Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Acta del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró. 09/10/2006

Escoltar

Acta del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró. 09/10/2006

Dia
Hora
Lloc
Convocatòria i ordre del dia.
Organisme

Ordre del dia

ACTA DEL CONSELL MUNICIPAL DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MATARÓ

Data: 9 d'octubre de 2006

Hora: 19,30 h

Lloc: sala de reunions de l'Edifici de Vidre

Hi assisteixen:

Arcadi Vilert i Soler President

Arnau Vilardell Fradera Vocal

Lluís Roca i Cuadrada Vocal

Josep Mª Puig Boltà Vocal

Joan Bonamusa i Roura Vocal

Ramon Manent i Rodon Vocal

Enric Subiñà i Coll Vocal

Agàpit Borràs i Plana Vocal

Antoni Martí i Julià Vocal

Carles Marfà i Riera Vocal

Joaquim Garcia i Roselló Arqueòleg assessor

Mariona Gallifa i Rosanas Secretària i arquitecta assessora

Excusen la seva absència:

Jaume Graupera i Vilanova Vicepresident

Iñaki Brosel i Goiricelaya Vocal

Xavier Pous i Layret Vocal

Ordre del dia

  1. Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la reunió del Consell del dia 18 de juliol de 2006.
  2. Despatx oficial
  3. Informació sobre la modificació puntual de la normativa del Pla General
  4. Temes a debat: -esgrafiats C. Barcelona 36
  5. -can Sisternes

  6. Subvencions
  7. Sobrevinguts
  8. Precs i preguntes

Desenvolupament de la reunió i acords

1.- Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la reunió del Consell del dia 18 de juliol de 2006.

S'aprova.

2.- Despatx oficial

No hi ha assumptes, no obstant per tal de poder dedicar el màxim de temps a debatre els temes del punt 4, Joaquim Garcia i Mariona Gallifa informen, com a sobrevingut, del tema de les restes de muralla trobades a la Muralla de la Presó cantonada amb el carrer d'Argentona, concretament a les parcel.les situades al carrer d'Argentona núms. 26, 28 i 30 i la Muralla de la Presó núms. 21 i 23.

Aquestes parcel.les estan incloses al catàleg del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, amb diferents nivells de protecció:

  • protecció A: referida al repartidor d'aigües situat al carrer Argentona núm. 30
  • protecció D: referida a la protecció d'ambient de carrer dels carrers d'Argentona i la Muralla de la Presó.
  • No hi ha protecció del subsòl.

A més, el Pla Especial del patrimoni arquitectònic de Mataró cataloga a la fitxa num. 159 del catàleg, la Muralla de la Ciutat del segle XVI, amb nivell de protecció A.

L'element de la muralla, per tractar-se d'un element fortificat i de defensa, te a més la condició de Bé Cultural d'interés nacional (BCIN) segons Decret 22-4-49.

Tots els BCINs han d'estar inscrits al registre de Béns Culturals d'Interés Nacional, gestionat pel Departament de Cultura de la Generalitat. La seva declaració comporta també la delimitació d'un entorn de protecció

No obstant això, la muralla de Mataró no ha estat mai registrada i per tant, la pròpia fitxa del Pla especial no concreta ni explicita clarament les parcel.les per on pot transcorre. És per això que no teníem constància concreta que en aquestes finques pogués haver-hi vestigis de la muralla.

D'altra banda, tal i com es pot comprovar a les fotografies que acompanyen la llicència d'obra, la façana existent estava molt alterada, amb forces intervencions: portes, finestres, aparadors€ sense cap tram massís sencer d'una certa entitat que fos fàcilment identificable com a muralla.

Per tal de comprovar si les restes i fonaments de les construccions enderrocades podrien formar part de l'esmentada muralla, així com tenir coneixement de la seva dimensió real, des de l'Àrea d'intervenció Arqueològica del Patronat de Cultura, s'efectuà una intervenció arqueològica en aquest indret, consistent en practicar cales en diferents punts, extreure mostres de morters i fer recerca de documentació escrita i oral.

Pel seu compte, en data 6 de setembre de 2006, el Sr. Gimenez Blasco va adreçar un escrit al Conseller de Cultura de la Generalitat demanant si s'estava obrant correctament.

L'arqueòleg territorial efectuà una visita al solar en qüestió i en base als treballs abans esmentats va concloure que:

.- El resultat de les excavacions ha permès situar exactament la traça de l'antiga muralla.

.- S'ha demostrat que la façana recentment enderrocada no formava part de l'edificació defensiva del S.XVI i per tant les obres no han afectat el bé protegit.

.- Les obres estan paralitzades fins que es realitzi una intervenció arqueològica preventiva a tot el solar.

.- Un cop finalitzats els treballs arqueològics s'haurà d'elaborar un projecte arquitectònic on es faci una proposta de preservació de la muralla moderna que haurà de ser aprovat pel departament de Cultura.

Mariona Gallifa explica que la Secció de Patrimoni Arquitectònic conjuntament amb l'Àrea d'Intervenció Arqueològica tirarà endavant un projecte de recerca i documentació per tal d'establir quin és l'àmbit concret subjecte a la protecció de l'esmentada muralla.

Arcadi Vilert proposa que el Sr. Giménez Blasco vingui a explicar al Consell del patrimoni el treball de recerca històrica que ha fet de la muralla, subvencionat pel propi Consell.

Carles Marfà explica que aquest treball està en fase de publicar-se a través del Patronat de Cultura i que és de gran interès perquè explica el perquè i el com de la construcció de la muralla.

3.- Informació sobre la modificació puntual de la normativa del Pla General

Arcadi Vilert explica aquest punt de l'ordre del dia.

El document de modificació es centra en quatre aspectes:

.- Regulació de la densitat d'habitatges per parcel.la a tot el municipi (establiment de la densitat de 85 m2/habitatge)

.- Regulació específica de l'ús d'aparcament

.- Possibilitar la instal.lació d'ascensors en edificis existents en anterioritat a l'aprovació de la llei de supressió de barreres arquitectòniques.

.- Regulació d'usos en planta baixa de determinats carrers.

Aquest darrer punt s'ha elaborat en base a un informe de l'IMPEM que contempla bàsicament fomentar l'activitat comercial de determinats carrers de la ciutat, restringint parcialment la implantació a les plantes baixes de determinats usos d'oficines i serveis i d'activitats que comportin algun tipus de limitació de l'accés universal i generalitzat dels ciutadans, així com restringint totalment la reconversió de les plantes baixes d'aquests carrers en nous habitatges.

Es proposa també afavorir la barreja d'usos dins el teixit edificatori existent, limitant la implantació de nous habitatges a la meitat de la planta baixa dels edifics en els carrers de més de 10 mts d'amplada.

Els membres del Consell celebren que s'hagin treballat aquests aspectes de la normativa.

Agàpit Borràs comenta que li preocupa que arrel de la modificació, moltes plantes baixes de cases de cós es transformin en aparcament i això dificulti la barreja d'usos.

Arcadi Vilert li respòn que per tal d'evitar aquest aspecte, l'exempció del cumpliment de la reserva d'aparcament es situa en tres places que és el nombre d'habitatges promig que en aplicació de la nova densitat d'habitatges poden resultar en una parcel.la de casa de cós.

Agàpit Borràs demana també que es reestudii de nou la regulació de les plantes sotacoberta en base a la nova obligació de posar plaques solars.

Lluís Roca afegeix a aquest paquet de modificacions la necessitat de reestudiar i augmentar les alçades reguladores màximes de les edificacions que actualment resulten del tot insuficients per permetre el pas de segons quines instal.lacions .

Josep Mª Puig opina que caldria fer més debat sobre aquests temes i demana que es facin més reunions per treballar conjuntament aquests temes amb els tècnics interessats.

4.- Temes a debat: -esgrafiats C. Barcelona 36 i can Sisternes

Barcelona, 36

Mariona Gallifa mostra al Consell una petició de llicència per tal de modificar la façana de l'edifici situat al carrer Barcelona, 36.

Aquesta façana actualment està composada a partir de dues franges verticals de punta a punta on es situen les obertures i la resta de paret presenta esgrafiats de Santi Estrany.

Proposen independitzar les finestres de cada pis, enderrocar el ràfec de la coberta i substituir els esgrafiats per un estucat del que no especifiquen el tipus.

El Consell del patrimoni opina que l'actual composició d'aquesta façana no és la més adient per un entorn catalogat com és el carrer de Barcelona i que la pròpia secció del carrer fa que els esgrafiats no tinguin la suficient perspectiva per poder ser contemplats pel vianant.

Es pronuncien en el sentit que si es vol millorar la façana actual caldria un projecte de més qualitat arquitectònica, que s'integrés a l'entorn . Dins aquest nou projecte es podria estudiar la possibilitat de mantenir part dels esgrafiats incorporats a la nova proposta.

Can Sisternes

Mariona Gallifa introdueix el tema explicant i repartint l'informe que la Comissió de Patrimoni Cultural de Barcelona ha emès sobre el projecte de restauració i reconstrucció de can Sisternes. La Comissió informa desfavorablement el projecte en el sentit que enten que aquest comporta la descatalogació tàcita de l'edifici.

Degut a l'escuet redactat de l'informe, en data 7 de setembre, Josep Mª Puig i Mariona Gallifa van mantenir una reunió amb Mercè Costa, arquitecta de Cultura de la Generalitat per tal d'obtenir més informació respecte a com s'havia desenvolupat la reunió.

A continuació Josep Mª Puig fa un resum recordatori de l'evolució i els diferents moments pels que ha passat l'esmentat projecte així com un anàlisi constructiu de l'edifici.

El Consell del Patrimoni es referma en la seva opinió, meditada en el temps i presa per majoria, de recolzament al projecte de can Sisternes.

Tot i que l'esmentat informe de la Generalitat no és vinculant, amb l'intenció d'acostar posicions respecte els punts de vista dels membres de la Comissió de Patrimoni Cultural de Barcelona, Josep Mª Puig proposa al Consell del Patrimoni reestudiar el projecte de can Sisternes en alguns aspectes com plantejar la conservació de la façana, la reproducció dels espais de la planta baixa i planta pis original mantenint mides, inclinacions i gruixos i la restitució dels elements catalogats d'interés en el seu lloc.

Joaquim Garcia explica que es pot demanar al Conseller de Cultura poder assistir com a ponent a la Comissió territorial de Patrimoni per explicar algun tema concret.

El Consell demana a Arcadi Vilert que hi assisteixi conjuntament amb Josep Mª Puig i Mariona Gallifa per tal d'explicar i defensar la postura i capacitat del Consell del Patrimoni en aquests tema i amb la proposta d'un projecte modificat de can Sisternes que incideixi en la conservació de l'essència de l'edifici i manteniment dels espais així com d'explicar el compromís per part de l'administració local de col.laborar en el sobrecost que aquestes operacions comportin mitjançant l'adquisició de la planta baixa de l'immoble.

Arcadi Vilert es compromet a demanar l'assistència a la propera reunió de la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural amb la nova proposta així com a redactar conjuntament amb Mariona Gallifa i el Servei de Premsa de l'Ajuntament una nota informativa sobre el tema per tal de facilitar-la als mitjans de comunicació interessats.

Enric Subiñà mostra la seva satisfacció amb treballar una proposta que plantegi el manteniment de la façana i la restauració de les peces al seu lloc original.

5.- Subvencions

No n'hi ha.

6.- Sobrevinguts

S'ha parlat al segon punt de l'ordre del dia.

7.- Precs i preguntes

No n'hi ha.

 

El Sr. President aixeca la sessió a les 22 h, de la que com a secretària n'estenc la present acta.

Vist i plau

Del president del Consell

Arcadi Vilert i Soler

La Secretària del Consell p.d.

Mariona Gallifa i Rosanas