Acta Consell Municipal de la Salut. 3 d'Octubre de 2002

S'aprova l'acta de la sessió del dia 11 de juliol de 2002. Resta pendent l'acta de la sessió extraordinària del dia 29 d'agost de 2002.

El Sr. Batista informa al Consell i fa tramesa de la documentació relacionada amb el brot per legionella, entre d'altres l'acord general del Ple.

El regidor informa que a l'oficina d'Atenció al afectat fins la data, han estat ateses 70 persones i s'han dut a terme serveis relacionats amb l'atenció social així com s'ha procedit a fer reunions de grup per informar i respondre els dubtes de les persones afectades en relació amb la malaltia, la informació l'ha donat un metge.

En relació a l'activitat legal, s'ha obert expedient sancionador per manca de llicència, independent de l'expedient obert per la Generalitat per legionel·losis. En el Ple del dia 12 de setembre es va acordar dur a terme una querella criminal contra l'empresa. En el mateix Ple es va aprovar el dictamen incorporat per annex a l'acta, que recull diferents accions de l'Ajuntament, que es faran des de diferents departaments.

A Sanitat i Serveis Socials el Ple li fa dos encàrrecs en concret, incloure dins la carta de serveis la prevenció i el control de la legionel·losi i l'altre ha estat que dins del Pla de Salut es recollissin les emergències sanitàries.

L'encàrrec a la regidoria de Ciutat Sostenible va lligat a l'Agenda 21, es recollirà el brot epidèmic i en propers mesos hi ha l'encàrrec de coordinar les campanyes anuals de control sobre les torres de refrigeració; la campanya 2003 serà entre gener i març.

En la documentació consta el dictamen final del comitè tècnic que recull poques novetats en relació al primer informe, s'incorpora l'informe termogràfic. S'han analitzat resultats de diferents analítiques (dues més), s'han trobat resultats positius de legionella. Es tractava d'una fàbrica de ciment amb legionella pneomophilla. Com sigui que hi havien dutxes pels treballadors es va procedir a tancar l'empresa fins que es van prendre totes les mesures sanitàries.

Informa que s'està fent un decret per fer una nova revisió de totes les torres que hi ha censades, reiterant tot el protocol; no es competència municipal però atesa la gravetat i com a mesura de prevenció actuem. Es notificarà a la Generalitat .

La Sra. Montserrat García Milà pregunta per què l'Ajuntament fa uns anàlisis si no és una competència nostra sinó de la Generalitat. Cal que la Generalitat destini una partida pressupostària per revisar les torres.

El Sr. Batista comenta que durant el brot l'Ajuntament va actuar atès que era necessari coordinar-se i actuar de manera ràpida, fos quina fos l'administració competent. Es fa com un tema preventiu.

El Sr. Torner informa que cal agrair els professionals el treball realitzat però que cal analitzar críticament tot. Es va donar una resposta contundent en un període molt breu, però va haver 108 afectats i 2 morts. Va ser important el dispositiu del mes de maig perquè ja s'estava alerta. Comenta que els casos eren dels que van generar pneumònia, però hi ha altres que no la van desenvolupar però la van patir. Es va pautar a molta més gent aquesta medicació, a més gent dels que l'analítica va donar positiu. Caldria saber a quanta gent se li va donar el tractament. Fer una enquesta en profunditat per conèixer com a funcionat el dispositiu sanitari.

El Sr. Batista informa de l'enquesta que el Consorci Sanitari del Maresme va fer als afectats. D'acord amb el funcionament dels casos coneguts i estudiats, el que a Mataró en 19 dies es detectes l'origen és important. Agrair als professionals que a peu de carrer van dur a terme 300 inspeccions en breu període de temps. És difícil saber el número real d'afectats, fins i tot hi poden haver persones que la van patir de manera lleu i poden haver pensat que era un constipat. S'estan posant en contacte amb gent del carrer Burriach per fer proves de serologia a part de la població que no ho van detectar.

El Sr. Cabré, que té un interès més científic, que la legionella pot produir pneumònia o Febre de Pontiac, i que una cosa és la infecció i una altra la malaltia. Les organitzacions han d'ajudar a que no torni a passar. En la perspectiva catalana hem patit la infecció per Sigel.la, les vaques boges, salmonella, legionella. Sempre es poden produir problemàtiques sanitàries però cal prendre una perspectiva més global i plantejar-se com evitar-ho. Hi ha bons professionals però cal buscar els elements preventius i generar la girada de truita. Per exemple en el tema de la gossera, de maltractar hem passat a adoptar animals. Hi ha persones irresponsables que tenen màquines sense control, cal prendre mesures per evitar-ho.

El Sr. Batista comenta que la postura des del primer dia ha estat de donar la cara i estar al peu del canó. S'han rebut queixes que no eren per actuacions nostres, però cal analitzar els casos i procedir des de la vessant de la protecció i del tractament de xoc en salut pública.

El Sr. Molina planteja la necessitat de coordinació des de les diferents administracions i de dur a terme el control amb els mecanismes necessaris que serveixin per actuar en properes ocasions de manera adequada.

El Sr. Batista pensa que no hi va haver confusió sobre conseqüències, hi va haver coordinació, però si hi va haver confusió en què el director de salut pública el primer cap de setmana va dir que estava controlat i que anava a la baixa. Va ser un error però no hi va haver discussions competencials.

La Sra. García-Milà demana prevenció perquè no es repeteixi més. Hi ha la policia de barri que està als carrers de la ciutat, aquesta podria detectar qualsevol tipus d'activitat fraudulenta, la normativa vigent no cobreix suficientment que torni a aparèixer. Cal tenir present que hi ha uns sistemes de refrigeració més cars però que no utilitzen l'esprai, per tant no hi ha possibilitat de legionella.

El Sr. Batista informa que hi ha el compromís d'analitzar com millorar tots els processos, en el sentit de prevenir el risc. Pensa que des de les administracions, caldria prohibir la refrigeració d'aigua, però comenta que al Japó es va produir un brot comunitari per unes dutxes en piscines. La capacitat controladora arriba fins a cert punt, hi ha responsabilitat del que té la indústria o l'activitat per prendre les mesures necessàries. La policia municipal ja ha treballat en el tema de la legionella.

El Sr. Rafael Montserrat procedeix a explicar, tal com ja s'ha fet al Consell de Medi Ambient, l'activitat i el funcionament de la Companyia d'Aigües.

En 1857 es va constituir la primera companyia, s'informa dels processos històrics i l'evolució de la companyia. L'any 1986 es constitueix Aigües de Mataró, S.A. com a Societat privada Municipal de gestió directa.

Explica els projectes en relació al clavegueram, tasca iniciada en el 2001. S'està modificant l'ordenança i s'està fent la digitilització de tots els tubs de clavegueram.

Es treballa en una Xarxa Municipal de calor a Mataró, el tub verd, un distribuïdor d'escalfor a través del tub, s'estalvia CO2 emes a l'atmosfera, s'utilitza l'escalfor de la incineradora. Hi haurà un gran circuit de calefacció, s'aplicarà al sorral, a l'Hospital, a la Piscina Municipal, escoles i cases particulars. Mataró treballarà amb energia sostenible en un 65% de l'activitat. Es fa una societat participativa.

De les depuradores del Maresme hi ha reservada la competència de l'analítica dels controls sobre aigües residuals.

La Companyia participa en les cinc societats municipals de gestió directa de l'aigua integral que des del sector públic està funcionant bé. El subministrament es fa igual, però hi ha una millor gestió. Mataró te un 85% d'aigua superficial i un 15 % subterrània. Amb un rendiment del 92%, sinònim d'aigua controlada. Hem estalviat aigua domèstica i ens ha permès incrementar l'aigua industrial. L'aigua s'està pagant molt barata.

L'Ajuntament des de l'any 1980 no ha invertit diners en la companyia perquè és autosuficient. Totes les inversions han sortir de la tarifa vigent i del millor rendiment de l'activitat. S'ha fet un nou laboratori, un nou edifici de la companyia i un nou dipòsit.

L'activitat està informatitzada. Hi ha telecomandaments, es veu directament l'evolució històrica, es disposa d' informació geogràfica ajusta al plànol de la ciutat. Amb informació actualitzada de tot el que té la companyia per donar un bon servei en la gestió de l'aigua. Hi ha una gran dependència de l'aigua del Ter, en la quantitat i en la qualitat.

Cal diluir l'aigua dels pous amb aigua que no té nitrats per reduir la concentració. Sempre hem fet una barreja, la contaminació és sinònim de concentració. Es fan controls dels tractaments de clor als dipòsits, amb analitzador mostra d'aigua, que controla el nivell de nitrats. Volen barrejar-la en un dipòsit de 12.000 m3 que estan fent, per fer encara un risc més minimitzat. S'està fent ampliació dels abastaments del Ter , per incrementar el cabdal que disposaren i tenir un nou dipòsit .

El Laboratori municipal està acreditat amb la norma ISO 2002, i està registrat en agroalimentaris. Es fa 18.000 mostres l'any, bàsicament per a tercers, d'aigua, aigua residual, indústries que vessen aigua, aigües de mar, aliments, control de clavegueram, presa d'aigües potables, totes les fonts públiques i punts de presa, de manera periòdica es fa el control. Es demanen 720 controls i es fan 2.317.

La Sra. García-Milà comenta que el tub verd ha estat provat en latituds de més fred i pregunta sobre l'activitat del laboratori al municipi.

El Sr. Montserrat informa que tot depèn de la tècnica de les instal·lacions i que no és problema les temperatures o possible pèrdua de temperatura.

El Sr. Batista informa que hi ha conveni amb la companyia d'aigües en relació als controls en temes sanitaris i medi ambientals. El Sr. Rafael Montserrat informa que es fan els anàlisis d'aliments, els de la xarxa, els de medi ambient i tot el que es feia abans.

La Sra. Calvet informa que es treballa conjuntament en campanyes a través de Diputació i convenis en relació als controls de l'aigua potable de diferents municipis.

El Sr. Trincher comenta els temes d'alertes alimentaries, coques de Torroella, les aigües contaminades, etc. i la importància del tema de l'aigua en la salut. Cal formar al sector perquè facin l'ús correcte de l'aigua.

El Sr. Batista comenta que si es fa una bona gestió en una empresa pública, relacionada en un àmbit tan sensible a la població com el de l'aigua, tots surten beneficiats.

Es procedeix a informar sobre la carta de servei de Sanitat i Serveis Socials. A la documentació tramesa i que s'annexa a aquesta acta s'explicita tot el contingut de la carta de servei. La Sra. Cantos informa que s'editarà la carta properament.

La Sra. Cantos explica el procés de treball de tot el servei per elaborar la carta, amb un grup de millora que va definir els compromisos amb el ciutadà, per una gestió més efectiva.

Hi ha uns compromisos generals. Cada compromís te uns indicadors de revisió permanent per comprovar que s'acompleixen els compromisos. Explica cada àmbit de Serveis Socials, Consum i Salut Pública.

El Sr. Batista comenta que atès el dictamen del Ple del dia 1, es van recollir explicitament els controls preventius de la legionel·losi. Comenta que seguidament a la carta s'han establerts uns grups de millora, que són grups de tècnics dividits per temes, que faran un treball tècnic intensiu i una valoració molt rigorosa de cada punt.

La Sra. Cantos comenta que els quatre grups de millora faran aquest procés en un any i que hi ha l'exigència permanent de millorar cada vegada més el servei.

El Sr. Fernández pregunta sobre els coloms a Pla d'en Boet i informa sobre les Jornades de Gent Gran.

El Sr. Batista informa que es fan batudes a la zona i que en cas de problemàtiques concretes cal disposar de les adreces per tal de poder comprovar els efectes de les recollides.