Acta del Consell Municipal del Patromoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró. 17/09/2008
- Dia
- Hora
- Lloc
- Organisme
Ordre del dia
ACTA DEL CONSELL MUNICIPAL DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE MATARÓ
Data: 17 de setembre de 2008
Hora: 19,00h
Lloc: Sala dels Lleons
Hi assisteixen:
Montserrat López Figueroa Presidenta
Agustí Valdé i Valls Vocal
Josep Xuriach Viladés Vocal
Agàpit Borràs i Plana Vocal
Ramon Manent i Rodon Vocal
Pere Fradera i Barceló Vocal
Pere Gonzàlez i Coll Vocal
Enric Subiñà i Coll Vocal
Joan Francesc Clariana Roig Vocal
Joaquim Fernàndez Oller Vocal suplent
Glòria Bassegoda i Vilagrasa Vocal suplent
Joan Fèlix Martínez i Torrentó Vocal suplent
Núria Manté i Bartra Vocal suplent
Joaquim Garcia i Roselló Arqueòleg assessor
Mariona Gallifa i Rosanas Arquitecta assessora i secretària
Excusen la seva absència:
Sergi Penedès i Pastor Vicepresident
Miquel Canal de Torres Vocal
Carles Marfà i Riera Vocal
Ordre del dia
- Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la reunió del Consell del dia 23 de juliol de 2008
- Despatx oficial
- Elecció dos representants al Consell de Ciutat
- Explicació de l'estudi que s'està treballant per reordenar el conjunt catalogat del Grup Goya.
- Llicències.
- Subvencions
- Precs i preguntes
Desenvolupament de la reunió i acords
1.- Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany de l'acta de la reunió del Consell del dia 23 de juliol de 2008
Joan Francesc Clariana demana que al punt 6 "Precs i preguntes" s'afegeixi i especifiqui que "seria convenient que es dugués a terme el control arqueològic dels murs que s'enderroquen a can Cruzate".
Es rectifica i puntualitza l'acta en aquest sentit.
S'aprova l'acta amb l'abstenció dels vocals del grup popular i de
2.- Despatx oficial
Mariona Gallifa comunica que
Es notifica que
3. Elecció dos representants al Consell de Ciutat
Tal com es va anunciar a la passada reunió del Consell cal escollir dos representants del Consell del patrimoni al consell de ciutat. Montse López informa de la importància que la veu del Consell del patrimoni estigui representada al Consell de Ciutat que es reuneix 3-4 cops l'any.
No es presenta cap candidatura.
Agustí Valdé i Joaquim Fernàndez coincideixen en que seria millor que no fossin els vocals que representen als grups municipals donat que aquests ja estan representats al consell de ciutat. Es tracta d'obrir el ventall.
Agàpit Borràs discrepa ja que opina que tots els membres d'aquest consell són capaços de parlar de patrimoni arquitectònic.
Ramon Manent proposa que es presenti una persona nova conjuntament amb una altra que tingui experiència en el Consell.
Els vocals suplents expressen la impossibilitat de presentar-se ja que no són els titulars però en tot cas ho comentaran als seus grups i/o entitats.
Els nouvinguts expressen la seva opinió que encara no tenen prou experiència en el Consell com per ser-ne representants.
La vocal del Col.legi d'Arquitectes opina que seria millor algú que fos de la mateixa ciutat i no de fora.
En vistes que no es resol el tema, Agustí Valdé proposa donar un vot de confiança a la presidenta perquè mantingui les converses oportunes amb els membres del Consell a fi i efecte de trobar els dos representants. S'accepta la proposta.
4. Explicació de l'estudi que s'està treballant per reordenar el conjunt catalogat del Grup Goya.
Mitjançant la projecció d'un power point, Mariona Gallifa introdueix l'explicació de l'estudi que des dels serveis muncipals s'ha començat a fer sobre el conjunt catalogat del Grup Goya.
El Grup Goya és un conjunt de 33 habitatges d'estil noucentista projectats per l'arquitecte Eduard Ferrés l'any 1926 i situats a l'eixample de la ciutat.
El Pla especial del patrimoni el cataloga amb nivell de protecció B/s referida a les façanes i volumetria del conjunt.
Arrel d'una llicència demanada, es va observar que en aquest àmbit hi ha una discrepància entre la fondària edificable que el Pla General atorga a aquestes parcel.les (10 mts) i la volumetria protegida pel Pla Especial (al voltant de 8,5 mts de fondària).
Al mateix temps, s'observa que amb el temps el conjunt s'ha anat degradant apareixent moltes edificacions construïdes als pati d'illa i amb intervencions poc respectuoses amb els elements catalogats.
L'estudi proposa resoldre aquestes discrepàncies a partir del reconeixement, valoració i protecció del patrimoni catalogat però tenint en compte també la reduïda superfície edificada d'aquests habitatges en els que el sostre de més que els atorga el Pla General te una important repercussió en el programa d'aquests habitatges.
Al mateix temps caldrà concretar els paràmetres compositius i de materials relatius als edificis i les tanques d'aquest conjunt unitari i estudiar un règim transitori pels elements en fora d'ordenació i volum o ús discomforme.
En aquests moments s'està estudiant una primera proposta consistent en permetre consolidar el sostre que atorga el Pla General sense malmetre la volumetria catalogada i permetent la construcció d'un cos en planta baixa al pati, de coberta no accessible ni transitable on es compensi la diferencia d'edificabilitat.
Aquest proposta a banda de no reduir l'edificabilitat pot permetre la reconversió de moltes de les construccions actualment existents al pati, tot adaptant-se a la nova normativa.
Joan F. Martínez opina que cal estudiar bé el tema dels fora d'ordenació i volums discomformes per tal de no invalidar la realització de les obres necessàries en tot habitatge. Creu molt important que els cossos construïts al pati no tinguin la coberta transitable ni accessible.
Agàpit Borràs opina que és important que en les obres que es realitzin es pugui distingir amb claretat l'obra nova de l'existent catalogat. Creu també que potser s'hauria de donar algun tipus d'estímul perquè la gent adeqües les construccions existents a la nova normativa. Potser estudiar un petit escreix d'edificabilitat...
Perecoll i Glòria Bassegoda estan d'acord amb que és important donar estímuls.
Pere Fradera reclama atenció a les tanques del darrera que comformen una façana important a
Mariona Gallifa explica que es necessari establir uns criteris als que s'ajustin les llicències que es vagin donant. És una aposta de futur.
Agàpit Borràs apunta la possibilitat que l'habitatge es permetés ampliar en planta soterrani al pati.
Josep Xuriach i Joan F. Martínez demanen que s'estudïi bé el tema de si es permet i de com s'han de col.locar les instal.lacions en aquests habitatges (ascensors, plaques solars, aparells aire condicionat...)
Montse López agraeix la participació del Consell que anirà en paralel a la participació que es farà amb els veïns afectats i permetrà continuar avançant en l'estudi.
5. Llicències.
Mariona Gallifa informa d'un llistat de 8 llicències sol.licitades, que per l'adreça estan situades en parcel.les amb edificis catalogats o carrers catalogats però que l'obra que proposaven no afecta l'element catalogat i que per tant, des del punt de vista del patrimoni, no tenien incidència .
A continuació es debaten les següents llicències sol.licitades:
.- Llicència de rètol botiga al C. St. Josep, 27. Nivell de protecció D (carrer)
S'accepta la proposta.
.- Llicència enderroc parcial edifici situat al Camí Ral, 339 / C. St. Antoni, 5. Nivell de protecció D (Camí ral) i C referida a la porta de la façana del Camí Ral que no s'enderroca.
S'accepta, condicionada que en el transcurs de l'enderroc es garanteixi en tot moment la protecció de la porta de carrer catalogada.
.- Llicència d'obra menor per reformar l'interior dels edificis situats al camí Ral 338-340. Nivell de protecció D (Camí Ral).
S'informa favorablement amb la condició que si estuquen la façana prèviament pactin el color amb els tècnics municipals i que estudïin la possibilitat que l'armari elèctric de l'edifici es pugui situar dins l'obertura de l'accés, retrassant la porta d'entrada o en cas que la companyia no ho accepti es deixi preparat perquè pugui acabar arrebossat o estucat.
.- Llicència de reforma d'habitatge unifamiliar entre mitgeres situat al carrer St . Francesc de Paula, 5. Nivell de protecció D (carrer).
S'informa favorablement amb la condició que la proporció dels balcons del primer pis sigui la que es grafia al plànol (alçada lliure mínima 2,5m.), els cables de façana vagin trenats i pintats dels color de la façana i que previ a la seva realització es pacti amb els serveis tècnics de patrimoni el color de façana.
Agàpit Borràs remarca la utilitat que tenen els alçats de carrer per tal de comprovar la integració de les noves façanes proposades en l'entorn catalogat. Demana que els alçats es vagin actualitzant a mesura que s'hi vagin fent intervencions.
.- Llicència d'activitats a l'edifici de l'antiga clínica l'Aliança (C. Lepanto, 13) per tal d'instal.lar-hi un centre socio-sanitari d'internament de llarga estada. Nivell de protecció de l'edifici H (protecció documental).
S'informa favorablement la proposta d'instal.lació de nova activitat, no obstant es demana que s'averigüi si la nova activitat comportarà obres de modificació de l'edifici, en quin supòsit caldria demanar al promotor la documentació corresponent a l'estat actual per deixar-ne constància a l'arxiu.
.- Llicència de construcció d'habitatge plurifamiliar al C. Bonaire, 31/ Muralla Genovesos.
Mariona Gallifa explica al Consell que aquesta llicència ja es va discutir a la reunió celebrada el més de gener. El tècnic de la propietat demana poder venir a explicar al Consell una contraproposta. El Consell accepta i s'incorpora a la reunió l'arquitecte Bernat Carrau.
Carrau explica la nova proposta de façana a
Agàpit Borràs valora la solució, que qualifica d'enginyosa ja que resolt la preocupació del Consell pels balcons i aconsegueix un contrast de materials bo amb la muralla.
Josep Xuriach opina que com que amb l'amplada que te el carrer poques vegades es podrà tenir una visió frontal de la façana, cal cuidar molt els laterals i potser seria convenient que la malla volés un xic més que la mida dels balcons.
Ramont Manent opina que s'ha de controlar la volada de tot plegat per tal que aquests espais no esdevinguin un lloc de mals endreços.
El Consell acorda informar favorablement la nova proposta condicionant-la a que el vol total de la llosa dels balcons més el pla exterior de la malla no sobrepassi els
6. Subvencions
S'ha presentat una petició de subvenció:
Rehabilitació de la façana de l'edifici situat al carrer Don Magí de Vilallonga, 5.
Es tracta d'un edifici de tres cossos de planta baixa i dues plantes pis.
Es proposa repicar les parts que estan en mal estat, recuperar els brancals i dintells de pedra de les obertures, treure l'actual aplacat de part de la planta baixa que desmereix el conjunt i recuperar els elements de pedra si existeixen, i estucar amb estucat de calç tota la façana.
Presenten un pressupost total de 15.000 euros amb bastida inclosa.
El Consell valora positivament la proposta i acorda subvencionar-la condicionant-la a que s'enretirin els aparells d'aire condicionat existents a la façana.
S'acorda concedir una subvenció de 3.500 euros, quantitat lleugerament inferior al 30% que habitualment es concedeix des del Consell, i que es correspon amb els diners que encara resten a la partida pressupostària de les subvencions.
Amb la concessió d'aquesta subvenció es dóna per esgotada la partida d'enguany.
7. Precs i preguntes
Agàpit Borràs explica que arran de converses mantingudes amb la vídua de l'arquitecte Jordi Capell en relació al dipòsit de l'arxiu documental de l'arquitecte, ha tornat a sortir el tema de la restauració de la casa de can Masjuan, catalogada pel Pla Especial del Patrimoni de Mataró.
Aquest edifici es mereixeria ser restaurat amb cura amb els mateixos materials i amb elements referencials de la seva obra i permetria explicar l'arquitectura moderna dels anys 50-60.
Sembla ser però que el Consell de medi ambient està debatent la possibilitat de que es destini a un centre d'informació sobre l'ecologia i sostenibilitat .
Agàpit Borràs voldria fer un toc d'atenció i saber si es tindrà en compte el valor i origen patrimonial de la casa.
Montse López li respon que parlarem aquest tema al Consell quan hi hagi una proposta.
Agustí Valdé pregunta què passa amb el solar de la muralla de can Prims.
Joaquim Garcia li explica l'estat de les troballes arqueològiques i Mariona Gallifa li explica que s'està en converses amb la propietat per intentar trobar la manera que el promotor pugui realitzar l'edifici de locals comercials i habitatges sense afectar les restes arqueològiques trobades. Això suposa replantejar el projecte, repensar l'estructura i fonaments i reestudiar l'aparcament que el promotor volia fer en plantes soterrani.
Enric Subiñà pregunta si en la reurbanització del carrer St. Simó s'han conservat les llambordes antigues amb les marques dels carros tal com havia demanat el Consell del patrimoni en el seu moment.
Mariona Gallifa li respon que no, ja que s'han seguit els mateixos criteris de materials i composició establerts per la reurbanització dels carrers dins el recinte de muralles i per coherència amb el conjunt.
Demanen que consti en acta la decepció de gran part de membres del Consell.
Joaquim Fernàndez trasllada una pregunta feta per Francesc Masriera sobre l'edificació del carrer Nou, 30 en el sentit de saber per què se li va concedir llicència si en aquest carrer no s'admeten tribunes.
Montse López li respon que es mirarà i se li donarà resposta.
Sense més temes,
I com a secretària, n'estenc la present acta.
Vist i plau De la presidenta del Consell
Montserrat López i Figueroa |
Mariona Gallifa i Rosanas |