Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Acta del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró

Escoltar

Acta del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró

Dia
Hora
Lloc
Organisme

Ordre del dia

Data: 14 de desembre de 2005

Hora: 19 h

Lloc: sala de reunions de l'Edifici de Vidre

Hi assisteixen:

Arcadi Vilert i Soler President

Jaume Graupera i Vilanova Vicepresident

Antoni Martí i Julià Vocal

Ramon Manent i Rodon Vocal

Lluís Roca i Cuadrada Vocal

Joan Bonamusa i Roura Vocal

Albert Fernàndez Barbena Vocal

Iñaki Brosel i Goiricelaya Vocal

Agàpit Borràs i Plana Vocal

Josep Mª Puig i Boltà Vocal

Xavier Pous i Layret Vocal

Enric Subiñà i Coll Vocal

Mariona Gallifa i Rosanas Secretària i arquitecta assessora

Excusen la seva absència:

Carles Marfà i Riera Vocal

Arnau Vilardell Fradera Vocal

Manuel Cuyàs i Gibert Vocal

Joaquim Garcia i Roselló Arqueòleg assessor

Ordre del dia

  1. Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la reunió del Consell del dia 2 de novembre de 2005.
  2. Despatx oficial
  3. Resum reunió Consell de Ciutat
  4. Designació 2 membres del Consell pel jurat del concurs de can Cruzate
  5. Subvencions
  6. Sobrevinguts
  7. Precs i preguntes

Desenvolupament de la reunió i acords

S'inicia la reunió presidida pel vicepresident del Consell, Jaume Graupera, degut a que el president, Arcadi Vilert es trobava indisposat aquest matí i no sabia si podria assitir a la reunió d'aquest vespre.

1.- Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la reunió del Consell del dia 2 de novembre de 2005.

Lluís Roca demana que a l'acta del passat Consell es faci referència a l'opinió per ell expressada que caldria analitzar o revisar com la feina del Consell es tradueix a la ciutat i com s'ha d'estructurar la feina dels membres del Consell. En aquest sentit demana que es faci una reunió monogràfica analitzant i sospesant l'actuació dels membres del patrimoni dins el Consell.

Arcadi Vilert assenteix i creu que potser caldrà dedicar una sessió a aquest tema.

Es rectifica l'acta en aquest punt i s'acorda la seva aprovació.

2.- Despatx oficial

Mariona Gallifa dóna compte al Consell pel seu coneixement i efectes de dos assumptes:

.- Aprovació definitiva per decret d'Alcaldia del projecte executiu de substitució parcial de la coberta de l'edifici municipal situat al carrer Sant Josep núm. 9.

.- Recepció d'un escrit entrat per registre a l'Ajuntament en data 1 de desembre de 2005 i dirigit a l'Alcalde fent diverses consideracions sobre la casa de can Sisternes.

La secretària ha enviat per correu aquest escrit a tots i cadascun dels membres del Consell amb anterioritat a aquesta reunió.

S'acorda discutir-lo en el punt de l'ordre del dia reservat per a sobrevinguts.

En aquest punt de la reunió s'incorpora Arcadi Vilert que a pesar de no trobar-se del tot bé, assisteix i torna a exercir les funcions de president del Consell.

3.- Resum reunió Consell de Ciutat

Xavier Pous i Agàpit Borràs, representants del Consell del Patrimoni al Consell de Ciutat, proposen posposar aquesta informació per a la següent reunió del Consell a fi i efecte de poder preparar més a fons el tema.

Agàpit Borràs no vol deixar passar aquest punt sense fer un incís sobre la seva preocupació , expressada per ell mateix al Consell de Ciutat, que s'hagi canviat la ubicació del nou edifici del Corte Inglés del cine Iluro a la illa de la fàbrica Fàbregas i de Caralt, on hi ha un edifici industrial catalogat que difícilment podrà conviure amb la nova volumetria i que contribuirà a col.lapsar encara més la circulació de les Rondes del XIX.

4.- Designació 2 membres del Consell pel jurat del concurs de can Cruzate

Tal com consta al plec de bases i condicions del concurs de la illa de can Cruzate, convocat per PUMSA, cal escollir dos membres del Consell del Patrimoni per a formar part del jurat del concurs.

S'acorda escollir-los per votació secreta i Josep Mª Puig i Agàpit Borràs s'autoexclouen del jurat.

Surten escollits Ramon Manent en primer lloc i Xavier Pous i Lluís Roca empatats en segon lloc. Lluís Roca es retira a favor de Xavier Pous i queda en reserva com a suplent.

5.- Subvencions

Mariona Gallifa juntament amb Lluís Roca que ha fet d'interlocutor en aquest assumpte, expliquen que l'obra de reforma de les teulades del convent de les Caputxines sembla que te llum verda per tirar endavant. El Consell del Patrimoni va concedir una subvenció de 6.000 euros amb la condició que la propietat hi posés una quantitat de com a mínim el 50% del cost de l'obra.

Sembla que això està garantit i es proposa al Consell la subvenció dels honoraris d'un tècnic per fer el seguiment de l'obra, seguint la línia ja iniciada en altres edificis catalogats.

S'ha calculat els honoraris d'un arquitecte tècnic que pugui fer un seguiment d'aproximadament dos mesos que és el que sembla pot durar l'obra.

Es proposa com a tècnic Josep Mª Ros i Monrós.

S'accepta la proposta i es subvenciona la feina amb la quantitat de 1.200 euros, IVA inclòs.

6.- Sobrevinguts

-Jaume Graupera informa al Consell de les gestions que s'estan fent des del Patronat de Cultura per tirar endavant la rehabilitació de la basílica de Santa Maria a partir de l'acord municipal que va prendre l'Ajuntament en plè de compromís per tirar endavant l'obra.

Amb la intenció de reemprendre el fil traçat pel Pla Director de Santa Maria s'han fet gestions amb el Director General de Cultura de la Generalitat, els tècnics redactors del Pla Director i l'Arquebisbe de Barcelona.

-A continuació es passa a debatre l'escrit presentat per Eulàlia Puigderrajols, Josep Antoni Cerdà i Joan Giménez referent a la casa de can Sisternes.

En referència a l'escrit presentat, Mariona Gallifa expressa la seva preocupació que s'agafin troços literals de les actes del Consell com si fossin parts d'informes o dictàmens emesos pel Consell quan tan sols són resums dels diferents punts de vista i opinions debatudes en el sí del Consell. Es podrien fer les actes deixant només constància del que es va aprovar i d'allò que els implicats volguessin que constés expressament en acta però la secretària creu que es perdrien parts interessants del debat de les que cal deixar constància.

Arcadi Vilert explica que l'escrit presentat respon a la reunió que va mantenir conjuntament amb l'Alcalde i amb aquest grup de ciutadans, on van expressar el que demanen en l'escrit: un segon dictàmen d'un tècnic especialista d'algun organisme públic.

Joan Bonamusa vol deixar constància que a la última reunió del Consell on es va debatre el tema ell no va poder assistir i que hi ha algun punt de l'acta que li sembla contradictori així com que creu que els autors dels projectes membres del Consell no haurien de participar en el debat.

Jaume Graupera diu que això pot decidir-ho el Consell i explica que ell també s'ha reunit amb els signants de l'escrit i que veu raonable la seva petició.

Agàpit Borràs diu que el projecte de can Sisternes està en bones mans, en mans d'un gran arquitecte, sensible al patrimoni.

Creu que hi ha una manca d'informació del Consell envers la ciutadania. Caldria que el Consell, o el seu president o el vicepresident, s'avancés als esdeveniments explicant alguns temes a la ciutadania tal com es fa en altres assumptes de la ciutat.

Caldria també explicar alguns exemples de reconstrucció d'edificis fetes amb encert com seria el cas de l'edifici de can Ximenes, així com denunciar altres casos que en són mals exemples com algunes obres de Caixa Laietana.

Creu imprescindible que l'arquitecte, sigui o no del Consell, participi fins al final en la discussió del projecte.

Josep Mª Puig explica que qui mou el projecte són els actuals propietaris de can Sisternes que d'entrada tenien la intenció inicial de restaurar l'edifici, però que degut al seu mal estat i mancances s'ha hagut de plantejar a l'Ajuntament l'opció de l'enderroc i reconstrucció. Si es trobés un altre camí per conservar aquest edifici ( grans subvencions, adquisició per part de l'ajuntament€) la propietat estaria oberta a parlar-ne.

Ramon Manent opina que segurament cap de les persones que han signat l'escrit han entrat a can Sisternes.

Enric Subiñà passa un escrit a Mariona Gallifa per a que consti en acta i es transcriu literalment:

"1.- Que la totalitat dels elements que es va considerar en aquest Consell que s'havien de conservar restin en el seu emplaçament actual, especialment la sala pintada.

2- Que els hipogeus, dels quals, s'adjunta planta i alçats perquè s'afegeixin en aquesta acta, siguin netejats, estudiats i es facin nous alçats i plantes amb tècniques modernes en la seva totalitat, i que les obres de les plantes subterrànies i de fonamentacions no els afectin en absolut. També que el seu accés resti lliure per poder ser estudiats per els investigadors que n'estiguin interessats. Tots aquests treballs aniran a càrrec dels promotors.

3. Cas que finalment s'acordi l'enderroc de l'edifici, aquest enderroc no afecti en cap cas la façana, que s'haurà de mantenir dreta a efectes d'integrar-la en la nova edificació.

4.- Atès que estem parlant de canvi de catalogació d'un BCIL, s'enviï tota la informació disponible a la Direcció general de patrimoni Cultural a fi de què emetin el seu corresponent informe"

Mariona Gallifa creu que si la reconstrucció és fidel i bona, no té per què suposar la descatalogació del bé.

Xavier Pous opina que el que justifica la decisió del Consell és que al capdavant del projecte hi hagi un arquitecte de la vàlua de Josep Mª Puig encara que això pugui generar males interpretacions. Creu que el Consell hauria d'explicar en detall quin és el projecte i l'actuació.

Mariona Gallifa troba a faltar en aquesta discusió i en d'altres que es tenen en el sí del Consell, l'existència d'un Pla Especial del Centre Històric que ens podria donar una altra visió de la importància, per la seva repercussió en el conjunt, de les diferents peces catalogades al centre antic de la ciutat.

Lluís Roca opina que es tracta d'un edifici catalogat, ben situat, que els propietaris no han sabut o pogut conservar i que només veu dues opcions: o l'adquireix l'administració i es dóna a la ciutat o es fa la proposta presentada. Deixar-lo tal com està no es una opció que garanteixi la pervivència del patrimoni.

Agàpit Borràs creu que una valoració estratègica cultural a nivell supramunicipal potser permetria conservar alguns elements i compensar-los amb altres, ja que està clar que la hisenda municipal no pot assumir el cost de l'adquisició de l'edifici però també les generacions futures ens ho podran tirar en cara.

Ramon Manent vol que quedi constància que el Consell ha debatut la proposta feta pels ciutadans i que valora possitivament la participació ciutadana i se'n fa ressò.

Finalment es procedeix a la votació en la que s'abstenen Josep Mª Puig i Arcadi Vilert, i s'acorda per majoria demanar un segon informe a la Direcció General de Patrimoni Cultural així com redactar una nota de premsa explicant el tema, signada pel Consell del Patrimoni i consensuada entre tots.

7.- Precs i preguntes

No n'hi ha.

El Sr. President aixeca la sessió a les 22,00 h, de la que com a secretària n'estenc la present acta.

Vist i plau

Del president del Consell

Arcadi Vilert i Soler

 

La Secretària del Consell p.d.

Mariona Gallifa i Rosanas