El castell de focs de les Santes és el moment de l’any que aplega més persones a Mataró

El dijous, 27 de juliol de 2023, a les 22 h, va ser el moment de l’any en el qual hi havia més gent a Mataró. En concret, s’estima que hi havia 141.510 persones a la ciutat, 12.760 més que el mateix dia i mateixa hora de la setmana anterior.

Aquesta dada i moltes més es poden trobar a l’informe “Com es mou la gent del Perfil de la Ciutat”. El Perfil de la Ciutat és una xarxa de 13 municipis de mida intermèdia, de la qual Mataró n’és un dels participants, i que té com a objectiu proposar metodologies o dades noves en l’anàlisi de dades a escala municipal.

L’informe “Com es mou la gent del Perfil de la Ciutat” s’ha elaborat exclusivament utilitzant les dades big data que el Ministerio de Transporte y Movilidad Sostenible (MITMS) posa a disposició de tothom.

L’informe s’estructura en quatre apartats. El primer fa referència a l’estoc de població que hi ha cada hora de cada dia dels anys 2022 i 2023 (els anys sobre els quals s’ha fet l’anàlisi) en els municipis del Perfil de la Ciutat. Cal tenir present que l’estoc de població fa referència a la població resident a l’Estat espanyol, és a dir, no es tenen en compte els turistes estrangers. En el cas concret de Mataró el perfil horari del nombre de persones que hi ha a la ciutat té forma de vall, és a dir, cau el nombre de persones que hi ha a la ciutat entre les 7 del matí i les 7 de la tarda, el que denota que la ciutat és una ciutat més emissora de treballadors i estudiants que receptora de treballadors i estudiants. Pel que fa al moment amb menys persones a la ciutat, va ser el 13 d’agost a les 12 del migdia per a l’any 2023, amb 109.670 persones; i el 14 d’agost, també a les 12 del migdia per a l’any 2022.

El següent apartat és el d’esdeveniments. En aquest apartat cada tècnic que participa en el Perfil de la Ciutat ha escollit dos esdeveniments que tenen lloc al seu municipi, i s’ha avaluat l’impacte del nombre de persones que hi ha al conjunt de la ciutat i també el nombre de desplaçaments no freqüents que han arribat a la ciutat durant els dies que ha durat l’esdeveniment, i s’ha comparat en els mateixos dies d’un període que s’ha considerat normal. També s’han analitzat els municipis de procedència dels viatges no freqüents que arriben al municipi durant els dies de l’esdeveniment, així com els perfils de les persones que arriben (renda i edat).

En el cas de Mataró, els esdeveniments analitzats han estat Les Santes i la fira d’atraccions. L’objectiu d’aquest apartat no és saber quanta gent ha assistit a Les Santes o a la fira d’atraccions, ja que això no és possible amb les dades big data del MITMS, sinó intentar saber si l’esdeveniment ha estat capaç d’atreure més gent i generar més desplaçaments al conjunt de la ciutat respecte a un període que pugui considerar-se normal. A Les Santes, el moment de l’Escapada Negra Nit i el del castell de focs són els dos moments en què hi ha més gent a Mataró. A la fira d’atraccions el moment en què hi havia més persones a la ciutat de Mataró l’any 2022 va ser el dimecres a les 18 h, amb 133.726 persones. El 2023 va ser a la 1 h del primer dissabte de fires, quan s’estima que hi havia 135.311 persones a Mataró.

En el tercer apartat s’analitzen els desplaçaments de la població dels municipis del Perfil de la Ciutat durant les vacances d’estiu (els mesos de juliol i agost) de 2022 i 2023. Les dades del MITMS no permeten saber de forma efectiva si el desplaçament ha estat per vacances, però sí que permeten aproximar-se utilitzant com a motiu del desplaçament la categoria de “no freqüent”. Mataró té en els municipis costaners de la Costa Brava la seva principal destinació a l’agost, amb Castell-Platja d’Aro i Palafrugell com a principals destins; pel que fa a les destinacions a més de 100 quilòmetres de distància de Mataró destaquen municipis de la Costa Daurada, municipis de l’Alt Empordà i també de La Cerdanya. Fora de Catalunya, les principals destinacions durant el mes d’agost són Madrid i València, però també cal destacar la murciana Cehegín, municipi amb el qual està agermanat Mataró.

En el darrer capítol s’analitza la mobilitat quotidiana, és a dir, cap a quines ciutats es desplaça la població dels municipis del Perfil de la Ciutat de dilluns a divendres, i en especial la franja del matí (entre les 7 h i les 10 h), franja en la qual tenen lloc la majoria de desplaçaments per raó de feina o d’estudi. Mataró, com a capital de comarca i pol d’atracció laboral, durant les primeres hores del matí les arribades procedeixen principalment dels municipis més petits que l’envolten. En canvi, les arribades des de Barcelona corresponen a residents que tornen a casa després de la seva jornada laboral. Així doncs, el teixit empresarial de Mataró rep treballadors dels municipis propers, però a la vegada emet un volum major de treballadors cap a Barcelona.

L’altra característica remarcada de Mataró és l’arribada durant les primeres hores del matí de persones amb rendes altes en comparació amb la resta de municipis. Això s’explica pel fet que la renda mitjana per persona dels municipis de Sant Andreu de Llavaneres i Argentona es troba per sobre de Mataró i de la mitjana de la comarca.

Aquest informe pretén mostrar com unes dades que estaven pensades per planificar infraestructures de mobilitat i serveis de mobilitat, s’han aprofitat per fer una anàlisi socioeconòmica, deixant clar que les dades no tenen un sòl tipus d’ús o aprofitament, sinó que poden servir per fer altres tipus d’anàlisi que transcendeixen l’ús inicial pel qual estaven pensades. Obrir dades, passar de sitges sectorials de dades a llocs comuns de dades, és obrir la porta a noves idees, a nous coneixements que fins ara romanen tancats. I l’administració pública, en especial l’administració pública local, ha d’obrir els ulls i permetre poder accedir a tots els seus treballadors a dades de diferents departaments i serveis de la mateixa organització sense haver de demanar permís, sempre respectant els criteris legalment establerts.