Decret

6431/2007 de 16 de juliol

Assumpte: Convocatòria i ordre del dia Ple municipal ordinari que tindrà lloc el dia 19 de juliol de 2007.

Òrgan: ALCALDIA

En ús de les atribucions que em confereix la legislació de Règim Local, es convoca els senyors/res regidors/res que componen l'Ajuntament en Ple, a la sessió ordinària que tindrà lloc el proper dijous 19 de juliol de 2007, a les 19 hores de la tarda, a la Sala de Plens de la Casa Consistorial, per deliberar els assumptes consignats en el següent

ORDRE DEL DIA

1 DESPATX OFICIAL

ALCALDIA

2 Proposta d'acord sobre forma de notificació de l'ordre del dia del Ple als regidors.

3 Canvi de representant de l'Ajuntament de Mataró en el Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

4 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per l'adhesió de l'Ajuntament de Mataró a la Declaració Institucional que amb motiu del 75è aniversari de la fam artificial a Ucraïna ha fet el Parlament de Catalunya.

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

5 Autoritzar a la Societat Municipal PUMSA a la concertació d'una operació de crèdit d'import màxim 1.248.000,00 € per finançar la construcció d'un edifici al C/ Herrera.

6 Desafectacio dels habitatges 1r D i 4t C, escala A, de l'edifici de mestres del carrer Madoz, 28-30.

-Servei d'Ingressos-

7 Aprovació preu públic del Patronat de Cultura, per curs de taller de gravat calcogràfic.

-Servei de Compres i Contractacions-

8 Ratificació decret d'Alcaldia núm., 4730/2007 de 25 de maig pel qual s'aprova el plec de clàusules econòmiques administratives i tècniques particulars que regirà la contractació de les obres incloses al projecte executiu del CEIP M. Mercè Marçal i EB al carrer Josep M. de Sagarra , mitjançant concurs i procediment obert. Import fixat com a màxim per a l'adjudicació del contracte: 7.073.185,35 €, IVA inclòs

9 Ratificació del decret d'Alcaldia núm. 5709/2007 de 27de juny pel qual s'aprova la liquidació del servei Mataró Bus per al període comprès entre l'1 de gener a 31 de desembre de 2006

10 Ratificació del decret d'Alcaldia núm. 5771/2007 de 27 de juny pel qual s'autoritza l'operació de préstec sol·licitada per CEMENTIRIS METROPOLITANS, CGC, sobre la concessió administrativa, del servei públic integral de cementiris municipals

-Servei de Recursos Humans-

11 Aprovació del pla de desenvolupament de carrera professional pel personal de l'Ajuntament de Mataró

12 Aprovació del text únic dels acords municipals vigents sobre determinació de les condicions de treball del personal funcionari i del text únic dels acords municipals vigents sobre determinació de les condicions de treball del personal laboral de l'Ajuntament de Mataró.

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Obres-

13 Acceptació de l'ajut atorgat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, dins de la quarta convocatòria PTO/44/2007 de 10 de gener de la Llei de millora de barris, destinat al finançament del Projecte d'intervenció integral de millora de l'àrea urbana de Rocafonda, Palau i Escorxador

-Servei d'Urbanisme-

14 Aprovació definitiva de l'estudi de detall de Dotació d'Habitatges Públics al carrer Núñez de Balboa (Clau Dhp).

15 Aprovació definitiva de l'estudi de detall de l'equipament de Tres Roques.

16 Aprovació definitiva de l'estudi de detall de la zona 6a2 del Sector Can Quirze (Escola Meritxell).

17 Aprovació provisional de la modificació del PGOM, àmbit Eix Herrera

CMI DE VIA PÚBLICA

18 Sanció de separació del servei d'un agent de la Policia Local de Mataró per la comissió de fets objecte de condemna penal per delicte dolós.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

19 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió per dedicar una Casa-Museu a Josep Puig i Cadafalch.

20 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal Candidatura d'Unitat Popular per un Mataró lliure de transgènics.

21 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal Candidatura d'Unitat Popular per la retirada de la bandera espanyola.

22 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya perquè s'atorgui el nom de Miguel Àngel Blanco Garrido a un carrer o plaça de la ciutat.

23 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya per crear una xarxa WIFI a la ciutat.

24 Proposta de Resolució que presenta el grup municipal de Convergència i Unió referent a l'aprovació definitiva del "Projecte d'execució del polisportiu al carrer Euskadi".

PRECS I PREGUNTES

25 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la seguretat viària i la retirada de vehicles per la grua municipal.

26 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el menjador escolar dels CEIPs Tomàs Viñas, Josep Manuel Peramàs i Josep Montserrat.

27 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre el funcionament de les pilones de regulació del trànsit.

28 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la seguretat viària als entorns de l'escola Anxaneta.

29 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la mort de sis soldats espanyols al Líban

30 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre les queixes dels veïns del Parc Central pel soroll que generen els concerts de la Cruïlla de Cultures.

31 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la petició d'una entrevista a l'Alcalde per part d'una ciutadana.

32 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre la instal·lació d'antenes de telefonia mòbil.

33 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió respecte la presència de rates a la ciutat.

34 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió respecte les escombraries que hi ha a l'Avinguda del Corregiment.

35 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la resolució del CAC per la campanya "Mataró millora, millora Mataró".

36 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre el número d'infants que s'han quedat sense plaça d'escola bressol.

37 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre els criteris que segueix el govern municipal per subvencionar els Casals d'Estiu.

38 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió sobre les afectacions d'alguns concerts al descans dels veïns.

39 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre la xerrada del PSC al Palau amb motiu de la Llei de Barris.

40 Prec que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l'arranjament i nova construcció de pistes d'Skate a la ciutat.

41 Pregunta que presenta el grup municipal Candidatura d'Unitat Popular sobre queixes dels veïns dels entorns del Parc Central per la celebració de festivals.

42 Pregunta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió respecte a la situació de la nau de Can Fàbregas i de Caralt.

43 Prec que presenta el grup municipal de Convergència i Unió en referència al patrocini de l'Ajuntament de Mataró a la Universitat Catalana d'Estiu.

44 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l'activitat realitzada per un prostíbul al c. Salvador Espriu.

45 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre l'increment de la seguretat als voltants del CEIP Anxaneta.

46 Pregunta que presenta el grup municipal del Partit Popular de Catalunya sobre les al·legacions presentades per l'Associació de veïns de La Llàntia al projecte de construcció del polisportiu del c. Euskadi.

ACTA NÚM. 11/2007 - SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT EN PLE QUE TINGUÉ LLOC EL DIA 19 DE JULIOL DE 2007.

=================================================================

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial de la Ciutat de Mataró, el dia dinou de juliol de dos mil set, essent les 19 hores de la tarda, es reuneix l'Ajuntament en Ple, sota la Presidència del Sr. JOAN ANTONI BARON ESPINAR, Alcalde-President,

Hi concorren els Senyors:

JOAN ANTONI BARON ESPINAR ALCALDE (PSC)

RAMON BASSAS SEGURA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ESTEVE TERRADES YUS TINENT D'ALCALDE (PSC)

ALÍCIA ROMERO LLANO TINENT D'ALCALDE (PSC)

MONTSERRAT LOPEZ FIGUEROA TINENT D'ALCALDE (PSC)

ORIOL BATISTA GÁZQUEZ TINENT D'ALCALDE (PSC)

FRANCESC MELERO COLLADO CONSELLER DELEGAT (PSC)

IVAN PERA ITXART CONSELLER DELEGAT (PSC)

CARME ESTEBAN SANCHEZ CONSELLERA DELEGADA (PSC)

ANA MARIA BARRERA SALCEDO CONSELLERA DELEGADA (PSC)

CARLOS FERNANDEZ BAEZ CONSELLER DELEGAT (PSC)

JOAN MORA BOSCH REGIDOR (CIU)

JOAQUIM FERNÁNDEZ I OLLER REGIDOR (CIU)

MARCEL MARTÍNEZ BRUGUERA REGIDOR (CIU)

CAROLINA SOLER SOTO REGIDORA (CIU)

ISABEL MARTINEZ CID REGIDORA (CIU)

FRANCESC MASRIERA ABELLA REGIDOR (CIU)

JOSEP VICENÇ GARCÍA I CAURÍN REGIDOR (CIU)

PAU MOJEDANO SINGLA REGIDOR (PP)

JOSÉ MANUEL LÓPEZ GONZÁLEZ REGIDOR (PP)

JUAN CARLOS FERRANDO CASASECA REGIDOR (PP)

ANTONI GUIRAO MOTIS TINENT D'ALCALDE (ICV-EUiA)

CONXITA CALVO LOMERO CONSELLERA DELEGADA (ICV-EUiA)

FRANCESC TEIXIDÓ I PONT TINENT D'ALCALDE (ERC)

SERGI PENEDES I PASTOR CONSELLER DELEGAT (ERC)

XAVIER SAFONT-TRIA I RAMON REGIDOR (CUP)

Assisteix com a Secretari General de la Corporació el Sr. MANUEL MONFORT PASTOR, que dóna fe de l'acte.

També hi assisteix l'Interventor de Fons Municipals, Sr. JOSEP CANAL CODINA.

No assisteix la Sra. M Luisa Corominas, regidora del grup municipal del Partit Popular de Catalunya.

Els reunits representen un quòrum d'assistència mínim suficient d'acord amb la llei per constituir vàlidament la sessió plenària.

L'Il.lm. Sr. President obre la sessió, passant-se seguidament a tractar els punts de l'ordre del dia.

1 - DESPATX OFICIAL

· El Sr. Monfort, Secretari General, comunica que s'ha rebut un escrit del gabinet del Ministeri de Defensa agraint les paraules de condol enviades per l'Alcalde de Mataró, en nom de l'Ajuntament, per la mort de sis soldats espanyols de la força de Nacions Unides el passat 24 de juny en un atemptat al Líban.

ALCALDIA

2 - PROPOSTA D'ACORD SOBRE FORMA DE NOTIFICACIÓ DE L'ORDRE DEL DIA DEL PLE ALS REGIDORS.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, comenta que se n'ha parlat amb els portaveus i han cregut oportú emplaçar el tema a una altra Junta de Portaveus. Per tant, es retira de l'ordre del dia.

3 - CANVI DE REPRESENTANT DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ EN EL CONSELL RECTOR DEL CONSORCI SANITARI DEL MARESME.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, presenta la proposta següent:

"El Ple extraordinari celebrat el dia 28 de juny de 2007 va establir el nou cartipàs municipal, dintre del qual és peça destacada la designació de representants municipals en entitats públiques o privades en les quals l'Ajuntament participa en els seus òrgans de govern.

En data 13 de juliol de 2007, el grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa comunica el canvi del seu representant en el Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme.

A la vista de l'exposat, i d'acord amb la proposta realitzada pel grup municipal d'ICV-EUiA, es proposa per aquesta Alcaldia a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents acords :

Primer.- Designar com a representant de l'Ajuntament de Mataró en el Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme al Sr. Jaume Graupera Vilanova, en substitució del Sr. Miquel Ponce.

Segon.- Comunicar el present acord al Consorci Sanitari del Maresme."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 19, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (3), i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: Cap

Abstencions: 7, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

DECLARACIONS INSTITUCIONALS

4 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER L'ADHESIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ A LA DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE AMB MOTIU DEL 75È ANIVERSARI DE LA FAM ARTIFICIAL A UCRAÏNA HA FET EL PARLAMENT DE CATALUNYA.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"El passat dia 13 de juny el Parlament de Catalunya va manifestar, amb una declaració institucional, el seu rebuig vers el genocidi perpetrat a Ucraïna durant el Govern totalitari d'Stalin entre els anys 1932 i 1933, conegut com a la Gran Fam Artificial. Així mateix, va fer una crida a continuar treballant per la pau i la convivència entre els pobles, i expressà el rebuig d'aquest crim vergonyós contra la població civil.

La declaració ret homenatge a "totes les víctimes de la gran plaga de fam que va patir la població d'Ucraïna entre els anys 1932 i 1933", que va afectar catorze milions de persones, entre morts i afectats. La cambra catalana ha denunciat "l'extermini físic de la població civil per a defensar els drets, les llibertats i els ideals i per a demostrar el rebuig a un govern totalitari".

L'Ajuntament de Mataró sempre ha estat sensible a les injustícies que afecten a la humanitat i s'ha mostrat solidari amb les seves víctimes. És per això que els sotasignants proposen al Ple l'adopció del següent,

ACORD:

L'Ajuntament de Mataró s'adhereix a la declaració institucional que amb motiu del 75è aniversari de la Fam Artificial a Ucraïna que ha fet el Parlament de Catalunya, el text de la qual acompanya aquesta proposta.

Declaració institucional en el 75è aniversari de la Fam Artificial a Ucraïna

El Parlament de Catalunya vol recordar totes les víctimes de la gran plaga de fam que va patir la població d'Ucraïna entre els anys 1932 i 1933 i retre'ls homenatge, i vol expressar el rebuig unànime de qualsevol genocidi o abús sobre els drets humans en el present i en el futur.

Aquest any 2007 es compleix el setanta-cinquè aniversari de la gran tragèdia nacional ucraïnesa, la Fam Artificial o Holodomor: catorze milions de persones, entre morts i afectats. Tot i el reconeixement internacional d'aquest fet, la ferida encara no està tancada; no es pot oblidar l'extermini físic de la població civil per defensar els drets, les llibertats i els ideals i per demostrar el rebuig a un govern totalitari.

Historiadors ucraïnesos certifiquen que la fam no va ser provocada per causes naturals ni socials, sinó per motius polítics. La finalitat principal de la fam artificial era el control totalitari de l'Estat sobre totes les classes de la població, per a ensorrar els fonaments tradicionals i culturals de la població ucraïnesa. Per la seva dimensió, i pels motius antiucraïnesos que la van causar, la Fam Artificial va resultar una arma de destrucció massiva del règim totalitari de Stalin contra els pagesos ucraïnesos lliures, la base social de la nació.

L'any 2003, amb motiu del setantè aniversari del genocidi perpetrat contra el poble ucraïnès, l'Assemblea de les Nacions Unides va reconèixer com a tragèdia nacional el període comprès entre els anys 1932 i 1933, el qual va ésser reconegut internacionalment des d'aleshores com la Fam Artificial.

El nostre país és especialment sensible a la recuperació de la memòria històrica, ja que també fou víctima dels anys de la dictadura franquista i de la seva repressió. Recordar és un deure moral, no només amb les persones que visqueren un episodi tan lamentable de la història d'Ucraïna, sinó amb el present i el futur de la humanitat, perquè no es repeteixin els errors i els horrors del passat. Un record que va dirigit, sobretot, a tots els que patiren, resistiren i moriren en la defensa de llur dret a la vida i a la dignitat humana, perquè el testimoni i la memòria d'aquestes persones han d'ésser coneguts per les generacions més joves.

El Parlament de Catalunya manifesta el rebuig del genocidi perpetrat a Ucraïna pel Govern totalitari de Stalin entre els anys 1932 i 1933 -conegut com la Gran Fam Artificial-, un totalitarisme que va portar a la mort més de deu milions de persones.

Així mateix, fa una crida a continuar treballant per la pau i la convivència entre els pobles, i expressa el rebuig d'aquest crim vergonyós contra la població civil comès durant el govern de Stalin.

Palau del Parlament, 13 de juny de 2007

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la proposta alternativa següent :

OBSERVACIONS I ESMENA A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PER L'ADHESIÓ DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ A LA DECLARACIÓ INSTITUCIONAL COMMEMORATIVA DELS 75 ANYS DE LA FAM ARTIFICIAL A UCRAÏNA

En primer lloc, el Grup Municipal de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) donem suport al contingut de la de la declaració institucional aprovada pel Parlament de Catalunya i a la qual es demana l'adhesió de l'Ajuntament de Mataró. Ara bé, voldríem fer una observació i, si la resta de grups municipals ho consideren oportú, afegir-hi una esmena.

Observació

En el cas d'Ucraïna, els fets històrics coneguts com la Fam Artificial són inapel·lables i remeten a una clara vulneració dels drets humans bàsics i, sobretot, posen de manifest que quan un poble n'esclavitza un altre, en realitat forja les seves pròpies cadenes. L'estalinisme, fou una perversió de l'ideal comunista, que a casa nostra també el vàrem patir durant la guerra de 1936-39 i durant la lluita antifranquista; sense dubte, la ingerència estalinista va provocar pors i conductes sectàries que impediren la necessària unitat antifeixista del poble català per enderrocar la Dictadura.

Esmena per incorporar o acompanyar al text de la Declaració institucional

"El genocidi i la vulneració dels drets humans patit pel poble ucraïnès, són un testimoni històric que no ens pot deixar indiferents i, alhora, ens ha de fer reflexionar davant la realitat actual, dominada per l'opulència i el malbaratament de recursos de la nostra societat de consum. No en va, l'imperialisme i el capitalisme neoliberal són la causa de bona part de les guerres, de la fam i les pandèmies que afecten a gran part de la Humanitat.

Per tot plegat, no fóra ètic condemnar segons quins genocidis del passat i ignorar que l'actual model de creixement desigual mata de fam un milió de persones cada mes al món, que cada cinc segons que passen mor de fam un infant; que les companyies transnacionals, amb l'ajut de molts governs democràtics, incrementen les seves taxes de benefici amb guerres aterridores (Ruanda, Afganistan, Iraq, etc.) o mitjançant la privatització de les patents de medicaments que podrien estalviar patiments a prop d'una tercera part de la població de l'Àfrica Sub-sahariana infectada pel VIH."

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, mostra el suport socialista a la declaració institucional de CiU íntegrament, però no recolza l'esmena presentada per la CUP €no pel seu contingut sinó per respectar íntegrament la declaració feta pel Parlament de Catalunya.

El senyor Antoni Guirao, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, anuncia el seu suport a la declaració de CiU però amb cert desànim, perquè rere aquesta resolució n'haurien de venir moltes altres, històriques, actuals, llunyanes o locals... Esperem que així sigui i que cap causa o ideologia faci patir les persones de forma indiscriminada en nom seu, ni les faci morir de manera aleatòria. Tampoc no voldríem que la condemna de la barbàrie s'utilitzi per justificar cap mena de posició ideològica.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comunica el vot favorable a la proposta de CiU i es posiciona contrari a l'esmena de la CUP perquè no en comparteixen l'esperit. No només el capitalisme no ha estat el culpable de les tragèdies mencionades pel Sr. Safont-Tria sinó que ha estat justament dins d'un règim capitalista liberal com els pobles han pogut evolucionar. És només des de la hipocresia de certes posicions, des de la comoditat europea, que es dóna suport a dictadures del Tercer Món que són les culpables €i no perquè actuïn sota el paraigües del capitalisme liberal€ de les misèries esmentades.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, desdobla aquest punt en dues votacions :

1) Proposta que presenta el grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Vots en contra: 23, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (3).

Abstencions: 2, corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.

2) Proposta que presenta el grup municipal de Convergència i Unió

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

CMI DE SERVEIS CENTRALS I PLANIFICACIÓ

-Servei de Gestió Econòmica-

5 - AUTORITZAR A LA SOCIETAT MUNICIPAL PUMSA A LA CONCERTACIÓ D'UNA OPERACIÓ DE CRÈDIT D'IMPORT MÀXIM 1.248.000,00 € PER FINANÇAR LA CONSTRUCCIÓ D'UN EDIFICI AL C/ HERRERA.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Vista la sol·licitud presentada per la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA, per la qual demana al Ple de l'Ajuntament, autorització per a la concertació d'una operació de crèdit d'import màxim de 1.248.000,00 euros davant l'entitat financera Banc Santander Central Hispano, per finançar la construcció d'un equipament al carrer Herrera, futura seu de la Colla Castellera Capgrossos de Mataró.

Vist l'informe emès pel Servei de Gestió Econòmica i d'Intervenció

Per tot el que s'ha exposat la sotasignat proposa al Ple que adopti la resolució següent:

1. Autoritzar a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró SA perquè concerti una operació de préstec d'import màxim de 1.248.000,00 euros davant l'entitat financera Banc Santander Central Hispano, per finançar la construcció d'un equipament al carrer Herrera futura seu de la Colla Castellera Capgrossos de Mataró i amb les condicions financeres següents:

2. Comunicar el present acord a la Societat Municipal Promocions Urbanístiques de Mataró."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

6 - DESAFECTACIO DELS HABITATGES 1R D I 4T C, ESCALA A, DE L'EDIFICI DE MESTRES DEL CARRER MADOZ, 28-30.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"L'Ajuntament és propietari de l'edifici situat al carrer Madoz, 28-30, de Mataró, el qual es composa de 38 habitatges, edifici tradicionalment destinat a vivendes de mestres.

Els habitatges 1r D i 4t C, de l'escala A, actualment qualificats de béns de domini públic afectes al servei públic, van quedar buits, en haver tornat la possessió els mestres que els ocupaven.

La situació actual de desocupació dels referits habitatges, juntament amb la necessitat municipal d'assignar-los nous usos més afins a les actuals necessitats econòmiques i socials municipals, ha portat a considerar l'oportunitat d'alterar la seva qualificació, per tal que passin a gaudir de la qualificació jurídica de béns patrimonials, que és adient amb els usos i destins previstos com a habitatges.

L'Ajuntament ha obtingut prèviament autorització del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, per procedir a la seva desafectació.

Resulta competent per a aprovar l'alteració de la qualificació jurídica dels béns municipals el Ple de l'Ajuntament, tal com disposa l'article 52.2.l) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb majoria absoluta segons disposa l'article 114.3.m) del mateix cos legal.

Per tot l'anterior, proposo al Ple municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents ACORDS:

PRIMER.- Desafectar inicialment els habitatges 1r D, i 4t C, de l'escala A, de l'immoble municipal situat al carrer Madoz, 28-30, d'aquesta ciutat, fins ara qualificats de béns de domini públic afectes a usos escolars, per tal que passin a gaudir de la qualificació jurídica de béns patrimonials.

SEGON.- Sotmetre l'expedient de desafectació a informació pública per un termini de vint dies, mitjançant la inserció del corresponent anunci al tauler d'anuncis de l'Ajuntament i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, per tal que les persones interessades puguin comparèixer en l'expedient i formular les al·legacions i reclamacions que estimin oportunes. De no formular-se al·legacions ni reclamacions durant el tràmit d'informació pública, la desafectació que aquí s'acorda inicialment s'entendrà aprovada definitivament, i es disposarà l'anotació de les corresponents modificacions en l'inventari de béns municipal."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

-Servei d'Ingressos-

7 - APROVACIÓ PREU PÚBLIC DEL PATRONAT DE CULTURA, PER CURS DE TALLER DE GRAVAT CALCOGRÀFIC.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"El Patronat Municipal de Cultura va organitzar durant els anys 90 el Curs del Taller de Gravat, posteriorment aquest curs s'ha portat a terme des l'IME dins el conjunt de cursos destinats a adults. A partir el proper octubre 2007 s'ha previst que torni a ser organitzat des del PMC, essent necessari establir el preu públic a satisfer pels alumnes.

Vist el que disposa el RDL 2/2004 de 5 març pel que s'aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals en els articles 41 a 47 en relació al procediment per a l'establiment de preus públics.

Vist l'informe econòmic dels costos de l'activitat, del que es desprèn que no es cobreix el cost, i d'acord amb l'art. 47 del RDL 2/2004, d'acord amb el qual correspon al Ple de la Corporació l'establiment d'aquest Preu públic, i d'acord amb l'art. 10.a dels Estatuts del PMC, en virtut de les facultats que m'han estat conferides per Decret d'Alcaldia de 11 de maig de 2004, proposo a la Junta Executiva del Patronat l'adopció del següent

ACORD

Primer.- Proposar al Ple de l'Ajuntament l'establiment del Preu públic pel curs de gravat calcogràfic amb el següent import :

Curs de gravat calcogràfic (60 hores) 260 €/ quadrimestre

Segon.- Elevar aquest acord al Ple de l'Ajuntament."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 23, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida, Alternativa (2) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 3, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

-Servei de Compres i Contractacions-

8 - RATIFICACIÓ DECRET D'ALCALDIA NÚM., 4730/2007 DE 25 DE MAIG PEL QUAL S'APROVA EL PLEC DE CLÀUSULES ECONÒMIQUES ADMINISTRATIVES I TÈCNIQUES PARTICULARS QUE REGIRÀ LA CONTRACTACIÓ DE LES OBRES INCLOSES AL PROJECTE EXECUTIU DEL CEIP M. MERCÈ MARÇAL I EB AL CARRER JOSEP M. DE SAGARRA , MITJANÇANT CONCURS I PROCEDIMENT OBERT. IMPORT FIXAT COM A MÀXIM PER A L'ADJUDICACIÓ DEL CONTRACTE: 7.073.185,35 €, IVA INCLÒS

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Per Decret 4730/2007, de 25 de maig de l'Il·lm. Alcalde de l'Ajuntament de Mataró es va acordar iniciar l'expedient de contractació de les obres del projecte del CEIP M. Mercè Marçal i EB al carrer Josep M. de Segarra així com l'aprovació del plec de clàusules, i es disposava en el mateix Decret que havia de ser ratificat per l'Excm. Ajuntament en Ple.

En conseqüència, la presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa a l'Excm. Ajuntament en Ple l'adopció del següent ACORD:

Únic.- Ratificar el Decret 4730/2007, de 25 de maig, de l'Il·lm. Alcalde de l'Ajuntament de Mataró, el contingut del qual és el següent:

Vista la sol·licitud efectuada pel cap del Servei d'Obres d'aquest Ajuntament, de data 12 d'abril de 2007, relativa a la tramitació de l'expedient de contractació de les obres incloses al projecte executiu del CEIP M. Mercè Marçal i EB al carrer Josep M. de Sagarra, per un import fixat com a màxim per a l'adjudicació del contracte de fins a 7.073.185,35 euros, IVA inclòs.

Vist l'informe emès pel secretari general de data 11/05/2007, sobre l'adequació dels plecs de clàusules administratives i tècniques particulars que han de regir el contracte a la normativa legal vigent en matèria de contractació pública i als plecs generals d'obres aprovats per aquesta Corporació.

Atès que hi ha crèdit adequat i suficient a càrrec de les partides núm. 40220/42216I/62200 i 40220/42251I/62200 del pressupost municipal aprovat per a l'anualitat del 2007 per atendre les despeses que la present contractació meriti durant dita anualitat, i es preveu consignar crèdit a les esmentades partides al pressuposts municipals que s'aprovin per als exercicis pressupostaris del 2008 i 2009, als mateixos efectes abans esmentats.

Atès el previst als arts. 67, 69, 78, 120 i concordants del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s'aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques.

Vist el calendari d'òrgans de govern, i la necessitat d'iniciar els tràmits de licitació de les esmentades obres el més aviat possible, per tal de complir amb el calendari d'execució previst en el Conveni de Cooperació entre el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Mataró per a la realització de les obres de la nova construcció del CEIP de 2 línies Figuera Major de Mataró.

En ús de les facultats que m'atorga la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, RDL 781/1986 de 18 d'abril, que aprovà el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya,

RESOLC:

Primer. Iniciar l'expedient de contractació de les obres del projecte del CEIP M. Mercè Marçal i EB al carrer Josep M. de Sagarra, atesa la utilitat pública de les obres segons consta al projecte i d'acord amb el previst a l'art. 67 del RDL 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques, amb un pressupost fixat com a màxim per a l'adjudicació del contracte de fins a 7.073.185,35 euros, IVA inclòs.

Segon. Aprovar el plec de condicions econòmiques administratives i tècniques particulars que regiran la contractació de les obres incloses projecte executiu del CEIP M. Mercè Marçal i EB al carrer Josep M. de Sagarra, mitjançant concurs i procediment obert.

Tercer.- Autoritzar l'import de fina 7.073.185,35 euros, IVA inclòs, a càrrec de les partides núm. 40220/42216I/62200 i 40220/42251I/62200, d'acord amb els següents imports i anualitats:

Any 2007

- partida 40220/42251I/62200: 2.500.000,00 €, IVA inclòs (doc. A núm. 16608)

Any 2008

- partida 40220/42251I/62200: 1.500.000,00 €, IVA inclòs (doc. AFUT núm. 17895)

- partida 40220/42216I/62200: 1.000.000,00 €, IVA inclòs (doc. AFUT núm. 16636)

Any 2009

- partida 40220/42251I/62200: 1.379.561,74 €, IVA inclòs (doc. AFUT núm. 17896)

- partida 40220/42216I/62200: 693.623,61 €, IVA inclòs (doc. AFUT núm. 16640)

Quart. Convocar licitació, amb la forma de concurs i procediment obert, per a l'adjudicació del contracte a què fa referència l'apartat primer de la part resolutiva d'aquest acord, i obrir als efectes termini de cinquanta-dos dies, a comptar des de la data de la remissió de l'anunci del contracte a l'Oficina de Publicacions Oficials de les Comunitats Europees, per a la presentació de proposicions pels interessats.

Cinquè. D'acord amb el previst a l'art. 69.4 del RDL 2/2000, de 16 de juny, es condicionen els efectes del present acord a l'existència de crèdit adequat i suficient en les partides núm. 40220/42216I/62200 i 40220/42251I/62200 del pressupost municipal que s'aprovi per als exercicis pressupostaris 2008 i 2009.

Sisè. Sotmetre l'adjudicació del present contracte a la condició suspensiva d'aprovació definitiva del projecte executiu del CEIP M. Mercè Marçal i EB al carrer Josep M. de Sagarra, al que correspon donar el corresponent tràmit d'informació pública previst a l'art. 235.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i al previst als mateixos efectes a l'art. 37 del decret 1798/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis de les entitats locals.

Setè. Ratificar el present decret en la propera sessió del Ple Municipal."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

9 - RATIFICACIÓ DEL DECRET D'ALCALDIA NÚM. 5709/2007 DE 27DE JUNY PEL QUAL S'APROVA LA LIQUIDACIÓ DEL SERVEI MATARÓ BUS PER AL PERÍODE COMPRÈS ENTRE L'1 DE GENER A 31 DE DESEMBRE DE 2006

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Mobilitat, presenta la proposta següent:

"Per Decret 5709/2007, de 27 de juny de l'Il·lm. Alcalde de l'Ajuntament de Mataró es va acordar aprovar la liquidació del Mataró Bus pel 2006, i es disposava en el mateix Decret que havia de ser ratificat per l'Excm. Ajuntament en Ple.

En conseqüència, la presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa a l'Excm. Ajuntament en Ple l'adopció del següent ACORD:

Únic.- Ratificar el Decret 5709/2007, de 27 de juny, de l'Il·lm. Alcalde de l'Ajuntament de Mataró, el contingut del qual és el següent:

Vist el contingut de l'expedient relatiu al servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada, l'empresa gestora del qual és CTSA-Mataró BUS, així com els plecs tècnics que regeixen la contractació, aprovats pel Ple d'aquesta Corporació amb data de 18 de setembre de 1997.

Atesos la documentació presentada per l'empresa gestora del servei, relativa a la liquidació definitiva de la subvenció del transport urbà de Mataró corresponent a l'exercici 2006, juntament amb l'informe de Revisió sobre el Compte d'explotació Analítica de l'exercici anual acabada el 31 de desembre de 2006, realitzat per la Societat "Ernst & Young".

Vistos els informes efectuats per l'enginyer del Servei de Mobilitat, amb el vist i plau del cap de l'expressat servei, de data 25 de juny de 2007, relatius a la liquidació de l'exercici 2006.

Atès el previst a la clàusules núm. 35 i 37 del plec de condicions administratives, tècniques i econòmiques que regeix la prestació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada.

Atès que a la partida núm. 20100/513110/47000 del pressupost municipal aprovat per a la present anualitat de 2007, existeix crèdit adequat i suficient per atendre la despesa meritada per la liquidació de l'exercici 2006 per la prestació del servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró.

Vist el calendari d'òrgans de govern, i la necessitat d'aprovar la present liquidació el més aviat possible, per tal de poder presentar la justificació de la subvenció al transport col·lectiu urbà del Ministeri d'Economia i Hisenda.

En ús de les facultats que m'atorga la Llei 7/1985 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, RDL 781/1986 de 18 d'abril, que aprovà el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya,

RESOLC:

Primer.- Aprovar la nova estructura de costos, d'acord amb el que estableix la clàusula 37 del plec de condicions administratives, tècniques i econòmiques que regeix servei públic de transport urbà col·lectiu de viatgers a la ciutat de Mataró, mitjançant gestió interessada, amb el resultat dels següents pesos:

· a= 0'6576

· b= 0'1360

· c= 0'0617

· d= 0,1447

· a+b+c+d=1

Preu per quilòmetre resultant a l'any de referència 98: 2'33574 €/Km.

A partir dels factors d'actualització següents:

H2006= 6.034,334

CV2006= 164,747

IPC2006= 1,32368

Preu per quilòmetre actualitzat a l'any 2006: 3'50328 €/Km.

Segon.- Aprovar la liquidació del servei Mataró Bus per al període comprès entre l'1 de gener a 31 de desembre de 2006, ambdós inclosos, pels següents imports:

Subvenció: 1.935.392,09 €

Abonat a compte: 1.705.276,56 €

Pendent d'abonar: 230.115,53 €

Tercer.- En conseqüència, autoritzar, disposar i reconèixer, a favor de CTSA-Mataró BUS, la quantitat de 230.115,53 €, en concepte de liquidació del període comprès entre l'1 de gener a 31 de desembre de 2006, ambdós inclosos, amb càrrec a la partida 20100/513110/47000 del pressupost municipal aprovat per al present exercici 2007 (op. ADORC núm. 200700030030).

Quart.- Autoritzar l'anotació comptable inversa a càrrec de la mateixa partida del pressupost aprovat per la present anualitat per import de 56.713,80 (op. RC/ núm. 200700029669)

Cinquè. Ratificar el present decret pel Ple municipal."

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, manifesta el desacord de la CUP perquè s'entén que el transport públic ha de ser gestionat per una empresa pública en benefici de l'interès general. En votaran en contra com a forma de protesta.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 25, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida, Alternativa (2) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (3).

Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

Abstencions: Cap.

10 - RATIFICACIÓ DEL DECRET D'ALCALDIA NÚM. 5771/2007 DE 27 DE JUNY PEL QUAL S'AUTORITZA L'OPERACIÓ DE PRÉSTEC SOL·LICITADA PER CEMENTIRIS METROPOLITANS, CGC, SOBRE LA CONCESSIÓ ADMINISTRATIVA, DEL SERVEI PÚBLIC INTEGRAL DE CEMENTIRIS MUNICIPALS

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Per Decret 5771/2007, de 27 de juny de l'Il·lm. Alcalde de l'Ajuntament de Mataró es va acordar autoritzar l'operació de préstec sol·licitada per Cementiris Metropolitans, CGC, sobre la concessió administrativa del servei públic integral de cementiris municipals, i es disposava en el mateix Decret que havia de ser ratificat per l'Excm. Ajuntament en Ple

En conseqüència, la presidenta de la Comissió Informativa de Serveis Centrals proposa a l'Excm. Ajuntament en Ple l'adopció del següent ACORD:

Únic.- Ratificar el Decret 5771/2007, de 27 de juny, de l'Il·lm. Alcalde de l'Ajuntament de Mataró, el contingut del qual és el següent:

Relació de fets

1. En data 1 de juny de 2006, el Ple de l'Ajuntament va acordar adjudicar a les empreses "Gestió Integral de Cementiris de Nomber, SL", "Cabré Junqueras, SA" i "Cons-te Concesiones Administrativas, SL" (posteriorment constituïdes en la societat CEMENTIRIS METROPOLITANS, CGC) el concurs per a la contractació de la de concessió administrativa, del servei públic integral de cementiris municipals, amb subjecció a les estipulacions contingudes en els plecs de clàusules jurídic-administratives, econòmiques i d'explotació que han servit de base al concurs, així com les condicions ofertes en la seva proposició.

2. El legal representant de CEMENTIRIS METROPOLITANS, CGC ha sol·licitat a l'Ajuntament de Mataró autorització per gravar els seus drets concessionals mitjançant una operació de préstec amb garantia hipotecària per un import de 2.000.000,00 €, amb un termini d'amortització de capital de 240 mesos.

S'aporta minuta notarial de l'operació així com oferta vinculant de préstec hipotecari efectuat per la Caixa d'Estalvis Laietana.

3. Consta informe de data 20/06/2007 de l'assessora jurídica del Servei de Compres i Contractacions, amb el vist i plau del Secretari General de la Corporació i de l'Interventor de Fons.

Fonaments de dret

L'art. 235.d del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, estableix com una de les obligacions de l'adjudicatari d'un contracte de gestió de serveis públics la de no alienar béns que hagin de revertir a l'ens local, si s'escau, ni gravar-los, llevat d'autorització expressa d'aquell.

Atès el calendari de reunió dels òrgans de govern municipals així com la conveniència d'autoritzar l'operació de préstec l'abans possible, a fi de procurar a l'entitat concessionària liquidesa per fer front a les seves obligacions econòmiques.

En ús de les facultats que m'atorga la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, RD Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, que aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya,

RESOLC:

1. Autoritzar l'operació de préstec sol·licitada per CEMENTIRIS METROPOLITANS, CGC, sobre la concessió administrativa, del servei públic integral de cementiris municipals.

2. Comunicar a l'adjudicatària l'obligació de presentar anualment a l'Ajuntament justificació del compliment de les seves obligacions de paga ment de les anualitats dels préstecs.

3. Ratificar el contingut del present acord a la propera sessió que celebri el Ple Municipal."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 25, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida, Alternativa (2) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (3).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

-Servei de Recursos Humans-

11 - APROVACIÓ DEL PLA DE DESENVOLUPAMENT DE CARRERA PROFESSIONAL PEL PERSONAL DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"FETS

El dia 14 de maig de 2007, va tenir lloc a la seu de l'Ajuntament de Mataró, una reunió de la mesa negociadora en la que van participar els representants de les seccions sindicals i del comitè d'empresa de l'Ajuntament de Mataró, i els representants de la Corporació.

L'objecte de la reunió va ser l'aprovació d'un acord per a la creació d'un Pla de desenvolupament professional pel personal de l'Ajuntament de Mataró. Dins d'aquest pla es preveu la implementació d'un pla de desenvolupament per agents i caporals de la Policia Local, concretament, un model de pla de carrera horitzontal d'accés al grup professional C per agents i caporals de la Policia local. La signatura de l'esmentat acord es va formalitzar a les dependències municipals el passat dia 16 de maig de 2007.

FONAMENTS DE DRET

L'article 37 apartat d) de la Ley 7/2007 de 12 de abril, del Estatuto Básico del Empleado Público, estableix la possibilitat que les administracions públiques i les organitzacions sindicals amb capacitació a cada organització, puguin arribar a acords i pactes per la determinació de les normes que fixin els criteris i mecanismes generals en matèria d'avaluació del desenvolupament professional.

Es per tot això que proposo al ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció dels següents ACORDS:

Primer:- Aprovar el pla de desenvolupament de carrera professional pel personal de l'Ajuntament de Mataró amb el document que s'adjunta com annex I.

Segon.- Notificar la present resolució a la Junta de Personal."

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, expressa l'abstenció de la seva formació perquè entenen que és un pla que s'aplica de forma discriminada i no al conjunt dels treballadors. El dia que s'hi contemplin tots els treballadors de la casa, en votaran a favor.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 25, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida, Alternativa (2) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (3).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

12 - APROVACIÓ DEL TEXT ÚNIC DELS ACORDS MUNICIPALS VIGENTS SOBRE DETERMINACIÓ DE LES CONDICIONS DE TREBALL DEL PERSONAL FUNCIONARI I DEL TEXT ÚNIC DELS ACORDS MUNICIPALS VIGENTS SOBRE DETERMINACIÓ DE LES CONDICIONS DE TREBALL DEL PERSONAL LABORAL DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ.

La senyora Montserrat López, consellera delegada de Serveis Centrals, presenta la proposta següent:

"Per acord de Ple de data 21 de desembre de 2000 es va aprovar l'Acord sobre condicions de treball de personal funcionari i el Conveni col·lectiu del personal laboral de l'Ajuntament de Mataró per al període 2000-2003.

El dia 3 de febrer de 2005, el Ple de la Corporació va aprovar la pròrroga per període comprés entre el dia 1 de gener de 2004 i el 31 de desembre de 2007, del vigent Acord sobre determinació de les condicions de treball de personal funcionari i del vigent Conveni col·lectiu del personal laboral.

Durant la vigència d'aquests dos instruments reguladors de les condicions de treball, s'han provat nous acords per part del Ple, que no estaven incorporats a aquests texts.

Com a conseqüència de l'entrada en vigor de la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les Administracions Públiques de Catalunya, els representants sindicals i els representants municipals han hagut de revisar l'àmbit corresponent a aquesta matèria, i més concretament , els articles relatius a Permisos i excedències de l'Acord de condicions de treball de personal funcionari i el Conveni col·lectiu del personal laboral, per tal d'adaptar-los a la normativa autonòmica.

Per tot l'anterior exposat, els representants dels empleats públics i els representants de la Corporació municipal, han cregut convenient incorporar en un text únic els acords municipals vigents sobre determinació de les condicions de treball del personal funcionari i del personal laboral de l'Ajuntament de Mataró corresponent al període 2004-2007 i l'adaptació de l'articulat corresponent a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral d'aquests instruments.

Aquests acords entre la representació sindical i la representació municipal es van formalitzar amb la seva signatura el dia 16 de maig de 2007.

Es per tot això que proposo al ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Aprovar el text únic dels acords municipals vigents sobre determinació de les condicions de treball del personal funcionari i el text únic dels acords municipals vigents sobre determinació de les condicions de treball del personal laboral de l'Ajuntament de Mataró corresponent al període 2004-2007, els quals figuren annexes en aquest expedient.

Segon.- Notificar la present resolució a la Junta de personal i al Comitè d'empresa de l'Ajuntament de Mataró. "

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

CMI DE SERVEIS TERRITORIALS

-Servei d'Obres-

13 - ACCEPTACIÓ DE L'AJUT ATORGAT PEL DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, DINS DE LA QUARTA CONVOCATÒRIA PTO/44/2007 DE 10 DE GENER DE LA LLEI DE MILLORA DE BARRIS, DESTINAT AL FINANÇAMENT DEL PROJECTE D'INTERVENCIÓ INTEGRAL DE MILLORA DE L'ÀREA URBANA DE ROCAFONDA, PALAU I ESCORXADOR

El senyor Antoni Guirao, conseller delegat de Medi Ambient i Sostenibilitat, presenta la proposta següent :

"El Ple de l'Ajuntament de data 12 d'abril de 2007 aprova el Projecte d'intervenció integral de millora de l'àrea urbana de Rocafonda, Palau i Escorxador, amb un pressupost total de 20.000.000,00 € i presentar-lo davant la Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques, dins de la convocatòria PTO/44/2007, de 10 de gener, relativa a l'atorgament dels ajuts que estableix la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, sol·licitant un ajut de 10.000.000,00 €, import que representa el 50% del conjunt d'actuacions descrites en l'esmentat projecte a desenvolupar en les anualitats 2007-2008-2009-2010 i 2011.

En data 27 de juny de 2007 la Generalitat de Catalunya ha fet pública la resolució d'adjudicació dels ajuts de la quarta convocatòria de la Llei de Barris, la qual atorga a aquest municipi un ajut de 6.910.000,00 € per un projecte de 13.820.000 € que inclou 22 actuacions desglossades en un document de planificació econòmica per a la seva execució.

Ateses les condicions establertes en les bases de la convocatòria i en altres disposicions reguladores de les subvencions, previstes en concret en el capítol IX, del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, per fer efectiu el pagament dels ajusts atorgats.

El conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, proposa al Ple de l'Ajuntament, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.- Acceptar l'ajut de 6.910.000,00 € atorgat per Resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, segons va fer públic en data 27 de juny de 2007, de la convocatòria PTO/44/20075 de 10 de gener, d'atorgament dels ajuts que estableixen la Llei 2/2004 de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial i el Decret 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa l'esmentada Llei, destinat a finançar el Projecte d'intervenció integral de Rocafonda, Palau i Escorxador.

Segon.- Reelaborar el programa d'actuació i el pla econòmic financer inicial per tal d'adaptar-lo a les prescripcions de la resolució de concessió de l'esmentada subvenció, segons l'annex adjunt, facilitat per la pròpia Generalitat de Catalunya i comunicar que l'organisme que desenvoluparà les 22 actuacions incloses en el projecte serà l'Ajuntament de Mataró i que no serà necessària l'assistència tècnica de l'Administració de la Generalitat.

Tercer .- Notificar els anteriors acords, mitjançant certificat, al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, als seus efectes, i preparar la documentació que sigui necessària per a la formalització del corresponent Conveni.

Quart:- Comunicar igualment aquests acords a les Àrees de Presidència, de Via Pública, de Serveis Personals, de Serveis Territorials, de Serveis Centrals, d'Innovació i Promoció de Ciutat, i al Servei de Gestió Econòmica."

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el vot afirmatiu de la formació a l'acceptació de l'ajut en qüestió. Tot i així, la CUP no s'explica que gairebé un mes després de l'anunci de la concessió d'aquest ajut, les entitats locals encara desconeguin quins dels projectes continguts en el projecte inicial no han estat considerats o retallats. Tampoc s'entén que dels 10 milions d'euros demanats a la Generalitat només se n'hagin concedit 6,9.

La CUP insta el Govern municipal a aconseguir i donar a conèixer oficialment i públicament el projecte finalment aprovat. A més, aquest grup considera que hagués calgut l'organització d'un acte institucional potent arran de la concessió de l'ajut, amb la crida i participació dels veïns i veïnes i les entitats del territori a fi de fer pinya i generar esperança. Un acte partidista al voltant d'un cafè no és ben bé el mateix.

Val la pena recordar també el compromís assolit al ple municipal aprovat per unanimitat de presentar els barris de Rocafonda, Palau i Escorxador a la Llei de Barris i de portar a la pràctica totes les actuacions contingudes en el projecte inicial. Davant dels retalls dels ajuts atorgats, caldrà reajustar previsions de despesa i ritmes d'aplicació del projecte. En aquest sentit, emplacen el Govern municipal a proposar i donar coneixement d'aquest reajustament comptant amb la participació i el consens de les entitats veïnals del territori.

Sovint es qualifica la Llei de Barris com una "maragallada" amb final feliç. No és gens casual que el Sr. Maragall, quan encara era candidat a la Presidència de la Generalitat, anunciés des de Rocafonda i El Palau la necessitat d'aquesta llei per evitar la degradació d'aquests barris. El Sr. Maragall es convertí en Molt Honorable i la llei s'aprovà però Rocafonda i El Palau encara han hagut d'esperar 4 anys des de la promulgació de la llei; massa anys com per invertir les tendències. Avui són barris aquests amb un 50% de nova ciutadania i una gran mobilitat d'habitants temporals que dificulten la consolidació d'un teixit humà i social per no parlar d'integració, cohesió o convivència.

Un exemple recent és les escoles Germanes Bertomeu, al cor del barri de Rocafonda, on el 74% dels matriculats de P3 procedeixen d'altres cultures, i dels quals el 50% no tenen contacte amb la llengua catalana, sense que la comissió de matriculació ni altres instàncies municipals o autonòmiques n'hagin fet res, malgrat els esforços integradors de la comunitat educativa. Així avancem cap a la societat integradora que tots diem defensar?

Amb l'acceptació dels ajuts atorgats més l'aportació d'una quantitat semblant per part d'aquest Ajuntament no n'hi haurà prou per canviar o transformar positivament aquests barris. Cal una actuació més decidida per part de l'Ajuntament de cara a aquestes zones per evitar desequilibris: ens hi va la cohesió social de la ciutat i aquesta no té preu. Quan es perd o desapareix, es poden generar conflictes de molt difícil solució, per no esmentar els recursos i mesures necessàries per recuperar-la.

Treballar per una ciutat socialment cohesionada i equilibrada equival a dirigir tots els esforços i instruments envers aquest objectiu; utilitzar els ajuts de la Llei de Barris, entre d'altres; aplicar polítiques d'urbanisme, habitatge, configuració i del territori a través de PUMSA i en clau social, lluny de l'afany recaptador o especulador.

Per tot plegat i tal com s'ha expressat a l'inici de la intervenció, la CUP dóna el seu vot afirmatiu a l'acceptació dels ajuts amb les consideracions fetes.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, comença celebrant l'ajut perquè ell mateix ha viscut deu anys al barri de Rocafonda i l'actuació era molt necessària. Un ajut com aquest, de gairebé 7 milions d'euros, sumats als també 7 que posarà l'Ajuntament, es notarà en el barri de ben segur. Si cada vegada que el Govern fa una actuació propagandística en un moment determinat €com s'ha volgut venir a dir en aquests moments€ aporta una inversió d'aquest estil, benvinguda sigui.

El Sr. Mora pregunta què se'n farà de les actuacions que no han quedat recollides perquè no han arribat els ajuts corresponents. És a dir, si s'ha previst un calendari d'actuació per cobrir-les.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, opina que avui ens hem de felicitar per la consecució d'aquest ajut de la Generalitat, però sense menystenir la feina que s'ha estat fent al barri fins ara.

Des de fa bastants anys s'ha treballat intensament en la millora dels barris de Rocafonda, El Palau i també de l'Escorxador, especialment en la millora de les seves condicions urbanístiques.

El primer estudi arrenca ja dels anys 96-97, d'on van sortir alguns dels projectes realitzats posteriorment: l'aparcament de la pl. Rocafonda, la urbanització de la pl. Rocafonda, la reurbanització de Picasso, la de Santiago Rusiñol, el nou Centre Cívic, la construcció del nou CAP a la rda. Pintor Estrany, la urbanització de la rda. Pintor Estrany, el soterrament de les línies subterrànies, la construcció de la rotonda del final de la cruïlla de la crta. de Mata, l'actuació al parc del Palau, l'actuació de Pla Integral sobre l'enllumenat, l'asfaltat de voreres al Palau, el Centre de Recursos de la Dona també a Rocafonda, la reurbanització dels talussos dels cementiris, la reurbanització de l'av. Amèrica, la rehabilitació dels antics habitatges de Federico Mayo, entre d'altres.

Pel que fa als nous projectes, val la pena esmentar la reurbanització de l'av. del Perú, el projecte de la nova Biblioteca de l'Escorxador, el nou local dels Castellers, etc., a més dels programes socials, els plans d'entorn, el Centre de Joves del c/ Picasso, entre d'altres.

En conjunt han estat actuacions importants, algunes d'elles finançades amb l'ajut europeu de 6 milions d'euros rebut aleshores, i ara cal continuar treballant per evitar la segregació social i territorial de qualsevol punt de la ciutat. Felicitem-nos per aquests ajuts i pel balanç positiu dels projectes endegats i futurs... avui és el que toca.

D'altra banda, ens emplacem a dues coses:

En primer lloc, en el si del Consell Territorial explicar exactament la concreció de l'ajut rebut i establir un calendari de treball que estableixi com atendrem aquelles coses que, probablement per raons pressupostàries de la Generalitat de Catalunya, no han estat incloses a la Llei de Barris i que ens vam comprometre en el seu moment a tirar endavant. Ambdues coses les farem abans que tingui lloc la firma protocolària amb la Generalitat d'acceptació dels ajuts.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

-Servei d'Urbanisme-

14 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL DE DOTACIÓ D'HABITATGES PÚBLICS AL CARRER NÚÑEZ DE BALBOA (CLAU DHP).

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"La Junta de Govern Local en sessió de 2 d'abril de 2007 va aprovar inicialment l'Estudi de Detall de la parcel.la situada al c/Núñez de Balboa 12, on es preveu implantar un projecte de conjunt destinat a habitatge de règim protegit, un equipament en planta baixa i aparcament soterrani. L'estudi detall ha estat presentat per la Societat municipal PUMSA i redactat per l'arquitecte Joaquim Tarrés.

L'objectiu d'aquest Estudi de Detall és la definició de les condicions d'edificació d'aquest conjunt edificatori, concretant la volumetria de la implantació, justificant l'edificabilitat els accessos i aparcament previstos, l'adequació del tractament de façanes i la coberta respecte l'entorn, d'acord amb el que s'estableix al document que regula la implantació de les Dotacions d'Habitatge Públic.

El document s'ha redactat en compliment de la modificació puntual del Pla General d'ordenació "Dotacions d'habitatge públic: Colom, Teià, Carlemany, València, Núñez de Balboa, Fortuny, Riera Figuera major i J. M. de Segarra" , plenament executiu per haver estat publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de l'1 de juny de 2007 (DOGC núm. 4896).

Durant el període d'informació pública no s'ha presentat cap al·legació.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposa la Disposició Transitòria Novena del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, segons la qual és d'aplicació l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat , i per tant, el Text Refós Urbanístic Català €D.L.1/90 de 12/7-, i en virtut del Decret de 16 de juny de 2007 de delegació de competències de l'Alcalde a altres òrgans municipals, PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament l'Estudi de Detall de la parcel·la situada al c/Núñez de Balboa 12, on es preveu implantar un projecte de conjunt destinat a habitatge de règim protegit, un equipament en planta baixa i aparcament soterrani, presentat per PUMSA i redactat per l'arquitecte Joaquim Tarrés.

Segon.-

Publicar l'acord en el Butlletí Oficial de la Província juntament amb les corresponents Normes Urbanístiques de l'Estudi de Detall.

Tercer.-

Notificar els precedents acords a tots els que consten com interessats a l'expedient

Quart.-

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d'assabentament."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 25, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida, Alternativa (2) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (3).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

15 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL DE L'EQUIPAMENT DE TRES ROQUES.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"L'objecte de la Proposta és l'aprovació definitiva de l'Estudi de Detall per a la construcció d'un Equipament al carrer Tres Roques, situat a la cruïlla amb la Plaça Canigó, al barri de Cerdanyola, redactat pel servei tècnic del Servei d'Urbanisme. L'equipament s'edificarà sobre un solar de propietat municipal de 513,73 m² i pel qual es tramita des del Servei d'Obres simultàniament el projecte d'edificació, amb un ús de centre social i formatiu.

Es tracta d'un equipament comunitari de petita grandària (parcel·la inferior a 1000 m²) i amb una escala de barri, perquè te la vocació de cobrir les demandes més properes del ciutadà.

L'objecte de l'Estudi de Detall de Tres Roques és el previst a l'art. 279.2 de les Normes Urbanístiques del Pla General vigent que requereix la redacció d'aquest instrument urbanístic de la següent forma: "en els casos en que els usos i l'edificabilitat estiguin definits es redactarà un Estudi de Detall que justifiqui l'edificabilitat, defineixi la volumetria de la implantació, els accessos i aparcaments previstos, l'adequació del tractament de façanes, la coberta respecte de l'entorn i el tractament dels espais lliures d'edificació que seran enjardinats"

L'aprovació inicial de l'Estudi de Detall que tractem va ser acordada per la Junta de Govern en sessió de data 19 de març de 2007. Durant el període d'informació pública no s'ha presentat cap al·legació.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposa la Disposició Transitòria Novena del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, segons la qual és d'aplicació l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat , i per tant, el Text Refós Urbanístic Català €D.L.1/90 de 12/7-, i en virtut del Decret de 16 de juny de 2007 de delegació de competències de l'Alcalde a altres òrgans municipals, PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament l'Estudi de Detall d'un nou Equipament al carrer Tres Roques redactat pel servei tècnic del Servei d'Urbanisme, en compliment del que disposa l'art. 279.2 de les Normes Urbanístiques del Pla General vigent.

Segon.-

Publicar l'acord en el Butlletí Oficial de la Província juntament amb les corresponents Normes Urbanístiques de l'Estudi de Detall.

Tercer.-

Notificar els precedents acords a tots els que consten com interessats a l'expedient i comunicar-los al Servei Municipal d'Obres.

Quart.-

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d'assabentament."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 25, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida, Alternativa (2) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (3).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

16 - APROVACIÓ DEFINITIVA DE L'ESTUDI DE DETALL DE LA ZONA 6A2 DEL SECTOR CAN QUIRZE (ESCOLA MERITXELL).

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"L'objecte de la Proposta és l'aprovació definitiva de l'Estudi de Detall presentat per La Fundació Meritxell i redactat per l'arquitecte Llorenç Campdepadrós Cebrià, relatiu a la parcel·la situada al C/ Moianès 17, on es preveu implantar un edifici destinat a un ús educatiu com a ampliació del centre existent situat al nord de la citada parcel·la.

L'objectiu d'aquest Estudi de Detall és la definició del volum, l'edificabilitat, la composició i materials, rasants i alineacions.

L'aprovació inicial de l'Estudi de Detall que tractem va ser acordada per la Junta de Govern en sessió de 30 d'abril de 2007, amb una única prescripció, concretament, que l'annex del projecte arquitectònic s'havia d'excloure de la documentació de l'estudi de detall.

Segons consta a l'expedient aquesta prescripció s'ha complert, així com també s'ha aportat el suport informàtic corresponent.

Durant el període d'informació pública s'ha presentat un escrit d'al·legacions, per José Maria Zapater Dolz. A l'escrit s' exposa el següent: que la legislació urbanística vigent no preveu els Estudis de Detall; que en l'Estudi de Detall no consta el canvi d'ús de la finca, cosa que genera un increment en el trànsit de vehicles a la zona. El canvi d'ús també afectaria a les quotes d'urbanització establertes i sobre les quals existeix un contenciós. I, sol·licita: que consti de forma annexa a l'estudi de detall el canvi d'ús de la finca per tal de reconsiderar les quotes d'urbanització en vistes al litigi que hi ha pendent pel que respecta a aquestes quotes; que es realitzi un estudi o informe ambiental per garantir la idoneïtat dels accessos a la urbanització (es pot entendre que s'està referint a un estudi de mobilitat); que cal que el planejament estigui publicat íntegrament en el DOGC.

El servei tècnic del Servei d'Urbanisme ha donat resposta a les al·legacions en el sentit que cal desestimar-les pels motius següents:

Primer:

La legislació urbanística vigent és el Text Refós de la Llei d'urbanisme -D.L. 1/2005, de 26 de juliol (TRLU). La Disposició Transitòria Novena del TRLU manté la possibilitat de tramitar la figura de l'estudi de detall en els supòsits que així vinguin obligats pel planejament no adaptat a aquesta llei. Aquest és el cas del Pla General d'Ordenació de Mataró (aprovat definitivament el 6 d'abril de 1997), que va ser redactat abans de l'aprovació del TRLU i preveu la redacció d'estudis de Detall.

Segon:

L'Estudi de Detall s'ha redactat d'acord amb les prescripcions de l'art. 319bis del Text Refós de les Normes Urbanístiques del Pla General de Mataró. En l'esmentat article s'indica que l'Estudi de Detall haurà de definir el volum i edificabilitat existent, volum i edificabilitat final, composició i materials, rasant i alineacions i qualsevol altre element addicional que garanteixi una bona imatge arquitectònica. En cap cas, doncs, no és objecte d'aquest estudi de detall l'assignació de l'ús.

Tercer:

No obstant, consta dins la memòria de l'Estudi de detall amb caràcter informatiu que l'ús previst per a l'edificació a implantar és l'ampliació del centre docent existent. Cal indicar que l'ús educatiu que es preveu està definit com a compatible per a la zona 6a2 d'acord amb l'art. 319bis del Text Refós de les Normes Urbanístiques del Pla General de Mataró. És per això que en cap cas es varien les condicions d'ús admeses ja en el planejament general. En qualsevol cas, no és objecte d'un estudi de detall la definició de quotes d'urbanització.

Quart:

En quant a la necessitat de realitzar un estudi de mobilitat generada, cal indicar que els supòsits en els quals és obligatòria la seva realització venen regulats pel decret 344/2006 de 19 de setembre. Pel que fa al planejament derivat €com és el cas-, aquest decret indica que seran obligatoris quan tinguin per objectiu la implantació de nous usos o activitats. Ja hem indicat que no és objecte d'aquest estudi de detall la definició d'un nou ús i, per tant, no és obligat realitzar l'estudi de mobilitat generada.

Cinquè:

Pel que fa a la publicació del planejament al DOGC, cal indicar que amb data 28 de juny de 2006 va ser publicat el Text refós de les Normes Urbanístiques del Pla general d'Ordenació

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic precedent i el que disposa la Disposició Transitòria Novena del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, segons la qual és d'aplicació l'anterior legislació respecte els estudis de detall obligats pel planejament no adaptat , i per tant, el Text Refós Urbanístic Català €D.L.1/90 de 12/7-, i en virtut del Decret de 16 de juny de 2007 de delegació de competències de l'Alcalde a altres òrgans municipals, PROPOSO al Ple Municipal, si s'escau, l'adopció dels següents

ACORDS:

Primer.-

Aprovar definitivament l'Estudi de Detall presentat per La Fundació Meritxell i redactat per l'arquitecte Llorenç Campdepadrós Cebrià, relatiu a la parcel·la situada al C/ Moianès 17, on es preveu implantar un edifici destinat a un ús educatiu com a ampliació del centre existent situat al nord de la citada parcel·la.

Segon.-

Desestimar les al·legacions presentades per José Maria Zapater Dolz pels motius que consten en la part expositiva de la present Resolució.

Tercer.-

Publicar l'acord en el Butlletí Oficial de la Província juntament amb les corresponents Normes Urbanístiques de l'Estudi de Detall.

Quart.-

Notificar els precedents acords a tots els que consten com interessats a l'expedient i comunicar-los ala serveis municipals de Llicencies d'Obres i Llicencies d'activitats.

Cinquè:

Trametre còpia del document tècnic i fotocòpia de l'expedient administratiu a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, pel tràmit d'assabentament."

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 25, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida, Alternativa (2) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (3).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

17 - APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PGOM, ÀMBIT EIX HERRERA

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, presenta la proposta següent :

"Per acord plenari de 12 d'abril de 2007 es va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996 relativa a l'àmbit d'ordenació Eix Herrera juntament amb el Conveni de col·laboració urbanística aprovat amb els treballs preparatoris.

Durant el període d'informació pública s'han presentat set escrits d'al·legacions, corresponents a propietaris i arrendataris de l'àmbit afectat, concretament les següents persones: Maria Dolors Alegre Daniel, "Nomes-Punt, S.L." (representant: Christian López Alegre), "Fincas Lavado-Rivera, S.L." (representant: Antonio Lavado Castilla i Matilde Rivera Labrador), Olga Cruixent Revilla, Concepció Pujol Estrany i tres persones més, "G.F. Torres, SL" (representant: Josep Sans March) i Enrique Julià Roca.

Aquestes al·legacions queden contestades en l'informe que consta com annex al document.

En conjunt, els conceptes bàsics de les al·legacions presentades insisteixen, a l'igual que en la fase dels treballs preparatoris, en la preocupació per la viabilitat econòmica del pla i la situació de les activitats productives de l'àmbit afectades per la nova ordenació. En aquest sentit, s'han estimat en part les al·legacions, adoptant-se els següents criteris que recull el document:

§ D'acord al que determina l'article 66.3 del nou Reglament es descompta del nou sostre d'habitatge previst, el sostre residencial existent (716m2) que ens consta en el cadastre a efectes de computar el 20% de habitatge protegit i 10% d'habitatge concertat. Aquesta petita variació, que millora la viabilitat econòmica, no altera substancialment la producció d'habitatge protegit i concertat que únicament s'ha reduït un 2%. Inicialment es preveien 212 habitatges lliures, 69 protegits i 32 concertats, i segons aquest ajust quedaran 215 lliures, 67 protegits i 31 concertats.

§ En quan a les despeses de la urbanització perimetral s'ha reduit la superficie en gairabé 1200m2 el que representa una reducció del 23% dels costos per aquest concepte.

§ Per facilitar la reubicació de les activitats afectades, als criteris de gestió i pla d'etapes es preveu, en la mida possible, que la cessió dels sols per a l'equipament escolar, i per tant d'extinció de les activitats existents, s'efectuï un cop construïda la nova illa 2, que es la que disposa del major sostre terciari - industrial compatible, i que es a on majoritàriament es materialitzarà la cessió de l'aprofitament municipal.

§ En quant a la nova parcel·lació s'han determinat unes parcel·les mínimes per cada subzona, que es podrien subdividir ajustades a les unitats edificatòries que resultin del desenvolupament de les Unitats Mínimes de Projecte establertes per cada illa

Pel que fa als informes sol·licitats amb l'aprovació inicial d'aquesta modificació puntual del planejament general, una vegada transcorregut el termini per a la seva emissió, s'ha rebut únicament el de l'autoritat territorial en matèria de mobilitat, Autoritat del Transport

Metropolità (ATM), que ha informat favorablement amb una sèrie de recomanacions que s'han introduït en l'estudi de mobilitat generada.

Així doncs, en relació al contingut del document s'han efectuat una sèrie de canvis no substancials, consistents en incorporar els conceptes estimats de les al·legacions presentades abans descrits i altres encaminats a millorar i clarificar el document en tot allò que es detalla, de forma resumida, en el propi document a l'apartat de la seva Memòria.

A l'expedient consta l'informe de l'arquitecte del servei municipal de Desenvolupament Urbà, favorable a la tramitació del document per a la seva aprovació provisional.

Per tot el que s'acaba d'exposar, vist l'informe jurídic i atès el que disposen els articles 83 i 94 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el text Refós de la Llei d'Urbanisme, l'art. 87,7 del Reglament Orgànic Municipal i art. 21 i 22 de la Llei de Bases de Règim Local, modificada per la Llei 11/1990 de 21/4 pel que fa a la competència de l'òrgan municipal que ha d'aprovar aquest document, PROPOSO al Ple Municipal, l'adopció, si s'escau, dels següents

A C O R D S :

PRIMER:

Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Municipal 1996, relativa a l'àmbit d'ordenació Eix Herrera, presentada per PUMSA i redactada pels arquitectes Manuel Ruisánchez arquitectes SL i Ademà Canela Comella arquitectes associats SA, que inclou el Conveni de col·laboració urbanística que s'ha tramitat conjuntament.

SEGON:

Resoldre les al·legacions presentades en el període d'informació pública en el sentit que consta a la part expositiva de la present Resolució i informe annex al document de modificació del Pla General.

TERCER:

Notificar els precedents acords a tots aquells interessats que en resultin de l'expedient, i a les persones que han presentat al·legacions, notificar-los conjuntament amb la còpia de la part annexa al document que de forma específica dóna resposta als escrits d'al·legacions.

QUART:

Trametre a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació definitiva: tres exemplars del document tècnic, fotocòpia de l'expedient administratiu i un document tècnic en suport informàtic."

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, expressa el suport de la seva formació al desenvolupament de la ciutat de Mataró però en contra d'aquest continu de modificacions puntuals del Pla General d'Urbanisme de l'any 96, vigent a Mataró. Avui es presenta la modificació puntual de l'àmbit Eix Herrera, d'una zona industrial a un sostre que atorga un 77% a l'habitatge i un 23% a l'ús terciari.

La CUP està a favor del desenvolupament urbanístic de Mataró però no amb els paràmetres que ha anat fent servir l'Ajuntament en els darrers anys. Els agradaria poder trobar camins de diàleg amb el nou consistori per reconduir el procés urbanístic de la ciutat. Amb motiu de la Llei d'Urbanisme 2002, l'Ajuntament va redactar el PAUM 2002 que no es va aprovar però que sí va servir com a guió per a les actuacions municipals; tal com palesen les paraules de l'anterior regidor d'Urbanisme arran de la proposta de requalificació del solar al costat de l'empresa Abanderado al barri de Cirera: "Aquesta operació urbanística ja constava al document del PAUM". Aquest PAUM proposava un creixement demogràfic important i assenyalava la formació d'un parc litoral dins l'àmbit de les Cinc Sènies; fet que va provocar una reacció de la ciutadania i del sector agrícola que, al seu torn, va aconseguir aturar el tràmit d'aprovació del document. Al cap d'uns anys, l'Ajuntament va redactar el PAUM 2004 reiterant les pautes del document anterior i que es converteix en el guió de totes les modificacions que incideixen en la urbanització de la ciutat basant-se en la requalificació de les zones industrials del Mataró de finals del s. XIX i principis del s. XX.

La transformació de les antigues zones industrials del Pla General del 96, ateses les noves tendències en el procés de canvi de la indústria tradicional en usos terciaris compatibles amb l'habitatge, demana un debat més ampli que no s'ha produït i que ha deixat al marge la ciutadania. Les eines de treball no poden ser, per tant, dos programes d'actuació urbanística municipal que no han estat o bé ni aprovat o bé ni debatut per la ciutadania de Mataró.

Per aquest camí s'estan modificant les propostes del Pla General del 96, a banda de produir-se una densificació de la ciutat per la progressiva substitució de les cases de cós i per la transformació de les antigues naus industrials en habitatges. Si el Pla General del 96 preveia per al 2006 un llindar de 109.116 habitants, el PAUM 2004 diu: "Mataró, amb la dinàmica actual i les actuacions proposades camina cap a configurar-se com una ciutat madura amb una població a l'entorn dels 140.000 habitants".

Per tant, la CUP pensa que Mataró ja és una ciutat madura i que, en tot cas, allò immadur és voler créixer d'aquesta manera. S'està produint un procés de densificació i d'augment demogràfic amb un pla general ja esgotat i abocant la ciutat a passar de 100.000 a 150.000 habitants en 10 o 15 anys i de la mà d'una nova estratègia urbana no aprovada per ningú. El ritme de creixement pot ser accelerat i el PAUM 2004 ho diu: "Per tal de fer una aproximació a l'horitzó temporal d'aquest creixement es pot calcular que, de mantenir-se un ritme de creixement entorn al 2% anual es podria assolir aquesta xifra d'habitants en un termini no superior a 10 anys".

Si a data d'avui, la ciutat ja té una població de 120.000 habitants, es pot deduir que seguint aquests processos ja esmentats de transformació urbana, d'aquí a pocs anys s'assolirà la xifra de "ciutat madura" de 150.000 habitants, havent densificat en excés la ciutat construïda i havent hipotecat per al futur altres opcions més raonables. I les xifres augmenten tal com apunten les dades de creixement dels sectors del Rengle, la rda. Barceló, Iveco-Pegaso, la Cooperativa Agrària, Can Cabot i Barba i Cafè de Mar, que ja han augmentat en 467 habitatges, més d'allò previst segons el PAUM 2004.

Preocupa, doncs, aquest creixement consistent a omplir els sectors industrials tradicionals; fóra millor un desenvolupament en clau supramunicipal. Preocupa que l'Ajuntament no internalitzi dins l'espai de la ciutat els seus espais lliures i es voldran externalitzar algun dia a les Cinc Sènies. La ciutat creix tant que els seus equipaments ja no hi caben i al final resultarà que serà culpa dels pagesos si la ciutat no pot tenir els seus equipaments. La transició clara entre ciutat i l'entorn rural és i ha de continuar sent la riera de Sant Simó i no la hipotètica frontissa del parc de Llevant que proposava el PAUM 2002 que es pot esborrar amb tipex.

Cada dia que passa s'entén més la paralització del Pla Especial de les Cinc Sènies. No hi ha voluntat política de tirar-lo endavant perquè l'Ajuntament hi vol posar el parc de Llevant. Subtilment s'està modificant el marc i el model urbanístic de Mataró en detriment del sòl agrícola de les Cinc Sènies i dels espais socials de la ciutat. És tan necessari arribar als 150.000 habitants? Quin sentit té créixer tant si el Mataró real ja té 150.000 habitants?

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença recordant que és el seu grup el primer que ha dit, i en reiterades ocasions, que cal revisar el Pla General perquè aquest està esgotat. No tant pel creixement en si de la ciutat sinó pel fet que d'aquesta manera s'està hipotecant el futur d'aquesta. Estem creixent sense model i sense debat ampli, més enllà del que es produeix en el si del Govern municipal.

El sector que estem tractant en aquest punt és un sector estratègicament important on hi havia una activitat econòmica que s'ha d'anar traslladant fora de la zona, tal com preveu el Pla General €un altre debat és si aquesta activitat realment es traslladarà a un altre àmbit o malauradament acabarà desapareixent. Des del PP s'insisteix en què no es donarà suport, com ja ve fent en els darrers plens, a cap proposta que suposi una modificació puntual urbanística sinó hi ha una voluntat clara de revisar el Pla General que defineixi un nou model de ciutat.

D'altra banda, calen actuacions importants a la banda de llevant de la ciutat per una qüestió d'equilibri. Durant molts anys i els propers també, s'han fet i es faran actuacions molt importants a la banda de ponent en molts aspectes per a la ciutat, en regeneració de teixit, reformes urbanístiques, accessos, equipaments potents i la pròpia connexió amb el centre de la ciutat. Però només en una banda.

Tot plegat indica que estem caient en el mateix error que quan han anat definint a pedaços la façana litoral de la ciutat: la falta de visió global, la política de les modificacions puntuals, dels petits pedaços, que obeeixen a interessos puntuals o a necessitat d'habitatge.

El PP va ja dir que aquest projecte tenia aspectes positius però dóna la impressió que tornem a estar davant d'una gestió "de la circumstància" €en paraules del Sr. Rovira€ i no estratègica. Una vegada més allò que es vol fer en aquest sector és un urbanisme molt fàcil però no és l'urbanisme estratègic que Mataró necessita. El PP s'hi abstindrà.

El senyor Ramon Bassas, davant de les dues intervencions anteriors que coincideixen a demanar la revisió del Pla General, explica que no hi ha una voluntat del Govern municipal de modificar el Pla General perquè aquesta proposta que es porta avui al ple s'ajusta als objectius i límits del Pla General vigent, tal com totes les altres modificacions puntuals que han estat aprovades també per la Comissió d'Urbanisme pel mateix motiu. El que es fa ara és aprofitar una oportunitat d'acord amb aquest model.

El Sr. Safont-Tria ha parlat de moltes coses interessants però que no són objecte del que s'està parlant avui. S'ha dit que el Govern no va poder aprovar el PAUM quan tothom sap que va canviar la Llei d'Urbanisme justament perquè es pogués fer més habitatge protegit i, per tant, no feia falta. En canvi, aquesta proposta segueix la lògica de regeneració de teixits urbans que no volem obsolets: volem més escoles, més equipaments, més habitatge protegit, activitat econòmica, relligar els barris de la ciutat que encara no ho estan. Tot això ho volem fer en el teixit urbà perquè no pot ser que algunes activitats en transformació que estan reconvertint-se generin aquests teixits urbans; no podem esperar no sé quina revisió per actuar perquè podem i volem actuar-hi.

Val a dir que aquesta transformació de l'activitat econòmica és un fet evident. De fet, Mataró té més ocupats i més empreses que mai; no estem parlant d'un període de crisi sinó d'un període de reconversió que necessita un altre tipus d'indústries que conviu amb sectors més tradicionals.

Pel que fa al discurs del Sr. Mojedano, aquest ha pres un to apocalíptic que no es correspon amb la realitat. Avui s'han presentat les dades de població que confirmen que hi ha una tendència a la baixa respecte al creixement dels últims anys, i allò que s'està fent ara és evitar problemes futurs d'on ubiquem els nostres joves, d'on ubiquem les nostres activitats punteres, on posem les escoles i les zones verdes internalitzades dins la ciutat.

El senyor Xavier Safont-Tria en referència al que ha comentat el Sr. Bassas sobre que no estaven definits els objectius polítics dir que des de la CUP es tenen molt clars: aturar el creixement urbanístic, preservar l'espai agrari forestal i créixer en qualitat de vida.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 22, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida, Alternativa (2) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2) i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular .

Abstencions: 3, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

CMI DE VIA PÚBLICA

18 - SANCIÓ DE SEPARACIÓ DEL SERVEI D'UN AGENT DE LA POLICIA LOCAL DE MATARÓ PER LA COMISSIÓ DE FETS OBJECTE DE CONDEMNA PENAL PER DELICTE DOLÓS.

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Policia Local i Protecció Civil, presenta la proposta següent :

"Antecedents de fet

I. Arran del contingut d'un escrit presentat pel Sr. Ramóm Bohils Algarate davant el Registre de Recursos Humans de l'Ajuntament de Mataró en data 21 de febrer de 2006, en el que sol€licitava una suspensió temporal de serveis per motiu d'una resolució penal, en data 9 de juny de 2006, per resolució d'Alcaldia núm. 5336/2006, s'incoà expedient disciplinari sancionador a l'agent de la Policia Local de Mataró, el Sr. Ramón Bohils Algarate, nomenant- se instructor i secretari respectivament a l'Inspector Sots Cap de la Policia Local de Mataró, Sr. Mateo Sánchez Reyes, i al Cap del Servei Jurídic Administratiu de Via Pública, Sr. Luis Miguel Clemente Marín, amb motiu d'una sol€licitud de suspensió temporal de serveis, presentada davant aquesta Corporació el 21 de febrer de 2006, pel mateix Sr. Bohils amb motiu d'una resolució judicial d'àmbit penal.

De la resolució d'incoació expedient disciplinari sancionador, com de les diligències que es dictaren amb posterioritat, com de la resolució d'Alcaldia núm. 6876/2006, de 19 de juliol, en relació a concessió a l'instructor d'una pròrroga per a l'elaboració del plec de càrrec, fou degudament notificat l'interessat, segons les prescripcions de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Pocedimiento Administrativo Común.

II. Esbrinat el centre d'empresonament de l'interessat, i autoritzada l'entrada al centre, en data 18/09/2006, sent les 11:40 hores, amb desplaçament de l'instructor i el secretari del Centre penitenciari de Quatre Camins, es procedí a la realització del tràmit d'audiència a l'interessat, actuació de la qual s'aixecà la corresponent acta i en la qual es fa constar que l'interessat no volgué manifestar res.

III. En data 27/09/2006 l'instructor del procediment formulà el corresponent plec de càrrecs contra l'agent de la Policia Local, Sr. Ramóm Bohils Algarate, el qual es dona per reproduït i del qual fou també notificat en legal forma en data 09/10/2006.

IV. Contra aquest Plec de càrrecs la Sra. Elisabeth Bohils Algarate va formular al€legacions en data 20/10/2006. No ostentant la Sra. Elisabeth Bohils Algarate la representació del Sr. R. Bohils, se la va requerir en data 20/11/2006 per que acredités la representació, incorporant-se a l'expedient, en data 28/11/2006, escrit rebut per burofax en el que el Sr. Ramón Bohils designava a la Sra. Elisabeth Bohils per a realitzar "todo tipo de trámite administrativo" (d'aquest fax no s'ha recepcionat per registre cap original).

No constatant-se per l'instructor fefaentment l'atorgament de la representació del Sr. Ramón Bohils Algarate envers la seva germana, la Sra. Elisabeth Bohils Algarate, es va dictar providència en data 13/12/2006 en la que es va resoldre, en benefici de la seguretat jurídica, reenviar al Sr. Bohils l'escrit de rebut d'al€legacions formulat per la seva germana en el seu nom i el plec de càrrecs en el seu dia ja notificat, a fi que, en coneixement d'ambdós, pogués ratificar-lo o bé esmenar-lo. D'aqueixa providència i de la resta de documentació que l'acompanyava es va procedir a realitzar la preceptiva notificació el 27/12/2006, atorgant-li d'aquesta manera un nou termini amb la finalitat abans expressada.

V. Davant aquesta nova notificació, es va rebre nou escrit d'al€legacions en data 16/11/2006, novament signat per la Sra. Elisabeth Bohils que reiterava el contingut de l'antic escrit d'al€legacions al primer Plec remès.

Aquestes foren acceptades a tràmit i valorades en la corresponent proposta de resolució, que l'instructor formulà en data 5 de març de 2007 i en la que constava la separació del servei.

La referida proposta de resolució fou degudament notificada en data 16 de març de 2007, tal i com resta acreditat a través de l'ofici, de data 28 de març de 2007, que amb documentació adjunta, remeté a aquesta Corporació el director del Centre Penitenciari Quatre Camins.

VI. En data 22 de març de 2007, el Sr. Bohils presentà en nom propi, pels seus propis medis i mitjançant burofax escrit d'al€legacions a la proposta de resolució, a la vista de les quals i amb caràcter previ a la resolució per l'òrgan competent es va donar trasllat d'aquestes als serveis jurídics de Via Pública per a l'elaboració d'informe jurídic valoratiu i de proposta tècnica de resolució.

VII. En data 25 de maig de 2007, es formulà el corresponent informe jurídic, les consideracions del qual es comparteixen i es donen per reproduiïdes.

Fonaments de dret

I. Fets que es declaren provats:

Analitzats a consciència els fets que com a provat relata la proposta de resolució i fruït de la valoració de les al€legacions:

Es declara provat que en data 8 de setembre de 2004 el Sr. Ramón Bohils Algarate fou condemnat en apel€lació, per la sentència ferma núm. 781, dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona, Secció Setena, que es dona per reproduïda i mitjançant la qual es revocava parcialment la sentència núm. 294/2003 del Jutjat Penal 1 de Granollers, de data 27 de novembre de 2003, en el sentit de confirmar el pronunciament penal d'aqueixa sentència pels delites comesos, però modificant el pronunciament en quant a les penes, de forma que la persona de Ramón Bohils Algarate se'l va condemnar com a:

1. Autor responsable d'un delicte de lesions psíquiques dels art. 147.1 i 148.3 del Codi Penal amb la concurrència de l'agravant de parentiu, a la pena de tres anys i sis mesos de presó amb l'accessòria d'inhabilitació especial pel dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna.

2. Autor responsable d'un delicte de mals tractaments habituals en l'àmbit domèstic de l'art. 153 del Codi Penal en la redacció que li va donar la L.O. 14/1999 sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a les penes de sis mesos de presó amb l'accessòria d'inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de condemna.

Les conductes constitutives dels delictes per les quals se'l condemna es constaten en els fets declarats provats a l'esmentada sentència núm. 294/2003 del Jutjat Penal 1 de Granollers, de data 26 de novembre de 2003.

El tenor literal dels fets i el relat de la sentència, als efectes de respectar la privacitat de les dades de les persones afectades davant la publicitat pròpia de les resolucions del Ple, s'han de donar per reproduïts, doncs en definitiva es van posar en coneixement de l'interessat a la proposta de resolució notificada personalment, i formen part de la sentència per la que se'l va condemnar de la que es plenament coneixedor.

II. Tipificació.

Sense voler-nos avançar a l'estudi de les al€legacions, que en la present resolució s'elabora en el fonament de dret IV, epígraf segon, s'ha de dir que resta indubtable l'aplicació de la Ley Orgànica 2/1986, de 13 de marzo, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, per quant el propi reglament del personal al servei de les entitats local, aprovat per Decret 214/1990, de 30 de juliol, expressament ho recull en l'art. 3.1:

"Els membres de les policies locals i els vigilants són funcionaris de carrera dels ajuntaments respectius i es regiran per la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat; perla legislació específica que estableixi la Generalitat de Catalunya; pels reglaments específics i altres normes dictades pels ajuntaments i per la legislació vigent de règim local i de la funció pública de Catalunya.

Per tant i a tenor de la Ley Orgànica 2/1986, de 13 de marzo, de Fuezas y Cuerpos de Seguridad aquests fets es tipifiquen com una falta molt greu prevista a l'art. 27.3 b), en relació amb l'art 52.de la Ley Orgànica 2/1986, de 13 de marzo, de Fuezas y Cuerpos de Seguridad, per resultar ser conductes constitutives de delictes dolosos.

III. Responsable.

D'aquests fets, i de la falta que constitueixen en resulta responsable el Sr. Ramón Bohils Algarate

IV. Estudi de les al€legacions de l'interessat.

Atès el contingut de l'informe de data 25 de maig emès pel Servei Jurídic Administratiu de Via Pública, en relació a les al€legacions a la proposta de resolució manifestades pel Sr. Bohils, s'ha d'entendre que:

Primer.- Respecte el procediment.

Des d'un punt de vista processal, la normativa que li és d'aplicació al present cas és la que estableixen els articles 54 i següents de la Llei 16/1990, de 10 de juliol, de les policies locals, respecte el procediment disciplinari d'aquest cos, en relació amb el Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del personal a servei de les entitats locals. El Capítol 7 d'aquest últim, on es regula el règim disciplinari dels funcionaris de les administracions locals i en concret en el seu art. 237, disposa que aquest règim disciplinari es regeix "pel que estableix aquest Reglament, per la normativa de la Generalitat, per la normativa de l'Administració de l'Estat i per les ordenances de cada entitat local".

En sentit contrari al que apunta l'interessat s'ha de dir que , de l'anàlisi de les actuacions dutes a terme en l' esmentat procediment, es pot evidenciar que hi ha hagut una acurada observança de tots els requisits exigits pel reglament i per la normativa abans esmentada. Tal com s'ha explicat en els antecedents de fet, a l'extremadament cautelosa instrucció seguida i a les actuacions de l'expedient, consta que €en prevenció de qualsevol mínima indefensió a l'interessat- se'l va notificar en dues ocasions el plec de càrrecs, on s'identificava de forma indubtable, clara i extensa, els fets que se li imputaven, la tipificació, les conseqüències previstes, amb el reconeixement per dues ocasions de la possibilitat de fer al€legacions, com així va fer l'interessat; al€legacions que en un primer moment es van formular per la seva germana, i de les que es van donar trasllat al Sr. Bohils junt amb, novament, el plec perquè en el seu reiterat coneixement pogués exercir el seu dret de defensa, per l'articulació del qual es va escollir un camí poc ortodox però que es va admetre en el marc de la tramitació cautelosa de l'expedient.

Difícilment amb aquesta dinàmica instructora es pot admetre l'al€legació de desconeixement dels motius de la instrucció, i encara més d'indefensió.

Segon.- En relació a la tipificació de la infracció.

L'interessat nega que li sigui d'aplicació el règim disciplinari en virtut del que se li imposa i es tipifica la falta, però aquesta apreciació no es pot compartir, atès que la Ley Orgànica 2/1986, de 13 de marzo, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, en el seu Título V, de las Policías Locales, art. 52 disposa que el règim estatutari d'aquests es regeix pels principis generals recollits en el capítol II i III del títol I y per la secció 4a. del capítol IV del títol II de la pròpia Ley, és a dir la secció que regula el règim disciplinari aplicable a tots els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat (art. 27 i 28).

La Llei 16/1991, de 10 de juliol, de la Generalitat de Catalunya de les policies locals en el mateix sentit ho recull en el paràgraf quart el la seva exposició de motius, en tant que la llei orgànica esmentada anteriorment suposa la regulació "a grans trets" de les policies locals.

És clar, des del punt de vista jurídic, que la norma autonòmica observi els preceptes contemplats en una llei orgànica d'àmbit estatal, doncs, constitueix un principi en dret el que s'anomena principi de jerarquia normativa, en el que la llei de rang jeràrquic superior preval a la norma de rang inferior. I preval, en aquest cas, malgrat estem parlant de normes que tracten la mateixa matèria i que estan elaborades per diferent legislador, lo qual ens fa de necessari un breu esment del principi de competència normativa.

La competència normativa, consisteix precisament en la potestat de regulació legislativa en un mateix àmbit material, però amb objecte i finalitat distints. D'aquesta manera, en el present cas, en virtut del reconeixement constitucional contemplat en l'art. 149.1.29a, el legislador estatal, en el marc que li atorga l'art. 104 de la Constitució, és competent, en la seva vessant jurídica "omnicomprensiva" per a establir les funcions, principis bàsics d'actuació i el règim estatutari de les Forces i Cossos de Seguretat; mentre el legislador autonòmic català, en el marc de la mateixa Constitució, en el seu art. 148.1.22, i en el de l'Estatut d'Autonomia, disposant de competència exclusiva en matèria de règim local, ha de cenyir-se i limitar-se a regular aquelles matèries relacionades només amb la coordinació de l'actuació de les policies locals, com un cos de seguretat més.

Reprenent el manifestat al principi i resultant per tot l' exposat fins ara l'aplicabilitat de l'articulat especificat en Ley Orgànica 2/1986, de 13 de març, la tipificació de l'instructor d'encabir els fets declarats provats en l'art. 27.3b), en relació amb el 52, resulta indubtablement ajustada a dret. És a dir, l'il€lícit administratiu, qualificat de falta molt greu, es configura en tant que es declara provat la realització per part del Sr. Bohils d'una conducta constitutiva d'un delicte dolós €tal i com es contempla en la sentència ferma en seu penal-

Tercer.- En relació a les al€legacions 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9

Entenem que resulten irrellevants i mancades de fonament suficient per desvirtuar els elements integradors de la sanció que ara s'imposa.

Per compendre l'origen del procediment disciplinari, d'inici hem de partir necessàriament de la normativa d'aplicació. Aquesta, seguint el manament constitucional de l'art. 104, pretén incidir, entre d'altres àmbits i de forma prevalent, com expressa el preàmbul de la Ley Orgànica 2/1986, de 13 de març, en crear la consideració de la Policia com un servei públic adreçat a la protecció de la comunitat, mitjançant la defensa de l'ordenament democràtic. A tal efecte la regulació del règim estatutari dels cossos policials vetlla en tot moment, citant de nou el preàmbul, per a que l'organització es configuri sobre criteris de professionalitat i eficàcia i consegüentment sobre la base d'una adequada selecció que garanteixi l'equilibri psicològic de la persona que exerceix tals funcions.

Si tenim en compte aquests elements és evident que com a garantía, el règim disciplinari que els és d'aplicació, ha de contemplar aquests principis d'actuació.

En aquest sentit, entenem que el procediment disciplinari incoat al Sr. Bohils es fonamenta en fets objectius - reiterem, que són declarats provats per sentència penal ferma-, de prou gravetat i reprovabilitat que insten a l'Administració municipal - podríem dir de forma necessari compliment- a dur-lo a terme "so pena" d'omissió en l'obligada observança i protecció de les que ha de ser garanties pel bé del servei de protecció pública.

Les manifestacions expressades per l'interessat contra la proposta, com poden ser la concurrència de la seva condició d'intern en un centre penitenciari, l'estat de salut o l'existència d'atorgament per la seva representació de poders notarials, si aquests dos darrers no resten acreditats fefaentment, no resulten de cap manera ser obstacle ni impediment que afecti o alteri l'exercici vàlid de les pretensions processals oportunes en el seu legítim dret a defensa.

Compartim doncs els termes de la proposta de resolució formulada per l'instructor, en quant diu que el Sr. Bohils va ser informat en tot moment tant dels drets que l'assistien com de les actuacions que es duien a terme. En especial, del tràmit d'audiència, que com literalment reproduïm:

"(...) se'l va informar de la data i acte de l'audiència programada, i els drets que disposava, el no haver-los exercit sols és imputable al seu desinterès, no podent confondre el seu estat a la presó amb la seva incomunicació exterior.

D'altra banda, en el propi acta d'audiència practica en presència del secretari va poder manifestar el que li fos d'interès, limitant-se a no declarar res(...)"

Quart.- En relació a les al€legacions 10, 11, 12, 13

La valoració jurídica que es pot fer d'elles s'ha d'acotar en el ben entès que per un costat, el Sr. Bohils, sota la seva percepció personal de com esdevingueren els fets que en la proposta de resolució se li imputen, en base de múltiples circumstàncies mancades de raonabilitat lògica, fa una simple negació d'aquests, així com de la seva valoració i/o qualificació en dret realitzada pel tribunal coneixedor de l'assumpte. La qual cosa resulta al nostre entendre insuficient en paràmetres d'estricta defensa, doncs els fets recollits en la proposta i de les conseqüències jurídiques que se'n deriven, resulten clarament incontrovertibles en tant que ho són en termes literals, recopilats en la sentència ferma núm. 781, dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona, Secció Setena, a través de la qual de revocava parcialment al sentència núm. 294/2003, del Jutjat Penal 1 de Granollers, de 27/11/2003.

Per una altra banda, pel que fa a la sanció proposada, hem de referir el que s'ha expressat anteriorment respecte els principis i garanties que inspiren la normativa reguladora dels Cossos i Forces de Seguretat, com a eina indispensable per a garantir la seguretat pública.

Acollint-se al deure de protecció que mereix aquesta i del que ha de ser l'exercici responsable dels funcionaris que tenen encomanada aquesta tasca, entenem que l'instructor, a la vista i ponderant la gravetat i reprovabilitat de la causa del procediment, proposa la sanció de separació del servei. Una sanció que ens resulta plenament ajustada a dret, en extensió i motivació.

Cinquè.- En relació a l'al€legació 14.

El Sr. Bohils apunta la manca de notificació en temps i forma a la Junta de Personal de la resolució d'incoació d'expedient sancionador, no es pot compartir en la trascendència que ell pretén, atès que amb independència de que consti la notificació realitzada a la Junta de Personal, allò realment transcendental és que en el transcurs de l'expedient el Sr. Bohils ha estat notificat degudament de tots i cadascun dels tràmits substantius que en instrucció la llei exigeix i que ha tingut, a través dels tràmits d'audiència conferits, l'oportunitat de manifestar, com realment ha fet, allò que afavorís el seu interès.

V. Proporcionalitat de la sanció.

Tot i que s'acull el contingut de la proposta de resolució formulada per l'instructor, per raons integradores de la present resolució s'ha de dir que en observança dels criteris per a la graduació de la sanció que es determinen en la Llei 10/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, s'ha de dir que aquests han estat objectivament ponderats en la proposta de l'instructor en tant tal i com literalment s'esmenta:

"Des del punt de vista del subjecte objecte dels maltractament, la condició del menor i fill, constitueixen elements d'especial esment. Així també, l'especial indefensió del perjudicat, l'extensió dels perjudicis causats i sens dubte, les seqüeles psicològiques que restaran a qui a viscut llargs anys amb la manca d'empara.

S'ha de tenir en compte la prolongació en el temps dels mateixos, i la reiteració continuada i contumaç, en diferents formes i sistemes de maltractaments tant físic com psicològic.

Des del punt de vista de la intencionalitat, s'ha de destacar l'especial voluntat de causar una situació d'aquesta índole, la perseverança i l'ànim d'ocultar els fets a ulls de terceres persones.

Per totes aquestes raons, els fets es configuren com a vulneradors dels més mínims canons d'ètica i humanitat i resulten indeslligables de que en definitiva ostentava la condició de un tipus de funcionari com és el d'agent de l'autoritat, especialment cridat a vetllar i practicar el respecte pels valors humans i els drets de terceres persones, i quan menys, els d'un fill propi; per això, en base a la seva transcendència (...)"

VI. Conclusió.

Per totes les consideracions exposades, es considera ajustat a dret tant el procediment instruït com la proposta de sanció formulada de separació del servei, segons estableix l'article 54.3 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de la Generalitat de Catalunya de les policies locals en relació amb l'art. 52 de la Ley Orgànica 2/1986, de 13 de marzo, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, en el seu Título V, de las Policías Locales.

VII. Òrgan competent per sancionar.

Atès que la competència per a la imposició de les sancions per faltes disciplinàries molt greus correspon a l'alcalde, excepte en el cas de separació del servei, d'acord amb el que estableix l'article 54.3 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de la Generalitat de Catalunya de les policies locals, i el que en concordança disposa l'article 247 del Decret 214/1990, de 30 de juliol pel que s'aprova el Reglament del Personal al servei de les entitats locals.

Per aquestes raons, i en base als fonaments expressats

L'alcalde, en exercici de les funcions pròpies i prèvia assumpció de la resolució ara adoptada, PROPOSA AL PLE l'adopció del següent ACORD:

PRIMER.- Imposar al funcionari l'agent de la policia local de Mataró Sr. Ramón Bohils Algarate, la sanció de separació del servei.

SEGON.- Comunicar aquesta resolució als serveis municipals i a les administracions públiques competents als efectes de que, en relació a llurs potestats i atribucions, adoptin les resolucions conseqüents a la separació del servei."

La senyora Isabel Martínez, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, explica que la seva intervenció té per objectiu fer un aclariment per coherència. En el seu moment, en el si de la comissió pertinent, CiU es va abstenir perquè encara no disposava d'una sèrie de dades que el grup considerava essencials per al procediment, donada la gravetat de la sanció. En el moment en què s'ha tingut accés a aquesta informació, CiU ha decidit votar a favor de la sanció.

El senyor Paulí Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, anuncia l'abstenció de la seva formació, no tant perquè no s'estigui d'acord amb la sanció aplicada sinó perquè el procediment s'ha portat a terme d'una manera dubtosa.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 23, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida, Alternativa (2) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1).

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 3, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya.

CONTROL DEL GOVERN MUNICIPAL

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

19 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ PER DEDICAR UNA CASA-MUSEU A JOSEP PUIG I CADAFALCH.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"L'Agrupació Científico € Excursionista de Mataró ha traslladat la seva seu de la casa que ha ocupat al Carreró, durant molts anys, fins a la Baixada de les Escaletes. Atès que el canvi suposa una millora per a la centenària entitat, el Grup Municipal de Convergència i Unió se'n congratula i espera que al nou local puguin seguir desenvolupant totes les activitats culturals relacionades amb l'excursionisme, la protecció del patrimoni natural i la defensa de la llengua i la cultura catalanes.

El fet és que la casa que deixa l'Agrupació Científico - Excursionista és on va néixer Josep Puig i Cadafalch el 17 d'octubre de 1867. L'arquitecte, polític i historiador de l'art mataroní fou una figura cabdal de la seva època per la multiplicitat d'activitats que va exercir i pel llegat que ha deixat, no només des d'un punt de vista arquitectònic, sinó també polític i cultural. Sense cap ànim de ser exhaustius només recordar que a Mataró va construir la Casa Coll i Regàs, la Beneficència, la Casa Sisternes, la Casa Parera, el Rengle i va fer la reforma de l'ajuntament. Menys coneguda és la seva tasca com a arquitecte municipal amb només 24 anys d'edat. D'aquella època en destaca, juntament amb el Dr. Lluís Viladevall, la construcció de la xarxa de clavegueram de la ciutat, quelcom imprescindible ja que la població de Mataró es trobava exposada a les epidèmies de tifus i d'altres malalties per manca de condicions higièniques.

Però Puig i Cadafalch fou també, de 1917 a 1923 president de la Mancomunitat de Catalunya en substitució d'Enric Prat de la Riba. D'aquella època daten la creació d'alguns museus del Parc de la Ciutadella, la Junta de Museus i les excavacions d'Empúries, en les que ell mateix participà. Des del 1942 fins la seva mort fou el president de l'Institut d'Estudis Catalans. Puig està enterrat al cementiri de Mataró i és un fill il·lustre d'aquesta ciutat.

Per altra banda, el passat 12 de juny, la Generalitat de Catalunya va aprovar l'adquisició del fons documental personal de Puig i Cadafalch. Aquest fons està format per més de 400 capses on es troben documents personals que tracten de la seva activitat professional com a arquitecte i polític. En aquest fons també figuren objectes personals i alguns mobles. Aquest fons passarà a formar part de l'Arxiu Nacional de Catalunya per tal que el posi a l'abast dels investigadors.

El Grup Municipal de Convergència i Unió creu que es poden lligar tots els fets esmentats abans i és per això que fa la següent

PROPOSTA D'ACORD:

PRIMER.- Que el govern de la ciutat negociï l'adquisició, en la mesura que sigui possible, o lloguer de la casa del Carreró, número 39, on va néixer l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, per tal que es converteixi en una Casa € Museu dedicada a salvaguardar la memòria de l'arquitecte mataroní.

SEGON.- Que la Casa € Museu sigui gestionada per l'Ajuntament de Mataró per mitjà del Patronat Municipal de Cultura, que serà l'encarregat d'organitzar-hi exposicions, conferències, debats i tota mena d'actes que serveixin per difondre la tasca de Puig i Cadafalch en totes les seves vessants i també l'època en que va viure.

TERCER.- Que el govern de la ciutat negociï amb el govern de la Generalitat de Catalunya per tal que una part del fons documental que ha adquirit pugui ser exhibit permanentment a la Casa €Museu de Mataró, com els objectes de decoració, els mobles, màquines de fotografia, material d'escriptori, estris de dibuix, etc. En aquesta petició caldria incloure fotografies, dibuixos, documents familiars, cartes, etc.

QUART.- El govern de la ciutat també plantejarà la possibilitat de poder fer-hi exposicions eventuals a partir de diferents materials de Puig que no fossin imprescindibles per als investigadors i per tant, no calgués tenir-los a l'Arxiu Nacional. I demanarà al govern de la Generalitat que comprovi, a partir de l'inventari fet pels arxivers, si hi ha alguna part de la seva documentació que es refereixi específicament a Mataró (època d'arquitecte municipal, cases construïdes a Mataró, etc.), de tal manera que pogués ser deixada en dipòsit a la Casa € Museu a fi que els investigadors poguessin usar també aquesta seu per a fer la seva feina.

CINQUÈ.- Finalment, el govern de la ciutat es posarà en contacte amb la família de Puig i Cadafalch, els seus besnéts Marta i Josep Riera i Cunill, per explicar-los el projecte i veure si poden cedir materials per tal que siguin exhibits a la Casa € Museu en honor del seu avantpassat."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, recorda que la seva formació ja l'any 2004 va presentar una proposició no de llei per intentar que la Generalitat restaurés la categoria de monument historicoartístic de la llar barcelonina de Puig i Cadafalch. L'any 2006 també es van presentar sendes propostes de resolució, tant en el Parlament com a Mataró, perquè totes dues administracions elaboressin un programa d'activitats amb motiu del 50è aniversari de la mort de l'il·lustre arquitecte.

És de justícia que des de la ciutat se li retin aquests homenatges i, a més, també és una manera de vendre un Mataró mancat de referents.

Des del PP veiem amb bons ulls i simpatia aquesta proposta que presenta CiU, tret que hi hagués alguna raó de pes que en desaconsellés l'aprovació. Per tant, a no ser que es decideixi deixar-la sobre la taula per acabar-la d'estudiar amb més profunditat, el vot del grup serà a favor.

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, expressa que tot allò que es pugui fer per retre homenatge a la figura de Puig i Cadafalch és benvingut, així com totes les iniciatives que es plantegen són tingudes en compte. També pel fet que la seva persona ha estat maltractada per la història i és moment de donar-li el reconeixement que es mereix.

El Sr. Penedès destaca la commemoració l'any 2001 de l'any Puig i Cadafalch impulsada per l'Institut Municipal del Paisatge Urbà de l'Ajuntament de Barcelona, amb una participació molt important de l'Ajuntament de Mataró i un dens programa d'activitats que ens va permetre recuperar aquesta "renaixentista-contemporània" i el seu llegat.

L'any Puig va ser una immillorable ocasió per actuar sobre la conservació i difusió de la seva obra arquitectònica a la ciutat i a Argentona. Uns immobles que constitueixen un compendi de la seva primera obra: "el primer modernisme de Puig i Cadafalch" i recull les característiques de la seva obra posterior. Recordar que aprofitant aquell any, es van realitzar les intervencions patrimonials següents des de l'Ajuntament de Mataró: arranjament i estucat de la casa natal de Puig i Cadafalch del Carreró, 39 i repintat de la placa de l'efemèride, actuació conjunta entre la propietat, l'Ajuntament de Mataró i l'Agrupació Científico-Excursionista; restauració del sostre del saló de sessions de l'Ajuntament de Mataró, dins del projecte global de remodelació de les plantes 1a i 2a de l'edifici de la Riera, a càrrec de l'Ajuntament; adquisició pública i restauració de la botiga La Confianza, actuació estrella d'aquell moment a càrrec de PUMSA; restauració de la reixa modernista de forja de la façana de l'edifici de la Riera, 95, amb motiu de la seva transformació en local comercial, actuació conjunta entre la propietat i l'Ajuntament de Mataró.

D'acord amb el Pla d'Equipaments de la ciutat i amb el Pla Director del Patrimoni de Mataró, el desplegament de la política museística de la ciutat aconsella concentrar tots els esforços i accions en el nou equipament de Can Marfà, la futura nova seu del Museu de Mataró. El projecte museològic i museogràfic del futur museu de Can Marfà, elaborat pel Taller de Projectes i Museologia de la Universitat de Barcelona, dirigit pel doctor Joan Santacana, contempla la creació de sis eixos temàtics al recinte que abracen globalment tots els aspectes destacables de la història de Mataró: els testimonis materials que es conserven, dels més antics als més nous, i la història dels seus protagonistes, entre els quals, Josep Puig i Cadafalch. Al nou museu de Can Marfà, d'acord amb el projecte, s'hi explicaran amb extensió totes aquestes qüestions prenent com a model els grans museus de ciències socials europeus i exposarà les col·leccions que posseeix el Museu de Mataró -l'arqueològica, la dels objectes que ha anat recollint al llarg del temps i la d'història natural; la singular i voluminosa col·lecció de maquinària tèxtil i del gènere de punt de la Fundació Jaume Vilaseca i les figures de la ciutat i el vestuari festiu que actualment hi estan dipositades.

La casa natal de Puig i Cadafalch, situada al Carreró núm. 39, no és una obra arquitectònica d'aquest, ni un edifici amb singularitats especials: es tracta d'una casa de cós del s. XVIII bastant malmesa a l'interior i que ja té la façana protegida amb nivell B-F del catàleg de patrimoni, com altres edificacions similars de la ciutat. Per tant, arquitectònicament té un interès relatiu i històricament només té interès per ser la casa natal de l'arquitecte, dada que ja consta a la placa de la façana.

Per aquest motiu, la casa està inclosa en la ruta turístico-patrimonial que gestionen els ajuntaments de Mataró i Argentona, amb la denominació de "Ruta Puig i Cadafalch Mataró-Argentona". Aquesta casa és de particulars i caldria adquirir-la per convertir-la en edifici de patrimoni públic, a banda de la inversió que caldria fer-hi per habilitar-la a l'ús públic. S'entén, a més, que no és l'àmbit idoni per explicar qui fou i què féu l'arquitecte. El lloc idoni és el Museu de Mataró de Can Marfà, sumat a la ruta turística esmentada.

Per tot plegat, el Govern municipal està en desacord amb la proposta presentada.

El senyor Joan Mora confessa que té la sensació que la resposta no fa altra cosa que confirmar el fet que quan el Govern proposa que això vagi a parar al futur museu de Can Marfà, és quelcom que ja es tenia premeditat i, en aquest sentit, és comprensible. Ara bé, dir que l'única importància que té la casa és que hi hagi nascut Puig i Cadafalch, entenem que és menysprear la figura de l'arquitecte i és preocupant que ho digui el representant de cultura de la ciutat.

Els membres de CiU, de bona voluntat, creiem que aquesta era una oportunitat única -donat que no hi ha altres cases a Mataró- que valia la pena ser estudiada o intentada. A banda del cost de la inversió, aquest és un patrimoni que la ciutat no s'hauria de deixar perdre.

El Sr. Mora insta el Govern a repensar-s'ho, perquè poder visitar la casa per dins i per fora pot contribuir a millorar l'atractiu turístic de la ciutat i a que els nostres fills coneguin la gran figura de l'arquitecte català.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 11, corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (3), corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) .

Vots en contra: 15, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Abstencions: Cap.

20 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR PER UN MATARÓ LLIURE DE TRANSGÈNICS.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la proposta següent :

"Atès que som coneixedors dels riscos que per a la biodiversitat i per a la salut suposen l'alliberament dels Organismes Modificats Genèticament (OMG) al Medi, conscients dels efectes irreversibles i imprevisibles que la contaminació genètica pot produir en els ecosistemes, en defensa de l'aplicació del principi de precaució i de respecte medi ambiental.

Atès que en els darrers mesos s'han donat a Catalunya diversos casos de contaminació que impedeixen el dret dels agricultors a practicar una pagesia lliure de transgènics i que qüestionen el dret dels consumidors a escollir una alimentació ecològica i sense OMG.

Atès que els agricultors han de vetllar per la bona alimentació dels consumidors, essent conscients del producte que sembren, i que han de gaudir d'una autonomia i d'uns recursos econòmics per a poder viure dignament.

Atès els reduïts sistemes de control, seguiment i avaluació per part de les diferents administracions competents, al respecte de l'alliberament al medi d' OMG.

Atès que la legislació espanyola en matèria de Transgènics en la llei 9/2003 per la que s'estableix el règim jurídic de la utilització confinada, alliberament voluntari i comercialització d' OMG, que transposa entre d'altres normes, la Directiva comunitària 2001/18/CE, no ha definit Zones Lliures de Transgènics (ZLT) com un instrument possible a l'hora de garantir sistemes productius sense transgènics, ni llibertat d'elecció de consumidors i productors de les regions.

Atès que Catalunya està entre les regions amb un nombre important de cultius transgènics. I entenent l'erosió que aquests cultius han produït i produiran en el seu patrimoni genètic i cultural, que afecta també a les especies animals.

Atès que, en aquests moments som un dels pocs països de la UE que tolera el cultiu de transgènics a escala comercial. I que, per tant, s'expandirà i es generalitzarà el cultiu de transgènics si no es prenen les oportunes mesures de prevenció i adequades a la gravetat dels fets, per part de les autoritats autonòmiques i estatals en el seu àmbit de competències.

Atès que la coexistència entre conreus transgènics i conreus convencionals i ecològics no és viable, ni real. No s'han trobat barreres efectives pel seu confinament i per evitar la dispersió i transmissió per pol·linització i que, per tant, els cultius a l'aire lliure d' OMGs són capaços de contaminar les espècies vegetals naturals i fan impossible mantenir llavors lliures de transgènics. Són varis els casos de contaminació transgènica de camps ecològics i de llavors i especies autòctones que a causa de la seva contaminació s'han perdut. Representa doncs un risc de contaminació irreversible pels cultius i pel medi ambient. És deure de l'administració vetllar per la salut pública i evitar l'agressió que els OMG duen a terme sobre el medi.

Atès que la utilització de llavors tradicionals i varietats locals conservades per agricultors i que estan recuperant diferents entitats o associacions de Catalunya, entre ells el banc de llavors d'Esporus, del Centre de Conservació de la Biodiversitat Cultivada de l'associació L'Era, constitueix unes reserves genètiques naturals amenaçades.

Atès que la propietat intel·lectual de les llavors modificades genèticament pertany a les empreses multinacionals, que les tenen patentades i, en l'actualitat, obliguen als pagesos a comprar-les any darrera any, arribant a litigis entre multinacionals i pagesos, prohibint la ressembra de dites llavors i destruint la sobirania dels pagesos i les comunitats sobre la producció d'aliments i les llavors.

Atès que en la Unió Europea són ja nombroses les localitats, regions i Estats que s'han manifestat en contra dels cultius experimentals i comercials d' OMG en el seu territori. Al 2006, 78 regions, 86 províncies i 3.400 municipis ja s'havien declarat lliures de transgènics. Municipis com ara Palència, Valls, o Vilafranca del Penedès. Illes com Menorca. Regions com la Toscana italiana. Euskadi. I, fins i tot països com Grècia, aposten per un model de petita agricultura sostenible i de qualitat i per la seguretat alimentària.

Per tot l'exposa't anteriorment,proposem al Ple de l'Ajuntament de Mataró els següents acords:

1) Declara la voluntat de que el seu terme municipal sigui lliure de transgènics. L'ajuntament farà tot el possible per assolir aquest objectiu mitjançant campanyes de sensibilització i a través de totes les eines legals.

2) Es compromet a promoure en els menjadors escolars del municipi una dieta lliure d'aliments modificats genèticament i provinents de l'agricultura ecològica.

3) S'oposa a l'acceptació de nivells de contaminació inevitable de transgènics, així com a l'etiquetatge dels productes agroalimentaris que no informin de la presència d' OMG en qualsevol quantitat, no tan sols superior al 0,9%.

4) Demana al Govern de la Generalitat de Catalunya que iniciï els tràmits normatius necessaris per aconseguir que Catalunya es declari lliure de transgènics, des de la producció al consumidor passant pel sector comercial.

5) Sol·licita a la Generalitat que l'agroecologia i l'agricultura ecològica siguin declarades com a pràctiques d'interès públic i se'n prioritzi el seu desenvolupament, estudi, investigació i consum."

El senyor Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, sol·licita el representant de la CUP que retiri la proposta en aquest ple a fi d'aconseguir una proposta unitària entre tots els grups, perquè és un tema molt important, la salut dels ciutadans, i hem d'allunyar-nos de demagògies.

Per tant, el Sr. Ferrando pregunta si és possible retirar la proposta i emplaçar-la al proper ple a fi d'estudiar-la més a fons entre tots plegats, o bé tenir la possibilitat de contestar a la proposta que la CUP està plantejant en aquest moment.

El senyor Antoni Guirao, conseller delegat de Medi Ambient i Sostenibilitat, presenta la següent proposta alternativa :

Proposta de resolució que presenten els Grups Municipals PSC / IC-EUiA / ERC

PER UN MATARÓ MUNICIPI LLIURE DE PRODUCCIÓ AGRÍCOLA VEGETAL GENÈTICAMENT MODIFICADA,

(que hom coneix com a transgènics)

Atès que per a la coexistència entre conreus agrícoles de vegetals genèticament modificats i conreus convencionals i ecològics no s'han trobat barreres efectives pel seu confinament i evitar la dispersió i transmissió per pol·linització.

Atès que la utilització de llavors tradicionals i varietats locals conservades per agricultors i que estan recuperant diferents entitats o associacions de Catalunya, constitueixen unes reserves genètiques naturals i són les varietats de referència de la gastronomia local i element de projecció.

Atès que en els darrers mesos s'han donat a Catalunya diversos casos de contaminació que entorpeixen la coexistència d'ambdós conreus i l'exercici del dret dels agricultors a practicar una pagesia lliure de vegetals genèticament modificats i que qüestionen el dret dels consumidors a escollir una alimentació ecològica.

Atès que els agricultors han de vetllar per la bona alimentació dels consumidors, essent conscients del producte que sembren, i que han de gaudir d'autonomia i de recursos per poder fer-ho.

Atès el posicionament del Govern, el Departament d'Agricultura, Alimentació i acció Rural va prendre la iniciativa d'elaborar un projecte de Decret amb la finalitat de regular la producció agrícola, genèticament modificada, la seva coexistència amb la producció convencional i ecològica, i establir un sistema de vigilància i control.

Atès que aquesta iniciativa va ser recolzada pel Parlament de Catalunya, que en data 25 de novembre de 2004, va aprovar per unanimitat una proposició no de llei que instava al Govern de la Generalitat a publicar una norma reguladora per la coexistència dels conreus.

Atès la Recomanació 2003/556 CEE, de 23 de juliol, sobre les directrius per a l'elaboració d'estratègies i millors pràctiques nacionals amb la finalitat de garantir la coexistència dels cultius modificats genèticament amb l'agricultura convencional i ecològica.

Per tot l'exposa't anteriorment, proposem al Ple de l'Ajuntament de Mataró els següents acords:

1. Declarar la voluntat que el terme municipal de Mataró sigui lliure de cultius vegetals genèticament modificats.

1. Es compromet a impulsar campanyes de sensibilització de les problemàtiques del cultius vegetals genèticament modificats.

1. Sol·licitarà a la Generalitat que l'agroecologia i l'agricultura ecològica siguin declarades pràctiques d'interès públic i es promogui el seu desenvolupament, atès que és aquest el model de país que volem.

1. Instarà al Govern a que en cas de contaminació accidental de cultius no modificats genèticament per aquests últims, vetlli per que es determini quines són les responsabilitats exigible per la mala praxis i el regim sancionador."

En aquest punt de l'ordre del dia el Sr. Alcalde dóna la paraula al Sr. Pep Riera, en representació de l'Associació Cultural Fèlix Cucurull, qui expressa que la polèmica dels aliments transgènics té un rerefons econòmic. El Sr. Riera exemplifica com funciona aquest mercat i denuncia com empreses de cultiu ecològic acaben utilitzant transgènics, tal com demostren les anàlisis de control que es van realitzant pels organismes competents. Es mostra contrari a la coexistència de cultius ecològics i transgènics i acaba dient que els pagesos tenen l'obligació de produir aliments saludables, fet que no és compatible amb l'ús de transgènics.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, admet la complexitat del tema, celebra que se n'estigui parlant i anuncia que CiU s'hi sumaria però que primer cal filar prim, concretar. Coneix el problema perquè ell mateix ha viscut l'experiència de les pastanagues transgèniques però afirma que en aquest cas sempre acabem topant amb el marc de la legislació de la Unió Europea, que té una regulació molt estricta, a banda del fet que els catedràtics espanyols i catalans tampoc s'hi posen d'acord. Hi ha altres variables que també influeixen en les polítiques que cal aplicar en funció de si es tenen en compte o no els països del Tercer Món, etc.

Des de la seva humil posició, CiU demana a tots els companys de consistori que deixin ambdues propostes sobre la taula per parlar-ne més tranquil·lament a partir d'un informe tècnic més profund que es podria encarregar als especialistes de la casa. Si no fos així, CiU s'hi abstindria en tots dos casos.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, diu que el que s'està manifestant avui és la preocupació de tots els grups municipals sobre aquest tema. No hi ha cap problema a demanar un informe més profund als tècnics de la casa, sempre que aquests tinguin la preparació necessària.

El Sr. Alcalde, si el Sr. Safont-Tria ho veu convenient, li demana que deixi la proposta sobre la taula a fi que en els propers mesos, i de cara al ple de setembre o d'octubre, es pugui presentar una proposta consensuada per tots els grups.

El Sr. Xavier Safont-Tria comença explicant que fa dies que ja havien presentat la proposta i que no ha estat fins a última hora que s'han assabentat que el tripartit al Govern tenia intenció de presentar una proposta alternativa. D'altra banda, avisa als partits d'ICV-EUiA i d'ERC perquè no es dediquin a defugir les iniciatives presentades per la CUP i claudicar davant d'allò que dicta el "soci gran".

La proposta que es presenta avui és una bona proposta per la salut i la biodiversitat, que recull la sensibilitat de la pagesia, la sensibilitat dels consumidors davant la importància de l'alimentació. A dia d'avui la màxima que ha imposat el capitalisme sembla ser: "L'alimentació sigui el benefici d'uns pocs i la fam de molts altres".

La proposta que presenta el Govern és contradictòria: d'una banda parla d'un Mataró lliure de transgènics i, de l'altra, de coexistència d'organismes modificats genèticament i agricultura convencional o ecològica; o bé d'eliminar els cultius transgènics i, alhora, de protocols d'actuació en casos de contaminació accidental.

La CUP celebra l'interès que tenen els altres grups a l'hora de parlar i aprofundir en el tema i expressa que estan disposats a seure i continuar el debat. El Sr. Safont-Tria proposa mantenir la proposta dels transgènics però demà es començaria una taula de negociacions oberta per presentar una proposta de resolució conjunta en un futur ple.

El Sr. Alcalde li recorda que si manté la proposta, caldrà votar-la i, per tant, posicionar-se políticament. Insisteix en què la millor opció és deixar l'assumpte sobre la taula, tant la proposta de la CUP com la del Govern municipal.

El Sr. Safont-Tria reitera la seva voluntat de votar la proposta avui i continuar-ne parlant amb la resta de grups en el futur.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, expressa que en cas d'haver de votar la seva formació s'abstindria en totes dues propostes; però preferirien poder-ne parlar més atesa la complexitat del tema.

El Sr. Mojedano recorda que el Sr. Riera deia que l'agricultura té 10.000 anys d'història i que al llarg d'aquest temps hi ha hagut manipulació genètica com a part de l'evolució; això vol dir que els riscos que avui atribuïm als transgènics ja fa molts anys que els tenim.

El Sr. Riera també feia al·lusió a les raons econòmiques que hi ha al darrere d'aquesta qüestió, però també n'hi ha de polítiques; com aquelles que recolzen les ideologies antiglobalització i altres moviments mundials, etc. La descripció feta per Safont-Tria del capitalisme és probablement l'argument més gràfic i descriptiu del rerefons que té aquesta proposta: el polític.

Als anys 50-60 es va fer una "revolució verda" molt important que va permetre que es poguessin obtenir més aliments de les terres cultivades del Tercer Món a partir de la introducció de certs elements; gràcies a això molta gent no va morir de fam.

És clar que encara s'ha d'experimentar molt més amb tot plegat però no es pot menystenir que un 90% de la comunitat científica experta es mostra a favor de la manipulació genètica, així com el Comitè Assessor d'Ètica en la Investigació Científica que recomana l'ús d'aquests productes transgènics.

És una veritat evident que hi ha fam al món i que des de les posicions còmodes occidentals és molt fàcil salvar les vides dels altres i dir com s'han de fer les coses, però també hi ha una certa hipocresia en el fet de posicionar-se contraris a la possibilitat d'alimentar moltes persones del Tercer Món i, alhora, estar a favor de subvencionar els productes agrícoles europeus, fet que provoca que els productes dels països del Tercer Món no tinguin sortida.

El senyor Joan Mora, com a consell, recomana al Sr. Safont-Tria que deixi la proposta sobre la taula i no obligui a que les formacions s'hagin de posicionar; la CUP en traurà molt més profit si ho fa així.

Estem en uns nous temps i les coses s'han de repensar molt; aquest és un tema en què rau un profund desacord però on amb voluntat es poden assolir consensos.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, acorda retirar la proposta per ser estudiada i consensuada per tots els grups municipals.

21 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR PER LA RETIRADA DE LA BANDERA ESPANYOLA.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la proposta següent :

"Introducció

Les lleis espanyoles imposen l'ús de la bandera espanyola. L'article 4 de la Constitució espanyola impedeix als catalans d'utilitzar lliurement la nostra bandera. Igualment, l'art. 3.1 de la Llei 39/1981, de 28 d'octubre, imposa que la bandera d'Espanya haurà d'onejar en l'exterior i ocupar un lloc preferent en l'interior de tots els edificis i establiments de l'Administració central, institucional, autonòmica, provincial o insular i municipal de l'Estat

Justificació

Atès que som una nació i que totes les nacions del món tenen el dret d'utilitzar els seus símbols lliurement.

Atès que la bandera espanyola "roja y gualda" és un símbol reciclat del franquisme que ofèn la memòria històrica antifeixista del nostre poble i, per tant, està ben lluny de representar la convivència democràtica i l'anhel de llibertat de la nostra ciutadania.

Atès que la presència de la bandera espanyola es fa més punyent en els actes de la festa major de Les Santes.

Moció

El Grup Municipal de la CUP proposa al Ple Municipal de l'Ajuntament de Mataró que aprovi la següent moció:

1.- Que, durant Les Santes i la resta de l'any, en el terrat de l'Ajuntament de Mataró onegin exclusivament la Senyera, bandera nacional dels Països Catalans, i la bandera de Mataró; com a símbols representatius de tots els mataronins i les mataronines.

2.- Que l'Ajuntament de Mataró s'adhereixi a la campanya "Un País, Una Bandera" que reuneix a tots els ajuntaments catalans perquè únicament es posi a l'asta del balcó o del terrat dels ajuntaments la bandera catalana com a únic símbol de la nostra nació.

3.- Que es doni a conèixer públicament i es traslladi aquesta moció a l'Associació Catalana de Municipis, la Federació Catalana de Municipis i a la Mesa del Parlament de Catalunya."

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta alternativa següent :

"Els símbols d'un poble són l'exponent més clar i evident de la seva identitat i de la seva personalitat. La bandera de Catalunya o "Els Segadors", el nostre himne nacional, són elements simbòlics nacionals molt importants, i també referents d'identitat del nostre País.

Catalunya al llarg de la seva historia mil·lenària, s'ha anat construint amb l'esforç i les aportacions de generacions de catalans i de gent vinguda d'altres terres que han arrelat i s'ha sumat a aquest projecte col·lectiu de fer de Catalunya un país solidari, tolerant, amant de la llibertat i singular, en el que creiem que cal promocionar la cultura catalana i, en aquesta avinentesa, defensar els nostres símbols.

Denunciem la manca de legitimitat moral de la Delegació del Govern de l'Estat que exigeix el compliment, sense excepcions, de l'ús de la bandera espanyola a les institucions catalanes, però que no obliga els serveis i delegacions que d'ella depenen a l€ús de la bandera nacional catalana.

Creiem que en aquelles dates assenyalades per les ciutat com les festes majors, així com l'Onze de Setembre, la data més important per a les reivindicacions nacionals de Catalunya, l'ús dels símbols propis és una forma afegida de celebració.

Per això el grup municipal de Convergència i Unió proposa al Ple Municipal l'adopció dels següents ACORDS :

Primer.- Que durant les Festes de les Santes i la Diada Nacional de Catalunya, atès que no són festes oficials de l'Estat Espanyol, a l'Ajuntament de Mataró únicament onegin la Bandera de Catalunya i la de la Ciutat.

Segon.- L'Ajuntament de Mataró fa una crida a tots els ciutadans i ciutadanes perquè durant Les Santes i l'Onze de Setembre pengin la bandera al seu balcó o a la seva finestra, com a mostra del sentiment de catalanitat que hauria de presidir la festa major de la ciutat."

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, comença reconeixent que quant a temes que estan relacionats amb els sentiments és difícil tenir la veritat absoluta; però hi ha un seguit de consideracions que s'han de tenir en compte:

En primer lloc, la llei. La llei espanyola és la llei dels catalans i la majoria d'aquests últims l'han reafirmat i ho fan contínuament, perquè se senten còmodes amb la seva doble condició de catalans i espanyols.

En segon lloc, demanar retirar una bandera és una proposta excloent perquè com a membres d'un mateix Estat €com a espanyols€ i malgrat la diversitat, allò que ens uneix és més que allò que ens separa.

En tercer lloc, en aquest país tenim una trista història d'enfrontaments però a dia d'avui la bandera espanyola representa un règim constitucional que reconeix la diversitat amb petits matisos. La bandera d'avui no representa allò que representava fa 45 anys; avui dia és llibertat. Els catalans i catalanes són més lliures dins de l'Espanya d'avui que el que serien en el marc d'una Catalunya independent, perquè s'imposarien determinades posicions radicals que demana la independència del nostre país.

El senyor Francesc Teixidó, portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, recorda que la seva formació té un clar objectiu: la creació d'un estat propi, i, per tant, qualsevol iniciativa que contribueixi a aproximar-s'hi és benvinguda. ERC recolzarà les dues iniciatives que avui es presenten.

No es tracta que l'independentisme sigui vinculat a la improvisació, a la gesticulació, a la demagògia, etc., sinó que cal fer-lo útil, cal fer-lo fort. Creiem que és prioritari treballar pel reconeixement públic de l'independentisme com una força de govern útil, seriosa, etc., i sobretot inspiradora de confiança. Només si aquesta es consolida, la societat creix en fortalesa, en coherència interna i en utilitat per la gent i en percentatge de vots suficient, serà possible la sobirania, sempre a través de la construcció d'una majoria social imprescindible per guanyar la batalla ideològica i el combat democràtic a les urnes.

Això comporta l'esforç d'haver de veure, de conèixer tota l'arquitectura demogràfica actual enfrontant-se a la realitat, a la Catalunya real. Fer país no sempre exigeix haver d'aixecar la bandera sinó que es basa en paràmetres que tenen a veure amb la qualitat de vida, la dignitat. Cal baixar al carrer, implicar-se en la quotidianitat de les propostes concretes. Si no es fa així, cada vegada serem més "purs" però, sens dubte, cada vegada serem més pocs. I si un dia volem guanyar de debò, hem de ser més. És evident que un procés emancipador català, independent i majoritari passa per incloure totes les classes socials, així com els "pepes" i les "laies" i també les "fàtimes", amb independència de la llengua que parlin a casa.

El senyor Antoni Guirao, portaveu del regidor del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa, manifesta el respecte de la seva formació cap a tots els parers possibles en aquest aspecte.

Evidentment Catalunya és una nació que té dret a decidir quins són els seus símbols representatius però també som conscients que ens trobem dins d'un marc democràtic que ens obliga i que està garantit per les institucions catalanes. Des d'aquesta perspectiva i per imperatiu legal, el nostre grup votarà en contra de les dues mocions.

El senyor Ramon Bassas, portaveu del grup municipal Socialista, comença recordant que fa poques setmanes es deia que calia fer una reflexió sobre l'abstenció, que la política s'allunya del ciutadà, etc., però avui assistim a un exemple d'això. Estem parlant d'un problema que no existeix i que la gent no et planteja pel carrer: els polítics estem fent un debat absurd sobre els símbols; fóra bo que comencéssim a parlar de coses que interessen als ciutadans, que són els qui ens han votat.

En canvi, el que sí que provoquen aquestes mocions és haver de votar i posicionar-se en un bàndol o en un altre; sense tenir en compte que hi ha una llei que cal respectar primer de tot i uns símbols que són fruit del consens i d'una renúncia feta per molts de nosaltres en pro d'una societat lliure i democràtica. Aquest pacte és més important que el que puguem fer avui.

A més, els líders polítics dels grups que presenten mocions també han acceptat aquesta realitat. Bona prova n'és el fet que durant els 23 d'anys que Jordi Pujol va estar al capdavant de la Generalitat ni un sol dia es va tocar la bandera espanyola de la façana de l'edifici; el Sr. Puigcercós també va aprendre de seguida de què va això. Primer de tot és el compliment de la llei i amb això no es pot fer broma; tampoc no es pot fer broma sobre el respecte als símbols que caldria reclamar. No val la pena utilitzar la bandera per endegar picabaralles polítiques. D'altra banda, aquest sembla més un gest folklòric que no un tema de pes i, fins i tot, pot pretendre apaivagar la mala consciència d'alguns dels qui han presentat les mocions per haver estat vinculats amb el PP antigament.

No obstant això, hi ha una part de la moció de CiU que és interessant, la de promoció de la bandera catalana entre els ciutadans, però aquesta resolució ja es va prendre al seu moment i ara no val la pena tornar a votar.

Per aquests motius, el PSC no votarà a favor de cap de les dues propostes.

El Sr. Xavier Safont-Tria afegeix que la seva és una proposta de modernitat per fer que la nació catalana entri en el marc europeu, per poder-nos representar com el que som, que puguem anar amb la nostra identitat pròpia; una identitat pròpia que necessitem i que també ha de servir perquè els nouvinguts s'identifiquin amb la nostra cultura i simbologia.

No pot ser que hagi d'onejar una bandera espanyola, imposada, que relegui a un segon pla la nostra pròpia bandera. El catalanisme no passa per fer retallades, ni per tenir complexes: cal actuar com una nació normal arreu del món, donant oportunitats i cohesió social a tots els ciutadans.

Nosaltres no volem aixecar cap bandera sinó que simplement en volem baixar una.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, afirma que el debat dels símbols no és un debat estèril, ni motiu de mofa. Tampoc no s'hi val a fer certs comentaris, per part del Govern municipal i del PSC, referint-se al pacte de CiU amb el PP fa anys o a la necessitat de fer-se perdonar, etc., quan se sap perfectament que CiU també ha recolzat el PSOE i ningú no en diu res; no s'hi valen aquestes demagògies.

Quan CiU presenta una proposta d'aquest estil, no ho fa per portar un debat que no està al carrer sinó perquè precisament se'n parla, malgrat el Sr. Bassas no se n'hagi assabentat. A més, la llei que està per ser complida, també està per canviar-se.

Amb aquest testimoni allò que CiU està dient és que si un dia podem, nosaltres canviarem aquesta llei.

El senyor Alcalde aclareix que el Govern municipal no ha parlat, sinó els grups municipals que donen suport al Govern municipal. En el tema dels símbols, aquests tenen llibertat de vot i de posicionament.

El senyor Pau Mojedano es refereix al Sr. Bassas per dir-li que no sap si el PP és o no el dimoni però hi ha una teoria psicològica que diu que quan algú està temptat de menysprear algú altre és perquè té al davant un mirall on es reflecteix. Li trasllada la següent pregunta:

Això de condemnar el pacte amb el PP també ho dirà vostè quan en la votació que es farà ara el nostre partit els tregui les castanyes del foc coincidint en la votació?

El senyor Ramon Bassas explica que no ha menyspreat ningú sinó que ha dit que el primer aquí és el compliment de la llei; a banda de referir-se a les contradiccions de CiU de pactar amb el PP i al cap d'uns anys declarar davant de notari un no-pacte amb aquest mateix partit.

El senyor Alcalde posa a votació la proposta presentada pel grup municipal CUP :

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 3, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular (1) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (3).

Abstencions: 7, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió.

El senyor Alcalde posa a votació la proposta presentada pel grup municipal CiU :

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 9, corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7) i corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2).

i Vots en contra: 16, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2) i corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (3).

Abstencions: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular.

22 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PERQUÈ S'ATORGUI EL NOM DE MIGUEL ÀNGEL BLANCO GARRIDO A UN CARRER O PLAÇA DE LA CIUTAT.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent :

"El propassat 10 de juliol es van complir 10 anys des de que la banda terrorista ETA segrestés el regidor del PP d' Ermua, Miguel Ángel Blanco Garrido i l'assassinés dos dies després.

Durant aquells dies la societat mataronina, catalana i espanyola es va mobilitzar com no ho havia fet mai fins aquell moment demanant l'alliberament del jove regidor de la localitat de Biscaia.

Varen ser moments de molta emoció i ràbia continguda que van passar a la història amb el nom de "l' Esperit d' Ermua" i que varen significar un punt d'inflexió en la lluita contra la banda armada. Moments que són recordats per tota la ciutadania tal i com es va posar de manifest al passat Ple Municipal de comiat quan alguns regidors del nostre consistori i de diferent i divers signe polític dels que deixaven l' Ajuntament en aquell dia van fer esment als moments viscuts aquell dissabte del mes de Juliol de 1997 quan molts mataronins i mataronines ens varem aplegar davant del nostre Ajuntament demanant l'alliberament d'en Miguel Ángel Blanco Garrido.

Tot i els centenars d'assassinats a mans d' ETA, la mort de Miguel Ángel Blanco va tenir una significació especial entre la societat i en la lluita contra la banda armada.

Donada la gran mobilització social que es va donar entre els dies que va estar segrestat i quan es va produir la seva execució, Miguel Ángel Blanco és una de les víctimes d' ETA amb una significació més especial i més recordada. Per això, des del Grup Popular creiem que una bona manera d'honorar la seva persona és fer-ho atorgant el seu nom a un carrer o plaça de la nostra ciutat, com ja s'ha fet amb altres víctimes de la barbàrie i el sense sentit com el professor d' Universitat i polític Ernest Lluch o el catedràtic de Dret Francisco Tomás y Valiente.

Per tot l' exposat, el Grup Municipal del PPC proposa al Ple l'aprovació dels següents

ACORDS

El Govern municipal dedicarà a totes les víctimes del terrorisme un element emblemàtic en una plaça o carrer de la ciutat tot indicant-hi que es fa amb motiu del 10è aniversari de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco."

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, expressa que cal posar puntualitzar que s'hi estaria més d'acord si en lloc de dir "el Govern municipal dedicarà (...)" hi digués "l'Ajuntament de Mataró (...)". Suposo que senzillament se'ls ha escapat.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, anuncia el vot contrari de la seva formació a aquesta proposta de resolució, perquè el PP fa una instrumentalització de les víctimes per defensar un model centralista d'estat i un partidisme de partit. Això ni és legítim, ni és honest.

La CUP entén que qualsevol resolució d'un conflicte passa per la negociació democràtica, entenent que l'autodeterminació és inherent a qualsevol nació.

Finalment, el nomenclàtor de Mataró inclou ja molts noms de mataronins i mataronines que foren víctimes dels franquisme i que algun dia els carrers hauran d'incorporar perquè siguin recordats.

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, diu al Sr. Mojedano que entén que hi ha una proposta alternativa presentada in voce i de consens, que fa: "L'Ajuntament de Mataró dedicarà a totes les víctimes del terrorisme un element emblemàtic en una plaça o carrer de la ciutat tot coincidint amb el 10è aniversari de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco".

El senyor Pau Mojedano aclareix que el text últim, consensuat, és el següent: "El Govern municipal dedicarà a totes les víctimes del terrorisme un element emblemàtic en una plaça o carrer de la ciutat tot indicant-hi que es fa amb motiu del 10è aniversari de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco".

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, agrairà que el Sr. Mojedano faci arribar a tothom la proposta final, canviant-hi "Govern municipal" per "Ajuntament de Mataró".

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: 25, corresponents als membres del Grup Municipal Socialista (11), corresponents al Grup Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds € Esquerra Unida i Alternativa (2), corresponent al Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (2), corresponents als membres del Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya (3), i corresponents als membres del Grup Municipal de Convergència i Unió (7).

Vots en contra: 1, corresponent al membre del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular .

Abstencions: Cap.

23 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA PER CREAR UNA XARXA WIFI A LA CIUTAT.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la proposta següent :

"El PPC de Mataró ha plantejat en el seu programa electoral l'objectiu de convertir a Mataró en una veritable ciutat digital a on s'utilitzin els recursos que ens ofereixen les Noves Tecnologies per millorar la vida dels mataronins així com el conjunt dels serveis que dóna l'ajuntament.

Dins el nostre compromís electoral de reformar l'administració i el Govern Local per una gestió més eficaç i transparent, dèiem que les noves tecnologies ofereixen la possibilitat de reorganitzar les tasques administratives modernitzant el seu funcionament. Per exemple, generalitzar la tramitació de documents per Internet, possibilitar que els ciutadans accedeixin a l'estat de tramitació dels expedients o millorant el pagament amb targeta de crèdit via electrònica. D'altra banda, des del Grup Popular també creiem necessari el foment de l'ús d'aquesta eina entre empreses i ciutadans creant les xarxes i infraestructures necessàries per aquests intercanvis.

Tanmateix, també amb l'objectiu proper de millorar la democràcia local a través dels mitjans tecnològics, el que se'n diu "democràcia digital", que a ben segur milloraria de veritat la participació ciutadana en els assumptes i processos polítics locals.

El Grup Popular voldria crear una xarxa wifi perquè tots els mataronins poguessin aprofitar-se dels avantatges d'Internet a uns preus assequibles. Per això, creu convenient estudiar el desplegament d'una xarxa sense fils d'accés a serveis d'informació, respectant sempre les xarxes de comunicació de les companyies privades i la seva política de negoci.

Actualment, l'Ajuntament ja ha experimentat amb la connexió a Internet sense fils tant al Casal de Joves com a la Biblioteca Pompeu Fabra i ens consta que amb excel·lents resultats. Per això, creiem molt positiva la seva extensió a la resta de la ciutat.

Per tot l'exposat el Grup Municipal del PPC proposa al Ple l'aprovació dels següents

ACORDS

1.- Iniciar un pla de desplegament de la xarxa internet sense fils amb les següents característiques:

• En una primera fase, l'àmbit de desplegament es limitarà als equipaments municipals i als habitatges de promoció pública, previ estudi de necessitat real, de cost i de complexitat tècnica.

• En una segona fase, i cercant algun tipus de partenariat públic-privat, iniciarem un estudi sobre la possibilitat d'estendre això a altres àmbits del municipi on sigui possible."

En aquest punt de l'ordre del dia el Sr. Alcalde dóna la paraula al Sr. Jordi Clopés, en representació de l'Associació Plaça de Rol i Paranoies Diverses, qui celebra la proposta presentada perquè persegueix els mateixos objectius que l'associació, però els agradaria afegir-hi guifi.net, una macrocomunitat a Catalunya amb 2.300 nodes i que propugna la neutralitat de la xarxa sense fils.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, comença agraint les explicacions tècniques de Jordi Clopés i admet que és evident que les xarxes neutres són una solució. CiU, i el Sr. Mora personalment, estan a favor d'una gran xarxa neutra, perquè és impensable que a dia d'avui continuem pagant per passar per les autopistes de la informació.

D'altra banda, el tema de la desafecció que generen els polítics és un tema ben complex que no es resoldrà amb una proposta de resolució de 4 línies i davant la qual molta gent no entendrà res o l'únic que entendran és que l'Ajuntament els posarà Internet gratuït, cosa que no és així perquè hi ha una problemàtica al darrere.

Per tant, el Sr. Mora demana que se'n parli més profundament dins dels fòrums que hi ha a la ciutat i de moment es deixi la proposta sobre la taula, a fi d'arribar a acords.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, expressa el seu posicionament a favor de les propostes que avancin amb el WIFI. Per tant, si la proposta es posa en votació, s'hi sumaran.

En la línia del que deia el Sr. Clopés a Mataró ja hi ha gent que funciona amb xarxes sense fils impulsades per entitats com Mataró Sense Fils i Mataró Wireless i, per tant, seria contraproduent per la ciutat que es desplegués una nova xarxa paral·lela sense coordinar-se amb les organitzacions existents. Cal cercar la complicitat entre Ajuntament i xarxes ciutadanes.

El Sr. Safont-Tria també demana que es posposi la votació d'aquesta proposta de resolució a fi d'elaborar un projecte més ampli i participatiu.

Quan es redissenyi aquest nou projecte, fóra bo que es tingués en compte que les zones agràries de Mataró també són zones de la ciutat i també tenen dret a l'accés a xarxes lliures. És trist però a les zones agràries avui dia encara no ens arriba ni l'ADSL.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, agraeix les intervencions de tothom però aclareix que la proposta que es presenta avui simplement marca la voluntat de començar a treballar en la qüestió. No és altra cosa que la manifestació de la voluntat d'aquest ple de posar-s'hi a treballar. Per tant, el Sr. Mojedano no creu que calgui retirar la proposta.

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, comença aclarint que a partir de la proposta del PP, s'hi van fer un seguit de modificacions que, en primer lloc, anaven destinades a distingir allò que és tecnologia i allò que és servei a fi de no confondre els ciutadans. En aquest sentit, s'ha mirat d'aconseguir una proposta més prudent.

En el fons tots volem tenir més accessibilitat a la xarxa, ja sigui amb o sense fils, però cal fer-ho amb rigorositat. Per això, el que hem fet ha estat desdoblar la proposta maximalista del PP en dues:

En una primera fase, es continuaria fent allò que ja s'està desenvolupant en aquests moments €l'IMPEM, la Universitat, el Port, el Casal de Joves, etc., ja compten amb espais WIFI€ ampliant-ho a la resta d'equipaments de l'Ajuntament, tal com expressa l'acord de govern assolit el 16 de juny d'enguany. En una segona fase, s'hauria d'estudiar tot plegat amb més deteniment, anar a veure experiències que hi hagi a d'altres municipis, etc.

Aquesta seria la proposta modificada que avui es presenta, tot i que el que es faci dependrà del que digui el ponent. Si avui aquesta passa a votació, de tota manera fóra bo crear una comissió per anar-ho treballant tot plegats.

El senyor Joan Mora confirma que no serà pas CiU qui s'oposi a aquest consens i la possibilitat d'endegar un treball conjunt. Ara bé, caldria puntualitzar d'alguna manera, a fi de no confondre els ciutadans, que no se'ls està dient que tindran Internet gratuït.

El Sr. Alcalde resumeix, doncs, que la idea que se'ns planteja i que és assumible per tothom és que comencem a treballar a partir de la comissió informativa pertinent, que mirem d'integrar-hi les organitzacions de xarxes sense fils que ja hi ha a la ciutat i que n'estudiem els aspectes legals. El que aprovem avui és, per tant, una declaració d'intencions.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 24 i 46 per venir referits a temàtiques coincidents.

24 - PROPOSTA DE RESOLUCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ REFERENT A L'APROVACIÓ DEFINITIVA DEL "PROJECTE D'EXECUCIÓ DEL POLISPORTIU AL CARRER EUSKADI".

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la proposta següent :

"La propera Junta de Govern Local, de la que el Grup Municipal de CiU ha estat exclòs pel Sr. Alcalde, té previst aprovar de forma definitiva el "Projecte d'Execució del poliesportiu al carrer Euskadi".

Convergència i Unió ha donat fins ara, en els diferents tràmits que legalment ha de seguir el projecte, suport a la proposta del Govern Municipal. A més de la manca d'equipaments a la ciutat, era la primera vegada que en un projecte com aquest es preveia la construcció d'un aparcament en el seu subsòl. Hem de tenir en compte que el nostre programa electoral preveia la construcció d'un aparcament sota de tots i cadascun dels nous equipaments que es fessin a Mataró.

Però, en data 3 d'abril, l'Associació de Veïns de La Llàntia va presentar una al·legació al projecte que reclamava:

1. La construcció de dues plantes d'aparcament per una capacitat total de 160 places
2. Que es determinés un aparcament en semi-bateria per a turismes a la banda dreta del carrer Euskadi, entre els carrers de Suècia i Nova de la Mercè, modificant la vorera actual per mantenir l'amplada de la calçada
3. Que es reservés una zona de càrrega i descàrrega per a vehicles i autocars en aquest tram del carrer Euskadi

Demandes que han estat desestimades pel Govern Municipal, acceptant únicament estudiar, sense cap compromís de compliment, el darrer punt.

Convergència i Unió valora molt positivament les propostes de l'associació veïnal. Aquest Grup Municipal considera que les 86 places per a residents que es crearan sota l'equipament del carrer Euskadi només ajudaran a minimitzar el dèficit de places actuals al barri. Però, per altra banda, en el moment que es posi en funcionament el poliesportiu, es crearan noves necessitats fruït de la seva activitat, per a les quals no s'ha realitzat cap previsió, tal com va quedar en evidència en la CIM de Serveis Territorials celebrada el dimarts dia 10 de juliol.

Considerem que en el moment de fer l'aprovació definitiva del projecte encara s'està a temps de corregir els errors, que molt encertadament ens han fet veure l'Associació de Veïns, i preveure noves places d'aparcament en superfície o ampliant la planta soterrada sota el terreny públic que envolta el poliesportiu, atès que els tècnics defensen que és inviable la perforació del terreny per a la construcció d'una segona planta.

És per tot això que no podem donar suport al projecte tal com es porta a aprovació i així ho varem manifestar a la CIM de Serveis Territorials.

Atès a tot el que s'ha esmentat anteriorment aquest grup municipal presenta a aprovació del ple el següent,

ACORD:

Abans de la aprovació definitiva del projecte del poliesportiu, del carrer Euskadi, el govern municipal encarregarà als tècnics d'aquest Ajuntament l'estudi per l'obtenció de l'aparcament necessari pel propi funcionament d'aquest poliesportiu. "

46 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES AL·LEGACIONS PRESENTADES PER L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA LLÀNTIA AL PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ DEL POLISPORTIU DEL C. EUSKADI.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"El Govern Municipal ha decidit tirar endavant el projecte de construcció del polisportiu del C/ Euskadi que contempla la creació de 80 places d'aparcament. L'Associació de Veïns de la Llàntia va presentar unes al·legacions al projecte donat que consideraven que aquestes places no eren suficients per cobrir la demanda d'aparcaments de la zona i per això van demanar la construcció d'un aparcament subterrani de dues plantes així com aparcament en bateria al mateix C/ Euskadi i una zona de càrrega i descàrrega.

El Govern Municipal ha rebutjat les al·legacions de l'Associació de Veïns donat que argumenta que tècnicament es complex fer una segona planta d'aparcament subterrani.

D'altra banda, el Grup Popular creu que si l'Associació de Veïns del barri ha presentat tot un seguit d'al·legacions participant en un projecte que afecta d'una manera molt significativa la Llàntia el Govern Municipal no és correcte que rebutgi les al·legacions en aquest tema sense cap tipus d'explicació.

PREGUNTA

1. Ha mantingut algun tipus de reunió o trobada el Govern Municipal amb l'Associació de Veïns de la Llàntia per explicar perquè no es possible la construcció d'una segona sotsplanta d'aparcament en el polisportiu segons demanaven les al·legacions presentades pels veïns al projecte del Poliesportiu del C/ Euskadi? "

En aquest punt de l'ordre del dia el Sr. Alcalde dóna la paraula al Sr. Francisco Verjano, en representació de l'Associació de Veïns de La Llàntia, qui expressa la seva sorpresa i malestar perquè no se'ls ha fet partícips del projecte de construcció del polisportiu del c/Euskadi, desig que li havien fet arribar directament al Sr. Alcalde. Tampoc s'han tingut en compte les seves al·legacions al mateix, sobretot la necessitat de fer-hi més places d'aparcament.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, confessa que no entén ni comparteix la manca de resposta per part del Govern municipal davant les demandes de l'Associació de Veïns. Si s'hagués donat una resposta des d'una òptica d'esquerres en què l'Ajuntament hagués habilitat tota una xarxa de transport públic potent que abastés les necessitats dels ciutadans d'aquests barris per la seva mobilitat diària, estaríem d'acord amb l'aposta del Govern. Però aquesta no ha estat la seva resposta. El que aquest no pot dir és que s'ha fet un estudi que ja garanteix aquests aparcaments i aquestes places que avui dia ja són insuficients. Són insuficients perquè en altres zones, com a Cirera, s'han implantat zones esportives i l'aparcament s'ha col·lapsat.

L'aposta de la CUP és que potser sí que no calen tants aparcaments però, aleshores, cal solucionar la problemàtica de la mobilitat dels ciutadans. Cal una aposta molt més potent pel transport públic.

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Mobilitat, anuncia que en resposta a la proposta de resolució de CiU el seu vot serà afirmatiu, justament perquè aquest és l'encàrrec que ell mateix va fer als tècnics la setmana passada, just després de la comissió informativa. Aquest encàrrec estarà enllestit demà mateix.

Aquesta és la voluntat que ha manifestat a l'Associació de Veïns a fi de trobar alternatives a les seves al·legacions, les seves necessitats i els fluxes de mobilitat que comportarà l'arranjament d'aquesta zona de la ciutat. Per motius tècnics, aquestes al·legacions no es poden acceptar totalment o parcialment com sovint agradaria al Govern.

D'altra banda, cal esmentar que ja hi ha en marxa un estudi de mobilitat, signat per un tècnic intern, que contempla no només aquest aparcament sinó d'altres també que estan en futur planejament o s'estan començant.

En resposta a la pregunta del PP, el Sr. Melero diu que sí que s'ha trobat amb l'Associació de Veïns dues vegades, la setmana passada i aquesta mateixa tarda.

El senyor Joan Mora celebra aquesta celeritat i recomana als veïns de la ciutat que s'adrecessin sempre al Sr. Melero, que és "l'home-solució". És evident que aquí hi han intervingut altres elements d'aquest Govern fent allò que se sol dir "marejar" els veïns, a causa de la descoordinació de departaments i d'interlocutors. Caldria evitar aquest problema i tallar-lo d'arrel.

El senyor Pau Mojedano aclareix que la seva pregunta al Sr. Melero era si hi havia hagut una resposta formal, un escrit, etc., per part del Govern en relació amb les al·legacions presentades per l'Associació de Veïns.

El Sr. Mojedano reitera la seva queixa que el Govern mai no reacciona fins que els veïns s'expressen al ple i es mobilitzen. Caldria ser més transparents i donar les explicacions quan s'hagin de donar: les al·legacions presentades per les associacions de veïns s'han de respondre formalment. D'altra banda, està bé reconèixer els errors i rectificar.

El senyor Francesc Melero explica que ell va trucar personalment el president de l'Associació de La Llàntia per dir-li que hi havia una possibilitat de trobar alternatives i que necessitava uns dies per poder-li presentar. Les al·legacions encara no han estat contestades per escrit perquè el Govern s'ha de posicionar encara en la Junta de Govern que s'aprovarà. Serà a partir d'aquest moment que es presentarà la resposta per escrit.

D'altra banda, caldria recordar que venim d'un període electoral que segurament ha alentit la situació. Ell no és l'home-solució més enllà del que humilment pugui fer. Agraeix la feina feta per les persones que abans que ell hi ha hagut al Govern en aquest càrrec i en el càrrec del Patronat d'Esports.

També recorda que el polisportiu no contemplava inicialment la construcció de l'aparcament i que a la primera reunió que la Sra. López va tenir amb l'Associació de Veïns es va acceptar la petició veïnal de construir-lo. I, malgrat tot, el Sr. Melero ara s'ha compromès a intentar millorar les condicions de mobilitat d'aquesta zona. Mitjançant aquest estudi podrem trobar alternatives d'aparcament i, a més, gratuït.

VOTACIÓ: Ordinària

Vots favorables: Unanimitat. (26).

PRECS I PREGUNTES

25 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SEGURETAT VIÀRIA I LA RETIRADA DE VEHICLES PER LA GRUA MUNICIPAL.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El proppassat mes de maig el sindicat CSI-CSIF, va remetre al cap de la Policia Local de Mataró un escrit en que denunciava l'estat d'alguns vehicles que fan el servei de la grua municipal.

Estem assabentats de l'escrit que l'intendent major, cap de la Policia Local de Mataró i també de l'escrit que el gerent de l'empresa municipal GINTRA van enviar a l'empresa Logístiques Escolano S.L.

Per la importància de les denúncies fetes ens preguntem si aquests vehicles passen la revisió de la ITV o si pel contrari se'ns amaga alguna estratègia del tipus que sigui que nosaltres desconeguem.

Es per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

PREGUNTA:

1. Quines mesures ha pres o té previst prendre el govern municipal en relació a aquestes denúncies del sindicat CSI-CSIF per evitar que el servei de la grua municipal sigui un servei tant insegur?

1. Quina ha estat la resposta que ha donat l'empresa Logístiques Escolano S.L. al cap de la Policia Local i al gerent de GINTRA?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Policia Local i Protecció Civil, respon que no hi ha cap problema de seguretat perquè tots els vehicles adscrits al servei de retirada de vehicles tenen passada la revisió de la ITV. La Policia Local ha comunicat al concessionari del servei que ha de revisar les deficiències que han estat denunciades pel sindicat i les ha de corregir si és que hi són. De moment s'ha retirat una grua del servei; ara s'està reparant.

El gerent de GINTRA ha informat que la concessió actual finalitza d'aquí a tres mesos i ara s'està analitzant juntament amb el concessionari si és més adient reparar en aquest període els vehicles existents o bé canviar-los per altres de nous.

El senyor Vicent Garcia Caurin no es mostra satisfet amb la resposta rebuda. Un dels problemes que es denunciaven era la transmissió insegura que tenen aquests vehicles a l'hora de carregar-ne d'altres i que la porta del conductor l'havia d'aguantar aquest amb la mà. Si des del Govern això es permet, val a dir que no és una conducta correcta.

El senyor Ramon Bassas afegeix que no hi ha cap vehicle circulant en aquestes condicions.

26 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL MENJADOR ESCOLAR DELS CEIPS TOMÀS VIÑAS, JOSEP MANUEL PERAMÀS I JOSEP MONTSERRAT.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"L'1 de juny d'aquest anys es va entrar pel registre de l'IME un escrit de la Comissió del menjador dels centres educatius Tomàs Viñas, Peramàs i Josep Montserrat en que denuncien la massificació del menjador que comparteixen les tres escoles.

Aquesta massificació fa que es tingui que fer tres torns, i que els alumnes del darrer torn dinin a les dues. Si pensem que són nois i noies de sis i set anys que passen massa hores sense menjar res i que tornen a classe sense ni tant sols haver paït el dinar.

El grup Municipal de Convergència i Unió ja ha presentat en diverses ocasions precs i al·legacions als pressupostos municipals per a que es solucioni el problema del menjador d'aquests tres centres donada la massificació i les demandes de la direcció i de la comunitat educativa del CEIP Peramàs.

És per això, que el grup municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

1. Quan preveu el govern municipal que estiguin acabades les obres del nou menjador del CEIP Peramàs?

2. Fins que les obres del nou menjador del CEIP Peramàs no estiguin acabades quines accions pensa prendre el govern municipal per a solucionar aquesta problemàtica?

3. Quina resposta ha donat l'IME a la comissió del menjador d'aquestes tres escoles?"

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, reconeix que com molt bé sap el Sr. Garcia Caurin hi ha molts centres escolars a la ciutat que encara no disposen d'un espai adequat per poder realitzar el servei de menjador de manera convenient. Tenim centres molt antics, com ara Tomàs Viñas o Ángela Bransuela, o més nous, com ara el Camí del Cros o Les Aigües, on s'havia previst un menjador en el seu moment i amb actualitat. A la resta, una bona part dels centres escolars que no tenien aquest equipament, l'Ajuntament al llarg dels anys hi ha anat adequant espais.

D'altra banda, en alguns casos ha calgut no només adequar espais sinó compartir menjadors, com és el cas que ens ocupa: Àngela Bransuela i Vista Alegre també van passar per aquesta situació de compartir. A més, ens hem trobat que alguns menjadors han resultat petits perquè hi ha hagut una demanda creixent del servei per part de les famílies, vinculat en gran part per la posada en marxa de la sisena hora escolar.

En aquest sentit, els menjadors que han resultat més petits s'han acollit a un pla per poder-los adaptar a les noves necessitats, com és el cas del Camí del Mig €en què a l'estiu del 2006 es va renovar totalment el menjador i la cuina€ o el cas de Cirera €en què s'han aprovat les obres d'inici per al darrer quatrimestre del 2007.

Parlant de l'escola de Peramàs, val a dir que el passat 14 de febrer es va aprovar a la Taula Mixta de Planificació realitzar el projecte de cuina-menjador, el qual també ha estat ja aprovat a la comissió informativa de Serveis Territorials i de Serveis Centrals. Se'n començaran les obres tan aviat com sigui possible i se'n preveu l'ús al setembre de 2008.

Al mateix paquet s'ha d'incloure l'actuació que Gisa farà a partir del 24 de maig del 2007 per l'adjudicació de la redacció del projecte d'ampliació del Josep Montserrat. Pel que fa a Vista Alegre, el Departament d'Educació està ultimant la propera adjudicació d'aquest projecte. Tot plegat forma part d'un pla que a curt termini ha de permetre mobilitzar els recursos necessaris per tenir el problema solucionat al setembre de 2008.

D'altra banda, es té constància que tècnics de l'IME han informat els responsables del Josep Montserrat i dels tres centres en qüestió sobre quines són les solucions d'aquest problema i les actuacions necessàries que caldrà dur a terme probablement aquest curs vinent. La direcció del centre, les AMPAs i el consell escolar, amb el suport de l'IME, reubicaran l'espai com es pugui dins l'espai de què es disposa i se'n gestionarà la demanda.

En vista a la Taula Mixta de Planificació del mes d'octubre, s'està preparant la renovació dels menjadors de les escoles Àngela Bransuela, Torre Llauder i Rocafonda, i l'actualització dels de La Llàntia i el Tomàs Viñas.

Aquestes actuacions, juntament amb la previsió dels menjadors que ja estan en construcció i els que s'han de construir encara €Anxaneta que ja en té, Maria Mercè Marçal, Antonio Machado que ja en té, Montserrat Solà, Joan Coromines, Marta Mata i les ampliacions d'Angeleta Ferrer i Germanes Bertomeu€, el Govern espera obtenir un bon programa actualizat de menjadors que puguin donar servei a tota la ciutat.

El senyor Vicent Garcia Caurin expressa que el que no li ha quedat clar és respecte a les actuacions que s'han de fer a curt termini com se soluciona el tema dels torns. Ampliaran la capacitat que té el menjador de Tomás Viñas?

La senyora Conxita Calvo respon que es posaran d'acord amb la direcció del centre, amb l'AMPA i amb el consell escolar, per poder planificar com es donarà aquest servei al llarg del curs.

27 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE EL FUNCIONAMENT DE LES PILONES DE REGULACIÓ DEL TRÀNSIT.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta el prec següent :

"El darrer 24 de maig una ciutadana de Mataró va ser víctima, una vegada més, de la malifeta de les pilones que regulen el trànsit a l'entrada de carrers amb restricció de pas pels vehicles, i no pas per a la restricció de pas de vianants.

Són ja massa els problemes que les pilones donen als ciutadans ja sigui quan van a peu o amb el vehicle.

La manca de previsió del Govern Municipal fa que es vagin prenen mesures correctores a mida que es van produint accidents.

És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta el següent

PREC:

El Govern Municipal estudiarà si aquest és el millor sistema per a restringir el pas de vehicles, i si és així, dotarà el sistema d'un dispositiu acústic i lluminós, que alerti vianants i conductors de l'activació del sistema."

El senyor Francesc Melero, conseller delegat de Mobilitat, explica que primerament cal lamentar l'accident que va patir aquesta ciutadana. D'altra banda, les pilones són un element reconegut, funcionen i, segurament, tenen algunes disfuncions. Les pilones disposen d'una corona de leds, i a part, també hi ha els semàfors, etc.

En favor de cercar millores, ens hem assabentat que hi ha uns brunzidors, que van a terra, amb els que estan fent proves pilot. El 15 de maig ens vam oferir per fer una de les proves al c/ Sant Francesc de Paula, que hem de veure com funciona, i prendrem, així, les mesures adients.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 28 i 45 per venir referits a temàtiques coincidents.

28 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA SEGURETAT VIÀRIA ALS ENTORNS DE L'ESCOLA ANXANETA.

El senyor Vicent Garcia Caurin, regidor del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El proppassat 21 de juny, cent seixanta-quatre pares i mares de l'escola Anxaneta signen un escrit dirigit al Sr. Alcalde de la Ciutat, on denuncien una manca de previsió en seguretat viària al voltant de l'escola i exigeixen una senyalització adequada a la zona escolar, bandes reductores de velocitat abans dels passos de vianants, una tanca a utilitzar a les entrades i sortides al carrer Solís, un agent de la policia municipal que reguli el trànsit a la cantonada Solís-Florida Blanca i altres mesures totes elles importants per a la seguretat dels escolars.

El Grup Municipal de Convergència i Unió, comparteix la preocupació de la comunitat educativa de l'escola Anxaneta sobre la seguretat viària als carrers que envolten l'escola.

Es per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta la següent

PREGUNTA:

Quines mesures ha pres, o té previst prendre, el govern municipal en relació a les demandes fetes pels pares i mares de l'escola Anxaneta."

45 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'INCREMENT DE LA SEGURETAT ALS VOLTANTS DEL CEIP ANXANETA.

El senyor Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Alguns pares/mares dels alumnes del Col·legi de l'Anxaneta han demanat al Govern Municipal quines mesures ha posat en marxa per tal de millorar la seguretat en l'entrada i sortida del col·legi.

Segons els pares, actualment els alumnes accedeixen tant pel C/ Solís com pel C/ Floridablanca i des de fa mesos demanen que s'apliquin algunes mesures per reduir la velocitat dels cotxes que circulen per aquella zona i incrementar la seguretat dels nens.

Concretament, aquest Grup Municipal ha estat coneixedor que la mare d'una alumna es va dirigir personalment al Servei de Mobilitat el mes de maig demanant un pas de vianants i una balla protectora a la vorera de l'escola però que no va obtenir cap tipus de resposta.

PREGUNTA

1. Quin tipus de mesures ha posat en marxa el Govern Municipal per incrementar la seguretat a l'entrada i sortida dels nens/es de l'Anxaneta?"

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, diu que per contestar a les dues preguntes presentades, cal parlar de les actuacions municipals portades a terme. L'escola Anxaneta té entrada per 4 carrers: c/ Solís, c/ Prat, c/ Camí Ral i pel c/ Floridablanca. Les més segures són les del c/ Solís i la plaça de l'Havana amb Camí Ral.

El dia 16, vam tenim una entrevista amb la direcció de l'escola, comunicant l'adequació del c/ Solís i informant que l'entrada pel c/ Floridablanca, fos utilitzada com a sortida d'emergència.

El passat dia 2 del corrent, a l'escola, es va realitzar una trobada amb l'Ajuntament, amb l'assistència d'un membre de la direcció de l'escola, la presidència de l'AMPA, una mare, el cap de servei de mobilitat, el cap de servei d'educació de l'IME, un subinspector i un caporal de la policia local, on es va recomanar que s'estudiés la possibilitat d'utilitzar com a entrada del parvulari, la porta del Camí Ral. El c/ Solís es podia habilitar amb una tanca provisional lleugera a disposició del conserge; i amb la possibilitat de reservar, com a càrrega i descàrrega, un tram de la porta del c/ Floridablanca, cruïlla amb el c/ Solís, fent també, reserva d'estacionament de motos, per millorar la visibilitat.

Finalment s'ha senyalitzat la zona escolar amb dues plaques, per senyalitzar el pas de vianants. També, amb la protecció temporal de la policia local, els mesos d'abril i maig, i fix durant el mes de juny i pel casal d'estiu.

Falta fer una reunió amb el consell escolar del centre, abans de l'inici del curs, per concretar i aprovar tot el que fa referència a les entrades habituals dels escolars, horaris, normes i mesures.

El senyor Vicent Garcia Caurin pregunta si el policia que dirigirà el trànsit al c/ Floridablanca continuarà pel proper curs.

La senyora Conxita Calvo respon que això serà fruit de l'acord que es faci a la reunió prevista abans del començament del curs escolar.

El senyor Carlos Ferrando pregunta per quina raó s'utilitza una tanca mòbil, en lloc d'una fixa.

També considera que el pas de vianants és una proposta, gens esbojarrada, que es pot estudiar.

La senyora Conxita Calvo argumenta que es parla d'una previsió d'accessos al centre, definida en un primer model, que no és el que després s'ha utilitzat, per raons molt pràctiques.

Referent a les tanques, i a tot el que calgui, el que farem és parlar amb la comunitat educativa del centre i buscar aquelles sortides, però ells hauran de reflexionar sobre aquests accessos al centre per afavorir la mobilitat i la seguretat dels alumnes i de les famílies.

29 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA MORT DE SIS SOLDATS ESPANYOLS AL LÍBAN

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent :

"En els darrers dies dos successos dramàtics han commocionat el país. D'una banda, el passat 24 de juny sis soldats espanyols van resultar morts en un atemptat terrorista al Líban on estaven desplaçats en missió de pau. De l'altra, el 2 de juliol, set espanyols també van perdre la vida en atemptat terrorista mentre estaven de vacances al Iemen.

PREGUNTA

Perquè el Govern Municipal va decretar dol oficial i les banderes van onejar a mitja asta amb la mort dels turistes i no va ser així en canvi amb la mort dels soldats? "

El senyor Esteve Terradas, conseller delegat de Presidència, creu que, amb totes dues oportunitats, s'ha estat a l'alçada del que es podia esperar de l'Ajuntament de Mataró. En el cas dels turistes, senyalant un dia de dol, i en el cas dels soldats, entregant una carta de condol al Ministeri de Defensa.

El Sr. Alcalde disposa el tractament conjunt dels punts de l'ordre del dia núm. 30, 38 i 41 per venir referits a temàtiques coincidents.

30 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES QUEIXES DELS VEÏNS DEL PARC CENTRAL PEL SOROLL QUE GENEREN ELS CONCERTS DE LA CRUÏLLA DE CULTURES.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Diversos veïns dels voltants del Parc Central (Camí de la Geganta, Plaça Espanya i Jacint Verdaguer) han expressat reiteradament el seu malestar per la quantitat de soroll i molèsties que provoquen els concerts del Cruïlla de Cultures que es celebren en el mateix Parc.

El Festival que es va iniciar la Nit de Sant Joan celebrant la revetlla a la Platja del Varador té actuacions previstes de diversos grups fins el proper 28 de juliol. Seran un total de 15 actuacions de les quals 5 tindran lloc al Parc Central.

Aquestes actuacions provoca que la majoria de veïns de la zona no puguin descansar durant el cap de setmana.

Des del Grup Popular creiem que el Parc ha de deixar de fer-se servir per a realitzar aquest tipus d'espectacles i que és necessari cercar un escenari alternatiu que permeti el bon desenvolupament de l'activitat i alhora deixi que els veïns de qualsevol banda de la ciutat puguin descansar tranquil·lament.

PREGUNTA

1. Ha estat coneixedor el Govern Municipal de les queixes d'aquests veïns?
2. Si és així, quin és el posicionament del Govern Municipal al respecte?
3. Es té previst cercar un escenari alternatiu al del Parc Central per aquest tipus d'esdeveniments per evitar destorbar el descans dels veïns?"

38 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES AFECTACIONS D'ALGUNS CONCERTS AL DESCANS DELS VEÏNS.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"El nostre grup ha rebut diverses queixes de veïns de la Plaça d'Espanya i dels carrers del voltant sobre la impossibilitat de conciliar el son durant les nits de molts caps des setmana per la celebració de concerts al Parc Central.

Atès que, segons ens han fet saber, durant aquestes nits el soroll s'ha allargat fins a altes hores de la matinada, i sense que això suposi, en absolut, qüestionar la celebració d'esdeveniments d'aquestes característiques, a CiU entenem que el govern ha d'adoptar les mesures necessàries per conciliar els interessos dels diversos col·lectius de ciutadans.

Atès que la ciutat de Mataró no disposa de cap espai apropiat i amb la capacitat necessària per a la celebració de concerts o altres esdeveniments populars.

Perquè creiem en el dret de tots els ciutadans a dormir bé i perquè quan no podem fer-ho la nostra qualitat de vida empitjora considerablement, però també perquè creiem en el dret dels ciutadans, que així ho desitgen, a gaudir d'esdeveniments culturals de qualitat, el Grup Municipal de CiU fa les següents,

PREGUNTES:

1. Quina valoració fa el govern municipal de la reivindicació dels veïns de la Plaça d'Espanya i rodalies de poder dormir durant les nits de concert al Parc Central?
2. A quina hora és previst que acabin aquests concerts? És una hora que, a parer del govern, permet conciliar raonablement la celebració de festivals i el descans dels veïns?
3. Quines mesures aplica el govern per evitar que un cop finalitza el concert, el soroll continuï present a la zona?
4. Si n'aplica, per quin motiu no han sigut efectives en els concerts celebrats la darrera setmana i el soroll s'ha allargat fins a altes hores de la matinada?
5. En endavant, quines noves mesures aplicarà el govern per conciliar € si és que ho creu convenient € els interessos dels veïns i els dels espectadors en les properes celebracions de concerts o actes públics?
6. Té previst, l'actual govern municipal, projectar o construir algun recinte de dimensions i característiques adequades per a la celebració d'actes d'aquest tipus i també fires o altres esdeveniments?"

41 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE QUEIXES DELS VEÏNS DELS ENTORNS DEL PARC CENTRAL PER LA CELEBRACIÓ DE FESTIVALS.

El Sr. Xavier Safont-Tria, portaveu del grup municipal de Candidatura d'Unitat Popular, presenta la pregunta següent :

"Aquests dies s'està celebrant en diferents espais de Mataró el festival Cruïlla de Cultures, al qual donem el nostre suport perquè contribueix a dinamitzar culturalment la ciutat, amb un ampli ventall d'activitats de qualitat contrastada i amb una important assistència de públic. Felicitem els organitzadors i no volem qüestionar la celebració de festivals com aquest ni posar encara més dificultats burocràtiques a les entitats que dinamitzen culturalment la nostra ciutat, en especial els espais públics.

Al grup municipal de la CUP li ha arribat el malestar de veïns de diversos indrets de la ciutat :

El veïnat dels entorns del Parc Central ha recollit centenars de signatures per les molèsties que li ocasiona una programació nocturna (i en alguns casos fins la sortida del sol) tan dilatada en el temps en un mateix espai.

El Casal de la Gent Gran del Parc també ha adreçat a l'Alcalde un escrit de greuges avalat per 368 signatures. l'Ajuntament no ha informat per escrit l'entitat del tancament del recinte ni de les limitacions d'ús del propi espai del Casal, que ha dificultat la celebració d'actes com l'Aplec de la sardana.

La ciutadania en general no ha pogut fer ús lliurement d'un espai públic com és el Parc Central. S'ha tancat un espai ciutadà tot impedint l'accés a zones de jocs infantils, espais de lleure de la gent gran, zones de passeig, o senzillament de pas€

Entenem que la causa d'aquestes queixes i malestar no és la celebració d'activitats culturals, sinó el fet que u na ciutat de prop de 120.000 habitants no disposa d'un equipament polivalent amb capacitat d'acollir esdeveniments d'aquesta magnitud (ni de cap altra), tal com està reivindicant la CUP en els seus programes electorals des de l'any 2003. Mataró només disposa d'equipaments del segle XIX per a celebrar-hi activitats com aquesta, pròpies del segle XXI. Ara mateix s'està projectant un nou polisportiu al carrer Euskadi i el govern no ha previst que sigui polivalent. No hi ha voluntat política de cobrir aquestes necessitats.

La necessitat ciutadana d'un equipament polivalent és evident, però això són pedres. Potser és més preocupant el tracte humà per part de l'Ajuntament als ciutadans que diu representar. Hi ha hagut una absoluta manca de sensibilitat amb els col·lectius afectats i ha fallat la coordinació entre departaments del propi Ajuntament, que ha actuat amb prepotència, sense informar correctament la ciutadania, i amb un tarannà autoritari.

És per això que volem preguntar als responsables del govern municipal :

- S'ha informat per escrit al Casal de la Gent Gran del Parc ? I els veïns de la zona ?

- Quina ha esta la coordinació entre diferents departaments del mateix Ajuntament implicats ?

- S'ha establert i aplicat un horari per a les proves de so ? S'han coordinat i consensuat aquests horaris amb el veïnat i les entitats de l'entorn ?

- En l'època de les "Ordenances de Civisme", hi ha hagut alguna mena de control dels decibels.

- Al llarg de tot el festival, quantes hores haurà està tancat el lliure accés un espai cívic d'ús públic com és el Parc Central ?

- Per quin motiu el nou pavelló esportiu que s'està construint al carrer Euskadi no s'ha dissenyat per a usos polivalents ?

- El govern municipal té prevista o planificada com a prioritària la dotació a la ciutat d'un espai polivalent amb capacitat per a realitzar-hi balls i concerts tant a l'aire lliure com sota cobert ? On ? Quan?."

En aquest punt de l'ordre del dia el Sr. Alcalde dóna la paraula a la Sra. Concepción Cristobal, en representació de l'Associació de Veïns de Mataró-Centre, qui expressa que l'any passat ja es va fer saber aquest problema de l'elevat volum i horaris dels concerts de la cruïlla de cultures al Parc Central. Han tingut l'oportunitat de demostrar la seva efectivitat com a consistori, i a part de no fer-hi res al respecte, el Patronat de Cultura va autoritzar la realització de més d'un macro-concert al Parc Central. Per què no fer un espai habilitat pels macro-concerts?

A part, l'Associació voldria conèixer el mapa de capacitat acústica de Mataró.

A continuació el Sr. Alcalde dóna la paraula al Sr. Pep Llauder, en representació de l'Associació Casal de la Gent Gran del Parc, qui denuncia la desinformació dels canvis en la programació del Cruïlla, el tancament del Parc Central durant 4 dies i perquè els caps de setmana només s'obre a partir d'entre les 10 i les 11 del matí.

El senyor Sergi Penedès, president del Patronat Municipal de Cultura, explica, en relació a les diferents qüestions plantejades per les molèsties ocasionades durant els mesos de juny i juliol pel festival Cruïlla de Cultures, a l'entorn del Parc Central, el següent:

Durant els primers mesos d'aquest any es va constituir una comissió de treball integrada per tècnics de Cultura, Esports, Manteniment i Serveis, Protecció Civil, IMPEM, Policia Local i Mobilitat, per analitzar i estudiar totes les possibilitats d'espai públic de la ciutat. De totes les possibles, només es va trobar condicions al camp de futbol del Camí del Mig, amb unes reformes per accessibilitat que s'han fet darrerament, i al Parc Central, per realitzar esdeveniments d'aquestes característiques.

S'ha acordat amb els promotors del festival i amb altres promotors, els horaris de muntatge, desmuntatge, proves de so i horaris dels concerts.

A causa que no ha estat possible trobar un nou espai per aquest festival, les solucions han estat:

En primer lloc, disminuir el nombre de concerts massius al Parc Central.

En segon lloc, derivar els concerts d'aquestes característiques al camp de futbol del Camí del Mig, al barri de Cerdanyola, els dies 13 i 14 de juliol.

En tercer lloc, acotar les hores de muntatge i desmuntatge, proves de so i desenvolupament dels concerts.

I, en quart lloc, acondicionar la instal·lació d'equips de so nous, amb la intenció de minimitzar l'impacte del so en els blocs veïns.

En referència a la planificació i concepció del festival, aquesta es farà després de l'anàlisi i balanç de l'edició d'enguany.

En referència als errors d'interlocució comesos, per la meva part, vull fer públic, que he adreçat una carta de disculpa a tots els veïns que van notificar la seva queixa, i he rebut als representants dels veïns afectats. He realitzat les gestions oportunes, conjuntament amb altres membres del govern, amb els organitzadors del festival, per realitzar els actes programats que queden, disminuint el nivell sonor i l'horari d'acabada. Vull assenyalar la total disponibilitat, de col·laboració, mostrada pels organitzadors del festival.

Des del Patronat Municipal de Cultura, s'ha contractat un estudi de sonometria, que realitzarem des de demà, fins dilluns, que ens permetrà disposar de dades exactes del nivell sonor.

Sóc del parer que s'ha de continuar mantenint la festa de la ciutat, Les Santes, al bell mig de la ciutat, i opino que el festival Cruïlla de Cultures és una excel·lent iniciativa, tot i que s'hi puguin fer alguns canvis en el futur.

El senyor Pau Mojedano recorda al Sr. Penedès que la prioritat és la llibertat i el dret dels veïns a descansar, i aquesta és l'obligació que tenen, i a la que es van comprometre, de buscar un espai alternatiu.

El senyor Francesc Masriera expressa que des del govern s'ha de donar una solució al més aviat possible, perquè, entenem des del grup municipal de CIU, que una situació com aquesta, no s'hauria de repetir la propera temporada.

31 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA PETICIÓ D'UNA ENTREVISTA A L'ALCALDE PER PART D'UNA CIUTADANA.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"El Grup Municipal Popular ha estat coneixedor que en data 20 de març de 2007 una ciutadana, concretament la Sra. Werlina Ramírez va presentar un escrit a l' Oficina d' Atenció Ciutadana demanant una entrevista al Sr. Baron per tractar un tema molt greu que afecta la seva salut.

Passats més de tres mesos des de que es va presentar aquest escrit la Sra. Ramírez no ha rebut cap tipus de resposta per part d'Alcaldia tot i que ens consta que la Sra. Ramírez s'ha dirigit en reiterades ocasions al despatx de l'Alcalde demanant informació sobre aquesta petició.

PREGUNTA

1. Per quin motiu el Sr. Alcalde no ha rebut la Sra. Ramírez des de que aquesta li va demanar una trobada?
2. Com és que des d' Alcaldia no s'ha contestat a la petició d'aquesta ciutadana en un sentit o altre?"

En aquest punt de l'ordre del dia el Sr. Alcalde dóna la paraula a la Sra. Patricia Montserrat Ferrer, presidenta de l'Associació Oikos Ambiental, qui aporta els detalls del cas de la Sra. Ramírez, una ciutadana que porta implantat un neuroestimulador a la medul·la espinal per paliar els dolors crònics que pateix. És el segon neuroestimulador que li col·loquen en poc temps. Segons un informe mèdic, l'origen poden ser les radiacions electromagnètiques que hi ha a la zona on resideix. L'associació exigeix que s'aturi immediatament la instal·lació de les estacions base de telefonia, començant per les irregulars, i que no es donin més llicències.

El senyor Alcalde respon al Sr. Mojedano que no ha deixat d'atendre la Sra. Ramírez. Em consta que ha estat atesa personalment pel Dr. Josep Maria Teniente, cap de salut de l'Ajuntament de Mataró, amb qui es va entrevistar el mes de novembre i desembre de l'any passat i després amb tècnics del servei, en dues o tres ocasions.

El Sr. Teniente va tenir reunions amb la doctora de l'hospital Germans Trias i Pujol, doctora de la Sra. Ramírez, i també amb el cap de neurocirurgia del mateix hospital. També es va reunir un parell de cops amb l'empresa subministradora de l'aparell, per conèixer les característiques i les incidències que podia tenir aquest aparell. Tot això ha estat recollit en un informe, que avui el Sr. Teniente m'ha fet arribar.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, afirma que l'actuació del Sr. Teniente és del tot correcte, però li preguntaria al Sr. Alcalde si no entén que aquesta persona està passant per un mal moment personal. Al Sr. Alcalde no li hagués costat res mantenir una reunió amb la Sra. Ramírez.

32 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LA INSTAL·LACIÓ D'ANTENES DE TELEFONIA MÒBIL.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"El passat dia 31 de maig, va entrar a registre general d'aquest Ajuntament un escrit signat per 1.300 persones, a més de diverses escoles i entitats ciutadanes, expressant la seva preocupació i mal estar per la instal·lació d'antenes de telefonia mòbil sense llicència al carrer Argüelles d'aquesta Ciutat.

La regidora delegada en funcions de Ciutat Sostenible va respondre el 5 de juny amb un seguit de consideracions legals i d'altres que feien referència a la situació de les instal·lacions situades al carrer d'Argüelles, número 8. En aquest escrit s'evidencia la il·legalitat de dues de les antenes instal·lades, que coincideix amb diverses actes de la Policia Local aixecades abans i després de la data de l'escrit.

Posteriorment, el dia 12 de juny, va tenir lloc a l'Escola Oficial d'Idiomes una reunió informativa sobre aquestes instal·lacions, en la qual els veïns van expressar les seves preocupacions, a les que la regidora es va comprometre donar resposta properament.

Atesa la importància dels fets per la preocupació dels veïns sobre la possible repercussió en la salut de les persones, aquest Grup Municipal presenta les següents,

PREGUNTES

Primer.- Per quina raó, no s'ha donat cap resposta a les qüestions presentades pels veïns en la reunió celebrada el dia 12 de juny?

Segon.- En quina situació es troben les antenes instal·lades sense llicència a l'immoble del carrer Argüelles, número 8? S'ha ordenat el seu desmantellament? S'ha sancionat a les empreses instal·ladores i les operadores corresponents?

Tercer.- Quin és el suport, més enllà del seguiment que en faci el seu metge de capçalera, que reben les persones que atribueixen a la instal·lació d'aquestes antenes algunes alteracions en la seva salut?

Quart.- En una adequada aplicació de la normativa corresponent, en l'actualitat, són legalitzables les antenes objecte d'aquesta pregunta?"

En aquest punt de l'ordre del dia el Sr. Alcalde dóna la paraula al Sr. Manrique, en representació de l'Associació Alternativa Vecinal de Mataró, qui expressa que està demostrat que les radiacions emeses per les antenes de telefonia són nocives per a la salut i no es pot permetre que la part econòmica estigui per damunt de la salut.

Esperem una ràpida resposta per als veïns del c/ Argüelles a fi que quedin més tranquils. Per últim, agrair l'Associació Oikos, i especialment, la Sra. Montse per la seva lluita contra les radiacions produïdes per les antenes de telefonia mòbil.

En aquest punt de l'ordre del dia el Sr. Alcalde dóna la paraula a la Sra. Patricia Montserrat Ferrer, presidenta de l'Associació Oikos Ambiental, qui aporta dades de les queixes dels veïns del c/ Argüelles €amb 1.300 signatures€; del Camí del Mig, on es registren 800 denuncies individuals; del c/ Immaculada, amb al·legacions i del c/ Ramon Berenguer, amb més de 80 pancartes. Tots aquests barris, Centre, Peramàs-Esmandies, Cirera, Molins, Cerdanyola, Rocafonda-Palau, estan en contra de les radiacions electromagnètiques de la telefonia mòbil. Els ciutadans estan preocupats, perquè conviure prop d'aquests sistemes radiants ha deteriorat la seva salut.

La senyora Alícia Romero, consellera delegada d'Innovació i Promoció de Ciutat, respon la primera pregunta dient que, dies abans de convocar l'esmentada reunió, la regidora anterior, la Sra. Quiteria Guirao, va fer una reunió el 12 de juny on explicava en un informe quina era la situació de les antenes que hi havia al c/ Argüelles núm. 8, i a mesura que es van fent passos i tràmits administratius, es comunica als afectats, quina és la situació. Per exemple, el 28 de juny es va enviar a tot un seguit de persones una notificació en què s'explicava quines eren les mesures que s'anaven fent amb les diferents antenes. Entenc, doncs, que s'ha anat donant resposta.

Referent a la segona pregunta, val a dir que per una banda hi ha una antena que funciona amb llicència d'activitats, la de la companyia Orange, que no té cap problema. També n'hi ha una altra instal·lada per Telefònica, sense llicència, ni d'obres, ni d'activitats, on ja s'han fet tots els processos necessaris per precintar la instal·lació, i, de fet, ni funciona ni ha funcionat mai, té obert un procediment sancionador i estem a l'espera que la retirin. I una última antena, de la companyia Esfera, que no s'ha arribat a instal·lar mai, i que també està amb els tràmits jurídics corresponents.

Pel que fa a la tercera pregunta, la Sra. Romero explica que fa un temps que s'ha fet un protocol amb els Centres d'Atenció Primària i el servei de la Salut Pública de l'Ajuntament, que estableix que quan una persona arriba a un Centre d'Atenció Primària manifestant que el seu mal és causat per una antena, s'obre expedient. Aquest expedient es fa arribar al servei de Salut Pública de l'Ajuntament per registrar aquests casos. En el cas que s'acumulin diversos casos sobre una mateixa antena, la Generalitat endega un estudi rigorós per saber si realment hi ha algun problema amb alguna antena; això sí, sempre que hi hagi un nombre considerable de queixes pels mateixos motius. Dir que en l'últim any, només hi ha hagut dos casos referents a antenes.

Quant a l'última pregunta respondre que sí que són legítimes, sempre que ho facin, segons l'Ordenança Municipal, el Pla Especial que hem aprovat i la normativa específica de la Generalitat i de l'Estat.

Recordar que, segons la normativa vigent, d'abast autonòmic i estatal, que marca uns nivells de radiacions electromagnètiques de nivell 27V/m, amb totes les mesures fetes a petició dels veïns, mai s'ha superat un nivell de 0,6V/m.

El senyor Joaquim Fernàndez constata pel que hem pogut veure fins ara, les ordenances i normatives que s'aproven en aquest Ajuntament incorporen els deguts informes tècnics favorables, referent a les ordenances de telefonia mòbil. Que els tècnics de la casa ens mereixen tot el respecte però que, malgrat tot, aquest grup municipal s'ha abstingut, perquè no podem disposar de tècnics propis per realitzar els nostres propis informes. No hi hem votat en contra perquè no tenim elements per fer-ho. El paper de l'oposició, és exigir el compliment, per part del govern, de les ordenances que ell mateix redacta.

Pel que fa a les respostes, ja que no tenim cap constància de cap tipus de comunicació als veïns, ens faci arribar còpia d'aquest informe, fet el 28 de juny. Demanaríem si ens poden informar dels terminis de resolució dels tràmits legals efectuats contra les empreses implicades en la resposta segona.

Finalment, creiem que la salut d'una sola persona ja és important, per tant, hauríem de parlar del protocol de la Generalitat, en l'apartat dels números de casos que s'han de donar per fer un estudi de la zona on pot haver el problema amb les antenes, i es pugui tractar encara que només una persona sigui l'afectada.

La senyora Alicia Romero mostra el seu acord total a la proposta de revisar el protocol de la Generalitat. Tanmateix, val a dir que el que faria és, en la propera comissió informativa d'Innovació i Presidència, poder tractar el tema del c/ Argüelles i qualssevol altres de les mateixes característiques.

33 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE LA PRESÈNCIA DE RATES A LA CIUTAT.

La senyora Isabel Martínez, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"Segons vam poder conèixer per CAPGRÓS.COM, el dia 8 de juny els operaris de l'empresa municipal Aigües de Mataró, no van poder llegir els comptadors del número 20-22 del Camí del Mig per la presència de rates a l'habitació dels registradors. La companyia va deixar un avís a la bústia dels veïns d'aquest immoble, on explicava que no s'havia pogut prendre la lectura "per l'acumulació de rates". El mateix divendres, la policia local es va presentar a l'edifici i va aixecar una acta confirmant la presència d'excrements de rates a l'habitació dels comptadors, segons expliquen els veïns, els quals consideren que la presència de rates està provocat per l'estat de degradació de les instal·lacions del Mercat del Pilar, situat als baixos d'aquest edifici.

Sembla que els tècnics del Servei de Salut Pública de l'Ajuntament van inspeccionat, en presència del president de l'escala, l'espai afectat i van trobar el forat per on entren els rosegadors, constatant, segons l'Ajuntament, també la manca de manteniment i neteja de l'espai.

Per altra banda, en altres mitjans de comunicació, s'han publicat escrits de ciutadans denunciant, al barri de Els Molins, una plaga d'escarabats.

Al marge dels fets denunciats als mitjans de comunicació, són molts els ciutadans que expressen la seva sorpresa i les seves queixes per la presència de rates a la ciutat. Els carrers que envolten el mercat de la plaça de Cuba en són un exemple, com ho són zones on es fan noves construccions o obres a la via pública.

Atès que això suposo un perill per a la salut de les persones, aquest Grup Municipal presenta les següents,

PREGUNTES:

Primer.- És coneixedor el govern municipal de la presència de rosegadors i insectes a diversos indrets de la ciutat ?

Segon.- Quines mesures es prenen per a resoldre aquests problemes i garantir la salut dels ciutadans ?"

La senyora Carme Esteban, consellera delegada de Benestar Social, Gent Gran, Salut i Consum, recorda que el Govern municipal sempre és coneixedor de l'aparició, de rosegadors o insectes en diversos indrets de la ciutat. Al servei de Salut arriben totes les incidències sobre aquest tema.

En resposta a la segona pregunta, la lluita contra les plagues en el medi urbà, bàsicament, desratització i desinfecció, és un dels elements importants de la salut pública. S'ha modificat l'objectiu de la lluita antiplaga, passant de l'intent d'eradicar-les al manteniment d'uns límits sostenibles i tolerables. L'actuació recomanada és la d'un enfocament integral en la lluita contra les plagues, no utilitzant exclusivament productes químics, sinó, amb combinació d'altres mesures que van, des d'una millor actitud cívica, bon estat de les instal·lacions, tant de clavegueram com les domèstiques, per eliminar els focus de creixement i perquè es posin barreres a la seva expansió o sortida a l'exterior.

Per dur a terme el servei de desinfecció es va contractar, per concurs públic, l'empresa Reintokil Initial, i es realitzen controls sistemàtics de desratització i desinfecció, de forma periòdica a tots els edificis que pertanyen a l'Ajuntament.

La senyora Isabel Martínez es congratula de totes les mesures que es prenen, però hi ha un fet obvi que és que existeixen aquestes rates i existeixen aquests incidents. Per tant, aquestes mesures de les quals parla la Sra. Esteban, els ciutadans que s'han queixat, no les han vistes enlloc.

La senyora Carme Esteban reitera que cada cop que surt un cas com aquest, es posen les mesures i es resolen els problemes en un temps prudencial.

34 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE LES ESCOMBRARIES QUE HI HA A L'AVINGUDA DEL CORREGIMENT.

La senyora Isabel Martínez, regidora del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent

"Els veïns de Cirera de nou es troben dia a dia amb la problemàtica que quan porten els seus fills a escola, els han d'instruir que passin per la vorera del pavelló Teresa Maria Roca, tota vegada que passar per l'altra suposa passar per un abocador.

Sense entrar en el projecte, que espero el govern municipal estigui duent a terme, per renovar l'entorn, el cert és que el marge esquerra de l'esmentada avinguda fa fàstic.

No es pot justificar de cap de les maneres, per més obres que s'estiguin fent, que estigui ple de defecacions de tot tipus, incloses les dels obrers, a més de semblar una zona de la recollida selectiva de bosses de tot tipus i envasos varis.

D'aquesta manera entenem que, malgrat les obres que s'estiguin duent a terme, les diferents brigades de neteja han de passar i recollir les escombraries, doncs sembla que no passin de carrer Jacint Verdaguer en amunt.

És per això, que el grup municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

Primer.- Que pensa fer el govern municipal respecte a l'abandonament i degradació de la zona de l'avinguda del Corregiment,

Segon.- Quines mesures pensa dur a terme per tal de netejar les voreres i evitar possibles infeccions i contagis, atès que hi ha dues escoles molt pròximes."

El senyor Francesc Melero, conseller delegat d'Obres, Serveis i Manteniment, contesta que aquest solar es va introduir dins l'àmbit d'obres del pavelló Maria Teresa Roca per dipositar els diferents materials i la caseta dels obrers. És cert que degut a això, s'ha passat per un període en què no es trobava en òptimes condicions. Un cop retirat tot el material de l'empresa constructora, l'Ajuntament ha fet neteja del solar.

La senyora Isabel Martínez recorda que, aquesta tarda, encara hi havia el matalàs, les rocalles, part de la sorra que hi havia a la vorera i el forat del clavegueram. Tot i això els hem donat un vot de confiança i estem segurs que hi posaran mesures.

35 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA RESOLUCIÓ DEL CAC PER LA CAMPANYA "MATARÓ MILLORA, MILLORA MATARÓ".

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, acorda retirar la pregunta.

36 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE EL NÚMERO D'INFANTS QUE S'HAN QUEDAT SENSE PLAÇA D'ESCOLA BRESSOL.

El senyor José Manuel López, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Passat el termini de preinscripció de nens/es per a les Escoles Bressols Municipals a la nostra ciutat s'ha posat de manifest que malgrat l'esforç realitzat per tal de dotar-nos del major nombre de places suficients any darrera any creix el nombre d'infants que no tenen accés a la plaça que sol·licita la seva família amb la frustració que aquest fet comporta i els problemes de tot tipus que això significa.

PREGUNTA

1. S'han pres mesures per saber quants d'aquests infants tindran accés a una llar d'infants privada i quants d'ells/es hauran de quedar-se a càrrec dels pares o avis per no poder afrontar la despesa?

2. S'han estudiat possibles mesures compensatòries per aquelles famílies que no puguin matricular els seus fills/es a una escola bressol pública i ho hagin de fer en una privada?

3. Quin número de nens/es dels que actualment no han pogut accedir a una plaça d' escola bressol calcula el Govern Municipal que finalment podrà fer-ho? "

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, respecte a la primera pregunta, respon que el curs 05/06 eren 864 els alumnes que van poder tenir accés a les llars d'infants privades, en el mateix any hi havia 602 places. D'aquestes, podem dir que ara, 2 anys més tard, s'ha ofertat 866 places. El nombre d'infants de 0-3 anys, a la ciutat de Mataró, és d'aproximadament 3.300, entenent que en alguns casos és la família qui opta de no demanar aquest servei.

Pel que fa a l'oferta municipal, s'han rebut 978 sol·licituds, i tenint en compte el total de places ofertades, hi ha 839 alumnes matriculats i 26 pendents de matriculació per raons diverses. La llista d'espera a 16 de juny del 2007 era de 454 infants, i el 16 de juliol és de 395. La llista va baixant perquè es produeixen molts moviments, i suposem que aquests números quedaran una mica a la baixa, al voltant d'uns 300-320 es quedaran sense plaça en l'oferta municipal.

Les mesures compensatòries a les famílies que no puguin matricular els seus fills, estan pensades per l'escola bressol municipal, on s'ha implementat un sistema de beques que ha crescut molt en els tres últims anys, però que no estan previstes per l'escola concertada.

El senyor José Manuel López es mostra satisfet amb la resposta, malgrat li agradaria que poguéssim concertar amb alguna escola privada, ja que aquests serien el tipus de mesures compensatòries per a les quals nosaltres aniríem.

37 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE ELS CRITERIS QUE SEGUEIX EL GOVERN MUNICIPAL PER SUBVENCIONAR ELS CASALS D'ESTIU.

El senyor Francesc Masriera, regidor del grup municipal de Convergència i Unió presenta la pregunta següent:

"Quan finalitza el curs escolar són moltes les famílies que es veuen obligades a recórrer als casals d'estiu, que organitzen les AMPA i altres entitats de lleure educatiu, per contribuir al gaudi de la canalla i al mateix temps resoldre els problemes de conciliació de la vida laboral i familiar que genera l'arribada de les vacances escolars.

Atesa a la molt important tasca d'utilitat pública que duen a terme aquestes associacions sense ànim de lucre i ateses les condicions socials que fan molt necessaris els casals d'estiu que organitzen, seria lamentable que, per no rebre els ajuts necessaris, famílies necessitades es quedessin sense un casal a on portar els seus fills.

Sense ànim d'entrar a debatre sobre si la fórmula de subvencions és, o no és, la més adequada, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

1. Quina valoració fa el govern municipal dels casals d'estiu que organitzen els grups d'esplai i les associacions de mares i pares d'alumnes?
2. A quines entitats s'ha concedit subvenció per a la celebració d'esplais d'estiu i amb quins imports?
3. S'ha denegat la subvenció a alguna entitat que l'hagués demanat? En aquest cas, quins criteris s'han seguit per decidir les quantitats i a quines entitats s'atorgava subvenció i a quines no?
4. Són suficients, les subvencions atorgades, per garantir la viabilitat d'aquests esplais?
5. Quina o quines accions realitza el govern municipal per garantir una adequada distribució territorial de les places, de manera que no quedi cap infant sense?"

La senyora Ana Barrera, consellera delegada de Joventut i Dona, contesta a la primera pregunta afirmant que sí que el Govern municipal en fa una valoració molt positiva. Creiem que les entitats d'educació en el lleure i les AMPAs fan un gran esforç i la seva col·laboració i participació de cooperació i corresponsabilitat són necessàries i enriquidores a l'hora d'adquirir coneixements per millorar els nostres serveis.

Aquest any, l'Ajuntament de Mataró ha destinat 131.619,75 euros i té previst destinar 20.000 euros més per subvencions. Posa a disposició dels projectes els centres, assumeix els costos de manteniment, ofereix activitats complementàries i treballa amb les entitats organitzadores, revisant criteris i actualitzant els projectes.

En resposta a la pregunta número tres, val a dir que no s'ha denegat cap subvenció a les entitats que ho han demanat.

En relació a la quarta pregunta, entenem que sí són suficients perquè, al llarg dels anys, la ciutat ha gaudit d'una oferta suficient i de qualitat.

Responent a la cinquena pregunta, nosaltres el que fem és incentivar la participació de les AMPAs i de les entitats de l'educació del lleure per a la seva incorporació a l'actual sistema.

El senyor Francesc Masriera celebra l'esforç realitzat per l'Ajuntament de Mataró per millorar la presència de més casals d'esplai a l'estiu i per millorar-ne la qualitat, però, és precisament en aquest segon aspecte, en el que cal continuar fent una aposta molt important de futur, perquè en els casals es pugui garantir una qualitat cada cop millor.

La senyora Ana Barrera comenta que, des del servei de Joventut, hem estat fins ara, estudiant i treballant conjuntament aquests criteris i aquestes bases i ho continuarem fent per a una millora i una bona qualitat, a l'hora d'oferir més activitats.

38 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ SOBRE LES AFECTACIONS D'ALGUNS CONCERTS AL DESCANS DELS VEÏNS.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 30 de l'ordre del dia.

39 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LA XERRADA DEL PSC AL PALAU AMB MOTIU DE LA LLEI DE BARRIS.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"Aquest Grup Municipal ha estat coneixedor que el Sr. Baron i el partit al qual representa varen realitzar una xerrada el propassat 5 de juliol a la seu social de l'Associació de Veïns d' El Palau per explicar la concessió feta per la Generalitat pocs dies abans tant a El Palau com a Rocafonda en el marc de la Llei de Barris.

El Grup Popular va quedar sorprès al conèixer la celebració d'aquesta xerrada donat que segons el mateix Alcalde la concessió d'aquestes subvencions per part de la Generalitat és una conquesta de l'Ajuntament i no del Govern pel que no acabem d'entendre com és que només el PSC organitza una xerrada en aquest sentit que, tot i que estem segurs que està lluny de la intenció de l'Alcalde, es podria interpretar com un ús partidista del tema.

PREGUNTA

1. Creu correcte el Sr. Alcalde, en representació del PSC, oferir una xerrada sobre l'atorgament d'ajuts en el marc de la Llei de Barris sense comptar amb la resta de grups del Consistori i altres representants del barri? "

El senyor Joan Antoni Baron, alcalde president, confirma que evidentment que ho troba correcte, sinó no ho hagués fet. Caldrà, després de la tramitació que hem fet avui i en el moment de la signatura formal de la Llei de Barris, segurament, un acte constitucional amb la presència del Conseller, i evidentment, una reunió que resta pendent per analitzar, en el programa, les subvencions rebudes, i aquells aspectes del programa que cal impulsar de nou, perquè no han estat contemplats a la Llei de Barris.

El senyor Pau Mojedano diu al Sr. Alcalde que hi ha veïns del barri a qui no ha acabat de convèncer, perquè ja se sap allò de: "la mujer del Cèsar"... no només ho ha de ser, sinó que ho ha de semblar.

40 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'ARRANJAMENT I NOVA CONSTRUCCIÓ DE PISTES D'SKATE A LA CIUTAT.

El senyor Pau Mojedano, portaveu del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta el prec següent:

"La pràctica de l' skate s'ha vist incrementada en els últims anys d'una manera considerable a la nostra ciutat. Són molts els joves mataronins que utilitzen la pista d'skate situada a la zona de les Hortes per practicar aquest esport.

Precisament molts joves que patinen en allà han expressat les seves queixes pel mal estat en què es troba la pista, fet que pot generar algun accident greu.

D'altra banda i donat l'increment de practicants d'aquest esport, la pista situada a les Hortes s'ha fet petita i els patinadors demanen més espais on poder practicar la seva activitat. Amb la creació de nous espais també s'evitarà que els skaters utilitzin zones no habilitades per la pràctica d'aquest esport, com ara places públiques i que comporta la malmesa del mobiliari urbà.

PREC

1. El Govern Municipal procedirà a l'arranjament de la pista d' skate del Polígon de les Hortes.
2. El Govern Municipal estudiarà la construcció d'una altra pista d' skate en una altre indret de la ciutat. "

El senyor Ivan Pera, conseller delegat d'Esports, respon que el Patronat Municipal d'Esports té previst fer millores en la pista de skate del polígon industrial de les Hortes del Camí Ral. Aquestes millores s'emmarquen en el Pla de millora anual.

D'altra banda, en l'acord de govern d'aquest mandat, es recullen, en el punt sis del capítol d'esports, l'objectiu de crear nous espais i oportunitats per l'esport del lleure i la salut, i per tant, obrir tot un procés per estudiar noves propostes per l'esport de lleure, evidentment, el skate pot ser una d'aquestes propostes.

No podem acceptar el prec, perquè ja s'està treballant en aquesta línia.

41 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR SOBRE QUEIXES DELS VEÏNS DELS ENTORNS DEL PARC CENTRAL PER LA CELEBRACIÓ DE FESTIVALS.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 30 de l'ordre del dia.

42 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ RESPECTE A LA SITUACIÓ DE LA NAU DE CAN FÀBREGAS I DE CARALT.

El senyor Joan Mora, president del grup municipal de Convergència i Unió, presenta la pregunta següent :

"El passat dia 28 de març, el Sr. Alcalde va anunciar, en una reunió extraordinària de la Junta de Portaveus, la situació del desenvolupament de l'illa de Can Fàbregas i de Caralt i dels entorns del carrer de Miquel Biada, després que el Secretari del la Corporació donés la raó al Grup Municipal de CiU en les al·legacions presentades el 14 de març, on es posava de manifest les irregularitats de procediment en la votació secreta realitzada el dia 18 de desembre de 2006 en el Consell del Patrimoni Arquitectònic de Mataró.

Posteriorment, el Ple Municipal Ordinari, corresponent al mes d'abril de 2007, aprovava, només amb els vots del Govern Municipal, "Encarregar a la societat municipal PUMSA, en la seva qualitat d'administració actuant del Sector "Ronda Barceló-Fàbregas i de Caralt", que realitzi, a través de tècnics competents en la matèria, juntament amb els serveis tècnics municipals, els treballs i estudis necessaris per tal de buscar una alternativa al tractament que s'ha de donar a la nau catalogada de la fàbrica Fàbregas i de Caralt, que contempli, si s'escau, el seu trasllat a un emplaçament proper, en connexió amb els estudis que també s'han de realitzar en relació al sector veí de Torrijos".

Han passat més de tres mesos i s'ha constituït un nou Govern Municipal format per les mateixes forces polítiques, sense que en el seu acord de govern es faci cap referència a quina serà l'actitud en referència a la nau catalogada de la fàbrica Fàbregas i de Caralt.

És per això que el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta les següents,

PREGUNTES:

Primer.- Quins han estat els tècnics escollits per PUMSA per a realitzar els estudis necessaris per tal de cercar una alternativa al tractament que s'ha de donar a la nau catalogada de la fàbrica Fàbregas i de Caralt?

Segon.- Quin ha estat el procés utilitzat per la designació d'aquests tècnics i no uns altres?

Tercer.- Quin ha estat el pressupost presentat pels tècnics seleccionats per la feina que se'ls ha encarregat fer?

Quart.- Quins són els terminis que tenen els tècnics escollits per presentar els seus treballs?

Cinquè.- Quin és el procediment que seguirà el govern municipal per donar a conèixer el resultat dels estudis i en quin termini?

Sisè.- En el cas de que els tècnics nomenats no aconsellin el trasllat de la nau o aquest tingui un cost que no pugui ser assumit per l'operació, quin és el posicionament polític del Govern Municipal?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat d'Urbanisme, contesta a la primera pregunta afirmant que ja hi estan treballant diferents tècnics: l'estudi MBM, amb el Sr. Josep Maria Puig Boltà al capdavant, que és arquitecte mataroní i membre del consell municipal del patrimoni, els tècnics de planificació de l'oficina d'urbanisme de l'Ajuntament i, finalment, els tècnics de l'oficina tècnica de l'empresa municipal PUMSA. El despatx de l'arquitecte Oriol Bohigas, de l'empresa MBM, va ser escollit pel consell d'administració de PUMSA per la seva experiència, amb un acord unànime. I els altres són serveis propis.

Referent a la tercera pregunta, val a dir que el primer ja està inclòs en la minuta general per tota la seva participació en el procés, amb honoraris totals de 50.000 euros, per tota la feina de planejament, a més de l'estudi de la nau. Els segons presentaran els seus honoraris en base al volum del treball final i la resta de tècnics estan en plantilla de l'Ajuntament i de PUMSA.

En resposta al quart punt s'ha fet una planificació que preveu completar els treballs per finals de setembre.

Pel que fa a la cinquena pregunta, PUMSA presentarà els informes i avaluacions a l'Ajuntament de Mataró, per a la seva consideració, i, a tal efecte, en una comissió informativa i en els òrgans que vostès considerin.

En sisè punt, en cas que fos així, la postura del Govern és la de la conciliació, de la possible conservació d'aquest element patrimonial, amb la instal·lació de la Locomotora Comercial, que ha guanyat un concurs públic.

El senyor Joan Mora vol saber d'entrada si aquests 50.000 euros són per a tot el planejament.

En el segon punt, he entès que el Sr. Josep Maria Puig treballa per administració; voldria que m'ho aclarís. I la resta de tècnics municipals, com que són de la casa, ja els paguem del pressupost ordinari; però m'agradaria saber quin temps dediquen a aquest projecte. Quant als terminis, s'ha dit setembre.

És cert que tenim un operador que ha guanyat un concurs públic, però també és cert, que hi ha una clàusula final que diu que si hi hagués algun problema, aquest no comportaria problemes per les arques de la ciutat.

El senyor Ramon Bassas explica que en el cas del despatx MBM, està inclòs en la minuta general que inclou el planejament, tota la feina prèvia en l'estudi de la nau, etc., van ser un global de 50.000 euros i està tot inclòs. El segon presentarà el pressupost d'acord amb el volum del treball final.

43 - PREC QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ EN REFERÈNCIA AL PATROCINI DE L'AJUNTAMENT DE MATARÓ A LA UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU.

El senyor Joaquim Fernàndez, portaveu del grup municipal de Convergència i Unió presenta el prec següent:

"Tot just després del Maig 68, les diades organitzades a Prada conjuntament pel Grup Cultural de la Joventut Catalana i el Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (GREC), foren l'embrió de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). A partir d'aquesta experiència, l'interès de la gent de la Catalunya Nord per promoure i fer avançar la llengua i la cultura catalanes i de la necessitat de la gent del Principat, les Illes i el País Valencià per trobar un espai de llibertat en un moment que el franquisme era ben viu, sorgí l'estiu del 1969 la primera UCE tal com ara la coneixem.

Enguany, com en els darrers anys, la dirigeix el Sr. Joandomènec Ros i Aragonès, catedràtic d'ecologia de la Universitat de Barcelona, i els cursos es realitzaran, del 16 al 25 d'agost, al Liceu Renouvier de Prada (capital de comarca del Conflent, Catalunya del Nord), que es troba a uns 50 Km de Perpinyà i de Puigcerdà. La temàtica compren temes tant diversos com: Ciències de la Natura; Ciències de la Salut; Ciències Socials (Política, Història, Antropologia i Geografia); Humanitats (Llengua, Literatura, Música i Art); Tecnologia (Arquitectura) i Física, entre d'altres, a més de tallers i seminaris universitaris, amb els quals els alumnes convaliden crèdits a diverses facultats.

En anys anteriors la UCE ha col·laborat a donar a conèixer temes tant importants i lligats a Mataró com el "Camí del Nord" o l'estudi de la Sra. Assumpta Montellà sobre la "Marternitat d'Elna".

Atès que l'Ajuntament de Mataró figura entre els patrocinadors de la Universitat Catalana d'Estiu sense que es conegui en que consisteix aquest patrocini, el Grup Municipal de Convergència i Unió presenta el següent,

PREC:

Primer.- Que l'Ajuntament de Mataró difongui, amb els mitjans al seu abast, en que consisteix el seu patrocini de la Universitat Catalana d'Estiu.

Segon.- Que l'Ajuntament de Mataró, a través dels diferents mitjans de comunicació públics dels que en aquest moments disposa, difongui l'activitat que es portarà a terme entre el 16 al 25 d'agost a Prada de Conflent.

Tercer.- Que es creïn ajuts o beques anuals per tal que els joves i estudiants universitaris de la nostra ciutat puguin participar en els cursos i tallers organitzats per l'UCE."

La senyora Conxita Calvo, consellera delegada d'Educació, constata que la Universitat Catalana d'Estiu està subvencionada per l'Institut Municipal d'Educació, amb 1.200 euros anuals. Fins ara no hem rebut cap demanda d'ajuts per part dels joves. D'altra banda, podem recollir el prec que vostès ens fan per poder arbitrar algun sistema per a difondre l'activitat que porta a terme en el mes d'agost.

El senyor Joaquim Fernàndez expressa que si no es difon la Universitat Catalana d'Estiu és normal que no se sol·licitin beques. Per això li agraeix l'acceptació d'aquesta part del prec i li replantejaria la possibilitat de la creació d'ajuts.

44 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'ACTIVITAT REALITZADA PER UN PROSTÍBUL AL C. SALVADOR ESPRIU.

El senyor Carlos Ferrando, regidor del grup municipal del Partit Popular de Catalunya, presenta la pregunta següent:

"A principis del mes de juliol els veïns del C/ Salvador Espriu varen expressar les seves queixes per l'activitat que des de feia pràcticament un any estava realitzant un prostíbul situat al número 105 del mateix carrer.

Els veïns van acabar farts dels sorolls a altes hores de la matinada o de l'actitud d'alguns clients del local.

Donades les denúncies fetes pels veïns i la pressió exercida, l'Ajuntament va parlar amb els propietaris del local que es van comprometre a traslladar-se abans que acabés el mes d'agost.

Després d'aquest anunci fet als veïns, s'ha conegut que la policia local ha detingut els dos responsables del local als quals se'ls imputen els delictes de lucre per explotació en la prostitució, contra els drets dels treballadors i contra la salut pública. Sembla que les detencions han estat fruit d'un dispositiu que des de feia mesos vigilava la casa.

PREGUNTA

1. Era coneixedor el Govern Municipal que els prostíbul estava sent objecte d'investigació policial? Si es així, pot explicar el Govern Municipal com és que es negocia amb els propietaris del prostíbul el trasllat i evitar molèsties als veïns si el local era objecte d'una investigació policial?

1. Era coneixedor el Govern Municipal del tipus d'activitat que s'estava realitzant en el 105 del C/ Salvador Espriu o ho ha estat arrel de les denúncies fetes pels veïns del mateix carrer?"

El senyor Ramon Bassas, conseller delegat de Policia Local i Protecció Civil, contesta que dient que sabem que la constitució espanyola diu que el domicili és inviolable, i això dificultat la tasca policial. La noticia d'aquesta activitat va ser coneguda pels Mossos d'Esquadra a l'octubre del 2006, i nosaltres ja teníem coneixement al novembre, obrint tots els fronts possibles per poder atendre aquesta situació. Des de l'Ajuntament vam instar a què es realitzes aquesta tasca d'investigació per part de la policia i, també, es va iniciar una tasca administrativa, perquè probablement podíem intentar provar que s'estava fent una activitat econòmica sense la preceptiva llicència.

La jutgessa va determinar que es paralitzés aquest expedient i que no es parés l'activitat sota cap concepte fins que no es resolgués un contenciós administratiu que aquestes persones ja tenien obert.

Això va fer que obríssim una nova via sobre la propietat i sobre l'arrendador, amb una línia de diàleg amb aquests agents, perquè l'activitat acabés al més aviat possible. Tant la propietat com l'arrendador van enllestir abans de la finalització del contracte de lloguer i es van comprometre a finalitzar aquesta activitat.

També hi ha oberts expedients de civisme, això mostra que realment hi ha hagut una activitat administrativa important, per atacar aquesta mena d'activitats.

Finalment es va poder aportar les proves suficients, dels il·lícits penals, que han fet possible la detenció de dues persones.

45 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE L'INCREMENT DE LA SEGURETAT ALS VOLTANTS DEL CEIP ANXANETA.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 28 de l'ordre del dia.

46 - PREGUNTA QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA SOBRE LES AL·LEGACIONS PRESENTADES PER L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA LLÀNTIA AL PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ DEL POLISPORTIU DEL C. EUSKADI.

Aquesta pregunta ha estat tractada conjuntament amb el punt núm. 24 de l'ordre del dia.

I en no haver-hi més assumptes per tractar, a la una de la matinada el Sr. President aixeca la sessió, de la qual s'estén la present acta que signa amb mi. Certifico.