Decret de l'Alcaldia 3679/2004 de 11 de maig, es van delegar competències a diversos consellers delegats arran de l'elecció del Sr. Joan Antoni Baron Espinar com a nou Alcalde de Mataró.

En data 29 de maig de 2006 el Sr. Genís Bargalló i Checa va presentar la seva renuncia com a regidor d'aquest Ajuntament, renuncia que va ser acceptada pel Ple de la Corporació el dia 1 de juny de 2006. Una vegada completada la nova estructura municipal arran de la renuncia del Sr. Bargalló és necessari procedir a modificar l'àmbit de la matèria delegada d'Habitatge.

En data 6 de juliol de 2006 ha pres possessió com a nou regidor de l'Ajuntament de Mataró el Sr. Francesc Teixidó i Pont, en substitució per Esquerra Republicana de Catalunya del Sr. Genís Bargalló i Checa.

L'article 43.3 del ROF estableix que l'Alcalde pot delegar l'exercici de determinades atribucions en els Tinents d'Alcalde, sens perjudici de les delegacions especials que per a comeses específiques pugui realitzar a favor de qualsevol Regidor.

Les delegacions genèriques es referiran a una o vàries àrees o matèries determinades, i podran comprendre tant la facultat de dirigir el servei corresponent com la de gestionar-los en general, inclosa la facultat de resoldre mitjançant actes administratius que afectin a tercers. Aquestes delegacions genèriques són les que a l'organització interna de l'Ajuntament de Mataró corresponen als Consellers-Delegats.

En virtut de les atribucions que m'atorga l'article 23 de la Llei de Bases de Règim Local,

RESOLC:

Primer.-

Efectuar a favor del regidor Francesc Teixidó i Pont la delegació genèrica d'atribucions de gestió i resolució dels assumptes relatius a Habitatge.

Segon.-

La competència delegada per aquesta resolució abastarà de forma genèrica la matèria compresa a la Delegació. Els límits de l'abast genèric de la delegació seran els següents:

a) Competències del Ple

b) Competències indelegables de l'Alcalde:

§ Convocar i presidir les sessions del Ple i de la Comissió de Govern, decidir els empats amb el vot de qualitat.

§ Concertacions d'operacions de crèdit.

§ Comandament superior de tot el personal.

§ Separació del servei dels funcionaris.

§ Acomiadament del personal laboral.

§ Dictar Bans.

§ Iniciativa per a la proposta al Ple de la declaració de lesivitat en matèries de competència de l'Alcalde.

§ Adoptar mesures urgents en casos de catàstrofe.

c) Competències delegades a la Comissió de Govern.

§ Autoritzar i disposar despeses de conformitat a les Bases d'Execució del Pressupost.

§ Aprovar Oferta Pública d'Ocupació.

§ Aprovar Bases i convocar proves selectives d'accés a l'Administració.

§ Aprovar Bases i convocar concursos de provisió de llocs de treball.

§ Nomenament de personal funcionari i laboral de plantilla.

§ Plans Parcials. Aprovació inicial.

§ Plans Especials i de Millora Urbana. Aprovació inicial.

§ Estudi de Detall. Aprovació inicial.

§ Projectes d'urbanització. Aprovació inicial.

§ Projectes d'urbanització complementaris. Aprovació.

§ Constitució de la Junta de Compensació i Associacions administratives de Cooperació. Aprovació inicial.

§ Estatuts i Bases d'Actuació de les reparcel.lacions en la modalitat de compensació bàsica i compensació per concertació. Aprovació inicial.

§ Projectes de Reparcel.lacions. Aprovació inicial.

§ Aprovar els Projectes Tècnics d'Obra, els Plecs de Condicions i les adjudicacions dels contractes inclosos a l'àmbit d'aplicació de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, en les quanties següents:

- A partir del límit màxim previst per al procediment negociat en cada classe de contractes, fins el 10% dels recursos ordinaris del Pressupost, segons la quantia indicada a les Bases d'Execució.

- Contractes plurianuals inferiors a 4 anys, la quantia dels quals sigui, en la suma d'anualitats, inferior al 10% dels recursos ordinaris del Pressupost, segons l'import indicat a les Bases d'Execució. En aquest cas la despesa a imputar a cadascun dels exercicis haurà de respectar el previst a l'article 155.3 de la Llei d'Hisendes Locals, sens perjudici de què el Ple pugui variar els límits de periodificació (art. 155.5 LHL).

§ En els contractes adjudicats per la Comissió de Govern, les atribucions que li corresponen com a òrgan de contractació es limiten a la interpretació del contracte, les modificacions superiors al 20% de l'import d'adjudicació i la resolució dels mateixos. La resta d'atribucions correspondran al regidor delegat competent per raó de la matèria.

§ Adquisició de béns i drets per quantia compresa entre 30.000 i 3.000.000 euros.

§ Venda de béns immobles per quantia inferior a 3.000.000 euros, i aquesta estigui prevista al Pressupost.

§ Accions judicials i administratives en matèries de competència originàries de l'Alcalde.

§ Interposició de recursos contra resolucions judicials.

§ Assabentat i acatament de resolucions judicials.

Tercer.-

El titular de la competència delegada ostentarà totes les facultats que l'ordenament jurídic concedeix a l'Alcalde com a òrgan administratiu de la Corporació, potestat sancionadora inclosa.

Quart.-

Les resolucions adoptades per delegació s'entendran dictades per l'Alcaldia com a titular de la competència originària, i en conseqüència esgotaran la via administrativa.

Cinquè.-

La competència delegada s'enten sens perjudici de la facultat d'avocació per si de l'òrgan delegant.

Sisè.-

Els acords adoptats pels Consellers-Delegats en relació a les matèries delegades tindran el mateix valor jurídic que les dictades per l'Alcaldia com a titular de la competència original, gaudint en conseqüència de presumpció de validesa i executivitat.

Els acords adoptats per delegació hauran de fer constar les circumstàncies de l'origen delegat de la seva competència, inserint al final de la part expositiva el següent text:

"En virtut de les competències delegades per Resolució de l'Alcaldia de data 6 de juliol de 2006, RESOLC:"

Setè.-

S'estableix a efectes de coordinació unes Àrees que agrupen les Delegacions conferides:

§ Àrea de Presidència President : Esteve Terradas Yus Vicepresident: Maria Rosa Cuscó i Alberó

§ Àrea de Via Pública President : Ramon Bassas Segura

Vicepresident : Fermín Manchado Zambudio

§ Àrea de Serveis Personals President : Jaume Graupera Vilanova

Vicepresident : Oriol Batista Gázquez

§ Àrea de Serveis Territorials President : Arcadi Vilert Soler

Vicepresident : Quiteria Guirao Abellán

§ Àrea de Serveis Centrals i Presidenta : Pilar González Agapito

Planificació Vicepresident : Jaume Graupera Vilanova

Vuitè.-

Donar compte de la present Resolució al Ple de la Corporació en la primera sessió que celebri. Així mateix s'haurà de publicar al Butlletí Oficial de la Província per general coneixement."

 

 

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, comença anunciant el vot favorable de la seva formació al punt 5è de l'acta, mentre que, pel que fa al 6è, el vot serà d'abstenció.

D'altra banda, el Sr. Fernàndez dóna la benvinguda al Sr. Teixidó com a regidor d'Habitatge i li desitja una trajectòria d'encerts.

No obstant això, no es pot ometre el fet que es tracta de la 4a modificació del Govern en el transcurs de la present legislatura. Tot i que ara estem davant de la substitució d'una persona per una altra €i, per tant, les competències de la resta de regidors no varien, cosa que no ha succeït en les tres ocasions anteriors€, el canvi suposa un nou petit trasbals a menys d'un any vista de les eleccions municipals.

Atès que el Pla d'Habitatge ja està enllestit, CiU opina que hagués estat més oportú integrar les competències d'Habitatge dins d'Urbanisme a fi d'evitar modificacions.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, també dóna la benvinguda al Govern al Sr. Teixidó i posa als membres de la seva formació a la disposició del nou regidor, que hi podrà comptar quan calgui tractar qüestions de ciutat.

Tot i així, el Sr. Mojedano se suma a la crítica feta pel Sr. Fernàndez sobre la quantitat de canvis que s'han produït fins ara en aquest mandat, que qualifica d'"accidentat". A més, recorda que aquest tipus de situacions generen desconfiança entre els ciutadans.

Donat que no és la primera vegada que passa i recollint allò succeït en els darrers dos mandats, el Sr. Mojedano es mostra pessimista respecte a la trajectòria de l'actual Govern. No s'han sabut establir estratègies polítiques i hi ha hagut una clara mancança d'idees. Sembla que l'única sortida possible a aquesta situació sigui vendre contínuament la bona gestió del Govern a l'electorat a fi d'aconseguir una nova victòria in extremis en les properes eleccions.

El Sr. Mojedano fa referència a tres qüestions:

En primer lloc, és el segon mandat sense projectes estratègics de ciutat o novetats i en què alguns grans temes de ciutat han quedat totalment aturats.

En segon lloc, molts sectors econòmics i socials de Mataró han perdut la seva confiança en el Govern municipal, així com el fet que es va desaprofitar l'oportunitat sorgida l'any 2003 per esmenar aquesta situació.

En tercer i últim lloc, el discurs del Govern està cada dia més lluny de la realitat ciutadana; és buit de continguts.

Abans d'acabar, però, el Sr. Mojedano avança el fet que el seu grup no es mostra favorable a la proposta del Govern per a la nova Televisió Digital Terrestre i expressa la necessitat i la convicció que a la ciutat es produirà un canvi polític en les properes eleccions.

5 MODIFICACIÓ DE MEMBRES A LES COMISSIONS MUNICIPALS INFORMATIVES.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"Per acord plenari de 13 de maig de 2004 es va aprovar la composició de les Comissions Municipals Informatives.

En data 29 de maig de 2006, el Sr. Genís Bargalló i Checa va presentar la seva renuncia com a regidor d'aquest Ajuntament, renuncia que va ser acceptada pel Ple de la Corporació el dia 1 de juny de 2006..

Una vegada completada la nova estructura municipal, i després de la presa de possessió al càrrec de regidor per part del Sr. Francesc Teixidó i Pont, es necessari modificar la composició d'algunes Comissions Informatives.

Aquesta Alcaldia proposa a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

Primer.-

Modificar la composició de les Comissions Informatives Municipals següents:

  • SERVEIS TERRITORIALS

President: Arcadi Vilert Soler (PSC)

Vicepresident : Quiteria Guirao Abellán (ICV-EUiA)

Vocals: Montserrat López Figueroa (PSC)

Francesc Melero Collado (PSC)

Joaquim Fernàndez i Oller (CiU)

Antoni Valls i Pou (CiU)

Paulí Mojedano i Singla (PPC)

David Rovira i Suñé (PPC)

Francesc Teixidó i Pont (ERC)

  • VIA PÚBLICA

President: Ramon Bassas Segura (PSC)

Vicepresident : Maria Rosa Cuscó i Alberó (ERC)

Vocals: Fermí Manchado Zambudio (PSC)

Francesc Melero Collado (PSC)

Josep Lluís Martí i Julià (CiU)

Joaquim Fernàndez i Oller (CiU)

Carlos Súnico Batchilleria (PPC)

José Manuel López González (PPC)

Josep Comas Valls (ICV-EUiA)

 

Segon.-

Modificar la composició en la Comissió Informativa especial que quedarà integrada de la següent manera :

 

  • Comissió Especial d'Organització.

President : Joan Antoni Baron Espinar (PSC)

Vicepresident : Francesc Teixidó i Pont (ERC)

Vocals: Pilar Gonzàlez Agàpito (PSC)

Ramon Bassas Segura (PSC)

Josep Lluís Martí i Julià (CiU)

Joaquim Fernàndez i Oller (CiU)

David Rovira i Suñé (PPC)

Paulí Mojedano i Singla (PPC)

Jaume Graupera Vilanova (ICV-EUiA)

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

6 NOMENAMENT DE REPRESENTANT MUNICIPAL AL CONSORCI PORT DE MATARÓ.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"En data 29 de maig de 2006 el Sr. Genís Bargalló i Checa va presentar la seva renuncia com a regidor d'aquest Ajuntament, renuncia que va ser acceptada pel Ple de la Corporació el dia 1 de juny de 2006.

Arran de la renuncia del Sr. Bargalló, resulta convenient la modificació d'alguns aspectes organitzatius de la Corporació Municipal establerts en el Ple de 1 de juliol de 2003.

En data 6 de juliol de 2006 ha pres possessió com a nou regidor de l'Ajuntament de Mataró el Sr. Francesc Teixidó i Pont, en substitució per Esquerra Republicana de Catalunya del Sr. Genís Bargalló i Checa.

En conseqüència cal procedir a modificar la representació de l'Ajuntament de Mataró al Consorci del Port de Mataró.

Per tot això aquesta Alcaldia proposa a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords :

Únic.-

Designar representants de l'Ajuntament de Mataró als senyors que es relacionen a continuació pel següent organisme:

- CONSORCI DEL PORT DE MATARÓ

Nombre de representants: 4

Vice-president: Pilar González Agapito

Vocals: Arcadi Vilert Soler

Quiteria Guirao Abellan

Francesc Teixidó i Pont

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 9, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4).

-Presidència-

 

7 RATIFICAR DECRET DE L'ALCALDIA NÚM. 6126/2006 DE 29 DE JUNY, DE NOMENAMENT DE LA VICE-PRESIDÈNCIA DE L'ENTITAT PÚBLICA EMPRESARIAL MATARÓ AUDIOVISUAL.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta a ratificar el següent decret :

 

"DECRET

6126/2006 de 29 de juny

 

Assumpte:

Nomenament de la Vicepresidència de l'Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2006 - AL

Per acord del Ple de data 1 de juny de 2006 es va aprovar definitivament l'Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual.

Segons els Estatuts aprovats en aquest mateix Ple municipal, els òrgans de govern, de gestió i de control de Mataró Audiovisual són la Presidència, la Vice-presidència, el Consell d'Administració i la Gerència.

Així com la Presidència de Mataró Audiovisual recau en el Alcalde de l'Ajuntament de Mataró i els membres del Consell d'Administració van ser nomenats en el Ple ordinari del mes de juny, resta per nomenar la persona que ostentarà el càrrec de la Vicepresidència.

Tal com indiquen els Estatuts aprovats,

1. "la Vicepresidència és l'òrgan que substituirà la Presidència i assumirà les seves atribucions en els casos de vacant, absència o malaltia de la persona titular.

1. L'Alcalde de Mataró, mitjançant Decret de l' Alcalde, ratificat pel Ple de l'Ajuntament, nomenarà la persona que hagi d'ocupar la Vicepresidència d'entre els regidors que siguin membres, alhora, del Consell d'Administració.

2. A més de les funcions de substitució, la Vicepresidència exercirà les funcions que li delegui la Presidència. "

Considerada la necessitat de nomenar el càrrec de la Vicepresidència de l'Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual, i en virtut de les facultats que m'atorga la legislació vigent,

RESOLC :

Primer.-

Nomenar Vicepresident de l'Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual el senyor Esteve Terradas i Yus, que compleix els requisits de ser regidor de l'Ajuntament de Mataró i membre del Consell d'Administració de l'esmentada entitat.

Segon.-

Ratificar el present decret en el proper Ple Municipal que se celebri."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

8 CONSTITUCIÓ D'UN DRET DE SUPERFÍCIE A FAVOR DE PUMSA D'UN SOLAR DE PROPIETAT MUNICIPAL AMB FRONT AL C. HERRERA, DE MATARÓ, PER CONSTRUIR I EXPLOTAR UN EQUIPAMENT SÒCIO-CULTURAL, AMB LA FINALITAT D'UBICAR LA COLLA CASTELLERA CAPGROSSOS DE MATARÓ O ALTRES ENTITATS D'INTERÈS SOCIAL O CULTURAL.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"L'empresa municipal PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ, SA (d'ara endavant PUMSA) ha proposat a aquest Ajuntament la constitució d'un dret de superfície al seu favor, en relació a una finca de propietat municipal situada al carrer Herrera, de Mataró, i qualificada d'equipament sòcio-cultural, per tal d'erigir un edifici, per tal que posteriorment es cedeixi a la colla castellera Capgrossos de Mataró.

Per la seva banda, l'Ajuntament, juntament amb PUMSA han subscrit amb la colla castellera un conveni en el qual es plasmen les intencions de mútua col.laboració per tal d'aixecar l'edifici i cedir-lo a la colla, amb la finalitat que hi pugui desenvolupar les seves activitats.

Aquest Ajuntament considera oportú cedir a PUMSA el solar sol·licitat, mitjançant la constitució del corresponent dret de superfície, en els termes de la present proposta, per tal de vehiculars els acords presos.

Consten incorporats a l'expedient administratiu els informes tècnics i jurídics emesos relatius a la proposada operació.

Per tot el que s'acaba d'exposar, ateses les disposicions del Pla General d'Ordenació municipal de 1996, la Llei 22/2001, de 31 de desembre, del Parlament de Catalunya, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent, la Llei 1/2002, del Parlament de Catalunya, d'Urbanisme, l'article 214 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, l'article 221 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i el Decret 336/1988, i normativa concordant, PROPOSO al Ple municipal l'adopció, si s'escau, dels següents ACORDS:

PRIMER.-

Constituir a favor de PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, S.A., domiciliada a Mataró, carrer Pablo Iglesias, núm. 63, 2a planta, despatx 10, amb CIF A-69323642, un dret de superfície sobre la finca de propietat municipal, qualificada d'EQUIPAMENT SÒCIO-CULTURAL, que es descriu a continuació:

Porció de terreny situada al carrer Herrera, de Mataró. Te forma quasi bé rectangular i una superfície de mil dos-cents noranta-cinc metres quadrats. En el seu interior es situa una part dels corrals del costat Oest de la total finca inicial 6.384, de la que se segrega, amb una superfície de dos-cents vuitanta-cinc metres quadrats. LIMITA: pel Nord i per l'Est, amb finca registral 6.384 de què se segrega; pel Sud, en una petita part, amb el carrer Herrera i en altra part, amb la finca registral 6.384 de què se segrega; per l'Oest, amb finques cadastrals 4495402, 4495411 i 4495412.

TÍTOL: Propietat de l'Ajuntament de Mataró per en quant al terreny per compra a D. Francisco Cuní Bonamusa, en escriptura autoritzada pel notari D. Joaquín Cabañes a 10 d'abril de 1909; i pel que fa a les edificacions i accessoris, part en escriptura autoritzada pel Notari de Mataró D. José Maria Monfort, a 9 de març de 1915 i part, per haver-ho declarat en altra escriptura autoritzada pel Notari de Mataró, D. Carlos López, a 18 de maig de 1928, i posterior segregació.

DADES REGISTRALS: Inscrita al Registre de la Propietat núm. 4 de Mataró, al Tom 3531, Llibre 289 de Mataró, Foli 105, Finca 14.971.

REFERÈNCIA CADASTRAL: Forma part de la finca cadastral 4595201DF5949N0001WF.

VALORACIÓ: 61.991,65 euros

CÀRREGUES: Lliure.

Es grafia en el plànol que s'adjunta com a annex I amb la lletra C.

Té la qualificació jurídica de bé de domini públic afecte al servei públic.

SEGON.- Sotmetre la concessió del dret de superfície sobre la referida finca al següent règim:

FINALITAT: Aquest dret es constitueix per a la construcció d'un edifici d'equipament sòcio-cultural, amb la finalitat que sigui destinat a ubicar la colla castellera Capgrossos de Mataró, o

altres entitats municipals d'interès social o cultural.

PUMSA haurà d'acreditar l'adopció del seu compromís de respectar aquesta destinació.

TERMINI DE LA CONCESSIO DEL DRET DE SUPERFICIE: S'atorga per 50 anys.

Al extingir-se aquesta concessió, l'Ajuntament farà seva la propietat de tot l'edificat a la parcel·la objecte de la cessió, sense que el superficiari tingui dret a cap indemnització.

CARACTERÍSTIQUES ESSENCIALS DE LA CONSTRUCCIÓ FUTURA I TERMINI PER FER-LA: L'edificació i posada en funcionament de l'edifici s'haurà de realitzar en el termini màxim de cinc anys, a comptar de la data de la inscripció al registre de la Propietat del dret de superfície, i la destinació prevista per la finca haurà de mantenir-se durant trenta anys.

Constituirà condició resolutòria del dret de superfície:

-Durant un termini màxim de cinc anys des de la data de la presa de possessió de la finca per la superficiària: que el terreny objecte del present conveni no s'edifiqui o no es destini a l'ús previst.

-En qualsevol moment: si deixés de ser-hi destinat, és a dir, el canvi de l'ús que aquesta finca té assignat, com a equipament sòcio-cultural, per a ubicar la colla castellera Capgrossos, o en general entitats i activitats relacionades amb el món casteller.

Serà mitjà suficient per a acreditar les condicions resolutòries abans esmentades l'aixecament d'un acta notarial de presència a la qual es consigni la concurrència de qualsevol d'aquests supòsits, com a fruit de la percepció -per qualsevol mitjà- dels fets.

La construcció objecte del dret s'estén a la totalitat de la finca, sens perjudici de les limitacions urbanístiques aplicables, es tractarà d'un edifici d'equipament, i s'ajustarà al projecte per al qual l'Ajuntament de Mataró atorgui la preceptiva llicència d'obres.

PREU: La concessió del dret es fa amb caràcter gratuït, atès que la destinació efectiva de la cessió per és per atendre una finalitat d'interès social i cultural de la ciutat.

DISPONIBILITAT: Aquest dret no serà transmissible ni gravable més enllà del termini de la concessió. Per tant, l'extinció del dret de superfície per decurs del termini haurà de comportar la dels drets reals o personals imposats pel superficiari a la finca. Qualsevol acte de disposició del dret que vulgui fer el superficiari requerirà prèvia autorització municipal, a excepció del dret a hipotecar la finca fins el termini màxim de durada del dret, que s'autoritza expressament en aquest acord.

FORMALITZACIO: El dret de superfície que s'atorga s'haurà de formalitzar en escriptura pública i s'haurà d'inscriure al Registre de la Propietat.

DESPESES: PUMSA assumirà totes les despeses de qualsevol naturalesa que se generin per a la formalització i perfeccionament de la cessió del dret de superfície, així com, en el seu cas, de la reversió del dret.

TERCER.-

Autoritzar el/la Conseller/a Delegat/da de Serveis Centrals i Planificació, per tal que signi la corresponent escriptura pública, així com qualsevol altra documentació necessària per a la formalització, perfeccionament i execució d'aquest acord.

QUART.-

Autoritzar a PROMOCIONS URBANISTIQUES MATARO, SA (PUMSA), amb CIF A-69323642, a hipotecar el dret de superfície que s'atorga al seu favor, sobre la finca registral inscrita al Registre de la Propietat núm. 4 de Mataró, al Tom 3531, Llibre 289 de Mataró, Foli 105, Finca 14.971, per tal de finançar la construcció de l'edifici. L'autorització es dóna per hipotecar per un termini que no pot superar la vigència d'aquest dret.

CINQUÈ.-

Notificar el present acord a PUMSA, al Servei d'Urbanisme i al Servei d'Ingressos."

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

9 DESADSCRIPCIÓ DEL PATRONAT D'ESPORTS, DELS AMARRAMENTS I PANYOLS QUE L'AJUNTAMENT TÉ CEDITS EN ÚS.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"L'Ajuntament és titular del dret a la utilització dels panyols i amarraments que es relacionen a continuació:

Panyol 150; valor segons inventari i moviments posteriors: 7.813,16 euros

Panyol 152; valor segons inventari i moviments posteriors: 7.813,16 euros

Panyol 153; valor segons inventari i moviments posteriors: 7.813,16 euros

Panyol 154; valor segons inventari i moviments posteriors: 7.813,16 euros

Panyol 155; valor segons inventari i moviments posteriors: 7.813,16 euros

Amarrament M-14; valor segons inventari i moviments posteriors: 30.501,37 euros

Amarrament G-70; valor segons inventari i moviments posteriors: 20.915,22 euros

Amarrament B-56; valor segons inventari i moviments posteriors: 15.250,68 euros

Amarrament B-58; valor segons inventari i moviments posteriors: 15.250,68 euros

Aquests drets es van adquirir en virtut de contractes signats el 24 de maig de 1995.

Al Ple de 5 d'octubre de 1995, s'acordà adscriure els referits elements nàutics al Patronat municipal d'Esports, per a la seva gestió ordinària, en concret per a la promoció dels esports nàutics de Mataró.

Ara procedeix reunificar en l'Ajuntament totes les facultats sobre els panyols i amarraments, mitjançant la seva desadscripció del Patronat d'Esports, amb la finalitat de poder disposar patrimonialment dels mateixos, ja que s'està negociant la seva devolució, per obtenir a canvi l'ús d'una base nàutica.

Consten a l'expedient administratiu la valoració dels elements portuaris i l'informe jurídic relatiu a la desadscripció.

Resulten d'aplicació el Decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (capítol 1r del Títol 19); el Decret 336/1988, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya (articles 27, 92 i 94), i el Decret 179/1995, pel qual s'aprova el Reglament d'obres activitats i serveis dels ens locals (art. 204, 214 i 215).

 

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Desdscriure els elements nàutics relacionats a continuació, que es troben situats al port esportiu i pesquer de Mataró, del Patronat municipal d'Esports, a partir de la data del present acord:

Panyol 150; valor segons inventari i moviments posteriors: 7.813,16 euros

Panyol 152; valor segons inventari i moviments posteriors: 7.813,16 euros

Panyol 153; valor segons inventari i moviments posteriors: 7.813,16 euros

Panyol 154; valor segons inventari i moviments posteriors: 7.813,16 euros

Panyol 155; valor segons inventari i moviments posteriors: 7.813,16 euros

Amarrament M-14; valor segons inventari i moviments posteriors: 30.501,37 euros

Amarrament G-70; valor segons inventari i moviments posteriors: 20.915,22 euros

Amarrament B-56; valor segons inventari i moviments posteriors: 15.250,68 euros

Amarrament B-58; valor segons inventari i moviments posteriors: 15.250,68 euros

SEGON.- Anotar la corresponent modificació a l'inventari de béns municipal, a la propera actualització de l'inventari que es dugui a terme.

TERCER.- Notificar el present acord al Patronat municipal d'Esports."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

10 CONSTITUCIÓ D'UN DRET DE SUPERFÍCIE A FAVOR DE PUMSA, SOBRE UN SOLAR MUNICIPAL SITUAT AL C. NÚÑEZ DE BALBOA, 12, DE MATARÓ, PER FER HABITATGES ASSISTITS, PER A DISCAPACITATS FÍSICS

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"L'Ajuntament de Mataró ha apostat per millorar la qualitat de vida de les persones discapacitades de la ciutat. A aquests efectes, està treballat conjuntament amb entitats representatives d'aquest col·lectiu, amb la finalitat de poder oferir habitatges que siguin adaptats a les especials necessitats de persones amb minusvaís física, amb la voluntat de millorar la seva qualitat de vida en l'àmbit doméstic.

Amb aquest objectiu, l'Ajuntament es troba en condicions d'oferir una finca de propietat municipal, per tal que s'hi puguin construir habitatges adaptats a persones amb minusvalia física.

L'empresa PUMSA té l'encàrrec municipal d'executar el total edifici, per tal que els habitatges resultants es puguin oferir a les persones que els necessitin, en col·laboració amb les entitats representatives d'aquests col.lectius.

Procedeix ara posar els terrenys adients a disposició de l'empresa de capital íntegrament municipal.

Per tot el que s'acaba d'exposar, en aplicació de la Llei 5/2006, de 10 de maig, per la qual s'aprova el llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, l'article 214 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, l'article 214 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i el Decret 336/1988, i normativa concordant, PROPOSO al Ple municipal l'adopció, si s'escau, dels següents

ACORDS:

PRIMER.-

Constituir a favor de PROMOCIONS URBANISTIQUES DE MATARO, S.A., amb NIF A-59323642, un dret de superfície sobre la finca de propietat municipal, que es descriu a continuació:

URBANA: SOLAR situat dins del PERI Torrent de les Canyes de Mataró, avui al carrer Núñez de Balboa, 12, que té una superfície de sis-cents setanta-cinc metres quadrats amb quaranta-nou decímetres quadrats, que LIMITA: Al Nord, amb zona verda privada pertanyent a un solar propietat de "Construcciones Navas, SA"; pel Sud, amb el carrer Núñez de Balboa; per l'Est, amb finca de "URBANITZACIONS I EDIFICACIONS, SA", o els seus successors; a l'Oest, amb solar pertanyent a "Construcciones Navas, SA".

CÀRREGUES: Sense càrregues.

DADES REGISTRALS: Inscrita al Registre de la Propietat núm. 3 de Mataró, al Tom 2961, Llibre 30 de Mataró, Foli 120, Finca 1766.

REFERENCIA CADASTRAL: 2987002DF5928N0001SS.

VALORACIO: 380.165,77 euros, segons l'informe tècnic obrant a l'expedient.

S'adjunta plànol de situació de la finca objecte de la present cessió, que s'haurà de protocolitzar en el moment de l'atorgament de la corresponent escriptura pública.

Es troba en tràmit d'obtenir la qualificació de sistema de dotació d'habitatge públic (DHp).

 

SEGON.-

Sotmetre la concessió del dret de superfície sobre la referida finca al següent règim:

FINALITAT: Aquest dret es constitueix per a la construcció d'un edifici d'habitatges adaptats a les necessitats de persones amb minusvalia física, per tal que es posin en règim de lloguer a disposició de les persones que ho necessitin en col·laboració amb les entitats representatives d'aquests col·lectius. PUMSA haurà d'acreditar l'adopció del seu compromís de respectar aquesta destinació.

DURADA DEL DRET DE SUPERFICIE: S'atorga per 99 anys.

Al extingir-se aquesta concessió, l'Ajuntament farà seva la propietat de tot l'edificat a la parcel·la objecte de la cessió, sense que el superficiari tingui dret a cap indemnització.

CARACTERÍSTIQUES ESSENCIALS DE LA CONSTRUCCIÓ FUTURA, I TERMINI PER FER-LA:

L'edifici haurà de disposar d'un local en planta baixa, i pel que fa a la resta de pisos, haurà d'esgotar l'edificabilitat segons les disposicions del vigent pla general d'ordenació urbana de Mataró. L'edifici i els diferents departaments hauran d'estar dotats dels accessos i elements constructius que es requereixin a la normativa vigent, per tal de complir el seu destí com a habitatges adaptats a persones amb minusvalia física.

L'edificació i posada en funcionament de l'edifici s'haurà de realitzar en el termini màxim de tres anys a comptar de la data de l'atorgament de l'escriptura pública de constitució del dret de superfície.

La construcció objecte del dret s'estén a la totalitat de la finca, sens perjudici de les limitacions urbanístiques aplicables.

PREU: La concessió del dret es fa amb caràcter gratuït, atès que la destinació efectiva de la cessió per és per atendre necessitats d'habitatge de caràcter social. Tampoc s'imposa al superficiari que hagi de satisfer cap cànon a la propietat.

DISPONIBILITAT: Aquest dret no serà transmissible ni gravable més enllà del seu termini de vigència. Per tant, l'extinció del dret de superfície per decurs del termini haurà de comportar la dels drets reals o personals imposats pel superficiari a la finca. Qualsevol acte de disposició del dret que vulguin fer el superficiari requerirà prèvia autorització municipal.

L'Ajuntament de Mataró s'atribuirà amb caràcter gratuït el dret a l'ús del local que s'ha de construir en la planta baixa de l'edifici, a partir del moment en què l'edifici s'hagi acabat, per destinar-lo a activitats d'interès públic. La possessió del local es lliurarà a l'Ajuntament el dia que s'obtingui el certificat final d'obra.

FORMALITZACIO: El dret de superfície que s'atorga s'haurà de formalitzar en escriptura pública i s'haurà d'inscriure al Registre de la Propietat.

DESPESES: PUMSA assumirà totes les despeses de qualsevol naturalesa que se generin per a la formalització i perfeccionament de la cessió del dret de superfície, així com, en el seu cas, de la reversió del dret.

 

TERCER.-

Autoritzar la Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació, Sra. Pilar González-Agàpito, o a qui la pugui substituir en el càrrec, per tal que signi la corresponent escriptura pública, així com qualsevol altra documentació necessària per a la formalització i perfeccionament d'aquest acord.

 

QUART.-

Notificar el present acord a PUMSA, al Servei d'Urbanisme i al Servei d'Ingressos."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

11 CESSIÓ GRATUÏTA DEL DOMINI D'UNA FINCA MUNICIPAL A FAVOR DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, AMB DESTINACIÓ A COMISSARIA DE MOSSOS D'ESQUADRA.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"L'Ajuntament de Mataró és propietari d'una finca de 2.770,50 metres quadrats, a la partida Pla d'en Boet, de Mataró, destinada a equipament, que confronta: Al Nord, amb el carrer Sant Cugat; al Sud, amb el vial peatonal prolongació del carrer Castaños; a l'Est, amb finca destinada a equipament; i a l'Oest, amb l'avinguda President Companys. La finca consta inscrita al Registre de la Propietat núm. 3 de Mataró, al Tom 3316, Llibre 134 de Mataró-3, Foli 112, Finca 7.946.

L'Ajuntament és propietari de l'esmentada finca per cessió obligatòria i gratuïta de l'Institut Català del Sòl, segons conveni urbanístic de 19 de febrer de 2002.

Al referit conveni de 19 de febrer de 2002, es va fer constar que la cessió del terreny es feia amb "l'obligació de l'Ajuntament de Mataró de cedir-la al Departament d'Interior per a la instal·lació d'una comissaria dels Mossos d'Esquadra". Consta al mateix conveni que aquesta obligació s'acceptà per aquest Consistori.

Resulten d'aplicació els articles 211 i 212 del decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, i els articles 49 i 50 del Decret 336/1988, pel qual s'aprova el reglament de patrimoni dels ens locals a Catalunya.

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.-

Cedir gratuïtament a favor de la Generalitat de Catalunya (NIF S0811001G), el domini de la finca inscrita a l'inventari de Béns del municipi, com a bé patrimonial i que es descriu registralment com segueix:

DESCRIPCIÓ DE LA FINCA: URBANA: PORCIO DE TERRENY de figura rectangular situada en el terme municipal de Mataró, partida Pla d'En Boet. Té una extensió superfícial de dos mil set-cents setanta metres cinquanta decímetres quadrats. Està destinada a EQUIPAMENT COMUNITARI. LIMITA: Al Nord, amb el carrer Sant Cugat; al Sud, amb via peatonal prolongació del carrer Castaños; a l'Est, amb finca destinada a equipaments; a l'Oest, amb l'avinguda President Companys.-

Inscripció: Figura inscrita a nom de l'Ajuntament de Mataró, en el Registre de la Propietat núm. 3 de Mataró, al tom 3316, llibre 134 de Mataró, foli 112, finca 7.946, inscripció 1ª.

La seva referència cadastral és: 2881201DF5928S0001SB.

TITOL: L'Ajuntament és propietari de l'esmentada finca per cessió obligatòria i gratuïta de l'Institut Català del Sòl, segons conveni urbanístic de 19 de febrer de 2002.

VALOR: S'assigna a la referida finca el següent valor: Terreny: 499.244,10 euros.

 

SEGON.-

La finca objecte de cessió s'ha de destinar a comissaria de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra a Mataró, mitjançant la seva construcció i ús per a tal finalitat. A tals efectes, si la finca cedida no es destina a la finalitat esmentada en el termini de cinc anys o deixa de destinar-se a dita finalitat dins dels trenta anys següents, el bé objecte de cessió revertirà automàticament de ple dret a favor de l'Ajuntament cedent, el qual te dret a rebre, si s'escau, el valor dels danys i perjudicis causats al bé i el del detriment experimentat pel bé, en els termes que resulten de l'article 50 del Decret 336/1988, de 17 d'octubre pel qual s'aprova el Reglament de patrimoni dels ens locals de Catalunya. Per demostrar la no destinació del bé a l'ús previst serà suficient l'obtenció d'una acta notarial de constatació dels fets, notificada en forma legal, per tal que la reversió produeixi els seus efectes.

TERCER.- La construcció de la comissaria a què fa referència aquest acord podrà ser duta a terme per la pròpia Generalitat de Catalunya o per un tercer mitjançant qualsevol negoci jurídic.

El terreny és apte per al seu destí com a comissaria i compta amb abastament d'aigua, evacuació d'aigües, subministrament d'energia elèctrica amb la potència suficient per l'execució de l'obra i el posterior correcte funcionament de la comissaria, i pot comptar amb la instal·lació transformadora d'energia €en el supòsit de ser necessari-, i la calçada del vial que dóna davant del solar està pavimentada i te les voreres encintades, i correspondrà a l'Ajuntament cedent l'adopció de les mesures necessàries per aconseguir el seu destí a plena satisfacció del cessionari, sense cap cost o càrrega per aquest.

QUART.-

Disposar que la Generalitat de Catalunya assumirà totes les despeses de qualsevol naturalesa que se generin per a la formalització i perfeccionament i execució de la cessió aquí acordada, així com, en el seu cas, de la reversió del dret. Els tributs que, en el seu cas, es puguin meritar per raó de la present cessió s'assumiran d'acord amb l'atribució que faci la norma reguladora corresponent, sens perjudici de les exempcions i/o no subjeccions que tinguin lloc.

CINQUÈ.-

Facultar a l'Alcalde de Mataró, per a la signatura de quants documents siguin necessaris per a la formalització, perfeccionament i execució del present acord.

SISÈ.-

Efectuar les modificacions i rectificacions derivats d'aquest acord en l'Inventari de Béns municipal.

SETÈ.-

Notificar aquest acord al Servei d'Urbanisme, al Servei d'Ingressos, al Departament de Via Pública municipal, i al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

12 APROVACIÓ DEL PRESSUPOST, PLANTILLA I RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL 2006 I CORRECCIÓ D'ERRADES DELS ESTATUTS DE L'ENTITAT PÚBLICA EMPRESARIAL MATARÓ AUDIOVISUAL

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, presenta la proposta següent :

"D'acord amb les aprovacions fetes pel Consell d'Administració de l'Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual en data 13 de juny de 2006;

D'acord amb els Estatuts de l'Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual, i

Vist l'informe de la Gerent de Mataró Audiovisual, referent a la proposta d'aprovació del pressupost, la plantilla i relació de llocs de treball de Mataró Audiovisual per a l'any 2006, així com de la ratificació del Decret de correcció d'errades dels Estatuts de l'Entitat Pública Empresarial,

PROPOSO al Ple de l'Ajuntament que adopti la resolució següent:

    1. Aprovar la previsió d'ingressos i despeses per a l'any 2006 de l'Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual, per un import total de 164.162,43 euros i unes inversions de 8.222,00 euros.
    2. Aprovar la proposta de la plantilla de personal i la relació de llocs de treball per a l'any 2006 de l'Entitat Pública Empresarial Mataró Audiovisual, tal com s'ha especificat a l'informe.
    3. Ratificar el Decret 5500/2006 de 14 de juny de correcció d'errades dels Estatuts de l'entitat pública empresarial Mataró Audiovisual.
    4. Publicar la present resolució en el Butlletí Oficial de la Província."

 

"DECRET

5500/2006 de 14 de juny

Assumpte:

Correcció d'errades dels Estatuts de l'entitat pública empresarial "Mataró Audiovisual".

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2006 - AL

En data 1 de juny d'enguany, el Ple de l'Ajuntament va aprovar la creació del servei de comunicació audiovisual, conjuntament amb els estatuts de la entitat pública empresarial municipal que ha de gestionar el servei, denominada "Mataró Audiovisual", i el reglament de la ràdio municipal. Els estatuts i el reglament han estat publicats en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona de data 3 de juny de 2006. Revisat el contingut del text publicat en el BOPB s'ha observat:

· un error a l'article 21.3.b), que disposa que el personal laboral de la EPEM es regirà per l'Estatut dels Treballadors i legislació de desplegament, i pel conveni de l'ajuntament de Mataró. Les característiques organitzatives del servei de ràdio i, en un futur, els altres mitjans audiovisuals que es posin en funcionament, obliguen a la emissió ininterrompuda durant 24 hores tots els dies de la setmana, i en conseqüència les previsions del conveni establert entre l'ajuntament de Mataró i el seu personal laboral es incompatible amb la naturalesa del servei a prestar per l'EPEMA. Aquesta circumstància justifica l'aprovació d'una correcció d'errades dels estatuts que susbsanin aquesta incongruència, acord que ha d'ésser aprovat pel mateix Ple Municipal, sense perjudici de que sigui necessari resoldre la qüestió de forma urgent per una resolució de l'alcaldia -a ratificar pel pròxim Ple ordinari-, tota vegada que de forma immediata s'està posant en marxa el procés de selecció del personal de plantilla laboral, imprescindible per tirar endavant les primeres emissions radiofòniques a finals de juliol, tot coincidint amb la festa de les Santes.

Per tot això, en virtut de les facultat que m'atorga l'article 21 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local

Primer.- Aprovar una correcció d'errades del paràgraf b) de l'article 21.3 dels Estatuts de l'Entitat Pública Empresarial "Mataró Audiovisual", que queda redactat en la forma següent:

"3. El personal al servei de l'Entitat estarà constituït per:

a) ....

b) El personal contractat en règim laboral, que es regeix per l'estatut dels treballadors i la legislació de desplegament".

 

Segon.- Ratificar la present resolució en el pròxim Ple municipal ordinari que es celebri"

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia el vot contrari de la seva formació.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4).

Vots en contra: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

Abstencions: Cap.

 

-Servei d'Ingressos-

 

13 ADHESIÓ CONVENI ENTRE L'AGÈNCIA ESTATAL DE L'ADMINISTRACIÓ TRIBUTÀRIA I LA FEDERACIÓ ESPANYOLA DE MUNICIPIS I PROVÍNCIES EN MATÈRIA D'INFORMACIÓ TRIBUTÀRIA I COL·LABORACIÓ EN LA GESTIÓ RECAPTATÒRIA.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"L'article 4, 1, c) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú, estableix que les Administracions públiques hauran de facilitar a les altres Administracions la informació que necessitin sobre l'activitat que desenvolupen en l'exercici de les seves pròpies competències.

Preveu la mateixa necessitat de facilitar informació entre Administracions, l'article 55 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

Per altra banda, tant la Llei 1/1998, de 26 de febrer, de drets i garanties dels contribuents, com la ja esmentada Llei de règim jurídic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú, tenen entre els seus principis, estalviar al ciutadà la realització de tràmits - amb el conseqüent estalvi de costos -, que puguin les mateixes Administracions realitzar.

Aquests tràmits fets per l'Administració en nom i benefici dels ciutadans han de comptar amb la seva autorització i han respectar els drets fonamentals a l'honor i a la intimitat personal i familiar, expressats a l'article 18 de la Constitució.

A l'empara de tot això, entre l'Agència estatal de l'Administració tributària i la Federació espanyola de municipis i províncies, es signà un Conveni de col·laboració amb la finalitat de subministrar-se la informació que necessitin pel desenvolupament de les seves funcions i de col·laborar en la gestió recaptatòria.

El text del Conveni es troba adjunt a l'expedient.

En la seva clàusula tercera estableix el procediment que han de seguir les entitats locals per adherir-s'hi, i donat que aquest Ajuntament considera que el subministrament d'informació li facilitarà i alleujarà molts tràmits, i també als ciutadans, s'eleva al Ple de l'Ajuntament per la seva aprovació els següents ACORDS:

Primer.- ADHERIR-SE íntegrament al Conveni subscrit entre l'Agència estatal de l'Administració tributària i la Federació espanyola de municipis i províncies en matèria d'intercanvi d'informació tributària i col·laboració en la gestió recaptatòria. .

Segon.- REMETRE a al Departament d'Organització, Planificació i Relacions Institucionals de l'Agència Estatal d'Administració Tributària la petició d'adhesió plena i sense condicions al Conveni. L'adhesió al Conveni es farà arribar a aquest organisme per conducte de la Federació espanyola de municipis i províncies (FEMP). "

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa el seu vot a favor per a les dues propostes. Tanmateix demana a la Sra. Gonzàlez que li confirmi si aquest punt està relacionat amb una proposta ja plantejada pel PP amb anterioritat.

La Sra. Gonzàlez així ho confirma, tot i que la proposta no és exacta, perquè allò que demanava el PP és una major eficàcia en les gestions administratives. Efectivament, aquesta iniciativa va en aquesta línia.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

14 SOL·LICITAR A LA TRESORERIA DE LA SEGURETAT SOCIAL L'ACCÉS AL SERVEI DE CESSIÓ DE DADES.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"L'article 4, 1, c) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú, estableix que les Administracions públiques hauran de facilitar a les altres Administracions la informació que necessitin sobre l'activitat que desenvolupen en l'exercici de les seves pròpies competències.

Preveu la mateixa necessitat de facilitar informació entre Administracions, l'article 55 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

Qualsevol intercanvi de dades entre Administracions ha de respectar els drets fonamentals a l'honor i a la intimitat personal i familiar, expressats a l'article 18 de la Constitució i amb respecte de la Llei orgànica 15/99, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

A l'empara de tot això, la Tresoreria General de la Seguretat Social ha establert un servei, destinat exclusiva i únicament a les Administracions Públiques, de cessió de determinada informació necessària pel desenvolupament de les funcions pròpies de les Administracions cessionàries, dins l'àmbit de les seves competències.

Per accedir a aquest servei, les Administracions Públiques, - en aquest cas, l'Ajuntament de Mataró -, ho han de sol·licitar a través del formulari que facilita la pròpia Tresoreria i que figura adjunt a l'expedient.

La petició de cessió comporta el compromís de l'Ajuntament de comptar amb el consentiment exprés de les persones interessades respecte a les quals es sol·liciti la informació, excepte que una norma amb rang legal eximeixi d'aquesta obligació.

Poder accedir a aquest servei que ofereix la Tresoreria general de la Seguretat Social és interessant per l'Ajuntament de Mataró, perquè facilitarà la tramitació d'expedients en tots aquells supòsits en què sigui requisit necessari l'obtenció de determinada informació en matèria de seguretat social i cotitzacions, com per exemple en expedients de contractació administrativa, atorgament de subvencions.

Per tot això, s'eleva al Ple de l'Ajuntament per la seva aprovació del següent ACORD:

SOL·LICITAR a la Tresoreria General de la Seguretat Social, l'accés al servei de cessió de dades. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

15 BONIFICAR L'ICIO A L'INSTITUT CATALÀ DEL SÒL.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"En data 22 de febrer de 2006, l'INSTITUT CATALÀ DEL SÒL ha sol·licitat s'apliqui la màxima bonificació possible en la quota de l'Impost sobre construccions, obres i instal·lacions, per a les obres de construcció de 94 habitatges de Protecció Oficial situats al sector Pla d'en Boet. De Mataró.

FONAMENTS DE DRET

L'article 5 de l'Ordenança reguladora de l'ICIO estableix el següent:

"L'Ajuntament bonificarà fins a un 95% de la quota de l'impost en favor de les construccions, instal·lacions o obres que siguin declarades d'especial interès o utilitat municipal, perquè hi concorren circumstàncies socials, culturals, històriques o de foment de treball. Es consideraran declarats d'especial interès o utilitat municipal les obres o instal·lacions que:

  1. S'executin en terrenys qualificats urbanísticament com a equipament i
  2. S'executin per iniciativa pública o s'executin per entitats sene ànim de lucre, i siguin fruit d'un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i l'entitat, en el que l'Ajuntamnt hi sigui part activa.

La graduació de la bonificació es farà entre el 0% i el 95% per Decret d'Alcaldia d'acord amb la valoració concreta de les circumstàncies socials, culturals, historicoartístiques o de foment de l'ocupació, tenint en compte l'oportunitat i els interessos de la ciutat i de la població.

En qualsevol cas, la graduació de la bonificació tindrà en compte el volum de població que es beneficiï de l'obra o insta·lació de que es tracti, així com qualsevol altre criteri d'interès municipal específic que hi concorri i que es vulgui aplicar en aquell cas concret...".

Les obres de construcció d'aquests 94 habitatges no es fan en terrenys qualificats com d'equipament, i per tant, la competència per resoldre no correspon a l'Alcalde sinó al ple de la Corporació, per aplicació del que disposa l'article 103, 2) de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, que preveu la concessió de la bonificació fins el 95% a favor de les construccions que siguin declarades d'especial interès o utilitat municipal perquè hi concorren circumstàncies socials, culturals, històric o artístiques o de foment de l'ocupació que justifiquin aquesta declaració.

Les obres de construcció d'aquests habitatges de protecció oficial són de gran interès social per la ciutat de Mataró, tal com recull el Conveni subscrit entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró, que es troba adjunt a l'expedient.

Per tot això, elevo al Ple de l'Ajuntament per la seva aprovació els següents

ACORDS

1. DECLARAR que les obres de construcció de 94 habitatges de Protecció Oficial al sector de Pla d'en Boet són de gran interès social per la ciutat de Mataró.

2. CONCEDIR a l'INSTITUT CATALÀ DEL SÓL una bonificació del 95% en la quota de l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres, per la construcció d'aquests habitatges.

3. NOTIFICAR aquesta resolució a la persona interessada.

4. COMUNICAR-LA a l'ORGT i al Servei de Llicències de l'Ajuntament. "

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

16 APROVAR LA CONCERTACIÓ D'UNA OPERACIÓ DE PRÉSTEC DE 3.300.000 EUROS AMB CAIXA CATALUNYA PER AL FINANÇAMENT DEL PROGRAMA D'INVERSIONS 2006 I ACCEPTACIÓ DE LA SUBVENCIÓ CONCEDIDA PER LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA PER SUBSIDIAR EL TIPUS D'INTERÈS D'AQUEST PRÉSTEC DINS DEL PROGRAMA DE CRÈDIT LOCAL DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Vista la necessitat de concertar els préstecs que preveu el pressupost de l'exercici 2006 pel finançament de les despeses de capital que figuren al programa d'inversions per un import total del 11.514.019,73 euros

Vist que per decret d'alcaldia 3144/2006 de data 4 d'abril., s'han concertat operacions de préstec per valor de 8.214.019,73 euros.

Atès que el Programa de crèdit local de la Diputació de Barcelona, que permet sol·licitar préstecs per finançament d'inversions de les corporacions locals, accedint a la subvenció al tipus d'interès, i que d'acord amb aquest programa, l'Ajuntament va sol·licitar en expedient 2006/0005029, un préstec al Programa de crèdit local de la Diputació de Barcelona per un import de 3.300.000,00 euros i d'acord amb les següents condicions:

Tipus de referència: Euribor 3m + 0.09%

Comissió d'obertura: 0.10%

Termini 12 anys amb 24 mesos de carència

Vista la notificació de 15 de maig de 2006 de la Diputació de Barcelona de l'aprovació de la concessió d'una subvenció dels interessos per l'operació de préstec abans referenciada per un import de 379.210,70 euros en sessió de la Comissió de Govern de data 11 de maig de 2006.

Vista la notificació de 6 de juny de 2006 de la Diputació de Barcelona , en la que s'informa que l'entitat financera Caixa Catalunya ha aprovat el préstec sol·licitat.

Vista la proposta d'adjudicació de la Tresoreria Municipal.

Vist l'informe d'intervenció municipal.

Atès que es requereix per a la seva tramitació l'acceptació de la subvenció per subsidiar el tipus d'interès del préstec concedida per la Diputació de Barcelona, i l'aprovació per part de l'Ajuntament del préstec corresponent,

La Consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació proposa al Ple l'adopció dels següents acords:

Primer.-

Acceptar la subvenció concedida per la Diputació de Barcelona d'import 379.210,70 euros, amb la finalitat de subsidiar el tipus d'interès del préstec sol·licitat dins del programa de crèdit local de la Diputació de Barcelona.

Segon.-

Acceptar el text del conveni a subscriure entre la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Mataró, regulador del subsidi del préstec sol·licitat a la Caixa d'Estalvis de Catalunya amb càrrec al programa de crèdit local.

Tercer.-

Aprovar la concertació d'una operació de préstec de l'operació d'import 3.300.000,00 euros amb l'entitat Caixa de Catalunya pel finançament de projectes d'inversions previstos en el pressupost de 2006, i acceptar la minuta del préstec, amb les següents condicions:

Tipus d'interès: Euribor 3m + 0.09%

Comissió d'obertura: 0.10%

Termini 12 anys amb 24 mesos de carència

 

Quart.-

Facultar la Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació d'aquest Ajuntament, perquè formalitzi els anteriors acords.

Cinquè.-

Trametre l'acord d'acceptació de la subvenció i aprovació del préstec, així com també una còpia diligenciada del text regulador del conveni de la subvenció i de la minuta del préstec, al Servei de Programació de la Diputació de Barcelona, als efectes oportuns."

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia el vot d'abstenció de la seva formació, en coherència amb el vot d'abstenció expressat en la votació del pressupost referent a aquest punt.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, també comunica l'abstenció del seu partit.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 9, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4).

 

-Servei de Compres i Contractacions-

17 APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ DEL SERVEI PÚBLIC DE TRANSPORT URBÀ COL·LECTIU DE VIATGERS A LA CIUTAT DE MATARÓ DURANT L'ANY 2005, PRESTAT MITJANÇANT GESTIÓ INTERESSADA PER LA CORPORACIÓN ESPAÑOLA DEL TRANSPORTE, SA. LIQUIDACIÓ LA QUAL ASCENDEIX A UN IMPORT DE SUBVENCIÓ TOTAL DE 1.919.518,02.-EUR.

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"Vist el contingut de l'expedient relatiu al servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada, l'empresa gestora del qual és "Corporación Española de Transportes, SA", així com els plecs tècnics que regeixen la contractació, aprovats pel Ple d'aquesta Corporació amb data de 18 de setembre de 1997.

Atesos la documentació presentada per l'empresa gestora del servei, relativa a la liquidació definitiva de la subvenció del transport urbà de Mataró corresponent a l'exercici 2005.

Vistos els informes efectuats per l'enginyer del Servei de Mobilitat, amb el vist i plau del Cap de l'expressat servei, de data 22 de maig de 2006, relatius a la liquidació de l'exercici 2005.

Atès el previst a la clàusules núm. 35 i 37 del plec de condicions administratives, tècniques i econòmiques que regeix la prestació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada.

Atès que a la partida núm. 20100/513110/47000 del pressupost municipal aprovat per a la present anualitat de 2006, existeix crèdit adequat i suficient per atendre la despesa meritada per la liquidació de l'exercici 2005 per la prestació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró.

Qui subscriu, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació de l'Ajuntament de Mataró, PROPOSA a l'Exm. Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

Primer.-

Aprovar la nova estructura de costos, d'acord amb el que estableix la clàusula 37 del plec de condicions administratives, tècniques i econòmiques que regeix servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada, amb el resultat dels següents pesos:

  • a= 0'6583
  • b= 0'1391
  • c= 0'0598
  • d= 0,1428
  • a+b+c+d=1

Preu per quilòmetre resultant a l'any de referència 98: 2'28503 €/Km.

A partir dels factors d'actualització següents:

H2005= 5.841,562

CV2005= 161,9934

IPC2005= 1,287624

Preu per quilòmetre actualitzat a l'any 2005: 3'33363 €/Km.

 

Segon.-

Aprovar la liquidació del servei Mataró Bus per al període comprès entre l'1 de gener a 31 de desembre de 2005, ambdós inclosos, pels següents imports:

Subvenció: 1.919.518,02 €

Abonat a compte: 1.519.835,76 €

Pendent d'abonar: 399.682,26 €

Tercer.-

En conseqüència, autoritzar, disposar i reconèixer, a favor de Corporación Española de Transporte SA, la quantitat de 399.682,26 €, en concepte de liquidació del període comprès entre l'1 de gener a 31 de desembre de 2005, ambdós inclosos, amb càrrec a la partida 20100/513110/47000 del pressupost municipal aprovat per al present exercici 2006 (op. ADORC núm. 200600022096).

Quart.-

Autoritzar l'anotació comptable inversa a càrrec de la mateixa partida del pressupost aprovat per la present anualitat per import de 8,63.-EUR, IVA, inclòs (op. RC/ núm. 200600022097)"

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, comunica el vot afirmatiu de CiU.

Tanmateix, el Sr. Fernàndez felicita l'empresa concessionària que, any rere any, continua millorant el servei ofert, així com els tècnics implicats.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, se suma tant al sentit afirmatiu del vot de CiU com a la felicitació expressada pel Sr. Fernàndez.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

18 APROVAR LA INCLUSIÓ D'UN PUNT EN LA CLÀUSULA RELATIVA AL RÈGIM ECONÒMIC DEL PLEC DE CLÀUSULES TÈCNIQUES QUE REGULEN LA CONCESSIÓ DE LA GESTIÓ I DINAMITZACIÓ DE L'ALBERG DE CAN SOLERET.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Fets

1.Per acord del Ple de l'Ajuntament de data 7 d'abril de 2005 es va adjudicar el concurs per a la prestació del servei públic de gestió i dinamització de l'alberg de "Can Solaret" a l'empresa "Viatges Aran, SA".

2. La clàusula relativa al règim econòmic de la concessió que consta al plec de clàusules tècniques que regeix per al present contracte manifesta el sistema utilitzat per a obtenir el resultat econòmic. Aquesta clàusula preveu que es lliuraran els comptes anyals definitius a l'Ajuntament en el termini de dos mesos posteriors al tancament de l'exercici.

El resultat econòmic es calcularà anualment deduint dels ingressos d'explotació les despeses d'explotació (personal, llum, aigua, gas, telèfon, aliments, manteniment i neteja de les instal·lacions), i el benefici industrial normal sobre despeses d'explotació.

Si el resultat econòmic procedent de l'anterior equació és positiu, es reconeixerà un cànon a favor de l'Ajuntament consistent en el 30 % del benefici obtingut. Si el resultat anterior és negatiu s'aportarà per part de l'Ajuntament una aportació en concepte de subvenció per un import màxim de 18.000,00.-EUR, anuals.

3. Mitjançant informe de data 8/6/2006, la Cap del Servei de Joventut i Dona, manifesta que el termini que consta en la clàusula relativa al règim econòmic de la concessió que consta al plec de clàusules és insuficient ja que aquests terminis impliquen que la liquidació no es pugui realitzar dins de l'exercici pressupostari corresponent amb el seguit de problemes comptables que això genera. Per aquest motiu proposa la inclusió en l'esmentada clàusula de la presentació d'una liquidació provisional dels comptes anuals abans del 30 d'octubre de cada exercici complint tots els requisits que ja es preveuen per la liquidació definitiva als efectes de donar solucions als problemes comptables.

4. Consta l l'expedient informe favorable de l'assessora Jurídica del Servei de Compres i Contractacions de data 26/06/2006.

Fonaments jurídics

1. L'art. 101 en relació amb l'art. 163 del Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques estableix la possibilitat de modificar el contacte per raons d'interès públic, amb els límits que igualment assenyala l'esmentat text legal.

2. La modificació que es proposa no té transcendència econòmica, al no afectar l'equilibri econòmic del contracte.

Qui subscriu, Consellera Delegada de Serveis Centrals i Planificació, PROPOSA a l'Excm. Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords:

Únic. Modificar el contracte que regula la concessió administrativa de la gestió de Can Soleret a fi d'incloure un nou apartat en la clàusula relativa al règim econòmic del plec de clàusules tècniques, establint l'obligació de l'adjudicatari de presentar una liquidació provisional dels comptes anuals abans del 30 d'octubre de cada exercici, la qual haurà de complir els requisits ja previstos per a la liquidació definitiva."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

-Servei de Recursos Humans-

19 Aprovació de la modificació de la plantilla de l'Ajuntament de Mataró.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"En sessió extraordinària celebrada el dia 27 d'octubre de 2005, el ple de l'Ajuntament va acordar aprovar la plantilla de personal per a l'any 2006. Actualment és necessari procedir a la modificació de la plantilla de la forma que es detalla a continuació:

  • Reclassificar una plaça existent de Tècnic Superior de l'Escala de l'Administració Especial , Serveis Especials, Comeses Especials (grup A) en una de Tècnic Mitjà de Gestió de l'Administració Especial, Serveis Especials, Comeses Especials (grup B).

  • Reclassificar una plaça d'Ordenança, grup E, de l'Escala de l'Administració General, Subescala subalterna, en una de Conserge, també de la mateixa Escala , Subescala i Grup.

  • Donar de baixa una plaça d'Administratiu/va a jornada completa, Grup C, de l'Escala de l'Administració General, Subescala administrativa, de la plantilla de personal funcionari.

  • Crear dues places d'Administratius/ves a jornada parcial, Grup C de l'Escala de l'Administració General, Subescala administrativa,a la plantilla de personal laboral.

  • Donar de baixa de la plantilla de personal funcionari, una plaça de Tècnic

d'Administració Especial, Informació-Premsa (Grup A).

L'art. 27 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, especifica que la plantilla es pot modificar amb posterioritat a l'aprovació del pressupost municipal durant l'any de la seva vigència per respondre a l'establiment de nous serveis, per l'ampliació, supressió o millora dels existents que no admetin demora per l'exercici següent, com també si respon a criteris d'organització interna.

Vist l€informe emes per la tècnica del Servei de Recursos Humans justificant el canvi, i l€informe jurídic de l'assessora jurídica del Servei de Recursos Humans que consten a l'expedient.

Proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents,

A C O R D S

Primer.- Modificar la plantilla del personal funcionari i del personal laboral en els termes següents:

  • Reclassificar una plaça existent de Tècnic Superior de l'Escala de l'Administració Especial , Serveis Especials, Comeses Especials (grup A) en una de Tècnic Mitjà de Gestió de l'Administració Especial, Serveis Especials, Comeses Especials (grup B).

  • Reclassificar una plaça d'Ordenança, grup E, de l'Escala de l'Administració General, Subescala subalterna, en una de Conserge, de la mateixa Escala , Subescala i Grup.

  • Donar de baixa una plaça d'Administratiu/va a jornada completa, Grup C, de l'Escala de l'Administració General, Subescala administrativa, de la plantilla de personal funcionari,

  • Crear dues places d'Administratius/ves a jornada parcial, Grup C de l'Escala de l'Administració General, Subescala administrativa, a la plantilla de personal laboral.

  • Donar de baixa de la plantilla de personal funcionari, una plaça de Tècnic

d'Administració Especial, Informació-Premsa (Grup A).

Segon.- Publicar aquesta modificació al BOP i al DOGC i trametre'n còpia a l€Administració de l€Estat i al departament de Governació de la Generalitat."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia el vot en contra de la seva formació.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 4, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

 

-Escola Universitària Politècnica de Mataró-

20 RELLEU DEL VOCAL REPRESENTANT DELS ESTUDIANTS EN EL CONSELL RECTOR DEL PATRONAT MUNICIPAL DE L'ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

1.- El Sr. Antoni Guzmán Trigueros va ser nomenar vocal representant del personal al Consell Rector del Patronat de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró per decret d'Alcaldia 6950/2003, de 19 de setembre de 2003.

2.- En data 31 de maig de 2005, la Secretària de l'Associació d'Alumnes de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró comunica el relleu del vocal representant dels estudiants al Consell Rector del Patronat Municipal de l'Escola Universitària Politècnica.

3.- L'article 6è.- A) c.- dels Estatuts del Patronat Municipal de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, estableix la composició dels membres Vocals del Consell Rector de l'Organisme Autònom.

4.- L'article 9è, punt c) dels mateixos estatuts indica que l'Ajuntament en Ple podrà acceptar la renúncia i/o substitució de qualsevol dels seus components en cas que deixin de representar l'òrgan pel qual varen ser elegits.

Proposta d'Acord d'Alcaldia a l'Excm. Ajuntament Ple

PRIMER:

Nomenar a la Sra. Azahara Trigueros Martínez vocal del Consell Rector, en representació dels estudiants de l'Escola Universitària Politècnica.

SEGON:

Deixar sense efecte el nomenament del Sr. Antoni Guzmán Trigueros com a vocal representant dels estudiants.

TERCER:

Comunicar aquesta resolució a les persones interessades."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

 

-Fundació Tecnocampus-

 

21 ENTRADA DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ COM A MEMBRE DEL PATRONAT DE LA FUTURA FUNDACIÓ CENTRE TIC I SALUT, FUNDACIÓ PRIVADA.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la ratificació del següent decret :

"DECRET

4774/2006 de 24 de maig

 

Assumpte:

Entrada de l'Ajuntament de Mataró com a membre del Patronat de la futura Fundació Centre Tic i Salut, Fundació Privada i contribució municipal a la Fundació.

 

Servei de ALCALDIA

Expedient: 2006 - AL

A iniciativa del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, de l'Ajuntament de Mataró i de la Fundació TecnoCampus, Fundació Privada, es projecta donar un impuls a la investigació en noves tecnologies de la informació i la comunicació aplicades a l'àmbit de la salut a través de la creació de la Fundació Privada Centre Tic i Salut, amb seu a la ciutat de Mataró.

En la proposta d'Estatuts de la Fundació Centre Tic i Salut, Fundació Privada (article 16 sobre composició del Patronat) se'n deriven uns compromisos futurs per part de l'Ajuntament de Mataró que es concreten en la seva participació al Patronat de la Fundació.

En concepte d'ajuda per a l'inici de les activitats de la Fundació Centre Tic i Salut, Fundació Privada es proposa una aportació municipal a la Fundació concretada en la cessió d'espais i la prestació de serveis de suport des del Patronat Municipal de l' Escola Universitària Politècnica de Mataró a la Fundació.

A la vista de l'exposat, i d'acord amb l'informe realitzat pel Comissionat per a la Societat de la Informació amb data 11 d'abril de 2006, i en virtut de les competències que em confereix la legislació vigent,

RESOLC:

Primer.- Aprovar l'entrada de l'Ajuntament de Mataró com a membre del Patronat de la futura Fundació Centre Tic i Salut, Fundació Privada amb seu a Mataró; de conformitat amb allò establert en la proposta d'estatuts de l'esmentada Fundació.

Segon.- Aprovar la contribució municipal (durant el seu primer any de funcionament) a la Fundació Centre Tic i Salut, Fundació Privada en forma de cessió dels espais necessaris a l'Escola Universitària Politècnica de Mataró per a realitzar la seva activitat i aportant manteniment i personal per a les tasques de serveis de recepció, telefonia, i suport informàtic i tècnic, aportació valorada econòmicament en 12.132 euros.

Tercer.- Ratificar el present decret d'Alcaldia pel Ple Municipal de l'Ajuntament."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

 

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

- Servei d'Obres -

 

22 RATIFICACIÓ DE LA RESOLUCIÓ 5552/2006 DE 15 DE JUNY DE LA CONSELLERA DELEGADA D'OBRES, RELATIVA A L'APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE BÀSIC DE POLISPORTIU AL CARRER EUSKADI. PAV-3/SAL-3.

El senyor Ivan Pera, conseller delegat de Joventut i Esports, presenta la proposta següent :

"Per Decret 5552/2006 de 15 de juny, la consellera delegada d'Obres acordà aprovar inicialment el "Projecte bàsic de poliesportiu al carrer Euskadi PAV-3/SAL-3", redactat per l'arquitecta municipal Marisol Carrillo, amb el suport dels tècnics del servei d'Obres, que te per objecte definir les característiques del nou equipament esportiu municipal, format per un pavelló triple poliesportiu PAV-3 i per una sala esportiva 3.SAL-3, al carrer Euskadi.

Aquesta actuació es objecte d'una subvenció 715.200,00€, concedida pel Consell Català de l'Esport, a resultes de la convocatòria PRE/2300/2005 de 22 de juliol (2005-2008).

En el mateix decret es justificaven les raons que van portar a la consellera delegada d'Obres a adoptar aquesta resolució i es disposava en l'acord quart que seria ratificat pel Ple de l'Ajuntament, per tractar-se de l'òrgan municipal competent per a la seva aprovació.

La consellera delegada d'Obres, proposa al Ple municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Ratificar el Decret 5552/2006 de 15 de juny, dictat per la consellera delegada d'Obres, que en la seva part dispositiva resolia el següent:

"Examinat el "Projecte bàsic de poliesportiu al carrer Euskadi PAV-3/SAL-3", redactat per l'arquitecta municipal Marisol Carrillo, amb el suport dels tècnics del Servei d'Obres, que té per objecte definir les característiques tècniques i constructives del nou equipament esportiu municipal al carrer Euskadi de Mataró, amb un pressupost d'execució per contracte de 3.975.000,00 Euros, IVA inclòs.

Aquest poliesportiu es construirà al solar d'equipaments, de titularitat municipal, situat als carrers d'Euskadi, Suècia i Nou de la Mercè, al punt d'unió entre els barris de la Llàntia, Cerdanyola i Via Europa.

El projecte reuneix els requisits previstos a l'article 24 i següents del Reglament d'obres i serveis dels ens locals, en el que fa referència a la documentació mínima que han de contenir els projectes d'obres locals ordinàries.

L'article 37 del ROAS i l'article 219.2 de la Llei 8/87 de 15 d'abril, Municipal i de règim local de Catalunya determinen el procediment que se ha d'observar per a aprovar els projectes municipals d'obres.

L'article 22.2 ñ de la Llei 11/99 de 21 d'abril, de modificació de la Llei 7/85 de 2 d'abril, Reguladora de les bases de règim local atribueix al Ple municipal la competència per aprovar els projectes d'obres que no estiguin previsots en el pressupost municipal, però donat que el proper Ple no es celebrerà fins el dia 6 de juliol, i aquest document tècnic s'ha de facilitar al Consell Català de l'Esport abans del dia 21 de juny.

Donat que no s'han demanat ni s'han obtingut altre ajuts per aquesta actuació

En us de les facultats que m'atorga la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de las Bases de Règim Local, RD Legislatiu 781//1986 de 18 d'abril, que va aprovà el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de Regina Local Llei 8/1987 de 15 d'abril municipal i de Règim Local de Catalunya i el decret de l'Alcaldia de delegació d'11 de maig de 2004, HE RESOLT:

Primer.- Aprovar inicialment el "Projecte bàsic de poliesportiu al carrer Euskadi PAV-3/SAL-3, redactat per l'arquitecta municipal Marisol Carrillo, amb el suport dels tècnics del Servei d'Obres, que té per objecte definir les característiques tècniques i constructives del nou equipament esportiu municipal al carrer Euskadi de Mataró, amb un pressupost d'execució per contracte de 3.975.000,00 Euros, IVA inclòs.

Segon.- Sotmetre l'anterior projecte amb tota la seva documentació a informació pública durant el termini de 30 dies hàbils, segons estableixen els articles 219.2 de la Llei Municipal 8/87 de 15 d'abril de Règim Local de Catalunya i 37 del ROAS, durant els quals es podran presentar les al·legacions i reclamacions que es considerin pertinents i donar-lo per aprovat definitivament en el supòsit de no presentar-se reclamacions durant aquest període.

Tercer.- Facilitar un exemplar d'aquest projecte al Consell Català de l'Esport per al seu examen, conjuntament amb la documentació tècnica i administrativa necessària per obtenir la subvenció atorgada fent constar al mateix temps que no s'han demanat ni obtingut altres ajuts per aquesta actuació..

Quart.- Elevar aquesta resolució al Ple Municipal en la propera sessió que celebri per a la seva ratificació.

Cinquè.- Comunicar els anteriors acords al Patronat municipal d'Esports i als serveis municipals de Gestió Econòmica i d'Ingressos als efectes oportuns."

 

Segon.- Lliurar la corresponent certificació acreditativa dels anteriors acords pels seus efectes davant el Consell Català de l'Esport,

Tercer.- Declarar que no s'han demanat ni s'han obtingut altres ajuts per l'actuació Pavelló poliesportiu i sala esportiva al carrer Eukadi.

Quart .- Comunicar aquest acords al Patronat municipal d'Esports, i als serveis municipals de Gestió Econòmica, Ingressos i Manteniment als efectes oportuns."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

23 APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE DUES CLÀUSULES DEL CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMB EL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT PER A LA CONSTRUCCIÓ D'UN CAP A LA LLÀNTIA

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, presenta la proposta següent :

"En data 1 de juny de 2006 el Ple de l'Ajuntament aprova el model tipus de Conveni de col·laboració a formalitzar entre el Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró per tal de possibilitar la construcció d'un nou CAP a La Llàntia, ubicat entre els carrers Verge de Guadalupe i La Boixa.

En la mateixa sessió el Ple municipal també aprova inicialment el Projecte executiu del Centre d'Atenció Primària La Llàntia de Mataró, redactat per l'arquitecta M. Dolors Periel Piquer amb el suport del tècnics del Servei d'Obres, amb un pressupost d'execució per contracte de 1.749.185,20 € IVA inclòs.

Una vegada el Servei Català de la Salut ha examinat i supervisat el projecte executiu amb l'equip redactor, els tècnics de la Divisió de Recursos Físics han formulat una valoració econòmica del mateix, la qual ha provocat la modificació de les clàusules setena i dotzena del Conveni tipus aprovat, que es refereixen a la distribució de les anualitats i al mobiliari de l'equipament sanitari respectivament.

Les modificacions que cal introduir en el Conveni tipus són les següents:

Clàusula setena

"Pel que fa a les anualitats, el CatSalut reintegrarà la inversió realitzada per l'Ajuntament fins a un import de 2.022.154,81 €. Aquesta despesa es distribuirà d'acord amb les anualitats següents:

Any 2006 22.154,81 €

Any 2007 1.000.000.00 €

Any 2008 1.000.000,00 €

Clàusula dotzena

Pel que fa a l'edifici, un cop s'hagi procedit a la recepció de les obres, l'Ajuntament de Mataró posarà l'edifici i el seu equipament a disposició del CatSalut".

La consellera delegada d'Obres, proposa al Ple de l'Ajuntament, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Aprovar novament el model tipus de Conveni de col·laboració adjunt, a signar properament entre el Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró, per tal de possibilitar la construcció i posada en funcionament d'un nou CAP al barri de La Llàntia, que corregeix l'aprovat pel Ple de l'Ajuntament del dia 1 de juny de 2006, únicament en els extrems següents:

Clàusula setena

Pel que fa al reintegrament de la inversió per part del CatSAlut,

Any 2006 22.154,81 €

Any 2007 1.000.000,00 €

Any 2008 1.000.000,00 €

Clàusula dotzena

Pel que fa a l'edifici, un cop l'Ajuntament hagi procedit a la recepció de les obres, posarà l'edifici i el seu equipament a disposició del CatSalut.

Segon.- Donar trasllat al Servei Català de la Salut, mitjançant certificat, de l'anterior acord,

adjuntant un exemplar del conveni modificat.

Tercer.- Notificar aquests acords als serveis de Gestió Econòmica, Urbanisme, Salut Pública i Consum als seus efectes."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

 

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

 

- Servei d'Urbanisme -

24 APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA ESPECIAL DE MILLORA URBANA DE LA LLÀNTIA (ADAPTACIÓ/REAJUST SEGONS PROJECTE D'URBANITZACIÓ EN TRÀMIT).

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Junta de Govern Local, en sessió de 20 de març de 2006 va aprovar inicialment la "Modificació Puntual Pla Especial Millora Urbana de la Llàntia per ajustar límits i rasants al projecte d'urbanització en tràmit", supeditada a la correcció de determinats extrems informats per l'arquitecte municipal.

Durant el període d'informació pública obert a l'efecte no s'ha presentat al·legacions ni suggeriments.

La societat municipal PUMSA ha aportat un nou document que inclou les correccions indicades en l'acord de l'aprovació inicial.

Consta a l'expedient informe de l'arquitecte del Servei d'Urbanisme favorable per a la tramitació de la modificació del pla especial

Per tot el que s'acaba d'exposar, vistos els informes tècnic i jurídic, i el que disposa l'art. 94 del Text refós de la Llei d'Urbanisme PROPOSO al Ple de l'Ajuntament l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

Primer.-

Aprovar provisionalment la modificació del Pla Especial de Millora Urbana de La Llàntia redactada per l'equip tècnic de la societat municipal PUMSA.

Segon.-

Notificar el precedent acord a la societat municipal PUMSA, als propietaris del sector, a la resta d'interessats, i al Servei municipal de Ciutat sostenible (Secció de llicencies d'obres)

Tercer.-

Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

 

25 APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA RELACIÓ DE BENS I DRETS DE L'EXPROPIACIÓ DE LA FINCA DE LA RONDA O'DONNELL CANTONADA CARRER POMPEU FABRA, PROPIETAT DE CIVIT SL

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"Per Decret d'Alcaldia de 27 d'abril de 2006 es va aprovar inicialment la relació de bens i drets afectats per l'expropiació de la finca situada a la Ronda O'Donnell s/n, cantonada Pompeu Fabra, propietat de la entitat mercantil CIVIT, SL.

Aquest acord es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província de 11/05/2006.Durant el període d'informació pública de 15 dies al qual es va sotmetre l'acord, s'ha presentat una al·legació per part de Xavier Civit Rey, en nom i representació de la mercantil CIVIT, SL, mitjançant escrit presentat el 26 de maig de 2006.

En aquest escrit es fan les següenst cosideracions referent a la relació de bens i drets aprovada incialment:

En quan la descripció registral de la finca: en la relació de bens i drets s'oblida fer referència a que es tracta d'un edifici comercial, que consta de planta baixa i semisoterrani i que està rodejada pels seus llindars Sud, Est i Nord per una porció de terreny no construït d'onze metres i noranta set decímetres quadrats i d'onze metres seixanta decímetres quadrats en els primer dels llindars, de dinou metres quaranta decímetres quadrats al llindar est, de catorze metres i quaranta cinc decímetres quadrats al llindar nord.

Respecte la tipologia constructiva, en el sentit de que respecte el sostre construït es diu que 255m² que es troben situats en soterrani tenen una tipologia constructiva de garatge 1.2.3.7, quan la realitat és que es tracta d'una planta soterrani i que està destinada a comerç en la seva gran part i magatzem en una petita part.

Segons l'informe de l'Arquitecta de la Secció d'Informació urbanística i planejament de data 14 de juny de 2006 s'ha d'estimar parcialment aquesta al·legació en base a les següent raons:

Si bé la relació de béns i drets té un apartat anomenat descripció registral, es tracta d'un error, doncs aquest apartat no es correspon amb el literal de la descripció de la finca registral sinó amb la descripció de la finca a expropiar.

En aquest sentit, doncs, no hi ha cap oblit en relació a l'espai no construït que segons l'escriptura envolta l'edifici, doncs en realitat es tracta d'un espai públic que havia d'haver estat objecte de cessió gratuïta i obligatòria tal com es desprèn de la llicència d'edificació de l'esmentat edifici i la compareixença efectuada a la llicència del projecte conjunt.

Per una altra banda, la realitat física de l'espai que envolta l'edificació va ser urbanitzada per l'Ajuntament amb continuïtat amb la resta del sòl públic, no hi ha cap element que faci possible la delimitació d'aquest espai no construït.

En relació al sostre construït, cal fer esment que en la relació de béns i drets s'està definint la tipologia constructiva de l'edificació als efectes de determinar el seu cost, i en aquest sentit les plantes situades en soterrani o semisoterrani als efectes del seu acabat constructiu s'assimilen a la tipologia de garatge, amb independència del seu destí.

Per altre banda, s'ha accedit a la llicència concedida l'any 1972 per la construcció de l'esmentat edifici, de la que es desprèn que la superfície construïda és menor a la que consta al cadastre, les diferències poden haver-se produït en interpretar com a sostre construïts els ràfecs de la teulada. Per aquest motiu es proposa ajustar les dimensions del sostre construït a les atorgades a la corresponent llicència que són les següents:

Planta semisoterrani 243,60 m²st

Planta baixa 218,16 m²st

Total sostre construït 461,76 m²st

En conseqüència, vistos els informes de l'arquitecte de la secció d'informació urbanística i planejament i de la lletrada del Servei d'urbanisme precedents, i el que disposen els articles 9 a 31 de la Llei d'Expropiació Forçosa, en relació amb els articles concordants del Reglament de la Llei d'Expropiació Forçosa, PROPOSO al Ple municipal l'adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER:Estimar parcialment l'al·legació presentada el 26/05/2006 per Xavier Civit i Rey, en nom i representació de la mercantil CIVIT, SL, en el sentit de substituir l'enunciat de la relació de bens i drets "descripció registral" per "descripció de la finca a expropiar".

Igualment incloure el paràgraf següent: "Segons la descripció registral hi ha un espai no construït que envolta l'edificació. Aquest sòl havia d'haver estat objecte de cessió gratuïta i obligatòria d'acord amb la llicència atorgada i la compareixença formalitzada en el marc del projecte de conjunt.".

SEGON: Aprovar definitivament la relació de bens i drets afectats per l'expropiació de la finca situada a la Ronda O'Donnell s/n, cantonada Pompeu Fabra, propietat de la entitat mercantil CIVIT, SL, reordenant la fitxa annexa als efectes de millorar la seva comprensió, incorporant les modificacions descrites en l'anterior acord primer.

TERCER:

Reiterar que l'acord de necessitat d'ocupació, està inclòs en el planejament urbanístic que dóna suport a l'expropiació.

QUART:

Requerir a l'entitat CIVIT, SL, a través del seu representant Xavier Civit i Rey perquè en el termini de 20 dies comptats des de l'endemà de la recepció de la present notificació, presentin full d'apreuament dels bens objecte d'expropiació, que haurà de ser motivat i avalat per un pèrit.

CINQUE:

Assebentar a la propietat que durant la tramitació de l'expedient, d'acord amb el que preveu l'article 24 de la Llei d'Expropiació Forçosa, es pot convenir per mutu acord, l'adquisició dels bens objecte d'expropiació, amb el que es donaria per conclòs el mateix.

SISÈ:

Notificar el present acord a l'entitat CIVIT, SL, a través del seu representant Xavier Civit i Rey"

El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, expressa el vot a favor de la seva formació a fi que s'aprovi definitivament la relació de béns i drets de l'expropiació de la finca en qüestió.

Tanmateix, el portaveu de CiU recorda que es tracta d'un cas d'expropiació forçosa instat pels propis afectats, que prové d'una qualificació com a espai lliure d'una zona on originàriament hi havia un negoci en funcionament. Aquesta és una situació que es deriva del Pla General d'Urbanisme Municipal de 1996 i, doncs, provoca la reflexió que tot sovint les decisions que es prenen en l'àmbit del Planejament Urbanístic a la llarga poden tenir les seves conseqüències.

En aquest cas, tot i que l'expropiació sigui necessària i vingui recolzada pels propis veïns, constata un error de previsió en el seu moment que suposa un cost econòmic molt elevat.

Per tot plegat, el Sr. Valls demana que s'arribi a un conveni de mutu acord que, a banda d'afavorir els afectats a qui s'expropia un negoci en funcionament, procuri que sigui el menys gravós possible en quant al cost públic de la indemnització.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana i desitja la màxima entesa amb els propietaris privats afectats. Cal fer un esforç des de l'Administració per intentar assolir un acord amb l'empresa CIVIT SL €que compta amb una llarga trajectòria a la ciutat€ tant per solucionar aquest problema definitivament com per evitar inquietuds als afectats. Fóra bo evitar el conflicte tant com sigui possible, tot i que cadascuna de les parts és lògic que vulguin protegir els seus propis interessos. Pel que fa a la votació, el grup popular s'abstindrà.

El senyor Arcadi Vilert se suma a aquesta voluntat d'intentar conciliar els interessos col·lectius i els privats. De moment, s'està duent a terme la delimitació dels drets i béns expropiables i, posteriorment, es passarà a decidir quin valor es dóna a cadascun. Tradicionalment, quan comença una negociació les posicions són dispars però generalment se solen assolir acords a mesura que aquesta avança.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

 

26 APROVACIÓ DELS TREBALLS PREPARATORIS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGOM DE L'ÀMBIT SECTOR 5.04 "COLÓN-TOLÓ" I APROVACIÓ DEL CONVENI DE COL·LABORACIÓ URBANÍSTICA SIGNAT ENTRE L'AJUNTAMENT, GINTRA, INVERSIONS RIFOSA SL I ESPERALBA SL.

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"El Pla General vigent defineix a l'illa delimitada pels carrers Colom, Toló, Floridablanca i Camí Ral una zona de remodelació "5.04 Sector Colon € Toló", a desenvolupar amb un Pla Especial de Reforma Interior, avui, d'acord amb la nova Llei d'Urbanisme de Catalunya, amb un PMU (Pla de Millora Urbana).

L'objectiu fonamental del sector és la transformació dels usos industrials existents a fi d'adaptar-se al caràcter residencial de l'entorn.

L'àmbit del sector no agafa la totalitat de la illa, deixant unes bandes de cases edificades amb alineació als carrers Floridablanca i Camí Ral.

Malgrat la voluntat de la propietat del sector és desenvolupar directament aquest àmbit de planejament amb la tramitació d'un pla especial, s'ha pogut detectar algunes qüestions que han argumentat iniciar una modificació puntual del Pla General de forma prèvia al desenvolupament del sector, que optimitzarà aspectes de l'ordenació i en possibilitarà altres de gestió.

El Servei Municipal de Desenvolupament Urbà ha elaborat els treballs preparatoris a l'esmentada modificació puntual del pla general els quals, des del punt de vista de l'ordenació ha anat aprofundint sobre objectius que es volen assolir sobre la manera de plantejar la disposició dels blocs residencials, el paper de les activitats comercials i la situació relativa de l'habitatge, la configuració d'una plaça pública a l'interior de l'illa i la utilització del subsòl per l'aparcament.

D'altra banda, la propietària de dues de les edificacions del camí Ral, les corresponents als n. 93 € 97 del Camí Ral, ha manifestat el seu interès en participar i col·laborar en el desenvolupament urbanístic del Sector de remodelació de referència, així com el de reedificar les finques del Camí Ral. L'edificació de més amplada de les dues del Camí Ral, el n.93, és una construcció de mitjans del s. XIX amb façana d'estil neoclàssic, l'antiga fàbrica Martorell, Batlle i Cia., catalogada i protegida pel vigent Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat amb nivell de protecció B/f corresponent a la façana de l'edifici.

El fons d'aquestes parcel·les manté un desnivell d'aproximadament una planta respecte al carrer i apareix, per tant, un soterrani ben ventilat i il·luminat que alhora es relaciona aproximadament a la mateixa cota amb el futur pati interior d'illa que definirà l'esmentat sector de transformació contigu.

Vistes aquestes especials característiques i amb una visió conjunta de l'entorn, l'Ajuntament ha manifestat en diverses reunions amb els representants de les societats propietàries, l'oportunitat i la voluntat de plantejar el desenvolupament del sector de manera que les seves obligacions urbanístiques de reserva de sostre per a habitatges de protecció pública (20 %) i de cessió d'aprofitament (10 %) es concretessin sobre les esmentades finques veïnes del Camí Ral.

D'aquesta manera, a mes de que l'habitatge de protecció pot ser de promoció pública i de lloguer, es poden destinar els locals de la planta baixa i del soterrani (en contacte i a nivell del pati posterior) a serveis pel barri. L'accés a aquests locals podria ser doble, tant des del carrer com per el nou espai lliure públic de l'interior d'illa, generat amb el desenvolupament del sector.

Paral·lelament també s'ha estudiat un avanç d'ordenació volumètrica del sector en base a dues franges d'edificació alineades als carrers Colom i Toló, creant una plaça pública a l'interior de l'illa oberta als carrers a través del xamfrà i d'un passatge cobert adossat a la mitgera del carrer Toló. Aquesta nova plaça també quedaria comunicada, com s'ha dit, amb el pati i les plantes destinades a serveis de barri de l'edifici catalogat i a través seu amb el Camí Ral.

També cal destacar que la necessitat d'aparcament soterrat (en base a les exigències del Pla General) amb la màxima racionalitat constructiva, i atesa la presència del nivell freàtic a cotes molt superficials, ha portat a l'estudi d'un aparcament únic que ocuparia la pràctica totalitat de l'àmbit, optimitzant així el seu funcionament i accessos, alhora que permetria comunicar-lo directament amb el corresponent a l'edifici catalogat.

Part d'aquest aparcament estaria situat en el subsòl públic, on hi hauria capacitat per a 48 places aproximadament, sense hipotecar però la plantació de l'arbrat adequat. En aquest sentit, es fan les reserves necessàries d'espai per als caixons de terra suficients per a aconseguir el caràcter de jardí públic de la seva superfície. La resta de places obligatòries es situaran en el subsòl privat.

Per tots aquests motius, s'ha signat un conveni de col·laboració urbanística amb la propietat dels dos àmbits de modificació del planejament, i amb la societat municipal Gintra, SL amb tots aquests objectius que essent d'interès públic també son favorables a la propietat.

Juntament amb la present proposta de treballs preparatoris també es designa a la societat municipal PUMSA administració actuant en l'àmbit de la present modificació de pla general. El sistema d'actuació de l'àmbit objecte de modificació està previst inicialment per reparcel·lació-modalitat compensació. Per tant, la finalitat de designar a PUMSA administració actuant és perquè gestioni íntegrament l'aprofitament en el sector que resulti de la cessió obligatòria i gratuïta del 10% destinat directe o indirectament a habitatges de protecció pública.

Finalment fer constar que s'ha seguit el procediment aprovat en el programa de participació ciutadana que compren el document dels treballs preparatoris.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposen els articles 83, 94 i 98,4 de la Llei d'Urbanisme 2/2002 de 14 de març, en relació amb l'art. 8è del Reglament Parcial que desenvolupa l'esmentada Llei, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER

:

Aprovar els treballs preparatoris redactats pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà per a la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta al sector de remodelació 5.04 "Colon-Toló" i també a l'antiga fàbrica "Martorell, Batlle i Cia.

SEGON:

Aprovar el Conveni de col·laboració urbanística signat pel Conseller-Delegat d'Urbanisme, el Conseller-Delegat de Mobilitat i la propietat del sòl que afecta el Conveni . Aquest Conveni forma part de la documentació de la modificació del Pla General "El sector 5.04 "Colon-Toló" i l'antiga fàbrica "Martorell, Batlle i Cia." i seguirà els mateixos tràmits d'informació pública i procediment que el document de modificació.

TERCER:

Aprovar i publicar el programa de participació ciutadana i els objectius que conté el document dels treballs preparatoris de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta al sector de remodelació 5.04 "Colon-Toló" i també a l'antiga fàbrica "Martorell, Batlle i Cia.

QUART:

Suspendre, les tramitacions i llicències en l'àmbit de la modificació puntual del Pla General que afecta al sector de remodelació 5.04 "Colon-Toló" i també a l'antiga fàbrica "Martorell, Batlle i Cia. de conformitat amb el que disposa l'art. 71 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'Urbanisme de Catalunya, llevat les llicencies d'enderroc.

CINQUÈ:

Designar a la societat municipal PUMSA administració actuant de l'àmbit resultant de la modificació puntual del Pla General en "El sector 5.04 "Colon-Toló" i l'antiga fàbrica "Martorell, Batlle i Cia." reservant-se l'Ajuntament les competències en la tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió.

SISÈ:

Cedir a la societat municipal PUMSA el sòl de cessió obligatòria i gratuïta corresponent al 10% de l'aprofitament urbanístic del sector resultant de la modificació puntual del Pla General en "El sector 5.04 Colon - Toló i l'antiga fàbrica Martorell, Batlle i Cia." als efectes d'obtenir directament el 10% de l'aprofitament del Sector (sol i aprofitament del camí Ral que correspon a l'administració actuant segons Conveni de col·laboració urbanística). El producte del 10% de cessió obligatòria i gratuïta haurà d'integrar el patrimoni municipal del sòl, d'acord amb els arts. 153 i següents de la Llei d'Urbanisme de Catalunya i haurà d'acompanyar anualment, com patrimoni separat, la documentació del Pressupost a presentar davant l'Ajuntament per a la seva comprovació i aprovació.

SETÈ:

Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació dels acords precedents a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i en els taulers d'edictes municipals, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació puntual del Pla General.

 

VUITÈ:

Notificar els precedents acords al municipis limítrofes, als propietaris i promotors de les Unitats d'actuació que consten a l'expedient i als serveis municipals que correspongui."

 

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença afirmant que és veritat que amb aquesta actuació hi haurà una certa millora de l'àrea amb espais més oberts, zones verdes i rehabilitacions. També és veritat que es posaran a disposició 50 habitatges, entre lliures i protegits, com a part integrant del Pacte de l'Habitatge aprovat recentment.

En aquest sentit, el PP recorda que al Pacte de l'Habitatge s'afirmava que s'havien d'unificar tots els règims €sense fer distincions d'habitatge lliure o protegit€ i planteja la possibilitat d'aplicar-hi un conveni in extenso a fi de canviar l'àmbit territorial per a incloure-hi la zona fabril citada pel Sr. Vilert i, d'aquesta manera, treure'n el màxim profit. La variació d'àmbit, si no està justificada en aquesta línia, tampoc s'entén massa.

Tanmateix, sorprèn al PP en referència al conveni que aquest estigui signat per l'Ajuntament i dues empreses privades, com si es tractés de dues propietats diferents en lloc d'una sola. A propòsit d'això, el Sr. Rovira demana al Sr. Vilert que li confirmi si això és així i, de ser-ho, si és correcte. És a dir, fins a quin punt l'Ajuntament té la garantia de què tot allò que s'està pactant no redundarà negativament per a l'Administració a la llarga.

D'altra banda, el Sr. Rovira també trasllada la pregunta al Sr. Vilert de què passaria si l'Ajuntament no complís el compromís adquirit amb els privats que en 9 mesos tindran l'aprovació provisional del Pla General. Per aquests dubtes plantejats, el vot del PP serà d'abstenció en aquest punt.

El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, comença anunciant que la seva formació votarà afirmativament a l'aprovació dels treballs preparatoris exposats.

Tot i així, CiU pensa que el fet que la distribució dels habitatges de protecció pública i aquells a preu lliure es faci en dues promocions separades provoca una certa inquietud, perquè, a causa de l'afany mercantilista de les empreses constructores i promotores urbanístiques, és possible que es produeixi un diferent tempo pel que fa a la construcció i la promoció entre uns habitatges i els altres. És molt possible que els primers en quedar a la venda siguin els de preu lliure en detriment dels protegits que, al cap i a la fi, sí que són una prioritat per a la ciutadania.

El senyor Arcadi Vilert respon que, en principi, la barreja d'usos €protegit i lliure€ és interessant a fi que no es creïn guettos a la ciutat. Es tracta d'una ampliació d'àmbit entre dos espais limítrofes i, per tant, la unificació d'usos es continuarà mantenint perquè es compartirà tant l'aparcament, com la zona pública i la proximitat geogràfica de tots dos amb el camí Ral.

El fet de construir una escala independent o una composició formal dels edificis es deriva de la propietat del sòl, que és de propietat municipal i, per tant, la divisió vertical obliga que allò que s'hi construeixi sigui de titularitat pública. En definitiva, la barreja d'usos és factible però mantenint les verticals de propietat de manera diferenciada.

Pel que fa al conveni, l'Ajuntament considera que 9 mesos és un espai suficient de temps per fer l'aprovació provisional €que és aquella que depèn d'aquest Consistori€. Donat que se suposa que no hi haurà al·legacions, gràcies al conveni, aquest representa un tràmit sense complicacions. Si per algun inexplicable, tot plegat es retardés, caldria prorrogar el conveni.

En resposta a la preocupació dels tempos del Sr. Valls, el Sr. Vilert la comparteix. Ahora, expressa el desig del Consistori que PUMSA pugui endegar les obres de seguida, de manera que la construcció dels dos tipus d'habitatges es produeixi o bé simultàniament o bé amb anterioritat als de renda lliura.

El senyor David Rovira, tot i que no es mostra convençut del tot, accepta l'explicació sobre la distribució dels dos tipus d'habitatges que es preveu construir a la zona, que ha donat el Sr. Vilert. No es pot ometre el fet que els habitatges estan físicament separats els uns dels altres i això s'allunya del plantejament inicial recollit al Pla d'Urbanisme.

D'altra banda, el Sr. Rovira es mostra més escèptic pel que fa al termini de 9 mesos pactat en el conveni adquirit amb els privats i en les possibles conseqüències en cas d'un incompliment. És important protegir els interessos de l'Ajuntament. Finalment, encara està per veure si realment n'hi haurà o no, d'al·legacions; el procés tot just acaba d'obrir-se a la participació ciutadana.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

27 APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PLA ESPECIAL "TOURING CLUB".

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Junta de Govern Local, en sessió de 5 de setembre de 2005 va aprovar inicialment el Pla Especial del "Touring Club", supeditada a l'aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla General als àmbits de sòl no urbanitzable "Sector PE Touring Club" i "Finca municipal camí de Lorita" en aquell moment aprovada provisionalment pel Ple municipal de 8 de juliol de 2004.

El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar definitivament la referida modificació puntual del Pla General el 31 de gener de 2006.

Durant el període d'informació pública obert amb l'aprovació inicial del pla especial no s'ha presentat al·legacions ni suggeriments.

De forma paral·lela al tràmit d'informació pública s'ha sol·licitat informes als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, és a dir la Direcció General de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, l'Agència Catalana de l'Aigua i Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya. També es sol·licità informes al serveis municipals següents: Secció de llicencies d'activitats del Servei municipal de Ciutat Sostenible per raó de l'activitat que la nova ordenació permetrà legalitzar, Secció d'Oficina Agenda 21 del Servei municipal de Ciutat Sostenible per raó de l'informe medio-ambiental i Servei d'Obres i la companyia municipal d'aigües, AMSA, especialment pel que fa referència a la xarxa de sanejament.

Consta a l'expedient informe de l'arquitecte municipal que analitza els informes emesos pels diferents organismes, i informa favorablement la tramitació del pla especial, sense cap esmena respecte el document aprovat inicialment.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vistos els informes tècnic i jurídic, i el que disposen els arts. 67 i 83 del Text refós de la Llei d'Urbanisme PROPOSO al Ple de l'Ajuntament l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

Primer.-

Aprovar provisionalment el Pla Especial del "Touring Club", promogut per l'Associació Recreativa Social Touring Club Maresme de Catalunya, redactat per l'equip format per Adema Canela Comella Arquitecte Associats SA i l'advocat José Luís Pérez

Segon.-

Notificar els precedents acords al propietari i promotor del Pla Especial, l'Associació Recreativa Social Touring Club Maresme de Catalunya, als tècnics redactors, a la societat municipal PUMSA i a la propietat de la finca veïna.

Tercer.-

Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

 

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

 

28 ACCEPTAR LA BAIXA D'UN VOCAL DEL CONSELL PLENARI DE L'IME, A PROPOSTA DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA.

El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

  1. L'Institut Municipal d'Educació de Mataró (IME) és un organisme autònom constituït per a la gestió, organització i administració de les competències municipals en matèria d'educació.
  2. L'article 3 dels Estatuts de l'IME enumera com a òrgans de govern, d'administració i de gestió de l'IME el Consell Plenari, la Junta Executiva, la Presidència, la Vicepresidència i la Direcció.
  3. L'article 4 dels Estatuts de l'IME estableix que el Consell Plenari assumeix el govern i la gestió superior de l'IME, i és nomenat pel Ple de l'Ajuntament de Mataró. El Consell Plenari està format per una presidència, per vocals i per una sèrie de membres del Consell amb veu però sense vot.
  4. L'article 5 dels Estatuts de l'IME diu que el Ple de l'Ajuntament podrà acceptar la renúncia i/o substitució de qualsevol dels vocals del Consell Plenari en els casos següents:

  • Per dimissió de la persona interessada.
  • Quan l'organisme que els va elegir hagi proposat un nou nomenament.
  • Quan deixin de representar l'òrgan pel qual varen ser elegits.

  1. El 23 de maig de 2006, el president de l'Institut Municipal d'Educació va presentar un escrit comunicant que la Sra. Estrella Fernández Domínguez, causa baixa com a representant del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya al Consell Plenari de l'IME.

Per tot el que s'ha exposat, proposo que el Ple de l'Ajuntament de Mataró adopti la resolució següent:

  1. Acceptar la baixa com a vocal del Consell Plenari de l'IME a proposta del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya de la Sra. Estrella Fernández Domínguez.
  2. Notificar aquest acord a les persones interessades.
  3.  

  4. Donar compte d'aquest acord en el proper Consell Plenari de l'IME."

 

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, agraeix les paraules del Sr. Comas i confirma que en tornar de l'estiu ja hi haurà substitut per a la Sra. Estrella Fernàndez.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

 

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

-Servei de Salut Pública i Consum-

29 APROVAR ELS ESTATUTS DEL CONSORCI "GOVERN TERRITORIAL DE SALUT DEL MARESME" I L'ADHESIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ A AQUEST CONSORCI.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, presenta la proposta següent :

"En data 19 d'abril de 2005 es va signar el Pacte per a la Salut del Maresme entre els alcaldes de diversos municipis i la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya que contemplava la creació d'un consorci com a forma de col·laboració interadministrativa per al desenvolupament d'actuacions, programes i prestacions de salut al servei de la població dels municipis del Maresme i la seva àrea d'influència.

L'estipulació Quarta del Pacte per a la Salut del Maresme preveia la redacció dels Estatuts del Consorci que un cop proposats i acordats els seus continguts per les parts s'elevarien a les diferents administracions locals per a la seva valoració i formal aprovació.

La Generalitat de Catalunya, l'any 2006 ha dictat el Decret 38/2006, de 14 de març, regulador d'una nova forma d'organització administrativa consistent en la creació de governs territorials de salut en l'àmbit de la Comunitat Autònoma Catalana. Aquest decret, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 4594 de 16 de març, té per objecte la col·laboració entre l'Administració de la Generalitat de Catalunya i les administracions locals en l'àmbit de salut, amb la finalitat d'assolir un grau més alt d'integració de les competències de totes dues administracions territorials per millorar l'atenció prestada a la ciutadania i a la comunitat.

El decret estableix que per assolir la col·laboració, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya promourà l'adopció d'acords globals per al territori amb l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya. Aquesta acords es complementaran mitjançant la subscripció d'acords específics amb les administracions locals, concebuts com a pactes de salut en els diferents territoris de referència, amb la finalitat de facilitar el desenvolupament dels processos de col·laboració i descentralització de forma equilibrada.

Disposa que els pactes de salut es concretaran també en la creació dels consorcis que preveu l'article 55 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. Aquests consorcis es denominaran governs territorials de salut.

La constitució d'un Consorci requereix l'acord de cadascun dels ens consorciats i la submissió dels estatuts a informació pública i aprovació definitiva, en compliment del que disposa l'art. 313 del Reglament d'Obres, Activitats i Serveis dels ens locals, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny.

L'adopció de l'acord d'aprovació dels Estatuts del Consorci és competència del Ple municipal i requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació, de conformitat amb l'art. 112.3.d) de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de la Generalitat de Catalunya.

Vist l'informe favorable del Secretari General, es proposa al Ple de la Corporació l'adopció del següent,

A C O R D

Primer.-

Aprovar inicialment la constitució del "Consorci del Govern Territorial de Salut del Maresme" i els seus estatuts (que s'adjunten) que estarà integrat per la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments del Maresme que esmenten aquests estatuts. L'objectiu principal del Consorci és contribuir a la millora de la salut de la població de referència.

Segon.-

Sotmetre a informació pública durant trenta dies aquest acord, a comptar a partir del dia següent de la inserció d'aquest anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al tauler d'edictes de l'Ajuntament de Mataró, a efectes de presentació d'al·legacions i reclamacions.

Tercer.-

Transcorregut el termini de trenta dies sense que hi hagi hagut al·legacions ni reclamacions, s'aprovarà definitivament per decret d'alcaldia la constitució, estatuts i adhesió al Consorci del Govern Territorial de Salut del Maresme, pel que respecta a la part de l'Ajuntament de Mataró.

Quart.-

Facultar al Sr. Alcalde-President per a la signatura de la documentació per dur a terme la constitució definitiva del Consorci."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (23).

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

-Patronat Municipal de Cultura-

 

30 INCLUSIÓ DE NOUS CARRERS AL NOMENCLÀTOR DE LA CIUTAT.

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"Vistes les actes 1/2006 i 2/2006 de la Comissió Municipal del Nomenclàtor de la Ciutat de Mataró, corresponents a les reunions celebrades els dies 11 de gener i 31 de maig de 2006, sobre els nous vials a denominar.

Aquest Conseller-Delegat eleva a l'Ajuntament Ple l'aprovació de la següent:

PROPOSTA

  1. Incloure al Nomenclàtor de la Ciutat el vial que travessa el Parc Central, des del carrer dels Pirineus fins a trobar-se al passeig de la ciutadania (codi 1823), en paral·lel al Camí de la Geganta, d'acord amb el plànol que s'adjunta (plànol 1), amb el següent codi numèric i nom:
  2. CODI 1824 PASSEIG DE MOSSÈN JOSEP DE PLANDOLIT i RIERA

     

  3. Incloure al Nomenclàtor de la Ciutat la plaça del Nou Centre Cívic Pla d'en Boet, d'acord amb el plànol que s'adjunta (plànol 2), amb el següent codi numèric i nom:
  4. CODI 2701 PLAÇA DE JOSEP LÓPEZ MIRAVETE

  5. Incloure al Nomenclàtor de la Ciutat els nous vials que desenvolupa el Pla Parcial de Can Serra, previst en el Pla General d'Ordenació de 1996, d'acord amb el plànol que s'adjunta (número 3), amb els següents codis numèrics i noms:
  6. Pla Parcial de Can Serra:

    CODI 922 CARRER DE LA FONT DELS REIS

    CODI 923 CARRER DEL SOT DE L'HOSPITAL

    CODI 921 PLAÇA DE CAN SERRA

    CODI 924 PASSATGE DE CA L'ARNAU

    CODI 925 PASSATGE DE CA L'OLIVA

    CODI 926 PASSATGE DE CAN BOFARULL

  7. Incloure al Nomenclàtor de la Ciutat el nom de la plaça situada entre el passatge Mas Sant, el carrer de Berguedà i el carrer de Galícia, d'acord amb el plànol que s'adjunta (plànol 4), amb el següent codi numèric i nom:
  8. CODI 2091 PLAÇA D'ISIDRO TELLO HUÉLAMO

  9. Modificar al Nomenclàtor de la Ciutat el tipus de vial del passeig de Malgrat, a petició del Servei de Sistemes i Telecomunicacions, mantenint el mateix número de codi:
  10. CODI 2995 PASSATGE DE MALGRAT

  11. Incloure al Nomenclàtor de la Ciutat els següents topònims i referències toponímiques, a petició del Servei de Sistemes i Telecomunicacions:
  12. CODI 90311 RIERA D'ARGENTONA

    CODI 10001 TORRENT FORCAT

    CODI 10006 TORRENT DE VALLGIRÓ

    CODI 10002 CAMÍ DE LORITA

    CODI 10004 CAMÍ DE CAN FLAQUER

    CODI 10003 CAMÍ DE MANYANS

  13. Notificar la present resolució al Servei de Sistemes d'Informació i Telecomunicacions per tal que procedeixi la corresponent comunicació als seveis municipals que correspongui i notificar la present resolució als membres de la comissió."

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, recalca la importància d'atorgar noms de personatges cèlebres als espais públics de la ciutat. És per això que les discussions que es produeixen a la Comissió del Nomenclàtor acostumen a ser força apassionades.

Els noms que avui es porten a proposta no van gaudir de la unanimitat dels presents, arran d'això la Sra. Recorder pregunta si la votació dels noms es farà conjuntament o nom per nom, separadament.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, confirma que la votació del dictamen es fa en la seva totalitat.

La senyora Maria José Recoder aclareix que, amb el màxim respecte per la persona, CiU no es va mostrar d'acord amb un dels noms €plaça Josep López Miravete€, perquè, d'una banda, no semblava massa raonable que la plaça ben coneguda com a "Tesa" portés nom i, de l'altra, perquè la mateixa Associació de Veïns del Pla d'en Boet ha presentat propostes contràries. Convergència i Unió hagués trobat més adient col·locar el nom del Sr. Miravete, per la seva trajectòria vinculada a l'esport, en una placa al camp de futbol del barri en qüestió.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 4, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

31 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER LA COMMEMORACIÓ DEL 50È ANIVERSARI DE LA MORT DE JOSEP PUIG I CADAFALCH.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent :

"Aquest any 2006 es compleixen 50 anys des de que va morir un dels més insignes personatges que ha donat la nostra ciutat: Josep Puig i Cadafalch.

No repetirem el currículum de l'artista que ja varem exposar el passat mes de març quan el nostre Grup Municipal va presentar un prec en el que demanàvem que per part de l'Ajuntament es fessin activitats durant tot el 2006 per recordar la figura del mateix.

En aquella ocasió, el Conseller Delegat de Cultura, Sr. Jaume Graupera no va acceptar el prec en nom del Govern dient que durant 2001, "Any Puig i Cadafalch", ja s'havien fet prou activitats i que per aquest 2006 només estava previst fer algun acte institucional en el mes de desembre.

El contingut del prec també havia estat presentat pel grup del PPC com a Proposició No de Llei al Parlament de Catalunya i durant el seu debat en comissió va ser aprovada per unanimitat de tots els grups parlamentaris, i va ser acceptada per tant pels representants del Govern de la Generalitat tot i que ja s'havien fet activitats durant l'Any Puig i Cadafalch, creient en la conveniència d'afermar la figura d'una persona tan important pel nostre patrimoni.

Donades aquestes noves circumstàncies, el Grup Municipal del PPC estima convenient que des de Mataró, ciutat natal de Puig i Cadafalch, s'hauria de fer encara amb més motiu una tasca de reafirmació i divulgació de la seva obra i figura, i proposa l'aprovació en Ple dels següents

ACORDS

  1. L'Ajuntament de Mataró procedirà a l'elaboració d'un programa d'activitats, en coordinació amb el que porti a terme el Govern de la Generalitat, pel que queda d'any per commemorar el 50è aniversari de la mort de Josep Puig i Cadafalch i donar a conèixer d'aquesta manera la seva obra arquitectònica, cultural i política.
  2. Es donarà trasllat del següent acord al Parlament de Catalunya."

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, anuncia l'acceptació de la proposta de resolució. Alhora recorda que s'està commemorant la figura de Josep Puig i Cadafalch des de diferents àmbits i activitats des que es va encetar l'any. Tanmateix, amb el nom de l'artista s'ha designat un carrer important, una escola pública, la ruta que serveix per difondre la seva obra i una escultura.

Tanmateix, el Sr. Graupera aprofita l'avinentesa per recordar que al voltant de Nadal tindrà lloc una activitat institucional €sobre la qual encara s'està treballant€ per commemorar el 50è aniversari de la mort de l'il·lustre mataroní; tal com estava previst des d'un principi.

El president del PMC no posa en dubte el dret del PP de fer-se seves figures i senyeres del catalanisme però apel·la a la coherència política i ideològica. Es pot no estar d'acord amb les idees o el rerafons polític d'un personatge il·lustre però sí sumar-se a un acte d'homenatge quan la seva aportació cultural ha estat cabdal, cosa que no ha fet Paulí Mojedano fa uns minuts en referència a una altra persona. Per tant, amb independència de la ideologia política de Puig i Cadafalch, l'homenatge se li ret per la seva vàlua cívica i cultural: aquesta actitud és la que ha de prevaler sempre.

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, anuncia el suport del seu partit a la proposta del PP i, independentment a les idees polítiques de qui fos president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, allò que cal destacar-ne és la seva aportació tant cultural com arquitectònica.

El senyor Paulí Mojedano contesta al Sr. Graupera que no té res a veure el fet de voler difondre l'obra d'un mataroní il·lustre que, al seu torn, representa una manera de vendre la ciutat, amb la proposta anterior de la Sra. Marta Mata. El PP no intenta apropiar-se de res, de la mateixa manera que el Govern municipal no pretén, probablement, apropiar-se de la literatura d'amor, pel sol fet de voler-la divulgar.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

 

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

32 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ LA COMISSARIA DE LA POLICIA NACIONAL AMPLIÏ EL SEU HORARI D'ATENCIÓ AL PÚBLIC.

La senyora Adela Rodríguez, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent :

"La Comissaria de Policia de Mataró, situada a l' Avinguda Gatassa, nº15 conta amb un equip d' expedició de Document Nacional d' Identitat i de Passaport.

L'horari d'atenció del públic és de 9h a 14h del migdia. Hem de tenir en compte que les majors cues es produeixen alhora de fer les tramitacions i renovacions del passaport o del DNI en els mesos compresos entre juny i setembre. Donat que l'horari és limitat, es generen unes cues força llargues pel que fa al volum de ciutadans/es que volen fer aquests tràmits. A més, la comissaria no només dóna servei a Mataró sinó a la resta de municipis del Maresme i sobretot, durant els mesos d'estiu es produeixen puntes de feina que resulten molt difícils d'absorbir. A això, hem d'afegir la problemàtica que representa per una persona haver de demanar festa, si és que treballa per fer aquestes gestions.

Per tot lo exposat anteriorment, el Grup Municipal del Partit Popular, presenta al Ple l'aprovació dels següents

ACORDS

1. L' Ajuntament de Mataró declara la seva voluntat perquè la Comissaria de la Policia Nacional de Mataró ampliï el seu horari d'atenció al públic, obrint de dilluns a divendres de 16h a 20h. De la mateixa manera, sol·licita una ampliació del personal administratiu en número no inferior a quatre persones perquè els servei prestat sigui més efectiu.

2. Es donarà trasllat d'aquest acord al Parlament de Catalunya i al Departament d' Interior de la Generalitat a fi i efecte que s'iniciïn les converses amb el Ministeri de l' Interior perquè faci les gestions oportunes en aquest sentit. "

 

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, en primer lloc entén que la propsta de la Sra. Rodriguez es refereix al Cos Nacional de Policia.

El Govern municipal és sensible a la demanda presentada pel PP, no només per les cues que es generen per a la renovació del DNI, sinó també en d'altres serveis que s'ofereixen des d'aquesta comissaria. Sempre que s'ha produït una problemàtica concreta, s'han donat explicacions i s'hi ha buscat solució. No obstant això, la proposta en qüestió no es pot aprovar per varies raons.

D'una banda, l'horari que cita la Sra. Rodríguez és el que es correspon al conveni col·lectiu aplicat al personal administratiu, que només permet treballar a les tardes a iniciativa de l'interessat i a Mataró no hi ha cap cas que sigui així. Per tant, no es pot aprovar una resolució contrària a aquest conveni col·lectiu.

D'altra banda, des del Govern es té constància de l'esforç que fa tant el Cos Nacional de Policia com el Ministeri per reposar una reducció important d'efectius i de personal administratiu que es va produir de forma irresponsable durant el govern anterior. Actualment s'està corregint aquesta tendència a la baixa dels recursos amb les noves promocions i, per tant, s'estan ampliant les dotacions de la ciutat. Tanmateix, durant l'estiu s'incrementarà en 4 persones el personal administratiu.

En tercer i últim lloc, tampoc es pot aprovar la proposta perquè el procediment del segon acord €en referència a la iniciació de converses amb el Ministeri€ no s'inscriu en cap lògica institucional espanyola.

La senyora Adela Rodríguez recorda al Sr. Bassas que el sentit de la proposta ve donada amb l'objectiu de simplificar les gestions ciutadanes, que és un acord de l'actual Govern. Així mateix, cal tenir en compte que és important la conciliació de la vida familiar i la vida laboral i ciutadana i, per aconseguir-ho, és imprescindible que les institucions en donin resposta i exemple.

La Sra. Rodríguez acaba expressant que quan el PP governi, s'ampliarà l'horari de la comissaria a fi d'oferir un millor servei als mataronins.

El senyor Ramon Bassas confirma que és cert que hi ha un compromís de Govern de simplificació dels tràmits dels ciutadans, però només aquells que són competència del propi Ajuntament.

Si el PP manté el seu desig de tirar endavant aquesta proposta, el primer que caldrà fer és revocar el conveni col·lectiu que, d'altra banda, aquesta formació també va signar.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, en primer lloc, agraeix les explicacions del Sr. Bassas i, en segon, es mostra convençut pel fet que una bona solució a la problemàtica de les cues d'aquesta comissaria és augmentar-ne el personal en temporades punta, com ara l'estiu. És una bona solució que permet no haver de refer el conveni col·lectiu que regula aquesta matèria.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

Vots en contra: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4).

Abstencions: Cap.

 

PRECS I PREGUNTES

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 33 i 36 per venir referits a temàtiques coincidents.

33 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA JORNADA D'OBERTURA DEL COMERÇ DEL DIA 5 DE JUNY.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"A instàncies de la presidenta de l'IMPEM, el Govern Municipal va demanar a la Generalitat, deixar obrir els comerços de la ciutat el dia 5 de juny, festivitat local emmarcada a la Fira de Mataró, substituint així el diumenge 27 d'agost.

La decisió d'aquest mesura va ser presa de forma unilateral, tal com han denunciat les principals associacions de comerciants de la ciutat.

Ara, un cop passat el dia en qüestió, convé fer balanç per veure fins a quin punt ha estat positiva la mesura.

Per això, el nostre Grup presenta la següent,

PREGUNTA

Primera.- Quina és la valoració que fa el Govern Municipal de la jornada de comerços oberts del dia 5 de juny?

Segona.- Quin ha estat el resultat en termes numèrics i percentuals del seguiment d'aquesta diada?. Quins comerços emblemàtics, en concret, han obert?

Tercera.- Quina és l'opinió del Govern respecte de la postura presa per les principals associacions de comerciants de la ciutat ?

Quarta.- Què pensa fer el Govern municipal en el futur ?"

36 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'OBERTURA DE COMERÇOS EL DILLUNS DE FIRA.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"El passat dilluns 5 de juny, Dilluns de Fira a Mataró, un elevat número de comerços de la ciutat van decidir no obrir les seves portes tot i que l' IMPEM havia sol·licitat al Departament de Comerç de la Generalitat que es designés el dia 5 com a festiu autoritzat per l'obertura de comerç.

Aquesta decisió, presa per l' IMPEM es va prendre en contra de l'opinió de la Unió de Botiguers, entitat molt representativa del comerç urbà. Davant d'aquesta decisió, la majoria d'aquestes botigues van optar per protestar no obrint Dilluns.

Des del Grup Popular, considerem que la decisió presa des de

l' IMPEM ha pogut perjudicar greument les relacions amb un sector vital i molt representatiu de la ciutat i no creiem que el paper fet per la Sra. Romero sigui el que li toca fer.

PREGUNTA

  1. Quina valoració fa el Govern Municipal de l'obertura de comerços el dilluns de fira? "

La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, recorda que el Govern va decidir, per diferents motius ben coneguts, autoritzar l'obertura comercial d'aquells comerços que hi tinguessin interès, el dia 5 de juny, tot aprofitant la Fira de Mataró.

Un cop passat aquest dia, s'ha observat que hi va haver comerços que van obrir, d'altres que van romandre tancats, cadascú pels motius que hagi cregut oportuns. Des del Govern no s'ha dut a terme cap recerca o seguiment posterior per esbrinar-ne les causes, perquè hi havia plena llibertat per fer allò que es preferís.

En resposta a la pregunta de CiU sobre els comerços emblemàtics que van obrir, si n'hi va haver, la Sra. Romero respon que tots els establiments comercials són emblemàtics, sense distincions.

En relació amb la postura del Govern respecte a la posició contrària de la Unió de Botiguers, és de respecte absolut. És desig d'aquest consistori continuar parlant sobre quin paper ha de tenir el comerç pel que fa a promoció de ciutat i assolir acords, tant pel que fa a instaurar definitivament aquesta data per a l'obertura dels comerços, entre d'altres.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, es mostra sorprès per les paraules de la Sra. Romero. És lògic que el Govern respecti la postura d'una entitat, com ara la Unió de Botiguers, i apunti la voluntat d'assoliment d'acords amb l'associació de cara a la instauració d'aquesta data per a l'obertura de comerços.

No obstant això, CiU creu que no s'ha enfocat bé aquesta qüestió, tal com demostra el fet que és erroni analitzar-la basant-se en què uns pocs botiguers, de forma individualitzada, exerceixin o no un dret a obrir. Aquest no és el problema, l'enfocament rau en allò que pensi el col·lectiu respecte l'obertura o no un dia determinat: l'IMPEM no pot menysprear l'opinió de l'associació comercial com a tal.

El Sr. Martí es mostra consternat per una part de la resposta de la Sra. Romero, per la seva frivolitat i manca d'anàlisi.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, entén que la Sra. Romero no n'ha fet una valoració positiva, de com es va desenvolupar l'obertura de comerços el dia 5 de juny. A dia d'avui, no queda massa clar que la decisió del Govern hagi estat positiva i, per tant, que valgui la pena seguir-hi insistint en el futur.

34 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL CONGRÉS DE LA GENT GRAN.

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"El Congrés de la Gent Gran, celebrat els passats dies 18 i 19 de maig a l'Hotel Ciutat de Mataró, estava pensat per posar en comú la problemàtica de les persones d'edat avançades del nostre municipi. Per fer-lo es va comptar amb un pressupost notable, del que ja es va parlar en el Ple de l'Ajuntament del mes de maig, i que a aquest grup municipal li va semblar realment excessiu, sobretot en l'apartat d'alimentació.

Una vegada passat el Congrés, el Grup Municipal de Convergència i Unió està interessat a obtenir algunes precisions, per la qual cosa presenta la següent

PREGUNTA.

  1. Quina valoració fa el govern del Congrés de la Gent Gran? S'han assolit els objectius que es perseguien?
  2. A quines conclusions s'ha arribat? Quines actuacions es duran a terme a partir d'ara i fins a final de la legislatura sobre aquest tema?
  3. Quin fou el número total de participants a títol individual?
  4. Quines entitats o associacions, vinculades o no a la gent gran, i vinculades o no a Mataró, van participar-hi?
  5. Quin fou el número de persones convidades, és a dir, amb les despeses cobertes per la organització? I d'aquestes, quantes foren convidades com a ponents, com a representants d'entitats o ho foren a títol individual?"

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, comença explicant que el Congrés de la Gent Gran ha complert plenament les expectatives previstes tant pel Govern com per la Comissió Assessora de Gent Gran.

El principal objectiu era reflexionar sobre l'envelliment i la dependència des de les noves perspectives per tal de definir futures polítiques i línies d'actuació en aquests àmbits, així com aprofitar el potencial de coneixement dels congressistes per identificar necessitats, i alhora crear vincles entre persones, entitats i agents socials públics i privats o donar suport a les associacions per impulsar bones pràctiques, posar en marxa processos d'ajuda intergeneracional, entre d'altres.

La participació ha estat clau en l'èxit del congrés. Les entitats i associacions van donar a conèixer 15 iniciatives que actualment s'estan generant a la ciutat i, de manera individual, es van recollir 182 propostes concretes que formen part de les conclusions finals.

Pel que fa a conclusions assolides, aquestes es recullen, d'una banda, dins l'eix de l'atenció i suport a les persones amb dependència i, de l'altra, dins el de l'envelliment actiu.

En referència al primer, el congrés va concloure que cal garantir una oferta suficient, accessible i de qualitat per a les persones que viuen soles a casa €telealarmes i ajudes a la llar€. Cal donar suport a les persones que atenen gent a casa seva oferint suport, informació, serveis, ajuts; garantir que l'entorn urbà sigui accessible per a les persones amb dificultats de mobilitat; ampliar i diversificar el condicionament d'habitatges que facilitin la vida quotidiana; facilitar el suport i l'acompanyament per a la preparació a la mort i el dol; i facilitar també l'accés a l'orientació i la informació sobre serveis disponibles a la ciutat.

Quant al segon eix, es va concloure que cal facilitar la participació i representació de la gent gran en les decisions col·lectives; apropar alternatives d'aprenentatge i utilització de les noves tecnologies; promoure actituds positives sobre l'envelliment; facilitar oportunitats de temps lliure i relació social entre la gent gran; proporcionar oportunitats de relació, experiència i aprenentatge entre persones de diferents generacions, i fomentar i donar suport a la capacitat d'autoorganització de la gent gran.

A fi de fer efectius aquests objectius generals definits €182 propostes concretes€, s'ha acordat mantenir la Comissió Assessora de Gent Gran que, juntament amb el Consell Municipal de la Gent Gran, s'encarregaran que les iniciatives es vagin incloent en els propers Programes d'Actuació Municipal. També hi ha el compromís de traslladar aquestes conclusions en el 5è Congrés de la Gent Gran de Catalunya, previst per al proper mes d'octubre i organitzat per la Generalitat.

Pel que fa a la participació individual, van assistir-hi 194 congressistes, entre els quals 40 eren ciutadans que no estaven vinculats a cap entitat. D'entitats, col·lectius i associacions, se'n van presentar un total de 46.

Respecte a persones convidades i finançament dels àpats, el Sr. Batista explica que per finançar les despeses generades per la preparació del Congrés, a banda de les tasques d'esponsorització ja comentades a la Comissió Informativa, es va marcar una quota d'inscripció per a tots aquells que hi dinaven €70 euros per als professionals i 28 per als pensionistes i jubilats o estudiants€.

Per tant, dels 194 congressistes, 110 van utilitzar el servei de menjador i, d'aquests, 80 persones van satisfer el preu públic. La resta van ser convidats en qualitat de membres del Consell Assessor, també els 6 ponents del Congrés i la delegació de Corsico formada per 5 persones, així com els funcionaris que formaven part de l'organització.

El 100% del cost d'aquest Congrés es va poder assumir gràcies a les subvencions extraordinàries rebudes per part de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.

La senyora Maria José Recoder entén que les 182 propostes concretes es distribueixen entre els dos grans eixos temàtics expressats pel Sr. Batista i que n'hi ha de tota mena, de més i menys ambicioses. Resultaria molt improbable poder-les posar totes en marxa en breu, especialment en l'any que roman de legislatura; perquè n'hi haurà que necessitaran més temps d'implementació.

La Sra. Recoder insta al Sr. Batista a què prepari una planificació on s'especifiqui, per a cada proposta, si la seva aplicació serà de curt, mig o llarg termini, i a quines regidories correspondria.

35 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA 5ª MOSTRA D'ART JOVE.

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"Des del dia 26 de maig i fins el 9 de juliol es pot veure a l'Espai F del foment Mataroní, la 5ª Mostra d'Art jove, on s'exposen obres de nou autors nascuts o residents al Maresme. L'objectiu de la Mostra és promocionar als nous artistes i les seves obres.

Arran d'aquesta exposició, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

PREGUNTA:

  1. Quina és la franja d'edat per poder participar a la Mostra d'Art jove?
  2. Quants artistes s'han presentat a la convocatòria d'enguany?
  3. Quins són els criteris emprats per escollir els artistes que han participat a la Mostra?
  4. Què s'entén com a "l'art i la creativitat artística amb obres compromeses amb nous llenguatges i experimentacions", que és tal i com es presenta la Mostra en el desplegat informatiu ?"

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, comença explicant que tota la informació requerida es troba a les bases de la Mostra, aprovades pel PMC.

En primer lloc, la franja d'edat dels participants a la Mostra d'Art Jove és dels 18 als 35 anys. A la convocatòria d'enguany s'han presentat 19 propostes, de les quals 9 han estat seleccionades, amb un premi de 150 euros per a cada una d'elles, a banda de l'exposició col·lectiva en l'espai F. D'entre les 9 propostes seleccionades sortirà un guanyador que es podrà exhibir en solitari en el mateix àmbit F i obtindrà dues beques de formació: una d'elles al castell de Montesquiu i, l'altra, a l'espai de Can Xammar.

Pel que fa a les preguntes 3a i 4a, el Sr. Graupera explica que tant els criteris de selecció d'artistes com el concepte d'"art i creativitat artístiques compromeses amb nous llenguatges" estan subjectes a la interpretació que en faci el jurat designat, en funció de l'objectiu principal de la Mostra que és promocionar i difondre l'art entre els ciutadans a través de nous canals d'experimentació i obert a totes les tendències artístiques.

Finalment, recordar que el jurat està composat per 2 persones designades per l'Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona, en aquest cas, Anna Croses i un representant del castell de Montesquiu €de qui no pot llegir el nom per la seva il·legibilitat en el document en què apareix€; també un representant de la Junta del Patronat Municipal de Cultura, la Sra. Sara Pajares; un artista reconegut o escollit per la Junta del PMC, la Sra. Núria Albert; el director de Can Xalant, el Sr. Pep Dardanyà; i el director del PMC o persona delegada, el Sr.Joan Noè, que va actuar com a Secretari.

La senyora Maria José Recoder diu que ja ha assistit tres vegades a la 5a Mostra d'Art Jove i que, malgrat no ésser una experta en art contemporani, l'exhibició presentada per Caixa Laietana €a La Rambla€ amb artistes de la mateixa franja d'edat, és de qualitat molt superior. Potser fóra bo revisar-ne les bases, d'aquesta Mostra, sense posar en dubte en cap moment la competència de tots els membres del jurat.

El senyor Jaume Graupera confirma que els artistes que es presenten en l'exhibició de Caixa Laietana, ho havien fet a la Mostra amb anterioritat i l'havien guanyada. La franja d'edat d'admissió és molt àmplia i serveix perquè artistes molt joves s'iniciïn i, posteriorment, puguin recollir èxits.

La senyora Maria José Recoder explica que a la mostra de Caixa Laietana un artista té 23 anys, un altre 28 i l'altre 31.

36 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'OBERTURA DE COMERÇOS EL DILLUNS DE FIRA.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 33 de l'ordre del dia.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 37 i 44 per venir referits a temàtiques coincidents.

37 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA INSEGURETAT EN DETERMINADES ZONES DE LA CIUTAT.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana que li sigui contestada per escrit.

44 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS FETS OCORREGUTS AL PORT DE MATARÓ EL PASSAT DIA 13 DE MAIG I EL COMUNICAT EMES PEL CONSORCI PORT DE MATARÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"El passat 13 de maig es van produir al Port de Mataró quasi una quarantena d'actes vandàlics en vaixells i embarcacions.

Aquests fets han estat denunciats públicament pels usuaris, i l'Associació d'Amarristes, que aplega uns 200 socis, ha expressat el seu descontentament per altres temes. En concret, al·leguen no estar d'acord amb el model de port que impulsa el Consorci, que la quota que es paga no serveix per millorar els seus serveis i pel manteniment, sinó que una part va dirigida a pagar les obres pendents, i que han estat dos mesos sense varador per una manca de previsió. Així mateix denuncien la reducció de l'espai destinat al nou varador i la deixadesa en alguns espais del port.

D'altra banda, el Consorci Port de Mataró (format per l'Ajuntament de Mataró i la Generalitat de Catalunya) ha emès una desafortunada nota de premsa a diferents mitjans de comunicació, que en res ajuda a calmar els ànims i a trobar la línia de diàleg adient per acostar posicions i solucionar els problemes.

Per tot això, el grup municipal de Convergència i Unió presenta la següent,

PREGUNTA

Primer.- Quina és l'opinió del Govern municipal respecte de la situació que s'ha generat al Port de Mataró ?. Es consideren suficients les mesures de seguretat adoptades ?.

Segon.- Existeix alguna comissió o taula de debat oficial entre l'Administració del port i l'Associació d'amarristes per debatre el temes que es posen sobre la taula ?.

Quin és hores d'ara el nivell de informació i diàleg amb l'Associació d'amarristes ?.

Tercer.- Coneixia el Govern municipal el contingut del comunicat de premsa emès pel Consorci Port de Mataró ?. "

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, confirma que és cert que es van produir casos de vandalisme i robatori un vespre al Port, arran dels quals un grup d'amarristes es van reunir per recollir signatures que n'avalaven el malestar.

Fruit de la carta que els amarristes varen adreçar al mateix Consorci del Port, així com al President i al Sr. Alcalde, el passat 12 de juny es van reunir el Director de Ports i Transports, la Sra. Gonzàlez i el Gerent del Port, amb el President de l'Associació, a Barcelona. La carta recollia el malestar dels amarristes amb un to una mica desagradable respecte les afirmacions referents al Gerent, fet que va ser corregit dos dies després pel propi President de l'Associació.

També és veritat que aquest fou un tema àmpliament debatut al Consell de Govern del Port, del qual van sorgir un seguit de decisions que han estat adoptades per tots els representants dels diferents grups polítics. Per tant, doncs, la línia de treball encetada pel Consell de Govern és l'encertada.

Pel que fa a mesures preses, se n'ha incrementat el personal que es dedica a seguretat, s'ha adquirit un vehicle nou, se n'ha informat els Mossos d'Esquadra i la Policia a fi que hi facin més rondes de control i se n'han augmentat les càmeres de vigilància.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, explica que els fets concrets es troben encara en fase d'investigació, però avança que ja hi ha 4 persones identificades presumptament implicades en els actes. Es va accedir a 38 embarcacions, però només s'han presentat 4 denúncies dels afectats.

El senyor Josep Lluís Martí apunta, d'una banda, que el Port ha passat per diferents etapes que n'han vist l'evolució, però, alhora, també han anat apareixent noves problemàtiques i queixes per part dels usuaris, en general.

El Sr. Martí suggereix que fóra una bona idea crear una comissió paritària entre el Consell d'Administració del Port i l'Associació d'Amarristes, que, alhora, incentivés la gent que hi actua a nivell comercial en una taula de debat on s'hi poguessin discutir tots els problemes actuals.

D'altra banda, les mesures aplicades són totes elles passives i potser caldria pensar en un altre tipus de mesures més actives, que hi impliquessin més personal que no fos només agents de seguretat privada, com, per exemple, la introducció de controladors d'accés, la regulació dels quals depèn de la legislació a nivell de comunitat autònoma.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, pregunta al Sr. Martí a què es refereix quan parla de "controladors d'accés".

El senyor Josep Lluís Martí explica que aquests depenen del decret 348 de la Generalitat de Catalunya i són empleats que no estan obligats a portar uniforme oficial homologat perquè no depenen de cap empresa homologada. Poden ser treballadors propis de la mateixa empresa del Port, habilitats a través d'un curset, que avala el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, i no pas el Ministeri d'Interior.

Per tant, alguns treballadors del Port, a través d'aquesta formació, podrien dur a terme tasques de control d'accés, alhora. D'aquesta manera també es podrien reduir costos.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, respon que aquestes propostes caldria traslladar-les a qui té l'administració del Port, és a dir, al Consorci.

La senyora Pilar González es compromet a fer-les-hi arribar, així com insta al representant de CiU a què també ho faci.

Pel que fa a l'habilitació d'una taula de debat, tal com proposa el Sr. Martí, la Sra. Gonzàlez explica que el mateix Consell del Port escolta tothom que s'hi vulgui adreçar.

Finalment, no es pot ometre la dificultat que suposa compaginar totes les activitats que s'hi duen a terme, tant des del punt de vista dels amarristes, com dels ciutadans, dels comerciants o dels usuaris, en general, i que el fan un espai no privatiu per al ciutadà i un model per a d'altres poblacions.

 

  1. PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL PROTOCOL SIGNAT PER L'AJUNTAMENT DE MATARÓ EN RELACIÓ A L'ESCOLA DE TEIXITS DE PUNT DE CANET DE MAR.

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"L'Escola d'Indústries de Teixits de Punt de Canet de Mar, creada el 1922 i actualment adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, té problemes per causa de la manca d'alumnes que obligarà al tancament progressiu dels ensenyaments que s'hi fan. De tota manera, sembla que es pensa reconvertir aquesta Escola universitària en un Centre de Recerca i Transferència Tecnològica, gràcies a un protocol signat entre la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Mataró i de Canet de Mar.

Es per la intervenció de l'Ajuntament de Mataró en aquest tema, que el Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la següent

PREGUNTA

  1. De què tracta el protocol signat per la Diputació de Barcelona i els Ajuntament de Mataró i de Canet de Mar?
  2. En què consistirà la participació de l'Ajuntament de Mataró en aquest projecte?
  3. Quina inversió farà l'Ajuntament de Mataró en infraestructures, estudis, persones i diners per tirar endavant la seva participació?
  4. A partir de quin any es calcula que es posarà en marxa aquesta col·laboració?
  5. La Fundació Tecnocampus té intenció d'incloure formació acadèmica sobre les indústries tèxtils?"

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, confirma que la setmana passada es va signar un protocol de col·laboració entre les tres administracions €la Diputació, l'Ajuntament de Mataró i l'Ajuntament de Canet€ que es materialitzarà en ferm, pròximament, mitjançant un conveni.

La intenció és que l'escola es converteixi en un centre de recerca i coneixement del tèxtil. En aquests moments, al primer curs, només hi ha un alumne inscrit, fet que en provocarà el tancament l'any vinent, com a l'escola que ha estat fins ara. Els alumnes interessats poden seguir la seva especialització a través del centre ubicat a Terrassa.

És voluntat de la Diputació €propietària de l'espai€ i de l'Ajuntament de Canet, que hi continuï havent activitat i, si és possible, vinculada a la docència.

Tanmateix, és voluntat de l'Ajuntament de Mataró, i en relació amb el projecte Tecnocampus d'innovació tecnològica, que s'hi reculli d'alguna manera el coneixement tèxtil acumulat per l'escola de Canet, com a nexe d'unió entre les administracions. Cetemsa també hi tindria cabuda, a través d'algun conveni que la hi vinculés.

Pel que fa a les despeses que això tindrà per a l'Ajuntament, la Sra. Gonzàlez afirma que, de moment, no n'hi haurà cap, de cost. La Diputació n'assumiria els costos, com ha fet fins ara. En un futur, si fos possible, s'està parlant de crear algun màster vinculat al tèxtil en aquest espai, però encara és prematur per a informar-ne.

Es preveu que de cara al proper mes de setembre es comencin a donar els primers passos.

La senyora Maria José Recoder té la sensació que aquest tema encara està una mica en l'aire, com indica que només hi hagi un protocol signat i es parli de la creació d'un possible màster €professionalitzador, que no de recerca€ a uns anys vista.

La Sra. Recorder comparteix la sensació de pèrdua que pot tenir l'Ajuntament de Canet amb el tancament de l'escola i és partidària que s'hi busquin solucions, però sense perdre de vista els interessos de la ciutat de Mataró.

La senyora Pilar González recalca que durant el proper mes de setembre es preveu deixar una mica dissenyat el futur del centre i, abans de les vacances, tancar el conveni que ha de sorgir del protocol ja signat.

39 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS USOS DEL CENTRE CÍVIC DEL PLA D'EN BOET.

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"El dia 9 de gener de 2005 fou inaugurat el Centre Cívic del Pla d'en Boet, situat a l'antic edifici de la fàbrica Tesa. Aquest espai ha estat presentat sempre com el més gran centre cívic de la ciutat de Mataró, amb 2.610 m2 construïts. En el seu moment, es va dir que la distribució del Centre Cívic del Pla d'en Boet seria la següent:

  • Planta baixa

Vestíbul i consergeria, punt d'atenció ciutadana, sala d'actes per a 135 persones (ampliable), sales d'estudi i lectura, espai per a servei de bar, cafeteria, espai per a la gent gran, despatx per a la direcció del centre cívic, despatx d'administració, despatxos de la Unitat Bàsica d'Atenció Social Primària, sales de reunions, serveis sanitaris, vestidors, magatzem i garatge.

  • Planta primera

Tres sales polivalents de 40 m2, una sala polivalent de 65 m2 (divisible), una altra sala polivalent de 65 m2, una sala de 85 m2 (divisible), quatre despatxos per a entitats, i una aula d'activitats de 30 m2.

Però la realitat és que passat el temps, les seves plantes sembla que estan més ocupades per dependències municipals, que no per les activitats dels veïns de la zona o per les pròpies entitats i associacions del barri.

És per aquesta raó que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

PREGUNTA:

  1. Quants metres quadrats ocupen els serveis de l'Ajuntament com les diferents regidories que s'hi ha instal·lat, assistents socials, la futura emissora de ràdio,...?
  2. Quines associacions o entitats del barri disposen d'un espai fix al Centre cívic del Pla d'en Boet i quins metres quadrats suposa això del total de l'edifici?
  3. Quins usos es dóna les sales d'actes i sales de reunions (conferències, reunions de veïns, representacions culturals,...)?
  4. Quines entitats, grups polítics, serveis de l'Ajuntament,...han usat aquests espais des que el centre està inaugurat?
  5. Es cert que s'han iniciat les obres de la planta segona per instal·lar-hi els serveis de Participació Ciutadana?"

La senyora Maria Rosa Cuscó, consellera delegada de Participació, Cooperació Internacional i Dona, comença aclarint que l'edifici en qüestió té tres plantes amb una superfície total de 2.250 m2. De moment, n'hi ha 1.820 d'acabats i en queden 430 pendents d'una segona fase. Actualment s'estan fent obres al 1r pis per a la futura emissora de ràdio, que ocuparà 114 m2i, per tant, en total, n'hi haurà 1.934 d'acabats.

En resposta a la primera pregunta, la Sra. Cuscó diu que el total de metres quadrats són 365, és a dir, un 18% del total de la superfície construïda. Això significa que encara queden disponibles alguns espais: Participació Ciutadana ocupa 203 m2, Benestar Social, 39, i la ràdio, 114. Pel que fa al desglossament d'altres serveis, la Sra. Cuscó en proposa l'enviament per correu electrònic.

Respecte a la segona pregunta, la consellera delegada contesta que les entitats amb espai fix són l'Associació de Gent Gran de Pla d'en Boet, amb 684 m2; l'Associació de Veïns de Pla d'en Boet, amb 995 m2; l'Esbarjo d'en Boet, amb 203 m2; i el Centre de Sords, amb 28 m2. Pel que fa a la gent gran, en exclusiu tenen 103 m2, els veïns de Pla d'en Boet, en tenen 12 d'exclusius €la resta són espais de formació i de lleure amb una utilització concreta uns dies de la setmana€, l'Esbarjo utilitza el magatzem, que té 5 m2i, finalment, el Centre de Sords en té 28.

En resposta a la tercera pregunta, la Sra. Cuscó explica que els usos de la sala d'actes són reunions internes, actes públics, activitats formatives i activitats de lleure. El nombre d'entitats que l'han sol·licitada són, per a reunions internes, 74; per a actes públics, 59; per a activitats formatives, 24; i per a activitats de lleure, 83. Els serveis municipals, per a reunions internes, l'han sol·licitat 109 vegades, 35 per a actes públics, 38 per a activitats formatives i cap per a activitats de lleure. El nombre total d'activitats ha estat de 422.

Pel que fa a la quarta pregunta, 71 entitats han usat aquests espais i hi ha hagut 422 sol·licituds. D'entre aquestes, l'Associació de la Gent Gran n'ha fet 42; l'Associació de Veïns, 74; el Centre de Sords, 1; etc. Pel que fa a grups polítics, CiU ha fet 4 sol·licituds, Esquerra Republicana n'ha presentat 1, el PP també 1, el PSC n'ha fet 10 i el Partit Socialista del Maresme, 2.

Respecte l'última pregunta, la Sra. Cuscó confirma que encara no s'han iniciat les obres de la planta segona.

 

La senyora Maria José Recoder agraeix que la Sra. Cuscó li enviï totes les dades per escrit i, en tot cas, si s'escauen més aclariments, també els hi demanaria per escrit al seu torn.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, simplement recorda que la informació pertinent, també pel que fa als metres quadrats totals, serà enviada per la Sra. Cuscó a la Sra. Recoder.

 

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 40 i 43 per venir referits a temàtiques coincidents.

40 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA SORTIDA DE LA UBM DE L'ÀGORA DE COMERÇ.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"La Unió de Botiguers ha anunciat recentment que abandona l'Àgora de Comerç per diverses desavinences amb l'Ajuntament, com per exemple la decisió de l'IMPEM d'obrir les botigues el dilluns de fira.

Els botiguers han expressat al seu malestar perquè creuen que el Govern Municipal no té en compte les seves opinions i no es senten representats en l'organisme. Aquest fet resulta paradigmàtic si tenim en compte que precisament l'IMPEM va crear l'Àgora de Comerç com a ens de debat i tractament de problemes sobre el comerç de la ciutat.

La Sra. Romero no s'ha fet amb la confiança del col·lectiu i creiem que no està complint amb els objectius previstos.

PREGUNTA

  1. En quina estat es troba actualment el diàleg entre la Unió de Botiguers i el Govern Municipal?
  2. Quina valoració fa el Govern municipal del compliment dels Acords de Govern en l'apartat corresponent a "El Comerç eficient i competitiu"?"

 

43 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL CONVENI DEL POEC, L'ÀGORA DEL COMERÇ DE MATARÓ I LA RELACIÓ DEL GOVERN MUNICIPAL AMB EL COL·LECTIU DE COMERCIANTS.

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"La situació creada arran de la decisió unilateral de l'IMPEM de permetre l'obertura del comerç el dia 5 de juny, ha tingut repercussions evidents en la relació entre el Govern municipal i les deu associacions de comerciants aixoplugades sota el paraigua de la Unió de Botiguers de Mataró.

Els comerciants demanen "gestos i senyals de canvi", i a l'hora anuncien un document de "mancances i greuges" en la gestió de l'IMPEM respecte del temes del comerç urbà. El col·lectiu de comerciants han decidit abandonar l'Àgora del comerç, el fòrum de debat creat a mida del sector a partir del Pla d'Orientació d'Equipaments Comercials (POEC).

D'altra banda, i sense desmerèixer cap dels temes de comerç pendents de solució per part municipal, Convergència i Unió creu que seria convenient un posicionament immediat i contundent de l'Ajuntament sobre la vigència i oportunitat de l'actual POEC, sobre la necessitat o no de revisar el conveni que porta adherit i sobre la necessitat de moure fitxa per tal de refer les relacions amb el col·lectiu de comerciants.

Per CiU, no és de rebut una situació com l'actual, perquè es posa en qüestió el model de comerç urbà a la ciutat, el propi POEC i el seu conveni, el Pla de promoció de la ciutat (PAPC) i la credibilitat de Mataró com a ciutat de referència a nivell comercial.

Per tot això, el grup municipal de CiU presenta la següent,

PREGUNTA

Primer.- Quines són les condicions que posa sobre la taula el col·lectiu de comerciants per tal de refer el diàleg i tornar al sí de l'Àgora del comerç?. Quina valoració en fa el Govern municipal?

Segon.- Quina és l'opinió del Govern municipal respecte de la vigència i oportunitat de l'actual POEC? Què pensa fer el Govern municipal respecte del Conveni adherit al POEC?

Tercer.- Quina serà a partir d'ara la política del Govern municipal respecte de l'àmbit del comerç?. Quines són les seves prioritats en aquest àmbit ?. Quins compromisos pren el Govern respecte del comerç urbà?"

La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, en referència a en quin punt es troben les converses amb la Unió de Botiguers, explica que en les darreres setmanes s'han produït varies reunions amb part dels membres de l'associació a fi de treballar tant sobre els temes que han plantejat desacords o insatisfacció, com sobre qüestions de futur. S'està, doncs, dialogant a fi d'assolir acords.

La valoració del Govern sobre els acords de Govern adquirits és positiva perquè tant el PAM 2004, com el PAM 2005 i el PAM d'enguany han anat establint accions que responen als objectius del consistori sobre comerç efectiu; s'han anat complint totes aquestes actuacions, tal com demostra el seguiment que se'n fa des del Consell de l'IMPEM. Tot i així, cal continuar treballant perquè hi ha temes pendents sobre la taula, com ara el desacord existent amb la Unió de Botiguers, pel que fa a una de les accions que l'IMPEM ha volgut tirar endavant. Però, en qualsevol cas, en el fons es pretén el mateix objectiu, que és millorar la competitivitat i eficiència del comerç a Mataró.

En resposta a la segona pregunta de CiU, la Sra. Romero diu que l'opinió del Govern municipal respecte a la vigència i oportunitat de l'actual POEC és positiva. És un POEC vàlid, signat amb molts esforços i que finalitzarà €perquè ha estat prorrogat€, a la darreria del 2007, com ja s'ha explicat en diverses ocasions. Hi ha actuacions que, per tant, encara estan pendents de dur-se a terme i en demostren la plena vigència.

Pel que fa al conveni adherit al POEC, a l'Àgora del 22 de febrer es va presentar una proposta de modificació del mateix, en forma d'informe, que introduïa propostes alternatives sorgides, sobretot, arran del canvi d'ubicació de la Locomotora Comercial i els canvis comercials arreu del país. Poques aportacions i suggeriments s'hi van presentar.

La Sra. Romero, finalment, comenta que a partir d'ara se seguirà treballant amb la Unió de Botiguers a fi d'establir objectius i prioritats relacionats amb la millora del comerç a la ciutat i resoldre el desacord puntual provocat per la decisió d'autoritzar l'obertura dels comerços el dia 5 de juny.

En definitiva, cal aconseguir que el comerç local sigui més atractiu mitjançant la millora de la competitivitat, dels accessos, dels transports, de la neteja o de campanyes de promoció, entre d'altres.

El senyor Josep Lluís Martí pregunta a la Sra. Romero si hi ha un compromís per part del Govern municipal de tirar endavant, en paral·lel, un nou conveni €no el conveni adherit al POEC al qual s'ha referit la consellera delegada€, sinó de relació a nivell econòmic fora del Programa de Subvencions anyal de l'IMPEM.

La senyora Alícia Romero confirma que s'hi està treballant. Ja s'han produït tres reunions, que han endegat la recerca de fórmules tècniques a fi de posar negre sobre blanc algunes de les propostes de la Unió de Botiguers. És possible que de cara al mes de setembre es pugui concretar alguna cosa més.

El senyor Paulí Mojedano creu que la Sra. Romero ha fugit d'estudi pel que fa a la resposta de la segona pregunta plantejada.

Els Acords de Govern parlen de l'Àgora com a "ens de concertació sectorial a través del qual s'instrumentarà el consens en el terreny comercial amb els interlocutors, que són els botiguers". Per tant, en aquest punt concret dels acords, si es produeix la sortida de la UBM de l'Àgora, es deixaran de complir aquests acords justament.

La senyora Alícia Romero posa èmfasi en la tasca duta a terme al llarg de tres anys en el si de l'Àgora, com a òrgan de consens; no se'n pot menysprear la utilitat per un desacord puntual entre IMPEM i UBM.

41 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER LES QUEIXES EXPRESSADES PER L'AAVV DEL PLA D'EN BOET EN L'ORGANITZACIÓ DE LES FESTES DEL BARRI.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, fa decaure la pregunta per haver-li estat contestada per escrit.

42 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA INSTAL·LACIÓ D'UN NOU SUPERMERCAT AL CENTRE DE LA CIUTAT.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"El passat dijous 8 de juny, l'Alcalde de Mataró Joan Antoni Barón va anunciar que al segon local comercial que PUMSA va fer a Can Xammar s'instal·larà un nou supermercat.

L'anunci fet per l'Alcalde arriba en un moment molt complicat en les relacions amb el comerç urbà de la ciutat, després de la protesta dels botiguers per la decisió de l'IMPEM de sol·licitar a la Generalitat l'obertura de comerços el dilluns de fira.

Els botiguers han tornat a expressar el seu malestar perquè l'Ajuntament ha pres la decisió sense tenir en compte la seva opinió al respecte.

PREGUNTA

  1. S'ha consultat els botiguers de l'entorn sobre la instal·lació d'un nou supermercat a Can Xammar?
  2. De quina manera creu el Govern Municipal que afectarà aquest supermercat les botigues de petit format del voltant?"
  3. La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, respon, a la primera pregunta, afirmant que a l'Àgora del 22 de febrer es va parlar de la creació d'una nova configuració comercial que sortiria a Can Xammar. El president de PUMSA i el regidor d'Urbanisme, Arcadi Vilert, van ser convidats a la reunió, on es va presentar una maqueta amb la qual es va explicar quina seria aquesta nova configuració comercial. En la reunió també es va avançar que s'estava en converses amb diferents operadors del sector alimentari perquè s'hi pogués implantar un supermercat en la zona.

    Tanmateix, és cert que al Consell de PUMSA del mes de maig aquest tema es va portar al Consell d'Administració, on es va donar compte de l'aprovació d'aquest punt.

    En resposta a la segona pregunta, la Sra. Romero explica que es va dur a terme un estudi fa un temps en què s'analitzava la situació de la plaça de Can Xammar i entorns. L'estudi constata que és justament una zona clau de venda de producte fresc, però on el 90% de la gent que hi compra marxa a d'altres superfícies, especialment, supermercats, per acabar de complementar la seva compra. És per això que sempre s'ha considerat interessant la introducció d'una superfície de venda de producte sec.

    La setmana vinent s'ha convocat una reunió per parlar d'aquest i altres temes amb els operadors de la zona.

    El senyor Paulí Mojedano vol saber si a la reunió es preveu parlar de la reforma del mercat.

    La senyora Alícia Romero li ho confirma.

    43 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL CONVENI DEL POEC, L'ÀGORA DEL COMERÇ DE MATARÓ I LA RELACIÓ DEL GOVERN MUNICIPAL AMB EL COL·LECTIU DE COMERCIANTS.

    Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 40.

    44 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS FETS OCORREGUTS AL PORT DE MATARÓ EL PASSAT DIA 13 DE MAIG I EL COMUNICAT EMES PEL CONSORCI PORT DE MATARÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ.

    Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 37.

    45 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA SITUACIÓ DE LES INSTAL·LACIONS DEL CLUB PETANCA CERDANYOLA.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, fa decaure la pregunta per haver-li estat contestada per escrit.

    El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 46 i 47 per venir referits a temàtiques coincidents.

    46 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL TRENCAMENT DE RELACIONS AMB ELS PROMOTORS DEL FONS D'ART PER LA CIUTAT DE MATARÓ.

    La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

    "Amb astorament ens hem assabentat que els promotors de dotar la ciutat de Mataró d'un Fons d'Art que havia de situar-se a la Casa Arenas, han trencat a 28 de juny de 2006, les seves relacions amb l'Ajuntament, per mitjà d'una carta enviada a l'alcalde i signada pels senyors Albert Alís, Josep M. Codina, Perecoll i Pere Pascual com a representants dels artistes. Aquesta important proposta cultural, que comptava amb unes 200 peces d'artistes importants, sembla que no serà una realitat, atesa la manca de sensibilitat que ha demostrat al respecte el Patronat Municipal de Cultura, amb el seu president al capdavant, que quinze mesos després de que s'iniciés el projecte i nou mesos després d'haver lliurat les signatures dels artistes que es comprometien a fer donació de la seva obra, no ha estat capaç d'arribar a un acord amb ells sobre on anirà, com i quan.

    El motiu que, segons es recull a la premsa i expliquen els propis promotors per arribar a aquesta decisió, és que a la presentació que es va fer de la programació artística de Ca l'Arenas que s'havia d'inaugurar el dissabte 1 de juliol, no es parlava, per res, del Fons d'Art. Ateses totes aquestes circumstàncies, i que si no es recondueix la situació, la ciutat de Mataró, no precisament ben dotada de patrimoni cultural, perdrà irremissiblement el que podia haver estat un fons d'art important, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent:

    PREGUNTA

    :

    1. Per quina raó, nou mesos després de lliurar les signatures, no s'ha arribat a un acord amb els promotors sobre la donació del Fons d'Art a la ciutat de Mataró, la seva ubicació, els terminis, etc.?
    2. Per què no es vol que Ca l'Arenas, que segons la voluntat expressada al llegat dels Germans Arenas havia de ser un espai dedicat a l'obra dels artistes de Mataró, aculli aquest fons d'art?
    3. Per què es menysprea la iniciativa d'uns artistes i promotors culturals que declaren a la carta enviada a l'alcalde, i que reprodueix el Capgros.com: "[Ens sentim] apartats, exiliats, allunyats, castigats, com si no forméssim part ni de l'art, ni de la cultura local, quasi com si fóssim estranys en la nostra pròpia ciutat". Realment la ciutat està tan sobrada de persones relacionades amb la cultura, amb iniciatives per millorar la ciutat que se'n pot prescindir, deixar que n'acabin farts i pleguin?
    4.  

    5. Amb quins criteris s'ha decidit la programació de Ca l'Arenas i qui ho ha fet? Per quina raó es duran a Ca l'Arenas activitats que ara es fan a l'Espai F o a Can Xalant? Què es farà en aquests espais a partir d'ara? Per quina raó no hi ha cap presència dels antics deixebles d'en Jordi i d'en Jaume Arenas, entre els quals hi ha distingits artistes, entre la programació del proper any?"

     

    47 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL PROJECTE DE FONS D'ART LOCAL DE CA L'ARENAS.

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

    "Dimarts, 27 de juny, el Grup d'artistes de la ciutat que volien instal·lar un Fons d'Art Local a Cal l'Arenas van anunciar la seva renúncia al projecte ja que durant la presentació del programa expositiu del nou equipament no es va fer menció de la seva iniciativa.

    Els artistes van vincular des del principi la cessió del Fons d'Art a la seva exposició en Ca l'Arenas. Però el Sr. Graupera ho desvinculava i es va necessitar la intervenció de l'Alcalde per desencallar el tema. Els artistes han expressat en reiterades ocasions el seu malestar pel poc interès mostrat pel Patronat Municipal de Cultura per aquest projecte i la seva no menció en la presentació del programa expositiu a estat la gota que omple el vas.

    Des del Grup Popular observem amb gran sorpresa com una cosa que semblava feta i que representava una bona oportunitat per fomentar l'art local ha quedat de cop i volta en no res. Creiem que el Govern Municipal hauria de fer un esforç per recuperar aquesta iniciativa que en cap dels casos es pot deixar escapar.

    PREGUNTA

    1. Per què no es porta a terme finalment el projecte del Fons d'Art a Ca l'Arenas segons semblava previst?"

    El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, comença explicant que les preguntes arriben enmig d'un procés de negociació que no s'ha tancat perquè s'està davant d'una oferta de 83 artistes, promoguda per una persona i representada, en les converses, per 4 persones més. L'acord final al qual es pugui arribar per a un acord de cessió no necessàriament s'haurà de fer amb les 83 persones que signen la cessió d'art, perquè són les propietàries legítimes de les ofertes a cedir. Per tant, allò que cal discutir amb els representants són les condicions generals de la cessió de cadascun dels artistes cedents, perquè, llevat del cas en què es presentin poders notarials, no es pot establir una negociació sobre la cessió de quelcom que no es pot acreditar com a propi. És a dir, s'està a la meitat del procés de negociació.

    Cal tenir en compte això, perquè la retirada dels 4 interlocutors no sembla definitiva i se n'esperen notícies properament. Sense ometre el fet que el PMC no és responsable de la situació de conflicte creada, ni mereixedor de la difusió que s'ha fet del problema.

    El Sr. Graupera passa a explicar el marc en què la negociació ha tingut lloc fins ara. En primer lloc, cal recordar que al mes de setembre de l'any 2005, un promotor cultural de Mataró presenta la proposta d'utilitzar els seus contactes a fi i efecte de recaptar persones que puguin aportar un fons d'art a la ciutat. El 30 de setembre s'entrega €en una reunió amb el Sr. Alcalde, el promotor i el mateix Sr. Graupera€, un plec de signatures amb 63 noms i es demana més temps per a recollir-ne més. Adjunt al plec, es lliura un manifest titulat "Omplint de contingut la Casa Arenas", en què els signants de la cessió introdueixen tres condicions per a la mateixa.

    La primera d'elles és que l'obra cedida formi part del Fons d'Art de la Casa Arenas, la segona és que els pressupostos municipals contemplin una partida destinada a l'adquisició d'obres d'art i, la tercera, que els artistes disposin de representació en l'organisme que porti la Casa. El plantejament d'aquestes condicions obliga a iniciar un procés de negociació a fi d'arribar a acords amb els cedents sobre la possibilitat o no d'acceptar-les íntegrament o parcial.

    Al llarg d'aquest procés van sorgint temes de debat, com ara la dificultat que tenen els artistes a l'hora de trobar mecanismes convencionals de representativitat i, en senyal de confiança, s'accepta parlar amb els 4 representants €el Sr. Alís, el Sr. Coll, el Sr. Codina i el Sr. Pasqual€ d'aquests artistes, sense conèixer-ne les acreditacions. Les converses es produeixen perquè, des del PMC, es creu que aquests són els representants de les 83 persones que diuen que cediran una obra que es desconeix al museu.

    És important destacar aquest punt, perquè no és fàcil cedir obra a un museu, com és ben sabut, perquè sempre es depèn de la institució on aquesta pertanyi, que en decidirà la ubicació física final. Ca l'Arenas és una secció del Museu de Mataró i, per això, en depèn.

    Certament, el fons del Museu de la ciutat té obra grossa per poder ubicar i és aquest el marc on s'ha de produir la negociació. És clar que a Mataró interessa disposar en el seu fons artístic d'obra dels autors locals però, políticament, no es pot vendre representativitat en organismes de gestió a canvi d'una obra determinada. Tot i així, se seguirà parlant amb els artistes.

    D'altra banda, cal recordar que aquesta donació es produeix en el marc de debat de la política d'arts visuals, que fa temps que està instaurat, i tot sovint ha donat lloc a afirmacions que són veritat a mitges o, més aviat, mentida.

    La primera d'aquestes mitges mentides és que el PMC no vol aquest fons d'art, afirmació que és absolutament falsa, tal com demostra el fet que, des d'un principi, s'ha intentat accelerar al màxim aquesta cessió. Sempre es va estar treballant amb un calendari que preveia la cessió definitiva de les obres cap al mes de juliol, prèvies gestions també previstes com ara demanar el CV dels artistes, l'enviament de cartes a cadascun d'ells amb les dades necessàries sobre la cessió, la visita per fer la tria de la peça a donar i les gestions de descripció de la mateixa, el seu embalatge i transport, entre d'altres. Tot plegat estava perfectament detallat i planificat en un calendari de treball que culminaria amb una exposició de totes les obres sota el títol "Fons d'Art de Mataró".

    La segona falsa afirmació és que Mataró no té un fons d'art local. De les 63 persones que van fer inicialment llista i signatura del document per poder cedir una obra al Museu local, n'hi ha 26 que tenen obra en el fons de la institució. Alguns d'ells amb obra abundant.

    La tercera convicció errònia que s'ha instal·lat és la manca de professionalitat del personal del PMC al voltant dels temes d'arts visuals, donat que els seus coneixements han quedat contrastats al llarg del temps. No es pot admetre haver de treballar sota pressió ni suportar insults que arriben a través de mitjans informals.

    La quarta mitja mentida és la tendencionalitat artística de l'Ajuntament que, tot i que és cert que durant una època va apostar per les noves tendències i els llenguatges expressius contemporanis, abarca tot el gruix del camp de l'expressivitat.

    La cinquena falsa afirmació €conseqüència de tota aquesta agitació actual€ és la manca de participació dels artistes en la vida cultural. És cert que hi ha un problema de base que rau en la dificultat dels artistes per a trobar canals de difusió de la seva obra, però el Patronat ha treballat amb entitats, com ara l'Associació Sant Lluc o Els Dimarts del Llimoner, entre d'altres, quan ha sigut escaient.

    L'última mitja mentida i que cal desmentir amb més fermesa és el desacord entre els membres del Govern arran de les línies artístiques a instal·lar. No hi ha dubte que dins el Govern es discuteix sobre aquest tema, de la mateixa manera que sobre altres qüestions, però és cert que tot allò que s'ha fet des del Tripartit recull la unanimitat de tots en aquest sentit.

    Totes aquestes falses afirmacions aconsegueixen arribar a l'opinió pública a través del monopoli de la paraula i la utilització de mitjans informals de difusió. I, mentre se segueixen perpetuant aquestes mitges veritats, l'únic que pretén el PMC és treballar per continuar ampliant el fons d'art de la ciutat.

    A més, tampoc es pot ometre el fet que durant aquest mandat, les subvencions als artistes han augmentat, s'ha afegit a la llista d'entitats receptores de les mateixes encara més associacions, s'han establert col·laboracions, s'ha creat el Premi Torres Garcia, s'ha obert el Centre de Creació Artística Can Xalant, s'ha obert el Centre d'Exhibició de Ca l'Arenas i, entre tots, s'ha donat reconeixement a artistes locals importants per a la ciutat a proposta de la Comissió del Nomenclàtor.

    Feta aquesta prèvia i en resposta a les preguntes plantejades, el Sr. Graupera diu que nou mesos després de la presentació de les signatures, no s'ha arribat a un acord amb els promotors sobre la donació del fons d'art perquè és amb els donants amb qui s'ha d'establir acords.

    En resposta a la segona pregunta de CiU, el president del PMC desmenteix que l'espai de Ca l'Arenas no estigui dedicat fonamentalment als artistes locals, tal com demostra la programació que s'hi presenta.

    Pel que fa a la tercera pregunta, el Sr. Graupera respon que l'afirmació en qüestió només expressa l'opinió d'algú, difosa a través d'un e-mail anònim i reproduïda immediatament a la premsa, sense donar-ne coneixement al PMC. Es mostra consternat per les paraules recollides en el mail i no entén com ningú, arran de les iniciatives artístiques que s'estan duent a terme €Can Xalant, Ca l'Arenas, etc.€, es pugui sentir ni "apartat, ni exiliat, ni allunyat o castigat" de la realitat artística local. Especialment algú de qui s'acaba d'inaugurar ara fa tres mesos una escultura pública i amb qui s'està col·laborant, a través dels seus alumnes, en la utilitat dels centres d'art ja mencionats.

    Pel que fa als criteris de programació de Ca l'Arenas, se n'han encarregat els tècnics del PMC amb la intenció de donar cabuda a les màximes tendències artístiques possibles i, alhora, prioritzar l'època artística dels germans Arenas. També en resposta a la darrera pregunta de CiU, el Sr. Graupera concreta que Can Xalant és un centre de producció, mentre que Ca l'Arenas ho és d'exhibició i, per tant, sí que es pot donar el cas que obra produïda al primer s'exhibeixi al segon. Finalment, el motiu pel qual no ha hi cap presència dels antics deixebles dels germans Arenas és perquè no hi han volgut formar part, tal com demostra la carta de renúncia presentada per Joan Parés.

    El senyor David Rovira expressa que, després de sentir la intervenció del Sr. Graupera, ha entès que tota la problemàtica rau de la dificultat de tirar els projectes endavant, negociar o conversar amb els diferents agents culturals per part de la presidència del PMC. Sembla que no hi hagi manera de solucionar els problemes existents amb els artistes i que, en certa manera, tampoc es faci tot el possible per fer-ho. Per exemple, el Sr. Rovira no veu que hagi de ser tant complicat aconseguir obres d'art per als museus de la ciutat.

    Tanmateix, el PMC hauria de ser una entitat més oberta i flexible amb els artistes; se'ls hauria d'escoltar i adaptar-se a les seves necessitats i no a l'inrevés. La seva obligació principal és gestionar acords amb tothom a fi de potenciar la cultura de Mataró amb unió i força, en lloc de continuar creant desavinences.

    El Sr. Rovira acaba suggerint al Sr. Alcalde que potser caldria que ell intervingués en tota aquesta qüestió a fi de solucionar la situació creada.

    La senyora Maria José Recoder comença resumint la intervenció del Sr. Graupera, que ha tingut dues parts clares €historial de la negociació, d'una banda, i queixes més generals, de l'altra€. Tot plegat és un tema molt desafortunat perquè Ca l'Arenas és un lloc magnífic, que havia aconseguit engrescar tothom, però és cert que des que es lliuren les signatures fins ara han passat 15 mesos, i no s'entén que costi tant gestionar-ne la posada en marxa.

    Pel que fa a les condicions plantejades pels artistes, el fet que es demani que l'Ajuntament posi diners per a la compra d'obres d'art o que hi hagi una representació de la gestió de la Casa Arenas, no semblen pas tan greus.

    D'altra banda, hi ha un tema subjacent que no es pot menystenir, que és que semblava que calia inaugurar Ca l'Arenas per començar a treure les 6.000 peces que té el fons del museu €el qual ha estat poc dinamitzat€; això pot haver causat el recel dels artistes. La Sra. Recoder fa el petit incís que no entén massa perquè no s'ha posat el quadre de Miquel Biada al 3r pis del museu i al seu lloc hi ha una fotografia.

    Pel que fa a algunes de les queixes presentades pel Sr. Graupera, la regidora de CiU expressa que no nega la professionalitat dels tècnics del PMC, però que també han de complir les directrius polítiques que designen què s'ha de fer, a través de Presidència. A més, la tasca del President ha de ser sempre sumar i no restar, i intentar trobar posicions conciliadores entre els diferents agents artístics.

    En referència a la difusió d'idees que intoxiquen l'ambient, la Sra. Recoder creu que el PMC disposa de tota la maquinària necessària per a contrarrestar-ne els efectes i que si no es fa, doncs, és que quelcom no funciona. Des de Cultura s'hauria de poder difondre tot allò que es fa perquè arribi als ciutadans, que se n'han de sentir partícips.

    Finalment, la regidora de CiU anima el Sr. Graupera a reconduir la situació al més aviat possible, amb tots els mitjans possibles també.

    El senyor Jaume Graupera insisteix en què en cap moment ha estat el PMC qui ha trencat les converses amb els representants dels artistes, tal com demostra l'últim e-mail rebut dels promotors en què s'emplaçava l'ens a la reunió d'avui 6 de juliol. Se seguirà treballant a fi i efecte de resituar el diàleg amb els mateixos interlocutors. Si això no fos possible, es passaria a parlar directament amb els 83 artistes.

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, es mostra optimista davant la situació creada, que entén que és complexa, però no més que altres gestions d'aquesta mena. Les cessions d'obra artística no són mai senzilles ni ràpides.

    L'oferiment dels artistes és bo per a la ciutat: només cal articular-lo de forma correcta a fi de treure'n el màxim profit tot tenint paciència i tranquil·litat mediàtica i política.

    48 PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ S'ADEQÜIN AL TRÀNSIT DE VIANANTS ALGUNES VORERES DEL BARRI DE CERDANYOLA.

    El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :

    "Aquest Grup Municipal ha mantingut converses amb veïns del carrer
    Calassanç Marqués i voltants (C/ Major i Creu d'en Fins) que es queixen de la dificultat de transitar per les voreres donat que aquestes són estretes en grau superlatiu fins al punt que si dues persones caminen en paral·lel no ho poden fer alhora, tal i com hem pogut comprovar. Aquesta situació es torna arriscada en haver de transitar un dels dos vianants per la calçada.

    Els veïns també ens han fet veure com resulta pràcticament impossible girar amb facilitat a les cantonades així com la circulació de vehicles pesants que utilitzen aquesta via per estalviar-se semàfors.    

    PREC

    El Govern Municipal prendrà les mesures adients perquè la circulació de vianants per aquesta via es pugui fer amb la seguretat i tranquil·litat degudes."

    El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, anuncia que tal com s'ha acordat amb el Sr. López, un cop es disposi de l'aparcament del parc de Cerdanyola es passarà a prendre les mesures adients per a aquests carrers en qüestió.

    49 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL PROGRAMA "AVUI, CUINO JO".

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, fa decaure la pregunta per haver-li estat contestada per escrit.

    50 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL MAPA ESCOLAR DE LA CIUTAT.

    El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, demana que aquest tema quedi sobre la taula perquè el Sr. Garcia Caurin la pugui formular al proper Ple.

    I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a dos quarts d'onze de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.