Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

07/09/2006

Escoltar

07/09/2006

Dia
Hora
Lloc
Acta del Ple Municipal
Organisme

Ordre del dia

ACTA NÚM. 11/2006- SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 7 DE SETEMBRE DE 2006.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia set de setembre de dos mil sis, essent les set hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde President.

Hi concorren els senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO TINENT D'ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ARCADI VILERT SOLER TINENT D'ALCALDE (PSC)

FERMÍN MANCHADO ZAMBUDIO TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÀZQUEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

MONTSERRAT LÓPEZ FIGUEROA CONSELLERA DELEGADA (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAQUIM ESPERALBA IGLESIAS REGIDOR (CIU)

MARIA JOSÉ RECODER I SELLARES REGIDORA (CIU)

JOAQUIM FERNÀNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 17

JOSEP LLUÍS MARTÍ I JULIÀ REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 3

ANTONI VALLS I POU REGIDOR (CIU)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 3

JOSEP VICENT GARCIA CAURIN REGIDOR (CIU)

PAULÍ MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PPC)

DAVID ROVIRA I SUÑÉ REGIDOR (PPC)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 3

ADELA RODRÍGUEZ GONZÁLEZ REGIDORA (PPC)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PPC)

ANTONIO SÚNICO BATXILLERIA REGIDOR (PPC)

JAUME GRAUPERA VILANOVA TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

JOSEP COMAS VALLS CONSELLER DELEGAT ICV-EUiA)

QUITERIA GUIRAO ABELLÁN CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT CONSELLER DELEGAT (ERC)

S'incorpora a la sessió a l'inici del punt núm. 4

MARIA ROSA CUSCÓ I ALBERÓ CONSELLERA DELEGADA (ERC)

Dóna fe de l'acte el Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR.

Hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió tot expressant, en nom del consistori, el seu condol a la família del Sr. Vicenç Garcia per la mort de la seva mare, i a continuació passa seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS EXTRAORDINÀRIA I ORDINÀRIA DEL DIA 6 DE JULIOL DE 2006.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (22).

2 - DESPATX OFICIAL

No es registren temes ni informacions idonis pel tractament en el torn de despatx oficial.

En aquests moments s'incorporen a la sessió el Sr. Josep Lluís Martí i el Sr. Antoni Valls, regidors del grup municipal de Convergència i Unió. I també el Sr. David Rovira regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

3 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS SOCIALISTA, ICV-EUIA I ERC DAVANT EL NOU ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, presenta la proposta següent :

"El poble català va ratificar en referèndum el passat 18 de juny el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, el que significa l'entrada en vigor d'aquest nou text i que es derogui la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

El procés de debat i elaboració que va comportar el projecte de nou Estatut va significar una àmplia participació de la societat civil catalana en la definició del nou marc estatutari. El projecte va obtenir també una àmplia majoria al Ple del Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005.

El Consell Nacional de la Federació de Municipis de Catalunya celebrat a Vilanova i la Geltrú el proppassat 14 de juliol, va posar de manifest que el procés de debat que ha culminat en l'aprovació del text estatutari va comptar amb la participació de la Federació, que va vehicular les aspiracions del món local perquè el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya reculli les necessitats dels municipis, i en va aprovar una resolució.

L'aportació de la Federació en la defensa de la realitat municipal va comportar la incorporació al text del reconeixement a la tasca dels municipis, amb més autonomia municipal i amb la regulació de les competències dels ajuntaments.

Atès que s'obre un nou moment històric en el qual s'han de desenvolupar tot un seguit de reformes que contempla el nou Estatut aprovat, l'Ajuntament de Mataró el Ple resol:

PRIMER.- Instar a totes les institucions, tant catalanes com espanyoles, que les reformes de caràcter legislatiu que s'han de portar a terme, i que afectin el món local, es facin amb la participació activa dels seus representants legítims amb l'objectiu d'assolir l'esperit municipalista que conté el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya.

SEGON.- Demanar que es creïn els canals formals que permetin la participació directa del món local en el desenvolupament del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya.

TERCER.- Reclamar la constitució del Consell de Governs Locals, que és l'òrgan que el nou Estatut estableix com a espai per al debat i la concreció dels aspectes que afecten al món municipal.

QUART.- Trametre aquests acords a la Mesa del Parlament de Catalunya, al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya i a la Federació de Municipis de Catalunya."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, explica que la seva formació hi votarà a favor, malgrat que se'n plantejaven l'abstenció en un primer moment. El motiu per abstenir-s'hi era la manca de contingut de la proposta, la seva buidesa; així com el fet que es tracta més aviat d'una declaració d'intencions però que no ve recolzada per una concreció de recursos que la facin possible.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (25).

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Francesc Teixidó, regidor del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.

4 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS SOCIALISTA, ICV-EUIA I ERC SOBRE MOBILITAT JUDICIAL.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, presenta la proposta següent :

"El Consell Nacional de la Federació de Municipis de Catalunya celebrat a Vilanova i la Geltrú el propassat 14 de juliol, va posar de manifest la preocupació per la inestabilitat de bona part dels jutges i magistrats titulars en la permanència en els seus òrgans judicials i n'aprovà una resolució al respecte.

L'índex de mobilitat molt elevat de jutges i magistrats en algunes parts del territori dificulta la gestió ordinària dels òrgans judicials i fa més lenta la resolució de les qüestions que els hi són sotmeses pels ciutadans.

Els ajuntaments, com a administració més propera als ciutadans, sovint reben les queixes dels professionals del dret i dels propis ciutadans per aquest efecte negatiu de la mobilitat excessiva dels titulars dels òrgans judicials, que acaba perjudicant la mateixa valoració de l'administració de justícia.

Atès que aquesta situació repercuteix en una dificultat afegida de l'Administració de Justícia, proposem:

PRIMER.- Demanar que s'adoptin mesures legislatives, organitzatives i econòmiques que redueixin aquesta mobilitat excessiva.

SEGON.- Proposar, entre d'altres mesures, la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial per tal d'ampliar el període en què jutges i magistrats que ocupen una plaça no poden concursar a una altra plaça (art. 327 LOPJ) i que actualment és només d'un any.

TERCER.- Traslladar-la al Ministre de Justícia, al Conseller de Justícia de la Generalitat, al Consejo General del Poder Judicial, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a la federació de Municipis de Catalunya i a les forces polítiques catalanes representades a les Corts aquest acord."

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença anunciant que el seu partit no s'hi sumarà, s'hi abstindrà. Es mostra sorprès pel fet que es plantegi interferir en un dels pilars de l'estat de dret, que és el poder judicial, i que gaudeix d'independència.

És cert que calen més jutges i magistrats, però no és lògic començar a plantejar solucions experimentals que entorpeixin la tasca d'aquests professionals o el funcionament de la justícia, ni tampoc que siguin els únics funcionaris que no puguin sol·licitar un concurs de trasllat.

El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, diu que CiU votarà a favor de la proposta perquè s'avé al reconeixement d'una realitat. És innegable que la mobilitat elevada que tenen els jutges i magistrats provoca un endarreriment dels processos judicials. Alhora, el fet que hagin d'intervenir diversos jutges en un únic procediment fomenta que, de vegades, s'arribi a resolucions incongruents. En canvi, aquesta mesura que es vol promoure recolza el principi de la tutela judicial efectiva, que és fonamental perquè la justícia ofereixi garanties.

D'altra banda, no es pot ometre el fet que alguns dels jutges que acaben obtenint plaça laboral a Catalunya no tenen la intenció d'integrar-s'hi, tot sovint, per la llengua €justament un pilar que es vol fomentar en el sistema judicial català€. Caldria, doncs, també fomentar el procés d'integració dels mateixos, perquè no acabin desenvolupant la seva tasca amb caràcter provisional.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

DICTAMENS

-Alcaldia-

5 CREACIÓ DEL REGISTRE MUNICIPAL D'UNIONS ESTABLES DE PARELLES FORMALITZADES EN ESCRIPTURA PÚBLICA NOTARIAL.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent :

"El reconeixement per la societat espanyola d'un nou model de família que, a més del matrimoni, incloïa les parelles que convivien maritalment ("more uxorio") no estava regulat a la Llei. Per aquest motiu, es van crear registres municipals, sense que hi hagués una habilitació legal i com un instrument per poder acreditar el temps de les unions de convivència constituïdes al marge de la institució del matrimoni. Amb aquesta finalitat, el Ple de l'Ajuntament, en data 5 de maig de 1994, va acordar crear el Registre Municipal d'Unions Civils, en el que es podien inscriure voluntàriament les parelles homosexuals i heterosexuals que convivien sense estar casades, amb l'únic requisit de l'empadronament dels dos membres de la parella al municipi de Mataró.

Posteriorment, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 10/1998, de 15 de juliol, d'Unions Estables de Parelles (DOGC 2687/1998, de 23 de juliol), que va entrar en vigència el 24 d'octubre, i que ha estat reformada pel Llei 3/2005, de 8 d'abril. La Llei catalana ha establert una regulació completa i matisada sobre la convivència de les parelles estables bé siguin homosexuals o heterosexuals.

Malgrat tot, l'Exposició de Motius avisa que el tracte legislatiu de les unions de convivència s'ajusta al marc de les competències autonòmiques, raó per la que queda exclosa la regulació de les qüestions pròpies del dret penal, les de caràcter laboral i les referides a la Seguretat Social; també indica que, en matèria d'Impost de la Renda de Persones Físiques i Impost de Successions i Donacions per títol successori, la Generalitat podrà regular un tracte fiscal específic, el qual en aquests moments encara no ha estat desenvolupat.

La Llei catalana estableix que l'acreditació de la convivència marital que provi l'existència de la unió estable homosexual i heterosexual serà:

  1. En el cas de les parelles heterosexuals, l'article 2 estableix que l'acreditació de les unions estables es formalitzarà en escriptura pública (i transcurs de dos anys), o be pel decurs de dos anys de convivència marital a provar per qualsevol mitjà admissible en dret.
  2. En canvi, en el cas de les parelles homosexuals, l'art. 21 requereix per provar la convivència l'escriptura pública atorgada conjuntament, sense altre requisit de temps.

Per altre costat, el matrimoni després de la seva celebració sempre s'ha inscrit en el Registre Civil com una forma de prova de la seva existència; en canvi, la llei no contempla la inscripció de la parella de fet en cap registre després que s'hagi formalitzat en escriptura pública.

En aquest sentit, la disposició final segona de la Llei catalana avisa que, si la legislació de l'Estat preveu la inscripció al Registre Civil de les unions estables regulades en la llei 10/1998, els efectes que aquesta atorga s'han d'entendre referits a les parelles que s'hi inscriguin; aquest enregistrament en el Registre Civil no ha estat previst en aquests moments per cap norma estatal.

Per aquests motius, i atesa l'evolució que ha sofert el reconeixement legal de les parelles que conviuen maritalment, és necessari revisar l'acord de Ple de data 5 de maig de 1994 per dotar de claredat a la seva finalitat davant l'avenç normatiu descrit i per les motivacions següents:

  1. En general, la Llei 10/1998, d'Unions Civils de Parella regula un règim jurídic amb el reconeixement d'uns drets i obligacions que es manifesten en el decurs de la convivència com són el manteniment de la casa i la contribució a les despeses comunes; en el cas d'extinció de la unió, es reconeix també la possibilitat de percebre una compensació econòmica, el reconeixement d'una pensió d'aliments periòdica, o l'establiment de limitacions a la disposició de l'habitatge habitual.
  2. El règim jurídic de les Unions Civils de Parella heterosexual és aplicable sempre que es compleixin determinats requisits com són 2 anys de convivència marital, majoria d'edat, veïnatge civil català i que no tinguin cap impediment per contraure matrimoni. A més, com hem vist, si la parella és homosexual és obligatòria la seva formalització en escriptura pública.

  3. Com s'ha afirmat, la normativa catalana només reconeix l'escriptura pública davant notari com a forma clarament acreditada de la unió convivencial. I és en aquest sentit que la inscripció d'una parella en l'actual registre municipal resulta insuficient per atribuir-la per si mateix el règim d'unió civil de parelles, de forma que les persones que sol·liciten la inscripció dipositen en l'Ajuntament una confiança legítima respecte dels efectes jurídics que es deriven de l'acte d'enregistrament, que no té plena cobertura legal.

  1. D'altra banda, la Llei catalana no ha previst un Registre que inscrigui el fet de la formalització en escriptura pública de la unió convivencial. Per aquesta raó, es revisa l'acord de Ple de data 5 de maig de 1994 en el sentit de crear un nou registre municipal que reculli les escriptures públiques formalitzades per les persones que estiguin empadronades al terme municipal de Mataró i, que de forma voluntària, s'hi vulguin inscriure.

Finalment, deixar constància que la jurisprudència del Tribunal Constitucional - que ha analitzat la vigent legislació espanyola - ha afirmat reiteradament que la unió "more uxorio" no és equiparable constitucionalment al matrimoni, i per tant, no és una institució garantida per la Constitució.

En compliment d'allò disposat a l'art. 20 de la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre, de Protecció de Dades de caràcter personal, per la Llei Orgànica 5/2002, de 19 d'abril, de l'Agència Catalana de Protecció de Dades i normativa complementària, davant la creació, modificació o supressió de fitxers de les Administracions Públiques, s'haurà de realitzar, mitjançant disposició general publicada al Butlletí Oficial de la Província, la declaració de fitxers amb dades de caràcter personal.

Pels les raons abans esmentats es proposa al Ple de la Corporació l'adopció dels següents,

A C O R D S

Primer.-

CREAR el "Registre Municipal d'Unions Estables de Parelles formalitzades en escriptura pública notarial", que constitueix un fitxer automatitzat d'utilitat pública, al que li serà d'aplicació el que disposa la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades.

Segon.-

MODIFICAR a l'efecte del disposat anteriorment, el fitxer municipal amb nom "Registre de Parelles de Fet" publicat en el BOP número 22, pàgina 52 del 26 de gener de 2006 el qual s'adjunta com annex I.

Tercer.-

Aprovar els models normalitzats adjunts:

  • Model 1:Instància sol·licitant la inscripció de l'escriptura en aquest registre.
  • Model 2: Document que acredita la inscripció en el registre.

Quart.-

El registre quedarà automàticament sense efectes si la legislació preveu la inscripció de les unions estables de parella en el Registre Civil o altres registres diferents.

Cinquè.-

Deixar sense efecte, a partir de la data d'aprovació de l'acord, el Registre Municipal d'Unions Civils creat per acord de ple de data 5 de maig de 1994. Les inscripcions que s'han efectuat en aquest registre es mantindran i els serà d'aplicació la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades i la Llei 10/1998, de 15 de juliol, d'Unions Estables de Parelles de la Generalitat de Catalunya.

Sisè.-

Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i comunicar la creació del fitxer a l'Agència Catalana de Protecció de Dades."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 6, 29 i 33 per venir referits a temàtiques coincidents.

-Presidència-

6 APROVACIÓ INICIAL DE LA CONSTITUCIÓ DEL "CONSORCI PER A LA GESTIÓ DE LA TELEVISIÓ DIGITAL LOCAL PÚBLICA DE LA DEMARCACIÓ DE MATARÓ"

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, presenta la proposta següent :

"A l'any 1995 la legislació estatal fixa la televisió local per ones terrestres com a mitjà de comunicació audiovisual social amb naturalesa de servei públic. A l'any 2004 es va aprovar el Pla Tècnic Nacional, en el qual es van fixar els canals múltiples adjudicats per cada demarcació i el seu àmbit de cobertura, entre altres el que correspon a Mataró. Finalment a l'any 2005 s'aproven les mesures urgents per l'impuls de la TDT. Tot l'anterior manifesta la clara la voluntat a nivell català, estatal i europeu d'impuls de la TDT i de desenvolupament d'un nou servei públic local.

A nivell local, aquesta mateixa sensibilitat es fa patent ja a març de 2005 quan en el Consell d'Alcaldes del Maresme es posa ja de manifest la necessitat de treballar conjuntament per l'impuls de la TDT local pública, i s'estableix un comitè de seguiment i treball, que entre altres i arrel del Consell d'Alcaldes de juliol de 2005 encarrega a TecnoCampus l'estudi de la situació de TDT en el Maresme. L'estudi presentat a l'octubre de 2005 exposa a grans trets quines són les possibilitats tècniques, organitzatives i econòmiques de la TDT. L'any 2006 el Consell d'Alcaldes de març i posteriors reunions del comitè de seguiment i treball fan una valoració de l'estudi i es presenta ja una primera proposta de repartiment econòmic i d'estatuts dels futurs consorcis. Finalment el 18 de juliol de 2006 el Ple del Consell Comarcal aprova la creació del consorci i dels seus estatuts, d'acord amb el contingut de la present proposta.

En l'àmbit administratiu, el setembre del 2005 es fan públiques i ens comuniquen les bases de la concessió de la llicència de la TDT local pública, essent l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya d'abril de 2006 el que atorga la llicència en favor de les administracions locals que conformen aquesta demarcació.

Aquests fets i la legislació de règim local ens aboca a la constitució d'un ens de gestió directa del canal públic de televisió digital local, juntament amb l'oportunitat de convergència tecnològica i de desenvolupament del sector audiovisual com a sectors de futur, amb els beneficis que pot generar a nivell de desenvolupament territorial de la nostra comarca.

D'acord amb tot això, l'Ajuntament de Mataró i els ajuntaments de Premià de Mar, el Masnou, Vilassar de Mar, Argentona, Premià de Dalt, Alella, Montgat, Sant Andreu de Llavaneres, Vilassar de Dalt, Tiana, Teià, Cabrils, Sant Vicenç de Montalt, Cabrera de Mar i Caldes d'Estrac van acordar en el passat Ple de 18 de juliol del Consell Comarcal del Maresme, constituir un consorci local per a la gestió conjunta del programa de la TDL que, dins del canal múltiple de la referida demarcació, els hi correspon, de conformitat amb el que disposen els articles 87 de la LRBRL i 269 a 272 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (TRLMRLC) i els articles 312 i següents del Decret 179/1995, de 13 de juny, del ROAS.

El Conseller Delegat que subscriu proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents acords

ACORDS

PRIMER.

Aprovar inicialment la constitució del Consorci per la Gestió del Servei de Televisió Digital Local Pública de la Demarcació de Mataró, programa núm. 1 del canal múltiple 24 amb referència TL06B i denominació "Mataró" (Consorci Digital Mataró-Maresme).

SEGON.

Aprovar inicialment els estatuts que el regulen, d'acord amb el text que s'adjunta l'Annex 1 del present acord.

TERCER.

Sotmetre a informació pública durant 30 dies els anteriors acords, als efectes de presentació d'al·legacions i reclamacions mitjançant edicte al BOP, al DOGC i al tauler d'anuncis de la Corporació. Els esmentats acords esdevindran definitius si dins d'aquest termini no se'n formulen.

QUART.

Facultar a l'Alcalde per portar a terme la signatura i gestions necessàries per l'execució i formalització dels presents acords.

CINQUÈ.

Designar a l'Alcalde com representant de l'Ajuntament de Mataró en el Consorci per la Gestió del Servei de Televisió Digital Local Pública de la Demarcació de Mataró, programa núm. 1 del canal múltiple 24 amb referència TL06B i denominació "Mataró" (Consorci Digital Mataró-Maresme).

SISÈ.

Encarregar a l'Àrea de Presidència que doni compte de les gestions del projecte tant a la Junta de Portaveus com al Consell d'Administració de MataróAudiovisual.

SETÈ.

Encarregarr al Consell Comarcal del Maresme la realització de les corresponents publicacions als diaris oficials que sigui menester dels anuncis d'aprovació inicial i definitiva, així com la publicació integra del text dels Estatuts, definitivament aprovats, en el BOP.

VUITÈ.

Comunicar i donar trasllat d'aquests acords a les Direccions Generals d'Administració Local i de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisual de la Generalitat de Catalunya, així com als Ajuntaments integrants del Consorci i el Consell Comarcal del Maresme."

A continuació el Sr. Terradas amplia la proposta recordant que fa poc la Generalitat de Catalunya i el Consell Audiovisual de Catalunya van atorgar 93 llicències de TDT al nostre país, 37 de les quals van ser per a consorcis públics i 56 per a propostes privades. L'entrada en funcionament de la digitalització suposa un canvi radical en la manera d'entendre la televisió fins avui, fet que farà que es revaloritzi la televisió de proximitat o local. En aquests moments, ningú a nivell públic o privat ha renunciat a la llicència atorgada per la Generalitat i, per tant, Mataró tampoc no ho pot fer.

Pel que fa a Televisió de Mataró €depenent d'una entitat privada€, cal estar satisfets perquè ha obtingut una llicència de TDT, fet que la garanteix el futur en aquesta nova etapa en la tecnologia digital.

El panorama televisiu, doncs, a la comarca del Maresme queda en dos canals públics €un de gestionat pels ajuntaments des de Montgat fins a Caldes d'Estrac i, l'altre, pels ajuntaments des d'Arenys de Mar fins a Tordera€, i dues llicències privades €TV Mataró i el Canal Català€. Com ja s'ha expressat en diverses ocasions, no es tracta del panorama ideal, perquè un canal públic hagués estat suficient, però finalment la Generalitat ha decidit atorgar aquesta segona llicència pública.

A partir d'ara, després d'aprovar-ne els estatuts, les següents passes s'han de dirigir en primer lloc, al diàleg i consens entre el Govern i tots els grups municipals, així com amb el consorci que està en procés de creació, com a òrgan plural, i finalment entre tots els mitjans de comunicació de la comarca.

En segon lloc, és important emfasitzar que es tracta d'un projecte territorial, compartit amb 15 ajuntaments més, i en què a Mataró li correspon un paper de lideratge però sense imposicions.

En tercer lloc, s'ha d'aconseguir endegar un projecte que sigui sostenible econòmicament, malgrat no sigui fàcil. Les previsions de costos són elevades però cal treballar-hi per assolir-ho. Caldrà que sigui una televisió austera recolzada per òrgans amb capacitat de recursos i ajuts.

En quart lloc, cal consolidar una televisió de qualitat, centrada en la proximitat i la participació, basada en un projecte solvent i en mans de professionals. Se'n destaca també la incorporació del Sr. Jordi Marín, com a impulsor i tècnic del projecte.

En últim terme, i més important, aquest ha de ser un projecte tecnològic. La televisió digital pot suposar una nova manera de relacionar l'Administració i els ciutadans, a més de tractar-se d'un projecte no només a nivell local, sinó europeu. A partir de la TDT es podrà fer arribar més participació, informació i tràmits a casa i, en aquest àmbit, Mataró té molt per aportar al Consorci i a Catalunya en general, a través de la seva experiència amb la Escola Universitària i, és clar, amb la Fundació Tecnocampus.

En aquesta línia, ja s'està treballant en un projecte pilot anomenat "T Govern" per a experimentar fórmules d'usabilitat de tots aquests instruments que es comparteixen amb la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Mataró i l'Ajuntament de Vilanova.

Com a proposta de calendari, es preveu que durant el 2006 es deixi resolta la proposta de programació, la proposta tècnica €que concerti els 4 canals, públics i privats, al Maresme, i també permeti resoldre la dificultat d'emissió per l'orografia de la comarca€, la proposta i la memòria econòmica i el pressupost, i el projecte tecnològic esmentat abans.

De cara al 2007, la norma marca que comencin les emissions i per al 2008 es preveu la fi de les emissions analògiques locals. Durant el primer semestre del 2007 es durien a terme les proves i obres necessàries i, durant el segon, cap als volts de l'11 de setembre, s'iniciaria la programació regular.

Pel que fa al dictamen, el Sr. Terradas proposa compartir aquest projecte amb els altres 15 ajuntaments amb els quals s'ha d'endegar la nova TDT a la comarca.

 

29 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ EL GOVERN RENUNCIÏ AL CANAL DE TDT COMARCAL.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la següent proposta de resolució :

"Des de que el Govern Municipal va anunciar la seva voluntat de participar en dos canals de TDT (un mitjançant TVM i l'altre encapçalant el baix Maresme), el Grup Popular ha manifestat el seu desacord. El nostre Grup considera que la participació en aquests dos canals suposarà una elevada inversió econòmica i la ciutat no s'ho pot permetre. Des del nostre punt de vista, la participació de Mataró s'ha de limitar a un canal.

L'esforç econòmic que suposarà la participació en els dos canals és desmesurat i actualment, la nostra ciutat compta amb altres prioritats. El Sr. Alcalde va manifestar en el seu dia que li semblava un "disbarat" que la comarca contés amb dos canals públics de TDT. Ens sembla una contradicció que d'una banda el Sr. Baron expressi aquestes consideracions i de l'altre condueixi a la ciutat a la seva participació en dos canals. Cal recordar que alguns Ajuntaments del baix Maresme ja han renunciat a participar en aquest projecte el que significa que cada cop la inversió econòmica serà més forta perquè serem menys ajuntaments entre els que repartir la despesa.

El Grup Popular creu que l'Ajuntament de Mataró ha de renunciar a la seva participació en un dels dos canals, tal i com ja va expressar mitjançant el seus representants al Consell d'Administració de Mataró Audiovisual el passat 11 de juliol.

Per lo abans exposat, el Grup Popular proposa a Ple l'adopció dels següents

ACORDS

  1. El Govern Municipal renunciarà a la seva participació en el canal públic de TDT comarcal i es limitarà al compliment del conveni signat amb TVM. "

33 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA PARTICIPACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ EN UN DELS CANALS PÚBLICS DE TDT A LA COMARCA DEL MARESME.

La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

"A la reunió del dia 11 de juliol del Consell d'Administració de l'empresa municipal Mataró Audiovisual vam ser informats de la situació en que es trobava la comarca del Maresme respecte de la concessió de les llicències públiques i privades dels quatre canals de Televisió Digital Terrestre. Sembla que l'Ajuntament de Mataró lideraria la participació dels ajuntaments de la zona sud de la comarca ( des de Caldes d'Estrac) en un dels dos canals públics i, per volum de població, n'hauria d'assumir una part important de les despeses que generés.

L'Ajuntament de Mataró, amb la unanimitat de tots els partits polítics presents al Consistori, va establir uns convenis econòmics amb Televisió de Mataró, que és l'empresa que ha obtingut la concessió d'un dels dos canals privats, per tal que pogués competir amb èxit, com així ha estat, per aquesta concessió. I ara es dóna la paradoxa que potser acabarem competint amb els mateixos que hem ajudat.

Per tot això el Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la següent

PREGUNTA

:

  • Independentment del pressupost estimat que s'hagi fet, quina és la despesa anual que considera assumible el govern per la ciutat de Mataró, per intervenir en el canal públic de TDT?
  • Ha decidit ja el govern si la posada en funcionament del canal públic de TDT implicarà no reeditar els convenis econòmics amb la Televisió de Mataró?
  • Estan treballant per impulsar un projecte tecnològic, molt més que no comunicatiu, amb aquest canal públic de TDT, juntament amb la resta d'ajuntaments de la comarca?
  • En quines circumstàncies l'Ajuntament de Mataró pot decidir no intervenir en aquest canal públic de TDT?
  • Quines possibilitats hi ha de treballar conjuntament amb la resta d'ajuntaments del Maresme a favor d'un sol canal públic de TDT per tota la comarca?"

El senyor Terradas aclareix que el Govern mai no ha demanat el canal de la TDT. Es tracta d'un projecte desenvolupat pels governs de Catalunya, Espanya i europeus amb la finalitat de revolucionar la indústria audiovisual a Europa, però que no ha d'afectar l'anterior Pla de Comunicació.

Alhora, el Sr. Terradas mostra el seu acord amb la gran majoria de les opinions i les inquietuds expressades per la Sra. Recoder. Encara no s'està en disposició de presentar un programa detallat de tot allò que s'ha apuntat perquè no és el moment, ara només s'està portant al ple un dictamen per aprovar els estatuts del Consorci, però sí que ja s'ha parlat de diàleg territorial, de consens, de sostenibilitat econòmica, de qualitat de la programació i de l'aspecte tecnològic que ha d'acompanyar tot el projecte.

D'altra banda, el Sr. Terradas respecta la posició de CiU i expressa que se seguirà treballant a fi que aquesta acabi tornant-se un acord de col·laboració amb el Govern municipal.

Pel que fa a la proposta del PP, la voluntat del Govern és no acceptar-la perquè es vol tirar endavant el projecte compartit amb els 15 ajuntaments de la comarca.

A continuació, el Sr. Terradas presenta un seguit de consideracions que creu oportú destacar a fi d'aclarir les confusions que tenen alguns grups.

L'Ajuntament de Mataró, a través dels seus portaveus, mai no ha dit que vulgui participar en dos projectes de televisió digital; TVM té la seva pròpia llicència atorgada per la Generalitat de Catalunya i aquest és motiu de satisfacció de tots, però que no ateny el Consistori directament. Una altra cosa és que es puguin establir col·laboracions, acords o cooperacions entre els canals, però d'això se'n parlarà més endavant.

Aquest és un d'aquells projectes innovadors, capaç d'engrescar distints sectors econòmics de la ciutat i marcar-ne encara més la capitalitat.

 

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, reconeix que en el seu dia va dir que tenir dos canals públics a la comarca és un disbarat i ho segueix subscrivint. En el seu moment va fer tots els esforços possibles per a evitar-ho, però aquesta va ser una decisió presa des del si dels altres ajuntaments.

No obstant això, encara seria un disbarat més gran deixar que Mataró es quedés al marge del projecte de la TDT. En al·lusió a les paraules de la Sra. Geli, mencionada pel Sr. Mojedano, el Sr. Alcalde recorda que també va dir, en la seva intervenció d'ahir, que "governar és aprofitar totes les oportunitats" i, en aquesta ocasió, Mataró es troba davant d'una bona oportunitat per impulsar nous sectors econòmics.

Caldrà treball i imaginació, així com anar revelant moltes de les incògnites que encara es plantegen. Però avui només s'estan portant a aprovació els estatuts del consorci que es vol crear i, per tant, és un pas que permet avançar, tot i que no és decisori. Si a la llarga les decepcions comencen a ser més nombroses que no pas els progressos, ja es replantejarà novament el projecte.

De tota manera, aquest és un pas que ja han dut a terme la resta d'ajuntaments i que Mataró cal que adopti.

 

El senyor Alcalde posa a votació la proposta presentada pel Partit Popular de Catalunya :

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

 

A continuació el senyor Alcalde posa a votació el Dictamen :

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

 

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

7 AUTORITZAR A LA SOCIETAT MERCANTIL GINTRA, DAVANT L'ENTITAT FINANCERA LA CAIXA , A LA CONCERTACIÓ D'UNA OPERACIÓ DE CRÈDIT HIPOTECARI, PER UN IMPORT MÀXIM DE 2.320.000,00 EUROS, PER AL FINANÇAMENT DE LA CONSTRUCCIÓ D'UN APARCAMENT SOTERRANI A LA RDA. RAFAEL ESTRANY I AUTORITZAR A PUMSA EN L'AVAL D'AQUESTA MATEIXA OPERACIÓ.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Vist l'expedient tramitat en relació a la sol·licitud de la societat GINTRA, d'una operació de préstec hipotecari a llarg termini pel finançament de les obres de construcció d'un aparcament soterrani a la Rda. Rafael Estrany, en virtut del que estableix l'article 54 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (BOE 9/3/04).

PROPOSO:

Primer.- Autoritzar a la societat mercantil GINTRA, davant l'entitat financera La Caixa, a la concertació d'una operació de crèdit hipotecari, per al finançament de la construcció d'un aparcament soterrani a la Rda. Rafael Estrany, amb les següents condicions financeres:

  • Import màxim: 2.320.000,00 Euros
  • Restriccions: L'import concedit no pot superar el 60% del valor de taxació de la concessió administrativa.
  • Durada: 15 anys d'amortització i 2 anys de carència
  • Amortització: Trimestral per cànon vençut (francès)
  • Tipus d'interès: Euríbor trimestral + 0,70% (3,570%)
  • Periodicitat de revisió: Anual
  • Garantia: aval de PUMSA i hipoteca sobre concessió demanial de l'Ajuntament
  • Comissió d'obertura: 0,10%
  • Comissió de subrogació: 0,25%

Segon.- Autoritzar a la societat mercantil PUMSA, a avalar a GINTRA davant l'operació financera de préstec per a la construcció de l'aparcament soterrani a la Rda. Rafael Estrany d'acord amb els condicions financeres fixades en el punt primer de l'apartat anterior.

Tercer.- Comunicar el present acord a la societat mercantil GINTRA i PUMSA."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

 

8 APROVACIÓ DEL REGLAMENT DE RÈGIM INTERIOR DE LA COMUNITAT D'USUARIS DE L'APARCAMENT MUNICIPAL "CAN XAMMAR".

El senyor Fermín Manchado, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"L'Ajuntament en Ple, en la seva sessió celebrada el 7 de juny de 2001 va acordar crear el servei municipal d'aparcaments en subsòl, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament a la circulació. A l'esmentat acord, es determinà, alhora, que el servei es prestaria mitjançant gestió directa per societat municipal de capital social íntegrament públic municipal, encarregant-se la gestió del Servei a l'empresa Promocions Urbanístiques de Mataró Societat Anònima (d'ara endavant PUMSA).

Igualment, s'aprovà el Reglament regulador del servei d'aparcaments, zones d'estacionament sotmeses a control horari i tarifari, i recolzament logístic a la circulació, i el Projecte presentat per PUMSA, relatiu al programa de construcció d'aparcaments municipals, ampliació i remodelació del Servei de estacionament regulat, i renovació del servei logístic de recolzament a la circulació.

En el marc del referit servei d'aparcaments, aquest Ajuntament, en sessió plenària de 7 de maig de 2002, va aprovar provisionalment el plec de condicions econòmico-administratives, econòmiques i d'explotació que havien de regir la concessió demanial del subsòl de la plaça de Can Xammar, atorgant alhora la concessió a l'empresa municipal PUMSA. L'aprovació definitiva del plec i de l'adjudicació de la concessió a favor de PUMSA es va acordar per decret d'alcaldia 2987/2002, de 10 de maig.

El plec de condicions econòmico-administratives rector de la concessió demanial del subsòl de la plaça "Can Xammar" preveia la redacció d'un estatut del règim intern dels usuaris de l'aparcament (punt 4, apartat "característiques concretes de la transmissió a tercers".

En compliment de la referida previsió, PUMSA ha presentat a aquest Ajuntament un esborrany de reglament de règim intern de l'aparcament de Can Xammar, per a la seva aprovació.

Resulten aplicables l'article 158 i següents del ROAS, la Llei 40/2002, de 14 de novembre, reguladora del contracte d'aparcament de vehicles, el reglament del servei d'aparcaments d'aquest Ajuntament, i el plec de clàusules econòmico-administratives rector de la concessió demanial del subsòl de la plaça "Can Xammar", i normativa concordant.

Per tot l'anterior, proposo al PLE, l'adopció, si s'escau, dels següents ACORDS:

PRIMER:

Aprovar provisionalment el reglament de règim intern per al bon ordre i funcionament de l'aparcament públic subterrani per a vehicles situat a la plaça "Can Xammar" de Mataró, que s'adjunta com a annex I.

SEGON:

Sotmetre l'expedient instruït amb aquest document a informació pública per un termini de 30 dies, en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament, en el Butlletí Oficial de la Província i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, per tal que es puguin formular reclamacions i al·legacions que s'estimin adients.

TERCER:

De no formular-se al·legacions i reclamacions durant el tràmit d'informació pública, el reglament es considerarà aprovat definitivament.

QUART:

Notificar el present acord a l'empresa PUMSA, a l'empresa SABA, i a l'empresa GINTRA."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

9 AUTORITZAR A LA SOCIETAT MUNICIPAL AIGÜES DE MATARÓ SA PERQUÈ AVALI A LA SOCIETAT MATARÓ ENERGIA SOSTENIBLE SA EN UNA OPERACIÓ DE PRÉSTEC D'IMPORT 593.172,80 EUROS AMB LA CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA

La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, presenta la proposta següent :

"Vista la sol·licitud presentada per la Societat Municipal Aigües de Mataró, per la qual demana al Ple de l'Ajuntament, autorització per avalar a Mataró Energia Sostenible S.A. per la concertació d'una operació de préstec de 593.172,80 euros davant la Caixa d'Estavis i Pensions de Barcelona, per al finançament d'inversions per l'aprofitament d'energia renovable o d'eficiència energètica.

Vist l'informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d'Intervenció

Per tot el que s'ha exposat la sotasignant proposa al Ple que adopti la resolució següent:

  1. Autoritzar a la Societat Municipal Aigües de Mataró SA perquè avali a la Societat Mataró Energia Sostenible SA en una operació de préstec d'import 593.172,80 euros amb la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona i amb les condicions financeres següents:
  2. Capital

    593.172,80€

    Interès primera fase

    4,286% nominal anual

    Revisió

    Semestral . EU 6M ICO + 1%.

    Liquidació quotes

    Mensual. Amortització capital constant

    Termini

    1 any de carència + 9 d'amortització

    Comissió amort. Parcial/Cancel.

    0% ( si es notifica al ICO amb 40 dies antelació i s'efectua en la data de revisió). Si la amort/cancel·lació es obligatòria (per incompliment): 1,5%.

  3. Comunicar el present acord a la Societat Municipal Aigües de Mataró."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

10 AUTORITZAR A LA SOCIETAT MUNICIPAL PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARÓ A CONCERTAR UNA OPERACIÓ DE CRÈDIT A LLARG TERMINI PER UN IMPORT DE 8.500.000,00 EUROS, DAVANT EL BANC SABADELLATLÀNTICO, PER FINANÇAR LA COMPRA DEL 50% PROINDIVÍS DE L'EDIFICI-FÀBRICA " INDUSTRIAS DE HIJOS DE ANTONIO FABREGAS, SA, I AUTORITZAR A L'ALCALDE PRESIDENT A SIGNAR LA COMFORT LETTER QUE GARANTITZA AQUESTA OPERACIÓ.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Vista la sol·licitud presentada per la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, d'autorització per a la concertació d'una operació de crèdit a dos anys, per un import de 8.500.000,00 euros, per al finançament en la compra del 50% proindivís de l'edifici-fàbrica " Industrias de hijos de Antonio Fabregas, SA"

Vist l'informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d'Intervenció

Per tot el que s'ha exposat la sotasignant proposa al Ple que adopti la resolució següent:

  1. Autoritzar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, a concertar una operació de crèdit a llarg termini, per un import de 8.500.000,00 euros, davant el Banc SabadellAtlàntico, per finançar la compra del 50% proindivís de l'edifici-fàbrica " Industrias de hijos de Antonio Fabregas, SA, amb les condicions financeres següents:
  2. Capital

    8.500.000,00 euros

    Termini

    2 anys amb clàusula de revisió tàcita

    Interès

    Euribor a 3 mesos + 0,25 de diferèncial

    Comissió d'obertura

    0,10%

    Garanties

    Comfort Letter de l'Ajuntament pel total

  3. Autoritzar a l'Alcalde President a signar la Comfort Letter adjunta, com a garantia de l'operació relacionada en el punt 1 d'aquesta proposta, davant l'entitat financera Banc Sabadell Atlàntico
  4. Comunicar el present acord a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró."

 

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia el vot en contra de la seva formació.

En primer lloc, perquè el PP no està d'acord a fer compres proindivises amb privats i, en aquest cas, s'està plantejant la compra al 50% proindivisa de la parcel·la en qüestió quan encara es té present a la memòria la problemàtica de Can Gassol i la d'IVECO.

En segon lloc, l'expedient parla que hi ha una operació en què el banc ha demanat una Comfort Letter, que es podria traduir com a "Carta de Patrocini" €algú que garanteix algú altre€. La tècnica del departament opina que això no és un aval i, per tant, no vincula, però el que diu aquesta Carta de Patrocini que està a punt de signatura és que "si PUMSA no paga, pagarem nosaltres o, en cas contrari, el dotarem de mitjans econòmics suficients". Per tant, ja sigui directament o indirecta, l'augment de l'endeutament públic de la ciutat és un fet.

En tercer lloc, si PUMSA funciona tan bé i és tan solvent, el Sr. Rovira no entén perquè cal dotar-se d'aquesta Carta de Patrocini i gestionar l'operació d'aquesta manera.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

Vots en contra: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

Abstencions: Cap.

11 AUTORITZAR A LA SOCIETAT MUNICIPAL AIGÜES DE MATARÓ SA PERQUÈ CONCERTI UNA OPERACIÓ DE PRÉSTEC D'IMPORT 2.000.000,00 EUROS AMB CAJA MADRID, PER AL FINANÇAMENT DEL PLA DIRECTOR DEL CLAVEGUERAM INICIAT EL 2004

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"Vista la sol·licitud presentada per la Societat Municipal Aigües de Mataró, per la qual demana al Ple de l'Ajuntament, autorització per a la concertació d'una operació de préstec d'import 2.000.000,00 euros davant l'entitat financera de Caja Madrid, per al finançament del Pla Director del Clavegueram iniciat el 2004.

Vist l'informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d'Intervenció

Per tot el que s'ha exposat la sotasignant proposa al Ple que adopti la resolució següent:

  1. Autoritzar a la Societat Municipal Aigües de Mataró SA perquè concerti una operació de préstec d'import 2.000.000,00 euros amb Caja Madrid, per al finançament del Pla Director del Clavegueram, amb les condicions financeres següents:
  2. Capital

    2.000.000,00€

    Interès

    Euribor a 3mesos + 0,25%

    Termini

    10 anys

  3. Comunicar el present acord a la Societat Municipal Aigües de Mataró."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 21, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

-Servei de Recursos Humans-

12 DECLARACIÓ DE SEGONA ACTIVITAT AMB EXERCICI CONCURRENT AMB EL LLOC DE TREBALL PRINCIPAL.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"VISTA la declaració de segona activitat presentada pel funcionari de carrera senyor MANUEL MONFORT PASTOR, en la que demana la compatibilitat d'una segona activitat de tipus professional amb l'exercici del lloc de treball principal que desenvolupa en aquesta Administració. Aquesta segona activitat de tipus professional que demana és per exercir les funcions de Secretari de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró. A la seva petició fa constar també que desenvolupa funcions de Secretari del Consell d'Administració de GINTRA, activitat que va ser declarada compatible pel ple de l'Ajuntament de Mataró en data 6 de març de 2003.

ATÈS que aquesta segona activitat que sol·licita es duria a terme fora de la jornada habitual de treball de l'activitat principal que desenvolupa com a funcionari a l'Ajuntament de Mataró.

CONSIDERANT que la normativa reguladora de les incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques s'estableix a la Llei 53/1984, de 26 de desembre; al Reial Decret 598/1985, de 30 d'abril; a la Llei 21/1987, de 26 de novembre de la Generalitat de Catalunya, i al Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals.

CONSIDERANT que l'art. 14 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, sobre incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques estableix que l'exercici d'activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de l'Administració Pública requerirà el previ reconeixement de compatibilitat, el qual no podrà modificar la jornada de treball i l'horari dels interessats.

CONSIDERANT que l'art. 329 del Decret 214/1990, declara la compatibilitat de l'exercici de la funció pública amb l'activitat privada si les dues activitats, la funció pública i la privada, no superen la jornada ordinària incrementada en un 50%.

CONSIDERANT que l'art. 330 del Decret 214/1990, esmentat anteriorment, estableix que no és possible el reconeixement de compatibilitats amb activitats professionals si aquestes comporten la submissió a llicències, autoritzacions, permisos, ajudes financeres o control de l'entitat local; si l'activitat està directament relacionada amb la què es desenvolupa en la unitat de l'Administració en la què es presti servei; o si la realització de l'activitat professional comporta la intervenció, en el moment actual o en els darrers dos anys, en els assumptes del lloc públic on es troba.

CONSIDERANT que l'art. 343 del mateix Decret manifesta que el reconeixement de compatibilitat no podrà modificar la jornada de treball ni l'horari de l'interessat.

ATÈS que segons l'art. 333 a) i l'art. 344 del Decret 214/1990, correspon al ple de la Corporació resoldre les declaracions de compatibilitat,

VIST l'informe jurídic corresponent, proposo al Ple de la Corporació l'adopció dels següents,

ACORDS

PRIMER.- Per aplicació del que disposa l'art. 329 del Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals, DECLARAR LA COMPATIBILITAT entre les funcions que realitza en aquest Ajuntament a jornada complerta el senyor MANUEL MONFORT PASTOR, Secretari General de l'Ajuntament de Mataró, amb la segona activitat de tipus professional que sol·licita desenvolupar € funcions de secretari de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró-, en el ben entès que aquesta segona activitat no podrà realitzar-se si està directament relacionada amb la que es desenvolupa en el servei de l'Ajuntament on fa la seva activitat principal. Es manté la compatibilitat declarada pel ple en data 6 de març de 2003 respecte a l'activitat de secretari del Consell d'Administració de GINTRA.

SEGON.- La declaració de compatibilitat del present acord quedarà automàticament sense efectes en el cas de canvi o de modificació de les condicions dels llocs de treball, tant del principal com de la segona activitat, que l'interessat haurà de comunicar a l'Ajuntament de Mataró.

TERCER.- Notificar el present acord a la persona interessada."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

-Servei de Compres i Contractacions-

13 ARRENDAMENT DE LA MASIA "CAN TRISACH" A PUMSA.

La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, presenta la proposta següent :

"PUMSA és titular de l'ús i explotació de la masia coneguda com "Can Trisach", situada al carrer Repuntadora, sense número de Mataró, en virtut de l'acord de Ple de 6 d'octubre de 2005, pel qual s'acordà adscriure-la-hi.

La referida adscripció es va acordar amb un doble objectiu: per una banda, per afrontar una important rehabilitació de l'edifici -per tal que quedés en estat de fer-se servir-, i per una altra, per posar en marxa l'explotació del seu ús.

En el marc del foment municipal de l'esport, és voluntat d'aquest Consistori destinar l'edifici al desenvolupament d'activitats de l'àmbit esportiu relacionades amb el món de les aus, activitats que s'ha cregut oportú poder encomanar a entitats sense ànim de lucre, arrelades a Mataró.

Amb els referits antecedents, i un cop efectuades les obres de rehabilitació de la finca, a la vista de que l'explotació de l'equipament no persegueix el benefici econòmic (no es fa amb ànim de lucre), es creu adient que PUMSA arrendi la finca a l'Ajuntament per tal que sigui aquest qui exploti la seva utilitat directament i la destini a les finalitats d'interès públic previstes.

La validesa i efectivitat d'aquest arrendament es condiciona a la prèvia existència de crèdit adequat i suficient.

Resulten d'aplicació el Real Decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques, en especial, els articles 5.3 i 9.1 i 182.c, del reglament que el desenvolupa, la Llei estatal 33/2003, del Patrimoni de les Administracions Públiques, i la Llei 29/1994, d'Arrendaments Urbans.

Per tot l'anterior, proposo al Ple, si s'escau, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.-

Arrendar a l'empresa municipal PROMOCIONS URBANÍSTIQUES DE MATARO, SA, amb CIF 59.323.642, la masia coneguda com Can Trisach, situada al carrer Repuntadora, s/núm, de Mataró, per una durada de vint-i-cinc anys, a comptar del dia 12 de setembre de 2006, fins al 11 de setembre de 2031, ambdós inclosos.

SEGON.-

Aprovar el model de contracte d'arrendament que s'adjunta a la present proposta en les condicions contingudes al mateix, amb sotmissió a les quals es regularà la relació arrendatícia que s'aprova.

 

TERCER.-

Aprovar la renda anual a què ascendirà l'arrendament expressat, per l'import de 14.180 euros el primer any, quantitat a la qual s'haurà d'afegir el percentatge d'IVA que legalment correspongui. El preu del lloguer s'incrementarà cada any aplicant un percentatge del 3,5 sobre el preu de l'any anterior.

QUART.-

Autoritzar i disposar la despesa corresponent a l'arrendament que aquí s'aprova, amb càrrec a la partida núm. 30821/452320/20200 del pressupost municipal, d'acord amb els imports i anualitats que a continuació s'expressen:

Exercici 2007: Operació ADFUT núm. 37052; import 16.448,80 euros.

Exercici 2008: Operació ADFUT núm. 37053; import 17.025,32 euros.

Exercici 2009: Operació ADFUT núm. 37056; import 17.620,40 euros.

Exercici 2010: Operació ADFUT núm. 37057; import 18.237,52 euros.

Exercici 2011: Operació ADFUT núm. 37058; import 18.875,52 euros.

Exercici 2012: Operació ADFUT núm. 37059; import 19.536,72 euros.

Exercici 2013-2031: Operació ADFUT núm. 37065; import 532.950,40 euros.

D'acord amb el previst a l'article 69.4 del Reial Decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques, la contractació aprovada mitjançant el present acord resta sotmesa a la condició suspensiva d'existència de crèdit adequat i suficient a la partida que s'esmenta en els pressupostos municipals que s'aprovin per als exercicis des del 2007 i fins el 2031, ambdós inclosos.

CINQUÈ.-

Excloure l'arrendador del dipòsit de garantia definitiva quant a l'adjudicació de la present contractació, per aplicació analògica del previst a l'article 39 del Text refós 2/2000.

SISÈ.-

Notificar aquest acord a PUMSA i al Patronat d'Esports. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

-Servei d'Ingressos-

14 RATIFICACIÓ DECRET D'ALCALDIA 6757/2006, DE 17 DE JULIOL, D'APROVACIÓ D'UN PREU PÚBLIC PER LA PRESTACIÓ DEL SERVEI DEL CURS DE PREPARACIÓ DE LA PART COMUNA DE LA PROVA D'ACCÉS ALS CICLES FORMATIUS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL DE GRAU SUPERIOR PER ALS ALUMNES DE L'IES MIQUEL BIADA PER AL CURS 2006/2007.

El senyor Josep Comas, conseller delegat d'Educació, presenta a ratificar el següent Decret :

"Per Decret 6757/2006, de 17 de juliol, el senyor Alcalde va resoldre per urgència l'aprovació d'un preu públic per a la prestació del servei del curs de preparació de la part comuna de la prova d'accés als cicles formatius de formació professional de grau superior per als alumnes de l'IES Miquel Biada per al curs 2006-2007.

El motiu de la urgència va ser que el preu públic havia d'estar aprovat abans de l'1 de setembre de 2006.

En conseqüència, es proposa al Ple de l'Ajuntament, l'adopció del següent ACORD:

ÚNIC.-

Ratificar el Decret d'Alcaldia 6757/2006, de 17 de juliol, que en la seva part dispositiva deia el següent:

"1. Aprovar el preu públic per la prestació del servei del curs de preparació de la part comuna de la prova d'accés als cicles formatius de formació professional de grau superior per als alumnes de l'IES Miquel Biada per al curs 2006/2007, per un import de 200,00 euros.

2. Ratificar el present decret en el proper Ple municipal de l'Ajuntament de Mataró."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

-Escola Universitària Politècnica de Mataró-

15 RELLEU D'UN VOCAL REPRESENTANT DE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA EN EL CONSELL RECTOR DEL PATRONAT MUNICIPAL DE L'ESCOLA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE MATARÓ.

La senyora Pilar González, presidenta del Patronat Municipal de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, presenta la proposta següent :

"Relació de fets

1.- La Sra. Montserrat Nájar Marton va ser nomenada vocal representant de la Universitat Politècnica de Catalunya al Consell Rector del Patronat de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró per acord de l'Ajuntament Ple, reunit en data 15 d'abril de 2004.

2.- En data 22 de juny de 2006, el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Sr. Antoni Giró Roca, proposa el relleu de la representació de la Sra. Montserrat Nájar Marton en el Consell Rector del Patronat de l'EUPMT, qui seria substituïda pel Sr. Lluís Pradell Cara.

3.- L'article 6è.- A) c.- dels Estatuts del Patronat Municipal de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, estableix la composició dels membres Vocals del Consell Rector de l'Organisme Autònom.

4.- L'article 9è, punt c) dels mateixos estatuts indica que l'Ajuntament en Ple podrà acceptar la renúncia i/o substitució de qualsevol dels seus components en cas que deixin de representar l'òrgan pel qual varen ser elegits.

Proposta d'Acord d'Alcaldia a l'Excm. Ajuntament Ple

PRIMER:

Nomenar al Sr. Lluís Pradell Cara vocal del Consell Rector del Patronat Municipal de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, en representació de la Universitat Politècnica de Catalunya.

SEGON:

Deixar sense efecte el nomenament de la Sra. Montserrat Nájar Marton com a vocal representant de la Universitat Politècnica de Catalunya.

TERCER:

Comunicar aquesta resolució a les persones interessades"

La senyora Pilar González vol fer constar en Acta l'agraïment de la Corporació pels serveis prestats de la persona cessant.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

- Servei d'Obres -

16 PROPOSTA D'APROVACIÓ DE L'ESBORRANY DE CONVENI DE COOPERACIÓ A FORMALITZAR PROPERAMENT ENTRE EL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ I UNIVERSITATS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I L'AJUNTAMENT DE MATARÓ PER A LA REALITZACIÓ DE LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ DEL CEIP DE 2 LÍNIES A CAL COLLUT I DEL CEIP DE 2 LÍNIES A FIGUERA MAJOR, RESPECTIVAMENT.

El senyor Josep Comas, conseller delegat d'Educació, presenta la proposta següent :

"Per Decret 6875/2006 de 19 de juliol, l'alcalde acordà aprovar l'esborrany del Conveni a subscriure amb el Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya per realitzar les obres de nova construcció del CEIP Cal Collut i del CEIP de Figuera Major, ambdós de 2 línies.

Aquest Conveni té per objecte regular les relacions de les dues administracions en ordre a la construcció i entrada en funcionament de dos nous centres escolars, el CEIP Cal Collut i el CEIP Figuera Major, per tal d'atendre les necessitats d'escolarització del municipi de Mataró.

Mitjançant aquest Conveni s'estableix, entre d'altres particularitats, que el Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya es farà càrrec dels honoraris de redacció dels projectes respectius, així com de les obres de construcció de dos nous equipaments escolars i l'Ajuntament de Mataró assumirà les despeses de conservació, manteniment i vigilància de les obres, una vegada finalitzades i, també, dels impostos i taxes municipals per raó de les obres i la urbanització dels entorns, garantint la disponibilitat a peu de parcel·la dels serveis necessaris.

La consellera delegada d'Obres, proposa al Ple municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Ratificar el Decret 6875/2006 de 19 de juliol, dictat per l'alcalde, que en la seva part dispositiva resolia el següent:

"Examinada l'anterior proposta de Conveni de cooperació, a formalitzar entre el Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró (Maresme), per a la realització de les obres de nova construcció del CEIP de 2 línies Cal Collut i del CEIP de 2 línies Figuera Major d'aquesta localitat.

El conveni té per objecte regular les relacions de les dues administracions en ordre a la construcció i entrada en funcionament de dos nous centres escolars, el CEIP Cal Collut i el CEIP Figuera Major, ambdós de 2 línies, per tal d'atendre les necessitats d'escolarització del municipi de Mataró.

Mitjançant aquest Conveni s'estableix, entre d'altres particularitats, que el Departament d'Educació i Universitats es farà càrrec dels honoraris de redacció dels projectes respectius, així com de les obres de construcció de dos nous equipaments escolars i l'Ajuntament de Mataró assumirà les despeses de conservació, manteniment i vigilància de les obres, una vegada finalitzades i també dels impostos i taxes municipals per raó de les obres i la urbanització dels entorns, garantint la disponibilitat a peu de parcel·la dels serveis necessaris.

La cooperació entre el Departament d'Educació i Universitats i els Ajuntaments està prevista en la disposició addicional 15 de la Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig d'Educació i a l'article 66.3. o) del Decret legislatiu 2/2003 de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Municipal de rgim local de Catalunya, sobre la participació dels Ajuntaments en la programació de l'ensenyament i cooperació amb la creació, construcció i manteniment dels centres docents..

Els articles 6 i 8 de la Llei 30/ 92 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú emparen la formalització de convenis administratius de col·laboració en general.

L'article 55 de la Llei 7/85 de 2 d'abril Reguladora de les Bases de Règim Local contempla les relacions interadministratives.

Els articles 303 i següents del ROAS regula els convenis de col·laboració entre els ens locals i altres administracions públiques.

Donada la necessitat d'aprovar amb celeritat l'esmentat esborrany de Conveni abans de que es celebrin les properes eleccions autonòmiques,

Vistos els anteriors informes jurídic i econòmic respectivament.

En us de les facultats que m'atorga la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, RD Legislatiu 781/1986 de 18 d'abril que aprovà els text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim Local Llei 8/1987 de 15 d'abril Municipal i de Règim Local de Catalunya,

HE RESOLT:

Primer.- Aprovar l'esborrany del Conveni a subscriure amb el Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya per realitzar les obres de nova construcció del CEIP Cal Collut i del CEIP de Figuera Major, ambdós de 2 línies.

Segon.- Cedir l'ús de la construcció realitzada al Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya per a ser destinada a activitat escolar.

Tercer.- Comprometre's a fer front a les despeses que s'originin amb motiu d'aquest Conveni.

Quart.- Facultar a l'Alcaldia a subscriure el present Conveni de conformitat amb l'article 21.1.b) de la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local i article 51.1.a) de la Llei 8/1987 de 15 d'abril municipal i de règim local de Catalunya.

Cinquè.- Notificar els anteriors acords, mitjançant certificació al Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, i per ofici a l'IME, als serveis municipals de Gestió Econòmica i Patrimoni, Manteniment i Mobilitat als seus efectes.

Sisè.- Ratificar aquest acords pel proper Ple municipal que es celebri donada la urgència que s'ha justificat."

 

Segon.- Comunicar aquest acord al Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, a l'Institut Municipal d'Educació i als Serveis Municipals de Gestió Econòmica, Manteniment i Mobilitat als seus efectes.

El senyor Josep Comas després d'explicar els projectes, vol agrair, d'una banda, la implicació directa del Departament d'Obres per la seva professionalitat i capacitat de gestió, així com la regidora, per la seva col·laboració, i la Sra. Angelina Català, coordinadora de l'àrea i tot el seu equip, començant pel Sr. Gibert, la Sra. Carrillo, el Sr. Esquerra i la resta de col·laboradors.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Joaquim Fernàndez, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.

- Servei d'Urbanisme -

17 APROVACIÓ DELS TREBALLS PREPARATORIS PER LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL ÀMBIT "LEPANTO-CHURRRUCA / EL RENGLE" I DESIGNAR A PUMSA ADMINISTRACIÓ ACTUANT EN L'EXECUCIÓ D'AQUEST SECTOR

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"El Pla General de 1996 va delimitar a l'illa formada pels carrers Camí Ral, Lepanto, Churruca i Gravina, gairebé coincidint amb la parcel·la industrial de Industria de Hijos de Antonio Fábregas SA, un sector a desenvolupar amb un Pla Especial de Millora Urbana (PEMU-05 Lepanto-Churruca), amb els següents objectius: millorar la qualitat urbana del centre de la ciutat, obtenir sòl destinat a equipaments, obtenir també un vial públic per enllaçar el pas de l'Aliança (Sant Agustí-Lepanto) i el de la Unitat d'Actuació UA 37 Avinguda Recoder, així com garantir la protecció del conjunt industrial format per la nau de la fàbrica de can Fàbregas i la xemeneia, elements catalogats pel Pla especial del Patrimoni arquitectònic.

Com sigui que els objectius fixats pel Pla General per a la millora urbana no podien ser assumits totalment pel mateix sector en atenció a la seva viabilitat econòmica, aquest PEMU tenia una especialitat en la seva gestió: establia amb caràcter general que el sistema d'actuació era per cooperació i que l'àmbit de l'equipament s'obtindria per expropiació.

La regulació d'aquest sector va ser objecte de dos recursos (rec. 1289/97 i 1347/97) que han donat lloc a les sentencies de la Secció Tercera de la Sala Contenciós-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 5 d'octubre de 2001 i 8 de març de 2002, respectivament, i en el següent sentit: " (···) declarar la nul·litat en referència al PEMU-05 del sector "LEPANTO-CHURRUCA", en concret respecte la determinació de dos polígons, a la fixació de superfície d'equipaments de cessió sense assenyalar el seu destí i a les condicions de gestió previstes en el desenvolupament del Sector".

L'objecte de la present proposta es els treballs preparatoris o avanç d'una nova ordenació urbanística d'aquest Sector, obligada en tant les esmentades sentencies han impossibilitat el desenvolupament del Pla Especial de Millora Urbana del PG-96, i a més impulsada per la propietària majoritària del sector, l'empresa de Industrias de Hijos de Antonio Fábregas, SA, la qual conjuntament amb el representants del seu Comité d'Empresa i representants de CCOO, per raó de la situació econòmica de l'empresa, han sol·licitat que es doni tràmit a la nova ordenació urbanística, a través de la instància presentada a l'Ajuntament el 6 de juliol de 2006.

El Servei Municipal de Desenvolupament Urbà ha redactat un avanç de la nova ordenació d'aquest Sector, a través d'una modificació puntual del pla general que proposa la delimitació d'una unitat d'actuació discontinua i al mateix temps la qualificació directe de dues peces de sòl ben definides, amb l'objectiu de solucionar el buit urbanístic actual.

La voluntat final és mantenir la filosofia del Pla General de 1996 i convertir els usos industrials actuals a residència i comerç per fer-ho més compatible amb un entorn molt cèntric i consolidat, i sobretot guanyant per la ciutat i especialment per aquest barri d'Eixample del centre, una bona proporció de sòl per equipament educatiu i espais lliures urbans, tot conservant l'edifici de la fàbrica actual, catalogat pel Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i reconvertint-lo amb una escola pel barri.

L'abast de la modificació que es proposa en forma d'avanç es el següent:

  • Es defineix un nou polígon de desenvolupament urbanístic discontinu, que vincula terrenys de l'antic sector del PEMU-05 amb part de sòl situat al Rengle (actual sòl d'equipament), a través de la creació d'una Unitat d'Actuació.
  • També contempla l'ordenació directe del sòl corresponent a dues parcel·les del carrer Lepanto i uns terrenys no edificables situats entre la Ronda Jaume Ferran i el carrer Marià Ribas i Bertran (Parc Central).
  • Es calcula el sostre màxim de la proposta amb el coeficient d'edificabilitat de 1,45 m2st/m2s aplicat a la superfície del nou àmbit de Lepanto-Churruca (9.270 m2), més l'aprofitament de les dues parcel·les del carrer Lepanto d'acord a les condicions d'edificació del carrer. L'edificabilitat resultant quedarà distribuïda entre aquest àmbit Lepanto-Churruca i El Rengle
  • El trasllat de una part d'equipament de El Rengle comporta una major concentració de superfície d'equipament públic a l'àmbit de Lepanto-Churruca, obtenint els terrenys i la nau de la fàbrica i l'element de la xemeneia de vapor, ambdós catalogats, així com sòl per espais lliures (saló públic) en el mateix àmbit del centre, per fer una proposta educativa de qualitat, pel barri i la ciutat.
  • S'aposta per l'ocupació d'una part del sòl de El Rengle amb edificació residencial que completi l'ordenació de la proposta, a canvi de l'elevada congestió i compacitat que representaria colocar tota l'edificabilitat a l'àmbit del centre (Lepanto-Churruca)
  • Es completa les reserves d'espais lliures, d'acord als nous càlculs d'edificabilitat de la proposta, qualificant com espais lliures uns terrenys no edificables situats entre la Ronda Jaume Ferran i el carrer Marià Ribas i Bertran (Parc Central).
  • Es preveu les reserves de la proporció per habitatges de protecció pública i per habitatges concertats, així com la cessió de sòl corresponent al 10% de l'aprofitament urbanístic del sector. També es defineix el nombre màxim d'habitatges i les corresponents reserves d'aparcament .
  • Finalment, es pot garantir la viabilitat econòmica de la transformació urbanística, tot trobant un equilibri just i proporcionat entre els beneficis i les càrregues urbanístiques.

El document dels treballs preparatoris contempla l'estudi previ de l'ordenació volumètrica dels futurs edificis per aconseguir, en la zona de El Rengle, la integració en la tipologia del PMU de El Rengle i en la zona de Lepanto-Churruca un espai públic a l'entrada de la dotació educativa, amb una separació garantida respecte l'edifici d'habitatges que conjuntament amb l'ús comercial en planta baixa, permetrà una dinàmica i millora pel barri.

Per una altre banda la qualificació de l'espai lliure dels terrenys no edificables situats entre els carrers Rda. Jaume Ferran i Marià Ribas completa sobradament els estandards d'espais lliures de la proposta.

El sistema d'actuació de l'àmbit de la Unitat d'actuació que es preveu és per reparcel·lació, modalitat cooperació. Amb la present proposta també es designa a la societat municipal PUMSA administració actuant en l'àmbit de la Unitat d'Actuació de la modificació puntual esmentada, i se li assigna, en tant administració actuant, l'obtenció directa de la cessió obligatòria i gratuïta del 10% de l'aprofitament urbanístic del Sector.

Finalment fer constar que el document contempla el programa de participació ciutadana del procés de reordenació urbanística que s'enceta.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposen els articles 83 i 94 del text refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, en relació amb l'101 i següents del Reglament de la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret núm. 305, de 18 de juliol de 2006, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER:

Aprovar l'avanç de Modificació Puntual del Pla General 1996, redactat pel Servei municipal de Desenvolupament Urbà, que afecta al Sector discontinu "Lepanto-Churruca/El Rengle", i també dues parcel·les del carrer Lepanto i els terrenys no edificables situats entre els carrers Rda. Jaume Ferran i Marià Ribas.

SEGON:

Designar a la societat municipal PUMSA administració actuant del Sector discontinu "Lepanto-Churruca/El Rengle" resultant de la modificació puntual del Pla General, reservant-se l'Ajuntament les competències en la tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió.

TERCER:

Cedir a la societat municipal PUMSA el 10% de l'aprofitament urbanístic del sector del Sector discontinu "Lepanto-Churruca/El Rengle" resultant de la modificació puntual del Pla General. El producte del 10% de cessió obligatòria i gratuïta haurà d'integrar el patrimoni municipal del sòl, d'acord amb els arts. 153 i següents de la Llei d'Urbanisme de Catalunya i haurà d'acompanyar anualment, com patrimoni separat, la documentació del Pressupost a presentar davant l'Ajuntament per a la seva comprovació i aprovació.

QUART:

Obrir un període d'informació pública d'un mes, prèvia publicació dels acords precedents a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya, en els taulers d'edictes municipals, inclòs l'espai web municipal, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació puntual del Pla General.

CINQUÈ:

Notificar els precedents acords als propietaris del sòl objecte de la modificació, als representants de l'empresa i dels treballadors de Industria de Hijos de Antonio Fábregas SA Industrias que han presentat la instància, a la societat municipal PUMSA, i a qui resulti segons el programa de participació ciutadana del document. "

El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, anuncia la posició favorable de la seva formació davant la proposta plantejada. Recorda que, en aquest cas, es dóna la situació econòmica adjacent d'una empresa que, mitjançant la proposta d'un conveni, assoleix una solució que pot resultar-li beneficiosa i de la qual també es pot beneficiar la ciutat.

A més, CiU creu que la proposta de la discontinuïtat aporta un element fonamental per a Mataró, que és un equipament, l'escola en aquest cas, al centre; una antiga reivindicació de CiU. Per tant, la possibilitat de creació de l'escola justifica l'aprovació d'aquests treballs preparatoris en aquest àmbit de la ciutat.

D'altra banda, però, la cara més fosca de tot plegat és que es constata novament que la construcció és la principal activitat econòmica de la ciutat, així com el fet que progressivament Mataró va perdent empreses en l'àmbit de la indústria. Sempre es diu que aquesta situació ve provocada per la conjuntura econòmica, però no és menys cert que aquest Govern, a través de PUMSA, cada vegada que requalifica sòl industrial per sòl residencial fa que es perdi l'oportunitat de donar continuïtat al teixit industrial de la ciutat. Tot plegat fa que les requalificacions d'aquesta mena, econòmicament llamineres, temptin els empresaris, per als quals aquestes acaben sent més rendibles que continuar amb la seva activitat, independentment que fos o no precària, o aparentment precària.

El Sr. Valls acaba fent un crit a la cautela tot proposant que fóra bo que algun altre organisme pogués supervisar de prop les grans operacions urbanístiques de PUMSA, a fi de valorar-ne les conseqüències a nivell socioeconòmic, abans de fer cap pas.

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, inicia el seu discurs fent dues prèvies.

La primera d'elles és per constatar que el PPC comparteix bona part dels punts citats pel Sr. Valls, sobretot pel que fa a la política de requalificacions de PUMSA.

La segona és per deixar constància que ell mateix espera que els consellers del Govern que pertanyen a ICV-EUiA, com a ecologistes i per coherència, s'abstindran en la votació, a causa de la decisió de traslladar la zona verda al nord de la ciutat en lloc del centre.

Pel que fa a l'assumpte que s'està tractant, el Sr. Rovira opina que, en aquest cas, és fàcil que tothom estigui content pel fet que es faci una escola al centre, així com que se solucioni la precarietat laboral dels treballadors de l'empresa en qüestió. Però, vist des d'una perspectiva més àmplia i general, cal fer atenció a la política urbanística de l'Ajuntament. Es té la sensació que sempre es fa tot improvisant, sense planificació, perquè constantment s'estan introduint canvis a tot allò que es decideix portar a terme. No s'hi val a canviar d'opinió sistemàticament, perquè això demostra que no hi ha una visió global de ciutat, del Mataró del futur.

Més enllà d'això, caldria plantejar-se seriosament fer partícips els ciutadans de les decisions que es prenen en aquest sentit, tot preguntant-los si estan a favor o en contra del Pla General; perquè és evident que tots aquests canvis constants sumats vindrien a constituir un nou Pla General pràcticament. El que passa, però, és que plantejat amb canvis constants però mantenint el mateix Pla sempre, s'aconsegueix tenir la ciutadania una mica al marge de tot plegat, potser és això el que interessa més al Govern.

D'altra banda, aquesta proposta plantejada referma la idea del PP que els canvis arran de la reubicació del Corte Inglés són un error, o com a mínim, que era millor la primera opció. Si no s'hagués modificat res s'estaria creant un eix importantíssim a nivell de ciutat, que donaria continuïtat al sector de la ronda Barceló, des de la Riera, i fins a l'entrada a la ciutat, a la rotonda de la Laia.

Tanmateix, el Sr. Rovira mostra la tristor del seu grup davant del fet que l'Ajuntament, segons el seu parer, es dediqui a firmar defuncions d'empreses, en lloc d'endegar projectes engrescadors que reanimin el teixit empresarial i industrial de la ciutat. És preocupant que, mitjançant aquests convenis que algunes empreses signen amb l'Ajuntament, es vagi perdent indústria sistemàticament, en pro de la construcció.

Arran d'aquesta última reflexió, el Sr. Rovira vol saber si, en cas que la fàbrica actual de Can Fàbregas no hagués estat catalogada en el Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic, s'estaria plantejant la solució que ara mateix està sobre la taula.

D'altra banda, el regidor del PP reflexiona sobre la utilitat del planejament urbanístic discontinu, perquè se n'està fent un ús massa abusiu, especialment entre el Rengle, el centre de la ciutat i el nord de la ciutat. Sembla que el Govern es faci venir bé les figures jurídiques per fer quadrar els seus projectes una mica arbitràriament i improvisant.

Finalment, el Sr. Rovira tampoc no entén perquè els metres quadrats d'equipament del Rengle eren necessaris en un moment donat i ara ja no ho són; fóra bo que el Govern s'acostumés més a assolir allò que decideix en un primer moment. Alhora, planteja la pregunta de quin és l'impacte d'aquesta modificació per al Rengle.

Per tot plegat i sobretot per la manca de coherència en els procediments urbanístics, el posicionament del PPC serà contrari.

 

El senyor Arcadi Vilert celebra, en primer lloc, que tant el Sr. Valls com el Sr. Rovira coincideixin pel que fa a les parts positives del projecte, és a dir, la creació d'una escola pública al centre de la ciutat i la solució de la situació de precarietat dels treballadors de l'empresa Fàbregas.

D'altra banda, és lògic i comprensible que qualsevol gestió complexa d'aquesta mena generi neguit.

Pel que fa a la pèrdua de teixit industrial a la ciutat esmentat pel Sr. Valls €que ningú no aplaudeix€, cal situar-lo en les últimes xifres de l'Informe de Conjuntura Econòmica de Mataró per a valorar-la amb justícia:

L'activitat industrial ha disminuït un 11%, que és pràcticament la mitjana de la disminució de l'activitat industrial que té l'àrea metropolitana de Barcelona, a diferència que Mataró era una ciutat molt més industrialitzada que les altres. Aquesta dada indica que la capacitat de la ciutat de regenerar-se i reconvertir el seu teixit industrial i empresarial és superior.

No obstant això, és evident que rere qualsevol tancament hi ha un drama humà innegable i és en aquest punt que cal destacar la tasca de l'IMPEM d'ajuda a la reinserció dels treballadors que es queden a l'atur. Tampoc es pot ometre que el sector serveis augmenta un 6% anual a la ciutat, mentre que la construcció també ho fa però només en un 3%.

Respecte a la intervenció del Sr. Rovira, el Sr. Vilert explica que la zona verda que es trasllada és pel simple fet de l'espai. No hi caben tots els 500 i escaig metres previstos per a la zona verda perquè justament s'hi ha de construir l'escola i, per tant, aquesta s'ha hagut de desplaçar. Aquest n'és el motiu.

Pel que fa a la manca de previsió també apuntada pel Sr. Rovira, el conseller delegat d'Urbanisme diu que, en relació a aquesta zona, el Pla General de l'any 1996 ja la classificava com a sector de transformació residencial i, concretament, quan la fàbrica en qüestió cessés la seva activitat. És per això que tot plegat s'ha endegat en aquests moments i no abans, i, de fet, la previsió d'aquest canvi a la ciutat es remunta a l'any 77, que és la primera vegada que se'n parla.

Quant a la vella discussió de si és millor fer un nou Pla General o bé aplicar-hi modificacions puntuals, el Sr. Vilert comenta que s'aconsella redactar un nou Pla o revisar-lo substancialment només quan es produeix un canvi orgànic, és a dir, que realment modifiqui tota la previsió del sòl urbanitzable. Si no és així, i només es tracta d'adaptacions o actualitzacions en funció de nous contextos, és més prudent no tornar-hi i cenyir-se al Pla establert.

A la pregunta del Sr. Rovira sobre si s'hagués fet o no l'escola en funció de com hagués estat classificada la fàbrica Fàbregas, el Sr. Vilert respon afirmativament. L'escola s'hagués construït en qualsevol cas, com se n'ha construït d'altres, però en aquest cas, es valora molt positivament el fet de poder aprofitar la nau de l'estructura per a ubicar-hi el centre.

Pel que fa a la qüestió dels usos discontinus, el conseller delegat d'Urbanisme explica que sí que coneix els qui han fet la Llei d'Urbanisme €que ell no ha fet, òbviament€ i, alhora, que el model d'urbanisme discontinu és innovador i interessant perquè permet fer allò que la llei diu que cal fer €pel que fa a dotacions, equipaments, serveis, etc. €, allà on és realment necessari per a la ciutat. Per tant, la discontinuïtat, aplicada amb intel·ligència, és una eina realment eficaç.

Quant a l'impacte que això pot tenir al Rengle, en principi la inclusió de 80 habitatges més sobre els 320 no varia la idea de barri marítim que es tenia, ans al contrari, contribueix a assolir una massa crítica d'habitatges que en faran un punt de referència a nivell cultural i comercial. Tampoc la disminució del sòl d'equipaments en uns 40 i escaig metres no ha de repercutir-hi, perquè se'n seguiran mantenint uns 2.600; a banda del fet que tot plegat permet aprofitar els espais de manera més intel·ligent.

El senyor Jaume Graupera, conseller delegat de Cultura, agraeix les explicacions donades pel Sr. Vilert i, irònic, dóna la benvinguda al grup popular al món de l'ecologia.

El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, expressa, en paraules del Sr. Sebastià Serrano, que "les formes són el fons", en al·lusió a la intervenció del Sr. Vilert. Afirma que a causa de les seves paraules frívoles sobre aspectes tan profunds com l'atur, l'angoixa pel futur, etc., CiU passarà d'un vot que es preveia afirmatiu, a l'abstenció. La prepotència mostrada davant d'una situació que és purament una oportunitat sorgida del no res, n'és el motiu. El Sr. Esperalba continua dient que mai no ha llegit a cap programa del PSC que es volgués crear una escola allà on es pretén fer ara, mentre que aquesta sí que ha estat una reivindicació de CiU d'un temps ençà.

En referència a la improvisació constant de la regidoria d'Urbanisme citada pel Sr. Rovira, també s'hi suma el Sr. Esperalba, qui afegeix que els canvis es produeixen constantment tot mostrant una manca de planificació global. Se sent personalment insultat per les paraules del Sr. Vilert i pel to agressiu i pretensiós del seu discurs quan, en realitat, no se'n té una idea clara d'allò que es vol fer amb l'escola.

El Sr. Esperalba es queixa que el conseller delegat actua sense cap mena de planificació, com demostra el fet que s'hagi negat sistemàticament a entrar en el debat sobre el futur urbanístic de la ciutat. Els ciutadans de Mataró es mereixen un respecte i, especialment, aquells que es veuen abocats a una situació d'atur pel tancament d'una empresa; les persones no es mesuren estadísticament ni amb percentatges. La disminució tràgica del teixit industrial a la ciutat no pot ser mai motiu de cofoisme i, per tant, no sembla que qui ho estigui dient formi part d'un govern progressista i d'esquerres. S'està impulsant una ciutat amb cada vegada menys capacitat de reacció.

El senyor David Rovira celebra que CiU s'avingui als arguments ja expressats pel PPC i es dirigeix al Sr. Alcalde per dir-li que té un problema, perquè no és un partit sinó dos que creuen que la tasca de la regidoria d'Urbanisme no és precisament exemplar.

D'altra banda, el Sr. Rovira es mostra satisfet pel debat que ha generat el PP respecte a la política urbanística del Govern, pel fet d'haver-se convertit en el centre del mateix. Pel que fa al discurs del Sr. Vilert, el regidor del PPC afirma que no és del tot convincent perquè se'n pot fer una doble lectura. És cert que la discontinuïtat pot ser una eina urbanística molt útil, però només quan és ben utilitzada, i no seria el cas de col·locar 600 m. de zona verda allà on no pertoquen. En la mateixa línia argumentativa, el Sr. Rovira es pregunta que si l'urbanisme discontinu és la panacea, no s'entén perquè no se n'ha fet ús quan es va planificar la distribució del Rengle. Per tant, allò que posa en dubte el regidor del PPC és el mal ús que en fa, de l'urbanisme discontinu, justament el Sr. Vilert.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, intervé per posar de manifest algunes consideracions.

En primer lloc, expressa que no ha notat cap to pejoratiu o de menyspreu en les paraules del Sr. Vilert i, alhora, lamenta que el grup de CiU s'hagi deixat arrossegar per un seguit d'arguments presentats reiteradament pel PPC.

Pel que fa a la solució concreta d'aquest expedient amb l'empresa Fàbregas, el Sr. Alcalde constata que mai no s'hagués pogut ignorar la demanda feta pels treballadors i l'empresari a l'Ajuntament de Mataró perquè es tramités el Pla de Millora Urbana del PEMU-05, sobretot pel dramatisme de la situació de precarietat i la seva necessitat de tancament que, d'altra banda i malauradament, s'està donant arreu de la nostra geografia amb moltes indústries.

A més, l'operació ha permès tirar endavant allò previst al Pla General de l'any 96 €zona d'equipaments, zona verda i ús residencial€ i la creació d'una escola pública al centre, que també era necessària. En conjunt es tracta d'una bona operació urbanística, malgrat no compti amb el suport dels grups de l'oposició.

Finalment, el Sr. Alcalde diu al Sr. Rovira que afortunadament els ciutadans, en democràcia, sempre són qui acaben decidint. Quan prefereixen el PPC, ell respectarà l'elecció i esperarà que la formació es dediqui a governar en lloc de manar.

El senyor David Rovira es mostra sorprès, d'una banda, pel fet que el Sr. Alcalde utilitzi la seva facultat de direcció per fer una crítica última sense deixar veu a ningú altre i, de l'altra, perquè desautoritzi els arguments presentats per una formació que també representa legítimament un sector de la població mataronina. El regidor del PPC es mostra ofès per les paraules del Sr. Alcalde.

El senyor Alcalde respon que no té constància d'haver ofès el PPC, però que si ho ha fet, demana disculpes a la formació per endavant. Reitera que l'única cosa que ha posat de manifest és que creu que cap dels arguments presentats té la contundència suficient com per desestimar l'operació urbanística duta a terme.

Pel que fa al torn de rèpliques, el Sr. Alcalde afirma que tots els membres del ple tenen dret a replicar quan vulguin fer-ho, de la mateixa manera que ho acaba de fer el Sr. Rovira.

El senyor David Rovira accepta les disculpes presentades i l'explicació prèvia donada pel Sr. Alcalde.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

 

18 APROVACIÓ INICIAL DE QUATRE MODIFICACIONS PUNTUALS DE LES NORMES URBANÍSTIQUES DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL (DENSITAT D'HABITATGES, REGULACIÓ DE L'ÚS D'APARCAMENT, INSTAL·LACIÓ D'ASCENSORS EN EDIFICIS EXISTENTS, REGULACIÓ D'USOS EN PLANTA BAIXA ALS CARRERS COMERCIALS) I SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"El servei tècnic del Servei Municipal d'Urbanisme ha redactat el document de Modificació puntual de les Normes urbanístiques del Pla General que abasta tres aspectes diferents:

  1. La regulació de la densitat d'habitatges i de l'ús d'aparcament.
  2. La regulació de la instal·lació d'ascensors en edificis existents.
  3. La regulació de l'ús d'oficines en planta baixa de carrers comercials.

Degut a l'entitat dels canvis proposats, que afecten puntualment la normativa urbanística del Pla General vigent, s'ha cregut oportú agrupar-los mitjançant un sol document de Modificació del Pla General per tal d'agilitar-ne la tramitació.

La regulació de la densitat d'habitatges i la regulació de l'ús d'aparcament.

El desenvolupament de la ciutat de Mataró des de l'any 1996 fins ara ha estat molt important.

Un anàlisi de les dades sobre les llicències d'obra sol·licitades en els últims quatre anys per a habitatges de nova construcció ens permet constatar un fort augment de la construcció d'habitatges juntament amb una disminució contundent de la seva mida. Aquest fet ha comportat tipologies d'habitatge cada cop més estranyes, que han anat en detriment de la seva qualitat.

El pla general vigent no estableix, de forma explícita i amb caràcter general, el nombre màxim d'habitatges que es pot construir per parcel·la. Es proposa una nova regulació de la densitat d'habitatges basada en els següents criteris: Atendre el procés de creació de nous habitatges per substitució del teixit edificatori existent, afavorir la diversitat de les tipologies d'habitatges, adequar la tipologia edificatòria a l'estructura parcel·laria, afavorir la barreja d'usos i adequar la mitja de la mida dels habitatges a la composició actual de les llars.

Pel que fa a la necessitat de donar solució al dèficit de places d'aparcament a la Ciutat, la proposta revisa la normativa actual per assegurar una reserva mínima obligatòria de places d'aparcament.

A tal fi, es proposa:

  • Redefinir les exigències de previsió mínima de places d'aparcament
  • Disminuir les causes d'exempció de les previsions establertes
  • Establir mecanismes que garanteixin el compliment de la reserva obligatòria de places d'aparcament.

  • Definir mesures per afavorir la creació de noves places d'aparcament

La regulació de la instal·lació d'ascensors en edificis existents.

A Mataró hi ha nombrosos edificis plurifamiliars que no estan dotats d'ascensor. Entre altres coses, això es deu a que aquests edificis foren construïts amb anterioritat a l'entrada en vigor de la legislació de supressió de barreres arquitectòniques.

Aquest fet comporta per tant, una limitació d'accessibilitat a aquests habitatges que, en casos d'edificis d'una cert nombre de plantes i habitatges, arriba a ser greu.

La manca d'ascensor als habitatges en redueix també el seu valor econòmic. Per aquest motiu, l'acumulació d'aquests edificis en determinats sectors de la ciutat, afavoreix la degradació d'aquestes zones i pot acabar esdevenint un factor generador de problemàtica social.

És per això que, sota un objectiu de reducció de barreres arquitectòniques, es creu convenient introduir una norma en el Pla General Municipal d'Ordenació que possibiliti l'atorgament de llicències per a la instal·lació d' ascensors en edificis que no en tenen, així com el mecanisme necessari per a garantir que aquest fet no comporti la vulneració dels paràmetres normatius que siguin d'aplicació.

A vegades, aquesta construcció només és possible ocupant part d'un espai públic, i per això es planteja també la possibilitat d'autoritzar una ocupació privativa del domini públic municipal. En aquests casos, simultàniament a la llicència d'obres caldrà atorgar el corresponent títol per a que es pugui ocupar, privativament i amb caràcter excepcional, aquest espai inicialment destinat a espai públic.

La regulació de l'ús d'oficines en planta baixa de carrers comercials

A la nostra ciutat, a l'igual que a la resta de municipis del país, s'ha produït de forma generalitzada, un creixement progressiu de la implantació d'activitats relacionades amb el sector de serveis. Fonamentalment de les activitats corresponents a l'ús d'oficines : bancs, caixes d'estalvi, agències d'intermediació immobiliària, altres tipus d'entitats financeres, entitats asseguradores i empreses de treball temporal.

La implantació d'aquestes activitats en les plantes baixes de determinats carrers amb pes comercial pot tenir una doble lectura.

D'una banda, la prestació de serveis assegura un millor funcionament de l'activitat comercial i potencia el seu caràcter de centralitat i capacitat d'atracció.

D'altra banda, la relació d'aquestes activitats amb el seu entorn comporta també una problemàtica, consistent bàsicament en:

  • L'expulsió d'activitats pròpies del comerç i restauració, degut fonamentalment als majors preus que es poden arribar a pagar per part de les entitats de serveis.
  • Un fenomen de desertització d'aquests carrers en horari de màxim funcionament comercial, degut a la diferent franja horària del seu servei.

La concentració d'aquestes activitats pot dificultar la consolidació d'aquests carrers i eixos comercials.

El mateix efecte és produeix per l'augment de la reconversió de plantes baixes en ús residencial.

Aquesta inquietud ja va ser recollida durant l'elaboració del POEC de Mataró (gener 2004) on s'acordà entre l'administració local i les diferents entitats representatives del comerç de Mataró analitzar la viabilitat d'una ordenança d'usos comercials per als locals en planta baixa.

En aquest sentit la Unió de Botiguers de Mataró ha presentat a l'IMPEM el març d'enguany i a petició d'aquest institut, una proposta dels carrers que haurien de ser objecte de limitació d'usos en planta baixa. A aquesta proposta han estat incorporats addicionalment per part de l'IMPEM altres carrers amb important activitat comercial en l'actualitat i d'altres que en un futur a curt termini han d'esdevenir nous focus comercials.

Aquests són doncs, els aspectes que recull l'informe elaborat per l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró i que ha servit com a base per a l'elaboració de la present proposta.

En un altre ordre de coses i tal com s'ha dit anteriorment, s'observa un fenomen, en augment, consistent en la reconversió de plantes baixes d'edificis existents en habitatge.

Això comporta una reducció de la barreja d'usos amb el conseqüent empobriment del teixit urbà i repercussió en la dinàmica de la ciutat.

Aquest problema es veu agreujat en els carrers amb una major amplada, en què el propi Pla General atorga un major nombre de plantes. En aquests indrets, el nombre d'habitatges resultants és superior i l'oferta de serveis per tant, hauria de créixer de forma proporcional, cosa que no és possible si la totalitat de la planta baixa es reconverteix en més habitatge.

Així doncs es proposa la incorporació de dues disposicions addicionals a l'actual normativa del Pla General, que regulin la implantació de determinats usos a les plantes baixes.

Finalment, destacar que el document conté el Programa de Participació Ciutadana de la modificació de les normes urbanístiques, amb la definició dels objectius de la modificació que han servit de base per a preparació del document en una fase prèvia a l'aprovació inicial. El Programa descriu les actuacions realitzades de consulta i recull d'informació en aquesta fase prèvia i les previstes en la fase posterior a l'aprovació inicial

Per tot el que s'acaba d'exposar i el que disposen els articles 83, 94 i 95 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol i els arts. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER:

Aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, que afecta a les seves Normes Urbanístiques i consisteix en la modificació, supressió i nova creació de normes relatives a "la regulació de la densitat d'habitatges i de l'ús de l'aparcament", "regulació de la instal·lació d'ascensors en edificis existents" i "regulació de l'ús d'oficines en planta baixa de carrers comercials". Les normes objecte de modificació i el nou redactat de les mateixes consten en el document tècnic objecte d'aprovació.

 

SEGON:

Obrir un període d'informació pública de dos mesos, prèvia publicació de l'acord precedent a través d'edictes en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i premsa local, així com en els taulers d'edictes municipals inclòs en l'espai web municipal, a fi de que es pugui aportar per qui interessi els suggeriments o al·legacions a la proposta de modificació puntual del Pla General.

TERCER:

Suspendre l'atorgament de totes aquelles llicencies previstes a l'art. 71 del Text refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, Decret Legislatiu 1/1005, de 26 de juliol, i amb efectes a tot el territori del Municipi, quan no s'ajustin conjuntament a les normes urbanístiques vigents i a les que estan en tràmit de modificació a través de la Modificació puntual del PG 1996 relativa a "la regulació de la densitat d'habitatges i de l'ús de l'aparcament", "regulació de la instal·lació d'ascensors en edificis existents" i "regulació de l'ús d'oficines en planta baixa de carrers comercials".

QUART:

Publicar el precedent acord de suspensió de llicencies en el Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de mes divulgació a Catalunya i premsa local així com en els taulers d'edictes municipals, inclòs l'espai web municipal.

CINQUÈ:

Demanar informe al Servei d'Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el que disposa la Disposició Addicional Sisena del Reglament de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, Decret 305 de 18 d'abril de 2006.

SISÈ:

Notificar els precedents acords al municipis limítrofes, a la societat municipal PUMSA, la societat GINTRA,SL, a l'Institut Municipal de Promoció Econòmica, i als serveis municipals que correspongui, especialment a la secció de Patrimoni del Servei de Gestió Econòmica, a la secció de mobilitat de Via Pública, i les dues seccions de llicencies del Servei de Ciutat Sostenible.

Notificar-los també al Consell sectorial del Comerç (AGORA), a la FAGEM, al Gremi d'Hostaleria i Turisme de Mataró i Maresme i al Gremi de Constructors de Mataró i Comarca. "

 

D'altra banda la Sra. Alicia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, explica al Ple les característiques de les modificacions relatives a la nova regulació d'usos en la planta baixa de determinats carrers comercials.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, torna a citar la Sra. Geli amb les paraules de "governar és prioritzar" per deixar constància que aquesta és una oportunitat perduda; s'explica.

A Mataró, una de les principals preocupacions de la gent és el preu de l'habitatge €s'ha publicat recentment que la ciutat és una de les més cares per l'augment considerable del mateix en els darrers anys€. Allò que es planteja avui és una modificació puntual del Pla General que inclou essencialment quatre punts sustentats per una filosofia que és correcta en principi, però allò que cal preguntar-se de debò és si aquesta modificació de les normes efectivament aconsegueix tot el que es pretén o si beneficia els ciutadans.

Tenint en compte les mesures que es vol aplicar és lògic pensar que facin que el preu de l'habitatge continuï augmentant en lloc d'abaratir-lo, especialment a curt termini. Tampoc no és casual que els promotors es dediquin a construir habitatges de pocs metres quadrats; ja no hi ha demanda de pisos grans perquè no s'hi pot accedir. Per tant, aquestes modificacions puntuals alimenten encara més una de les grans preocupacions dels mataronins.

Alhora, hi ha una contradicció en el fet que es fixi, per als habitatges de protecció, 75 m2pel que fa a la densitat i no establir-ho com a criteri general. L'únic que això provoca és un augment de la demanda d'habitatge de protecció que difícilment es pot atendre des de l'Ajuntament. Els grups del Govern sempre diuen que el preu del sòl no és un problema exclusiu de Mataró, i s'hi pot estar d'acord, però les polítiques municipals són les úniques que poden alleujar-lo i aquestes modificacions que es pretén introduir no hi contribueixen.

Pel que fa a la regulació dels usos en planta baixa, el Sr. Mojedano expressa que no compta amb l'aprovació del PPC, perquè qui millor pot regular el comerç, és el propi mercat. Allò que convindria és que l'Ajuntament creés els entorns d'oportunitat i les condicions urbanístiques de seguretat, d'accés, de mobilitat, d'aparcament, de promoció de ciutat que facin possible que el comerç gaudeixi de les condicions adequades per dinamitzar-se. El que no es pot fer és passar per damunt dels drets del propietari de destinar la seva propietat a allò que cregui més oportú. L'intervencionisme no és la solució dels problemes, sense ometre el fet que no són els bancs o les caixes els que impedeixen que el comerç es dinamitzi, sinó el fet que no es recolzin entorns d'oportunitat.

Per tots els motius expressats, el vot del PPC serà en contra d'aquesta aprovació inicial.

 

El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, anuncia l'abstenció en aquest punt de la seva formació.

Un dels motius és perquè en el moment de conèixer l'aprovació inicial de les quatre modificacions puntuals en la comissió informativa de Serveis Territorials, ja s'observa la complexitat del tema i, alhora, es rep l'alarma i preocupació de diversos sectors de la ciutat (àmbit immobiliari, de serveis i petit propietaris, entre d'altres), davant les previsions que comportaran les modificacions. És possible que el procés previ de Participació Ciutadana no hagi reeixit prou.

D'altra banda, l'informe presentat està estructurat d'una manera estrictament tècnica: amb una memòria en què s'observen grans mancances des del punt de vista socioeconòmic, a més del fet que s'ha fet una aprovació inicial sense uns treballs preparatoris.

Pel que fa a la densitat, es presenten, a partir de la lectura de l'informe, un seguit d'incògnites, com ara que el petit propietari de la tradicional casa de cós se'n veu àmpliament perjudicat, mentre que el constructor o immobiliària se'n beneficia. Aquest primer, amb una superfície edificable de solar de 85 m2, es veu limitat a construir en planta baixa per a ús residencial familiar i, a la llarga, abocat a acabar venent la propietat a algú que es dediqui a la construcció i que, reunint diverses cases de cós, tingui la capacitat d'edificar estructures més grans. El risc que es vegi afectada la tipologia de la morfologia d'aquesta mena d'edificis és molt elevat.

D'altra banda, el Sr. Valls esmenta la limitació de les activitats en locals de planta baixa per deixar constància que la seva formació no recolza la política intervencionista del Govern. Si els últims estudis sobre Mataró apunten a un futur basat en el sector serveis, i no tant en el comerç, no s'entén perquè espanta que les empreses del sector terciari proliferin. Sense ometre el fet que totes aquestes empreses, com ara les d'assegurances o treball temporal, i els bancs, en definitiva, es retroalimenten de les empreses de base tecnològica, que també es vol promoure a la ciutat. El Sr. Valls apunta que és probable que la gran amenaça del petit comerç sigui, al cap i a la fi, la proliferació de grans superfícies, i no pas l'auge de les empreses del sector serveis.

Per tot plegat i per la preocupació generada al voltant de tota aquesta qüestió, CiU creu que s'hi hauria d'aprofundir molt més encara, abans de decidir tirar endavant l'aprovació. La formació prefereix esperar a què arribi el període d'al·legacions per veure què en pensen els diferents agents socioeconòmics i per a introduir-hi millores.

 

 

El senyor Arcadi Vilert recorda que tot just s'ha d'obrir un període d'informació pública que servirà per analitzar quines són les problemàtiques reals i introduir-hi les millores i al·legacions convenients.

Alhora, el conseller delegat explica que com més petit és un habitatge, més car és el preu del metre quadrat i, per tant, redistribuir els espais podria contribuir a frenar l'escalada obscena del preu de l'habitatge petit.

D'altra banda, les xifres de 85 i 75 m2, respectivament, són les mateixes que s'apliquen al planejament derivat, és a dir, els mateixos paràmetres que s'han vingut aplicant a plans parcials, especials i millores de pla general dels últims deu anys. L'únic que s'està fent és equiparar les condicions dels sectors de creixement directe enfront de carrer (o de llicència directa), amb els sectors de planejament.

Pel que fa a la preocupació del sector immobiliari o del petit propietari, encara cal veure'n l'evolució final i la problemàtica real, cosa que permetrà introduir-hi les modificacions necessàries. No obstant això, no es pot oblidar que es mantindrà una certa proporció de cases de cós i tampoc l'aparició d'estructures més voluminoses no té perquè esdevenir un motiu de preocupació.

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

Abstencions: 6, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

 

 

 

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. Joaquim Fernàndez, i el Sr. Antoni Valls, portaveu i regidor respectivament del grup municipal de Convergència i Unió.

19 APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ MUNICIPAL 1996 A L'ÀMBIT DISCONTINU "IVECO-RENFE/FARINERA - VEÏNAT DE VALLDEIX".

El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"Per acord plenari de 7 de juliol de 2005 es va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General 1996 a l'àmbit discontinu "Iveco-Renfe/Farinera - Veïnat de Valldeix".

En la mateixa sessió el Ple va ratificar el nomenament de la societat municipal PUMSA com administració actuant en l'àmbit de la modificació puntual del Pla General i la corresponent suspensió de llicències.

En el període d'informació pública s'han presentat suggeriments i al·legacions, en total 17 escrits de propietaris i altres interessats, tots ells en relació a la nova ordenació el sector discontinu. Les al·legacions han estat estudiades per l'equip tècnic redactor del document de modificació puntual del Pla General aprovada inicialment. A l'apartat corresponent de l'esmentat document es dona resposta a totes les al·legacions i suggeriments, agrupades per matèries.

En relació als escrits d'al·legacions de entitat pública empresarial "Administrador de Infraestructuras Ferroviarias" ADIF (anteriorment RENFE) i després de les converses mantingudes amb la mateixa, el document d'aprovació provisional disposa l'exclusió d'una part de la superfície de la seva propietat, concretament 6.752 m2 de superfície que queda fora de l'àmbit del Pla. Així mateix, es disposa la supressió del coeficient d'homogeneització del 0'66 pels sòls ferroviaris inclosos dins l'àmbit del Pla.

En aquest sentit es deixa sense efectes l'esborrany de conveni aprovat en l'aprovació inicial que queda substituït per les esmentades prescripcions urbanístiques reflectides en el document d'aprovació provisional i acceptades per l'entitat pública ADIF a través d'escrit de 6 de juliol de 2006, que consta a l'expedient.

El document tècnic de la present proposta fa un exhaustiu estudi i exposició en detall dels paràmetres urbanístics, motivació i fonament jurídic del contingut de la nova ordenació proposada en aquest Sector, la relació amb l'entorn del front marítim, l'especial atenció a la futura concreció arquitectònica del volum del planejament que es proposa, la generació de nous espais lliures i equipaments així com d'habitatge de protecció pública i preu assequible, amb especial atenció també en la urbanització de l'àmbit i de les seves connexions amb l'entorn tant urbà (Iveco-Renfe, La Farinera) com rústec (Veïnat de Valldeix).

En relació a l'aprovació inicial de 7 de juliol de 2005, el document d'aprovació provisional contempla els conceptes de les al·legacions estimades, així com les prescripcions i documentacions complementàries sol·licitades pels diferents organismes notificats. No obstant, els canvis introduïts no són de naturalesa substancial. Bàsicament han consistit en el següents:

  • Replantejar els límits del sector de millora urbana amb la reducció del sòl propietat de l'Administrador de Infrastructures Ferroviàries, ADIF (antiga RENFE), amb la finalitat de reduir les afectacions, quin cost de trasllat i reposició haurien suposat unes càrregues excessives per l'àmbit d'actuació i, en definitiva, garantint el correcte funcionament de les actuals instal·lacions ferroviàries.

  • Aquesta reducció del sector ha comportat uns ajustos en quant a la distribució del sòl (zones i sistemes), i una disminució del sostre proporcional a la edificabilitat bruta del sector que no ha variat. Els ajustos introduïts no suposen un canvi substancial atès que la reducció dels sòls del sector de millora urbana ha estat del 6,4%, inferior al 15% que determina l'art.5 del Reglament parcial de la Llei 2/2002.

  • En quant a la ponderació dels sòls aportats, que constitueixen el sector discontinu de millora urbana proposat, únicament es contempla l'aplicació d'un coeficient reductor pels sòls de l'àmbit de Valldeix, atenent al criteri de la seva localització relativa.

  • S'han actualitzat i ajustat els valors de l'estudi econòmic d'acord al nou àmbit establert.

  • El document contempla com annex un informe mediambiental que inclou una avaluació ambiental d'acord els criteris de la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i el Consell. També contempla un annex amb l'Estudi de Mobilitat amb els criteris i prescripcions a desenvolupar al planejament derivat (Pla de Millora Urbana) i projectes d'urbanització.

Per tot el que s'acaba d'exposar, atès el que disposen els articles 83, 94 i 95 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text Refós de la Llei d'Urbanisme, l'art. 87,7 del Reglament Orgànic Municipal i art. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER:

Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 a l'àmbit discontinu "Iveco-Renfe/Farinera - Veïnat de Valldeix".

SEGON:

Donar resposta a les al·legacions que s'han presentat en el període d'informació pública obert a través de l'acord plenari de 7 de juliol de 2005, d'aprovació inicial de la modificació puntual, en el sentit i fonament que s'exposa a l'apartat corresponent del document tècnic, del qual es donarà còpia a les persones que han presentat al·legacions.

TERCER:

Notificar els precedents acords a la societat municipal PUMSA, als propietaris del Sector i a tots aquells interessats que resultin de l'expedient.

QUART:

Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic."

 

 

El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia que el seu grup mantindrà l'abstenció crítica ja expressada en el seu moment, pels dubtes que els desperten tant el procediment com el resultat final del dibuix d'aquesta part del Front Marítim. Es queixa perquè se'ls ha denegat reiteradament la possibilitat d'obrir un debat sobre el tractament de la façana global d'aquest àmbit.

 

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 20, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (4).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 5, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

 

 

 

 

En aquests moments s'absenta de la sessió el senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

 

CMI DE VIA PÚBLICA

-Protecció Civil-

20 APROVACIÓ DEL PLA ESPECÍFIC MUNICIPAL PER A LES PROCESSONS DE SETMANA SANTA.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Seguretat i Prevenció, presenta la proposta següent :

"L'Ajuntament de Mataró va aprovar en sessió de data 10 de maig de 2001, el text del pla bàsic de protecció civil de Mataró.

Atès el contingut de l'informe de la cap de Protecció Civil de l'Ajuntament de Mataró, de data 14 de juliol de 2006, del qual es desprèn la necessitat d'elaborar i homologar el Pla específic municipal per a les processons de Setmana Santa.

En virtut de les competències atribuïdes pel decret d'Alcaldia de data 19 de juliol de 1999, PROPOSO al Ple l'adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- Aprovar el Pla específic municipal per a les processons de Setmana Santa.

SEGON.- Presentar el Pla aprovat a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya per la seva homologació.

TERCER.- Delegar al Conseller delegat de Seguretat i Prevenció les competències per a incorporar al manual les observacions i suggeriments que manifesti la Comissió de Protecció Civil de Catalunya i aquelles altres resolucions necessàries per a la implantació i activitat del Pla."

 

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, es mostra bàsicament d'acord amb l'aprovació, però amb un dubte que és, alhora, una inquietud.

En l'última part del pla, on es parla de la implantació de mitjans tècnics i millores de seguretat, es diu: "fer una valoració dels recorreguts de les activitats i evitar els trams més perillosos, modificar el recorregut quan els carrers tenen més pendent €Cirera i Llàntia€ i, de manera especial, en el tram de la pujada de les Escaletes".

El Sr. López demana al Sr. Bassas que especifiqui a què es refereix aquest paràgraf en concret i sobretot en referència al tram de les Escaletes.

 

El senyor Ramon Bassas comença dient que efectivament és un pla obert que ha de servir per analitzar els riscos que actualment corren aquesta mena d'actuacions, planificar-los i apuntar unes línies de treball que s'endegaran sempre amb el consens de les entitats organitzadores. Respecte als recorreguts, es farà allò que es determini sempre d'acord amb la Comissió de Setmana Santa.

 

El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, recorda la importància d'aquesta qüestió per a la seva formació i que va ser CiU qui justament va proposar l'estudi, ara fa un any, de tots aquests temes de prevenció i seguretat. Es va sol·licitar l'extensió dels plans específics de protecció civil per als diferents actes massius a la ciutat, a fi de no posar mai en risc les persones, tant organitzadores dels actes, com el públic en general. Per tant, el vot de CiU serà favorable a la proposta.

 

El senyor José Manuel López pregunta directament al Sr. Bassas si és possible €arran de tot el que s'ha dit€ que la processó de Diumenge de Rams es pogués veure afectada o modificada.

 

El senyor Ramon Bassas respon que no és l'Ajuntament qui pren aquestes decisions. La posició del Govern és prendre les mesures correctores dels riscos que analitzin els informes tècnics al respecte i, en qualsevol cas, vetllar perquè això no determini el recorregut de les processons, que sempre ha estat decisió de la Comissió de Setmana Santa.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (24).

En aquests moments s'absenta de la sessió el Sr. Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió.

 

A continuació s'incorporen a la sessió el Sr. Joaquim Fernàndez i el Sr. Antoni Valls, regidors del grup municipal de Convergència i Unió.

 

CMI DE SERVEIS PERSONALS

-Institut Municipal d'Educació-

 

21 RATIFICACIÓ DECRET D'ALCALDIA 6756/2006, DE 17 DE JULIOL, D'APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA DE PERSONAL DE L'IME DE L'EXERCICI 2006.

El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta a ratificar el següent Decret :

"Per Decret 6756/2006, de 17 de juliol, el senyor Alcalde va resoldre per urgència l'aprovació de la modificació de la plantilla de personal de l'IME de l'exercici 2006.

El motiu de la urgència va ser que el curs escolar 2006/2007 s'iniciarà l'1 de setembre de 2006 i per tal de garantir el correcte funcionament i organització dels centres de l'IME cal contractar al personal en aquesta data.

En conseqüència, es proposa al Ple de l'Ajuntament, l'adopció del següent ACORD:

ÚNIC.-

Ratificar el Decret d'Alcaldia 6756/2006, de 17 de juliol, que en la seva part dispositiva deia el següent:

"

Primer.- Modificar la plantilla de personal de l'IME de l'exercici 2006 que va ser aprovada pel Ple de l'Ajuntament en sessió extraordinària realitzada el dia 27 d'octubre de 2005 amb les següents variacions :

· Augmentar les següents places:

- 1 plaça de professor/a titular A amb jornada parcial (Grup A)

- 1 plaça de professor/a titular A (Grup A)

- 1 plaça de mestre/a d'adults (Grup B)

- 1 plaça de dinamitzador/a amb jornada parcial (Grup B/C)

- 5 places d'educador/a 1r cicle d'educació infantil amb jornada parcial (Grup B)

- 1 plaça d'auxiliar administratiu/a (Grup D)

· Modificar 2 places de mestre/a d'adults (Grup B) passant-les de jornada parcial a jornada completa.

· Modificar 6 places d'educador/a 1r cicle d'educació infantil (Grup B) passant-les de jornada parcial a jornada completa.

· Reduir les següents places:

- 3 places d'auxiliar de menjador de les escoles bressol (Grup D)

- 1 plaça d'expert docent (Grup B/C)

 

Segon.- Aprovar definitivament la nova plantilla de l'IME per al 2006 amb les modificacions esmentades al primer acord i reflectides a l'annex 1 incorporat a aquesta proposta. (veure annex 1 adjunt).

Tercer.- Atendre l'increment de despesa que es desprèn de la modificació de plantilla proposada amb càrrec a les partides corresponents del capítol 1 del pressupost de 2006 i que es detallen en l'annex 2. L'efectivitat del present acord restarà condicionada a l'existència de crèdit pressupostari suficient.

Quart.- Aprovar i incloure al catàleg de llocs de treball la fitxa descriptiva del lloc de treball d'auxiliar administratiu/a.

Cinquè.- Ratificar aquest decret en el proper Ple Municipal.

Sisè.- Publicar-ho al BOP i al DOGC i trametre'n còpia a l'Administració de l'Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya."

 

 

El senyor Josep Vicent Garcia Caurín, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, anuncia el canvi del vot de la seva formació, que passaria de l'abstenció al recolzament, però no sense abans demanar que el Sr. Comas confirmi que l'increment de l'administratiu per a l'IME no es produeix en aquesta dotació.

 

El senyor Josep Comas demana excuses per haver-se'n descuidat; l'increment sí que es produeix, així com una plaça de dinamització de jornada parcial per a tot el tema d'acollida, matrícula viva i acompanyament, i una altra d'auxiliar administratiu per a l'Oficina Municipal d'Escolarització.

El senyor Josep Vicent Garcia Caurín anuncia, doncs, l'abstenció de CiU.

 

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia també l'abstenció de la seva formació, a causa de la plaça a l'Oficina Municipal d'Escolarització, que no sembla justificada per les dades aportades abans de l'estiu.

 

El senyor Josep Comas recorda, com a dada objectiva, que aquesta mateixa tarda s'acaba de produir la primera reunió de la Comissió d'Escolarització del nou curs acadèmic, amb un volum de 150 casos sobre la taula.

 

El senyor José Manuel López afegeix que 150 casos, per respecte al nombre de matrícules que es produeixen a Mataró anualment, no són suficientment significatius, tot i que no posa en dubte que es tracti d'un cert volum.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 9, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

 

 

 

22 RATIFICACIÓ DECRET D'ALCALDIA 6759/2006, DE 17 DE JULIOL, D'APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L'IME DE L'EXERCICI 2006.

El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta a ratificar el següent Decret :

" Per Decret 6759/2006, de 17 de juliol, el senyor Alcalde va resoldre per urgència l'aprovació de la modificació de la relació de llocs de treball de l'IME de l'exercici 2006.

El motiu de la urgència va ser que el curs escolar 2006/2007 s'iniciarà l'1 de setembre de 2006 i per tal de garantir el correcte funcionament i organització dels centres de l'IME cal contractar al personal en aquesta data.

En conseqüència, es proposa al Ple de l'Ajuntament, l'adopció del següent ACORD:

ÚNIC.-

Ratificar el Decret d'Alcaldia 6759/2006, de 17 de juliol, que en la seva part dispositiva deia el següent:

"Primer.- Modificar la relació de llocs de treball de l'IME de l'exercici 2006 que va ser aprovada pel Ple de l'Ajuntament en sessió ordinària realitzada el dia 1 de desembre de 2006 amb les següents variacions:

· Augmentar a la relació de llocs de treball els següents llocs de treball de personal laboral:

- Un lloc de treball de professor/a titular A a jornada completa (Grup A) de l'IES Miquel Biada, Servei d'Educació Secundària de l'Institut Municipal d'Educació, a cobrir per personal laboral i com a forma de provisió la de concurs amb proves.

- Un lloc de treball de professor/a titular A a jornada parcial (Grup A) de l'IES Miquel Biada, Servei d'Educació Secundària de l'Institut Municipal d'Educació, a cobrir per personal laboral i com a forma de provisió la de concurs amb proves.

- Un lloc de treball de mestre/a d'adults a jornada completa (Grup B) per al CFA Municipal Can Noè, Servei d'Educació social, comunitària i adults de l'Institut Municipal d'Educació, a cobrir per personal laboral i com a forma de provisió la de concurs amb proves.

- Un lloc de treball de dinamitzador/a a jornada parcial (Grup B) per al Servei d'Educació social, comunitària i adults de l'Institut Municipal d'Educació, a cobrir per personal laboral i com a forma de provisió la de concurs amb proves.

- Cinc llocs de treball d'educador/a 1r cicle d'educació infantil a jornada parcial (Grup B) per a les escoles bressol municipals, dins de l'Àrea d'Ensenyaments bàsics de l'IME, Servei d'Educació Infantil i Primària, a cobrir per personal laboral i com a forma de provisió la de concurs amb proves.

- Un lloc de treball d'auxiliar administratiu/va a jornada completa (Grup D) de la Unitat Administrativa Central, a cobrir per personal laboral i com a forma de provisió la de concurs amb proves.

· Disminuir a la relació de llocs de treball els següents llocs de treball de personal laboral:

- Tres llocs de treball d'auxiliar de menjador a jornada parcial (Grup D) d'escoles bressol dins de l'Àrea d'Ensenyaments bàsics de l'IME, Servei d'Educació Infantil i Primària, a cobrir per personal laboral i com a forma de provisió la de concurs amb proves.

- Un lloc de treball d'expert docent a jornada parcial (Grup B/C) del Servei d'Educació Social, Comunitària i Adults de l'Institut Municipal d'Educació, a cobrir per personal laboral i com a forma de provisió la de concurs amb proves.

Segon.- Aprovar definitivament la nova relació de llocs de treball de l'IME per al 2006 amb les modificacions esmentades al primer acord i reflectides a l'annex 1 incorporat a aquesta proposta. (Veure annex 1 adjunt)

Tercer.- Atendre l'increment de despesa que es desprèn de la modificació de relació de llocs de treball proposada amb càrrec a les partides del capítol I del pressupost de 2006 i que es detallen a l'annex 2. L'efectivitat del present acord restarà condicionada a l'existència de crèdit pressupostari suficient.

Quart.- Ratificar aquest decret en el proper Ple Municipal.

Cinquè.- Publicar-ho al BOP i al DOGC i trametre'n còpia a l'Administració de l'Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 9, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

23 PROPOSTA DE DENOMINACIÓ ESPECÍFICA DE CINC CENTRES D'EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE MATARÓ.

El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

"Relació de fets:

El creixement demogràfic sostingut que la ciutat de Mataró ha tingut els darrers anys ha fet necessària la programació de nous centres educatius públics, principalment dels nivells d'educació infantil i primària.

Aquesta programació s'ha anat treballant per part de l'Institut Municipal d'Educació i s'ha acordat amb el Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya.

Fruit d'aquest procés, a la sessió ordinària del Consell Escolar Municipal del 8 de desembre de 2005 es va presentar com a document de treball una proposta de planificació educativa per al període 2005-2013, a partir de l'evolució de les dades de natalitat, de les previsions de nous habitatges i dels moviments demogràfics inferibles. La proposta planteja la construcció de 6 centres d'educació infantil i primària, dels quals cinc serien de nova creació i un altre de substitució.

Un primer resultat de l'avenç de programació compartida entre l'Ajuntament de Mataró i la Generalitat de Catalunya ha estat l'entrada en funcionament d'un nou Centre d'Educació Infantil i Primària aquest curs 2005-2006, denominat provisionalment CEIP Mataró-1 i ubicat de forma temporal en uns mòduls situats al Nou Parc Central, mentre es construeix el seu edifici definitiu a la confluència de la plaça d'Antonio Machado amb el Torrent de la Pólvora i el carrer de Marià Ribas. Igualment, a l'inici del proper curs 2006-2007 començarà la seva activitat un altre centre, provisionalment dit CEIP Mataró-2 i també ubicat transitòriament en mòduls, a la cantonada del carrer de Figuera Major amb Josep Maria de Sagarra, al davant d'on s'ha de construir la nova escola. A tots dos centres els cal poder disposar de denominació definitiva com més aviat millor.

D'altra part, pel que fa als centres previstos de construir en anys successius, el Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya ha manifestat l'interès que, en endavant, des del moment mateix en què s'iniciïn els tràmits per a la construcció, es disposi ja del nom definitiu que hagi d'atribuir-se a cadascuna de les noves escoles. Per tant, interessa també decidir com més aviat millor la denominació dels futurs centres.

Per aquest motiu, amb data d'1 de setembre de 2005, des de l'Institut Municipal d'Educació es va demanar a la presidència de la Comissió del Nomenclàtor, atesa la seva condició d'òrgan municipal consultiu en matèria d'onomàstica, que volgués suggerir noms per als nous centres docents previstos, amb el benentès que finalment seria l'IME, a través dels propis òrgans de govern, qui faria la proposta concreta al Ple Municipal per a la seva aprovació.

La Comissió del Nomenclàtor, tot i manifestar no tenir-hi competència, va acceptar l'encàrrec, establint un seguit de criteris per atendre la demanda de l'IME, entre els quals es proposava elaborar una relació de noms sense concretar-ne la destinació i intentant que fos més elevada en nombre que la quantitat d'escoles a denominar. Igualment es va proposar primar les denominacions personals i la vinculació a la ciutat de Mataró, no proposar genèrics i, en la mesura del possible, utilitzar noms que ja constessin al llistat de denominacions en espera amb què habitualment treballa la mateixa Comissió del Nomenclàtor.

Així, el passat 15 de juny la secretària de la Comissió va fer arribar a l'IME un informe-proposta datat el 26 de maig en què es descrivia el procés de treball seguit i, després de reiterar el caràcter orientatiu i no vinculant de les propostes, es relacionaven un seguit de noms. També s'adjuntava el llistat de denominacions pendents d'atribució amb data de 31 de maig per si podia ser d'ajuda.

La presidència de l'IME, a l'hora de formular la proposta que s'ha d'elevar al Ple Municipal ha volgut considerar la circumstància especial que significa poder atribuir noms a cinc escoles a la vegada, situació que es dóna rares vegades al llarg del temps. Si el patrimoni onomàstic que representa el conjunt de les denominacions de les escoles públiques de la ciutat és producte acumulat de decisions singularitzades, preses cas per cas en èpoques i moments molt diversos, l'actual avinentesa de poder assignar nom a una multiplicitat de centres alhora, permet eixamplar i enriquir aquest patrimoni amb una visió conjunta de ciutat. Per aquest motiu s'han tingut en compte noms suggerits per fonts diverses, situacions específiques d'algun dels centres i alguna altra eventualitat de caire temporal o d'oportunitat.

En base a l'informe tècnic que s'adjunta, es proposen les següents denominacions:

1.- Nom: Antonio Machado.

Font:

Servei Municipal d'Obres i Institut Municipal d'Educació, en considerar que es tracta d'un nom consolidat en l'entorn físic on s'ha d'ubicar el nou centre, en el qual, d'altra part, hi ha el monument de la ciutat al poeta. La construcció de la nova escola significa, a més, una important intervenció en aquest entorn, ja que el plantejament arquitectònic del nou equipament educatiu n'adapta i transforma qualitativament els voltants, sobretot la plaça existent actualment i la seva funcionalitat, ja que la integra a manera de vestíbul urbà. Conceptualment, el nom proposat també amplia oportunament el patrimoni onomàstic anteriorment esmentat.

Referència:

Antonio Machado (Sevilla, 1875 - Cotlliure, 1939) és un dels poetes més llegits i estimats de la literatura castellana. Format a la Institución Libre de Enseñanza. Va exercir de professor a diversos instituts de Soria, Baeza, Segovia i Madrid. Compromès intel·lectualment i cívicament, va participar en moltes iniciatives culturals de la Segona República. Durant la guerra del 1936 al 1939 va implicar-se molt activament en defensa de la legalitat republicana, raó per la qual a començaments de l'any 1939 va haver d'exiliar-se en condicions agòniques. Tres setmanes després moria a la localitat nordcatalana de Cotlliure, al Vallespir, on és enterrat.

2.- Nom: Maria Mercè Marçal.

Font: Llista de denominacions pendents de la Comissió del Nomenclàtor. Proposta adient a la ubicació, en tractar-se d'un entorn on tots els carrers de la zona estan dedicats a figures de la literatura catalana contemporània.

Referència:

Maria Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Llicenciada en Filologia Clàssica, va ser catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes a secundària. Abans havia exercit de professora de català a Sant Boi de Llobregat, dins el marc de la resistència política i cultural antifranquista. Autora de diversos poemaris, va publicar també novel·les, obres de crítica literària i assaig, traduccions i adaptacions de literatura infantil i juvenil. Per la seva producció va obtenir un bon nombre de guardons. També va col·laborar en muntatges teatrals. Els seus poemes han estat musicats per cantautors diversos. Compromesa políticament, va militar sobretot en el moviment feminista, centrant-se de manera prioritària en el terreny cultural.

3.- Nom: Montserrat Solà.

Font: Proposta de la Comissió del Nomenclàtor.

Referència:

Montserrat Solà (Mataró, 1954-1999). Llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona, va treballar sempre com a professora de la seva especialitat. A l'Institut Damià Campeny de Mataró va exercir diversos càrrecs directius. Posteriorment va passar a dirigir el nou institut de Montgat, anomenat després Thalassa, del qual s'encarregà de tot el procés de creació i creixement, des de les instal·lacions provisionals fins a la inauguració i consolidació del centre definitiu. De retorn al Damià Campeny, hi exercí com a directora, on s'encarregà de la implantació de la reforma del sistema educatiu derivada de la LOGSE. També es va fer càrrec de la gestió de la provisionalitat necessària per a la reconstrucció de l'edifici de la plaça dels Bous i del procés pertinent. Fou membre de la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i col·laboradora tècnica del Centre de Documentació i Experimentació en Ciències i Tecnologia del Departament d'Educació de la Generalitat, on participà en el projecte d'ensenyament de les ciències naturals per a la nova etapa de l'educació secundària obligatòria. També col·laborà en projectes editorials de llibres de text. En memòria seva, l'Institut Damià Campeny ha establert els premis "Montse Solà" per a joves naturalistes, de convocatòria bianual, per fomentar l'estima dels estudiants per les ciències naturals.

4.- Nom: Marta Mata.

Font: Alcaldia, IME i Ple Municipal.

Referència:

Marta Mata (Barcelona, 1926-2006). Pedagoga i mestra de mestres. Figura cabdal de la pedagogia catalana contemporània. Va ser alumna del Patronat Escolar de l'Ajuntament de Barcelona i de l'Institut Escola. Va exercir la docència, la formació de mestres i la recerca. Autora també de nombroses publicacions especialitzades, va rebre diverses distincions pel conjunt de la seva obra. Cofundadora de l'Associació Rosa Sensat com a escola de formació de mestres i com a nucli de difusió de propostes de renovació pedagògica, de recuperació del català i d'arrelament de la pràctica educativa a la realitat del país, va promoure les Escoles d'Estiu i el sorgiment dels moviments de renovació pedagògica arreu de Catalunya. Va tenir responsabilitats diverses en el camp de la política educativa i la gestió institucional: diputada a les Corts Constituents, diputada al Parlament de Catalunya, senadora, regidora d'Educació a l'Ajuntament de Barcelona i diputada, també d'Educació, a la Diputació de Barcelona. Fins a la seva mort, esdevinguda el 27 de juny darrer, va ser presidenta del Consell Escolar de l'Estat.

5.- Nom: Joan Coromines.

Font: Llista de denominacions pendents de la Comissió del Nomenclàtor. En el curs 2005-2006, tot just acabat, s'ha commemorat el centenari del seu naixement i l'any 2007, en el qual és previst que l'escola que portarà el seu nom iniciarà provisionalment la seva activitat, s'escauran els deu anys de la seva mort.

Referència:

Joan Coromines (Barcelona, 1905 € Pineda de Mar, 1997). Lingüista i filòleg. Considerat un dels principals estudiosos de la lingüística romànica de tot el món, tant en l'aspecte de la història documental i literària com de la dialectologia. Va ser col·laborador de les oficines lexicogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans i professor a la Universitat de Barcelona, però l'any 1939 es va haver d'exiliar. Va exercir de professor de lingüística i de llatí a la Universitat de Cuyo, a l'Argentina, i de filologia romànica a la Universitat de Chicago, als Estats Units. De retorn a Catalunya, es va centrar successivament en les seves obres més monumentals: el Diccionario crítico-etimológico de la lengua castellana, l'Onomasticon Cataloniae, que és un ample recull d'onomàstica que enregistra i explica etimològicament els noms de persona i de lloc, antics i moderns, emprats al domini lingüístic català i el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, que és un diccionari crític, etimològic, històric i comparatiu, que complementa els reculls lexicals anteriors en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l'ambient de les paraules. Per la seva obra tan ingent, va rebre nombrosos guardons. El seu intensíssim treball fins als darrers moments de la seva vida, acompanyat d'una gran tenacitat, d'una memòria privilegiada i d'una intel·ligència superior, l'han fet el lingüista amb uns dels sabers més vastos de tota la llengua catalana, tant a nivell diacrònic, referent a les diverses etapes de la nostra llengua, com a nivell sincrònic, relatiu al coneixement directe de tots els parlars catalans.

Havent considerat tot el que ha estat exposat i vist que el Ple de l'Ajuntament de Mataró té la facultat de proposar al Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya la denominació específica per als nous centres públics d'educació infantil i primària de la ciutat, segons el que estableix l'article 6 de l'annex del Decret 198/1996, de 12 de juny, pel qual s'aprova el reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació infantil i primària

Elevo al Ple de l'Ajuntament, per a la seva consideració i aprovació, els següents

A C O R D S:

Primer. Proposar la denominació específica de CEIP ANTONIO MACHADO al centre anomenat provisionalment CEIP MATARÓ-1, amb número de codi 08063874, que s'ubicarà a la plaça d'Antonio Machado.

Segon. Proposar la denominació específica de CEIP MARIA MERCÈ MARÇAL al centre anomenat provisionalment CEIP MATARÓ-2, amb número de codi 08064994, que es construirà a la confluència dels carrers de Figuera Major i de Josep Maria de Sagarra.

Tercer. Proposar la denominació específica de CEIP MONTSERRAT SOLÀ al centre que s'ha de construir en el solar ubicat entre el carrers d'Enric Granados, d'Antonio de Solís, el Camí Ral i la ronda de Miguel de Cervantes.

Quart. Proposar la denominació específica de CEIP MARTA MATA al centre que s'ha de construir en l'àmbit de la modificació del Pla General d'Ordenació a la zona de la Riera de Cirera.

Cinquè. Proposar la denominació específica de CEIP JOAN COROMINES al centre que s'ha de construir entre els carrers d'Enric Prat de la Riba, de Francisco Pacheco i de Francisco de Herrera, en l'àmbit de modificació del Pla General d'Ordenació de la zona de l'eix Herrera.

Sisè. Facultar el Sr. Alcalde President de l'Ajuntament de Mataró per a la signatura de tota documentació que calgui per a l'efectivitat d'aquest acord.

Setè. Notificar aquests acords al Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya per al seu coneixement i als oportuns efectes, a mesura que el procés de programació dels diversos centres es vagi desenvolupant.

Vuitè. Comunicar aquest acord a la Comissió de Nomenclàtor."

 

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, aclareix que l'abstenció de la seva formació rau, no tant en les 5 propostes de noms €tots ells personatges cèlebres€, sinó en el fet que, d'una banda, per a l'escola que s'ha d'ubicar sota la pl. Machado ja existís una proposta prèvia de nom feta pels pares que hi han de portar els seus fills, i, de l'altra, el procés que s'ha seguit per decidir els noms.

Des del començament del curs, sembla haver-se ignorat sistemàticament la proposta de nom feta pels pares dels estudiants de l'escola acabada d'esmentar. Se'ls va dir que se n'estudiaria la viabilitat a la Comissió del Nomenclàtor, però tampoc finalment ha estat aquest l'òrgan decisori de les 5 últimes propostes.

Per últim, el Sr. López no entén que en alguns casos el procés de nominalització hagi trigat tant €un any en el cas de l'escola de la pl. Machado€ i, en d'altres, sembli que s'hagi de córrer quan encara es desconeix fins i tot la ubicació de l'escola: sembla poc raonable.

 

El senyor Josep Vicent Garcia Caurín, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, anuncia també l'abstenció de la seva formació, basant-se, no en la tria dels noms novament, sinó en com s'ha gestionat tota aquesta qüestió i, especialment, per la manca de participació dels usuaris de les escoles. El Sr. Caurín subscriu els arguments expressats pel Sr. López.

 

El senyor Josep Comas accepta les crítiques exposades i explica que el motiu del gran retard en la tria del nom per a l'escola de la pl. Machado ha estat motivat per la possibilitat, si s'esperava, de poder conferir nom a 5 escoles municipals alhora i, per tant, enriquir el Patrimoni Onomàstic de les escoles de la ciutat. A partir d'aquí, es va traslladar la qüestió a la Comissió del Nomenclàtor, la qual va donar una resposta oberta i amb caràcter de suggeriment, tot i que el procés acabés dilatant-se un pèl massa en el temps.

Pel que fa a la proposta dels pares de l'escola Machado, no ha existit cap polèmica perquè les converses han estat ben cordials i el nou nom ha estat àmpliament acceptat. El col·lectiu, a través d'un correcte procediment intern d'elecció, va triar un nom genèric per al centre, el qual es va adreçar a la Comissió del Nomenclàtor. Aquesta el va desestimar pel seu caràcter genèric. L'única escola amb nom genèric a Mataró és l'Anxaneta i perquè inicialment fou un centre privat.

Finalment, pel que fa a Joan Coromines, es tracta del nom que rebrà el centre que es preveu materialitzar en un període d'entre 3 i 5 anys, és cert, però cal recordar que al setembre vinent ja hi haurà nens i nenes que s'hauran de matricular en unes instal·lacions provisionals que duran el nom d'aquesta escola on passaran a estudiar més tard.

 

Per últim, el Sr. Comas demana que en el Conveni que ha estat aprovat en el punt núm. 16 de l'ordre del dia a formalitzar amb el Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya per a la realització de les obres de construcció del CEIP Cal Collut i Figuera Major, ja figurin expressament aquests centres amb el nom que acaba de proposar.

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 9, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (4) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (5).

 

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió.

24 PROPOSTA DE DENOMINACIÓ ESPECÍFICA DE QUATRE ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS DE MATARÓ.

El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, presenta la proposta següent :

"Relació de fets:

El creixement demogràfic sostingut que la ciutat de Mataró ha tingut els darrers anys ha fet necessària la programació de nous centres educatius públics, principalment dels nivells d'escola bressol i d'educació infantil i primària.

Aquesta programació s'ha anat treballant per part de l'Institut Municipal d'Educació i s'ha acordat amb el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

Fruit d'aquest procés, a la sessió ordinària del Consell Escolar Municipal del 8 de desembre de 2005 es va presentar com a document de treball una proposta de planificació educativa per al període 2005-2013, a partir de l'evolució de les dades de natalitat, de les previsions de nous habitatges i dels moviments demogràfics inferibles. Pel que fa a les escoles bressol que s'han de construir en el període previst al Mapa de llars d'infants de Catalunya 2004-2008, la proposta planteja la creació de 3 nous centres i la construcció d'un quart, que seria de substitució i ampliació de l'actual escola bressol Cerdanyola.

En aquest mateix sentit, a la sessió ordinària del mes de juny de 2005, el Ple de l'Ajuntament de Mataró ja havia aprovat el compromís de crear fins al curs 2008-2009 un mínim de 240 noves places d'escoles bressol municipals, tal com estableix per a la nostra ciutat el referit Mapa de llars d'infants, fruit de l'acord de col·laboració entre el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis, signat el 14 de febrer de 2005 per al finançament de la creació de places públiques de llars d'infants i per al seu sosteniment, a fi de donar compliment al que estableix la Llei 5/2004.

En aquests moments ja hi ha dues d'aquestes noves escoles bressol en construcció, raó per la qual urgeix poder disposar de denominació específica definitiva per aquests dos centres. Complementàriament, pel que fa als dos altres previstos de construir en anys successius, el Departament d'Educació de la Generalitat ha manifestat l'interès que, en endavant, des del moment mateix en què s'iniciïn els tràmits per a la construcció, es disposi ja del nom definitiu que hagi d'atribuir-se a cadascuna de les noves escoles bressol. Per tant, interessa també decidir com més aviat millor la denominació dels altres dos futurs centres, atès que ambdós se situaran a Cerdanyola i cap d'ells no podrà portar el nom del barri com ara té l'escola bressol ubicada al carrer del Pedraforca .

Per aquest motiu, amb data d'1 de setembre de 2005, des de l'Institut Municipal d'Educació es va demanar a la presidència de la Comissió del Nomenclàtor, atesa la seva condició d'òrgan municipal consultiu en matèria d'onomàstica, que volgués suggerir noms per als nous centres docents previstos, amb el benentès que finalment seria l'IME, a través dels propis òrgans de govern, qui faria la proposta concreta al Ple Municipal per a la seva aprovació.

La Comissió del Nomenclàtor, tot i manifestar no tenir-hi competència, va acceptar l'encàrrec, establint un seguit de criteris per atendre la demanda de l'IME, entre els quals es proposava elaborar una relació de noms sense concretar-ne massa la destinació i intentant que fos més elevada en nombre que la quantitat d'escoles a denominar.

Així, el passat 15 de juny la secretària de la Comissió va fer arribar a l'IME un informe-proposta datat el 26 de maig en què es descrivia el procés de treball seguit i, després de reiterar el caràcter orientatiu i no vinculant de les propostes, es relacionaven un seguit de noms.

La presidència de l'IME, a l'hora de formular la proposta que s'ha d'elevar al Ple Municipal ha volgut considerar la circumstància especial que significa poder atribuir noms a quatre escoles bressol a la vegada. Per aquest motiu s'han tingut en compte noms suggerits per fonts diverses, situacions específiques d'algun dels centres i alguna altra eventualitat de caire temporal o d'oportunitat.

Vist l'informe tècnic que s'adjunta, es proposen les següents denominacions:

1.- Nom: Els Menuts.

Font: Servei Municipal d'Obres.

Referència:

Nom polisèmic, que en una de les seves accepcions pot fer referència a un col·lectiu de nens i nenes propi de l'edat del primer cicle d'educació infantil. En aquest sentit seria sinònim de criatures, quitxalla o canalla i, per tant, apropiat per a la denominació d'una llar d'infants. En un altre sentit, tindria relació amb la rehabilitació de l'edifici de la triperia del conjunt arquitectònic de l'antic Escorxador Municipal, que és una edificació singular de començaments del segle XX, d'estil modernista i obra de l'arquitecte mataroní Melcior de Palau. En aquesta altra accepció faria al·lusió, segons el parlar comú, als productes provinents de les entranyes dels animals antigament sacrificats a l'escorxador i que es coïen a les dependències de la triperia. Conservar aquest significat lèxic, progressivament en desús, també s'ha considerat d'interès.

2.- Nom: Elna.

Font: Institut Municipal d'Educació.

Referència:

Nom del municipi nordcatalà d'Elna, al Rosselló. Es proposa aquest nom com a record de la Maternitat d'Elna, que va funcionar en aquesta localitat del 1939 al 1944 i que va salvar la vida de 597 infants, alguns dels quals mataronins, fills de mares exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Angelers i Ribesaltes. Vol ser també un homenatge a la mestra i infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz, que va promoure i dirigir la Maternitat, i al seu equip i llur esforçat treball humanitari. Igualment vol ser un acte de reconeixement i memòria a tot l'exili republicà. En aquest sentit cal remarcar tant la feina de recerca i divulgació sobre la Maternitat d'Elna duta a terme a la nostra ciutat i arreu per l'entitat Marxaires del Canigó, a la qual s'han sumat altres associacions locals, com també el treball historiogràfic, les investigacions i la recent publicació La Maternitat d'Elna, bressol dels exiliats de la mataronina Assumpta Montellà. D'altra part, el caràcter annex de l'edifici d'aquesta escola bressol amb el CEIP Antonio Machado, poeta exiliat i mort a Cotlliure, al Vallespir, l'any 1939, afegeix coherència a la proposta.

3.- Nom:. El Molí de Vent.

Font: Proposta de la Comissió del Nomenclàtor.

Referència:

Topònim amb què es coneixia antigament, abans de la construcció del col·legi dels Salesians, la partida de terres on anirà la futura escola bressol, que coincideix també amb el nom del carrer que hi ha just al costat. A més, es tracta d'un concepte fàcilment visualitzable i identificable amb un centre d'educació infantil.

4.- Nom: Els Bombers.

Font: Institut Municipal d'Educació.

Referència:

L'existència durant molts anys del parc de Bombers al solar on ha d'anar la nova escola bressol fa que sigui una referència popular molt estesa per designar l'indret. La seva pervivència en la memòria ciutadana a través de la denominació futura d'un equipament educatiu infantil constitueix una manera idònia de consolidar el que es pot considerar un topònim urbà contemporani. Els bombers són un col·lectiu i un servei públic d'interès i molt ben valorat per la comunitat, amb molt d'atractiu per als infants. A més, es dóna la circumstància que el proper 2007 es compleixen 150 anys de la creació del cos de bombers de Mataró, raó per la qual la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament estan preparant un seguit d'actes per celebrar-ho. L'ocasió de l'atribució del nom i l'inici de les obres de la nova escola bressol podria constituir un element més de la celebració i la manera de deixar establert un lligam d'ulterior interès educatiu entre l'escola i el parc local de bombers.

Havent considerat tot el que ha estat exposat i vist que el Ple de l'Ajuntament de Mataró té la facultat de decidir la denominació específica per a les noves escoles bressol públiques de les quals és titular, tenint en compte el que estableix l'article 7 del Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l'educació infantil i els requisits dels centres.

Elevo al Ple de l'Ajuntament, per a la seva consideració i decisió, els següents

A C O R D S:

Primer. Aprovar la denominació específica d'Escola Bressol Els Menuts al centre de primer cicle d'educació infantil que s'està construint al carrer de Francisco de Herrera i que suposa la rehabilitació de la triperia de l'antic Escorxador.

Segon. Aprovar la denominació específica d'Escola Bressol Elna al centre de primer cicle d'educació infantil que s'està construint a la confluència del torrent de la Pólvora amb el carrer de Marià Ribas i que és annex al CEIP Antonio Machado.

Tercer. Aprovar la denominació específica d'Escola Bressol El Molí de Vent al centre de primer cicle d'educació infantil que s'ha de construir en el solar ubicat a la confluència dels carrers de Joan Maragall i del Molí de Vent.

Quart. Aprovar la denominació específica d'Escola Bressol Els Bombers al centre de primer cicle d'educació infantil que s'ha de construir al passeig de Ramon Berenguer III, a l'actual ubicació del parc de Bombers.

Cinquè. Facultar el Sr. Alcalde President de l'Ajuntament de Mataró per a la signatura de tota la documentació que calgui per a l'efectivitat d'aquest acord.

Sisè. Notificar aquests acords al Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya per al seu coneixement i als oportuns efectes, a mesura que el procés de programació dels diversos centres es vagi desenvolupant.

Setè. Comunicar aquest acord a la Comissió de Nomenclàtor."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

En aquests moments s'incorpora a la sessió el Sr. David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

 

-Servei de Salut Pública i Consum-

25 SUBSCRIURE EL CONVENI MARC ENTRE EL DEPARTAMENT DE SALUT, LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA, EL SERVEI CATALÀ DE LA SALUT, EL CONSELL COMARCAL DEL MARESME I DIFERENTS MUNICIPIS PER ESTABLIR UN MARC DE COL·LABORACIÓ PER DESENVOLUPAR EL FUNCIONAMENT D'UN ANOMENAT "EQUIP DE SALUT PÚBLICA" (ESP).

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, presenta la proposta següent :

"El Departament de Salut té atribuïdes les competències de planificació i execució de les polítiques de salut pública a Catalunya, d'acord amb la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya. Per aquestes raons, el Departament de Salut ha iniciat el procés de la reforma de la salut pública a Catalunya desplegant l'Agència de Protecció de la Salut de Catalunya, que va ser creada per la Llei 7/2003, de 25 d'abril, de protecció de la salut, i que ha de conduir a la creació de l'Agència de Salut Pública de Catalunya.

En aquest procés han participat des del començament el conjunt d'organismes i institucions signants d'aquest conveni de col·laboració o els que els representen. Aspectes claus d'aquesta participació són la inclusió dels representants de l'Administració local en els òrgans de govern de l'Agència de Protecció de la Salut i la signatura d'un Conveni Marc entre el Departament de Salut, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de municipis de Catalunya, signat l'11 de gener de 2006.

Els municipis signants d'aquest conveni tenen atribuïdes competències de planificació i execució de polítiques de salut pública en el seu àmbit d'actuació jurídic, econòmic i tècnic, d'acord amb la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de regim local de Catalunya.

És constata que el conjunt d'organitzacions de la salut pública presents en el territori, dependents de les diverses administracions, tenen un nivell desigual de presència, d'exercici de les seves competències i de coordinació i es valora que aquestes poden contribuir a la millora de l'estat de salut de la població mitjançant accions més eficients i potenciant la coordinació.

La futura Agència de Salut Pública de Catalunya, com evolució de l'Agència de Protecció de la Salut, serà la resposta organitzativa per respondre amb efectivitat i eficiència a la necessitat de garantir la prestació dels serveis de salut pública al conjunt de la població.

S'està desenvolupant el projecte de constitució dels Governs Territorials de Salut, que exerciran la governabilitat en àmbits territorials definits i que es constitueixen, pel conjunt d'ajuntaments i pel Departament de Salut, a través d'un Pacte de Salut. Aquests governs disposaran d'un instrument de planificació (Pla estratègic territorial) i comptaran amb instàncies de participació ciutadana (Consells de salut) amb els quals poden orientar les polítiques de salut pública territorials.

Les recomanacions del comitè científic i el consell consultiu per a la reforma dels serveis de salut pública de Catalunya recomanen l'exercici compartit dels recursos autonòmics i locals, mitjançant les fórmules de relació que s'estimin en cada cas, per prestar de forma eficient i efectiva la cartera de serveis de salut pública a la població amb criteris d'equitat.

Hi ha voluntat, per part de les autoritats del Departament de Salut, de facilitar els mitjans per a la realització d'assaigs de funcionament de les unitats operatives de salut pública presents en la demarcació corresponent al govern territorial de salut, amb la finalitat de definir i desenvolupar el nou model organitzatiu proposat per a la salut pública.

L'adopció de l'acord d'aprovació d'aquest Conveni Marc entre el Departament de Salut, la Diputació de Barcelona, el Servei Català de la Salut, el Consell Comarcal del Maresme i els municipis de Mataró, Argentona, Cabrera, Cabrils, Caldes d'Estrac, Dosrius, Órrius, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar, és competència del Ple municipal, d'acord amb l'article 52, 2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

És proposa al Ple de la Corporació l'adopció del següent,

A C O R D

Primer.-

Subscriure el Conveni Marc entre el Departament de Salut, la Diputació de Barcelona, el Servei Català de la Salut, el Consell Comarcal del Maresme i els municipis de Mataró, Argentona, Cabrera, Cabrils, Caldes d'Estrac, Dosrius, Órrius, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Segon.-

L'objecte d'aquest conveni és establir un marc de col·laboració per desenvolupar, amb caràcter d'assaig o prova pilot, el funcionament d'un anomenat "equip de salut pública" (ESP) en el territori del futur govern territorial de salut del Maresme Central, que inclou els municipis abans esmentats, i constituir la Comissió directiva de l'Equip de Salut Pública.

Quart.-

Facultar al Sr. Alcalde-President per a la signatura de la documentació necessària per posar en marxa l'Equip de Salut Pública i els possibles convenis complementaris de desenvolupament d'aquest Conveni Marc."

 

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (27).

 

 

-Servei de Benestar Social-

26 DONAR COMPTE DE L'ACORD DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DE 24-7-2006 S/ APROVACIÓ DEL PLA DE PROMOCIÓ SOCIAL.

El senyor Oriol Batista, conseller delegat de Benestar Social, dóna compte de l'acord següent :

"Relació de fets

Des de l'any 2002 els serveis d'atenció primària municipals es van especialitzar i es va constituir l'equip de promoció social, que va assumir el repte d'estudiar la tipologia de les demandes i la metodologia emprada.

Fruit d'aquest estudi es va constituir la Taula de Promoció Social, amb la voluntat de treballar en xarxa amb la participació de tots els agents socials de la ciutat implicats en el camp de la promoció social, per tal de promoure la integració plena en la societat. La Taula de Promoció Social està integrada per entitats, associacions i altres serveis de l'Ajuntament de Mataró.

L'equip de Promoció Social juntament amb les entitats que participen en la Taula de Promoció Social, han redactat el Pla de Promoció Social, que faciliti la implementació, seguiment i avaluació de projectes i iniciatives a favor de la promoció social.

La missió del Pla de Promoció és treballar per aconseguir una ciutat més cohesionada i més justa socialment, en la què la inclusió i la promoció social siguin el motor principal en totes les intervencions socials que es portin a terme a la ciutat.

El Pla ha estat formulat a partir de les necessitats detectades en el treball de diagnòstic que va elaborar el Servei de Benestar Social conjuntament amb la Taula de Promoció Social. Es van constituir 6 grups de treball formats per membres del les entitats i institucions, els quals van abordar cada un una problemàtica social concreta i van formular objectius i propostes d'intervenció.

Una vegada finalitzada la tasca dels grups de treball l'equip de promoció social es va encarregar de donar forma i globalitat al document, el qual va estar en període d'esborrany per tal que les entitats poguessin fer noves aportacions, i els grups polítics poguessin presentar esmenes.

No havent-hi esmenes al document aquest es va donar com a vàlid el passat 12 de juliol per a unanimitat de totes les entitats i institucions participants a la Taula de Promoció Social.

Per tot el que s'ha exposat el sota signant proposa que la Junta de Govern Local adopti la resolució següent:

1.- Aprovar el Pla de Promoció Social 2006-2010, que recull les actuacions a realitzar de forma participativa i mitjançant el treball en xarxa amb les institucions i associacions de la nostra ciutat que tenen per objectiu la promoció social, el text del qual consta a l'expedient.

2.- Donar compte d'aquest acord al Ple de l'Ajuntament."

 

El senyor Josep Vicent Garcia Caurín, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, demana al Sr. Batista que aprofiti les eines que el Consistori, la Generalitat i l'Estat posen a les seves mans. El conseller delegat té al seu abast un seguit de normes com la Llei de la Dependència, la nova Llei de Serveis Socials, el Programa d'Atenció a les Dependències de Catalunya, el Pla d'Inclusió i Cohesió Social de Catalunya i el Pla Integral del Poble Gitano. Cada cop, els serveis socials estan més descentralitzats i els organismes locals es doten de més recursos €tot just s'aprova ara un pressupost de 300.000 euros€. Per tant, cal vetllar per una ciutat on cada vegada se senti a parlar menys de vulnerabilitat, marginalitat o desconcert social.

 

 

-Patronat Municipal de Cultura-

27 APROVACIÓ MODIFICACIÓ DE LA PLANTILLA I LA RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DEL PATRONAT MUNICIPAL DE CULTURA PER L'EQUIPARACIÓ DE LES RETRIBUCIONS DEL PERSONAL D'AQUEST PATRONAT AMB LES DE L'AJUNTAMENT.

El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, presenta la proposta següent :

"El Patronat Municipal de Cultura ha arribat a un acord amb la representació dels treballadors, que incorpora la equiparació retributiva del personal laboral del PMC al personal laboral de l'Ajuntament de Mataró i, al mateix temps, recull la modificació de la relació de llocs de treball i de la modificació de la plantilla d'aquest organisme autònom.

El director del PMC, Rafael Milán Amat, emet informe en data 17 de juliol de 2006, en el que proposa aprovar la modificació de la relació de llocs de treball, la proposta retributiva derivada de l'equiparació esmentada i la modificació de la plantilla de l'any 2006.

En virtut de les competències que tinc conferides pel decret d'Alcaldia del dia 11 de maig de 2004, proposo al Ple municipal, l'adopció dels següents acords:

  1. Aprovar la modificació de la relació de llocs de treball, per incorporar les noves definicions de les fitxes següents:

  • Cap de gestió econòmica i administrativa
  • Cap de manteniment i serveis
  • Cap d'acció cultural
  • Conservador/a
  • Responsable d'acció museística
  • Tècnic/a auxiliar d'arts escèniques.
  • Tècnic/a auxiliar d'infraestructures
  • Tècnic/a de cultura popular
  • Tècnic/a de cultura

  1. Aprovar la proposta retributiva que s'acompanya en document annex, derivada de l'equiparació del personal laboral del Patronat Municipal de Cultura al personal laboral de l'Ajuntament de Mataró i que és el resultat acordat amb la representació dels treballadors del PMC, aplicant els criteris del Manual de Valoració dels llocs de treball de l'Ajuntament de Mataró, signat el dia 19 de gener de 2005, i aplicar els efectes econòmics des de l'1 de gener de 2005, condicionat a la prèvia aprovació del corresponent expedient de modificació del pressupost, per un import total de 148.204,29 euros.
  2. Atendre aquesta despesa a càrrec de les partides del pressupost de l'any 2006, que es relacionen a continuació:

  • PMC00 45100 13000, retribucions del personal laboral 111.776,37 euros

  • PMC00 45100 16000, assegurances socials 36.427,92 euros

La despesa d'aquesta equiparació referida a l'any 2007 s'incorporà al crèdit inicial del pressupost que s'aprovi per a aquest exercici econòmic.

  1. Aprovar la modificació de la plantilla del Patronat Municipal de Cultura per aquest any 2006, aprovada pel Ple de l'Ajuntament el 27 d'octubre de 2005 i la Junta del Patronat Municipal de Cultura el 17 d'octubre de 2005 i publicada en el BOP núm. 38 de 14 de febrer de 2006, en el següent sentit:

  • Augmentar 1 plaça de tècnic auxiliar de biblioteca, grup C.
  • Crear 1 plaça d'auxiliar administratiu/va, grup D
  • Crear 1 plaça de cap de gestió econòmica i administrativa, amb efectes des de l'1 de gener de 2007, grup A.
  • Determinar com a plaça a extingir (amb efectes des del 31 de desembre de 2006) de la plaça de cap de la Unitat Administrativa, grup B.
  • Crear una plaça de tècnic/a de patrimoni natural, amb jornada completa, grup A.
  • Determinar a extingir la plaça de tècnic/a de patrimoni natural, amb mitja jornada, grup A.

Amb la incorporació de les modificacions abans esmentades la plantilla del Patronat Municipal de Cultura serà la següent:

PERSONAL LABORAL PERMANENT

Categoria laboral Places Grup CLI CLT PV

Cap del Patrimoni Cultural 1 A 1

Cap de Manteniment i Serveis 1 B 1

Cap de gestió econòmica i administrativa 1 A 1

Cap Unitat Administrativa 1 B 1 (a extingir 31/12/2006)

Cap d'acció cultural 1 A 1

Responsable Àrea Intervenció Arqueol. 1 A 1

Responsable Acció Museística - 1 A 1

Conservador/a 1 A 1

Tècnic Patrimoni Natural (temps parcial) 1 A 1 (a extingir)

Tècnic Patrimoni Natural 1 A 1

Coordinador Tècnic d'Arts escèniques 1 B 1

Tècnic/a Cultura 3 A/B 3

Tècnic de Cultura (temps parcial) 1 B 1

Tècnic de cultura popular 1 B 1

Arqueòleg 1 A 1

Tècnic mig de gestió administrativa 1 B 1

Tècnic/a auxiliar de Cultura 1 C 1

Tècnic/a aux. d'Arts escèniques 1 C 1

Tècnic/a aux. d'infraestructures 1 C 1

Auxiliar tècnic/a d'Arts escèniques(temps p.) 2 D 2

Tècnic auxiliar de Biblioteca 8 C 6 1 1

Administratiu/va 3 C 1 2

Ajudant de serveis 7 D 7

Ajudant de serveis (teatre) 2 D 2

Ajudant de serveis (temps parcial) 1 D 1

Ajudant de serveis (temps parcial - teatre) 1 D 1

Auxiliar administratiu/va 4 D 3 1

Conserge 1 D 1

Taquiller/a (temps parcial) 1 D 1

Porter/a-Acomodador/a (temps parcial) 5 D 3 2

Totals 56 42 3 11

PERSONAL LABORAL TEMPORAL

Professors Aula de Teatre i Dansa 16 16

Auxiliar Tècnic 1 1

Totals 17 17

PERSONAL EVENTUAL

Director/Gerent 1

CLI: Contracte Laboral indefinit

CLT: Contracte laboral temporal

PV: Plaça vacant

  1. Aprovar la despesa derivada de l'ampliació de plantilla per un import total de 17.595,02 euros a càrrec de les partides del pressupost de despeses de l'any 2006, que es relacionen a continuació:

  • PMC00 45100 13000, retribucions del personal laboral 13.275,25 euros
  • PMC00 45100 16000, assegurances socials 4.319,77 euros

    Sisè.

    Per a les despeses derivades dels acords anteriors s'habilitarà crèdit pressupostari, mitjançant:

      • Transferència de crèdit del capítol 2 de despeses del pressupost del Patronat Municipal de Cultura per l'any 2006 per import de 68.000,00 euros
      • Transferència ordinària de l'Ajuntament de Mataró per import de 65.799,31 euros.
      • La diferència per import de 32.000,00 euros anirà a càrrec del disponible del capítol 1 del pressupost del PMC per l'any 2006.

    Setè.

    Aprovar l'adhesió dels treballadors del Patronat Municipal de Cultura al conveni col·lectiu del personal laboral de l'ajuntament de Mataró, amb les especificacions pròpies contingudes en els documents que s'acompanyen com a annexos, que corresponen a les singularitats de les tasques que es presten al Patronat.

    Vuitè.

    Publicar-ho juntament amb l'annex de la Relació de Llocs de Treball al BOP i al DOGC i trametre'n còpia a l'Administració de l'Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya."

     

    La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, expressa que la seva formació està d'acord en l'equiparació de les retribucions del personal de la Junta del Patronat Municipal de Cultura, perquè són uns treballadors que duen a terme una tasca important a la ciutat.

    Ara bé, CiU opina que la política de recursos humans del Patronat és deficient, tal com s'ha demostrat reiteradament. Allò que es porta avui a aprovació, tot i ser legítim per als treballadors, no deixa de ser una estratègia per part del president i director del PMC per arribar amb serenitat a la fi de la legislatura. CiU s'hi abstindrà.

     

    El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia l'abstenció de la seva formació i subscriu els arguments plantejats per la Sra. Recoder.

     

     

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (3) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

    Vots en contra: Cap.

    Abstencions: 11, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (5) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (6).

     

    CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

    PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

    28 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER A LA INSTAURACIÓ D'HORTS URBANS AL MUNICIPI DE MATARÓ.

    El senyor Antoni Valls, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

    "La tendència habitual, alhora de projectar i dissenyar els espais lliures i zones verdes de la nostra ciutat, sempre ha seguit el criteri i la pauta dels jardins composats amb plantes i arbres estrictament ornamentals, combinats amb elements arquitectònics.

    Seguint l'exemple d'algunes tendències hem considerat la possibilitat d'integrar, en els espais lliures que es creguin adients, plantacions d'espècies vegetals pròpies de les hortes tradicionals del Maresme, en substitució o combinació amb altres espècies de caire purament ornamental, i que permetin el desenvolupament i l'explotació d'una activitat agrícola. Creiem que l'existència d'aquests "horts urbans", alhora que demostraria un pas vers la conciliació entre el creixement urbanístic i el desenvolupament d'activitats normalment integrades als espais naturals, ens aportaria un element didàctic indiscutible, alhora que proporcionaria una activitat saludable destinada a determinats col·lectius de persones que desitgessin col·laborar en la cura i desenvolupament d'aquests espais.

    Així mateix, creiem que no hauríem de deixar de banda el valor paisatgístic que comportaria la convivència amb aquests horts, podent combinar-se amb viaranys públics pel seu recorregut i la seva connexió amb zones verdes tradicionals i amb altres espais naturals recuperats com rieres, dunes i espais lliures existents tant al front de mar com a l'interior o rodalies del casc urbà.

    A fi de promoure aquesta idea creiem necessari que s'adoptin els següents

    ACORDS:

    1.- Que pels serveis tècnics d'aquest Ajuntament es realitzin els treballs preparatoris i estudis necessaris per a establir les bases d'una futura xarxa d'horts urbans a integrar a la nostra ciutat.

    2.- Que es continuïn els tràmits administratius i tècnics necessaris per a que es pugui materialitzar aquest projecte. "

     

    El senyor Carlos Súnico, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia el vot positiu de la seva formació, alhora que formula una reflexió sobre la importància dels horts.

    El PPC creu que es tracta d'una bona iniciativa que fomenta el treball conjunt de conservació de l'espai públic i del paisatge augmentant així la cohesió urbana entre creixement urbà i natura, i la interacció social, lúdica, educativa i ocupacional. És també una oportunitat per reordenar administrativament i paisatgística la ciutat.

     

    El senyor Arcadi Vilert, conseller delegat d'Urbanisme, afirma que el Govern valora molt positivament aquesta iniciativa i explica que s'hi està treballant des de fa temps per identificar els espais susceptibles de rebre l'aplicació d'aquesta dinàmica, bàsicament sòls periurbans i de propietat municipal.

    El Sr. Vilert també agraeix que s'hagi retirat el tema del concurs perquè, mitjançant l'assessorament al servei corresponent de la Diputació, aquest no es considera tan necessari. El Govern, doncs, recolza la proposta, com ja va expressar en el seu moment.

     

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, posa a votació la proposta però eliminant el punt segon de la proposta inicial.

    VOTACIÓ: Ordinària

    Vots favorables: Unanimitat. (27).

     

    29 PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ EL GOVERN RENUNCIÏ AL CANAL DE TDT COMARCAL.

    Aquesta proposta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm.6 de l'ordre del dia.

     

    PRECS I PREGUNTES

    30 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL MAPA ESCOLAR DE LA CIUTAT.

    El senyor Josep Vicent Garcia Caurín, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

    "En el Ple Municipal celebrat el 5 de maig de 2005 el Grup Municipal de Convergència i Unió va preguntar al regidor d'educació sobre el nou Mapa Escolar de la Ciutat de Mataró. La resposta (segons consta a l'acta 07/2005) del Sr. Comas va ésser, que aquest és un compromís del Programa d'Actuació Municipal per aquest any, els hi recordo que estàvem parlant del 2005. Estem a mitjans del 2006 i del nou Mapa Escolar res de res.

    El Grup municipal de Convergència i Unió continua pensant que caldria una actuació decidida que permetés la previsió i planificació de les necessitats educatives en la Ciutat de Mataró, i que nosaltres pensem que hauria de ser participada pels diferents agents educatius de la Ciutat.

    És per això, que aquest grup municipal presenta la següent,

    PREGUNTA:

    1.- Per a quan l'IME començarà el debat amb els agents implicats amb l'educació de la Ciutat, del nou Mapa Escolar de Mataró."

     

    El senyor Josep Comas, president de l'Institut Municipal d'Educació, comença expressant que l'IME hi ha treballat i hi està treballant, en el nou mapa escolar. Fóra injust pensar que no s'ha fet res de res al respecte. Es tracta d'una tasca conjunta entre l'IME i el concurs importantíssim del Servei d'Estudis i Planificació de l'Àrea de Serveis Centrals, de Prohabitatge, del Servei d'Urbanisme i del Servei d'Obres. L'estat de la qüestió és el següent:

    Al mes d'octubre del 2005 s'elabora un primer esborrany de treball, de 23 pàgines, que detalla tots els elements que caldria tenir presents per acabar tenint una proposta de mapa escolar. S'hi inclouen previsions de construcció d'habitatge, projecció demogràfica de Mataró fins al 2007, pautes demogràfiques dels darrers anys amb estructures per edat, xifres sobre la població infantil, un primer esbós de mapa escolar amb zonificació, l'adscripció de centres i la planificació de necessitats d'escolarització per nivells educatius.

    Aquest document s'ha fet servir per trucar moltes portes. Era molt important dur a terme tota aquesta tasca prèvia abans de demanar a la Generalitat de Catalunya, a través de convenis signats conjuntament, la seva col·laboració en la construcció de nous centres educatius. D'altra banda, aquest document, a mesura que ha passat el temps, s'ha anat modificant en funció de les respostes i els inputs que s'hi ha anat rebent.

    En resposta a la pregunta concreta del Sr. García Caurín, el Sr. Comas afirma que el debat està en procés. Una versió més reduïda del document, de 18 pàgines, es va presentar al Consell Escolar Municipal el passat 8 de febrer, arran del qual es va fer una llarga exposició del procés d'intencions i les ubicacions dels centres. El parer del Consell, i fruit de la participació, va ser que potser calia encara treballar més tota la qüestió de la zonificació escolar i és per això que s'hi ha donat més marge de temps, de cara al proper curs 07-08. També s'ha creat una comissió perquè s'encarregui d'això específicament.

    El Sr. Comas parla de tota la feina feta fins ara, com les xifres i previsions de totes les escoles bressol, de primària i secundària que s'han dut a terme i han permès veure quin és el volum d'instituts que es pot necessitar per al 2011-12, així com del fet que s'està tirant endavant l'estudi, a petició de CiU, de la creació d'una Escola de Música.

    Pel que fa al document concret del nou mapa escolar, ha estat presentat en diferents trobades, per rebre assessorament i valoracions, al Moviment Educatiu del maresme, el Sindicat d'Educació, la FAPAC i les diverses escoles d'adults. Per tant, si allò que es volgués fos un mapa descriptiu, gairebé s'hi podria col·locar ja la tapa, ara bé, per a un informe operatiu de debò, cal encara madurar-lo més.

     

    El senyor Josep Vicent Garcia Caurín recorda al Sr. Comas que fa 8 anys que està a l'IME i d'aquest document que esmenta, no n'ha sentit mai a parlar.

    D'altra banda, allò que el Sr. Caurín entén per mapa escolar és en un sentit més ampli, sobretot basant-se en l'oferta educativa i no tant en el tema de la construcció.

     

    El senyor Josep Comas recorda que qualsevol oferta educativa acaba tenint una ubiqüitat, un lloc on emplaçar-se; així és com es materialitzen els mapes escolars. D'altra banda, es mostra totalment disponible per fer-li arribar l'esborrany o mapa a fi que el pugui consultar, tot i que els elements nuclears del mateix ja han estat debatuts en quatre ocasions.

     

    El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 31 i 47 per venir referits a temàtiques coincidents.

    31 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL NOMENAMENT DEL SR. RICARD BONASTRE COM A DIRECTOR DEL TECNOCAMPUS.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

    "Aquest mes de juliol s'ha procedit a nomenar el Sr. Ricard Bonastre director de la Fundació Tecnocampus. D'aquesta manera, el Sr. Bonastre assumia el càrrec deixat pel Sr. Jordi Marín que passava a ocupar la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat. Però després de la sortida d'ERC del Govern de la Generalitat va ser rellevat i es va reincorporar al Tecnocampus Mataró en qualitat de director de projectes amb l'objectiu de preparar el desplegament de la TDT.

    Cal recordar que el Sr. Bonastre, a banda de la direcció d'aquest organisme ostenta els càrrecs de cap de Serveis Centrals i Planificació de l'Ajuntament i gerent de l'Escola Universitària Politècnica. Càrrecs, d'altra banda, que exigeixen molta dedicació i un elevat grau de responsabilitat.

    El nostre Grup Municipal en cap moment vol posar en dubte la professionalitat del Sr. Bonastre ni la seva capacitat però no ens deixa de sorprendre que es deleguin tres càrrecs tant importants en una mateixa persona, fet que podria perjudicar el seu correcte desenvolupament.

    PREGUNTA

    1. Podria explicar el Govern Municipal quins criteris s'han tingut en compte per designar el Sr. Bonastre director del Tecnocampus tenint en compte les responsabilitats prèvies que ja ostenta?
    2. Creu el Govern que té justificació la creació de la figura d'un Comissionat per la TDT?"

     

    47 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES ATRIBUCIONS DEL PERSONAL EVENTUAL DE L'AJUNTAMENT.

    El senyor Joaquim Esperalba, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

    "La sortida de l'anterior director de la Fundació Tecnocampus, per ocupar un càrrec de responsabilitat a la Generalitat de Catalunya, va propiciar el nomenament per aquest lloc del Cap de l'Àrea de Serveis Centrals i Planificació i gerent de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró.

    Però molts pocs dies després de ser nomenat, els canvis polítics a la Generalitat van fer que l'ex-director de Tecnocampus fos rellevat en el seu nou càrrec, incorporant-se altre cop a la plantilla de la Fundació.

    Això ha deixat la Fundació Tecnocampus i l'Àrea de Serveis Centrals de l'Ajuntament en una situació, si més no, estranya. Amb una responsabilitat, la de Director de Projectes i Comissionat per a la TDT, que fins ara no existia, i un càrrec de confiança del govern desenvolupant tres llocs de molta responsabilitat, pels que anteriorment havia estat necessari disposar de tres persones diferents.

    És per tot això que aquest Grup Municipal presenta les següents,

    PREGUNTES:

    Primera.- Si el govern municipal considera que una sola persona pot realitzar les diferents tasques que en aquest moment realitza el cap de l'Àrea de Serveis Centrals, per què fins no fa gaire hi havia contractades tres persones diferents per executar-les?

    Segona.- Atès que, les tasques que realitza el cap de l'Àrea de Serveis Centrals, corresponen a tres llocs de treball diferenciats, quin temps dedicarà i en quin lloc despatxarà per a cadascuna d'elles?

    Tercera.- Quines retribucions econòmiques rep el cap de l'Àrea de Serveis Centrals per les altres tasques que desenvolupa i en quins conceptes?

    Quarta.- Quin tipus de contracte tenia l'anterior director de la Fundació Tecnocampus i quina obligació existia per a la seva reincorporació?

    Cinquena.- Quina és la retribució econòmica pel lloc de Director de Projectes i Comissionat per a la TDT?

    Sisena.- Quines són les funcions del lloc de treball de Director de Projectes i Comissionat per a la TDT i quin és el temps previst per a la realització d'aquest encàrrec i, conseqüentment, del contracte?"

     

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, agraeix que el Sr. Mojedano hagi donat per contestades les preguntes perquè és cert que, abans de l'estiu, ja se'n va parlar, tant del procés, com de la substitució dels càrrecs.

    La Sra. González recorda que en aquest mandat s'han creat diferents àrees de l'Ajuntament que integren políticament i funcional diferents serveis del consistori. L'Àrea de Serveis Centrals i Planificació integra Serveis Centrals, la Politècnica, la Fundació Tecnocampus i l'IMPEM. Per tant, el coordinador de l'Àrea de Serveis Centrals i Planificació, el Sr. Ricard Bonastre, té la responsabilitat funcional sobre tots els serveis i entitats que conformen l'àrea. Aquesta responsabilitat funcional es concreta bàsicament en tres àmbits, l'estratègic, l'econòmic i l'administratiu.

    Pel que fa a la Politècnica, des de l'any 2004, el Sr. Bonastre es va incorporar com a coordinador de l'Àrea de Serveis Centrals i Planificació, quan llavors ocupava el càrrec de gerent de la Politècnica. Malgrat que aleshores es va plantejar la possibilitat de trobar algú que el substituís, es va considerar que, per la seva experiència i per l'equiparació d'algunes funcions d'ambdós càrrecs, no hagués estat oportú. La proposta de mantenir el Sr. Bonastre com a gerent de la Politècnica, es va presentar al patronat del mateix centre i va ser acceptat per unanimitat, situació per la qual ell no rep cap retribució addicional a la seva tasca de coordinador.

    Actualment, el Sr. Bonastre despatxa regularment amb l'equip directiu de la Politècnica, participa a totes les reunions de direcció, representa l'Ajuntament en les negociacions laborals i presenta els informes de gerència al patronat de la mateixa escola.

    L'any 2005 es va realitzar un estudi organitzatiu en el si de la Politècnica per tal de pal·liar els possibles efectes d'aquesta situació en l'organització.

    Pel que fa al Tecnocampus, al juny del 2006 es va proposar al Sr. Ricard Bonastre que dirigís la Fundació com a director, en primer lloc, perquè ja des del 2004 liderava €per la seva posició de coordinador€ l'estudi de viabilitat econòmica i organitzatiu del Tecnocampus i per la dependència funcional de totes les entitats implicades en el mateix €la Politècnica i l'IMPEM€. Com a coordinador dels Serveis Centrals i Planificació, el Sr. Bonastre tenia una visió global del projecte.

    A més, també és membre de Cetemsa des de fa un any, en representació de Tecnocampus, i membre del Consell Rector de la Escola Universitària.

    La proposta de nomenament del Sr. Bonastre com a director de Tecnocampus es va presentar el passat mes de juny i fou acceptat per majoria llevat de l'abstenció del grup del PPC. El Sr. Bonastre rep una retribució addicional de 2.200 euros bruts mensuals per aquesta tasca. Actualment despatxa regularment amb l'equip de Tecnocampus, participa en les reunions de la Fundació i la representa en els diferents àmbits d'actuació.

    Pel que fa a la TDT, cal referir-se al Sr. Jordi Marín. Aquest té un contracte indefinit amb la Fundació Tecnocampus des del seu nomenament el 21 de febrer de l'any 2001. Aquest fou aprovat en el seu moment per unanimitat al si del patronat de la Fundació i la seva retribució és de 66.000 euros bruts l'any. Quan fou nomenat secretari de telecomunicacions de la societat de la informació de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Marín va sol·licitar l'excedència forçosa amb reserva de lloc i antiguitat tal com es preveu a l'Estatut dels Treballadors.

    Pel que fa a la pregunta sobre el calendari de la TDT, la Sra. González la considera ja resposta durant la intervenció del Sr. Terradas a l'inici del ple.

     

    El senyor Joaquim Esperalba mostra el seu neguit per la manera d'organitzar que té aquest Govern en funció de les persones en lloc de les situacions jurídiques de les institucions ni de les seves finalitats. Creu que no és de rebut que una organització pública, com ara l'Ajuntament de Mataró, barregi les responsabilitats d'organismes públics, com ara el responsable d'una àrea de gestió, amb la seva responsabilitat al capdavant d'una fundació com Tecnocampus amb un altre règim jurídic, o bé amb la responsabilitat a l'Escola Universitària.

    És evident, d'altra banda, que l'acumulació de càrrecs, també comporta acumulació de sous i potser aquesta no és una situació massa exemplar.

    D'altra banda, la reincorporació de l'altre professional, el Sr. Marín, a l'àmbit de la TDT també ha estat suficientment contestada prèviament per la Sra. Recoder pel que fa a la seva utilitat. Finalment, no fa de bon pensar contractar alts càrrecs de confiança amb contractes indefinits.

    La senyora Pilar González lamenta que el Sr. Esperalba desconfiï de tot plegat perquè ella ha estat absolutament transparent. El Govern ha aprofitat una bona oportunitat davant d'unes conjuntures concretes que s'han donat, simplement.

    32 PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA REDACCIÓ D'UNA ORDENANÇA REGULADORA DE L'ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA.

    El senyor David Rovira, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent :

    "La incorporació de les noves tecnologies en la vida quotidiana dels ciutadans/es és fa cada cop més habitual. El número de persones que utilitzen Internet creix a diari, i el seu ús es fa cada cop més imprescindible tant en l'àmbit laboral com en el personal.

    Aquesta creixent importància també s'ha vist reflectida en els usos de les noves tecnologies i les seves aplicacions en l' Administració Pública. L'Administració Local ha anat incorporant tràmits en línia que permeten una millora del servei, fent-lo més àgil i còmode pel ciutadà, que alhora estan transformant la forma de gestionar.

    Aquest Govern Municipal va expressar en els seus Acords de Govern la voluntat de dur a terme una gestió transparent. Per això es fa necessari regularitzar la utilització de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) en les relacions juridicoadministratives entre els ciutadans/es i l' Administració Municipal, establint uns principis generals d'actuació.

    PREC

    1. El Govern Municipal procedirà a la redacció d'una Ordenança reguladora de l' Administració Electrònica."

     

    La senyora Pilar González, consellera delegada de Serveis Centrals i Planificació, considera que la proposta és bona, perquè també és voluntat del Govern actuar amb transparència i, alhora, modernitzar la seva gestió.

    Tot i així, la consellera delegada reconeix que allò que sol·licita el Sr. Rovira és un tema complex. S'ha estat buscant, com a eina guia, si hi havia altres municipis amb ordenances semblants, i s'ha trobat un únic esborrany de l'Ajuntament de Barcelona. Potser és una qüestió que encara caldria treballar amb més profunditat.

    A fi de no refusar el prec, la Sra. González suggereix al Sr. Rovira que el presenti com a proposta per al PAM del 2007.

    El senyor David Rovira admet la proposta de la consellera delegada.

     

    33 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA PARTICIPACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ EN UN DELS CANALS PÚBLICS DE TDT A LA COMARCA DEL MARESME.

    Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 6 de l'ordre del dia.

     

    34 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA BIBLIOTECA DE L'ESCORXADOR.

    La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

    "En el Pla d'Equipaments Culturals de la ciutat de Mataró presentat per l'actual president del Patronat Municipal de Cultura l'any passat, figurava com element destacat una proposta que el Grup Municipal de Convergència i Unió duia al programa electoral i que va reclamar a les discussions mantingudes sobre el pla: la construcció d'una segona biblioteca pública a l'antic edifici de l'Escorxador. D' aquesta forma es podia recuperar per a la ciutat un espai amb història i a més la biblioteca havia de servir per dotar d'una infrastructura cultural a la part est de la ciutat, que n'està molt macada i que podia oferir un espai per la lectura, l'estudi, les conferències, etc. .

    Atès que fa molt de temps que no s'ha informat sobre aquest tema ni a les reunions del PMC ni a la Comissió de Lectura Pública, que únicament s'ha reunit dues vegades des de la seva creació, demostrant-se un òrgan absolutament estèril i inoperant perquè des del PMC no se li ha donat cap importància ni se'l dota de funcions específiques, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

    PREGUNTA

    :

    1. Com estan les obres de la Biblioteca de l'Escorxador?
    2. Per quina data està prevista la seva inauguració?
    3. Quan es pensa reunir a la Comissió de Lectura Pública? O es pensa suprimir atès que no es convoca als seus membres ni sembla tenir cap paper a jugar dins l'organigrama del PMC? "

     

    El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, en relació a la primera pregunta, explica que ja s'ha elaborat el projecte d'usos al Pla Funcional de la Biblioteca, que preveu com s'han de distribuir els espais des del punt de vista de les necessitats dels serveis de la mateixa. A partir d'aquí, aquest document base és el que serveix com a guia als arquitectes que han de dirigir les obres.

    En aquests moments, doncs, el document està en mans dels arquitectes que estan dissenyant el projecte de la reforma necessària de l'Escorxador i, en paral·lel, s'estan realitzant els estudis del que ha de ser una part important de la feina que correspon al trasllat dels serveis de manteniment. Tot plegat fa que s'alenteixi la posada en marxa de les obres, que no es preveu que comencin fins a finals del 2007 i, per tant, la inauguració de l'equipament es podria produir cap a la darreria del 2008, principi del 2009.

    Pel que fa a la pregunta sobre la Comissió de Lectura Pública, de l'enunciat de la mateixa es dedueix que no es coneix prou bé la funció de l'organisme en qüestió ni a qui ateny.

    Les funcions de la Comissió de Lectura Pública venen definides a la Llei de Biblioteques i no és, per tant, un organisme que hagi d'estar a l'organigrama del PMC, perquè depèn de les biblioteques públiques, amb la finalitat d'assessorar sobre el bon funcionament de la biblioteca. L'únic que s'ha fet des del PMC ha estat dotar-se dels elements necessaris que afavorissin la posada en marxa de la lectura pública a la ciutat.

    Està previst, al reglament de la Llei de Biblioteques, que la biblioteca es reuneixi dos cops l'any i, a més, quan la Comissió de Lectura Pública s'ha reunit ha originat també una comissió de treball, com aquella que es féu per parlar de Sant Jordi i que va ser de tanta utilitat en el seu moment.

    Arran de les converses hagudes i del grau de coneixement mostrat en les dues o tres reunions de la Comissió de Lectura, s'ha iniciat un treball seriós per establir els sistemes de catalogació €s'està també en converses amb Caixa Laietana€ de la biblioteca privada de la ciutat i la pública a fi de crear un únic servei de consulta que permeti intercanviar dades.

    Per tant, es demostra que aquesta Comissió no és pas un òrgan estèril sinó que afavoreix el contacte entre les persones, s'ha reunit les vegades que estava previst que ho fes i, evidentment, en la propera reunió s'establiran ja les línies bàsiques de tot allò que cal fer l'any vinent.

    La senyora Maria José Recoder lamenta que tot es faci a un ritme tan lent, i que s'estigui parlant de la inauguració de la biblioteca cap a la darreria del 2008.

    Respecte a la Comissió de Lectura Pública, la Sra. Recoder admet que usar la paraula "organigrama" no ha estat del tot afortunat, però no és menys cert que la creació de la Comissió en qüestió ha estat promoguda i gestionada directament pel PMC. A més, recorda que la segona reunió de la mateixa, no va tenir cap mena d'utilitat perquè l'únic que es va fer va ser llegit uns estatuts que ja havien estat esmentats durant la primera.

    D'altra banda, la Sra. Recoder expressa, tot i que espera que no sigui cert, que li han arribat veus que s'ha creat una mena de subcomissió de la Biblioteca Pompeu Fabra. Sembla, doncs, que el Govern fa molta bandera de la participació, a través de tot aquest seguit de comissions, però sovint a l'hora de la veritat, la feina no es fa.

     

    El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, recorda que l'acord de govern adoptat plantejava la definició de la segona biblioteca pública de la ciutat i que, per tant, el compromís s'ha complert perquè s'acabarà el mandat amb el projecte executiu finalitzat.

     

    La senyora Maria José Recoder reconeix que allò més positiu de tot plegat és que en lloc d'ampliar la Biblioteca Pompeu Fabra, s'hagi decidit crear-ne una de nova en un sector de la ciutat on era molt necessària.

     

    35 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL CARTELL COMMEMORATIU DE L'ONZE DE SETEMBRE.

    La senyora Maria José Recoder, regidora del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

    "Arran de les festes de Les Santes, hem vist penjat a la ciutat un "cartell alternatiu" elaborat per Xavier Rosales, qui fou l'autor del cartell de les Santes de l'any 2005. Segona han explicat els mitjans de comunicació locals Televisió de Mataró i Capgros.com, l'autor ha fet aquests cartell per homenatjar la ciutat, per demostrar que és un artista i com a acte de desgreuge pel que va succeir amb el seu cartell de Santes, acusat de plagi.

    L'artista es queixa que no se li ha encarregat el cartell de l'Onze de Setembre que, tradicionalment, estava vinculat al de Les Santes. Es a dir, el de Les Santes d'un any era un regal que l'artista feia a la ciutat, perquè no el cobrava, i se lo encarregava, cobrant, el de l'Onze de Setembre de l'any següent. Aquests procediment no s'ha seguit amb en Xavier Rosales.

    És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

    PREGUNTA:

    1. Per quin motiu s'han canviat els criteris en l'encàrrec del cartell de l'Onze de Setembre?
    2. Qui farà el cartell d'enguany de la Diada i com ha estat escollit?
    3. Quina informació té el Patronat Municipal de Cultura sobre la possibilitat que el Sr. Rosales faci un altra cartell alternatiu per la Diada?"

     

    El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, reconeix que sembla estrany amb quina facilitat les coses es consoliden i passen a formar part de l'imaginari de les persones. El criteri d'encarregar el cartell de l'Onze de Setembre a la persona que hagués fet el cartell de Les Santes de l'any anterior va néixer quan va aparèixer d'una forma pública i es va debatre la conveniència o no que el cartell de Les Santes fos remunerat. Aquesta fórmula va ser acceptada com a una mena de reconeixement a la feina d'un artista, però no és quelcom que formi part de cap tradició.

    Al mateix moment en què el PMC, després d'escoltar la Comissió d'Imatge de Les Santes i la Comissió de Santes, per unanimitat adopta el criteri de remuneració del cartell, es decideix que no hi ha lloc millor per gestionar aquesta qüestió que el propi Servei d'Imatge de l'Ajuntament.

    Per tant, el cartell d'enguany de la Diada s'ha fet des del Servei d'Imatge de l'Ajuntament i, pel que fa a la informació que es pugui tenir sobre la possibilitat que es facin altres cartells alternatius, aquesta és una opció que està sempre a l'ordre del dia, pel que fa a tota mena de productes, i tampoc en minva la qualitat o validesa d'aquell que és oficial, sinó al contrari. El Sr. Graupera constata que no té cap informació sobre el fet que el Sr. Rosales planegi fer un cartell alternatiu per a la Diada.

     

    La senyora Maria José Recoder afirma que la resposta del Sr. Graupera ha estat un exemple de correcció política.

     

    El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 36 i 38 per venir referits a temàtiques coincidents.

    36 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'HORARI D'OBERTURA DE L'OFICINA DE TURISME DE L'AJUNTAMENT.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

    "Aquest Grup Municipal es coneixedor de l'horari d' obertura de l'oficina de turisme del centre de la ciutat, situada al mateix Ajuntament i si més no, ens sembla curiós. L' esmentada oficina roman tancada els dilluns, a la tarda només obre dues hores (17h a 19h) i al migdia resta tancada entre la 13h i les 17h.

    El nostre Grup Municipal creu que l' única oficina d'informació turística situada al centre de la ciutat no pot romandre tancada al migdia i encara menys, un dia sencer, com en el cas dels dilluns.

    No podem pretendre que Mataró sigui un destí turístic si no donem les màximes facilitats i la màxima informació sobre la ciutat a aquells que venen a visitar-la.

    PREGUNTA

    1. El Govern Municipal procedirà a ampliar l'horari d'atenció al públic de l'oficina d'informació turística de l' Ajuntament no tancant als migdies i obrint els dilluns."

     

    38 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA CAMPANYA PUBLICITÀRIA, MATARÓ, LLOC DE TROBADA AMB L'ESTIU.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

    "Aquest estiu, el Govern Municipal ha endegat una campanya de promoció turística de la ciutat anomenada, Mataró, lloc de trobada amb l'estiu. Els diferents elements de la campanya han estat ben visibles a tota la ciutat mitjançant banderoles, fins i tot, a vies en obres amb el trànsit reduït o mitjançant diferents tipus d'anuncis.

    Aquest Grup Municipal està completament d'acord en la promoció externa de la ciutat però considera que per aconseguir un bon resultat cal abocar els recursos no només en la mateixa ciutat sinó en la seva promoció fora d'aquesta.

    A més, aquest Grup considera que molta de la propaganda inclosa en la campanya és redundant ja que tant el festival Cruïlla de Cultures, les Santes o les rutes ja tenen els seus propis mitjans publicitaris.

    PREGUNTA

    1. Quin és el cost de la campanya publicitària Mataró, lloc de trobada amb l'estiu?
    2. S'ha estès aquesta publicitat fora dels límits de la nostra localitat? Si és així, en quines poblacions?
    3. Es pot fer ja una valoració dels resultats de la mateixa?"

     

    La senyora Alícia Romero, consellera delegada de Promoció Econòmica, en resposta a la primera pregunta plantejada, explica que la Generalitat de Catalunya recomana obertures d'horari i obliga, a través de la xarxa de l'Oficina de Turisme, uns períodes mínims d'obertura del 21 de juliol al 21 de setembre, un horari mínim d'obertura de 4 hores/dia i que es faci un descans setmanal que no coincideixi ni amb dissabte ni diumenge, ni amb jornades festives. A Mataró s'obre moltes més hores de la mitjana recomanada que a la majoria d'oficines de turisme, concretament, 138 hores durant els mesos d'estiu. Es tracta de l'Oficina de Turisme que més temps roman oberta a Catalunya, juntament amb la de Sitges.

    Tot i així, com que encara s'està treballant en la valoració d'aquest estiu passat, és possible que es pugui acabar obrint també el dilluns, tot plantejant canvis d'horaris. Per tant, el prec queda acceptat parcialment fins que es tinguin tots els elements que permetin prendre una decisió definitiva.

    Pel que fa a la pregunta sobre la campanya publicitària Mataró, lloc de trobada amb l'estiu, el cost total ha estat de 74.476 euros, la publicitat s'ha estès de forma genèrica perquè l'impacte fos arreu de Catalunya i s'han utilitzat diferents mitjans de difusió, com ara la ràdio i la premsa d'àmbit nacional €RAC 1, Catalunya Ràdio, etc.€ També, òbviament, se n'ha fet difusió a nivell comarcal, com la distribució a través de les oficines de turisme, així com un enviament de 230.000 mailings a les famílies del Maresme, llevat de les mataronines (que se n'han assabentat a través del Butlletí de la ciutat). Ha estat, doncs, un bon desplegament pel que fa a la campanya.

    Quant a les valoracions, és difícil fer-les. Normalment se'n valora l'eficàcia per impacte i, en aquest cas, si se sumen els impactes d'abast nacional, estem parlant d'un total de 2.000.000 d'impactes, que és considerable. Com a dada significativa, val a dir que al Consell de l'IMPEM del proper 19 de setembre es portarà la valoració definitiva d'aquesta campanya. De totes maneres, algunes xifres són que fins al 31 d'agost, s'han registrat 7.065 consultes a les oficines de turisme, i comparant l'agost del 2005, en què es van rebre 299 consultes, amb aquest agost passat, en què se n'han rebut 3.034, l'augment és considerable.

     

    El senyor Paulí Mojedano sol·licita a la Sra. Romero que li faci arribar el detall de tota la despesa de la campanya.

     

    37 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE UNA FUITA D'AIGUA AL PARC CENTRAL.

    El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana que aquesta pregunta li sigui contestada per escrit.

     

    38 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA CAMPANYA PUBLICITÀRIA, MATARÓ, LLOC DE TROBADA AMB L'ESTIU.

    Aquest punt ha estat tractat conjuntament amb el punt núm. 36 de l'ordre del dia.

     

    39 PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER LA MILLORA DE LES PRESTACIONS DE LES PLATGES DE MATARÓ.

    El senyor Josep Lluís Martí, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent:

    "Les cinc platges de Mataró presenten serveis poc homogenis. Mentre les platges centrals (Varador, Callao i Sant Simó) presenten un bon nivell de serveis, encara que millorables en el cas de Sant Simó, les platges de llevant (el Fortí) i de Ponent presenten dèficits evidents.

    La inclusió de les cinc platges en l'opuscle "ESTIU 2006 € PLATGES DE MATARÓ" demostra un cert interès del Govern municipal a promocionar íntegrament el front marítim de la nostra ciutat. Tot i això no s'entén com la platja del Fortí només apareix anomenada i indicada amb una fletxa sense informació dels serveis que presta o sense visualització física del seu emplaçament. Aparentment sembla que s'obviï l'espai entre la Riera de Sant Simó i el límit amb el terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres, quan per exemple en aquest espai hi trobem l'alguer, l'únic càmping de la ciutat o l'única platja nudista del terme municipal.

    D'altre banda és incomprensible com les següents platges presenten les mancances que es relacionen:

    Platja de Sant Simó

    Manquen passarel·les per a persones amb mobilitat reduïda

    Manca Torre de vigilància

    Platja de Ponent

    Manquen passarel·les per a persones amb mobilitat reduïda

    Manca torre de vigilància

    Manquen dutxes

    Manca servei de la Creu Roja

    Manca bandera de senyalització de l'estat de la mar

    Manca balisament a 200 m de la platja (cal tenir en compte que aquesta platja està just davant de l'entrada de la bocana del Port).

    Platja del Fortí

    Sense serveis.

    També volem palesar, que en la platja de Pekín (a l'interior del Port), on el bany hi és prohibit, la gent s'hi banya sense cap problema, per la qual cosa caldria actuar de forma ferma o enretirar el cartell de prohibició de bany, evitant d'aquesta manera la contradicció que representa aquesta situació.

    Per tot això, el grup municipal de CiU presenta el següent

     

    PREC

    Que s'estudiï per a la temporada del 2007 la millora de les prestacions de les platges en el sentit abans explicitat, així com la millora de l'Opuscle informatiu "Platges de Mataró".

     

    El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Serveis i Manteniment, accepta el prec del Sr. Martí en la línia que s'estudiï per a la temporada del 2007 la millora de les prestacions de les platges de Mataró, incloent l'opuscle esmentat, però no tant en el sentit del llistat que ha plantejat perquè aquest s'haurà d'anar perfilant i definint al llarg de la propera temporada ja mencionada.

     

    40 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LES RECLAMACIONS FORMULADES CONTRA PUMSA PER PART DELS PROPIETARIS DE L'IMMOBLE DEL CARRER ESTEVE ALBERT NÚM. 86.

    El senyor Antoni Valls, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, indica que la retiren per haver estat contestada per escrit.

     

    41 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A LA MOBILITAT DEL C. SANT FRANCESC DE PAULA.

    El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, indica que la retiren per haver estat contestada per escrit.

     

    42 PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER INCORPORAR UN NOU ACCÉS PER A PERSONES AMB MOBILITAT REDUÏDA A L'ESTACIÓ DE RENFE.

    La senyora Adela Rodríguez Gonzàlez, regidora del Grup Municipal del Partit Popular, demana que aquest prec quedi sobre la taula, i assenyala que el tornaran a presentar en el Ple del mes d'octubre.

     

    43 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS PROBLEMES A L'IMMOBLE SITUAT ALS NÚMEROS 592-596 DEL CAMÍ RAL D'AQUESTA CIUTAT.

    El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

    "El passat mes d'abril aquest Grup Municipal ja va presentar una pregunta sobre la situació creada a l'immoble situat als números 592-596 del Camí Ral de la nostra ciutat, arrel de les molèsties que les activitats instal·lades a la planta baixa causaven als veïns de les plantes superiors.

    Ha passat molt de temps i després d'haver-se ordenat, en diverses ocasions, l'aplicació de les corresponents mesures correctores, que han suposat una considerable inversió pels empresaris afectats, a més de veure paralitzada la seva activitat, les molèsties es segueixen produint. Ara, a més dels sorolls de la pròpia activitat, durant els mesos d'estiu les molèsties han incrementat amb forts olors i el soroll dels aparells de l'aire condicionat, a la part de la plaça Martí i Pol, i els que fa al carrer el propi personal quan acaba l'activitat.

    És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent,

    PREGUNTA

    :

    Primer.-

    Quines han estat les accions realitzades pel Departament de Llicències per solucionar els problemes denunciats reiteradament pels veïns i quins han estat els resultats obtinguts?

    Segon.-

    Quines garanties pot donar el Govern Municipal de que aquest problema es resoldrà satisfactòriament i en un breu període de temps?"

     

    La senyora Quiteria Guirao, consellera delegada de Ciutat Sostenible, afirma que la pregunta que planteja CiU atribueix a l'Ajuntament la solució dels problemes anunciats, mentre que potser caldria reflexionar-hi una mica més.

    La Sra. Guirao sosté que la solució depèn de diferents agents i l'Ajuntament sí que ha de vetllar perquè quan es prenguin decisions, com ara el tancament d'una activitat, es faci amb totes les garanties.

    En primer lloc, la solució la té l'empresa a fi d'erradicar els problemes esmentats i l'Ajuntament ha de fer tot el possible per afavorir la trobada d'una solució per part de l'empresa.

    D'altra banda, al marge de reunir-se la Sra. Guirao amb els grups de CiU i el PPC, on s'ha explicat àmpliament aquest tema, cal recordar que també s'ha parlat amb els veïns i veïnes i amb l'empresa. S'espera que tot plegat tingui una fi propera, entre d'altres, perquè allà on s'estan fent les medicions és un habitatge on viu un nadó que ha nascut durant tot el procés. I, evidentment, aquest nadó n'està patint les conseqüències. La Sra. Guirao recorda que el passat mes d'abril ja es parlava que potser caldria tendir cap al tancament de l'empresa.

    D'ençà del mes d'abril, s'han dut a terme unes medicions seguint els paràmetres de la Llei de Protecció i Contaminació Acústica, és a dir, des de les 8 del vespre fins a les 2 de la matinada per analitzar tots els impactes que produeix l'activitat. Arran d'aquest estudi, es va signar una audiència prèvia de tancament, que va necessitar, com és habitual, els seus dies corresponents al període d'al·legacions per part de l'empresa, la qual, a més, va presentar unes mesures que havia decidit adoptar.

    Des de mitjan juny a mitjan juliol, es van analitzar les al·legacions i, com que es va veure que l'empresa no havia pogut fer els mesuraments adequats a tots els habitages, es va decidir que les medicions definitives calia dur-les a terme per part de l'Ajuntament. L'autorització per a les mateixes va arribar el 27 de juliol, en període de Santes, i no es va creure que aquell fos el dia oportú. És clar, tot plegat ha portat al mes d'agost. L'Ajuntament, doncs, encara no ha pogut fer aquests mesuraments.

    De totes maneres, la Sra. Guirao explica que el 30 de setembre s'acaba un termini en el qual se'n requereix l'aïllament definitiu, el projecte i la signatura del tècnic, a banda de portar a terme les medicions. Alhora, demana comprensió per la tasca que cal realitzar, que comporta l'entrada als habitatges dels afectats.

     

    El senyor Joaquim Fernàndez agraeix la resposta de la Sra. Guirao però considera que 5 mesos era temps suficient per haver solucionat o avançat aquesta qüestió. És desagradable haver de fer front a les queixes reiterades dels veïns que no poden suportar més aquesta situació. A més, queda palès, arran d'una comunicació amb data d'avui de la mateixa Sra. Guirao feta als veïns a partir d'un decret amb data d'ahir, que se'n comunica els serveis responsables pertinents el 13 de juliol, i a 7 de setembre, encara no s'ha dut a terme cap actuació.

    Allò que seria desitjable és que no s'hagués de recórrer al tancament de l'activitat i que aquesta es pogués desenvolupar sense causar molèsties als veïns, siguin de la mena que siguin €sorolls, aires condicionats, etc.€.

     

    La senyora Quiteria Guirao tampoc pretén que es tanqui l'activitat econòmica, però, en tot cas, serà un jutge qui tingui la decisió final. És un tema complex.

     

     

    44 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL GRAU DE COMPLIMENT DELS PLAÇOS D'EXECUCIÓ DE DIFERENTS OBRES A LA CIUTAT.

    El senyor José Manuel López, regidor del Grup Municipal del Partit Popular, presenta la pregunta següent :

    "En aquests moments s'estan portant a terme diferents obres de reurbanització de vies importants de la nostra ciutat, com ara l' Avinguda Amèrica, l' Avinguda Puig i Cadafalch o la Ronda Pintor Estrany.

    Des del nostre Grup sempre hem afirmat que trobàvem necessàries i adients aquestes actuacions, però, alhora també hem demanat en diverses ocasions que les mateixes es fessin amb la màxima celeritat i es procurés per part de les empreses actuants minimitzar les molèsties que tota obra té tant sobre els veïns com sobre les activitats que s'hi desenvolupen a la zona afectada.

    PREGUNTA

    1. S'estan complint els plaços d'execució de les obres esmentades amb anterioritat? Sinó és així, quin o quins són els motius en cada cas? "

     

    La senyora Montserrat López, consellera delegada d'Obres, admet que la preocupació per l'execució de les obres és una inquietud compartida. Sempre es pretén treballar amb la màxima rapidesa, d'una banda, i minimitzar les molèsties als veïns, de l'altra.

    En resposta a la pregunta concreta, la Sra. López recorda que, pel que fa a l'avinguda Amèrica, es tracta d'un projecte en dues fases amb una previsió d'execució de 8 mesos pel que fa als dos primers trams d'obres €des de carretera de Mata fins a passeig Cabanelles€. Actualment, s'està a punt d'acabar ja aquest termini però ja es veu que a finals d'aquest mes de setembre no estarà del tot enllestit. Els motius són els següents:

    D'una banda, les moltes modificacions que s'han fet al projecte d'urbanització fruit del treball i consens amb els veïns i comerciants de la zona.

    D'altra banda, cal tenir en compte l'afectació d'alguns serveis, com ara les línies elèctriques d'alta tensió o la xarxa de gas, que han estat més complicades de tractar del que es preveia.

    I, per últim, l'estat del procés d'execució dels treballs. Per exemple, en el segon tram €des d'avinguda Perú a passatge Cabanelles€, el fet d'haver de desmuntar la canalització existent ha obligat a treballar de forma més lenta. Tot i que això ha permès no haver de tallar el trànsit.

    No obstant això, el retard previst no serà gaire llarg perquè es preveu que a la darreria del mes d'octubre es pugui a obrir, per a l'ús ciutadà, el tram central i, al mes de novembre, el tram següent.

    Alhora, a fi de minimitzar les molèsties als veïns i no allargar més els terminis globals de tot el projecte, s'ha adjudicat iniciar les obres del tercer tram abans del previst, concretament, s'han endegat aquest passat mes de juliol, tot permetent, a més, la circulació rodada a la zona.

    Pel que fa a la ronda Rafael Estrany, ja s'estan acabant els últims treballs pendents. Els 8 mesos previstos inicialment s'han allargat per causes de modificacions al projecte, com ara la incorporació del nou sistema de recollida de residus, la construcció de l'aparcament públic provisional, el retard en la tramitació per part de les companyies dels serveis de gas i electricitat per a la millora de les seves línies i, sobretot, el fet d'haver volgut mantenir la circulació en un dels sentits tot el temps.

    Tanmateix, es preveu que d'aquí a pocs dies, aquesta obra obri a la circulació el seu segon carril i s'acabi abans de final de mes.

    Quant a Puig i Cadafalch, ja s'està esgotant el termini previst inicialment. S'han complert les dues fases d'execució pel que fa a la circulació, donat que sempre s'ha mantingut la circulació rodada a la meitat de l'espai de l'obra i, a l'agost, es va obrir el trànsit en un dels sentits de circulació al llarg de tota la via. Queda, però, acabar les places ara al mes de setembre i una ampliació de projecte que es va acceptar fa uns mesos que implica la reurbanització del c/Nàpols, c/Mallorca i l'acabament del c/Sicília. Pel que fa a aquests últims, aquesta setmana ja s'han començat les obres.

     

    El senyor José Manuel López apunta, d'una banda, que el termini d'execució d'obres per a Pintor Estrany eren 7 mesos i, de l'altra, reitera el seu prec perquè es vetlli pel bon funcionament de les activitats econòmiques allí ubicades, atès que s'han produït fets que fan pensar que no ha estat així. Alguns exemples d'això serien una empresa de rentat de cotxes que va veure que durant uns dies del mes d'agost es tallava la circulació del seu carrer o una cafeteria que no va poder fer ús de la via pública per a muntar-hi una terrassa, com havia fet altres anys.

     

    45 PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS HORARIS DE LA BIBLIOTECA POMPEU FABRA.

    El senyor Josep Vicent Garcia Caurín, regidor del grup municipal de Convergència i Unió presenta el prec següent:

    "La Biblioteca Pompeu Fabra és la única biblioteca pública de la ciutat de Mataró, i com a tal, presta els seus serveis als prop de 120.000 habitants que té. Es l'equipament cultural més utilitzat de Mataró per persones de totes les edats i presta uns serveis de molta qualitat. Cal ser conscients que les biblioteques juguen un paper cabdal en el desenvolupament cultural dels ciutadans, que hi van a buscar documents de tot tipus per a estudiar, ampliar els seus coneixements sobre qualsevol matèria, preparar treballs, organitzar viatges, millorar els coneixements empresarials, o, simplement, com a element de lleure i distracció.

    Els ciutadans de Mataró són molt diversos, no necessàriament treballen a la pròpia ciutat, tenen obligacions familiars, laborals i/o d'estudi, i tot plegat fa que molts d'ells no puguin anar a la biblioteca quan voldrien, sinó quan els seus horaris els ho permeten. I el problema sorgeix quan, sovint, es troben que els horaris de la biblioteca són incompatibles amb els de la seva vida quotidiana habitual.

    Es per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta el següent

    PREC:

    Que es revisi la política d'horaris d'obertura de la Biblioteca, amb la intenció de fer-los més amplis, tenint com a objectiu el prestar un servei més adequat a les diverses necessitats de la ciutadania de Mataró.

    Que si ampliar els horaris de la biblioteca implica tenir més personal eventual, es contemplin els mecanismes per la seva contractació i el govern de la ciutat enceti les converses amb la Diputació de Barcelona, per veure de quina forma es pot fer això."

     

    El senyor Jaume Graupera, president del Patronat Municipal de Cultura, recorda que al començament del mandat ja es va produir un prec semblant per part del PPC que es va respondre, en aquell moment, dient que se n'estudiaria la possibilitat per part dels Serveis Centrals.

    Com no pot ser de cap altra manera, l'ampliació d'horaris va vinculada al volum de personal i al nombre d'hores que pot fer. El Govern no pot encetar converses amb la Diputació de Barcelona perquè el servei de la biblioteca és un servei ja compartit per la mateixa Diputació de Barcelona i el PMC. Per definició, la direcció de la biblioteca la porta una treballadora de la Diputació, fet que demostra que el contacte entre els dos organismes és permanent.

    A banda d'això, la Diputació té cura del personal bibliotecari i el PMC s'encarrega del personal tècnic-auxiliar amb una ràtio aproximada d' 1 bibliotecari, per cada 2 tècnics. El PMC es va comprometre a ampliar-ne els horaris, tal com demostra l'acceptació fa uns moments d'una plaça de tècnic-auxiliar, cosa que permetrà augmentar els horaris de la biblioteca. Es pretén també que durant els mesos d'estiu el centre romangui obert totes les hores que ho està al llarg de tot l'any.

    En definitiva, s'accepta el prec perquè s'està en condicions de revisar la política d'horaris gràcies a l'aplicació de mecanismes de contractació de més personal.

     

    46 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA SITUACIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LA CIUTAT.

    El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, demana que aquesta pregunta li sigui contestada per escrit.

     

    47 PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES ATRIBUCIONS DEL PERSONAL EVENTUAL DE L'AJUNTAMENT.

    Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 31 de l'ordre del dia.

     

    I no havent-hi més assumptes a tractar el Sr. Alcalde aixeca la sessió a les dotze de la nit, de la qual cosa com a Secretari en dono fe.